Accés més ràpid que el navegador!
195 les relacions: Abadia de Saint-Germain-des-Prés, Abd-al-Latif al-Baghdadí, Abd-al-Mumin ibn Alí, Abd-an-Nabi ibn Alí, Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin, Agnès de Courtenay, Ahnentafel, Ak Sunkur II, Al-Àdid, Al-Jawad al-Isfahaní, Alfons el Cast, Anarawd ap Gruffydd, Arnaud de Comps, Arquebisbat d'Otranto, Arquebisbat de Besançon, Arquebisbat de Bourges, Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni, Arquebisbat de Breslau, Arquebisbat de Càller, Arquebisbat de Gènova, Arquebisbat de Lió, Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg, Arquebisbat de Torí, Arquebisbat de Tours, Averrois, Île de la Cité, Baén (antic municipi), Banu Àssad, Barisó de Càller, Baronia de Ribelles, Bassià de Lodi, Batalla d'al-Buqaia, Bawàndides, Beatriu d'Albon, Beatriu de Montcada, Bernat Roger, Bernat Sanç, Bernat Tort, Bilbeis, Bisbat antic de Londres, Bisbat d'Agde, Bisbat d'Alba, Bisbat d'Esglésies, Bisbat d'Espira, Bisbat de Belley-Ars, Bisbat de Cesena-Sarsina, Bisbat de Cremona, Bisbat de Die, ..., Bisbat de Dol, Bisbat de Grassa, Bisbat de Grenoble-Vienne, Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato, Bisbat de Lodi, Bisbat de Metz, Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi, Bisbat de Parma, Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla, Bisbat de Tarba, Bisbat de Verdun, Bisbat de Viena del Delfinat, Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto, Boleslau IV de Polònia, Boleslau l'Alt, Brodské, Call Jueu de Montblanc, Canut VI, Carles VII Sverkersson, Castellania de Lilla, Catarisme, Catedral de Magalona, Catedral de Tarragona, Cesena, Clan Hōjō, Comtat de Breteuil, Comtat de Durbuy, Comtat de la Roche (Lorena), Comtat de Valenciennes, Comtat de Valois, Conquestes musulmanes al subcontinent indi, Constança d'Antioquia, Constantí Salusi III de Càller, Corona d'Aragó, Croada Albigesa, Cronologia del catarisme, Dèspota, Degà del Col·legi Cardenalici, Dinastia almohade, Dinastia Anuixtigínida, Dinastia Árpád, Dirgham, Dvin, Egelolf I d'Urselingen, Elred de Rievaulx, Enric II de Leez, Enric IV de Luxemburg, Era japonesa, Ermengol VII d'Urgell, Escut de Montblanc, Escut de Vilanova de Prades, Esteve d'Armènia, Esteve III d'Hongria, Esteve IV d'Hongria, Esteve Nemanja, Fakhr al-Din Masud, Felicia-Matilda de Mayenne, Felip II de França, Firuzkuh (gúrides), Garraf (Sitges), Gaznèvides, Gazni, Gúrides, Germà de París, Ghiyath al-Din Muhàmmad, Gilbert d'Aissailly, Gubbio, Guerres civils noruegues, Guillem de Tarragona, Història d'Occitània, Història de Croàcia, Història del Panjab, Hug de Cervelló, Hug II de Borgonya, Humbert III de Savoia, Ibn al-Dubaythi, Ildegiz, Inàlida, Joan d'Ortega, Joan IV d'Ocrida, Jurtxets, Jutjat de Càller, Kara Arslan, Kara-khitai, Lahore, Léonin, Llista d'anys, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de reis de Jerusalem, Lope Díaz I d'Haro, Mahdí ibn Alí, Mas de Mont-ravà, Mazyàdides, Miecislau IV de Polònia, Miquel el Sirià, Monestir, Muhàmmad ibn Abd-al-Mumin, Muizz al-Din Muhàmmad, Notre-Dame de París, Nur-ad-Din Mahmud, Opole, Ortúkides, Pere I de Marsan, Recinte emmurallat de Montblanc, Regne Armeni de Cilícia, Regne d'Anglaterra, Regne de Gwynedd, Regne de Jerusalem, Reinald de Châtillon, Rhys ap Gruffydd, Robert de Torigni, Robert I de Dreux, Saladí, Salé, Salm Antic, Salm Nou, Sanç VI de Navarra, Sant Esteve de Guils, Sant Esteve de Saorra, Sant Marc de Roma, Sant Salvador de Toló (església), Santa Maria de Montblanc, Sayf al-Din Muhàmmad, Sebastocràtor, Senyal Reial (segle XIII-XIV), Senyoria de Millars, Tars (Turquia), Tèrme, Teotoni de Coïmbra, Termenès, Thomas Becket, Toros II, Torre d'Ucanha, Vegueria de Montblanc, Veremon d'Iratxe, Vescomtat de Fesensaguet, Vescomtat de Gourin, Vescomtat de Léon, Vescomtat de Marçan, Vescomtat de Tatzó, Xah Ghazi Rustam V, Xams al-Din Muhàmmad, Xàwar, Zabid, Zírida. Ampliar l'índex (145 més) »
Abadia de Saint-Germain-des-Prés
XVII. L'Abadia de Saint-Germain-des-Prés fou un antic establiment religiós de França prop de París, avui al barri de Saint-Germain-des-Prés a París (6è arrondissement de París) que va existir fins a la revolució sent més tard església parroquial.
Nou!!: 1163 і Abadia de Saint-Germain-des-Prés · Veure més »
Abd-al-Latif al-Baghdadí
Muwàffaq-ad-Din Abu-Muhàmmad Abd-al-Latif ibn Yússuf ibn Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Sad ibn al-Labbad, més conegut simplement com a Abd-al-Latif al-Baghdadí o com a Ibn al-Labbad (Bagdad 1162/1163-1231/1232) fou un erudit, egiptòleg, historiador i metge àrab de Bagdad.
Nou!!: 1163 і Abd-al-Latif al-Baghdadí · Veure més »
Abd-al-Mumin ibn Alí
Abd-al-Mumin ibn Alí ibn Alwí ibn Yala al-Kumí Abu-Muhàmmad (Tagra o Trara, 1094- Sale, 1163) fou el primer califa dels almohades i fundador de la dinastia almohade mumínida o dels mumínides, amb capital a Marràqueix.
Nou!!: 1163 і Abd-al-Mumin ibn Alí · Veure més »
Abd-an-Nabi ibn Alí
Abd-an-Nabí ibn Alí fou el tercer i darrer emir màhdida de Zabid, fill del fundador Alí ibn Mahdí.
Nou!!: 1163 і Abd-an-Nabi ibn Alí · Veure més »
Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin
Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin (Tinmal·lal, 1140 - Evora, 1184) fou el segon califa dels almohades de la dinastia mumínida (1163 - 1184).
Nou!!: 1163 і Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin · Veure més »
Agnès de Courtenay
Agnès de Courtenay (h. 1136 – h. 1184) era filla de Joscelí II d'Edessa i Beatriu d'Armènia, i fou mare del rei Balduí IV de Jerusalem i de la reina Sibil·la de Jerusalem.
Nou!!: 1163 і Agnès de Courtenay · Veure més »
Ahnentafel
El sistema Ahnentafel, també conegut com el sistema de numeració de Sosa-Stradonitz, va ser creat pel monjo espanyol Jerónimo de Sosa el 1676 com un mètode de numeració dels avantpassats en una genealogia ascendent.
Nou!!: 1163 і Ahnentafel · Veure més »
Ak Sunkur II
Aq-Súnqur II fou fill i successor el 1134 de l'atabeg dels Ahmadilis de Maragha Ak Sunkur I. Apareix sota diversos noms: Ak Sunkur (II) o Arslan ben Ak Sunkur.
Nou!!: 1163 і Ak Sunkur II · Veure més »
Al-Àdid
Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Yússuf ibn al-Hàfidh al-Àdid li-din-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Àdid (el Caire, 16 de maig de 1151-13 de setembre de 1171) fou el catorzè i darrer califa fatimita al Caire (1160-1171).
Nou!!: 1163 і Al-Àdid · Veure més »
Al-Jawad al-Isfahaní
Abu-Jàfar Muhàmmad Jamal-ad-Din ibn Alí al-Jawad al-Isfahaní, més conegut senzillament com al-Jawad al-Isfahaní, fou un visir dels zengites (mort el 1164).
Nou!!: 1163 і Al-Jawad al-Isfahaní · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: 1163 і Alfons el Cast · Veure més »
Anarawd ap Gruffydd
Anarawd ap Gruffydd (Gal·les ? – 1143) va ser un príncep de part de Deheubarth.
Nou!!: 1163 і Anarawd ap Gruffydd · Veure més »
Arnaud de Comps
Arnaud de Comps fou el quart Mestre de l'Hospital de 1162 a 1163.
Nou!!: 1163 і Arnaud de Comps · Veure més »
Arquebisbat d'Otranto
Interior de la catedral d'Otranto Larquebisbat d'Otranto (italià: bisbat di Otranto; llatí: Archidioecesis Hydruntina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1163 і Arquebisbat d'Otranto · Veure més »
Arquebisbat de Besançon
Larquebisbat de Besançon és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1163 і Arquebisbat de Besançon · Veure més »
Arquebisbat de Bourges
L'església de Sainte-Solange, meta de pel·legrinatge. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Fontgombault. Larquebisbat de Bourges (francès: Archidiocèse de Bourges, llatí: Archidioecesis Bituricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Nou!!: 1163 і Arquebisbat de Bourges · Veure més »
Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni
Santa Maria dell'Assunzione d'Ostuni La façana de la Basílica de Santa Maria della Vittoria, San Vito dei Normanni Cripta de la Madonna della Favana, Veglie La Chiesa Madre, Guagnano Larquebisbat de Bríndisi-Ostuni (italià: arcidiocesi di Brindisi-Ostuni; llatí: Archidioecesis Brundusina-Ostunensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1163 і Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni · Veure més »
Arquebisbat de Breslau
Larquebisbat de Breslau —Archidiecezja wrocławska; Erzbistum Breslau; Arcidiecéze vratislavská; Archidioecesis Vratislaviensis — és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.
Nou!!: 1163 і Arquebisbat de Breslau · Veure més »
Arquebisbat de Càller
Larquebisbat de Càller (italià: arcidiocesi di Cagliari; llatí: Archidioecesis Calaritana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Nou!!: 1163 і Arquebisbat de Càller · Veure més »
Arquebisbat de Gènova
Larxidiòcesi de Gènova (en llatí: Archidioecesis Ianuensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Ligúria.
Nou!!: 1163 і Arquebisbat de Gènova · Veure més »
Arquebisbat de Lió
El arquebisbat de Lió (francès: archidiocèse de Lyon, llatí: Archidioecesis Lugdunensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Lió.
Nou!!: 1163 і Arquebisbat de Lió · Veure més »
Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve
LArquebisbat de Perusa - Città della Pieve (italià: arcidiocesi di Perugia-Città della Pieve; llatí: Archidioecesis Perusina-Civitatis Plebis) és una seu metropolitana de l'església catòlica italiana que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1163 і Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve · Veure més »
Arquebisbat de Ravenna-Cervia
Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1163 і Arquebisbat de Ravenna-Cervia · Veure més »
Arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg
Runes de la catedral de Sant Andreu L'arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg (anglès: Archdiocese of Saint Andrews and Edinburgh; llatí: Archidioecesis Sancti Andreae et Edimburgensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Escòcia.
Nou!!: 1163 і Arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg · Veure més »
Arquebisbat de Torí
Larquebisbat de Torí (italià: Arcidiocesi di Torino, llatí: Archidioecesis Taurinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 1163 і Arquebisbat de Torí · Veure més »
Arquebisbat de Tours
V. sant Martí, a un fresc de Simone Martini. IX). L'ex abadia de Marmoutier, avui seu d'una escola privada. L'antic palau arxiepiscopal de Tours, avui seu del museu de Belles Arts. Larquebisbat de Tours (francès: Archdiocèse de Tours, llatí: Archidioecesis Turonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1163 і Arquebisbat de Tours · Veure més »
Averrois
Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, més conegut simplement com a Ibn Ruixd i, a Occident, pel seu nom llatinitzat d'Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 — Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, teòleg, jurista, metge i astrònom andalusí del.
Nou!!: 1163 і Averrois · Veure més »
Île de la Cité
Île de la Cité, vista des del pont de la Tournelle Lîle de la Cité és una illa situada enmig del Sena, al centre de París.
Nou!!: 1163 і Île de la Cité · Veure més »
Baén (antic municipi)
L'antic municipi de Baén és un dels quatre antics municipis integrats el 1969 en el nou municipi Baix Pallars (els altres són Gerri de la Sal, Peramea i Montcortès de Pallars), a la comarca del Pallars Sobirà.
Nou!!: 1163 і Baén (antic municipi) · Veure més »
Banu Àssad
Els Banu Àssad (en pronunciació dialectal, Beni Sed, literalment ‘Fills d'Àssad’, ‘Fills d'un lleó’) són una tribu de l'Iraq originada al nord de l'Aràbia Saudita, a la zona al sud del Nafud, més enllà del Jabal Xammar i fins al Wadi Rumma.
Nou!!: 1163 і Banu Àssad · Veure més »
Barisó de Càller
Barisó de Càller era fill de Torbè de Càller (jutge vers 1100) i net d'Orsoc Torxitori I de Càller.
Nou!!: 1163 і Barisó de Càller · Veure més »
Baronia de Ribelles
La Baronia de Ribelles fou una jurisdicció senyorial del Principat, centrada en el castell de Ribelles de la població homònima de la Noguera, al comtat d'Urgell.
Nou!!: 1163 і Baronia de Ribelles · Veure més »
Bassià de Lodi
Bassià de Lodi (Bassiano di Lodi, en; ca. 320 ca. 409) va ser un sant italià, patró de Lodi i Pizzighettone a Itàlia.
Nou!!: 1163 і Bassià de Lodi · Veure més »
Batalla d'al-Buqaia
La batalla d'al-Buqaia (també escrit Al-Buqai'a al-Hosn) fou un episodi de les croades l'any 1163, en què s'enfrontaren un grup combinat de diversos exèrcits cristians contra les tropes de Nur-ad-Din Mahmud, l'emir d'Alep i Damasc, que penetraven en el nord del Regne de Jerusalem per disputar la possessió d'aquelles terres.
Nou!!: 1163 і Batalla d'al-Buqaia · Veure més »
Bawàndides
Símbol del regne de Tapúria Els bawàndides (en farsi Al-e Bavand) fou una dinastia de sobirans que va regir Tabaristan del al XIV.
Nou!!: 1163 і Bawàndides · Veure més »
Beatriu d'Albon
Beatriu d'Albon (nascuda el 1161 - morta el 16 de desembre de 1228 al castell de Vizille), delfina del Vienès, comtessa d'Albon, de Grenoble, d'Oisans i de Briançon de 1162 a 1228, filla de Guigó V d'Albon, delfí del Vienès, i de Beatriu de Montferrat.
Nou!!: 1163 і Beatriu d'Albon · Veure més »
Beatriu de Montcada
Beatriu de Montcada (morta abans de 1163) fou una noble catalana.
Nou!!: 1163 і Beatriu de Montcada · Veure més »
Bernat Roger
Bernat Roger (? — ~1167) fou un religiós que ostentà el títol de bisbe d'Urgell, entre l'any 1163 i l'any 1167.
Nou!!: 1163 і Bernat Roger · Veure més »
Bernat Sanç
Bernat Sanç o Bernat Sanç d'Urgell (? — la Seu d'Urgell, 27 d'octubre de 1162) fou un religiós que ostentà el títol de bisbe d'Urgell, entre l'any 1142 i l'any 1163.
Nou!!: 1163 і Bernat Sanç · Veure més »
Bernat Tort
Bernat Tort (? - Londres, 1163) va ser arquebisbe de Tarragona entre els anys 1146 i 1163.
Nou!!: 1163 і Bernat Tort · Veure més »
Bilbeis
Bilbeis (o Bilbays) és una antiga ciutat al sud-est del delta del Nil a Egipte.
Nou!!: 1163 і Bilbeis · Veure més »
Bisbat antic de Londres
Saint Peter-on-the-Wall'',Utilitzada com a localització d'un videoclip de https://www.youtube.com/watch?v.
Nou!!: 1163 і Bisbat antic de Londres · Veure més »
Bisbat d'Agde
XVIII. V, que fou seu del concili d'Agde del 506. Ramon Trencavell. VIII. El bisbat d'Agde (francès: Diocèse d'Agde, llatí: Dioecesis Agathensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1163 і Bisbat d'Agde · Veure més »
Bisbat d'Alba
El bisbat d'Alba (italià: Diocesi di Alba; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 1163 і Bisbat d'Alba · Veure més »
Bisbat d'Esglésies
El bisbat d'Esglésies (italià: diocesi di Iglesias; llatí: Dioecesis Ecclesiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Càller, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Nou!!: 1163 і Bisbat d'Esglésies · Veure més »
Bisbat d'Espira
El bisbat d'Espira va ser, fins a la seva secularització el 1803, el reialme dels prínceps-bisbes d'Espira.
Nou!!: 1163 і Bisbat d'Espira · Veure més »
Bisbat de Belley-Ars
La cocatedral de Nostra Senyora a Bourg-en-Bresse. La basílica d'Ars-sur-Formans, on reposen les restes de sant Joan Baptista Maria Vianney, conegut com el "capellà d'Ars". XIX. L'antic palau episcopal de Belley. El bisbat de Belley-Ars (francès: Diocèse de Belley-Ars, llatí: Dioecesis Bellicensis-Arsensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: 1163 і Bisbat de Belley-Ars · Veure més »
Bisbat de Cesena-Sarsina
El bisbat de Cesena-Sarsina (italià: diocesi di Cesena-Sarsina; llatí: Dioecesis Caesenatensis-Sarsinatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1163 і Bisbat de Cesena-Sarsina · Veure més »
Bisbat de Cremona
El palau episcopal El bisbat de la Cremona (italià: diocesi di Cremona; llatí: Dioecesis Cremonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: 1163 і Bisbat de Cremona · Veure més »
Bisbat de Die
El bisbat de Die - Diocèse de Die, Dioecesis Diensis - és una seu suprimida de l'Església catòlica a França.
Nou!!: 1163 і Bisbat de Die · Veure més »
Bisbat de Dol
Els bisbes Thibaud de Pouancé (1280-1301) i Jean Dubois (1312-1324). Icona moderna amb la imatge de Sant Sansó, protobisbe de la diòcesi de Dol. El bisbat de Dol (francès: Diocèse de Dol; llatí: Dioecesis Dolensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a França.
Nou!!: 1163 і Bisbat de Dol · Veure més »
Bisbat de Grassa
El bisbe Antoine Godeau (1636-1653) El bisbat de Grassa (francès: Diocèse de Grasse, llatí: Dioecesis Grassensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1163 і Bisbat de Grassa · Veure més »
Bisbat de Grenoble-Vienne
L'ex catedral de sant Maurici a Vienne El santuari marià de La Salette El monestir de la ''Grande Chartreuse'' El bisbat de Grenoble-Vienne (francès: Diocèse de Grenoble-Vienne, llatí: Dioecesis Gratianopolitana-Viennensis Allobrogorum) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: 1163 і Bisbat de Grenoble-Vienne · Veure més »
Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato
El bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato (italià: diocesi della Spezia-Sarzana-Brugnato; llatí: Dioecesis Spediensis-Sarzanensis-Brugnatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Nou!!: 1163 і Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato · Veure més »
Bisbat de Lodi
El bisbat de Lodi (italià: diocesi di Lodi; llatí: Dioecesis Laudensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: 1163 і Bisbat de Lodi · Veure més »
Bisbat de Metz
VII. XVIII, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. La basílica ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Saint-Avold. El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: 1163 і Bisbat de Metz · Veure més »
Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi
catedral de Santa Maria Assunta a Ruvo di Puglia catedral de San Michele arcangelo a Terlizzi El bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi (italià: diocesi di Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi; llatí: Dioecesis Melphictensis-Rubensis-Iuvenacensis-Terlitiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1163 і Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi · Veure més »
Bisbat de Parma
Davallament de la creu'' de Benedetto Antelami dins de la catedral de Parma. L'església de San Bernard de ll'abadia de Fontevivo. El baptisteri de Parma. palau episcopal. El bisbat de Parma (italià: diocesi di Parma; llatí: Dioecesis Parmensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1163 і Bisbat de Parma · Veure més »
Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla
La cocatedrale de San Pietro Apostolo a Guastalla Façana de la basílica de San Prospero a Reggio de l'Emília El bisbat de Reggio de l'Emília - Guastalla (italià: diocesi di Reggio Emilia-Guastalla; llatí: Dioecesis Regiensis in Aemilia-Guastallensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1163 і Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla · Veure més »
Bisbat de Tarba
El santuari de la Mare de Déu de Lorda, el santuari marià més visitat del món. El bisbat de Tarba i Lorda (francès: diocèse de Tarbes et Lourdes; llatí: Dioecesis Tarbiensis et Lourdensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.
Nou!!: 1163 і Bisbat de Tarba · Veure més »
Bisbat de Verdun
Escut de la diòcesi L'ex palau episcopal de Verdun, construït en temps del bisbe Charles-François d'Hallencourt (1725), seu dels bisbes fins al 1993; avui seu del ''Centre mondial de la Paix, des Libertés et des Droits de l'Homme''. XIV. El bisbat de Verdun (francès: Diocèse de Verdun, llatí: Dioecesis Virodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Besançon.
Nou!!: 1163 і Bisbat de Verdun · Veure més »
Bisbat de Viena del Delfinat
Larquebisbat de Viena del Delfinat (francès: Archidiocèse de Vienne, llatí: Archidioecesis Viennensis Allobrogorum) al Delfinat és una jurisdicció eclesiàstica de França, que hauria estat el primer bisbat de la Gàl·lia vers el 160.
Nou!!: 1163 і Bisbat de Viena del Delfinat · Veure més »
Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto
abadia de Farfa. El bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto (italià: sede suburbicaria di Sabina-Poggio Mirteto; llatí: Sabinensis-Mandelensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1163 і Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto · Veure més »
Boleslau IV de Polònia
Boleslau IV l'Arrissat. Pintat per Jan Matejko. Boleslau IV l'Arrissat (en polonès: Bolesław Kędzierzawy; 1120-1173) va ser duc de Polònia des de 1146 fins a la seva mort.
Nou!!: 1163 і Boleslau IV de Polònia · Veure més »
Boleslau l'Alt
Boleslau l'Alt en un dibuix de Jan Matejko Boleslau l'Alt – – (1127 - Leśnica, 7/8 de desembre de 1201) fou Duc de Breslau—com a Boleslau I— del 1163 fins a la seva mort el 1201.
Nou!!: 1163 і Boleslau l'Alt · Veure més »
Brodské
Brodské és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trnava, a l'oest del país.
Nou!!: 1163 і Brodské · Veure més »
Call Jueu de Montblanc
El Call de Montblanc fou un dels principals barris jueus dels Països Catalans durant l'edat mitjana.
Nou!!: 1163 і Call Jueu de Montblanc · Veure més »
Canut VI
Canut VI (1163 – 12 de novembre de 1202) fou Rei de Dinamarca (1182–1202).
Nou!!: 1163 і Canut VI · Veure més »
Carles VII Sverkersson
Carles Sverkersson o Carles VII de Suècia (? - illa Visingsö, 12 d'abril de 1167).
Nou!!: 1163 і Carles VII Sverkersson · Veure més »
Castellania de Lilla
La castellania de Lilla (en flamenc Rijsel) fou una jurisdicció feudal del comtat de Flandes.
Nou!!: 1163 і Castellania de Lilla · Veure més »
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Nou!!: 1163 і Catarisme · Veure més »
Catedral de Magalona
La catedral de Magalona o Saint-Pierre-et-Saint-Paul és una catedral construïda entre els segles XII i XIII a la població de Magalona al terme municipal de Vilanòva de Magalona, al departament francès de l'Erau a la regió francesa d'Occitània.
Nou!!: 1163 і Catedral de Magalona · Veure més »
Catedral de Tarragona
La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.
Nou!!: 1163 і Catedral de Tarragona · Veure més »
Cesena
Cesena és una ciutat d'Itàlia a la província de Forlì-Cesena (regió d'Emília-Romanya) amb prop de cent mil habitants.
Nou!!: 1163 і Cesena · Veure més »
Clan Hōjō
Insigne del clan Hōjō El va ser una família de regents al Japó durant el Shogunat Kamakura procedents de la Província d'Izu.
Nou!!: 1163 і Clan Hōjō · Veure més »
Comtat de Breteuil
El comtat de Breteuil fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada al castell de Breteuil, que apareix al començament del.
Nou!!: 1163 і Comtat de Breteuil · Veure més »
Comtat de Durbuy
El comtat de Durbuy fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic que es va desenvolupar al segle XI.
Nou!!: 1163 і Comtat de Durbuy · Veure més »
Comtat de la Roche (Lorena)
El comtat de La Roche fou una jurisdicció feudal de la Baixa Lotaríngia, una part de l'antic comtat de les Ardennes.
Nou!!: 1163 і Comtat de la Roche (Lorena) · Veure més »
Comtat de Valenciennes
El comtat de Valenciennes fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic que va sorgir originalment com una marca creada vers el 950 al sud del país d'Hainaut, com a zona defensiva contra França.
Nou!!: 1163 і Comtat de Valenciennes · Veure més »
Comtat de Valois
El comtat de Valois fou una jurisdicció feudal de França.
Nou!!: 1163 і Comtat de Valois · Veure més »
Conquestes musulmanes al subcontinent indi
Les conquestes musulmanes al subcontinent indi van tenir lloc principalment del al XVI, tot i que ja s'havien fet campanyes invasions al Pakistan modern i campanyes omeies a l'Índia, durant l'època dels regnes Rajput al segle VIII.
Nou!!: 1163 і Conquestes musulmanes al subcontinent indi · Veure més »
Constança d'Antioquia
Constança d'Antioquia (1127 † 1163), princesa d'Antioquia, filla de Bohemond II d'Antioquia i d'Alix de Jerusalem.
Nou!!: 1163 і Constança d'Antioquia · Veure més »
Constantí Salusi III de Càller
Constantí Salusi III fou fill i successor vers 1130 de Marià Torxitori II de Càller.
Nou!!: 1163 і Constantí Salusi III de Càller · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: 1163 і Corona d'Aragó · Veure més »
Croada Albigesa
La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.
Nou!!: 1163 і Croada Albigesa · Veure més »
Cronologia del catarisme
Aquest article recull la cronologia del catarisme, és a dir, les fites històriques del moviment dels càtars des de la seva aparició fins a la seva extinció.
Nou!!: 1163 і Cronologia del catarisme · Veure més »
Dèspota
Dèspota (en grec: δεσπότης, despotis, femení: δέσποινα, déspina, en búlgar i serbi деспот, despot, femení: деспотица, despotina) és un títol romà d'Orient que també s'atorgava a l'Imperi Llatí, Imperi Búlgar, Imperi Serbi, i Imperi de Trebisonda.
Nou!!: 1163 і Dèspota · Veure més »
Degà del Col·legi Cardenalici
El degà del Col·legi de Cardenals de l'Església Catòlica és el president del Col·legi de Cardenals, que sempre té el títol de cardenal bisbe.
Nou!!: 1163 і Degà del Col·legi Cardenalici · Veure més »
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Nou!!: 1163 і Dinastia almohade · Veure més »
Dinastia Anuixtigínida
La dinastia anuixtigínida, més coneguda com la dinastia dels Khwarazm-xah o Khwarizm-xah (erròniament ja que aquest títol fou propi de diverses dinasties) fou una dinastia musulmana iniciada a la regió de Khwarizm, centrada al voltant de Khivà, que va governar lImperi Khwarizm del 1077 al 1220 i en alguns territoris del 1224 fins al 1231.
Nou!!: 1163 і Dinastia Anuixtigínida · Veure més »
Dinastia Árpád
La dinastia Árpád és la primera que regnà a Hongria del 896 al 1301, segons el nom del seu primer duc, Árpád d'Hongria, que regnà del 896 al 907.
Nou!!: 1163 і Dinastia Árpád · Veure més »
Dirgham
Abu-l-Aixbal Dirgham ibn Àmir ibn Sawwar al-Lakhmí, més conegut senzillament com a Dirgham (‘Lleó’), també conegut pels seus agnoms Faris-al-Muslimín i Xams-al-Khilafa, així com pel títol al-Màlik al-Mansur, fou un emir i visir fatimita d'Egipte.
Nou!!: 1163 і Dirgham · Veure més »
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Nou!!: 1163 і Dvin · Veure més »
Egelolf I d'Urselingen
Egelolfus d'Urselingen o Egelolf I d'Urselingen fou el primer senyor de Rappolstein.
Nou!!: 1163 і Egelolf I d'Urselingen · Veure més »
Elred de Rievaulx
Elred de Rievaulx (o Rievall) fou un monjo i abat cistercenc anglès del, teòleg i escriptor.
Nou!!: 1163 і Elred de Rievaulx · Veure més »
Enric II de Leez
Enric II de Leez (alemany Heinrich II. von der Leyen, neerlandès Hendrik van der Leyen), nascut a Grand-Leez el (?) i mort el 4 de setembre de 1164 a Pavia (Itàlia) era príncep-bisbe del principat de Lieja de 1145 fins a la seva mort.
Nou!!: 1163 і Enric II de Leez · Veure més »
Enric IV de Luxemburg
Enric de Namur, dit Enric el Cec o Enric IV de Luxemburg (~1112 - Echternach, 14 d'agost de 1196) va ser Comte de Luxemburg de 1136 a 1189 i Comte de Namur de 1139 a 1189.
Nou!!: 1163 і Enric IV de Luxemburg · Veure més »
Era japonesa
Les eres del Japó són la manera japonesa de dividir el temps en unitats comunament enteses.
Nou!!: 1163 і Era japonesa · Veure més »
Ermengol VII d'Urgell
Ermengol VII d'Urgell, anomenat Ermengol VII el de València (?, 1120/1130 – Requena, 11 d'agost de 1184), fou comte d'Urgell (1154-1184).
Nou!!: 1163 і Ermengol VII d'Urgell · Veure més »
Escut de Montblanc
L'escut històric de Montblanc, que data del, no està oficialitzat per la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: 1163 і Escut de Montblanc · Veure més »
Escut de Vilanova de Prades
Fitxer:Escut oficial de Vilanova de Prades.png L'escut oficial de Vilanova de Prades té el següent blasonament: Com a curiositat, cal observar que en el procés d'oficialització de l'escut, es va demanar al municipi un disseny propi de la figura natural del castanyer, que va esdevenir aquesta amb la copa més arrodonida.
Nou!!: 1163 і Escut de Vilanova de Prades · Veure més »
Esteve d'Armènia
Esteve d'Armènia (mort el 7 de febrer del 1165) fou generalíssim d'Armènia, fill del rei Lleó I d'Armènia Menor i de la seva primera muller Beatriu de Rethel.
Nou!!: 1163 і Esteve d'Armènia · Veure més »
Esteve III d'Hongria
Esteve III d'Hongria (Buda, 1147 - Gran, 1172) va ser rei d'Hongria de la dinastia Árpád.
Nou!!: 1163 і Esteve III d'Hongria · Veure més »
Esteve IV d'Hongria
Esteve IV d'Hongria (Buda, 1132 - Esztergom, 1165).
Nou!!: 1163 і Esteve IV d'Hongria · Veure més »
Esteve Nemanja
Esteve Nemanja (antic eslau eclesiàstic: Стѣфань Неманя; serbi: Стефан Немања, pronunciació:ˈstɛfaːn 'nɛmaɲa; catalanitzat: Esteve Nemanya), va néixer al voltant de l'any 1113,Veselinović A, Ljušić R.Srpske dinastije.
Nou!!: 1163 і Esteve Nemanja · Veure més »
Fakhr al-Din Masud
Fakhr al-Din Masud (? - 1163 o 1164) fou un príncep gúrida de la família xansabànida del Ghur.
Nou!!: 1163 і Fakhr al-Din Masud · Veure més »
Felicia-Matilda de Mayenne
Felicia-Matilda de Mayenne (o Matilda de Turenne), muller d'Hug II de Borgonya.
Nou!!: 1163 і Felicia-Matilda de Mayenne · Veure més »
Felip II de França
Felip II de França, ''Felip August'' Felip II de França o Felip August (Gonesse 1165 - Mantes 1223), rei de França (1180-1223).
Nou!!: 1163 і Felip II de França · Veure més »
Firuzkuh (gúrides)
Firuzkuh fou la capital de la dinastia gúrida (shansàbanida), situada prop del lloc del poble actual de Jam (Afganistan), a la vora del Hari Rud.
Nou!!: 1163 і Firuzkuh (gúrides) · Veure més »
Garraf (Sitges)
Garraf és un poble del municipi de Sitges, que és a l'est del terme a la zona litoral del Massís del Garraf, i envoltat pel Parc Natural del Garraf.
Nou!!: 1163 і Garraf (Sitges) · Veure més »
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Nou!!: 1163 і Gaznèvides · Veure més »
Gazni
Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).
Nou!!: 1163 і Gazni · Veure més »
Gúrides
Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides, autoanomenats xansabànides, foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.
Nou!!: 1163 і Gúrides · Veure més »
Germà de París
Germà de París (Autun, 496 - París, 28 de maig del 576) fou un eclesiàstic gal·loromà, bisbe de París.
Nou!!: 1163 і Germà de París · Veure més »
Ghiyath al-Din Muhàmmad
Ghiyath al-Din Muhàmmad (abans del regnat Xams al-Din Muhàmmad) fou sultà gúrida de la família xansabànida del Ghur.
Nou!!: 1163 і Ghiyath al-Din Muhàmmad · Veure més »
Gilbert d'Aissailly
Gilbert d'Aissailly, mort el 1183, fou el cinquè Mestre de l'Hospital.
Nou!!: 1163 і Gilbert d'Aissailly · Veure més »
Gubbio
Gubbio és una ciutat italiana a l'Úmbria, a la província de Perusa, amb 32.804 habitants l'any 2008.
Nou!!: 1163 і Gubbio · Veure més »
Guerres civils noruegues
Inge Haraldsson. Dibuix de Wilhelm Wetlesen, en una edició de 1899 de la Heimskringla. Les guerres civils noruegues (en noruec, Borgerkrigstiden) són un terme utilitzat per a designar el període de la història de Noruega entre 1130 i 1240.
Nou!!: 1163 і Guerres civils noruegues · Veure més »
Guillem de Tarragona
Guillem d'Aguiló (?, 1120 - Tortosa, 1168) fou príncep de Tarragona (1154/57-1157).
Nou!!: 1163 і Guillem de Tarragona · Veure més »
Història d'Occitània
Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.
Nou!!: 1163 і Història d'Occitània · Veure més »
Història de Croàcia
La història de Croàcia comença al principi del període neolític.
Nou!!: 1163 і Història de Croàcia · Veure més »
Història del Panjab
La història del Panjab abraça els esdeveniments de la regió fins al seu repartiment el 1947 primer en dues províncies segons la religió i després entre l'Índia i el Pakistan, quan cada part inicia una història pròpia separada.
Nou!!: 1163 і Història del Panjab · Veure més »
Hug de Cervelló
Hug de Cervelló fou un bisbe català, membre d'una família noble, fill de Guerau Alemany IV de Cervelló.
Nou!!: 1163 і Hug de Cervelló · Veure més »
Hug II de Borgonya
Hug II de Borgonya o Hug Borrell (1084 - 1143) fou duc de Borgonya (1103-1142).
Nou!!: 1163 і Hug II de Borgonya · Veure més »
Humbert III de Savoia
Humbert III de Savoia dir «el Benaurat» o «el Sant» (Veillane, Savoia, 1136 - Chambéry, 1189) fou el comte de Savoia entre 1148 i 1189.
Nou!!: 1163 і Humbert III de Savoia · Veure més »
Ibn al-Dubaythi
Jamal-ad-Din Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Saïd ibn Yahya, conegut com a Ibn ad-Dubaythí, fou un historiador àrab nascut a Wasit el 30 de juny de 1163 i mort a Bagdad el 7 d'octubre de 1239.
Nou!!: 1163 і Ibn al-Dubaythi · Veure més »
Ildegiz
Xams al-Din Ildegiz, Eldiguz, Ildeguz, Ildegoz, Eldigiz i altres variacions (en àzeri: شمس الدین الدنگز, شمس الدین الدنیز Şəmsəddin Eldəniz, mort el 1175) fou el fundador de la dinastia ildegízida o dels atabegs de l'Azerbaidjan.
Nou!!: 1163 і Ildegiz · Veure més »
Inàlida
La dinastia Inàlida o dels Inàlides o İnaloğulları fou una nissaga fundada pel cap turcman Inal que es va apoderar d'Amida al Diyar Bakr i s'hi va fer independent el 1096 en el marc de les lluites entre els successors del sultà seljúcida Malik Shah.
Nou!!: 1163 і Inàlida · Veure més »
Joan d'Ortega
Joan d'Ortega (1080, Quintanaortuño, Burgos - 2 de juny de 1163, San Juan de Ortega, Burgos) va ser un prevere de la diòcesi de Burgos.
Nou!!: 1163 і Joan d'Ortega · Veure més »
Joan IV d'Ocrida
Adrià Comnè, en grec medieval Ἀδριανός Κομνηνός, nascut cap al 1088 i mort el 1163 o 1164, va ser un príncep de l'Imperi Romà d'Orient, membre de la dinastia dels Comnens, que es va fer monjo i va arribar al càrrec d'arquebisbe d'Ocrida amb el nom de Joan IV d'Ocrida (Ἰωάννης Δ΄) des de l'any 1139 o 1142 fins a la seva mort, en algun moment del 1163 o 1164.
Nou!!: 1163 і Joan IV d'Ocrida · Veure més »
Jurtxets
Els jurtxets (xinès tradicional: 女眞, transcrit jou-tchen; xinès simplificat: 女真; pinyin: nǚzhēn; transcripció arabopersa jurtxe) fou un poble tungús de Manxúria que va habitar la regió al voltant del riu Amur, que actualment marca la frontera oriental entre Rússia i la Xina.
Nou!!: 1163 і Jurtxets · Veure més »
Jutjat de Càller
El jutjat de Càller fou una jurisdicció feudal de l'illa de Sardenya, un dels quatre que existien a l'illa al derivats probablement de jurisdiccions romans d'Orient ja existents al.
Nou!!: 1163 і Jutjat de Càller · Veure més »
Kara Arslan
Moneda encunyada per Kara Arslan. Kara Arslan fou emir ortúkida de Hisn Kayfa i Khartpert, successor del seu pare Rukn al-Dawla Daud el 1144.
Nou!!: 1163 і Kara Arslan · Veure més »
Kara-khitai
El kanat karakitai, imperi kara-kitan o imperi de l'Est (en mongol Хар Хятан; Kara Kidan; en xinès 西遼; en pinyin Xī Liáo) fou un imperi fundat pels mongols kitan de l'Àsia Central del 1124-1218.
Nou!!: 1163 і Kara-khitai · Veure més »
Lahore
Lahore o Lahor és una ciutat i municipi del Pakistan, capital de la província del Panjab i la segona ciutat més poblada del país amb una població el 1998 de 5.143.495 habitants i la ciutat districte amb una població de 6.318.745 (2001).
Nou!!: 1163 і Lahore · Veure més »
Léonin
Partitura d'Alleluia Léonin, també anomenat Leoninus (París, ? - París, catedral de Notre-Dame, 1201), fou un important compositor de polifonia de l'edat mitjana vinculat a l'Escola de Notre-Dame.
Nou!!: 1163 і Léonin · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 1163 і Llista d'anys · Veure més »
Llista de bisbes d'Urgell
Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.
Nou!!: 1163 і Llista de bisbes d'Urgell · Veure més »
Llista de reis de Jerusalem
El Regne de Jerusalem fou creat pels prínceps cristians el 1099 al final de la Primera Croada després que s'haver-se apoderat de la ciutat.
Nou!!: 1163 і Llista de reis de Jerusalem · Veure més »
Lope Díaz I d'Haro
Lope Díaz I d'Haro (? - † 6 de maig 1170).
Nou!!: 1163 і Lope Díaz I d'Haro · Veure més »
Mahdí ibn Alí
Mahdí ibn Alí fou el segon emir de la dinastia màhdida del Iemen.
Nou!!: 1163 і Mahdí ibn Alí · Veure més »
Mas de Mont-ravà
El Mas de Mont-ravà, o Monravà és el més important i conegut dels de l'antic terme de Samuntà.
Nou!!: 1163 і Mas de Mont-ravà · Veure més »
Mazyàdides
Els mazyàdides o dinastia mazyàdida o dels Banu Màzyad fou una nissaga àrab de l'Iraq central que va governar entre el i el.
Nou!!: 1163 і Mazyàdides · Veure més »
Miecislau IV de Polònia
Miecislau IV el Camatort (en polonès: Mieszko IV Plątonogi) (v.1138 - Cracòvia, 16 de maig de 1211) va ser duc de Cracòvia de 1210 a 1211.
Nou!!: 1163 і Miecislau IV de Polònia · Veure més »
Miquel el Sirià
Miquel el Sirià, anomenat també Miquel el Gran (Melitene, 1126 - 1199) va ser patriarca d'Antioquia de l'Església Ortodoxa Siríaca de 1166 a la seva mort el 1199.
Nou!!: 1163 і Miquel el Sirià · Veure més »
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.
Nou!!: 1163 і Monestir · Veure més »
Muhàmmad ibn Abd-al-Mumin
Muhàmmad ibn Abd-al-Mumin fou el segon sobirà dels almohades de la dinastia mumínida, tot i que no és inclòs a les llistes oficials.
Nou!!: 1163 і Muhàmmad ibn Abd-al-Mumin · Veure més »
Muizz al-Din Muhàmmad
Muizz al-Din Muhàmmad Muizz al-Din Muhàmmad en persa سلطان شہاب الدین محمد غوری (abans de ser nomenat sultà es va dir Xihab al-Din Muhammad ibn Sam) fou un soldà gúrida de la família xansabànida de Ghur, germà de Ghiyath al-Din Muhammad al que va succeir a la seva mort el 1203.
Nou!!: 1163 і Muizz al-Din Muhàmmad · Veure més »
Notre-Dame de París
upright.
Nou!!: 1163 і Notre-Dame de París · Veure més »
Nur-ad-Din Mahmud
Abu-l-Qàssim Nur-ad-Din Mahmud ibn Imad-ad-Din Zanguí ibn Aq-Súnqur, més conegut senzillament com a Nur-ad-Din o Nur-ad-Din Mahmud (? - 15 de maig de 1174) fou el més destacat atabeg zengita de Síria, fill del fundador Zengi.
Nou!!: 1163 і Nur-ad-Din Mahmud · Veure més »
Opole
Opole és una ciutat del sud de Polònia, a la vora del riu Oder.
Nou!!: 1163 і Opole · Veure més »
Ortúkides
Els artúqides o dinastia artúqida (o o;, pl.), també anomenats ortúkides, artúkides, urtúkides, ortòkides, artúquides, urtúquides i ortòquides, foren una dinastia turcmana que va governar el Diyar Bakr del final del al començament del.
Nou!!: 1163 і Ortúkides · Veure més »
Pere I de Marsan
Pere de Marsan o Pere de Lobaner († 1163) fou vescomte de Marsan i comte de Bigorra de 1129 a 1163.
Nou!!: 1163 і Pere I de Marsan · Veure més »
Recinte emmurallat de Montblanc
El recinte emmurallat de Montblanc és format pel conjunt de torres, portals i muralles que envolten el nucli històric de la vila de Montblanc, a la comarca catalana de la Conca de Barberà.
Nou!!: 1163 і Recinte emmurallat de Montblanc · Veure més »
Regne Armeni de Cilícia
El Regne Armeni de Cilícia, conegut igualment com a Armènia Cilícia, Petita Armènia o Armènia Menor i originàriament com a Principat Armeni de Cilícia, fou un estat fundat a Cilícia durant l'alta edat mitjana per armenis que fugien de la invasió seljúcida d'Armènia.
Nou!!: 1163 і Regne Armeni de Cilícia · Veure més »
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Nou!!: 1163 і Regne d'Anglaterra · Veure més »
Regne de Gwynedd
El Regne de Gwynedd fou un dels regnes del Gal·les medieval.
Nou!!: 1163 і Regne de Gwynedd · Veure més »
Regne de Jerusalem
El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.
Nou!!: 1163 і Regne de Jerusalem · Veure més »
Reinald de Châtillon
Reinald de Châtillon i el suplici d'Aimerico de Llemotges Reinald de Châtillon (c.1125 - 4 de juliol de 1187) va ser un cavaller francès que va participar en la Segona Croada i va romandre en Terra Santa després del fracàs d'aquesta.
Nou!!: 1163 і Reinald de Châtillon · Veure més »
Rhys ap Gruffydd
Rhys ap Gruffydd (Gal·les, 1132 – 28 d'abril del 1197) va ser un rei de Deheubarth que visqué al.
Nou!!: 1163 і Rhys ap Gruffydd · Veure més »
Robert de Torigni
Robert de Torigni, o a vegades de Thorigny (Robertus de Torigneio.),Normannia monastica Xe-XIIe siècle Prosopographie des abbés bénédictins, Publications du CRAHM, Véronique Gazeau, Caen 2007 nascut a Torigni-sur-Vire cap a 1110 i mort el 24 de juny de 1186 fou un cronista normand, setzè abat del Mont Saint-Michel, de 1154 a 1186, gran constructor, diplomàtic, historiador i conseller privat d'Enric II d'Anglaterra.
Nou!!: 1163 і Robert de Torigni · Veure més »
Robert I de Dreux
Escut d'armes dels Comtes de Dreux Robert I de Dreux (1123 - Braine 1188), príncep de França i comte de Dreux (1137-1184).
Nou!!: 1163 і Robert I de Dreux · Veure més »
Saladí
Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.
Nou!!: 1163 і Saladí · Veure més »
Salé
Salé és un municipi de la prefectura de Salé de la regió marroquina de Rabat-Salé-Kenitra.
Nou!!: 1163 і Salé · Veure més »
Salm Antic
Salm Antic (o Baix Salm) fou un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic format pels territoris dels comtes de Salm a les Ardenes.
Nou!!: 1163 і Salm Antic · Veure més »
Salm Nou
El comtat de Salm Nou fou ua jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic formada el 1163 quan el comte Enric va decidir viure als Vosgues i cedir a la seva germana i cunyat l'antic comtat (Salm Antic).
Nou!!: 1163 і Salm Nou · Veure més »
Sanç VI de Navarra
esmalt els seus successors. Sanç VI de Navarra dit «el Savi» (1132 - Pamplona, 27 de juny de 1194) fou rei de Navarra succeint son pare al tron de Navarra (1150-1194).
Nou!!: 1163 і Sanç VI de Navarra · Veure més »
Sant Esteve de Guils
Vista des de l'absis. Sant Esteve de Guils, és l'església parroquial del poble i municipi de Guils de Cerdanya, a la comarca catalana de la Baixa Cerdanya, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: 1163 і Sant Esteve de Guils · Veure més »
Sant Esteve de Saorra
Façana meridional Sant Esteve de Saorra és una església romànica del poble de Saorra, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.
Nou!!: 1163 і Sant Esteve de Saorra · Veure més »
Sant Marc de Roma
Sant Marc de Roma és una basílica de Roma situada a la Piazza Venezia, al davant del Palazzo Venezia.
Nou!!: 1163 і Sant Marc de Roma · Veure més »
Sant Salvador de Toló (església)
Façana meridional de l'església parroquial L'església parroquial de Sant Salvador de Toló és l'església principal de l'antic terme de Sant Salvador de Toló.
Nou!!: 1163 і Sant Salvador de Toló (església) · Veure més »
Santa Maria de Montblanc
Santa Maria de Montblanc o Santa Maria la Major és una església gòtica del del municipi de Montblanc (Conca de Barberà), amb la portalada principal considerada del renaixement.
Nou!!: 1163 і Santa Maria de Montblanc · Veure més »
Sayf al-Din Muhàmmad
Sayf al-Din Muhàmmad fou sultà gúrida de la família xansabànida del Ghur.
Nou!!: 1163 і Sayf al-Din Muhàmmad · Veure més »
Sebastocràtor
El sebastocràtor (del grec, sebastokràtor) va ser un títol establert per l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè, al i que també van portar membres de la reialesa d'estats fronterers a l'Imperi Romà d'Orient: l'Imperi Búlgar i l'Imperi Serbi.
Nou!!: 1163 і Sebastocràtor · Veure més »
Senyal Reial (segle XIII-XIV)
El Senyal Reial o Quatre Pals és el senyal heràldic aparegut per primera vegada en la història com a emblema personal de Ramon Berenguer IV (1114-1162).
Nou!!: 1163 і Senyal Reial (segle XIII-XIV) · Veure més »
Senyoria de Millars
La senyoria de Millars fou una jurisdicció feudal del Rosselló creada a la primera meitat del, quan el poble de Millars fou donat a Arnau de Castellnou, fill del vescomte Guillem III de Castellnou, que n'exercí la senyoria.
Nou!!: 1163 і Senyoria de Millars · Veure més »
Tars (Turquia)
''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.
Nou!!: 1163 і Tars (Turquia) · Veure més »
Tèrme
Tèrme és un municipi francès, al departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Nou!!: 1163 і Tèrme · Veure més »
Teotoni de Coïmbra
Teotoni de Coïmbra (Tartinhade, Ganfei, 1082 - Coïmbra, 1162) fou un religiós portuguès, prior de Viseu i fundador dels Canonges Regulars de la Santa Creu.
Nou!!: 1163 і Teotoni de Coïmbra · Veure més »
Termenès
Termenès és el nom de la regió nord del Perapertusès, que pren el seu nom del castell de Tèrme.
Nou!!: 1163 і Termenès · Veure més »
Thomas Becket
Thomas Becket (Londres, 21 de desembre de 1118 - Canterbury, 29 de desembre de 1170) va ser un eclesiàstic anglès, canceller d'Anglaterra amb Enric II el 1154 i arquebisbe de Canterbury i primat de l'església anglesa el 1162.
Nou!!: 1163 і Thomas Becket · Veure més »
Toros II
Toros II (armeni: Թորոս Բ) (mort el 1169) fou príncep del Regne Armeni de Cilícia, de la dinastia rubènida.
Nou!!: 1163 і Toros II · Veure més »
Torre d'Ucanha
La Torre d'Ucanha es troba en la freguesia d'Ucanha, al municipi de Tarouca, al districte de Viseu, a Portugal.
Nou!!: 1163 і Torre d'Ucanha · Veure més »
Vegueria de Montblanc
La Vegueria de Montblanc era una antiga demarcació administrativa de Catalunya que existí des del 1163 fins als Decrets de Nova Planta del 1716.
Nou!!: 1163 і Vegueria de Montblanc · Veure més »
Veremon d'Iratxe
Veremon, en basc Bermudo Iratxekoa i Veremundo (Arellano o Villatuerta, Navarra, ca. 1020 - Iratxe, Ayegui, Navarra, 1092 o 1099) va ser un monjo benedictí, abat del monestir d'Iratxe (Navarra) entre 1052 i 1092.
Nou!!: 1163 і Veremon d'Iratxe · Veure més »
Vescomtat de Fesensaguet
El vescomtat de Fesensaguet (en francès Fèzensaguet) fou una jurisdicció feudal de Gascunya.
Nou!!: 1163 і Vescomtat de Fesensaguet · Veure més »
Vescomtat de Gourin
Gourin fou una jurisdicció feudal de Bretanya, al modern departament d'Ar Mor-Bihan, amb centre a la comuna de Gourin i que incloïa les parròquies de Gourin, Guiscriff, Langonnet, Le Faouët i Leuhan i els llocs de Roudouallec, Le Saint, Lanvénégen i La Trinité.
Nou!!: 1163 і Vescomtat de Gourin · Veure més »
Vescomtat de Léon
El vescomtat de Léon fou una important jurisdicció senyorial del nord-oest de Bretanya.
Nou!!: 1163 і Vescomtat de Léon · Veure més »
Vescomtat de Marçan
El vescomtat de Marçan fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània), centrada al voltant de lo Mont, abraçant tota la comarca de Marçan.
Nou!!: 1163 і Vescomtat de Marçan · Veure més »
Vescomtat de Tatzó
Tatzó d'Avall El vescomtat de Tatzó fou una jurisdicció feudal del comtat del Rosselló, originada en el vescomtat del Rosselló i que comprenia les terres de la vila i terme d'Argelers.
Nou!!: 1163 і Vescomtat de Tatzó · Veure més »
Xah Ghazi Rustam V
Xah Ghazi Rustam (V) ibn Alí Nusrat-ad-Din fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.
Nou!!: 1163 і Xah Ghazi Rustam V · Veure més »
Xams al-Din Muhàmmad
Xams al-Din Muhàmmad (mort el 1192) fou un sultà gúrida de la família xansabànida de Ghur, branca de Bamian, fill de Fakhr al-Din Masud al que va succeir el 1163 (o 1164).
Nou!!: 1163 і Xams al-Din Muhàmmad · Veure més »
Xàwar
Abu-Xujà Xàwar ibn Mujir as-Sadí, conegut simplement com a Xàwar (?- 18 de gener de 1169), fou un visir fatimita.
Nou!!: 1163 і Xàwar · Veure més »
Zabid
Zabid és una ciutat de l'oest del Iemen amb uns 23.000 habitants.
Nou!!: 1163 і Zabid · Veure més »
Zírida
Amb el nom de zírides, zirites, zirís o Banu Ziri (o) es coneixen dues dinasties amazigues, una de les quals va governar a Ifríqiya i l'altra a Granada.
Nou!!: 1163 і Zírida · Veure més »
