Accés més ràpid que el navegador!
87 les relacions: Abadia de Psalmodi, Abd-al-Màlik ibn Úmar, Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí, Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, Adam de Bremen, Amic de Magalona, Arakan, Arquebisbat antic de Canterbury, Arquebisbat de Bourges, Arquebisbat de Narbona, Art del Japó, Ath-Thaghr al-Alà, Batalla d'Ad Pontes, Bisbat d'Agde, Bisbat d'Aire i Dacs, Bisbat d'Apt, Bisbat d'Orange, Bisbat d'Orleans, Bisbat de Besiers, Bisbat de Carcassona, Bisbat de Carpentràs, Bisbat de Cavaillon, Bisbat de Die, Bisbat de Digne, Bisbat de Frejús i Toló, Bisbat de Gap, Bisbat de Girona, Bisbat de Grassa, Bisbat de Niça, Bisbat de Nimes, Bisbat de San Miniato, Bisbat de Trieste, Borrell I d'Urgell-Cerdanya, Califat Abbàssida, Caríntia, Carniola (regió eslovena), Castell japonès, Ceuta, Comtat de Melguer, Concili de Narbona del 788, Concili de Narbona del 791, Constantí VI, Ducat de Baviera, Ducat de Trento, Ducat i Principat de Benevent, Ducats arrel, El Kef, Emirat de Qúrtuba, Emirat maghrawa de Tlemcen, Escut de Vic, ..., Grimoald III, Guerres arabo-romanes, Harun ar-Raixid, Hixam I, Idrís al-Àkbar, Imperi Carolingi, Ioga, Irene d'Atenes, Kairuan, Kanker, Lawata, Lesina (Itàlia), Llista d'anys, Llista de bisbes d'Agde, Llista de catholicos d'Aghuània, Llista de comtes d'Urgell, Llista de ducs de Baviera, Maria d'Àmnia, Mauregat d'Astúries, Mesquita de Còrdova, Monastir (Tunísia), Muhàmmad ibn Khàlid, Mussa ibn Fortun, Nunilo d'Astúries, Omeies, Rei de Northúmbria, Rotruda (filla de Carlemany), Rustúmida, Saragossa, Schönau am Königssee, Sulayman ibn Yazid, Tànger, Tribut de les cent donzelles, Vic, Yazid ibn Màzyad aix-Xaybaní, Ziyàdat-Al·lah ibn Ibrahim, 796. Ampliar l'índex (37 més) »
Abadia de Psalmodi
L'abadia de Psalmodi fou un establiment religiós d'Occitània a la diòcesi de Nimes.
Nou!!: 788 і Abadia de Psalmodi · Veure més »
Abd-al-Màlik ibn Úmar
Abd-al-Màlik ibn Úmar (? - 788) fou un militar andalusí.
Nou!!: 788 і Abd-al-Màlik ibn Úmar · Veure més »
Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí
Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí, conegut també com a Ubayd-Al·lah Abu-Marwan o el Valencià (mort el 823), fou un príncep omeia andalusí, fill de l'emir de Qúrtuba Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, que serví com a general i governador el seu germà l'emir Hixam I, el seu nebot al-Hàkam I i el seu besnebot Abd-ar-Rahman II.
Nou!!: 788 і Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí · Veure més »
Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil
Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil o Abd-ar-Rahman ibn Muàwiya ibn Hixam (731- 30 de setembre del 788) fou el primer emir omeia de Còrdova.
Nou!!: 788 і Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil · Veure més »
Adam de Bremen
Adam de Bremen fou un clergue, teòleg i cronista medieval alemany que va viure durant la segona meitat del.
Nou!!: 788 і Adam de Bremen · Veure més »
Amic de Magalona
Amic (Amicus) fou comte de Magalona conegut per les actes d'un concili datat l'any 788 o 791.
Nou!!: 788 і Amic de Magalona · Veure més »
Arakan
Arakan és un estat de Birmània, de nom oficial Rakhine State.
Nou!!: 788 і Arakan · Veure més »
Arquebisbat antic de Canterbury
Sant Agustí de Canterbury Enric II Thomas Cranmer Larquebisbat de Canterbury (anglès: Archdiocese of Canterbury; llatí: Archidioecesis Cantuariensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.
Nou!!: 788 і Arquebisbat antic de Canterbury · Veure més »
Arquebisbat de Bourges
L'església de Sainte-Solange, meta de pel·legrinatge. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Fontgombault. Larquebisbat de Bourges (francès: Archidiocèse de Bourges, llatí: Archidioecesis Bituricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Nou!!: 788 і Arquebisbat de Bourges · Veure més »
Arquebisbat de Narbona
L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.
Nou!!: 788 і Arquebisbat de Narbona · Veure més »
Art del Japó
''La gran onada de Kanagawa'' (1830-1833), gravat de Katsushika Hokusai, Metropolitan Museum of Art, Nova York L'art del Japó és una síntesi de les diferents cultures i influències que han arribat a les seves costes al llarg del temps.
Nou!!: 788 і Art del Japó · Veure més »
Ath-Thaghr al-Alà
Ath-Thaghr al-Alà, també coneguda per la seva traducció literal com a Frontera Superior o Marca Superior, i també anomenada aṯ-Ṯaḡr al-Aqsà o Frontera Extrema o Llunyana, aṯ-Ṯaḡr al-Akbar o Frontera Gran, i aṯ-Ṯaḡr al-Aʿẓam o Frontera Suprema, fou una divisió administrativa i militar al nord-est de l'Àndalus, a la vall de l'Ebre.
Nou!!: 788 і Ath-Thaghr al-Alà · Veure més »
Batalla d'Ad Pontes
La batalla d'Ad Pontes fou un enfrontament militar entre musulmans i francs a la rodalia del Pont del Diable de Martorell, suposadament el 792, abans de l'absència del rei Lluís el Pietós que va anar a Itàlia, i se sap que va passar el Nadal del 792 amb el seu germà a Ravenna i va combatre fins al març al sud de la península, passant després a Baviera, on va restar amb el seu pare, Carlemany, fins a l'hivern del 793 al 794.
Nou!!: 788 і Batalla d'Ad Pontes · Veure més »
Bisbat d'Agde
XVIII. V, que fou seu del concili d'Agde del 506. Ramon Trencavell. VIII. El bisbat d'Agde (francès: Diocèse d'Agde, llatí: Dioecesis Agathensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 788 і Bisbat d'Agde · Veure més »
Bisbat d'Aire i Dacs
La cocatedral de Sant Joan Baptista a Aire-sur-l'Adour. L'''Hôtel de la ville'' d'Aire-sur-l'Adour; fins al 1927 era el palau episcopal de la diòcesi. L'església de l'abadia de Saint-Sever. L'antiga abadia ''Saint-Jean-de-la-Castelle'', avui situada al municipi de Duhort-Bachen. El bisbat d'Aire i Dacs (francès: Diocèse d'Aire et Dax, llatí: Dioecesis Aturensis et Aquae Augustae) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.
Nou!!: 788 і Bisbat d'Aire i Dacs · Veure més »
Bisbat d'Apt
El bisbat d'Apt (francès: Diocèse d'Apt, llatí: Dioecesis Aptensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 788 і Bisbat d'Apt · Veure més »
Bisbat d'Orange
Orange - Diocèse d'Orange, Dioecesis Arausiensis -) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, Actualment és una seu titular.
Nou!!: 788 і Bisbat d'Orange · Veure més »
Bisbat d'Orleans
L'antic palau episcopal d'Orleans, construït entre el 1635 i el 1641, fou seu dels bisbes fins al 1905, quan esdevingué propietat de l'Estat. chiesa abbaziale ''Saint-Benoît'' de Fleury a Saint-Benoît-sur-Loire, fundada el 640; va ser la primera abadia francesa en seguir la regla de Sant Benet; per un cert període les relíquies del sant van reposar a l'abadia. VII. Félix Dupanloup, bisbe d'Orleans del 1849 al 1878. Estàtua eqüestre de santa Joana d'Arc, la ''doncella d'Orleans''. Participació dels bisbes francs al primer concili d'Orleans el 511. V. El bisbat d'Orleans (francès: Diocèse d'Orléans, llatí: Dioecesis Aurelianensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Nou!!: 788 і Bisbat d'Orleans · Veure més »
Bisbat de Besiers
Vista de la roca i de la catedrale de Béziers El bisbat de Béziers (francès: Diocèse de Béziers, occità: Diocèsi de Besièrs, llatí: Dioecesis Biterrensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Narbona.
Nou!!: 788 і Bisbat de Besiers · Veure més »
Bisbat de Carcassona
El bisbat de Carcassona i Narbona (francès: Diocèse de Carcassonne et Narbonne, llatí: Dioecesis Carcassonensis et Narbonensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Montpeller.
Nou!!: 788 і Bisbat de Carcassona · Veure més »
Bisbat de Carpentràs
La làpida de Boezio, bisbe del 583 al 604, inumat a Venasque. El bisbat de Carpentràs (francès: Diocèse de Carpentras, llatí: Dioecesis Carpentoractensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 788 і Bisbat de Carpentràs · Veure més »
Bisbat de Cavaillon
XII. El bisbat de Cavaillon (francès: Diòcese de Cavaillon, llatí: Dioecesis Cavallicensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 788 і Bisbat de Cavaillon · Veure més »
Bisbat de Die
El bisbat de Die - Diocèse de Die, Dioecesis Diensis - és una seu suprimida de l'Església catòlica a França.
Nou!!: 788 і Bisbat de Die · Veure més »
Bisbat de Digne
L'ex catedral de Digne, dedicada a ''Notre-Dame-du-Bourg''. La ciutat d'Entrevaux, amb l'ex catedral en primer pla L'ex catedral de Sisteron L'ex catedral de Riez El bisbat de Digne (francès: Diocèse de Digne, llatí: Dioecesis Diniensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: 788 і Bisbat de Digne · Veure més »
Bisbat de Frejús i Toló
cocatedral de Frejús. IV, avui al territori de la diòcesi de Frejús-Toló. El bisbat de Frejús-Toló (francès: Diocèse de Fréjus-Toulon, llatí: Dioecesis Foroiuliensis-Tolonsis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: 788 і Bisbat de Frejús i Toló · Veure més »
Bisbat de Gap
Embrun, cocatedral de Notre-Dame du Réal La basílica de Nostra Senyora del Laus, construïda al lloc on van succeir-se una sèrie d'aparicions marianes el 1664. El bisbat de Gap (francès: Diocèse de Gap et d'Embrun, llatí: Dioecesis Vapincensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: 788 і Bisbat de Gap · Veure més »
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Nou!!: 788 і Bisbat de Girona · Veure més »
Bisbat de Grassa
El bisbe Antoine Godeau (1636-1653) El bisbat de Grassa (francès: Diocèse de Grasse, llatí: Dioecesis Grassensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 788 і Bisbat de Grassa · Veure més »
Bisbat de Niça
catedral de Santa Reparata a Niça. Vence. Grasse. L'antiga abadia de Sant Ponç de Niça, avui seu d'un hotel. El bisbat de Niça (francès: Diocèse de Nice, llatí: Dioecesis Nicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: 788 і Bisbat de Niça · Veure més »
Bisbat de Nimes
L'ex catedral de Sant Joan Baptista a Alès El Bisbat de Nimes (francès: Diocèse de Nîmes, llatí: Dioecesis Nemausensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Avinyó.
Nou!!: 788 і Bisbat de Nimes · Veure més »
Bisbat de San Miniato
El bisbat de San Miniato (italià: diocesi di San Miniato; llatí: Dioecesis Sancti Miniati o Dioecesis Miniatopolitana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 788 і Bisbat de San Miniato · Veure més »
Bisbat de Trieste
El bisbat de Trieste (italià: Dioecesis Tergestina; llatí: Dioecesis Tergestina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gorizia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 788 і Bisbat de Trieste · Veure més »
Borrell I d'Urgell-Cerdanya
Borrell I d'Urgell-Cerdanya o Borrell I d'Osona (? - 820) fou un noble visigot que esdevingué comte d'Urgell i de Cerdanya (788/798-820) i d'Osona (c. 799-820).
Nou!!: 788 і Borrell I d'Urgell-Cerdanya · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: 788 і Califat Abbàssida · Veure més »
Caríntia
Caríntia (en alemany Kärnten, en eslovè Koroška) és un dels 9 estats (bundesland) en què es divideix administrativament Àustria.
Nou!!: 788 і Caríntia · Veure més »
Carniola (regió eslovena)
La Carniola —Kranjska, Krain — és una regió d'Eslovènia al voltant de la capital eslovena Ljubljana.
Nou!!: 788 і Carniola (regió eslovena) · Veure més »
Castell japonès
Els eren fortaleses compostes principalment de pedra i fusta.
Nou!!: 788 і Castell japonès · Veure més »
Ceuta
Vista de Ceuta del mirador d'Isabel II estant Ceuta és una ciutat d'Espanya, situada a l'Àfrica i reconeguda com a ciutat autònoma des del 1995.
Nou!!: 788 і Ceuta · Veure més »
Comtat de Melguer
El comtat de Melguer (avui Mauguiò) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, existent des de l'era del regne visigot.
Nou!!: 788 і Comtat de Melguer · Veure més »
Concili de Narbona del 788
El concili de Narbona del 788 fou una reunió de bisbes celebrada a Narbona.
Nou!!: 788 і Concili de Narbona del 788 · Veure més »
Concili de Narbona del 791
El concili de Narbona del 791 fou una reunió de bisbes feta a Narbona l'any 791 per condemnar l'heretgia de l'adopcionisme.
Nou!!: 788 і Concili de Narbona del 791 · Veure més »
Constantí VI
Constantí VI (en grec:, Kōnstantinos VI) fou emperador romà d'Orient del 780 al 797, els primers deu anys sota la regència de la seva mare.
Nou!!: 788 і Constantí VI · Veure més »
Ducat de Baviera
El Ducat de Baviera (en alemany: Baierische Stammesherzogtum) era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.
Nou!!: 788 і Ducat de Baviera · Veure més »
Ducat de Trento
El ducat de Trento va ser un dels ducats establerts pels longobards a la península Itàlica.
Nou!!: 788 і Ducat de Trento · Veure més »
Ducat i Principat de Benevent
El Ducat de Benevent fou el territori longobard situat més al sud a la Itàlia medieval. Se centrava a la ciutat de Benevent. Fou a la pràctica un territori independent del Regne dels Llombards, excepte en els regnats de Grimoald fins a Liutprand.
Nou!!: 788 і Ducat i Principat de Benevent · Veure més »
Ducats arrel
Els ducats arrels (de l'alemany Stammesherzogtum, literalment "ducat tribal") foren territoris que van constituir el Regne Franc Oriental, o el futur Regne d'Alemanya.
Nou!!: 788 і Ducats arrel · Veure més »
El Kef
miniatura El Kef o Le Kef és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima i capçalera també de dues delegacions, amb el nom de Kef Oest i Kef Est, que se situen en aquests vents de la ciutat.
Nou!!: 788 і El Kef · Veure més »
Emirat de Qúrtuba
L'Emirat de Qúrtuba o de Còrdova fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba existent entre els anys 711 i 929.
Nou!!: 788 і Emirat de Qúrtuba · Veure més »
Emirat maghrawa de Tlemcen
Lemirat maghrawa de Tlemcen fou un estat governat pels amazics maghrawa a la regió oberta Tilimsen (Tlemcen), que amb diverses alternatives va durar del 788/789 al 979.
Nou!!: 788 і Emirat maghrawa de Tlemcen · Veure més »
Escut de Vic
L'escut oficial de Vic té el següent blasonament.
Nou!!: 788 і Escut de Vic · Veure més »
Grimoald III
Grimoald III fou príncep de Benevent, fill i successor d'Arechis II (de fet el 788, però de iure des del 787).
Nou!!: 788 і Grimoald III · Veure més »
Guerres arabo-romanes
Les guerres arabo-romanes o guerres arabo-bizantines foren una sèrie de guerres que enfrontaren els musulmans, en la seva major part àrabs, i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: 788 і Guerres arabo-romanes · Veure més »
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Nou!!: 788 і Harun ar-Raixid · Veure més »
Hixam I
Hixam I o Hixam ibn Abd-ar-Rahman (Qúrtuba, 26 d'abril de 757-16 d'abril de 796) fou el segon emir omeia de Còrdova (788-796).
Nou!!: 788 і Hixam I · Veure més »
Idrís al-Àkbar
Idrís ibn Abd-Al·lah ibn al-Hàssan ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí al-Quraixí, més conegut com a Idrís al-Àkbar (‘Idrís el Major’), Idrís ibn Abd-Al·lah o Idrís I, fill d'Abd-Al·lah (anomenat al-Kàmil), fou el fundador del primer regne del Marroc en ser el primer rei de la dinastia idríssida del Màgrib.
Nou!!: 788 і Idrís al-Àkbar · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: 788 і Imperi Carolingi · Veure més »
Ioga
Adi Sesha (expansió de Sankarshan) El ioga (en sànscrit i pali: योग, yóga, "jou" o "unió") és una de les sis darsanes o escoles de filosofia índia àstika que ja es practicava a l'Índia cap al III mil·lenni aC.
Nou!!: 788 і Ioga · Veure més »
Irene d'Atenes
Irene fou una emperadriu romana d'Orient (797-802) nascuda a Atenes vers 752 i morta a Constantinoble el 9 d'agost de 803.
Nou!!: 788 і Irene d'Atenes · Veure més »
Kairuan
Kairuan és una ciutat de Tunísia situada a l'interior del país, a 156 km de Tunis i a 57 de Sussa.
Nou!!: 788 і Kairuan · Veure més »
Kanker
Bandera de Kanker Kanker al nord de l'estat de Bastar. Imperial Gazetteer of India Kanker fou un estat tributari protegit de l'Índia, a les Províncies Centrals (per un temps Orissa, però abans i actualment a Chhattisgarh al sud del districte de Raipur) amb una superfície de 571,6 km².
Nou!!: 788 і Kanker · Veure més »
Lawata
Lawata o Luwata (anomenats antigament Lagaudes en francès i llatí fins al segle XVIII) són una important divisió dels amazics, assignats al grup zenata o zeneta, derivat dels garamants.
Nou!!: 788 і Lawata · Veure més »
Lesina (Itàlia)
Lesina és un municipi italià de la província de Foggia, a la regió de la Pulla.
Nou!!: 788 і Lesina (Itàlia) · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 788 і Llista d'anys · Veure més »
Llista de bisbes d'Agde
La llista de bisbes d'Agde és la següent.
Nou!!: 788 і Llista de bisbes d'Agde · Veure més »
Llista de catholicos d'Aghuània
El catholicos d'Aghuània era el cap de l'església d'aquest país.
Nou!!: 788 і Llista de catholicos d'Aghuània · Veure més »
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: 788 і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »
Llista de ducs de Baviera
Diferents ducs, electors i reis van governar a Baviera des del segle VI fins a la proclamació de la república el 8 de novembre de 1918.
Nou!!: 788 і Llista de ducs de Baviera · Veure més »
Maria d'Àmnia
Maria d'Àmnia (Àmnia, cap al 770 - després del 823) va ser una emperadriu romana d'Orient, la primera esposa de l'emperador romà d'Orient Constantí VI, fill de l'emperadriu Irene d'Atenes.
Nou!!: 788 і Maria d'Àmnia · Veure més »
Mauregat d'Astúries
Mauregat (Astúries, 719?–788) va ser el rei d'Astúries entre el 783 i el 788.
Nou!!: 788 і Mauregat d'Astúries · Veure més »
Mesquita de Còrdova
La mesquita de Còrdova, convertida des del en la catedral de Còrdova, és el monument més important de l'art andalusí.
Nou!!: 788 і Mesquita de Còrdova · Veure més »
Monastir (Tunísia)
miniatura Monastir és una ciutat de Tunísia a la governació de Monastir, en una petita península que forma el tancament sud del golf de Hammamet i 17 km al sud-est de Sussa.
Nou!!: 788 і Monastir (Tunísia) · Veure més »
Muhàmmad ibn Khàlid
Muhàmmad ibn Khàlid fou hàjib del califa abbàssida Harun ar-Raixid i membre de la família dels barmàquides.
Nou!!: 788 і Muhàmmad ibn Khàlid · Veure més »
Mussa ibn Fortun
Mussa ibn Fortun ——, també conegut com a Mussa I (?, v.740 - Saraqusta, 802) fou governador musulmà d'Arnedo, Saragossa i Tarassona al.
Nou!!: 788 і Mussa ibn Fortun · Veure més »
Nunilo d'Astúries
Nunilo (fl. 788-791), segons les cròniques, va ser reina consort d'Astúries com a esposa del rei Beremund I. No es coneixen dades sobre la vida d'aquesta reina més enllà del seu matrimoni amb el rei Beremund I ''el Diaca''.
Nou!!: 788 і Nunilo d'Astúries · Veure més »
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Nou!!: 788 і Omeies · Veure més »
Rei de Northúmbria
Els reis de Northúmbria són aquells que varen governar Northúmbria entre el 593 i el 867, data en què es va dissoldre després de la derrota davant el gran exèrcit pagà.
Nou!!: 788 і Rei de Northúmbria · Veure més »
Rotruda (filla de Carlemany)
Rotruda (vers 775- † 6 juny de 810) fou filla de Carlemany i d'Hildegarda de Vintzgau (de la família dels agilolfing), promesa a l'emperador bizantí Constantí VI, però l'emperadriu Irene d'Atenes, mare de Constantí, va fer trencar les esposalles del seu fill el 788.
Nou!!: 788 і Rotruda (filla de Carlemany) · Veure més »
Rustúmida
La dinastia rustúmida o rustàmida (o) fou una nissaga ibadita que va governar l'emirat de Tahart, actualment a Algèria, del 778 al 909.
Nou!!: 788 і Rustúmida · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: 788 і Saragossa · Veure més »
Schönau am Königssee
Schönau am Königssee és un municipi de l'Alta Baviera situat al districte de Berchtesgadener Land, a prop del llac Königssee.
Nou!!: 788 і Schönau am Königssee · Veure més »
Sulayman ibn Yazid
Sulayman ibn Yazid fou ostikan d'Armènia vers el 788-795.
Nou!!: 788 і Sulayman ibn Yazid · Veure més »
Tànger
Tànger és una ciutat del nord del Marroc a les costes de l'estret de Gibraltar, capital de la regió de Tànger-Tetuan.
Nou!!: 788 і Tànger · Veure més »
Tribut de les cent donzelles
El tribut de les cent donzelles és una llegenda que hauria consistit en el reconeixement per part del Regne d'Astúries de la supremacia de l'Emirat de Còrdova.
Nou!!: 788 і Tribut de les cent donzelles · Veure més »
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Nou!!: 788 і Vic · Veure més »
Yazid ibn Màzyad aix-Xaybaní
Yazid ibn Màzyad aix-Xaybaní fou ostikan d'Armènia vers el 787-788.
Nou!!: 788 і Yazid ibn Màzyad aix-Xaybaní · Veure més »
Ziyàdat-Al·lah ibn Ibrahim
Abu-Muhàmmad Ziyàdat-Al·lah (I) ibn Ibrahim o, simplement, Ziyàdat-Al·lah I (788-838) fou el tercer emir aglàbida d'Ifríqiya (817-838).
Nou!!: 788 і Ziyàdat-Al·lah ibn Ibrahim · Veure més »
796
Sense descripció.
Nou!!: 788 і 796 · Veure més »
