Obrir a Google MapsTaula de continguts
129 les relacions: Al-Mútassim, Ala al-Din Eretna, Alexandre el Gran, Alp Arslan, Anadolu Medeniyetleri Müzesi, Anatòlia, Ancira (Frígia), Ankara tava, Ankuwa, Antígon Monoftalm, Antíoc III, Aurelià, Èumenes I de Pèrgam, Baiazet I, Baiazet II, Basili d'Ancira, Batalla d'Ankara, Beilicat dels germiyànides, Britànnia, Buccel·lari, Carretera, Celtes, Clima continental, Crist, Danixmendites, Dioclecià, Divriği, Dorilèon, Edat del bronze, Efes, Eskişehir, Estepa (geografia), Ferrocarril, Ferrocarril Berlín-Bagdad, Galàcia, Galeri, Gat d'Angora, Gàl·lia, Gregori de Nissa, Hajji Bayram-i Walí, Harun ar-Raixid, Hatti, Hitites, Il-kanat, Imperi Otomà, Imperi Persa, Imperi Romà d'Orient, Imperi Selèucida, Imperi Seljúcida, Istanbul, ... Ampliar l'índex (79 més) »
- Entitats de població de la província d'Ankara
Al-Mútassim
Abu-Ishaq Abbàs al-Mútassim bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Mútassim (797- 6 de gener del 842) fou califa abbàssida de Bagdad (833-842).
Veure Ankara і Al-Mútassim
Ala al-Din Eretna
Alà-ad-Din Eretna (? - 1352) fou un oficial il-kànida d'ètnia uigur al servei d'Amir Coban i després sultà.
Veure Ankara і Ala al-Din Eretna
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Ankara і Alexandre el Gran
Alp Arslan
Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.
Veure Ankara і Alp Arslan
Anadolu Medeniyetleri Müzesi
El Museu de les Civilitzacions d'Anatòlia (en turc Anadolu Medeniyetleri Müzesi) està situat en els contraforts de l'anomenat Castell d'Ankara prop de l'Atpazarı (mercat de cavalls), en el barri d'Ulus, del districte Altındağ, a la ciutat d'Ankara, Turquia.
Veure Ankara і Anadolu Medeniyetleri Müzesi
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Ankara і Anatòlia
Ancira (Frígia)
Ancira (en llatí Ancyra, en grec antic Ἄγκυρα) era una ciutat grecoromana a la Frígia Epicteta.
Veure Ankara і Ancira (Frígia)
Ankara tava
Ankara tava. Ankara tava és un plat de la cuina turca comú a la capital de Turquia i a la província d'Ankara i voltants.
Veure Ankara і Ankara tava
Ankuwa
Ankuwa fou una ciutat del nord-est d'Hattusa, prop del país dels kashkes i en una zona poblada per aquestos, on Mursilis va passar l'hivern després de la seva segona campanya (tercer any de regnat) en la que va lluitar contra els kahskes d'Ishupitta, dirigits per Pazzanna i Nunnuta, als que va derrotar en aquesta ciutat, i a Palhwisa (Palhwišša) i finalment va capturar a Kammamma.
Veure Ankara і Ankuwa
Antígon Monoftalm
Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.
Veure Ankara і Antígon Monoftalm
Antíoc III
Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.
Veure Ankara і Antíoc III
Aurelià
Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).
Veure Ankara і Aurelià
Èumenes I de Pèrgam
Èumenes I de Pèrgam (Eumenes) era fill d'Èumenes i successor de Filèter com a sobirà d'aquesta comarca el.
Veure Ankara і Èumenes I de Pèrgam
Baiazet I
Baiazet I (1354 – 1403) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre 1389 i 1402.
Veure Ankara і Baiazet I
Baiazet II
Baiazet II (Demòtica, Tràcia, gener o febrer de 1448 - 26 de maig de 1512) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1481 a 1512.
Veure Ankara і Baiazet II
Basili d'Ancira
Basili d'Ancira (en llatí Basilius, en grec antic Βασίλιος o Βασιλείος) va ser bisbe d'Ancira (Ancyra, actual Ankara) de l'any 336 al 360.
Veure Ankara і Basili d'Ancira
Batalla d'Ankara
La batalla d'Ankara, d'Angora o Cubukovasi, va tenir lloc el 20 de juliol de 1402 entre Baiazet I, soldà de l'Imperi Otomà, i Tamerlà (Temür), a la plana de Çubuk, al nord/nord-est de la ciutat d'Ankara, a Anatòlia, Turquia.
Veure Ankara і Batalla d'Ankara
Beilicat dels germiyànides
El beilicat dels germiyànides (també anomenat Kermiyān, Germiyan, Germiyanoğulları o beilicat de Cesa) va ser un dels beilicats d'Anatòlia i tenia per capital la ciutat de Kütahya, a l'actual Turquia.
Veure Ankara і Beilicat dels germiyànides
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Veure Ankara і Britànnia
Buccel·lari
El buccel·lari (en llatí bucellarius, plural bucellarii, en grec Βουκελλάριοι, literalment. 'menjagaletes') és una paraula que designava certes unitats de soldats del Baix Imperi Romà i de l'Imperi Romà d'Orient, als que no alimentava, pagava i armava l'estat, sinó una persona influent (un general o un governador), i es considerava que formaven part de "casa seva".
Veure Ankara і Buccel·lari
Carretera
Carretera actual a Niigata, Japó Una carretera o ruta (els dos termes respectivament a banda i banda de la frontera política essent manlleus per als termes desusats estrada i via) és una via de comunicació destinada a facilitar el desplaçament de vehicles amb rodes entre poblats.
Veure Ankara і Carretera
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Veure Ankara і Celtes
Clima continental
Köppen El clima continental és el clima de l'interior dels continents a la zona climàtica temperada.
Veure Ankara і Clima continental
Crist
Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.
Veure Ankara і Crist
Danixmendites
La dinastia danixmendita o danixmèndida o dels danixmèndides o danixmendites fou una família de governants dels oghuz turcmans que van establir un beilicat o emirat centrat a Sivas, Tokat i Niksar, a l'Àsia Menor, al final del i fins al.
Veure Ankara і Danixmendites
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Veure Ankara і Dioclecià
Divriği
Gran Mesquita i Hospital de Divriği Divriği és una ciutat de Turquia, capital d'un districte del mateix nom al sud-est de la província de Sivas, a la vora del riu Çaltı Çayı (afluent del Kara Su (afluent de l'Eufrates). No hi ha dades sobre la seva població actual (2009), però era de només 4.500 habitants el 1930, de 10.389 el 1970, de 15.974 el 1985 i 17.664 el 1990.
Veure Ankara і Divriği
Dorilèon
Estàtues de l'antiga Dorilèon, en el Museu d'Història d'Eskişehir. Dorilèon o Dorilea (en grec Δορύλαιον Dorýlaion, en llatí Dorylaeum) fou una ciutat de Frígia, que correspon en el seu primer emplaçament a Karadja Hissar, a 10 km al sud-est de la moderna Eskişehir, i en el seu emplaçament posterior (a patir del) a Shehir Eyuk, al nord de la mateixa ciutat.
Veure Ankara і Dorilèon
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Veure Ankara і Edat del bronze
Efes
Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.
Veure Ankara і Efes
Eskişehir
Eskişehir -Eskişehir, 'vella ciutat'; Dorylaeum, catalanitzat Dorilèon; Δορύλαιον, Dorylaion; Daruliyya - és una ciutat del nord-oest de Turquia capital de la província d'Eskişehir.
Veure Ankara і Eskişehir
Estepa (geografia)
Estepa a l'oest del Kazakhstan Mapa de les estepes en el món segons C. Troll & K.-H. Paffen. Lestepa és un bioma que comprèn un territori pla i extens, de vegetació herbàcia, propi de climes extrems i escasses precipitacions.
Veure Ankara і Estepa (geografia)
Ferrocarril
Ferrocarril de vapor alemany Ferrocarril modern a Birmingham Tren creuant un viaducte a l'Argentina El ferrocarril és un mitjà de transport que circula entre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.
Veure Ankara і Ferrocarril
Ferrocarril Berlín-Bagdad
El ferrocarril Berlín-Bagdad fou un projecte de via fèrria pensat pels alemanys per assegurar el comerç amb la zona de la mar Negra, Orient Mitjà i fins a l'oceà Índic.
Veure Ankara і Ferrocarril Berlín-Bagdad
Galàcia
Galàcia (Galatia) era el territori on habitaven els gals d'Anatòlia, anomenats gàlates, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, que primer va ser una tetrarquia i després província romana.
Veure Ankara і Galàcia
Galeri
Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en Gaius Galerius Valerius Maximianus) fou emperador romà del 305 al 311 i nomenat cèsar el 293.
Veure Ankara і Galeri
Gat d'Angora
El gat d'Angora (en turc: Ankara kedisi) és una raça de gat domèstic.
Veure Ankara і Gat d'Angora
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Veure Ankara і Gàl·lia
Gregori de Nissa
Gregori de Nissa (en grec: Γρηγόριος Νύσσης; Cesarea de Capadòcia, c. 335 – Nissa, c. 395) fou bisbe de Nissa del 372 al 376 i del 378 fins a la seva mort el 395.
Veure Ankara і Gregori de Nissa
Hajji Bayram-i Walí
Hacı Bayram-ı Veli, també conegut pel nom en àrab com al-Hajj Bàyram Walí (1352-1430), fou un poeta sufí turc, fundador de la tariqa (confraria) anomenada dels bayramiyya.
Veure Ankara і Hajji Bayram-i Walí
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Veure Ankara і Harun ar-Raixid
Hatti
L'Imperi Hitita (en vermell) succeí als hattis (1290 aC). Els hattis o hatites van ser un poble de l'antiguitat que habitava la terra d'Hatti (actual Anatòlia Central, Turquia).
Veure Ankara і Hatti
Hitites
Els hitites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.
Veure Ankara і Hitites
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Veure Ankara і Il-kanat
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Ankara і Imperi Otomà
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Veure Ankara і Imperi Persa
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Ankara і Imperi Romà d'Orient
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Veure Ankara і Imperi Selèucida
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Veure Ankara і Imperi Seljúcida
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Veure Ankara і Istanbul
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Veure Ankara і Julià l'Apòstata
Kaykhusraw I
Giyath-ad-Din Kaykhusraw I fou sultà de Rum del 1192 al 1197 i del 1205 al 1211.
Veure Ankara і Kaykhusraw I
Kızılırmak
El Kızılırmak (turc per "Riu Roig") és un riu de Turquia, considerat el més important del païs.
Veure Ankara і Kızılırmak
Kütahya
Kütahya és una ciutat de la part occidental de Turquia.
Veure Ankara і Kütahya
Lidis
Els lidis (en grec antic λύδιος) eren el poble que vivia a Lídia.
Veure Ankara і Lidis
Magnèsia del Sípil
Magnèsia del Sipilos (Magnesia Ad Sipylum, Μαγνησία ὑπὸ Σιπύλῳ) fou una ciutat de Lídia a la part nord-oest de la muntanya de Sipilos (Sipylum) i a la part sud del riu Hermos (Hermus).
Veure Ankara і Magnèsia del Sípil
Malatya
Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.
Veure Ankara і Malatya
Manazkert
Manazkert, oficialment Malazgirt (abans coneguda com a Malazgird, en armeni: Մանազկերտ, Manazkert), és una ciutat de la província de Muş a la part oriental de Turquia.
Veure Ankara і Manazkert
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Veure Ankara і Metre
Mitridates VI Eupàtor
Mitridates VI Eupàtor (Μιθραδάτης Εὐπάτωρ), també anomenat Mitridates VI Dionisi i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evèrgetes.
Veure Ankara і Mitridates VI Eupàtor
Moher (llana)
Angora El moher o mohair és el pèl llarg de la cabra d'Angora (Capra hircus angorensis) que es cria principalment a Turquia, a Sud-àfrica, als Estats Units i en alguns països d'Europa.
Veure Ankara і Moher (llana)
Murat I
Murat I (? – 1389) va ser el soldà de l'Imperi Otomà.
Veure Ankara і Murat I
Mustafa Kemal Atatürk
Mustafà Kemal Atatürk (AFI musˈtafa keˈmal ataˈtyɾk) (Tessalònica, 1881 - Istanbul, 10 de novembre de 1938) va ser un polític turc.
Veure Ankara і Mustafa Kemal Atatürk
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Veure Ankara і Neró
Orhan
Orhan (o) (1281-1359), va ser el segon bei (cap) de la tribu osmanli, en el període en què s'estava convertint en el naixent Imperi Otomà.
Veure Ankara і Orhan
Palmira
Palmira (el seu significat és ‘Palma’ o ‘Ciutat de les Palmeres’) fou una important ciutat de Síria en un oasi a l'interior del país ben regat per nombrosos rierols, a 215 km al nord-est de Damasc i 180 km al sud-oest de l'Eufrates, a Deir al-Zor.
Veure Ankara і Palmira
Pau de Tars
Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Veure Ankara і Pau de Tars
Paulicianisme
església valdesa. El paulicianisme fou una secta o heretgia cristiana desenvolupada a l'Àsia Menor al quan Pau de Samòsata el miseriós, va predicar la doctrina adopcionista.
Veure Ankara і Paulicianisme
Pausànias (geògraf)
Pausànias o Pausànies (en grec: Παυσανίας) fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.
Veure Ankara і Pausànias (geògraf)
Pessinunt
Pessinunt (en Πεσσινούς) fou la principal fortalesa dels tolistobogis, a l'occident de Galàcia, a la vora del riu Sangari, a poc més de 20 km del seu naixement i a similar distància des de Germa, construïda a la vora del camí que anava d'Ancira a Amòrion.
Veure Ankara і Pessinunt
Província d'Ankara
Província d'Ankara (en turc Ankara ili) a la part central de Turquia, és el lloc on es troba la capital del país, és a dir, la ciutat d'Ankara.
Veure Ankara і Província d'Ankara
Regió de Frígia
El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (en llatí Phrygia, en grec antic Φρυγία) (també mencionat com a Regne de Muska) va ser una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges Φρύξ) dels que se'n sap poc dels seus orígens.
Veure Ankara і Regió de Frígia
Regne de Frígia
El regne de Frígia va ser un territori del centre d'Àsia Menor.
Veure Ankara і Regne de Frígia
Res Gestae Divi Augusti
Res Gestae Divi Augusti (Llatí: "Les gestes del Diví August") és la inscripció funerària del primer emperador romà, August, on, en una mena de testament polític, explica en primera persona els fets i les accions que va fer durant la seva carrera política i militar fins a aconseguir tot el poder que va arribar a tenir.
Veure Ankara і Res Gestae Divi Augusti
Riu Sangari
Mapa del Sangari El riu Sangari (turc: Sakarya; Sangarius) és un riu de Turquia, el tercer més llarg del país, al centre d'Anatòlia.
Veure Ankara і Riu Sangari
Sardes
Sardes o Sardis (Sárdeis, Sárdis) fou una ciutat de l'Àsia Menor, capital del Regne de Lídia, dels sàtrapes perses, d'Antígon, dels sàtrapes selèucides i capital regional amb els romans.
Veure Ankara і Sardes
Sivas
Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.
Veure Ankara і Sivas
Soldanat de Rum
El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.
Veure Ankara і Soldanat de Rum
Soma (Manisa)
Soma (també coneguda com a Germe, Germae, Germa, Colonia Germa, Sacra Germa o Germa de Mísia) és una vila dels districte de la Província de Manisa de Turquia.
Veure Ankara і Soma (Manisa)
Tars (Turquia)
''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.
Veure Ankara і Tars (Turquia)
Teòdot d'Ancira
Teodot d'Ancira (Theodotus) fou un teòleg, bisbe d'Ancira (la moderna Ankara) a Galàcia al.
Veure Ankara і Teòdot d'Ancira
Tectòsages
Els tectòsages o volques tectòsages (en llatí: Volcae Tectosages, en grec antic Οὐόλκαι Τεκτοσάγες) van ser una de les tribus de gals volques que es van establir a l'Àsia Menor.
Veure Ankara і Tectòsages
Tema (circumscripció administrativa)
Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.
Veure Ankara і Tema (circumscripció administrativa)
Teodosi II el Jove
Teodosi II (en llatí Flavius Theodosius; abril del 401 – 28 de juliol del 450) fou emperador romà d'Orient del 408 al 450.
Veure Ankara і Teodosi II el Jove
Tolistobogis
Els tolistobogis o tolistobois (llati Tolistobogii o Tolistoboii) van ser una tribu de gals situada a la part més occidental de Galàcia que van fer de la ciutat de Pessinus a la vora del riu Sangari la seva ciutat principal.
Veure Ankara і Tolistobogis
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Veure Ankara і Trajà
Trocmes
Els trocmes (en llatí Trocmoi, en grec antic Τρόκμοι) eren una de les tes antigues tribus de gals que van ocupar la Galàcia a l'Àsia menor, juntament amb els tolistobogis i els tectòsages.
Veure Ankara і Trocmes
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Veure Ankara і Turquia
Varna (Bulgària)
Varna (en Варна) és la ciutat més gran de la costa búlgara de la Mar Negra i la tercera del país després de Sofia i Plòvdiv, amb una població de 334.870 habitants (cens del 2011); és la capital de la província de Varna i de la municipalitat de Varna.
Veure Ankara і Varna (Bulgària)
Zenòbia
Septímia Zenòbia (Zēnobía; arameu palmirià:, Btzby / Bat-Zabbai) (Palmira, ca. 240 – Tívoli, 274) fou reina de Palmira.
Veure Ankara і Zenòbia
1073
El 1073 (MLXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julia.
Veure Ankara і 1073
1127
El 1127 (MCXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Ankara і 1127
1143
El 1143 (MCXLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Ankara і 1143
1190
El 1190 (MCXC) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Ankara і 1190
1299
; Països Catalans.
Veure Ankara і 1299
13 d'octubre
El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Ankara і 13 d'octubre
1330
El 1330 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Ankara і 1330
1354
Porta dels Apòstols de la catedral de València.
Veure Ankara і 1354
1361
El 1361 (MCCCLXI) fou un any comú començat en divendres.
Veure Ankara і 1361
1362
El 1362 (MCCCLXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.
Veure Ankara і 1362
1391
La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.
Veure Ankara і 1391
1402
El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.
Veure Ankara і 1402
1404
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Ankara і 1404
1406
;Països catalans;Resta del món.
Veure Ankara і 1406
1427
Països Catalans.
Veure Ankara і 1427
1428
Països Catalans.
Veure Ankara і 1428
1445
Països Catalans.
Veure Ankara і 1445
1450
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Ankara і 1450
1482
Països Catalans.
Veure Ankara і 1482
1565
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Ankara і 1565
1566
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Ankara і 1566
1608
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Ankara і 1608
1864
;Països Catalans.
Veure Ankara і 1864
1892
Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.
Veure Ankara і 1892
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Ankara і 1918
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Veure Ankara і 1919
1923
;Països Catalans.
Veure Ankara і 1923
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Veure Ankara і 1925
1930
;Països Catalans.
Veure Ankara і 1930
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Veure Ankara і 1955
20 de juliol
El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.
Veure Ankara і 20 de juliol
27 de desembre
El 27 de desembre és el tres-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Ankara і 27 de desembre
272
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Ankara і 272
362
El 362 fou un any de l'edat antiga iniciat en dimarts.
Veure Ankara і 362
620
El 620 (DCXX) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Ankara і 620
627
El 627 (DCXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Ankara і 627
7 de novembre
El 7 de novembre o 7 de santandria és el tres-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dotzè en els anys de traspàs.
Veure Ankara і 7 de novembre
838
El 838 (DCCCXXXVIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Ankara і 838
931
El 931 (CMXXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Ankara і 931
Vegeu també
Entitats de població de la província d'Ankara
- Çankaya
- Ankara
- Beypazarı
- Elmadağ
- Şereflikoçhisar
També conegut com Ancira.