Taula de continguts
33 les relacions: Agis IV, Antígon II Gònatas, Antic Egipte, Antiga Grècia, Arat de Sició, Berenice II, Cal·límac de Cirene, Cambises II de Pèrsia, Cartago, Cònsol romà, Conó de Samos, Constel·lació de la Cabellera de Berenice, Corint, Epidaure, Esparta, Gai Fundani Fúndul, Hanníbal Barca (247 aC), Imperi Selèucida, Liang, Licurg, Lliga Aquea, Magó Barca, Mègara, Mesopotàmia, Periecs, Ptolemeu III Evèrgetes I, Regne de Macedònia, Regnes Combatents, Síria, Seleuc II Cal·linic, Seleuc III Ceraune, Trezè, Xina.
Agis IV
Agis IV (en grec antic Ἄγις) fou rei d'Esparta, el fill gran d'Eudàmides II.
Veure 243 aC і Agis IV
Antígon II Gònatas
Antígon II Gònatas (en grec Ἀντίγονος Γονατᾶς) fou rei de Macedònia.
Veure 243 aC і Antígon II Gònatas
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Veure 243 aC і Antic Egipte
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure 243 aC і Antiga Grècia
Arat de Sició
Arat (Ἄρατος, Aratus; 271 aC-213 aC) fou un cap de la Lliga Aquea nadiu de Sició.
Veure 243 aC і Arat de Sició
Berenice II
Berenice II Berenice II (llatí: Bĕrĕnīcē i Bĕrŏnīcē; grec antic: Βερενίκη), la Gran (vers 270 aC-221 aC), fou reina d'Egipte.
Veure 243 aC і Berenice II
Cal·límac de Cirene
Dibuix de la biblioteca d'Alexandria, on va treballar Cal·límac Cal·límac (grec antic: Καλλίμαχος, Kal·límakhos; nascut cap al 310 aC i mort cap al 240 aC) fou un poeta, erudit i bibliotecari alexandrí i un dels autors més destacats de la literatura grega antiga del període hel·lenístic.
Veure 243 aC і Cal·límac de Cirene
Cambises II de Pèrsia
Cambises II va ser rei de Pèrsia, de la Dinastia Aquemènida de l'any 530 aC fins al 521 aC.
Veure 243 aC і Cambises II de Pèrsia
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Veure 243 aC і Cartago
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Veure 243 aC і Cònsol romà
Conó de Samos
Conó de Samos (Conon, en Κόνων) fou un matemàtic i astrònom grec del temps de Ptolemeu II Filadelf (284-246 aC) i Ptolemeu III Evergetes I (246-222 aC).
Veure 243 aC і Conó de Samos
Constel·lació de la Cabellera de Berenice
La Cabellera de Berenice (Coma Berenices) és una constel·lació considerada tradicionalment un asterisme.
Veure 243 aC і Constel·lació de la Cabellera de Berenice
Corint
Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.
Veure 243 aC і Corint
Epidaure
Epidaure (Epidaurus; gentilici Ἐπιδαύριος, epidauri) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la regió de l'Argòlida, a la costa oriental del Peloponnès.
Veure 243 aC і Epidaure
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Veure 243 aC і Esparta
Gai Fundani Fúndul
Gai Fundani Fúndul (en llatí Caius Fundanius C. F. Q. N. Fundulus) va ser un magistrat romà del.
Veure 243 aC і Gai Fundani Fúndul
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Veure 243 aC і Hanníbal Barca (247 aC)
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Veure 243 aC і Imperi Selèucida
Liang
Wei (en xinès 魏; en pinyin Wèi) o Liang fou un estat existent entre els anys 403 i 225 aC durant el Període dels Regnes Combatents (Xina).
Veure 243 aC і Liang
Licurg
Licurg (Lycurgus) fou un polític i legislador espartà de caràcter mig històric, mig llegendari, al qual s'atribueix l'autoria de la constitució espartana.
Veure 243 aC і Licurg
Lliga Aquea
La Lliga Aquea (Κοινὸν τῶν Ἀχαιῶν, Koinón tôn Akhaiôn) fou una federació de polis gregues que va néixer a la regió d'Acaia a primers del i es va estendre a altres polis d'arreu del Peloponnès.
Veure 243 aC і Lliga Aquea
Magó Barca
Magó Barca fou fill d'Amílcar Barca i germà d'Anníbal.
Veure 243 aC і Magó Barca
Mègara
Situació geogràfica de Mègara Mègara (en Μέγαρα) va ser una ciutat de Grècia al golf Sarònic, en una plana entre les muntanes Geraneies i les Kerata, al peu d'un doble turó anomenat Cària (Καρία) i Alcathoe (Ἀλκαθόη).
Veure 243 aC і Mègara
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Veure 243 aC і Mesopotàmia
Periecs
Els periecs (περίοικοι) foren la segona classe social de la polis d'Esparta, per sota els esparciates i per damunt els hilotes.
Veure 243 aC і Periecs
Ptolemeu III Evèrgetes I
Moneda de Ptolemeu III Ptolemeu III Evèrgetes o Ptolemeu III Evèrgetes I (Ptolemeu el Benefactor) fou rei d'Egipte (246 aC-222 aC).
Veure 243 aC і Ptolemeu III Evèrgetes I
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Veure 243 aC і Regne de Macedònia
Regnes Combatents
* Període dels Regnes Combatents (Xina): Període de la història de la Xina que abasta del 475 aC al 221 aC.
Veure 243 aC і Regnes Combatents
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Veure 243 aC і Síria
Seleuc II Cal·linic
Moneda encunyada per Seleuc II, amb l'efígie del rei per una cara i d'Apol·lo per l'altra. Seleuc II Cal·linic Pogó (Σέλευκος ὁ Καλλίνικος ὁ Πώγων, 'Seleuc de Bella Victòria, el Barbut'), fou rei selèucida del 246 aC al 225 aC.
Veure 243 aC і Seleuc II Cal·linic
Seleuc III Ceraune
Seleuc III Ceraune o Soter (en grec antic Σέλευκος Γ΄ ὁ Κεραυνός, ὁ Σωτήρ) fou rei selèucida del 225 aC al 223 aC.
Veure 243 aC і Seleuc III Ceraune
Trezè
Trezè (Troizên) fou una ciutat del Peloponnès que formava el cantó sud-est de la regió de l'Argòlida.
Veure 243 aC і Trezè
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Veure 243 aC і Xina