Accés més ràpid que el navegador!
25 les relacions: Arquebisbat de Colònia, Arquebisbe, Bisbat de Lieja, Carles III de França, Catedral de Sant Lambert, Catolicisme, Ciutat del Vaticà, Ducat de Lotaríngia, Enric I d'Alemanya, Esteve de Tongeren, Excomunió, Francó de Tongeren, Gislebert de Lotaríngia, Hug d'Arle, Itàlia, Lieja, Lobbes, Milà, Papa Joan X, Richer de Lieja, Verona, 24 de juliol, 920, 921, 936.
Arquebisbat de Colònia
Els prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic, 1341. Els príncepes electors, recognoscibles per llur escuts, són d'esquerra a dreta, els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Tréveris, el Comte del Palatinat, el Duc de Saxònia, el margrave de Brandeburgo i el rei de Bohèmia. LArquebisbat de Colònia va ser un dels més importants principats eclesiàstics del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Hilduí de Milà і Arquebisbat de Colònia · Veure més »
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Nou!!: Hilduí de Milà і Arquebisbe · Veure més »
Bisbat de Lieja
El bisbat de Lieja és un bisbat catòlic.
Nou!!: Hilduí de Milà і Bisbat de Lieja · Veure més »
Carles III de França
Carles III, anomenat el Simple (7 de gener o 17 de setembre del 879, 7 d'octubre del 929), fou rei de França del 893 al 923.
Nou!!: Hilduí de Milà і Carles III de França · Veure més »
Catedral de Sant Lambert
La Catedral de Sant Llambert amb el seu nom complet Catedral de la Mare de Déu i de Sant Llambert era la catedral de Lieja, derrocada a la Revolució Francesa.
Nou!!: Hilduí de Milà і Catedral de Sant Lambert · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Hilduí de Milà і Catolicisme · Veure més »
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Nou!!: Hilduí de Milà і Ciutat del Vaticà · Veure més »
Ducat de Lotaríngia
Ducat de Lorena o Lotaríngia 870-959 i ducats de Alta i Baixa Lorena del 959 al segle XI El ducat de Lotaríngia es va formar a partir del 903 amb l'antic regne de Lotaríngia, quan després de la mort de Zuentibold, els feudataris locals van mirar cap al rei de l'altra banda del Rin, Lluís IV d'Alemanya (Lluís l'Infant), que acabava de succeir al seu pare Arnulf de Caríntia; la seva joventut, al mateix temps que el seu allunyament, oferia a la seva insubordinació les garanties que l'autoritat d'un sobirà sempre present i gelós dels seus drets no els proveïa Zuentibold havia creat per al seu regne una cancelleria especial de la qual el cap era l'arquebisbe Radbod de Trèveris.
Nou!!: Hilduí de Milà і Ducat de Lotaríngia · Veure més »
Enric I d'Alemanya
Enric I (en alemany: Heinrich I), anomenat l'Ocellaire (der Vogler), (876-936), va ser duc de Saxònia des de 912 i Rei d'Alemanya des del 919.
Nou!!: Hilduí de Milà і Enric I d'Alemanya · Veure més »
Esteve de Tongeren
Esteve de Tongeren també conegut com a Esteve de Lieja (abans de 850 – 19 de maig de 920 era el bisbe de Lieja de 903 a 920. Durant el seu mandat va augmentar les possessions del bisbat. Va tenir un paper important en la mediació entre França Oriental i Occidental. Va promoure i compondre música religiosa i escrigué una hagiografia sobre Llambert de Lieja.
Nou!!: Hilduí de Milà і Esteve de Tongeren · Veure més »
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Nou!!: Hilduí de Milà і Excomunió · Veure més »
Francó de Tongeren
Francó de Tongeren conegut amb el seu nom llatí de Franco Tungrensis (nascut (?) – mort el 13 de gener de 903) era bisbe de Lieja de 856 fins a la seva mort.
Nou!!: Hilduí de Milà і Francó de Tongeren · Veure més »
Gislebert de Lotaríngia
Gislebert de Lotaríngia (nascut vers 885/900, va morir el 2 d'octubre de 939 quan es va ofegar al riu durant la batalla d'Andernach) fou un comte de Maasgau i un alt dignatari de Lotaríngia que es va forjar des de 919 un veritable petit principat independent a la zona.
Nou!!: Hilduí de Milà і Gislebert de Lotaríngia · Veure més »
Hug d'Arle
Hug d'Arle (c. 880 - Arle, Regne de França, 947) fou comte d'Arle; rei de Provença (911 - 933) i rei d'Itàlia (926 - 10 d'abril de 947).
Nou!!: Hilduí de Milà і Hug d'Arle · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Hilduí de Milà і Itàlia · Veure més »
Lieja
Lieja (en francès i oficialment, Liège; en való, Lîdje; en neerlandès, Luik; en alemany, Lüttich) és la capital de la província belga del mateix nom, la més oriental de les valones.
Nou!!: Hilduí de Milà і Lieja · Veure més »
Lobbes
Lobbes (en való Lôbes) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona.
Nou!!: Hilduí de Milà і Lobbes · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Hilduí de Milà і Milà · Veure més »
Papa Joan X
Joan X (Borgo Tossignano, ? – Roma, maig del 928) va ser papa de l'Església Catòlica del 914 al 928.
Nou!!: Hilduí de Milà і Papa Joan X · Veure més »
Richer de Lieja
Richer de Lieja (altres noms Richarius, Richerus, Richar, Richer) va ser abat de l'abadia de Prüm (899-920) i bisbe de Lieja de 921 a 945.
Nou!!: Hilduí de Milà і Richer de Lieja · Veure més »
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Nou!!: Hilduí de Milà і Verona · Veure més »
24 de juliol
El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Hilduí de Milà і 24 de juliol · Veure més »
920
Sense descripció.
Nou!!: Hilduí de Milà і 920 · Veure més »
921
El 921 (CMXXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Hilduí de Milà і 921 · Veure més »
936
Sense descripció.
Nou!!: Hilduí de Milà і 936 · Veure més »
