58 les relacions: Agrimensor, Ammià Marcel·lí, Andròmac (rètor), Annals (Tàcit), Antiga Roma, Antiguitat clàssica, Antisti Vet, Antoní Pius, Arxidiòcesi de Toledo, Aulus Viciri Pròcul, Britànnia, Casperi Elià, Cedró, Climent I, Colosseu, Concòrdia, Cristianisme a l'Imperi Romà, Cronologia de l'antiga Roma, Dècada del 80, Dècada del 90, Dió Crisòstom, Dinastia, Dinastia Antonina, Dinastia Flàvia, Domícia Longina, Domicià, Edat antiga, Estadi de Domicià, Gai Antisti Vet (cònsol any 96), Història de l'Imperi Romà, Iazigs, Imperi Romà, Karl Spazier, Largí Procle, Legió I Adiutrix, Llista d'anys, Llista d'emperadors romans, Manli Valent, Marcel·la (dona de Marcial), Mogontiacum, Nerva, Noranta-sis, Papa Evarist, Papa Sixt I, Papini Estaci, Parteni (camarlenc), Pater patriae, Patmos, Patriarca Ortodox d'Alexandria, Persecució dels cristians, ..., Primera batalla de Tapae, Primera Epístola de Climent, Publi Metili Sabí Nepot, Publici Cert, Ronald de Boer, Tomba de Sant Pere, Tropes auxiliars romanes, William Brade. Ampliar l'índex (8 més) »
Agrimensor
Disseny d'una groma trobada a Pompeia. Agrimensor és l'encarregat de mesurar els terrenys.
Nou!!: 96 і Agrimensor · Veure més »
Ammià Marcel·lí
Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.
Nou!!: 96 і Ammià Marcel·lí · Veure més »
Andròmac (rètor)
Andròmac (en Andromachus) va ser un rètor de l'antiga Grècia que va ensenyar a Nicomèdia durant el regnat de Domicià (81-96).
Nou!!: 96 і Andròmac (rètor) · Veure més »
Annals (Tàcit)
''Codex Mediceus'' 68 II fol. 38 (''Annales,'' XV 44) Els Annals (en llatí: Annales) és el llibre d'història de Publi Corneli Tàcit que descriu els regnes dels quatre emperadors romans que succeïren a Cèsar August.
Nou!!: 96 і Annals (Tàcit) · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: 96 і Antiga Roma · Veure més »
Antiguitat clàssica
L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.
Nou!!: 96 і Antiguitat clàssica · Veure més »
Antisti Vet
Els Antisti Vet (en Antistius Vetus) foren una branca de la gens Antístia que portà el cognomen de Vet, que significa 'vell', 'antic'.
Nou!!: 96 і Antisti Vet · Veure més »
Antoní Pius
Tit Aureli Fulvus Boioni Arri Antoní (Titus Aurelius Fulvus Boionius Arrius Antoninus), més conegut com a Antoní Pius (Antoninus Pius), era un senador romà de mitjana edat originari de Nimes, que fou adoptat per un moribund Adrià i li va succeir com emperador romà el 138, sent un dels Cinc bons emperadors van exercir el seu poder durant el zenit de la prosperitat que va assolir l'imperi a la Pax Romana.
Nou!!: 96 і Antoní Pius · Veure més »
Arxidiòcesi de Toledo
Larxidiòcesi de Toledo, a Espanya, és la diòcesi principal de la província eclesiàstica de Toledo, de la qual són sufragànies les diòcesis de Sigüenza-Guadalajara, Conca, Ciudad Real i Albacete.
Nou!!: 96 і Arxidiòcesi de Toledo · Veure més »
Aulus Viciri Pròcul
Aulus Viciri Pròcul (Aulus Vicirius Proculus) va ser un polític romà, tribú militar i sacerdot del culte d'August a Toscana, qui va fer les cerimònies de la victòria al retorn de l'emperador Claudi de la seva expedició a Britània l'any 44.
Nou!!: 96 і Aulus Viciri Pròcul · Veure més »
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Nou!!: 96 і Britànnia · Veure més »
Casperi Elià
Casperi Elià - Casperius Aelianus - (45 - 98) va ser prefecte de la guàrdia pretoriana sota els emperadors Domicià i Nerva.
Nou!!: 96 і Casperi Elià · Veure més »
Cedró
Cedró d'Alexandria va ser patriarca d'Alexandria de l'any 96 al 106.
Nou!!: 96 і Cedró · Veure més »
Climent I
Climent I (Roma, mort ca. 99/101), també conegut com a Climent de Roma o Climent Romà, va ser el quart bisbe de Roma i el tercer successor de sant Pere.
Nou!!: 96 і Climent I · Veure més »
Colosseu
El Colosseu o Coliseu (llatí: Colosseum; italià: Colosseo) fou el major amfiteatre de l'Imperi Romà.
Nou!!: 96 і Colosseu · Veure més »
Concòrdia
Concòrdia (en llatí Concordia) és la deïtat romana de l'entesa i l'harmonia.
Nou!!: 96 і Concòrdia · Veure més »
Cristianisme a l'Imperi Romà
Sant Jaume el Just. Quan Jesucrist va néixer l'Imperi Romà es trobava en el seu apogeu i dominava tot el Mediterrani.
Nou!!: 96 і Cristianisme a l'Imperi Romà · Veure més »
Cronologia de l'antiga Roma
Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.
Nou!!: 96 і Cronologia de l'antiga Roma · Veure més »
Dècada del 80
La dècada del 80 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 80 fins al 31 de desembre del 89.
Nou!!: 96 і Dècada del 80 · Veure més »
Dècada del 90
Sense descripció.
Nou!!: 96 і Dècada del 90 · Veure més »
Dió Crisòstom
Dió Crisòstom (en grec Δίων Χρυσόστομος Dion Chrysostomos) va ser un orador, escriptor, filòsof i historiador grecoromà.
Nou!!: 96 і Dió Crisòstom · Veure més »
Dinastia
Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.
Nou!!: 96 і Dinastia · Veure més »
Dinastia Antonina
La Dinastia Antonina va ser la quarta dinastia que governà l'Imperi Romà després de la breu Dinastia Flàvia.
Nou!!: 96 і Dinastia Antonina · Veure més »
Dinastia Flàvia
La dinastia Flàvia va ser la tercera dinastia de l'Imperi Romà fundada per l'emperador Vespasià que va governar de l'any 69 al 79, continuada amb els seus dos fills Titus (del 79 al 81) i Domicià (del 81 al 96).
Nou!!: 96 і Dinastia Flàvia · Veure més »
Domícia Longina
Domícia Longina (en llatí Domitia Longina) va ser una emperadriu romana.
Nou!!: 96 і Domícia Longina · Veure més »
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Nou!!: 96 і Domicià · Veure més »
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Nou!!: 96 і Edat antiga · Veure més »
Estadi de Domicià
Vista dels arcs sota la Piazza Navona LEstadi de Domicià era un estadi per a competicions atlètiques a l'antiga Roma.
Nou!!: 96 і Estadi de Domicià · Veure més »
Gai Antisti Vet (cònsol any 96)
Gai Antisti Vet (en llatí Caius Antistius Vetus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: 96 і Gai Antisti Vet (cònsol any 96) · Veure més »
Història de l'Imperi Romà
l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.
Nou!!: 96 і Història de l'Imperi Romà · Veure més »
Iazigs
miniatura Els iazigs (Iazyges) van ser un poble sàrmata que, originàriament vivia al Palus Maeotis (mar d'Azov), segons Estrabó i Claudi Ptolemeu.
Nou!!: 96 і Iazigs · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: 96 і Imperi Romà · Veure més »
Karl Spazier
conegut també amb el pseudònim Karl Pilger, fou un musicògraf i compositor alemany.
Nou!!: 96 і Karl Spazier · Veure més »
Largí Procle
Largí Procle (Larginus Proclus) va ser un astròleg i potser també mag i harúspex que vivia a la província de Germània.
Nou!!: 96 і Largí Procle · Veure més »
Legió I Adiutrix
Denari de Septimi Sever amb un homenatge a la I ''Adiutrix'': al revers es llegeix '''LEG I AD-IVT'''. La Legió I Adiutrix («ajudant») va ser una legió romana formada l'any 68, possiblement per Galba sota les ordres de Neró.
Nou!!: 96 і Legió I Adiutrix · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 96 і Llista d'anys · Veure més »
Llista d'emperadors romans
Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.
Nou!!: 96 і Llista d'emperadors romans · Veure més »
Manli Valent
Manli Valent (en llatí Manlius Valens) va ser un militar romà del.
Nou!!: 96 і Manli Valent · Veure més »
Marcel·la (dona de Marcial)
Marcel·la o Marcela (en llatí Marcella) va ser l'amant i després potser la dona del poeta Marcial, el qual li va dedicar dos epigrames.
Nou!!: 96 і Marcel·la (dona de Marcial) · Veure més »
Mogontiacum
II. La ciutat de Mogontiacum (l'actual Magúncia, a Alemanya) va pertànyer a l'Imperi Romà durant gairebé 500 anys.
Nou!!: 96 і Mogontiacum · Veure més »
Nerva
Nerva, de nom complet Marc Cocceu Nerva (Marcus Cocceius Nerva) (8 de novembre del 30 - 27 de gener del 98), fou emperador de Roma de l'any 96 al 98.
Nou!!: 96 і Nerva · Veure més »
Noranta-sis
El noranta-sis és un nombre natural que segueix el noranta-cinc i precedeix el noranta-set.
Nou!!: 96 і Noranta-sis · Veure més »
Papa Evarist
Evarist (Antioquia, ? – Roma, c.106/107), alguna vegada anomenat Arist, va ser el cinquè bisbe de Roma i quart successor de sant Pere, des de l'any 97 fins al 105 o al 106/107.
Nou!!: 96 і Papa Evarist · Veure més »
Papa Sixt I
Sixt I (Roma?, ? - ídem, c.124/128) va ser el setè bisbe de Roma i el sisè successor de sant Pere.
Nou!!: 96 і Papa Sixt I · Veure més »
Papini Estaci
Estaci, Virgili i Dante al costat de les flames de la setena terrassa al purgatori (''Divina comèdia'', Cant 25). Publi Papini Estaci (Publius Papinius Statius), més conegut com a Papini Estaci o, simplement, Estaci, fou un poeta romà nascut a Nàpols vers l'any 45 dC.
Nou!!: 96 і Papini Estaci · Veure més »
Parteni (camarlenc)
Parteni (en llatí Parthenius, en grec) era el cap de camarlencs (cubiculo praepositus) de Domicià.
Nou!!: 96 і Parteni (camarlenc) · Veure més »
Pater patriae
Pater patriae (llatí, plural Patres patriae) és un títol honorífic atorgat pel Senat romà, que significa «pare de la pàtria», i que fou portat per gairebé tots els emperadors romans, des d'August, després per diversos emperadors del Baix Imperi.
Nou!!: 96 і Pater patriae · Veure més »
Patmos
Vista de Patmos Patmos és una illa grega del Dodecanès, al sud-est de la mar Egea, al sud de Samos, a l'oest de Lipsí i al nord-oest de Leros.
Nou!!: 96 і Patmos · Veure més »
Patriarca Ortodox d'Alexandria
El patriarca d'Alexandria i de tot Àfrica o patriarca de l'Església Ortodoxa d'Alexandria és el cap de la jurisdicció autocèfala canònica de l'Església Ortodoxa a Egipte i a la resta de l'Àfrica.
Nou!!: 96 і Patriarca Ortodox d'Alexandria · Veure més »
Persecució dels cristians
''Una Dirce cristiana'', per Henryk Siemiradzki. Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró en aquesta recreació del mite de Dirce (pintat per Henryk Siemiradzki, 1897, Museu Nacional de Varsòvia). La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual.
Nou!!: 96 і Persecució dels cristians · Veure més »
Primera batalla de Tapae
Les dues primeres batalles de Tapae es van lliurar el 87 i 88 dC, entre l'exèrcit romà i els dacis.
Nou!!: 96 і Primera batalla de Tapae · Veure més »
Primera Epístola de Climent
Climent I La Primera Epístola de Climent és una de les dues cartes, adreçades als cristians de la ciutat de Corint, atribuïdes a Climent I. Data de finals del segle I o començaments del.
Nou!!: 96 і Primera Epístola de Climent · Veure més »
Publi Metili Sabí Nepot
Publi Metili Sabí Nepot (Publius Metilius Sabinus Nepos) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: 96 і Publi Metili Sabí Nepot · Veure més »
Publici Cert
Publici Cert (en llatí Publicius Certus) era un advocat i magistrat romà.
Nou!!: 96 і Publici Cert · Veure més »
Ronald de Boer
Ronald de Boer (Hoorn, 15 de maig de 1970) és un exjugador i exentrenador de futbol neerlandès.
Nou!!: 96 і Ronald de Boer · Veure més »
Tomba de Sant Pere
El baldaquí de Sant Pere, de Bernini, a la basílica actual de Sant Pere. La tomba de Sant Pere es troba just a sota d'aquesta estructura. La tomba de Sant Pere és un lloc sota la basílica de Sant Pere que inclou diverses tombes i una estructura que van dir les autoritats del Vaticà que es van construir per commemorar la ubicació de la tomba de sant Pere.
Nou!!: 96 і Tomba de Sant Pere · Veure més »
Tropes auxiliars romanes
Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana.
Nou!!: 96 і Tropes auxiliars romanes · Veure més »
William Brade
William Brade va ser un compositor, violinista i violista anglès de finals del Renaixement i principis del Barroc, 1560-1526 de febrer de 1630) principalment actiu al nord d'Alemanya. Brade va ser el primer anglès a escriure una canzona, una forma italiana, i probablement el primer a escriure una peça per a violí sol. En tres distintes etapes, 1594-96, 1599-1606 i 1620-22, pa pertànyer a la capella reial de música a Copenhaguen. Ja abans de 1594 i, de nou, des de 1596 a 1599 i de 1619 a 1620, serví en l'exèrcit del principat de Brandenburg, al final com a director d'orquestra. Fou director de la banda municipal d'Hamburg de 1609 a 1614, any en què passà a la cort dels Slesvig-Holstein i el 1618 a Halle (Saxònia-Anhalt). Durant la seva estada a Hamburg va publicar quatre volums de peces de ball corejades. Les col·leccions de Füllsack i Hildebrand (1607-1609) contenen peces de ball de Brade.
Nou!!: 96 і William Brade · Veure més »