Accés més ràpid que el navegador!
151 les relacions: Abaksun, Abd al-Latif Mirza, Abd al-Razzak Samarkandi, Abd-Al·lah ibn Úmar ibn al-Khattab, Abu Ali Ahmad ibn Muhammad, Abu Awn, Abu l-Ala Faridun ibn Hussayn Bayqara, Abu Mansur ibn Abd al-Razzak, Abu Sahl Ahmad, Abu-Bakr ibn Yahya as-Sulí, Abu-Hàmid al-Ghazalí, Abu-l-Hussayn Àhmad ibn Muhàmmad al-Qàïm, Abu-Múslim, Abu-Xujà Àhmad ibn Abd-Al·lah, Adil Agha, Agha Muhàmmad Khan Qajar, Al-Biruní, Al-Hadi, Al-Hàssan ibn Zayd, Al-Hussayn ibn Tàhir, Al-Mamun (abbàssida), Al-Mútassim, Ala al-Dawla Abd Allah, Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla, Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam, Amr ibn al-Layth, Anuixirwan ibn Manuixihr, Anushirwan, Ardabil, Ardaixir ibn Hasan, Ardaixir Mirza Rukn al-Dawla, Arghun Shah, Asfar ben Shiroya, Assarhaddon, Asurada, Àdud-ad-Dawla, Àhmad ibn Ismaïl, Àhmad Sanjar, Bastam, Bawàndides, Bendoy, Bistam, Càrmates, Conquesta de Gurgan i Astarabad (1384), Dihistan, Dinastia jalayírida, Dinastia Mamúnida, Districte de Dihistan, Djustànides, Emreli, ..., Eymir, Fakhr-ad-Dawla, Firuzànides, Ghiyath al-Din Baysonghor, Gonbad-e Qabus, Gorgan (ciutat), Gran Khorasan, Harun ar-Raixid, Hasan ibn al-Kasim, Hasan ibn Rustam, Hayedeh Safiyari, Hàssan al-Utruix, Hircània, Història dels kurds, Husayn ibn Uways, Hussayn Bayqara, Ibn Bibi, Ibn-i Yamin, Ibrahim ibn Dhakwan, Iltazar Khan, Imad-ad-Dawla, Iskandar-i Shaykhi, Ismaïl I, Ismaïl ibn Àhmad, Jaku Barles, Karínides, Khalil Sultan, Khorasan (província del Califat), Khurasan (província mongola), Khurramiyya, Khwarizm, Kilat-i Nadiri, Kilman, Lukman Padshah, Mahmud de Ghazna, Majd-ad-Dawla, Mansur (I) ibn Nuh, Maqan ibn Kaki, Mardawidj ibn Ziyar, Massud I ibn Mahmud, Mazandaran, Mazdak, Mirza Ahmad Khan Ala al-Dawla, Muàyyid-ad-Dawla, Mubàixir Bahadur, Muhammad Hasan Khan, Muhammad Rahim Bahadur Khan I, Muhàmmad ad-Daï as-Saghir al-Qàïm ilà-l-Haqq, Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah, Muhàmmad ibn Ali Xabankarai, Muhàmmad ibn Àhmad an-Nasawí, Muhàmmad Khan, Muhàmmad Xaibani, Muhàmmad Zaman ibn Badi al-Zaman, Muntanya Damavand, Musa Khan, Nasr II ibn Àhmad, Nisba (onomàstica), Nuh I ibn Nasr, Nusrat al-Din Abu Bakr, Parsua, Partukka, Península de Manguistau, Pirak Pasha, Província de Golestan, Qabus ibn Wuixmaguir, Qazvín, Qàhtaba ibn Xabib, Rafi ibn Hàrthama, Resolució 5 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, Revolta d'Iskandar-i Shaykhi, Revolta i submissió dels Ja'un-i Qurban, Riu Gorgan, Rukn-ad-Dawla, Rustam I ibn Surkhab, Safàrides, Said Khoja, Sarbadàrida, Sevinjik Bahadur, Siah-Bilav, Sulayman ibn Abd-al-Màlik, Sulayman ibn Khatir al-Khuzai, Sultan Ali ibn Pirak, Surgan, Tabaristan, Talakan de Guzgan, Tamerlà, Tàtars negres, Togha Temur (il-kànida), Tus, Urakazabarna, Utx Kara Bahadur, Uways ibn Hasan, Xah Ghazi Rustam V, Xah Rukh (timúrida), Xahriyar V ibn Karin Husam al-Dawla, Yahya ibn Zayd, Yazid ibn al-Muhàl·lab, Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib, Ziyàrides, 1497. Ampliar l'índex (101 més) »
Abaksun
Abaksun o Abaskun fou una ciutat de Gurgan, a la costa de la mar Càspia, probablement a l'estuari del riu Gurgan.
Nou!!: Gorgan і Abaksun · Veure més »
Abd al-Latif Mirza
Abd al-Latif Mirza fou kan timúrida de Samarcanda (octubre de 1449 - 8 de maig de 1450), fill d'Ulugh Beg (1409-1449) i de Rokia Khatun Arolat.
Nou!!: Gorgan і Abd al-Latif Mirza · Veure més »
Abd al-Razzak Samarkandi
Abd al-Razzak Samarkandi —Abd al-Razzak Kaman al-Din ibn Djalal al-Din Ishak al-Samarkandi— (Herat, 7 de novembre de 1413 - juliol o agost del 1482) fou un historiador i erudit persa dels timúrides al servei principalment de Shah Rukh.
Nou!!: Gorgan і Abd al-Razzak Samarkandi · Veure més »
Abd-Al·lah ibn Úmar ibn al-Khattab
Abd-Al·lah ibn Úmar ibn al-Khattab fou fill del califa Úmar ibn al-Khattab.
Nou!!: Gorgan і Abd-Al·lah ibn Úmar ibn al-Khattab · Veure més »
Abu Ali Ahmad ibn Muhammad
Abu-Alí Àhmad ibn Muhàmmad (s. X) fou emir de la dinastia muhtàdjida de Čaghaniyan i governador tres vegades del Khorasan per compte de l'emir samànida.
Nou!!: Gorgan і Abu Ali Ahmad ibn Muhammad · Veure més »
Abu Awn
Abu-Awn Abd-al-Màlik ibn Yazid al-Khurassaní (mort en 784) fou un general àrab de l'època abbàssida, nadiu de la ciutat de Gorgan.
Nou!!: Gorgan і Abu Awn · Veure més »
Abu l-Ala Faridun ibn Hussayn Bayqara
Abu l-Ala Faridun ibn Hussayn Bayqara fou un príncep timúrida, fill de Hussayn Bayqara.
Nou!!: Gorgan і Abu l-Ala Faridun ibn Hussayn Bayqara · Veure més »
Abu Mansur ibn Abd al-Razzak
Abu Mansur Muhammad ibn Abd al-Razzak ibn Abd Allah ibn Farruk fou un important terratinent (dehqan) de Tus, oficial dels samànides i patró de l'obra Šāh-nāma (Šāh-nāma-ye Abū Manṣūrī).
Nou!!: Gorgan і Abu Mansur ibn Abd al-Razzak · Veure més »
Abu Sahl Ahmad
Abu Sahl Ahmad ibn Hasam al-Hamduwi fou un oficial gaznèvida del.
Nou!!: Gorgan і Abu Sahl Ahmad · Veure més »
Abu-Bakr ibn Yahya as-Sulí
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Yahya as-Sulí (Gorgan, c. 880 – Bàssora, 946) fou nadim de diversos califes abbàssides.
Nou!!: Gorgan і Abu-Bakr ibn Yahya as-Sulí · Veure més »
Abu-Hàmid al-Ghazalí
Abu-Hàmid al-Ghazalí, conegut també amb el nom catalanitzat d'Algatzell i, entre els musulmans, com l'imam al-Ghazalí o Hújjat-al-Islam (Tus, Khorasan, c. 5 de juliol de 1057 - 19 de desembre de 1111), fou un teòleg, filòsof, jurista i mestre sufí considerat un dels pensadors més importants del món islàmic, representant el misticisme més profund.
Nou!!: Gorgan і Abu-Hàmid al-Ghazalí · Veure més »
Abu-l-Hussayn Àhmad ibn Muhàmmad al-Qàïm
Abu-l-Hussayn Àhmad ibn Muhàmmad al-Qàïm fou un imam alida del Tabaristan.
Nou!!: Gorgan і Abu-l-Hussayn Àhmad ibn Muhàmmad al-Qàïm · Veure més »
Abu-Múslim
Abu-Múslim Abd-ar-Rahman ibn Múslim al-Khurassaní, més conegut senzillament com a Abu-Múslim — en persa ابو مسلمخراسانى; en àrab أبو مسلمعبد الرحمن بن مسلمالخراساني— (700 - 755) fou el cap de la revolució abbàssida al Khurasan.
Nou!!: Gorgan і Abu-Múslim · Veure més »
Abu-Xujà Àhmad ibn Abd-Al·lah
Abu-Xujà Àhmad ibn Abd-Al·lah al-Kujastaní fou un militar del al Khurasan, nascut a Kujistan (Badgis al nord-est d'Herat) i mort el 882.
Nou!!: Gorgan і Abu-Xujà Àhmad ibn Abd-Al·lah · Veure més »
Adil Agha
Sariq Adil (o Saru Adel) conegut com a Adil Agha o Adel Agha (Ağa) (+ 1396) fou un amir (general) d'origen turc al servei dels jalayírides a la segona meitat del.
Nou!!: Gorgan і Adil Agha · Veure més »
Agha Muhàmmad Khan Qajar
Agha Muhammad Xah o Agha Muhammad Khan Qajar (1742-1797) fou el fundador de la dinastia qajar de Pèrsia.
Nou!!: Gorgan і Agha Muhàmmad Khan Qajar · Veure més »
Al-Biruní
Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní o Beruni, més conegut simplement com al-Biruní i, de vegades, com al-Khwarizmí (Kath, 15 de setembre del 973 - Gazni 13 de desembre del 1048) fou un erudit musulmà xiïta d'origen persa tadjik.
Nou!!: Gorgan і Al-Biruní · Veure més »
Al-Hadi
Abu-Muhàmmad Mussa al-Hadi, més conegut pel seu làqab al-Hadi (Rayy, 766 - Bagdad, 14 de setembre de 787) fou califa abbàssida de Bagdad (786-787).
Nou!!: Gorgan і Al-Hadi · Veure més »
Al-Hàssan ibn Zayd
Al-Hàssan ibn Zayd ibn Muhàmmad ibn Ismaïl ibn al-Hàssan ibn Zayd ad-Daï al-Kabir, més conegut, senzillament, com al-Hàssan ibn Zayd o com ad-Daï al-Kabir, ‘el Gran Daï’ (? - 883/884), fou un membre de la família alida descendent d'al-Hàssan ibn Zayd ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib.
Nou!!: Gorgan і Al-Hàssan ibn Zayd · Veure més »
Al-Hussayn ibn Tàhir
Al-Hussayn ibn Tàhir fou un emir nominal tahírida del Khorasan, que va governar vers el 876 fins vers el 880.
Nou!!: Gorgan і Al-Hussayn ibn Tàhir · Veure més »
Al-Mamun (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).
Nou!!: Gorgan і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »
Al-Mútassim
Abu-Ishaq Abbàs al-Mútassim bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Mútassim (797- 6 de gener del 842) fou califa abbàssida de Bagdad (833-842).
Nou!!: Gorgan і Al-Mútassim · Veure més »
Ala al-Dawla Abd Allah
Rukn al-Din Mirza Ala al-Dawla Abd Allah ibn Baysonghor (Herat, 25 de juny de 1417 - Rustamdar, 1460) fou un príncep timúrida que va governar a Herat entre 1447 i 1448 i el 1450 (potser fins al 1451).
Nou!!: Gorgan і Ala al-Dawla Abd Allah · Veure més »
Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla
Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla (? 1064 - Tamixa, 1142) fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.
Nou!!: Gorgan і Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla · Veure més »
Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam
Mapa dels emirats alides Els alides del Tabaristan, Gilan i Daylam foren una sèrie de dinasties d'origen alida que van governar a tots o alguns d'aquests territoris entre el i el.
Nou!!: Gorgan і Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam · Veure més »
Amr ibn al-Layth
Amr ibn al-Layth fou un general persa, germà i successor de Yaqub ibn al-Layth fundador de la dinastia safàrida del Sistan.
Nou!!: Gorgan і Amr ibn al-Layth · Veure més »
Anuixirwan ibn Manuixihr
Anuixirwan ibn Manuixihr ibn Kabus (mort vers 1050) fou sobirà de la dinastia d'emirs ziyàrides de Tabaristan i Gurgan al.
Nou!!: Gorgan і Anuixirwan ibn Manuixihr · Veure més »
Anushirwan
* Anushirwan ibn Manushihr, sobirà de la dinastia d'emirs ziyàrides de Tabaristan i Gurgan al segle XI.
Nou!!: Gorgan і Anushirwan · Veure més »
Ardabil
Ardabil (persa i àzeri: اردبیل, Ardebil; turc, Erdebil; antic persa: Artavil que vol dir "Lloc Sagrat"; armeni Artavet i Artavel) és una ciutat de l'Iran, capital de la província d'Ardabil.
Nou!!: Gorgan і Ardabil · Veure més »
Ardaixir ibn Hasan
Ardaixir ibn Hasan Husam al-Dawla fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.
Nou!!: Gorgan і Ardaixir ibn Hasan · Veure més »
Ardaixir Mirza Rukn al-Dawla
Ardaixir Mirza Rukn al-Dawla (1805/1806-1866) fou el novè fill del príncep Abbas Mirza Qadjar, governador de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Gorgan і Ardaixir Mirza Rukn al-Dawla · Veure més »
Arghun Shah
Amir Arghun shah ben Nawruz ben Arghun Agha(`+1345/1346), fou el cap (amir buzurg o gran amir) del grup tribal militar mongol dels Ja'un-i-Qurban que va dominar el Khurasan a la mort d'Abu Said Bahadur Khan el 1335 i fins a la seva mort.
Nou!!: Gorgan і Arghun Shah · Veure més »
Asfar ben Shiroya
Asfar ibn Xirawayhí o Asfar ibn Xiruya o Aspar fill de Sheroe fou un general daylamita que va governar Jibal i Tabaristan vers el 929-931.
Nou!!: Gorgan і Asfar ben Shiroya · Veure més »
Assarhaddon
Cara d'Assarhaddon en una estela al Museu de Pèrgam a Berlín Estela d'Assrhaddon que commemora el seu retorn després de vèncer a Taharqa el 671 aC, al museu de Pèrgam de Berlín Assarhaddon (Aššur-aḫa-iddin o Asshur-akh-iddin, també Esarhaddon) va ser rei d'Assíria cap als anys 681 aC-669 aC.
Nou!!: Gorgan і Assarhaddon · Veure més »
Asurada
Asurada (Āšūrʾāda o Āšūrāda) foren (fins al 1930) tres illes de la mar Càspia i després part de la península de Miankala (que separava la mar Càspia de la badia d'Astarabad) a la que van quedar unides per la baixada del nivell de la mar.
Nou!!: Gorgan і Asurada · Veure més »
Àdud-ad-Dawla
Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Àdud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).
Nou!!: Gorgan і Àdud-ad-Dawla · Veure més »
Àhmad ibn Ismaïl
Abu-Nasr Àhmad ibn Ismaïl as-Samaní o bé, simplement, Àhmad (II) ibn Ismaïl (mort 914) fou un emir samànida conegut, per la seva mort violenta, com al-Amir aix-Xahid, en àrab, o Amir-i Shahid, en persa, literalment ‘l'Emir Màrtir’.
Nou!!: Gorgan і Àhmad ibn Ismaïl · Veure més »
Àhmad Sanjar
Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan. Va néixer el novembre de 1084 (o de 1086), fill de Màlik-Xah I i una concubina. A la mort del seu germanastre Muhàmmad Tapar el 1118, va esdevenir sultà mentre que el seu nebot Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, fill de Muhàmmad Tapar, regnava sobre l'Iraq. Va morir el 8 de maig de 1157 després de la conquesta del seu regne pel xa de Khwarizm Il-Arslan. per Charles Cawley, 2006-07 de la Foundation for Medieval Genealogy.
Nou!!: Gorgan і Àhmad Sanjar · Veure més »
Bastam
Bastam o Bistam (en persa بسطام) és una ciutat de l'Iran situada al Khorasan, a 6 km al nord de Xahrud, en un contrafort de les muntanyes Elburz.
Nou!!: Gorgan і Bastam · Veure més »
Bawàndides
Símbol del regne de Tapúria Els bawàndides (en farsi Al-e Bavand) fou una dinastia de sobirans que va regir Tabaristan del al XIV.
Nou!!: Gorgan і Bawàndides · Veure més »
Bendoy
Bendoy fou oncle matern de Cosroes II, militar i home d'estat persa.
Nou!!: Gorgan і Bendoy · Veure més »
Bistam
Bistam fou usurpador de l'Imperi Sassànida entre 591 i 592.
Nou!!: Gorgan і Bistam · Veure més »
Càrmates
Els càrmates (de l'àrab, en singular) van ser un moviment políticoreligiós dels segles IX i X sorgit del xiisme ismaïlita.
Nou!!: Gorgan і Càrmates · Veure més »
Conquesta de Gurgan i Astarabad (1384)
La conquesta de Gurgan i Astarabad fou una campanya militar de Tamerlà del 1384 que va comportar la conquesta d'aquesta regió i ciutat, la fugida de l'amir Wali i el restabliment al poder efectiu del kan.
Nou!!: Gorgan і Conquesta de Gurgan i Astarabad (1384) · Veure més »
Dihistan
Geografia.
Nou!!: Gorgan і Dihistan · Veure més »
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Nou!!: Gorgan і Dinastia jalayírida · Veure més »
Dinastia Mamúnida
La dinastia mamúnida fou un llinatge local del Gurgandj que van governar en aquesta regió vers el o IX i a més a més a Khwarizm del 995 al 1017.
Nou!!: Gorgan і Dinastia Mamúnida · Veure més »
Districte de Dihistan
El districte de Dihistan (persa: dihistān, دهستان, "El país de molts pobles" fou un antic districte agrícola situat a la part nord del curs inferior del riu Atrek. La capital fou Akhur. Estava entre el Gurgan i Khwarizm a quatre dies de camí al nord del Gurgan (Djurdjan). En aquest districte hi havia una ribat (fortalesa frontera) coneguda com a fortalesa de Dihistan que Barthold considera que fou la capital del districte. Avui dia forma part de la província de Balkan al Turkmenistan, al sud-est de la mar Càspia. El seu nom derivaria del poble dels dahes (llatí dahaes) un clan part. Segons Ibn-Hawkal la regió era poblada només per pescadors que treballaven a la costa de la mar Càspia, però segons Al-Mukaddasi tenia 24 poblets, i era una regió amb fort poblament. Avui dia està deserta i sense habitar. El lloc principal són les ruïnes de Mashhad-i Misriyan que ha estat inscrit a la llista orientativa de la UNESCO des del 25 de febrer de 1998 segons els criteris (i)(ii)(iii)(iv)(v) de la comissió. La fortalesa de Dihistan era la més important ciutat de l'oest del Turkmenistan als segles XI i XIV, situada en la ruta de la seda del Gorgan al Khwarizm. Els monuments restants són un minaret construït l'any 1004/1005, i un altre construït dos-cents anys més tard que és una part de la mesquita d'Ala al-Din Muhammad Shah de Khwarizm. La ciutat estava envoltada d'un doble mur i s'estén sobre dos-cents hectàrees. A set quilòmetres al nord-est es troba la necròpolis de Mashhad-i Misriyan on hi ha les restes de vint mausoleus. Cinc d'ells són encara visibles, entre els quals la important mesquita de Shir Kabir. Hi ha indicis de nombroses tombes datant del III mil·lenni aC.
Nou!!: Gorgan і Districte de Dihistan · Veure més »
Djustànides
Els justànides o jastànides foren una dinastia daylamita del Daylam que va governar d'abans el 791 fins després del 1042.
Nou!!: Gorgan і Djustànides · Veure més »
Emreli
Emreli (Imrali o Emrali) fou una tribu turcmana del Turkmenistan.
Nou!!: Gorgan і Emreli · Veure més »
Eymir
Els eymir foren una tribu turquesa oghuz.
Nou!!: Gorgan і Eymir · Veure més »
Fakhr-ad-Dawla
Fakhr-ad-Dawla Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hàssan, més conegut simplement pel seu làqab com a Fakhr-ad-Dawla (952-997) fou el tercer fill del sultà buwàyhida o búyida Rukn-ad-Dawla.
Nou!!: Gorgan і Fakhr-ad-Dawla · Veure més »
Firuzànides
Els firuzànides o dinastia Firuzànida fou una nissaga persa del Tabaristan que va governar efímerament a Tabaristan i Gurgan, i després a Kumis i a Amol.
Nou!!: Gorgan і Firuzànides · Veure més »
Ghiyath al-Din Baysonghor
Ghiyath al-Din Baysonghor (15 de setembre de 1397 - 1433) fou un príncep timúrida, fill de Xah-Rukh (i la seva esposa Gawhar Shad) i net de Tamerlà.
Nou!!: Gorgan і Ghiyath al-Din Baysonghor · Veure més »
Gonbad-e Qabus
Gonbad-e Qābus (persa گنبدقابوس) o Gonbad-e Kāvus (persa گنبدكاووس) (també Gonbad-e Ghābus o Gonbad-i Ghāboos) és una ciutat de l'Iran a la província de Golestan.
Nou!!: Gorgan і Gonbad-e Qabus · Veure més »
Gorgan (ciutat)
Gorgan (mazanderani: Vergen) és una ciutat de l'Iran, capital de la Província de Golestan i del comtat de Gorgan.
Nou!!: Gorgan і Gorgan (ciutat) · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Gorgan і Gran Khorasan · Veure més »
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Nou!!: Gorgan і Harun ar-Raixid · Veure més »
Hasan ibn al-Kasim
Hasan ibn al-Kasim fou imam alida del Tabaristan i Gurgan, gendre d'Hasan ibn Ali al-Utrush (el Sord).
Nou!!: Gorgan і Hasan ibn al-Kasim · Veure més »
Hasan ibn Rustam
Hasan ibn Rustam V Ala al-Dawla Sharaf al-Muluk (s. XI) fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.
Nou!!: Gorgan і Hasan ibn Rustam · Veure més »
Hayedeh Safiyari
Hayedeh Safiyari (هایده صفییاری; Gorgan, Iran, 27 de juny de 1959) és una editora i muntadora de cinema iraniana i membre de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques.
Nou!!: Gorgan і Hayedeh Safiyari · Veure més »
Hàssan al-Utruix
Abu-Muhàmmad al-Hàssan ibn Alí ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Úmar al-Àixraf ibn Alí Zayn-al-Abidín, més conegut com a Hàssan al-Utruix (literalment “Hàssan el sord”) o, en tant que imam, pel seu làqab An-Nàssir al-Kabir (Medina, 844 - Amol, 917) fou imam alida de Tabaristan, considerat el més gran dels imams alides d'aquesta regió.
Nou!!: Gorgan і Hàssan al-Utruix · Veure més »
Hircània
Mapa d'Iran i països del costat (incloent-hi el Turkmenistan), que mostra la ubicació d'Hircània, on avui es troba la província iraniana de Golestan Mapa de l'Imperi aquemènida amb Hircània Hircània o Verkâna (en llatí: Hyrcania, en grec: Hyrkania) fou una satrapia i regió de Pèrsia al sud de la mar Càspia (anomenada en l'antiguitat mar Hircània).
Nou!!: Gorgan і Hircània · Veure més »
Història dels kurds
La història dels kurds com a grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan.
Nou!!: Gorgan і Història dels kurds · Veure més »
Husayn ibn Uways
Shaykh Husayn ibn Uways Jalayr (+ primavera del 1382) fou un emir jalayírida, fill i successor de Uways ibn Hasan (Uways I).
Nou!!: Gorgan і Husayn ibn Uways · Veure més »
Hussayn Bayqara
Hussayn Bayqara o estrictament Hussayn ibn Mansur ibn Bayqara (juny de 1438 - 4 de maig de 1506) (persa حسین بایقرا) fou un sobirà timúrida, governant d'Herat del 1469 al 1506 (excepte una breu aturada el 1470).
Nou!!: Gorgan і Hussayn Bayqara · Veure més »
Ibn Bibi
Al-Hussayn ibn Muhàmmad ibn Alí al-Jafarí ar-Rughadí —en àrab الحسين بن محمد بن علي الجعفري الرغدي, al-Ḥusayn b. Muḥammad b. ʿAlī al-Jaʿfarī ar-Ruḡadī—, més conegut com a Ibn al-Bibi al-Munàjjima —en àrab ابن البيبي المنجمة, Ibn al-Bībī al-Munajjima, literalment «el fill de la "senyora" astròloga»— o, senzillament, com Ibn Bibi —en àrab ابن بيبي, Ibn Bībī; en persa ابن بیبی— (m. d. 1285) fou un notable historiador persa, autor de l'obra Al-awàmir al-alaïyya fi-l-umur al-alaïyya, escrita en persa el 1281, i essencial per a la història dels seljúcides de Rum.
Nou!!: Gorgan і Ibn Bibi · Veure més »
Ibn-i Yamin
Ibn-i Yamin (nom complet Amir Fakhr al-Din Mahmud ibn Amir Yamin al-Din Tughrai Mustawfi Faryumadi), fou un poeta persa, el principal autor de les anomenades kitas (fragments) és a dir els epigrames o poemes de circumstància.
Nou!!: Gorgan і Ibn-i Yamin · Veure més »
Ibrahim ibn Dhakwan
Ibrahim ibn Dhakwan al-Harraní, més conegut simplement com a Ibrahim ibn Dhakwan, fou visir del califa abbàssida al-Hadi.
Nou!!: Gorgan і Ibrahim ibn Dhakwan · Veure més »
Iltazar Khan
Iltazar Khan fou kan de Khiva el primer de la dinastia Kongrat del 1804 al 1806.
Nou!!: Gorgan і Iltazar Khan · Veure més »
Imad-ad-Dawla
Alí ibn Buwayh o Buya, més tard conegut amb el làqab d'Imad-ad-Dawla (? - 949), fou un dels tres germans fundadors de la dinastia buwàyhida.
Nou!!: Gorgan і Imad-ad-Dawla · Veure més »
Iskandar-i Shaykhi
Iskandar-i Shaykhi o Eskandar-e Sheykhi (+ inicis del segle XV, probablement el 1404) fou un general que va servir a diversos senyors a Pèrsia al darrer terç i fins als inicis del XV.
Nou!!: Gorgan і Iskandar-i Shaykhi · Veure més »
Ismaïl I
Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.
Nou!!: Gorgan і Ismaïl I · Veure més »
Ismaïl ibn Àhmad
Abu-Ibrahim Ismaïl ibn Àhmad as-Samaní, més conegut com a Ismaïl ibn Àhmad o Ismaïl I, així com pels sobrenoms al-Amir al-Madí i al-Amir al-Àdil (849-907) fou emir samànida de Ma Warà an-Nahr o Transoxiana (891-907).
Nou!!: Gorgan і Ismaïl ibn Àhmad · Veure més »
Jaku Barles
Jaku Barles - a vegades escrit també com Cheku Barles - (+ hivern del 1383 al 1384) fou un amir dels Barles, lleial personal de Tamerlà.
Nou!!: Gorgan і Jaku Barles · Veure més »
Karínides
La dinastia karínida o dels karínides fou una nissaga del Tabaristan que va regnar sobre parts de les regions muntanyoses des de temps del rei sassànida Cosroes I (551-579) fins al 840.
Nou!!: Gorgan і Karínides · Veure més »
Khalil Sultan
Khalil Sultan ibn Miran Shah ibn Timur (Herat, 14 de juliol de 1384 - Rayy, 2 o 3 de novembre de 1411) fou un príncep timúrida net de Tamerlà i fill de Miran Shah i de la princesa genguiskhànida (per via materna) Sevin Beg Khanzada, coneguda com a Khan Zade, que va estar casada en primeres noces amb Jahangir fill de Tamerlà i fou la mare de Muhammad Sultan ibn Jahangir, el primer successor designat per Tamerlà que va morir el 1403.
Nou!!: Gorgan і Khalil Sultan · Veure més »
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Nou!!: Gorgan і Khorasan (província del Califat) · Veure més »
Khurasan (província mongola)
Khurasan o Khorasan fou una província de l'Imperi Mongol i després de l'il-kan de Pèrsia.
Nou!!: Gorgan і Khurasan (província mongola) · Veure més »
Khurramiyya
La khurramiyya o els khurramites (Khorrām-Dīnān, literalment ‘els de la religió joiosa’) és el nom donat a les fonts musulmanes al moviment religiós fundat per Mazdak al final del, i també el nom genèric de diverses sectes iranianes oposades als àrabs influïdes per tendències xiïtes radicals.
Nou!!: Gorgan і Khurramiyya · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Gorgan і Khwarizm · Veure més »
Kilat-i Nadiri
Kilat-i Nadiri (també Kalat-i Nadiri, anteriorment només Kalat) fou una famosa fortalesa a l'Àsia Central a uns 110 km de Mashad a la frontera entre Iran i Turkmenistan en una branca de les muntanyes Karadjdagh en una vall elevada (entre 700 i 900 metres) i trenta km de llarg; al nord i sud les muntanyes no es poden escalar i tenen una altura de 240 a 300 metres, presentant només cinc obertures, el que la convertia en una fortalesa natural fàcil de defensar a l'oest i est.
Nou!!: Gorgan і Kilat-i Nadiri · Veure més »
Kilman
Kilman fou una antiga ciutat de Mèdia, sotmesa als assiris en temps de Sargon II.
Nou!!: Gorgan і Kilman · Veure més »
Lukman Padshah
Lukman Padshah (+ vers 1390) fou emir de Gurgan vassall de Tamerlà.
Nou!!: Gorgan і Lukman Padshah · Veure més »
Mahmud de Ghazna
Abu-l-Qàssim Mahmud ibn Sebüktigin més conegut com a Mahmud de Ghazna (2 de novembre de 971 - 30 d'abril de 1030) fou el fundador de l'Imperi gaznèvida, que regí des del 997 fins a la seva mort.
Nou!!: Gorgan і Mahmud de Ghazna · Veure més »
Majd-ad-Dawla
Abu-Tàlib Rústam Majd-ad-Dawla Kahf-al-Umma ibn Fakhr-ad-Dawla, més conegut senzillament pel seu làqab com Majd-ad-Dawla, fou emir buwàyhida de Rayy i el Jibal (997-1029).
Nou!!: Gorgan і Majd-ad-Dawla · Veure més »
Mansur (I) ibn Nuh
Abu-Sàlih Mansur ibn Nuh ibn Nasr, més conegut simplement com a Mansur (I) ibn Nuh o pels làqabs al-Amir aix-Xadid i al-Màlik al-Mudhàffar fou emir samànida de Transoxiana i Khurasan (961 - 976).
Nou!!: Gorgan і Mansur (I) ibn Nuh · Veure més »
Maqan ibn Kaki
Abu-Mansur Maqan o Màkan ibn Kaki o ibn Kakuy fou un general daylamita que va governar el Tabaristan, Kerman i Gurgan i el principat d'Amol entre 928 i 940.
Nou!!: Gorgan і Maqan ibn Kaki · Veure més »
Mardawidj ibn Ziyar
Abu-l-Hajjaj Mardawij ibn Ziyar ibn Wardanxah o, més senzillament, Mardawij ibn Ziyar fou un general daylamita, emir del Jibal (931-935) i fundador de la dinastia ziyàrida.
Nou!!: Gorgan і Mardawidj ibn Ziyar · Veure més »
Massud I ibn Mahmud
Abu-Saïd Massud I ibn Mahmud Xihab-ad-Dawla Jamal-al-Mil·la o, més senzillament, Massud I ibn Mahmud (998-1040) fou sultà gaznèvida (1030-1040), fill del sultà Mahmud ben Sebuktegin.
Nou!!: Gorgan і Massud I ibn Mahmud · Veure més »
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Nou!!: Gorgan і Mazandaran · Veure més »
Mazdak
Mazdak, Mazdaq, Masdak fou el nom assignat a un cap religiós revolucionari a la Pèrsia sassànida sota Kobad I (488-497 i 499-531).
Nou!!: Gorgan і Mazdak · Veure més »
Mirza Ahmad Khan Ala al-Dawla
Mirza Ahmad Khan Ala al-Dawla (1866/1867-1911) fou un polític persa, fill de Muhammad Rahim Khan Ala al-Dawla.
Nou!!: Gorgan і Mirza Ahmad Khan Ala al-Dawla · Veure més »
Muàyyid-ad-Dawla
Muàyyid-ad-Dawla Abu-Mansur Buya ibn Rukn-ad-Dawla Hàssan, més conegut simplement com Muàyyid-ad-Dawla, fou emir buwàyhida d'Isfahan, Rayy i la major part del Djibal.
Nou!!: Gorgan і Muàyyid-ad-Dawla · Veure més »
Mubàixir Bahadur
Mubàixir Bahadur (Mubashir Bahadur) fou un emir turcomongol de Tamerlà a cavall entre els segles i, mort el 1410.
Nou!!: Gorgan і Mubàixir Bahadur · Veure més »
Muhammad Hasan Khan
Muhammad Hasan Khan fou un kan dels qadjars, fill de Fath Ali Khan.
Nou!!: Gorgan і Muhammad Hasan Khan · Veure més »
Muhammad Rahim Bahadur Khan I
Muhammad Rahim Bahadur Khan I fou kan de Khivà (1806 -1825).
Nou!!: Gorgan і Muhammad Rahim Bahadur Khan I · Veure més »
Muhàmmad ad-Daï as-Saghir al-Qàïm ilà-l-Haqq
Muhàmmad ibn Zayd ibn Muhàmmad ibn Ismaïl ad-Daï as-Saghir al-Qàïm ilà-l-Haqq o, més senzillament, Muhàmmad ibn Zayd fou imam alida —es considerava descendent d'Ali ibn Abi-Tàlib— del Tabaristan.
Nou!!: Gorgan і Muhàmmad ad-Daï as-Saghir al-Qàïm ilà-l-Haqq · Veure més »
Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah
Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah (1383 - 1407) fou un príncep timúrida fill de Miran Xah i net de Tamerlà.
Nou!!: Gorgan і Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah · Veure més »
Muhàmmad ibn Ali Xabankarai
Muhàmmad ibn Ali Xabankarai (1298-1358) fou un poeta i historiador kurd de la tribu xabanqara.
Nou!!: Gorgan і Muhàmmad ibn Ali Xabankarai · Veure més »
Muhàmmad ibn Àhmad an-Nasawí
Xihab-ad-Din Muhàmmad ibn Àhmad ibn Alí ibn Muhàmmad an-Nassawí al-Khurandizí az-Zaydarí o, més senzillament, an-Nassawí (m. en 1249) fou el secretari i biògraf del khwarizmxah Jalal-ad-Din Manguberti (Mangubirti, Mingirni), nascut a Khurandiz prop de Zaydar, dependència de Nasa al Khurasan.
Nou!!: Gorgan і Muhàmmad ibn Àhmad an-Nasawí · Veure més »
Muhàmmad Khan
Muhammad Khan (mort el 16 de juliol de 1338) fou un kan il-kànida proclamat pel jalayírida Hasan Buzurg.
Nou!!: Gorgan і Muhàmmad Khan · Veure més »
Muhàmmad Xaibani
Abu-l-Fath Muhàmmad Xaibani (v. 1451- 1510), net d'Abu l-Khayr després d'un període sense notícies clares de 32 anys, va ser el segon sobirà de la dinastia turcomongola dels xibànides de l'Uzbekistan que regnà de 1500 a 1510.
Nou!!: Gorgan і Muhàmmad Xaibani · Veure més »
Muhàmmad Zaman ibn Badi al-Zaman
Muhàmmad Zaman ibn Badi al-Zaman (Balkh, 1497 - després de 1528) fou un príncep timúrida fill de Badi al-Zaman i net de Hussayn Bayqara.
Nou!!: Gorgan і Muhàmmad Zaman ibn Badi al-Zaman · Veure més »
Muntanya Damavand
Situació dins el Mazanderan i el comtat d'Amol La muntanya Damāvand (persa: دماوند) és una muntanya volcànica de l'Iran al districte de Laridjan, dins el comtat d'Amol, província de Mazanderan.
Nou!!: Gorgan і Muntanya Damavand · Veure més »
Musa Khan
Musa Khan (mort el 18 de juliol de 1337) fou un kan de Pèrsia, de la dinastia il-kànida tot i no ser pròpiament un il-kànida.
Nou!!: Gorgan і Musa Khan · Veure més »
Nasr II ibn Àhmad
Nasr II ibn Àhmad ibn Ismaïl Amir al-Said (L'emir Feliç) fou un emir samànida de Transoxiana i Khurasan que va governar del 914 al 943.
Nou!!: Gorgan і Nasr II ibn Àhmad · Veure més »
Nisba (onomàstica)
En els noms àrabs, la nisba (‘relació’, ‘parentiu’ i, en gramàtica, ‘adjectiu de relació’ o ‘adjectiu de pertinença’) és un adjectiu que indica el lloc d'origen, residència o mort, la filiació tribal o l'ancestre d'una persona.
Nou!!: Gorgan і Nisba (onomàstica) · Veure més »
Nuh I ibn Nasr
Nuh I ibn Nasr ibn Àhmad, pòstumament anomenat al-Amir aix-Xahid (‘l'emir digne d'elogi’), fou emir samànida de Transoxiana i Khurasan (943-954).
Nou!!: Gorgan і Nuh I ibn Nasr · Veure més »
Nusrat al-Din Abu Bakr
Nusrat al-Din Abu Bakr ibn Muhammad Pahlawan fou atabeg ildegízida de l'Azerbaidjan (1191-1210) amb el títol de Djahan Pahlawan i els de Sultan al-Muazzam (o al-Azam) i Shahanshah al-Muazzam (o al-Azam).
Nou!!: Gorgan і Nusrat al-Din Abu Bakr · Veure més »
Parsua
Parsua, Parsuah, Parshua o Parsuash és un territori que apareix esmentat als texts assiris des del segle IX aC.
Nou!!: Gorgan і Parsua · Veure més »
Partukka
Partukka fou un regne mede que existia al a la frontera oriental d'Assíria, i que correspon a la regió de Gurgan a l'antiga Hircània, però en un lloc no determinat.
Nou!!: Gorgan і Partukka · Veure més »
Península de Manguistau
La península de Manguistau és una península asiàtica dins la mar Càspia, situada a la part occidental del Kazakhstan.
Nou!!: Gorgan і Península de Manguistau · Veure més »
Pirak Pasha
Pirak Pasha o Pir Pasha fou emir de Gurgan, vassall de Tamerlà.
Nou!!: Gorgan і Pirak Pasha · Veure més »
Província de Golestan
Comtats de Golestan La província de Golestān (استان گلستان, Ostān-e Golestān) és una de les 31 províncies de l'Iran; està situada al nord-est del país al sud de la mar Càspia.
Nou!!: Gorgan і Província de Golestan · Veure més »
Qabus ibn Wuixmaguir
Mausoleu de Qabus ibn Wuixmaguir, construït en 1007 Xams-al-Maali Abu-l-Hàssan Qabus ibn Wuixmaguir ibn Ziyar ibn Wardan, més conegut senzillament com a Qabus ibn Wuixmaguir fou un sobirà de la dinastia ziyàrida de Tabaristan i Gurgan.
Nou!!: Gorgan і Qabus ibn Wuixmaguir · Veure més »
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Nou!!: Gorgan і Qazvín · Veure més »
Qàhtaba ibn Xabib
Abu-Abd-al-Hamid Qàhtaba ibn Xàbib ibn Khàlid ibn Madan at-Taí, més conegut senzillament com a Qàhtaba ibn Xabib o Qàhtaba (m. 749) fou un general abbàssida, cap de la dawa (missió) abbàssida del Khurasan abans del triomf de la dinastia.
Nou!!: Gorgan і Qàhtaba ibn Xabib · Veure més »
Rafi ibn Hàrthama
Rafi ibn Hàrthama fou un militar i aventurer àrab que va disputar el govern de Khorasan al final del amb el safàrida Amr ibn al-Layth i altres pretendents.
Nou!!: Gorgan і Rafi ibn Hàrthama · Veure més »
Resolució 5 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
La Resolució 5 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, aprovada el 8 de maig de 1946, acordava el retard als debats sobre la qüestió de l'Iran per l'absència de confirmació de la retirada total de tropes soviètiques de territori iranià.
Nou!!: Gorgan і Resolució 5 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides · Veure més »
Revolta d'Iskandar-i Shaykhi
La revolta d'Iskandar-i Shaykhi fou una rebel·lió del príncep Iskandar, restaurat per Tamerlà, que va afectar els territoris del Mazanderan occidental.
Nou!!: Gorgan і Revolta d'Iskandar-i Shaykhi · Veure més »
Revolta i submissió dels Ja'un-i Qurban
La revolta i sumbissió dels Ja'un-i Qurban es va produir el 1381 i es va repetir el 1382.
Nou!!: Gorgan і Revolta i submissió dels Ja'un-i Qurban · Veure més »
Riu Gorgan
El Gorgan (Gorgan Rud) es un riu a la regió de Gurgan (actual província de Golistan) que li va donar nom.
Nou!!: Gorgan і Riu Gorgan · Veure més »
Rukn-ad-Dawla
Abu-Alí al-Hàssan ibn Buya o Buwayh, conegut com a Rukn-ad-Dawla (+ setembre del 976), fou el primer sobirà búyida o buwàyhida del centre i nord de Pèrsia (vers 935-976).
Nou!!: Gorgan і Rukn-ad-Dawla · Veure més »
Rustam I ibn Surkhab
Rustam I ibn Surkhab fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.
Nou!!: Gorgan і Rustam I ibn Surkhab · Veure més »
Safàrides
La dinastia safàrida o dels safàrides de l'Iran va governar un imperi centrat en el Sistan, una regió fronterera entre els actuals Afganistan i Iran, entre 861 i 1003.
Nou!!: Gorgan і Safàrides · Veure més »
Said Khoja
Said Khoja (+ després del 1406) fou un amir de Tamerlà, fill de l'amir Shaikh Ali Bahadur (fidel de Tamerlà).
Nou!!: Gorgan і Said Khoja · Veure més »
Sarbadàrida
Els sarbadars o sarbadàrides (de sarbadar, "cap en galons"; també Sarbedaran) foren una barreja de dervixos religiosos i governants seculars que van arribar al poder a la part occidental del Khorasan quan es va desintegrar l'imperi il-kànida de Pèrsia després del 1335.
Nou!!: Gorgan і Sarbadàrida · Veure més »
Sevinjik Bahadur
Sevinjik Bahadur (segles XIV-XV) fou un amir mongol al servei de Tamerlà A finals de 1383 fou designat per Tamerlà per acompanyar al seu fill Miran Shah durant la campanya de Zamindawar.
Nou!!: Gorgan і Sevinjik Bahadur · Veure més »
Siah-Bilav
Siah-Bilav es un lloc de l'antiga regió de Gurgan on es va lliurar una batalla entre les forces timúrides de Xah Rukh i el kan de Gurgan i Astarabad, Pirak Padshah que comptava amb el suport dels rebels dirigits per l'amir Said Khoja, que després de ser derrotats s'havien refugiat al Gurgan.
Nou!!: Gorgan і Siah-Bilav · Veure més »
Sulayman ibn Abd-al-Màlik
Sulayman ibn Abd-al-Màlik o, simplement, Sulayman (c. 674-717) fou califa omeia marwànida de Damasc (715-717).
Nou!!: Gorgan і Sulayman ibn Abd-al-Màlik · Veure més »
Sulayman ibn Khatir al-Khuzai
Abu-Muhàmmad Sulayman ibn Kathir al-Khuzaí o, més senzillament, Sulayman ibn Kathir (en àrab Sulaymān b. Kaṯīr) fou un daï de la dawa haiximiyya (després abbàssida) al Khurasan.
Nou!!: Gorgan і Sulayman ibn Khatir al-Khuzai · Veure més »
Sultan Ali ibn Pirak
Sultan Ali ibn Pirak (+ vers 1410) fou el darrer membre conegut de la casa reial il-kànida de Gurgan.
Nou!!: Gorgan і Sultan Ali ibn Pirak · Veure més »
Surgan
Sūrḡān o Sorḡān fou un príncep cobànida, fill d'Amir Coban i Sati Beg, que fou governador i senyor de Karabagh i de l'Iraq Ajamita.
Nou!!: Gorgan і Surgan · Veure més »
Tabaristan
miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.
Nou!!: Gorgan і Tabaristan · Veure més »
Talakan de Guzgan
Talakan de Guzgan o Djuzdjan fou una ciutat de Pèrsia avui a l'Afganistan del nord, prop de la frontera amb Turkmenistan, al nord de la cadena de muntanyes anomenada avui dia Band-i Turkistan, però l'emplaçament exacte de la qual no es coneix, però podrien ser les ruïnes de Chachaktu o el lloc de Kalayi Wali.
Nou!!: Gorgan і Talakan de Guzgan · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Gorgan і Tamerlà · Veure més »
Tàtars negres
Els tàtars negres foren un grup tribal turcomongol del segle al.
Nou!!: Gorgan і Tàtars negres · Veure més »
Togha Temur (il-kànida)
Togha Temur, Togha Timur o Toka Timur fou el darrer il-kan mongol de Pèrsia.
Nou!!: Gorgan і Togha Temur (il-kànida) · Veure més »
Tus
Tus és una antiga ciutat-regió de l'Iran a la província de Razavi Khorasan.
Nou!!: Gorgan і Tus · Veure més »
Urakazabarna
Urakazabarna fou un regne mede que existia al a la frontera oriental d'Assíria, i que correspon a la regió de Gurgan.
Nou!!: Gorgan і Urakazabarna · Veure més »
Utx Kara Bahadur
Utx Kara Bahadur o Utj Kara Bahadur (segles XIV - XV) fou un amir de Tamerlà.
Nou!!: Gorgan і Utx Kara Bahadur · Veure més »
Uways ibn Hasan
Shaykh Uways ibn Hasan-i Buzurg o Uways I fou un emir jalayírida que va governar a l'Iraq central i del sud, i a l'Azerbaidjan i Pèrsia occidental del 1356 al 1374.
Nou!!: Gorgan і Uways ibn Hasan · Veure més »
Xah Ghazi Rustam V
Xah Ghazi Rustam (V) ibn Alí Nusrat-ad-Din fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.
Nou!!: Gorgan і Xah Ghazi Rustam V · Veure més »
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Nou!!: Gorgan і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »
Xahriyar V ibn Karin Husam al-Dawla
Shahriyar V ibn Karin Husam al Dawla (farsi: شهریار), fou ispahbad bawàndida del Tabaristan (1074-1114) fill i successor de Karin II ibn Surkhab Fou vassall dels seljúcides com el seu pare, i com aquest portava el títol dispahbad i rei de Mazanderan (Esfahbaḏ-e Esfahbaḏān, Malek-e Māzandarān) i era xiïta.
Nou!!: Gorgan і Xahriyar V ibn Karin Husam al-Dawla · Veure més »
Yahya ibn Zayd
Yahya ibn Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib (715-743) fou un rebel alida contra els omeies.
Nou!!: Gorgan і Yahya ibn Zayd · Veure més »
Yazid ibn al-Muhàl·lab
Yazid ibn al-Muhàl·lab fou fill del general Abu-Saïd al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra i el seu successor en el govern del Khurasan vers 702, i després governador de l'Iraq i Khurasan (715/716 a 717).
Nou!!: Gorgan і Yazid ibn al-Muhàl·lab · Veure més »
Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib
Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib (Medina, ~694/695 - Kufa, 7 de març del 740?) fou besnet del califa Alí ibn Abi-Tàlib i de Fàtima, i cap de la revolta que va donar origen a la tendència zaidita, branca moderada del xiïsme.
Nou!!: Gorgan і Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »
Ziyàrides
La dinastia ziyàrida o dels ziyàrides fou una nissaga de Tabaristan (i sovint Gurgan) d'origen daylamita que va existir del 928 al 1077.
Nou!!: Gorgan і Ziyàrides · Veure més »
1497
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Gorgan і 1497 · Veure més »
