Accés més ràpid que el navegador!
53 les relacions: Alt Saona, Anacoreta, Antífona, Ardiaca, Bèlgica, Beguines i begards, Bisbat de Verdun, Bisbe, Butlla, Canonge, Canonització, Capítol (catolicisme), Classe mitjana, Comtat de Namur, Comuna (societat), Confessor, Contrafactum, Corpus Christi, Cos místic de Jesucrist, Crítica textual, Departament francès, Eucaristia, Excomunió, Flandes, Fléron, Fosses-la-Ville, França, Francès, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Güelfs i gibel·lins, Innocenci IV, Joan Pau II, Lepra, Lieja, Litúrgia, Litúrgia de les hores, Misticisme, Monjo, Orde del Cister, Orde dels Predicadors, Orfe, Papa Urbà IV, Patriarca Llatí de Jerusalem, Pau VI, Pius IX, Premonstratesos, Principat de Lieja, Prior, Robert de Thourotte, Saint-Broing, ..., Santoral, Teologia, Tomàs d'Aquino. Ampliar l'índex (3 més) »
Alt Saona
L'Alt Saona (70) (en francès Haute-Saône) és un departament francès situat a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Juliana de Lieja і Alt Saona · Veure més »
Anacoreta
Sant Antoni Abat anacoreta Un anacoreta (paraula procedent del llatí medieval «anachorēta», i aquest del terme grec "ἀνα-χωρέω", que significa "retirar-se") és una persona que viu en un lloc solitari, entregat completament a la contemplació i a la penitència, aïllada de la comunitat.
Nou!!: Juliana de Lieja і Anacoreta · Veure més »
Antífona
Pàgina de l'antifonari de León, que conté antífones de la litúrgia mossàrab en notació neumàtica també mossàrab Una antífona (del grec antiphonê, que vol dir «que respon a◄5) és la tornada, sovint breu i habitualment cantada, que es fa abans i després d'un salm, o més rarament, entre les estrofes d'un himne.
Nou!!: Juliana de Lieja і Antífona · Veure més »
Ardiaca
Lardiaca era el diaca principal d'una església.
Nou!!: Juliana de Lieja і Ardiaca · Veure més »
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Nou!!: Juliana de Lieja і Bèlgica · Veure més »
Beguines i begards
Beguina, gravat xilogràfic de ''Des dodes dantz''. Lübeck, 1489. Beguina i begard foren els noms que, des del, es feren servir per anomenar els membres d'associacions de laics que feien vida religiosa fora de les estructures jeràrquiques de l'Església Catòlica.
Nou!!: Juliana de Lieja і Beguines i begards · Veure més »
Bisbat de Verdun
Escut de la diòcesi L'ex palau episcopal de Verdun, construït en temps del bisbe Charles-François d'Hallencourt (1725), seu dels bisbes fins al 1993; avui seu del ''Centre mondial de la Paix, des Libertés et des Droits de l'Homme''. XIV. El bisbat de Verdun (francès: Diocèse de Verdun, llatí: Dioecesis Virodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Besançon.
Nou!!: Juliana de Lieja і Bisbat de Verdun · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Juliana de Lieja і Bisbe · Veure més »
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Nou!!: Juliana de Lieja і Butlla · Veure més »
Canonge
Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.
Nou!!: Juliana de Lieja і Canonge · Veure més »
Canonització
La canonització és la declaració oficial de la santedat d'una persona difunta per part d'una confessió cristiana o església.
Nou!!: Juliana de Lieja і Canonització · Veure més »
Capítol (catolicisme)
Dins del catolicisme el capítol és l'assemblea periòdica dels membres d'una catedral, col·legiata o monestir, reunida per a certes pràctiques de pietat o per a prendre acords d'interès comú.
Nou!!: Juliana de Lieja і Capítol (catolicisme) · Veure més »
Classe mitjana
La classe mitjana es defineix per oposició als privilegiats i al baix proletariat.
Nou!!: Juliana de Lieja і Classe mitjana · Veure més »
Comtat de Namur
El '''Comtat de Namur''' a les Disset Províncies (1559-1608) El comtat de Namur era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el ducat de Brabant i el comtat d'Hainaut.
Nou!!: Juliana de Lieja і Comtat de Namur · Veure més »
Comuna (societat)
Una comuna (la rural) és un grup de persones que viuen en comunitat inspirant-se en les teories del socialisme utòpic i de l'anarquisme.
Nou!!: Juliana de Lieja і Comuna (societat) · Veure més »
Confessor
Confessor és un terme propi del cristianisme, que pot utilitzar-se en dos sentits diferents: Confessor de la fe, un grau previ al de màrtir en el l'Església primitiva, o el sacerdot que administra el sagrament de la penitència.
Nou!!: Juliana de Lieja і Confessor · Veure més »
Contrafactum
Un contrafactum (plural: contrafacta) és una tècnica de composició musical que consisteix a utilitzar una melodia d'una cançó i canviar-li el text sense fer canvis substancials en la música, excepte canvis menors per fer coincidir la mètrica de la música amb la del nou text.
Nou!!: Juliana de Lieja і Contrafactum · Veure més »
Corpus Christi
L'ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona Processó del ''Corpus Christi'' a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona Corpus a Picanya El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica en què es venera l'eucaristia.
Nou!!: Juliana de Lieja і Corpus Christi · Veure més »
Cos místic de Jesucrist
El cos místic de Jesucrist és un concepte de la teologia catòlica per a descriure l'aplec dels creients durant la missa o també el conjunt de tots els creients en unió mística amb el seu cap invisible Jesús de Natzaret, i el seu cap visible, pel seu vicari per terre, que és el papa.
Nou!!: Juliana de Lieja і Cos místic de Jesucrist · Veure més »
Crítica textual
La crítica textual és el procés de reconstrucció de la versió original d'una obra literària, usualment perduda, a partir de les versions o còpies posteriors.
Nou!!: Juliana de Lieja і Crítica textual · Veure més »
Departament francès
Mapa dels departaments francesos. Els departaments d'ultramar i l'aglomeració parisenca estan representats a una escala diferent. El departament (département) és una divisió territorial de França i una col·lectivitat territorial, és a dir una persona jurídica de dret públic diferent de l'Estat, invertida amb una missió d'interès general referent al departament, entès com a territori.
Nou!!: Juliana de Lieja і Departament francès · Veure més »
Eucaristia
Fracció de l'eucaristia. Eucaristia (del grec εὐχαριστία, eucharistia, "acció de gràcies") o sagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristià de la commemoració de la santa cena de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament.
Nou!!: Juliana de Lieja і Eucaristia · Veure més »
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Nou!!: Juliana de Lieja і Excomunió · Veure més »
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Nou!!: Juliana de Lieja і Flandes · Veure més »
Fléron
Fléron (en való Fléron) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.
Nou!!: Juliana de Lieja і Fléron · Veure més »
Fosses-la-Ville
Fosses-la-Ville és una antiga ciutat fortificada de Bèlgica, a la província de Namur, que forma part de la regió valona.
Nou!!: Juliana de Lieja і Fosses-la-Ville · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Juliana de Lieja і França · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Juliana de Lieja і Francès · Veure més »
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Nou!!: Juliana de Lieja і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Nou!!: Juliana de Lieja і Güelfs i gibel·lins · Veure més »
Innocenci IV
Innocenci IV (Gènova, 1195 - Nàpols, 7 de desembre de 1254) fou papa de Roma del 1243 al 1254.
Nou!!: Juliana de Lieja і Innocenci IV · Veure més »
Joan Pau II
Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005.
Nou!!: Juliana de Lieja і Joan Pau II · Veure més »
Lepra
La lepra, també coneguda com a malaltia de Hansen (HD), és una infecció bacteriana a llarg termini produïda per Mycobacterium leprae o Mycobacterium lepromatosis.
Nou!!: Juliana de Lieja і Lepra · Veure més »
Lieja
Lieja (en francès i oficialment, Liège; en való, Lîdje; en neerlandès, Luik; en alemany, Lüttich) és la capital de la província belga del mateix nom, la més oriental de les valones.
Nou!!: Juliana de Lieja і Lieja · Veure més »
Litúrgia
200x200px La litúrgia és el culte públic habitual que realitza un grup religiós.
Nou!!: Juliana de Lieja і Litúrgia · Veure més »
Litúrgia de les hores
Monjos pregant alguna de les pregàries de la litúrgia de les hores La litúrgia de les hores o ofici diví és la pràctica quotidiana de la pregària per part dels catòlics, en diferents hores al llarg del dia (anomenades hores canòniques), amb uns continguts definits per a cada hora.
Nou!!: Juliana de Lieja і Litúrgia de les hores · Veure més »
Misticisme
Teresa de Jesús, una de les majors exponents del misticisme al cristianisme El misticisme és la sensació que prové del convenciment que s'ha establert una unió directa entre la persona i Déu dins la via ascètica o procediment de la mística.
Nou!!: Juliana de Lieja і Misticisme · Veure més »
Monjo
Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.
Nou!!: Juliana de Lieja і Monjo · Veure més »
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Nou!!: Juliana de Lieja і Orde del Cister · Veure més »
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Nou!!: Juliana de Lieja і Orde dels Predicadors · Veure més »
Orfe
oli sobre tela, 1885 Un orfe (del) és un nen els pares del qual han mort.
Nou!!: Juliana de Lieja і Orfe · Veure més »
Papa Urbà IV
Urbà IV (nom de bateig Jacques Pantaléon de Court-Palais) (Troyes, 1195 - Perusa, 2 de desembre de 1264) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1261 al 1264.
Nou!!: Juliana de Lieja і Papa Urbà IV · Veure més »
Patriarca Llatí de Jerusalem
El patriarca llatí de Jerusalem fou el títol del bisbe de Jerusalem, atorgat per l'Església Catòlica Romana quan es va conquerir Jerusalem el 1099.
Nou!!: Juliana de Lieja і Patriarca Llatí de Jerusalem · Veure més »
Pau VI
, nascut Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini, va regnar com a 262è Papa del 21 de juny de 1963 fins a la seva mort el 1978.
Nou!!: Juliana de Lieja і Pau VI · Veure més »
Pius IX
Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu.
Nou!!: Juliana de Lieja і Pius IX · Veure més »
Premonstratesos
Els Canonges Regulars Premonstratesos (en llatí Candidus et Canonicus Ordo Praemonstratensis) són un orde religiós catòlic de canonges regulars.
Nou!!: Juliana de Lieja і Premonstratesos · Veure més »
Principat de Lieja
El Principat de Lieja (francès Principauté de Liège, való Principåté d'Lidje) era un estat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Juliana de Lieja і Principat de Lieja · Veure més »
Prior
El prior (del llatí prior, 'primer') és el superior d'un monestir subordinat a l'abat, si n'hi ha.
Nou!!: Juliana de Lieja і Prior · Veure més »
Robert de Thourotte
Robert de Thourotte també anomenat Robert de Thorete o Robert de Langres (nascut ? - mort a Fosses-la-Ville, 1246) fou bisbe de Langres de 1232 a 1240 i príncep-bisbe del Principat de Lieja de 1240 a 1246.
Nou!!: Juliana de Lieja і Robert de Thourotte · Veure més »
Saint-Broing
Saint-Broing és un municipi francès situat al departament de l'Alt Saona i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Juliana de Lieja і Saint-Broing · Veure més »
Santoral
El santoral és el calendari litúrgic que indica la data en la qual se celebren les festivitats en honor d'un sant o una altra figura religiosa.
Nou!!: Juliana de Lieja і Santoral · Veure més »
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Nou!!: Juliana de Lieja і Teologia · Veure més »
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Nou!!: Juliana de Lieja і Tomàs d'Aquino · Veure més »
