Accés més ràpid que el navegador!
82 les relacions: Abadia de Sant Denís, Abadia territorial de Montecassino, Abd Allah al-Battal, Abd-al-Aziz ibn al-Walid, Abe no Nakamako, Abu-Uqba al-Jarrah ibn Abd-Al·lah al-Hakamí, Al-Hajjaj ibn Yússuf, Al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqafí, Anna (esposa d'Artavasdos), Apsiles, Ardó, Arqueòpolis, Arquebisbat de Cambrai, Arquebisbat de Colònia, Arquebisbat de Reims, Artavasdos, Artvin, Úmar ibn Abd-al-Aziz, Àïxa bint Abd-al-Aziz, Àrabs, Basili i Procopi, Batum, Bayan ibn Saman at-Tamimi, Bisbat d'Auxerre, Bisbat de Metz, Carles Martell, Clotari IV, Conquesta omeia d'Hispània, Constantí (fill de Lleó V l'Armeni), Constantinoble, Dabik (Síria), Dehestan, Dinastia isàurica, Dinastia merovíngia, Ducat de Calàbria, Ducat de Roma, Egilona, Elipand, Era japonesa, Església de Sant Feliu de Girona, Eudes I d'Aquitània, Fadak, Guerres romano-búlgares, Herèthia, Història de la civilització islàmica, Iraq (província del Califat), Kertx, Lazika, Lleó III l'Isàuric, Llista d'anys, ..., Llista de comtes d'Urgell, Llista de duxs de Venècia, Llista de governants de Bretanya, Luitprand, Majordom de palau, Mardj Dabik, Maria (esposa de Lleó III), Masmughans de Dunbawand, Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan, Monestir de Khilandar, Monestir de Sant Cugat, Mussa ibn Nussayr, Nechtan III, Omeies, Petronax, Plectruda, Primer Imperi Búlgar, Rasès, Ràtzies al Curopalat, Sadaijin, Sembat (III) Bagratuní, Setge de Constantinoble (717-718), Sevilla, Sicília (tema), Silví de Tolosa, Sulayman ibn Abd-al-Màlik, Teodebald (majordom de palau), Teodosi III, Turtuixa, Vall de Ferganà, Walaix, Winoc de Bergues. Ampliar l'índex (32 més) »
Abadia de Sant Denís
LAbadia de Sant Denís (en francès: Abbaye Saint-Denis) era una abadia situada al costat de la Basílica de Saint-Denis, a la perifèria de París (França).
Nou!!: 717 і Abadia de Sant Denís · Veure més »
Abadia territorial de Montecassino
Labadia territorial de Montecassino (abbazia territoriale di Montecassino; Abbatia Territorialis Montis Cassini) és un bisbat de l'Església catòlica, immediatament subjecta, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 717 і Abadia territorial de Montecassino · Veure més »
Abd Allah al-Battal
Abd Allah al-Battal (mort el 740) fou un famós ghazi (‘lluitador ’).
Nou!!: 717 і Abd Allah al-Battal · Veure més »
Abd-al-Aziz ibn al-Walid
Abd-al-Aziz ibn al-Walid fou un príncep omeia, fill del califa Walid I. El 709/710 va participar en la campanya contra els romans d'Orient a les ordes del seu oncle Màslama ibn Abd-al-Màlik, i va lluitar contra els grecs durant uns anys.
Nou!!: 717 і Abd-al-Aziz ibn al-Walid · Veure més »
Abe no Nakamako
Abe no Nakamako (阿倍仲麻呂 o 阿倍仲麿; 698 - 770) va ser un erudit, buròcrata i poeta japonès que va viure en el període Nara.
Nou!!: 717 і Abe no Nakamako · Veure més »
Abu-Uqba al-Jarrah ibn Abd-Al·lah al-Hakamí
Abu-Uqba al-Jarrah ibn Abd-Al·lah al-Hakamí, de sobrenom Bàtal al-islam (‘Heroi de l'islam’) i Faris ahl aix-Xam (‘Cavaller dels sirians’) fou un general omeia i governador de Bàssora (707-715), de Wasit (715-717), de Khorasan i Sistan (717-719) i d'Armènia (729-730).
Nou!!: 717 і Abu-Uqba al-Jarrah ibn Abd-Al·lah al-Hakamí · Veure més »
Al-Hajjaj ibn Yússuf
Moneda d'al-Hajjaj ibn Yússuf Abu-Muhàmmad al-Hajjaj ibn Yússuf ibn al-Hàkam ibn Aqil ath-Thaqafí, més conegut simplement com a al-Hajjaj ibn Yússuf — o — (Taïf, 661 - Wasit, 714), fou un destacat general i governador omeia, membre del clan Ahlaf dels Banu Thaqif, nascut en una humil família de portadors de pedres.
Nou!!: 717 і Al-Hajjaj ibn Yússuf · Veure més »
Al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqafí
Al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqafí, conegut a les cròniques llatines com Alaor, fou valí de l'Àndalus (716-719).
Nou!!: 717 і Al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqafí · Veure més »
Anna (esposa d'Artavasdos)
Anna, que va florir entre el 720 i el 743, era filla de Lleó III, emperador romà d'Orient, i va ser emperadriu consort romana d'Orient de l'any 741 al 743.
Nou!!: 717 і Anna (esposa d'Artavasdos) · Veure més »
Apsiles
Els apsiles o absilis eren un poble de la Còlquida a la costa de l'Euxí, que apareixen sotmesos successivament al rei del Pont, i més tard a Roma i a Lazika. L'historiador Procopi diu que eren cristians. Les ciutats de Petra, Sebastòpolis i Tibeleos eren al seu territori, segons diu Flavi Arrià. Cap a l'any 380 depenien del príncep dels lazes i en evacuar els romans el país van quedar integrats en el regne de Lazika. Al o es van fer cristians. Amb Lazika van passar a l'Imperi Romà d'Orient l'any 680 i van quedar sota domini del Califat el 697. El 717 l'emperador romà d'Orient va reconèixer el senyor local (eristavi), revoltat contra els àrabs, com a príncep independent d'Apsilètia, i uns anys després leristavi es va sotmetre a Abkhàzia.
Nou!!: 717 і Apsiles · Veure més »
Ardó
Ardó fou el darrer rei visigot d'Hispània, successor d'Àquila II (o Àkhila) en els territoris regits per aquest fins al 713.
Nou!!: 717 і Ardó · Veure més »
Arqueòpolis
Arqueòpolis fou una ciutat de la Còlquida a la vora del riu Phasis.
Nou!!: 717 і Arqueòpolis · Veure més »
Arquebisbat de Cambrai
L'arquebisbat de Cambrai o arxidiòcesi de Cambrai és una de les divisions administratives de l'església catòlica centrada en la ciutat de Cambrai (Departament del Nord, França).
Nou!!: 717 і Arquebisbat de Cambrai · Veure més »
Arquebisbat de Colònia
Els prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic, 1341. Els príncepes electors, recognoscibles per llur escuts, són d'esquerra a dreta, els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Tréveris, el Comte del Palatinat, el Duc de Saxònia, el margrave de Brandeburgo i el rei de Bohèmia. LArquebisbat de Colònia va ser un dels més importants principats eclesiàstics del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: 717 і Arquebisbat de Colònia · Veure més »
Arquebisbat de Reims
catedral és l'antiga residència dels arquebisbes de Reims, que es convertia en residència reial quan el rei anava a Reims per a la coronació; ara allotja el ''Museu de l'Oeuvre'', o museu de la catedral. XI. L'església ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Neuvizy, que a causa de freqüents peregrinacions, és anomenat la ''Lorda de les Ardenes''. Armes de l'arquebisbe de Reims. Pintura de la Catedral de Reims. L'arquebisbat de Reims (francès: Archidiocèse de Reims; llatí: Archidioecesis Remensis) fou una jurisdicció eclesiàstica i després un principat eclesiàstic (comtat-bisbat) centrar a la ciutat de Reims.
Nou!!: 717 і Arquebisbat de Reims · Veure més »
Artavasdos
Artavasdos (nom llatinitzat de l'armeni, Artavazd) fou emperador romà d'Orient, autoproclamat durant el regnat del seu cunyat Constantí V el juny del 741.
Nou!!: 717 і Artavasdos · Veure més »
Artvin
Artvin Artvin és una ciutat de Turquia al nord-est del país a la riba del riu Çoruh i prop de la frontera amb Geòrgia.
Nou!!: 717 і Artvin · Veure més »
Úmar ibn Abd-al-Aziz
Úmar ibn Abd-al-Aziz o Úmar II (c. 682-720) fou califa omeia marwànida de Damasc (717-720).
Nou!!: 717 і Úmar ibn Abd-al-Aziz · Veure més »
Àïxa bint Abd-al-Aziz
Àïxa bint Abd-al-Aziz ibn Mussa (nascuda entre 713 i 717) Gran Enciclopedia Larousse, 1967, tom IV fou filla d'Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr i Egilona.
Nou!!: 717 і Àïxa bint Abd-al-Aziz · Veure més »
Àrabs
Els àrabs (en) són un poble semita originari d'Aràbia, present de forma majoritària al nord i est d'Àfrica i de forma minoritària a l'Índia, Indonèsia, l'Iran, el Kazakhstan, el Pakistan, Turquia i altres països.
Nou!!: 717 і Àrabs · Veure més »
Basili i Procopi
Basili el Confessor i Procopi de Decàpolis (Decàpolis, Palestina, s. VIII - ca. 750) foren dos monjos basilians, defensors del culte a les imatges durant el període de la iconoclàstia.
Nou!!: 717 і Basili i Procopi · Veure més »
Batum
Batum (modernament Batumi; abans també Batoum) és una ciutat de Geòrgia, capital de la república autònoma d'Adjària.
Nou!!: 717 і Batum · Veure més »
Bayan ibn Saman at-Tamimi
Bayan ibn Saman at-Tamimi fou un cap xiïta de Kufa.
Nou!!: 717 і Bayan ibn Saman at-Tamimi · Veure més »
Bisbat d'Auxerre
XVI, i avui seu de la prefectura de l'Yonne. V. La capella del seminari d'Auxerre, edificada entre el 1706 i el 1709. XII. El bisbat d'Auxerre (francès: Diocèse d'Auxerre, llatí: Dioecesis Antissiodorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 717 і Bisbat d'Auxerre · Veure més »
Bisbat de Metz
VII. XVIII, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. La basílica ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Saint-Avold. El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: 717 і Bisbat de Metz · Veure més »
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Nou!!: 717 і Carles Martell · Veure més »
Clotari IV
Clotari IV (vers 652–vers 719), va ser designat rei d'Austràsia pel majordom de palau Carles Martell l'any 717.
Nou!!: 717 і Clotari IV · Veure més »
Conquesta omeia d'Hispània
La conquesta omeia d'Hispània fou la conquesta del Regne de Toledo pel Califat de Damasc, que començà el 711 i finalitzà el 714.
Nou!!: 717 і Conquesta omeia d'Hispània · Veure més »
Constantí (fill de Lleó V l'Armeni)
Simbaci o Simbatios en grec medieval Συμβάτιος, de l'armeni Smbat, que en alguns llocs se l'anomena Sabbatios (Σαββάτιος) o Sambates (Σαμβάτης), va ser el fill gran de l'emperador romà d'Orient Lleó V l'Armeni (r. 813-820).
Nou!!: 717 і Constantí (fill de Lleó V l'Armeni) · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: 717 і Constantinoble · Veure més »
Dabik (Síria)
Dabiq és una ciutat de Síria, al districte d'Azaz, a la governació d'Alep, a la carretera entre Manbij i Antioquia.
Nou!!: 717 і Dabik (Síria) · Veure més »
Dehestan
Dehestan (o Dihistan) és una vila de l'Afganistan a la part sud de la província de Badghis al nord-est d'Herat.
Nou!!: 717 і Dehestan · Veure més »
Dinastia isàurica
La dinastia isàurica va regnar a Constantinoble i a l'Imperi Romà d'Orient de l'any 717 al 802.
Nou!!: 717 і Dinastia isàurica · Veure més »
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Nou!!: 717 і Dinastia merovíngia · Veure més »
Ducat de Calàbria
El ducat de Calàbria entre 533 i 600 El ducat de Calàbria va ser un antic ducat de sobirania romana d'Orient localitzat en la Itàlia meridional.
Nou!!: 717 і Ducat de Calàbria · Veure més »
Ducat de Roma
El ducat romà dins l'Imperi Romà d'Orient el 717 El Ducat de Roma o Ducat Romà va ser una jurisdicció política i militar de l'Imperi Romà d'Orient que ocupava, dins de l'Exarcat d'Itàlia, o Exarcat de Ravenna, la major part del Laci modern i una àrea molt limitada a l'Úmbria del sud (Amelia i els seus voltants).
Nou!!: 717 і Ducat de Roma · Veure més »
Egilona
Egilona o Egilo, també coneguda com a Ailo, Ayluna, Umm-Àssim pels cronistes àrabs (c. 659 Provencal, Levi. Encyclopedia of Islam New Edition Vol. 1 A-B. (Leiden, the Netherlands: E.J. Brill, 1960), 58. El va succeir el seu cosí Ayyub al-Lakhmí que es creu que havia tingut algun paper en l'assassinat. o fins i tot altres motius polítics perquè el seu germà Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr fou executat per ordre del califa Yazid II.
Nou!!: 717 і Egilona · Veure més »
Elipand
Elipand (717 - †808) va ser arquebisbe de Toledo a la fi del, i principal defensor de l'adopcionisme.
Nou!!: 717 і Elipand · Veure més »
Era japonesa
Les eres del Japó són la manera japonesa de dividir el temps en unitats comunament enteses.
Nou!!: 717 і Era japonesa · Veure més »
Església de Sant Feliu de Girona
Sant Feliu o Sant Fèlix és una basílica al Barri Vell de Girona col·legiata originària dels primers temps del cristianisme.
Nou!!: 717 і Església de Sant Feliu de Girona · Veure més »
Eudes I d'Aquitània
Aquitània el 714 Eudes I el Gran o Odó I el Gran fou el primer gran duc ben documentat de l'Aquitània que hauria governat vers 676-735.
Nou!!: 717 і Eudes I d'Aquitània · Veure més »
Fadak
Fadak fou un poble del Hijaz, prop de Khaybar a dos o tres dies de Medina (uns 50 km), avui part de l'Aràbia Saudita.
Nou!!: 717 і Fadak · Veure més »
Guerres romano-búlgares
Les guerres romano-búlgares o guerres búlgaro-bizantines van ser una sèrie de conflictes armats entre romans d'Orient i búlgars.
Nou!!: 717 і Guerres romano-búlgares · Veure més »
Herèthia
Herèthia fou un territori de Geòrgia regit per senyors locals, que per un curt període de la història va arribar a ser un regne (893-c. 920).
Nou!!: 717 і Herèthia · Veure més »
Història de la civilització islàmica
La història de la civilització islàmica o del món islàmic explica la influència de l'islam en la creació i expansió d'un moviment no sols religiós, sinó també polític i social.
Nou!!: 717 і Història de la civilització islàmica · Veure més »
Iraq (província del Califat)
La província de l'Iraq fou una entitat administrativa del califat omeia que va existir als segles VII a X, sent la més rica i poblada.
Nou!!: 717 і Iraq (província del Califat) · Veure més »
Kertx
Kertx (en i en Керч) - és una ciutat de la República Autònoma de Crimea a Ucraïna.
Nou!!: 717 і Kertx · Veure més »
Lazika
Lazika fou un principat creat cap a l'any 100 per les tribus laz (lazis, llatí lazi) d'origen georgià a la part occidental de l'actual Geòrgia.
Nou!!: 717 і Lazika · Veure més »
Lleó III l'Isàuric
L'Imperi Romà d'Orient, en lila, quan Lleó III va accedir al tron el 717. En verd l'imperi dels omeies. Lleó III l'Isàuric (en grec:, Leon) anomenat anteriorment Conó (Konon), fou emperador romà d'Orient del 718 al 741, fundador de la dinastia isàurica.
Nou!!: 717 і Lleó III l'Isàuric · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 717 і Llista d'anys · Veure més »
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: 717 і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »
Llista de duxs de Venècia
La següent llista té per objecte ordenar per anys de regnat els duxs de Venècia.
Nou!!: 717 і Llista de duxs de Venècia · Veure més »
Llista de governants de Bretanya
Blasó de Pere I Mauclerc, batlle i duc de Bretanya, portat després pels dics de Bretanya fins al 1316 Joan III, portades després pels ducs de Bretanya fins al 1514. Regne de Bretanya Segons les èpoques els monarques o sobirans que van governar Bretanya foren reis i després ducs i pars de França.
Nou!!: 717 і Llista de governants de Bretanya · Veure més »
Luitprand
Luitprand, també anomenat Liutprand (vers 690 – Pavia?, gener del 744), fou un rei dels llombards i rei d'Itàlia del 712 al 744.
Nou!!: 717 і Luitprand · Veure més »
Majordom de palau
Majordom de palau (del llatí: maior domus: el més important o el principal de la casa, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei durant el període merovingi.
Nou!!: 717 і Majordom de palau · Veure més »
Mardj Dabik
Marj Dabiq —— és una plana de Síria, prop de Dabiq, a la vall del riu Nahr al-Kuwayk.
Nou!!: 717 і Mardj Dabik · Veure més »
Maria (esposa de Lleó III)
Maria, en grec antic Μαρία, (morta després del 718) va ser una emperadriu romana d'Orient esposa de l'emperador romà d'Orient Lleó III Isàuric.
Nou!!: 717 і Maria (esposa de Lleó III) · Veure més »
Masmughans de Dunbawand
Els masmughans de Dunbawand foren una dinastia zoroastriana que els àrabs van trobar a la regió de Dunbawand al nord de Rayy.
Nou!!: 717 і Masmughans de Dunbawand · Veure més »
Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan
Abu-Saïd Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan ibn al-Hàkam ibn Abi-l-As ibn Umayya al-Umawí al-Quraixí, més conegut simplement com Màslama ibn Abd-al-Màlik (? - 24 de desembre de 738) fou un príncep i general omeia que fou emir (ostikan) d'Armènia, Al-Jazira i l'Azerbaidjan del 709 al 721, del 725 al 729 i del 730 al 732.
Nou!!: 717 і Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan · Veure més »
Monestir de Khilandar
El monestir de Khilandar (grec: Χιλανδαρίου, serbi: Хиландар, búlgar: Хилендарски манастир) és un monestir ortodox serbi situat al mont Atos, a Grècia.
Nou!!: 717 і Monestir de Khilandar · Veure més »
Monestir de Sant Cugat
El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.
Nou!!: 717 і Monestir de Sant Cugat · Veure més »
Mussa ibn Nussayr
Mussa ibn Nussayr (la Meca, ca. 640 - ?, ca. 717) va ser un general àrab, conqueridor del Magrib i de l'Àndalus i valí d'Ifríqiya.
Nou!!: 717 і Mussa ibn Nussayr · Veure més »
Nechtan III
Nechtan III, també conegut amb el nom de Nechtan mac Derile o Nechtan mac Der Ilei, va ser rei dels pictes del 706 a 724 i del 728 a 729.
Nou!!: 717 і Nechtan III · Veure més »
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Nou!!: 717 і Omeies · Veure més »
Petronax
L'Abadia de Montecassino Petronax (Brescia, Llombardia, ca. 670 - Abadia de Montecassino, Laci, 7 de maig del 747) fou un monjo benedictí, abat de Montecassino.
Nou!!: 717 і Petronax · Veure més »
Plectruda
Plectruda o Plectrudis (nascuda cap a 650 i morta després 717), filla d'Hugobert, senescal de Clodoveu III, i probablement d'Irmina d'Oeren fou l'esposa de Pipí d'Héristal, majordom del palau d'Austràsia.
Nou!!: 717 і Plectruda · Veure més »
Primer Imperi Búlgar
Pròxim Orient en l'any 800, on es mostra l'Imperi Búlgar i els seus estats veïns. El Primer Imperi Búlgar (en búlgar Първo Българско царство, transcrit Părvo Bălgarsko tsarstvo) va ser un estat medieval búlgar fundat l'any 632 als territoris propers al delta del Danubi.
Nou!!: 717 і Primer Imperi Búlgar · Veure més »
Rasès
El Rasès és una regió històrica d'Occitània, al sud-oest de l'actual departament francès de l'Aude.
Nou!!: 717 і Rasès · Veure més »
Ràtzies al Curopalat
Ràtzies al Curopalat (642-750) La primera incursió dels àrabs al territori del Curopalat d'Ibèria o Kartli va tenir lloc el 642 o 643, però va ser rebutjada.
Nou!!: 717 і Ràtzies al Curopalat · Veure més »
Sadaijin
El sadaijin (左 大臣), traduït com el Ministeri de l'Esquerra, va ser una posició governamental al Japó a finals de l'era Nara i durant l'era Heian.
Nou!!: 717 і Sadaijin · Veure més »
Sembat (III) Bagratuní
Sembat (III) VI Bagratuní (en armeni Սմբատ Զ Բագրատունի) va ser nakharar i príncep d'Armènia de l'any 691 al 727.
Nou!!: 717 і Sembat (III) Bagratuní · Veure més »
Setge de Constantinoble (717-718)
El segón setge de Constantinoble va enfrontar el Califat Omeia i l'Imperi Romà d'Orient durant dotze mesos, des del 15 d'agost de 717 fins al 15 d'agost de 718.
Nou!!: 717 і Setge de Constantinoble (717-718) · Veure més »
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Nou!!: 717 і Sevilla · Veure més »
Sicília (tema)
El tema de Sicília (θέμα Σικελίας - Thema Sikelias en grec medieval) fou una província civil-militar (tema) de l'Imperi Romà d'Orient existent des del fins al que comprenia l'illa de Sicília i la regió de Calàbria de la Itàlia continental.
Nou!!: 717 і Sicília (tema) · Veure més »
Silví de Tolosa
Silví (Tolosa, segona meitat del - Morinnie, Artois, 17 de febrer del 717) fou un religiós occità, actiu a la regió de Thérouanne (actual Pas de Calais).
Nou!!: 717 і Silví de Tolosa · Veure més »
Sulayman ibn Abd-al-Màlik
Sulayman ibn Abd-al-Màlik o, simplement, Sulayman (c. 674-717) fou califa omeia marwànida de Damasc (715-717).
Nou!!: 717 і Sulayman ibn Abd-al-Màlik · Veure més »
Teodebald (majordom de palau)
Teodebald, Teodobald o Teodald (vers 708 † 741 ?) fou un fill il·legítim de Grimoald II; fou majordom de palau d'Austràsia, de Nèustria i de Borgonya de 714 a 717.
Nou!!: 717 і Teodebald (majordom de palau) · Veure més »
Teodosi III
Teodosi III (en grec:,Theodosios) fou un emperador romà d'Orient (715-717) i anteriorment cobrador de taxes.
Nou!!: 717 і Teodosi III · Veure més »
Turtuixa
Vista de la catedral de Tortosa, que ocupa l'espai de l'antiga mesquita pàgines.
Nou!!: 717 і Turtuixa · Veure més »
Vall de Ferganà
La vall de Ferganà (Vodiysi Farg'ona; Фергана өрөөнү, Fergana öröönu; водии Фaрғонa, Vodin Farg'ona; Ферга́нская доли́на, Fergànskaia dolina; دشت فرغانه, Dasht e-Ferganah) és una depressió entre les serralades de Hissar i Alai (part del Pamir) al sud i la serralada de Tian Shan al nord.
Nou!!: 717 і Vall de Ferganà · Veure més »
Walaix
Walaix (pahlavi: Wardākhsh/Walākhsh, بلاش), fou un personatge persa sassànida del, que portava el títol de masmughan de Dunbawand.
Nou!!: 717 і Walaix · Veure més »
Winoc de Bergues
Winoc, Winok o Pinnock (Dol-de-Bretagne, entre 640 i 650 - Wormhout, Comtat de Flandes, o Gal·les, 6 de novembre de 716 o 717) fou un príncep i abat bretó.
Nou!!: 717 і Winoc de Bergues · Veure més »
