Accés més ràpid que el navegador!
198 les relacions: Ahnentafel, Al-Adhimí, Alí ibn Mahdí, Alí ibn Yússuf, Albert IV de Prato, Aleix Comnè (fill d'Andrònic I), Aleix Comnè (protosebast), Alfons I de Portugal, Alfons Jordà, Alfons VII de Lleó, Anarawd ap Gruffydd, Andrònic Camàter, Andrònic I Comnè, Ankara, Antic arquebisbat de York, Arnaldo da Brescia, Arquebisbat d'Avinyó, Arquebisbat d'Eger, Arquebisbat d'Otranto, Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni, Arquebisbat de Cracòvia, Arquebisbat de Crotona-Santa Severina, Arquebisbat de Florència, Arquebisbat de Lió, Arquebisbat de París, Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia, Arquebisbat de Siracusa, Arquebisbat de Veszprém, Arquitectura romànica d'Itàlia, Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin, Ayn al-Din Gümüshtegin, Balduí III de Jerusalem, Bandera de Portugal, Basílica de Santa Anastàsia al Palatí, Basili (heretge), Bàssora, Berta de Savoia, Bisbat d'Aire i Dacs, Bisbat d'Asti, Bisbat d'Àndria, Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti, Bisbat de Città di Castello, Bisbat de Faenza-Modigliana, Bisbat de Grassa, Bisbat de Lodi, Bisbat de Mâcon, Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa, Bisbat de Nola, Bisbat de Nuoro, Bisbat de Roda de Ribagorça, ..., Bisbat de Saint-Brieuc, Bisbat de Ston, Bisbat de Sulmona-Valva, Boada de Roa, Butlla d'Adrià IV (1158), Cadell ap Gruffydd, Cardenal protodiaca, Carelians, Casal d'Urgell, Castell de la Ventosa, Castell de Montsó, Castell de Monzón de Campos, Càssim ibn Ferro, Clan Fujiwara, Comandes catalanes de l'orde del Temple, Companyia (exèrcit romà d'Orient), Comtat de Gorgan, Comtat de Grignon, Comtat de Kessel, Comtat de Lovaina, Comtat de Saarbrücken, Comtat de Tours, Comtat de Valois, Comtat del Maine, Confraria de Belchite, Conquesta feudal hispànica, Constantí Harmenòpul, Constantí Macroducas, Correggio, Cronologia del catarisme, Dhu l-Nun, Dinastia Anuixtigínida, Dolça de Foix, Donació dels Ordes militars a Ramon Berenguer IV, Ducat de Baixa Lorena, Ducat de Borgonya, El Prat de Llobregat, Elred de Rievaulx, Enric II de Babenberg, Ermengol V d'Urgell, Escut de Portugal, Estats Pontificis, Estefania Ermengol d'Urgell, Eudes I de Borgonya, Eudes II de Borgonya, Felip d'Alsàcia, Folc V d'Anjou, Frutta martorana, Gíger, Gregori Doxapater, Gregori IX, Guillem Pere de Ravidats, Guillem VI de Montpeller, Història de Granada, Història de Roma, Hug II de Borgonya, Imad-ad-Din Zengi I, In hoc signo vinces, Independència de Portugal, Innocenci II, Irene d'Hongria, Irene Ducena, Isabel de Vermandois, Jafre (Olivella), Joan Cantacuzè, Joan Cinnamos, Joan Focas, Joan II Comnè, Joan Tzelepes Comnè, Kara-khitai, Kotélnitx, Lleó Estipiota, Lleó I d'Armènia, Llista d'anys, Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi, Llista de comtes i ducs d'Anjou, Llista de ducs de Baviera, Llista de reis de Jerusalem, Lluís VII de França, Malabranca de Prato, Maqama, Massud ibn Muhàmmad, Miquel Curcues, Miquel Paleòleg, Monestir de Sant Cugat, Mopsuèstia, Nicolau Hagioteodoret, Nijō, Notitiae Episcopatuum, Orde de Monreal, Papa Celestí II, Patan (Gujarat), Pèire de Vic, Portuguès, Presidència de Bombai, Profecia de Sant Malaquies, Profecia ΑΙΜΑ, Protodiaca, Ramon Berenguer IV, Ramon de Poitiers, Regne Armeni de Cilícia, Regne de Jerusalem, Regne de Portugal, Reis de Dinamarca, Reis de Mide, Roger III de Foix, San Lorenzo in Damaso, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Esteve de Llitera, Sant Marc de Roma, Sant Martí de Poià, Sant Pere de les Puel·les, Santa Cecília de Montserrat, Santa María de Valbuena, Santa Sabina (títol cardenalici), Santuari de Nostra Senyora de San Luca, Sebast, Senyoria d'Aulnay, Senyoria de Montfort de Bretanya, Senyoria de Montpeller, Senyoria de Ramerupt, Setge d'Ascaló, Setge de Lisboa (1147), Sfax, Taixfín ibn Alí, Tema de les Fortaleses Noves, Tema dels Tracesis, Teodor Pròdrom (monjo), Teodora Comnena, duquessa d'Àustria, Torneig d'Arcos de Valdevez, Toros II, Tractat de Constança, Trípoli, Trebisonda, Tripolitana, Vall de Montbran, Vardariotes, Vescomtat de Fenollet, Vescomtat de Torena, Xah Ghazi Rustam V, Ximena de Barcelona i Díaz de Vivar, Yaghibasan, Yahya ibn Abd-al-Aziz, 1214, 22 d'agost, 4 de desembre. Ampliar l'índex (148 més) »
Ahnentafel
El sistema Ahnentafel, també conegut com el sistema de numeració de Sosa-Stradonitz, va ser creat pel monjo espanyol Jerónimo de Sosa el 1676 com un mètode de numeració dels avantpassats en una genealogia ascendent.
Nou!!: 1143 і Ahnentafel · Veure més »
Al-Adhimí
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Alí ibn Muhàmmad at-Tanukhí, conegut com a al-Adhimí (1090-1161), fou un historiador àrab d'Alep.
Nou!!: 1143 і Al-Adhimí · Veure més »
Alí ibn Mahdí
Alí ibn Mahdí ar-Ruayní al-Himyarí fou el fundador de la dinastia màhdida de Zabid (Iemen).
Nou!!: 1143 і Alí ibn Mahdí · Veure més »
Alí ibn Yússuf
Alí ibn Yússuf ibn Taixfín (o Taixufín o Taixafín) (Ceuta 1082-Marràqueix 1143) fou emir dels almoràvits.
Nou!!: 1143 і Alí ibn Yússuf · Veure més »
Albert IV de Prato
Albert IV de Prato (vers 1139-1203) fou fill de Berard de Prato, comte de Prato, Vernio, Mangona, Fucecchio, Certaldo, Monterotondo i Castiglione dei Gatti; confirmat per l'emperador el 4 de juny de 1155, i reconfirmat el 10 d'agost de 1164 incloent Jolo, Colonica, Ugnano, Capraia, Sammontana, Quarantola, Lucignano, Salivolpe, Pogna, Fondignano, Catignano, Castelfiorentino, Ripa, Montagliari, Dagole, Colle Valdelsa, Bruciano, Pietra Corbaia, Castellina, Gavorrano, Scarlino, Certaldo, Mangona, Cirignano, Bruscoli, Montacuto Vallese, Gonfienti, Monticelli, Montacuto Ragazza, Cerbaia, Vernio, Montauto, Bargi, Piderlo, Castel di Casio, Vigo, Camugnano, Baragazza, Mogne, Castiglione de' Pepoli, Creda, Mucone, Pian del Voglio i Sparvo; va donar a l'abat Bernat el monestir de San Salvatore all'Isola, ¾ del castell di Bucignano amb l'església dels sants Filippo i Jacopo l'11 de desembre de 1143, i va vendre per 20 lires de Lucca la seva part al castell de Montevaso al bisbe de Volterra el 3 de setembre de 1150; va participar en la Dieta de San Genesio el juliol de 1162, i el 1165 a l'expedició contra Roma; va estar en guerra contra Florència als que, a fi de perjudicar comercialment, els va fundar la fortalesa de Semifonte obstaculitzant el seu comerç però el 1184 fou fet presoner pels florentins i després fou el seu aliat i el 1200 fou obligat a demolir Semifonte, el castell de Pogni i la torre de Certaldo.
Nou!!: 1143 і Albert IV de Prato · Veure més »
Aleix Comnè (fill d'Andrònic I)
Aleix Comnè, en grec medieval Αλέξιος Κομνηνός, nascut aproximadament el 1170 i mort el 1199, va ser un fill natural d'Andrònic I Comnè, emperador romà d'Orient de l'any 1183 al 1185, i de la seva parenta i amant Teodora Comnena, reina de Jerusalem.
Nou!!: 1143 і Aleix Comnè (fill d'Andrònic I) · Veure més »
Aleix Comnè (protosebast)
Aleix Comnè, en grec medieval Ἀλέξιος Κομνηνός, (1135-1183), va ser un aristòcrata i cortesà de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: 1143 і Aleix Comnè (protosebast) · Veure més »
Alfons I de Portugal
Alfons Henriques o Alfons I de Portugal, dit el Conqueridor (Guimarães, 25 de juliol de 1109 - Coïmbra, 6 de desembre de 1185), fou comte de Portugal (1128 – 1139) i rei de Portugal (1139 – 1185).
Nou!!: 1143 і Alfons I de Portugal · Veure més »
Alfons Jordà
Alfons Jordà (en occità: Anfós Jordan; 1103-1148) va ser comte de Roergue, després de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença.
Nou!!: 1143 і Alfons Jordà · Veure més »
Alfons VII de Lleó
Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157).
Nou!!: 1143 і Alfons VII de Lleó · Veure més »
Anarawd ap Gruffydd
Anarawd ap Gruffydd (Gal·les ? – 1143) va ser un príncep de part de Deheubarth.
Nou!!: 1143 і Anarawd ap Gruffydd · Veure més »
Andrònic Camàter
Andrònic Ducas Camàter, en grec medieval Ἰωάννης Δούκας Καματηρός, en llatí Andronicus Camaterus) fou un noble i alt funcionari romà d'Orient, parent de l'emperador Manuel I Comnè (1143-1180). Va portar el títol de sebast i fou prefecte de la ciutat de Constantinoble i prefecte de la guàrdia imperial (praefectus vigilum).
Nou!!: 1143 і Andrònic Camàter · Veure més »
Andrònic I Comnè
Aleix II llançat a la mar i el protosebast penjat. Andrònic I Comnè (en grec: Ἀνδρονίκος Κομνηνός, en llatí) (vers 1118-1185) fou emperador romà d'Orient del 1183 al 1185.
Nou!!: 1143 і Andrònic I Comnè · Veure més »
Ankara
Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.
Nou!!: 1143 і Ankara · Veure més »
Antic arquebisbat de York
Larquebisbat de York (anglès: archdiocese of York; llatí: Archidioecesis Eboracensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.
Nou!!: 1143 і Antic arquebisbat de York · Veure més »
Arnaldo da Brescia
Gravat representant la crema a la foguera d'Arnaldo da Brescia. Arnaldo da Brescia (Brescia, h. 1090 – Roma, 1155) va ser un sacerdot i reformador religiós que seguint les propostes del seu mestre, el filòsof racionalista Pere Abelard, i de la pataria, estableix el seu ideari moral que consisteix en: la renúncia de l'església a la riquesa i el retorn a l'austeritat dels primers cristians; l'abandonamnet del poder temporal; la no validesa dels sagraments administrats per clergues indignes; la predicació per laics i la confessió practicada entre fidels sense la necessitat de sacerdots. Les seves revolucionàries idees van provocar que el papa Innocenci II el desterrés d'Itàlia el 1139.
Nou!!: 1143 і Arnaldo da Brescia · Veure més »
Arquebisbat d'Avinyó
Apt. L'ex catedral de Sant Zefirino a Carpentras. Cavaillon. L'ex catedral de Santa Maria de Nazareth a Vaison-la-Romaine. XIV. La basílic menor de San Pere a Avinyó. El arquebisbat d'Avinyó (francès: Archidiocèse d'Avignon, llatí: Archidioecesis Avenionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: 1143 і Arquebisbat d'Avinyó · Veure més »
Arquebisbat d'Eger
El palau episcopal d'Eger. XIX. Larquebisbat d'Eger (hongarès: Egri főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Agriensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria.
Nou!!: 1143 і Arquebisbat d'Eger · Veure més »
Arquebisbat d'Otranto
Interior de la catedral d'Otranto Larquebisbat d'Otranto (italià: bisbat di Otranto; llatí: Archidioecesis Hydruntina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1143 і Arquebisbat d'Otranto · Veure més »
Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni
Santa Maria dell'Assunzione d'Ostuni La façana de la Basílica de Santa Maria della Vittoria, San Vito dei Normanni Cripta de la Madonna della Favana, Veglie La Chiesa Madre, Guagnano Larquebisbat de Bríndisi-Ostuni (italià: arcidiocesi di Brindisi-Ostuni; llatí: Archidioecesis Brundusina-Ostunensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1143 і Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni · Veure més »
Arquebisbat de Cracòvia
La Universitat Pontifícia Joan Pau II, instituïda pel Papa Joan Pau II al 1981 com a Acadèmia Pontifícia Teològica. El santuari de la Divina Misericordia de Cracovia-Lagiewniki, dedicat a vida i a la memòria de santa Faustina Kowalska. El seminari diocesà de Cracòvia. Escut de l'arxidiòcesi Larquebisbat de Cracòvia és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.
Nou!!: 1143 і Arquebisbat de Cracòvia · Veure més »
Arquebisbat de Crotona-Santa Severina
Larquebisbat de Crotona-Santa Severina (italià: arcidiocesi di Crotone-Santa Severina; llatí: Archidioecesis Crotonensis-Sanctae Severinae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catanzaro-Squillace, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Nou!!: 1143 і Arquebisbat de Crotona-Santa Severina · Veure més »
Arquebisbat de Florència
Larquebisbat de Florència —Arcidiocesi di Firenze; Archidioecesis Florentina — és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Toscana.
Nou!!: 1143 і Arquebisbat de Florència · Veure més »
Arquebisbat de Lió
El arquebisbat de Lió (francès: archidiocèse de Lyon, llatí: Archidioecesis Lugdunensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Lió.
Nou!!: 1143 і Arquebisbat de Lió · Veure més »
Arquebisbat de París
La Basílica del Sacré Cœur a Montmartre, iniciada al 1873 i consagrada al 1919. XI. VII, conserva al seu interior les tombes de molts dels reis de França. Panteó. L'arquebisbat de París (llatí: Archidioecesis Parisiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: 1143 і Arquebisbat de París · Veure més »
Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia
La Cocatedral de Nusco. Larquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia (italià: arcidiocesi di Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia; llatí: Archidioecesis Sancti Angeli de Lombardis-Compsana-Nuscana-Bisaciensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1143 і Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia · Veure més »
Arquebisbat de Siracusa
Larquebisbat de Siracusa (italià: arcidiocesi di Siracusa; llatí: Archidioecesis Syracusana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: 1143 і Arquebisbat de Siracusa · Veure més »
Arquebisbat de Veszprém
El palau arxiepiscopal de Veszprém. La basílica menor de Santa Teresa de Keszthely. Vista aèria de l'abadia cistercenca de Zirc. Larquebisbat de Veszprém (hongarès: Veszprémi főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Veszprimiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria.
Nou!!: 1143 і Arquebisbat de Veszprém · Veure més »
Arquitectura romànica d'Itàlia
Basílica de Sant Marc de Venècia (1063-1092) baptisteri (1152-1363). Fou declarada patrimoni de la humanitat el 1987. Como Basílica de Sant Ambròs de Milà (1088-1099) La catedral de Mòdena (1099-1184) L'arquitectura romànica d'Itàlia comprèn un període de producció més ampli que el d'altres estats europeus: des dels precoços exemples dels darrers decennis del fins a, en algunes zones, tot el.
Nou!!: 1143 і Arquitectura romànica d'Itàlia · Veure més »
Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin
Atziz ibn Muhammad ibn Anushtigin (1098-1156) fou khwarizmshah de Khwarizm.
Nou!!: 1143 і Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin · Veure més »
Ayn al-Din Gümüshtegin
Ayn al-Din Gümüshtegin (Gumushtegin o Gumushtekin) fou el primer emir danishmendita de Elbistan (1142-1143) i Malatya (després de 1143).
Nou!!: 1143 і Ayn al-Din Gümüshtegin · Veure més »
Balduí III de Jerusalem
Coronació de Balduí III Balduí III (1130 – 10 de febrer de 1162) va ser rei de Jerusalem de 1143 a 1162.
Nou!!: 1143 і Balduí III de Jerusalem · Veure més »
Bandera de Portugal
La bandera de la República Portuguesa és un rectangle verd i vermell de proporcions 2:3 dividit verticalment; el verd ocupa dues cinquenes parts de la llargada de la bandera, per la banda del pal, mentre que el vermell ocupa les tres cinquenes parts restants per la banda del vol.
Nou!!: 1143 і Bandera de Portugal · Veure més »
Basílica de Santa Anastàsia al Palatí
La basílica de Santa Anastàsia és un lloc de culte catòlic al centre de Roma, situat als vessants del turó del Palatí.
Nou!!: 1143 і Basílica de Santa Anastàsia al Palatí · Veure més »
Basili (heretge)
Basili va ser un metge i heretge búlgar del dirigent de la secta del bogomilites (de l'eslau Bog, Déu, i milotti, tingueu pietat de nosaltres).
Nou!!: 1143 і Basili (heretge) · Veure més »
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Nou!!: 1143 і Bàssora · Veure més »
Berta de Savoia
Berta de Saboia, també dita Berta de Torí (21 de setembre de 1051 – Magúncia, 27 de desembre de 1087), va ser la primera esposa de l'emperador Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, de la Casa de Savoia, va ser reina consort alemanya i emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: 1143 і Berta de Savoia · Veure més »
Bisbat d'Aire i Dacs
La cocatedral de Sant Joan Baptista a Aire-sur-l'Adour. L'''Hôtel de la ville'' d'Aire-sur-l'Adour; fins al 1927 era el palau episcopal de la diòcesi. L'església de l'abadia de Saint-Sever. L'antiga abadia ''Saint-Jean-de-la-Castelle'', avui situada al municipi de Duhort-Bachen. El bisbat d'Aire i Dacs (francès: Diocèse d'Aire et Dax, llatí: Dioecesis Aturensis et Aquae Augustae) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.
Nou!!: 1143 і Bisbat d'Aire i Dacs · Veure més »
Bisbat d'Asti
El bisbat d'Asti (italià: Diocesi di Asti; llatí: Dioecesis Astensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 1143 і Bisbat d'Asti · Veure més »
Bisbat d'Àndria
El palau episcopal d'Àndria San Riccardo primer bisbe al segle V Canosa romànica al interior de l'església de San Sabino a Canosa El bisbat d'Àndria (italià: diocesi di Andria; llatí: Dioecesis Andriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1143 і Bisbat d'Àndria · Veure més »
Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti
catedral de Sant'Agata de' Goti, cocatedral de la diòcesi seminario a Cerreto Sannita seminari de Cerreto Sannita vist des de la plaça Joan Pau II. s, avui exposada al Museo civico di arte sacra de Cerreto Sannita Sant Paleri de Telese, bisbe de Telese o Cerreto al segle IX El bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti (italià: diocesi di Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti; llatí: Dioecesis Cerretana-Thelesina-Sanctae Agathae Gothorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1143 і Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti · Veure més »
Bisbat de Città di Castello
El bisbat de Città di Castello (italià: Diocesi di Città di Castello; llatí: Dioecesis Civitatis Castelli o Tifernatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1143 і Bisbat de Città di Castello · Veure més »
Bisbat de Faenza-Modigliana
El bisbat de Faenza-Modigliana (italià: diocesi di Faenza-Modigliana; llatí: Dioecesis Faventina-Mutilensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1143 і Bisbat de Faenza-Modigliana · Veure més »
Bisbat de Grassa
El bisbe Antoine Godeau (1636-1653) El bisbat de Grassa (francès: Diocèse de Grasse, llatí: Dioecesis Grassensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1143 і Bisbat de Grassa · Veure més »
Bisbat de Lodi
El bisbat de Lodi (italià: diocesi di Lodi; llatí: Dioecesis Laudensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: 1143 і Bisbat de Lodi · Veure més »
Bisbat de Mâcon
El bisbat de Mâcon (francès: Diocèse de Mâcon, llatí: Dioecesis Matisconensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1143 і Bisbat de Mâcon · Veure més »
Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa
cocatedral de San Michele arcangelo a Rapolla cocatedral di Sant'Andrea a Venosa El bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa (italià: diocesi di Melfi-Rapolla-Venosa; llatí: Dioecesis Melphiensis-Rapollensis-Venusina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: 1143 і Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa · Veure més »
Bisbat de Nola
sant Paulí Antiga és la festa dels Gigli, celebrada el diumenge posterior al 22 de juny en honor de Sant Paulí Estàtua de sant Paulí El bisbat de Nola (italià: diocesi di Nola; llatí: Dioecesis Nolana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1143 і Bisbat de Nola · Veure més »
Bisbat de Nuoro
Interior de la catedral El bisbat de Nuoro (italià: diocesi di Nuoro; llatí: Dioecesis Nuorensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Càller, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Nou!!: 1143 і Bisbat de Nuoro · Veure més »
Bisbat de Roda de Ribagorça
L'efímer Bisbat de Roda, Roda d'Isàvena, o Roda de Ribagorça, va ésser creat l'any 956 o 957 pel comte de Ribagorça Ramon III de Ribagorça, que manifestà la voluntat comtal de tenir jerarquia eclesiàstica pròpia, independitzant-se del bisbat d'Urgell que era qui tenia autoritat sobre aquestes terres per precepte reial de Lluís el Pietós des de 814.
Nou!!: 1143 і Bisbat de Roda de Ribagorça · Veure més »
Bisbat de Saint-Brieuc
Restes de l'abadia de Beauport a Paimpol, fundada el 1202. L'abadia de Boquen a Plénée-Jugon, fundada el 1137. sant Brieuc''. El bisbat de Saint-Brieuc (francès: Diocèse Saint-Brieuc, llatí: Dioecesis Briocensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rennes.
Nou!!: 1143 і Bisbat de Saint-Brieuc · Veure més »
Bisbat de Ston
El bisbat de Ston (llatí: Dioecesis Stagnensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a la Dalmàcia meridional (a l'actual Croàcia).
Nou!!: 1143 і Bisbat de Ston · Veure més »
Bisbat de Sulmona-Valva
El bisbat de Sulmona-Valva (italià: diocesi di Sulmona-Valva; llatí: Dioecesis Sulmonensis-Valvensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de l'Aquila, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: 1143 і Bisbat de Sulmona-Valva · Veure més »
Boada de Roa
Boada de Roa és una entitat local menor a la província de Burgos, Castella la Vella, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó (Espanya), comarca de Ribera del Duero, partit judicial d'Aranda, municipi de Pedrosa de Duero.
Nou!!: 1143 і Boada de Roa · Veure més »
Butlla d'Adrià IV (1158)
El Butlla d'Adrià IV fou una butlla emesa pel Sant Pare Adrià IV el 24 de juny del 1158.
Nou!!: 1143 і Butlla d'Adrià IV (1158) · Veure més »
Cadell ap Gruffydd
Cadell ap Gruffydd (Gal·les ? – 1175) va ser un príncep de Deheubarth.
Nou!!: 1143 і Cadell ap Gruffydd · Veure més »
Cardenal protodiaca
El cardenal protodicaca és el primer cardenal de l'orde diaconal, és a dir, el cardenal diaca nominat des de fa més temps.
Nou!!: 1143 і Cardenal protodiaca · Veure més »
Carelians
Els carelians o karjalaiset, karjalaižet, livviköid, lüüdiköid són una ètnia molt afina als finlandesos, i que parlen el carelià, una llengua ugrofinesa.
Nou!!: 1143 і Carelians · Veure més »
Casal d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Urgell compren els sobirans del comtat d'Urgell des de Ermengol I d'Urgell, fundador del Casal d'Urgell l'any 992 en què és nomenat comte d'Urgell per herència del seu pare Borrell II fins a Aurembiaix que morí l'any 1231 a Balaguer, quan s'extingeix la dinastia i passà a una segona casa comtal en mans dels vescomtes de Cabrera i d'Àger (1209-1314) anomenada Casa de Cabrera-Urgell.
Nou!!: 1143 і Casal d'Urgell · Veure més »
Castell de la Ventosa
El Castell de la Ventosa, del Castellet o del Bedorc és una edificació del del municipi de Piera (Anoia), declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: 1143 і Castell de la Ventosa · Veure més »
Castell de Montsó
El Castell de Montsó a la província d'Osca, és a la població aragonesa del mateix nom (Montsó) a 65 km de la seva capital dalt d'un escarpat turó d'uns 370 m d'altitud, envoltat pels rius Sosa i Cinca, s'alça l'imponent castell templer, d'origen musulmà.
Nou!!: 1143 і Castell de Montsó · Veure més »
Castell de Monzón de Campos
Vista del castell El Castell de Monzón de Campos està situat en aquesta mateixa localitat, a la província província de Palència.
Nou!!: 1143 і Castell de Monzón de Campos · Veure més »
Càssim ibn Ferro
Abu-l-Qàssim ibn Firruh ibn Àhmad al-Muqri adh-Dharir ar-Ruayní aix-Xatibí o, més senzillament, Abu-l-Qàssim ibn Firruh aix-Xatibí o encara l'imam aix-Xatibí, fou un ulema nascut a Xàtiva el 1143 i mort al Caire el 1194.
Nou!!: 1143 і Càssim ibn Ferro · Veure més »
Clan Fujiwara
''Kamon Sagarifuji'' dels Fujiwara El fou una família poderosa de regents en Japó que posseïa el monopoli de les posicions de Sessho i Kampaku.
Nou!!: 1143 і Clan Fujiwara · Veure més »
Comandes catalanes de l'orde del Temple
La creu patent roja fou la més utilitzada per l'orde del TempleL'orde religiosomilitar del Temple va néixer a Terra Santa a inicis del després que la Primera Croada hagués conquerit Síria i Palestina.
Nou!!: 1143 і Comandes catalanes de l'orde del Temple · Veure més »
Companyia (exèrcit romà d'Orient)
La Companyia (en grec medieval ἑταιρεία, heteria) era un cos de la guàrdia imperial de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: 1143 і Companyia (exèrcit romà d'Orient) · Veure més »
Comtat de Gorgan
Gurgan o Gorgan, Vrkana en antic persa, Djurdjan en àrab, és una regió històrica de l'Iran, modernament a la província de Golestan amb capital a Gorgan (ciutat) al nord-est de l'Iran.
Nou!!: 1143 і Comtat de Gorgan · Veure més »
Comtat de Grignon
El comtat de Grignon fou una efímera jurisdicció feudal de Borgonya creada per Hug II de Borgonya el Pacífic (duc el 1103) per al seu setè fill Ramon de Borgonya (nascut el 1125) a qui va donar el comtat i la senyoria de Vitteaux el 1143.
Nou!!: 1143 і Comtat de Grignon · Veure més »
Comtat de Kessel
Kessel fou un comtat del Sacre Imperi a l'oest del riu Maas, al sud-oest de Venlo, a la moderna província de Limburg (Països Baixos).
Nou!!: 1143 і Comtat de Kessel · Veure més »
Comtat de Lovaina
El comtat de Lovaina fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic centrada a la població de Lovaina a la part occidental del país d'Haspengouw (llatí Hasbania) del que formava part a la meitat del segle IX.
Nou!!: 1143 і Comtat de Lovaina · Veure més »
Comtat de Saarbrücken
El comtat de Saarbrücken fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic amb centre a la població d'aquest nom esmentada per primer cop el 960 i 977.
Nou!!: 1143 і Comtat de Saarbrücken · Veure més »
Comtat de Tours
El comtat de Tours fou una jurisdicció feudal de França centrada a la ciutat de Tours.
Nou!!: 1143 і Comtat de Tours · Veure més »
Comtat de Valois
El comtat de Valois fou una jurisdicció feudal de França.
Nou!!: 1143 і Comtat de Valois · Veure més »
Comtat del Maine
El comtat del Maine fou una jurisdicció feudal de França amb capital a Le Mans.
Nou!!: 1143 і Comtat del Maine · Veure més »
Confraria de Belchite
La Confraria de Belchite fou un orde militar creat a Belchite per Alfons I d'Aragó en 1122.
Nou!!: 1143 і Confraria de Belchite · Veure més »
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Nou!!: 1143 і Conquesta feudal hispànica · Veure més »
Constantí Harmenòpul
Constantí Harmenòpul (en llatí Constantinus Harmenopulus) fou un funcionari i jurista romà d'Orient, que tenia el càrrec de nomofílac i era jutge a Tessalònica.
Nou!!: 1143 і Constantí Harmenòpul · Veure més »
Constantí Macroducas
Constantí Ducas (Κωνσταντίνος Δούκας, Konstandinos Dukas; mort el 30 de maig del 1185), anomenat Macroducas (Μακροδούκας, 'Ducas alt', probablement un sobrenom) per Nicetes Coniata, fou un noble romà d'Orient.
Nou!!: 1143 і Constantí Macroducas · Veure més »
Correggio
Els Correggio foren una família feudal italiana que va exercir sobirania sobre la senyoria de Parma i sobre la de Correggio, així com altres senyories menors i va exercir el govern a molts altres llocs com "podestà" o capitans.
Nou!!: 1143 і Correggio · Veure més »
Cronologia del catarisme
Aquest article recull la cronologia del catarisme, és a dir, les fites històriques del moviment dels càtars des de la seva aparició fins a la seva extinció.
Nou!!: 1143 і Cronologia del catarisme · Veure més »
Dhu l-Nun
Dhu l-Nun fou emir danishmendita de Kayseri, fill i successor en aquesta ciutat i el seu entorn del seu pare Malik Muhammad el 1142.
Nou!!: 1143 і Dhu l-Nun · Veure més »
Dinastia Anuixtigínida
La dinastia anuixtigínida, més coneguda com la dinastia dels Khwarazm-xah o Khwarizm-xah (erròniament ja que aquest títol fou propi de diverses dinasties) fou una dinastia musulmana iniciada a la regió de Khwarizm, centrada al voltant de Khivà, que va governar lImperi Khwarizm del 1077 al 1220 i en alguns territoris del 1224 fins al 1231.
Nou!!: 1143 і Dinastia Anuixtigínida · Veure més »
Dolça de Foix
Dolça de Foix (a 1143 - d 1209) fou infanta de Foix i comtessa consort d'Urgell (1157-1184).
Nou!!: 1143 і Dolça de Foix · Veure més »
Donació dels Ordes militars a Ramon Berenguer IV
Orde del Sant Sepulcre a Ramon Berenguer IV (16 de setembre del 1140) Íncipit: «''Universorum per orbem fidelium noticie pateat qualiter Adefonsus, inclitus aragonensium rex, in suo pleno sensu et memoria''» Orde del Sant Sepulcre a Ramon Berenguer IV (29 d'agost del 1141) Íncipit: «''In nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti, amen. Universis sancte ecclesie pateat filiis quod Adefonsus, rex aragonensium inclitus, in suo pleno sensu et memoria''» Les Cessió dels Ordes militars són els tres tractats pels quals els Ordes militars cediren el 1140 i el 1141 a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d'Aragó, els drets que havien rebut sobre les terres del difunt rei Alfons I «el Bataller» i que aquest els havia cedit.
Nou!!: 1143 і Donació dels Ordes militars a Ramon Berenguer IV · Veure més »
Ducat de Baixa Lorena
La Baixa Lotaríngia fou un ducat format a partir de la part nord del ducat de Lotaríngia.
Nou!!: 1143 і Ducat de Baixa Lorena · Veure més »
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Nou!!: 1143 і Ducat de Borgonya · Veure més »
El Prat de Llobregat
El Prat de Llobregat és un municipi que es troba a la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona, Catalunya i forma part de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Nou!!: 1143 і El Prat de Llobregat · Veure més »
Elred de Rievaulx
Elred de Rievaulx (o Rievall) fou un monjo i abat cistercenc anglès del, teòleg i escriptor.
Nou!!: 1143 і Elred de Rievaulx · Veure més »
Enric II de Babenberg
Estàtua d'Enric ''Jasomirgott'' a Viena Enric II de Babenberg dit Jasomirgott (1107 – 13 de gener de 1177) fou comte palatí del Rin (1140-1141), duc de Baviera (Enric XI de Baviera 1143-1156) i marcgravi (Enric II d'Àustria 1141-1156) i després duc d'Àustria (Enric II d'Àustria 1156-1177) de la casa de Babenberg.
Nou!!: 1143 і Enric II de Babenberg · Veure més »
Ermengol V d'Urgell
Església de nostra Senyora de la Anunciat (Urueña, província de Valladolid) és l'única còpia de l'Art romànic a Catalunya al Castilla y León. Va ser construïda després del casament entre Ermengol V i María Pérez Ansúrez, que va produir un intercanvi de persones de les Comtats catalans. Ermengol V d'Urgell, anomenat Ermengol V el de Mollerussa (?, 1078 – Mollerussa, 11 de setembre de 1102) fou comte d'Urgell (1092-1102).
Nou!!: 1143 і Ermengol V d'Urgell · Veure més »
Escut de Portugal
L'escut de Portugal fou adoptat oficialment el 30 de juny del 1911, juntament amb la Bandera Republicana portuguesa.
Nou!!: 1143 і Escut de Portugal · Veure més »
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Nou!!: 1143 і Estats Pontificis · Veure més »
Estefania Ermengol d'Urgell
Estefania d'Urgell, també anomenada Estefania Ermengol, (? — 1143) va ser una noble i dama castellana, filla del comte d'Urgell Ermengol V i de la seva dona María, filla del senyor de Valladolid, Pedro Ansúrez.
Nou!!: 1143 і Estefania Ermengol d'Urgell · Veure més »
Eudes I de Borgonya
Eudes I de Borgonya Eudes Borrell (1058 - Tars, actual Turquia 1103), duc de Borgonya (1079-1103).
Nou!!: 1143 і Eudes I de Borgonya · Veure més »
Eudes II de Borgonya
Escut del ducat de Borgonya, usat per primera vegada sota el mandat d'Eudes II de Borgonya Eudes II de Borgonya (1118 - 1162), duc de Borgonya (1143-1162).
Nou!!: 1143 і Eudes II de Borgonya · Veure més »
Felip d'Alsàcia
Felip I de Flandes conegut com a Felip d'Alsàcia (1143 - Sant Joan d'Acre, 1 de juny de 1191), fill del comte de Flandes Teodoric d'Alsàcia i de Sibil·la d'Anjou († 1165), fou Comte de Flandes de 1157 a 1191 i comte de Vermandois per matrimoni de 1167 a 1185, i després a títol vitalici de 1186 a 1191.
Nou!!: 1143 і Felip d'Alsàcia · Veure més »
Folc V d'Anjou
Folc V d'Anjou dit “el Jove” fou comte d'Anjou, de Tours, de Maine i rei de Jerusalem - com a Folc I - del 1131 al 1143, com a fill i successor de Folc IV el Tauró el 1109.
Nou!!: 1143 і Folc V d'Anjou · Veure més »
Frutta martorana
La frutta martorana o frutta di Martorana és un dolç típic sicilià, més específicament de Palerm, però característic també de Messina.
Nou!!: 1143 і Frutta martorana · Veure més »
Gíger
Gíger (àrab ولاية جيجل Jijel, antiga Djidjelli) és una ciutat d'Algèria situada a 70 km a l'est de Bugia (Béjaïa) i a 70 km a l'oest de Skikda.
Nou!!: 1143 і Gíger · Veure més »
Gregori Doxapater
Gregori Doxapater (Gregorius Doxapater) fou un jurista romà d'Orient que és esmentat a la Scholia a la Basílica (Basilica vol. 3. p. 440, 7.16. 317).
Nou!!: 1143 і Gregori Doxapater · Veure més »
Gregori IX
Gregori IX (Anagni, (1143) - Roma, 22 d'agost de 1241) fou papa de Roma del 1227 al 1241.
Nou!!: 1143 і Gregori IX · Veure més »
Guillem Pere de Ravidats
Guillem Pere de Ravidats o Guillem Peris de Ravitats (? - mort a Lleida el 17 de desembre de 1176) va ser bisbe de Roda d'Isàvena de 1143 al 1149 i, després de la conquesta de Lleida, bisbe d'aquesta ciutat de l'any 1149 al 1176.
Nou!!: 1143 і Guillem Pere de Ravidats · Veure més »
Guillem VI de Montpeller
Guillem VI de Montpeller (?, 1102/1105 - la Grand Selva, ~1162) fou un noble occità, Senyor de Montpeller.
Nou!!: 1143 і Guillem VI de Montpeller · Veure més »
Història de Granada
La història de Granada s'inicia quan la zona estava habitada pels túrduls i segurament foren ells els que van fundar la ciutat dIhverir.
Nou!!: 1143 і Història de Granada · Veure més »
Història de Roma
Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.
Nou!!: 1143 і Història de Roma · Veure més »
Hug II de Borgonya
Hug II de Borgonya o Hug Borrell (1084 - 1143) fou duc de Borgonya (1103-1142).
Nou!!: 1143 і Hug II de Borgonya · Veure més »
Imad-ad-Din Zengi I
Abu-l-Mudhàffar Zankí ibn Aq-Súnqur ibn Abd-Al·lah al-Atàbak al-Màlik al-Mansur Imad-ad-Din, més conegut simplement com a Imad-ad-Din Zengi I (c. 1085 - 14 de setembre 1146) va ser atabeg de Mossul, Alep, Hama i Edessa i fundador de la dinastia dels zengites, a la qual va donar el seu nom.
Nou!!: 1143 і Imad-ad-Din Zengi I · Veure més »
In hoc signo vinces
Detall de ''La visió de la Creu'', pel taller de Rafael, descrivint la visió de la creu i la llegenda grega "Ἐν τούτῳ νίκα" al cel, abans de la batalla del Pont Milvi. portuguesa del 1721 del regnat de João V. Kallergis brothers. In hoc signo vinces (llatí clàssic:; llatí eclesiàstic) és una frase llatina que significa 'En aquest signe venceràs'.
Nou!!: 1143 і In hoc signo vinces · Veure més »
Independència de Portugal
Portugal i el context peninsular l'any 1150 Dins dels límits de l'actual frontera política de Portugal han habitat al llarg dels segles diferents civilitzacions, partint dels pobles ibèrics preromans, i passant per romans, bàrbars, visigots i musulmans (Al-Àndalus i diverses taifes).
Nou!!: 1143 і Independència de Portugal · Veure més »
Innocenci II
Innocenci II, de nom seglar Gregorio Papareschi, (Roma, ? - 24 de setembre de 1143) va ser Papa de Roma del 1130 al 1143.
Nou!!: 1143 і Innocenci II · Veure més »
Irene d'Hongria
Prisca d'Hongria (després va prendre el nom dIrene o Eirene) (Esztergom, Hongria, 1088 – 13 d'agost del 1134) fou emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: 1143 і Irene d'Hongria · Veure més »
Irene Ducena
Irene Ducena, en grec medieval Εἰρήνη Δούκας/ Δούκαινα nascuda aproximadament l'any 1066 i morta el 19 de febrer de 1133 fou una emperadriu romana d'Orient, dona de l'emperador Aleix I Comnè, i mare de Joan II Comnè i de la historiadora Anna Comnena.
Nou!!: 1143 і Irene Ducena · Veure més »
Isabel de Vermandois
Isabel o Elisabet de Vermandois (1143 – 28 de març de 1183), fou comtessa de Vermandois i de Valois (1167-1183).
Nou!!: 1143 і Isabel de Vermandois · Veure més »
Jafre (Olivella)
Jafre (de vegades escrit Jafra) és un antic llogaret, actualment abandonat, en el Parc Natural del Garraf, al terme municipal d'Olivella.
Nou!!: 1143 і Jafre (Olivella) · Veure més »
Joan Cantacuzè
Joan Cantacuzè fou fill o net de l'almirall Cantacuzè.
Nou!!: 1143 і Joan Cantacuzè · Veure més »
Joan Cinnamos
Joan Cinnamos o Cinnamos o Joannes Cinnamus o Cinamus （en grec Kínamos, Ἰωάννης Κίνναμος, o Κ?ναμος), també esmentat com Sinnamus (Σίνναμος), fou un dels més destacats historiadors romans d'Orient i el principal de la seva època a Europa. Va viure al i era un dels grammatici o notarii de l'emperador Manuel I Comnè (1143-1180). Les funcions dels notaris imperials, manats per un protonotari, eren gairebé les d'un secretari privat que tractava tant els afers privats com els estatals. Tenien una influència considerable en l'administració de l'Imperi. Cinnamos va estar al servei de Manuel I des de molt jove, probablement des de l'any en què l'emperador va pujar al tron, i el va acompanyar a totes les nombroses guerres que van tenir lloc a Àsia i a Europa.
Nou!!: 1143 і Joan Cinnamos · Veure més »
Joan Focas
Joan Focas (en llatí Joannes Focas, en grec) fou un monjo cretenc fill de Mateu que va viure al monestir de Patmos.
Nou!!: 1143 і Joan Focas · Veure més »
Joan II Comnè
Joan II Comnè (grec: Ίωάννης Κομνηνός, Ioannis Komninós; 13 de setembre del 1087 – 8 d'abril del 1143) fou emperador romà d'Orient entre el 1118 i el 1143.
Nou!!: 1143 і Joan II Comnè · Veure més »
Joan Tzelepes Comnè
Joan Comnè, en grec medieval Ἰωάννης Κομνηνὸς, anomenat Tzelepes (Τζελέπης), del turc Çelebi, paraula que s'aplicava als homes cultes i als prínceps, va ser un noble de l'Imperi Romà d'Orient, fill del sebastocràtor Isaac Comnè i net de l'emperador Aleix I Comnè.
Nou!!: 1143 і Joan Tzelepes Comnè · Veure més »
Kara-khitai
El kanat karakitai, imperi kara-kitan o imperi de l'Est (en mongol Хар Хятан; Kara Kidan; en xinès 西遼; en pinyin Xī Liáo) fou un imperi fundat pels mongols kitan de l'Àsia Central del 1124-1218.
Nou!!: 1143 і Kara-khitai · Veure més »
Kotélnitx
Kotélnitx (en rus Котельнич) és una ciutat i un port fluvial de la província de Kírov, a Rússia.
Nou!!: 1143 і Kotélnitx · Veure més »
Lleó Estipiota
Lleó Estipiota o Lleó Estipa (en llatí Leo o Leon Stypiota o Styppa, en grec Λεών Στυππῆς o Στυπῆς) va ser patriarca de Constantinoble al (1134-1143).
Nou!!: 1143 і Lleó Estipiota · Veure més »
Lleó I d'Armènia
Lleó I o Levond I (armeni: Լեիոն Ա) (mort el 14 de febrer del 1140) fou príncep del Regne Armeni de Cilícia, de la dinastia rubènida.
Nou!!: 1143 і Lleó I d'Armènia · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 1143 і Llista d'anys · Veure més »
Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la
Aquesta és una llista dels arquebisbes metropolitans de la Diòcesi de Santiago de Compostel·la.
Nou!!: 1143 і Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la · Veure més »
Llista de bisbes de Barcelona
La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.
Nou!!: 1143 і Llista de bisbes de Barcelona · Veure més »
Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi
La llista de bisbes i arquebisbes d'Albi és la que segueix a sota.
Nou!!: 1143 і Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi · Veure més »
Llista de comtes i ducs d'Anjou
Llista dels comtes d'Anjou, després ducs d'Anjou.
Nou!!: 1143 і Llista de comtes i ducs d'Anjou · Veure més »
Llista de ducs de Baviera
Diferents ducs, electors i reis van governar a Baviera des del segle VI fins a la proclamació de la república el 8 de novembre de 1918.
Nou!!: 1143 і Llista de ducs de Baviera · Veure més »
Llista de reis de Jerusalem
El Regne de Jerusalem fou creat pels prínceps cristians el 1099 al final de la Primera Croada després que s'haver-se apoderat de la ciutat.
Nou!!: 1143 і Llista de reis de Jerusalem · Veure més »
Lluís VII de França
Lluís VII de França, dit el Jove (en francès Louis le Jeune) (1120 - París, 1180) fou rei de França entre 1137 i 1180.
Nou!!: 1143 і Lluís VII de França · Veure més »
Malabranca de Prato
Malabranca de Prato fou comte de Prato fill d'Albert II de Prato.
Nou!!: 1143 і Malabranca de Prato · Veure més »
Maqama
Miniatura en una edició de les ''Maqamat'' d'al-Harirí ('Iraq, ca. 1225-1235) La maqama —en àrab مقامة, maqāma, pl.
Nou!!: 1143 і Maqama · Veure més »
Massud ibn Muhàmmad
Abu-l-Fat·h Massud Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, més conegut senzillament com a Massud ibn Muhàmmad (? - 13 de setembre de 1152) fou un sultà seljúcida que va regnar a Pèrsia occidental i l'Iraq del 1134 al 1152.
Nou!!: 1143 і Massud ibn Muhàmmad · Veure més »
Miquel Curcues
Miquel Curcues (en grec medieval Μιχαήλ Β΄ Κουρκούας) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1143 al 1146.
Nou!!: 1143 і Miquel Curcues · Veure més »
Miquel Paleòleg
Miquel Paleòleg, en grec medieval Μιχαήλ Παλαιολόγος, fou un funcionari i militar de l'Imperi Romà d'Orient de la família dels Paleòleg, que tenia el títol de sebast.
Nou!!: 1143 і Miquel Paleòleg · Veure més »
Monestir de Sant Cugat
El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.
Nou!!: 1143 і Monestir de Sant Cugat · Veure més »
Mopsuèstia
Mopsuèstia (grec medieval: Mamista, Manistra;;;;; francès antic: Mamistra) fou una gran ciutat de l'Imperi Romà a la part oriental de Cilícia a la riba del riu Piramos (Pyramus), prop de la costa a una plana anomenada Ἀλήιον πεδίον, al camí de Tars a Issos.
Nou!!: 1143 і Mopsuèstia · Veure més »
Nicolau Hagioteodoret
Nicolau Hagioteodoret (Nicolaus, Hagiotheodoretus, Nikólaos) fou un bisbe grec del.
Nou!!: 1143 і Nicolau Hagioteodoret · Veure més »
Nijō
L'emperador Nijō (二条 天皇, Nijō-Tennō, 31 de juliol del 1143 - 5 de setembre del 1165) va ser el 78è emperador del Japó, segons l'ordre tradicional de successió.
Nou!!: 1143 і Nijō · Veure més »
Notitiae Episcopatuum
Notitiae Episcopatuum (singular en llatí: Notitia Episcopatuum) és el nom donat als documents oficials que van proporcionar, als territoris de l'Imperi Romà d'Orient, llistes de seus metropolitanes, seus arquebisbals autocèfales i diòcesis sufragànies dividides per província eclesiàstica.
Nou!!: 1143 і Notitiae Episcopatuum · Veure més »
Orde de Monreal
L'Orden de Sant Salvador de Monreal fou un orde militar o militia Christi creada per Alfons I d'Aragó en 1124 a Monreal del Campo, per lluitar contra els musulmans a la frontera d'Aragó i obrir una ruta marítima cap a Terra Santa.
Nou!!: 1143 і Orde de Monreal · Veure més »
Papa Celestí II
Celestí II, de nom seglar Guido di Castello, (? - † Roma, 8 de març de 1144) va ser Papa de Roma del 1143 al 1144.
Nou!!: 1143 і Papa Celestí II · Veure més »
Patan (Gujarat)
Patan és una ciutat i municipi del Gujarat, capital del districte de Patan.
Nou!!: 1143 і Patan (Gujarat) · Veure més »
Pèire de Vic
Pèire de Vic conegut com a lo monge de Montaudon (el monjo de Montaudon) va ser un trobador nascut vers l'any 1143 a Castelvielh de Vic de Carladés, Alvèrnia.
Nou!!: 1143 і Pèire de Vic · Veure més »
Portuguès
El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.
Nou!!: 1143 і Portuguès · Veure més »
Presidència de Bombai
Mapa de la part nord (1909) La presidència de Bombai fou una entitat administrativa de l'Índia Britànica, formada pels territoris occidentals de l'Índia.
Nou!!: 1143 і Presidència de Bombai · Veure més »
Profecia de Sant Malaquies
La profecia de sant Malaquies és una llista apòcrifa d'un centenar de lemes escrits en llatí, atribuïda a Malaquies d'Armagh (1094-1148) però molt probablement escrita a la darreria del.
Nou!!: 1143 і Profecia de Sant Malaquies · Veure més »
Profecia ΑΙΜΑ
La profecia AIMA, en grec medieval Αἷμα, una paraula que significa 'sang', era, com diu l'historiador romà d'Orient Nicetes Coniata, una resposta profètica al problema de la successió dins de la dinastia Comnè a l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: 1143 і Profecia ΑΙΜΑ · Veure més »
Protodiaca
Retrat d'un protodiaca ortodox, obra d'Ilià Repin, 1877 (Galeria Tretiakov, Moscou). Un protodiaca, paraula derivada del significat grec proto, primera i diakonos, diaca, és un títol utilitzat a les Esglésies catòlica i ortodoxa.
Nou!!: 1143 і Protodiaca · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: 1143 і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Ramon de Poitiers
Ramon fou derrotat i mort en la batalla d'Inab. Recuperació del cos de Ramon després de la batalla d'Inab. Ramon de Poitiers, conegut com a Ramon d'Antioquia (Poitiers, 1099 o 1115 - Antioquia, 29 de juny de 1149) va ser un aristòcrata medieval francès membre de la casa de Poitiers —fill menor de Guillem IX, duc d'Aquitània i la seva esposa Felipa, comtessa de Tolosa—, que pel seu matrimoni amb Constança d'Antioquia va arribar a ser príncep d'Antioquia (a l'Àsia Menor) de 1136 a 1149.
Nou!!: 1143 і Ramon de Poitiers · Veure més »
Regne Armeni de Cilícia
El Regne Armeni de Cilícia, conegut igualment com a Armènia Cilícia, Petita Armènia o Armènia Menor i originàriament com a Principat Armeni de Cilícia, fou un estat fundat a Cilícia durant l'alta edat mitjana per armenis que fugien de la invasió seljúcida d'Armènia.
Nou!!: 1143 і Regne Armeni de Cilícia · Veure més »
Regne de Jerusalem
El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.
Nou!!: 1143 і Regne de Jerusalem · Veure més »
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Nou!!: 1143 і Regne de Portugal · Veure més »
Reis de Dinamarca
Escut d'armes de Dinamarca Aquesta és la llista dels monarques danesos incloent-hi els sobirans de la Unió de Kalmar.
Nou!!: 1143 і Reis de Dinamarca · Veure més »
Reis de Mide
La bandera de Mide En la Irlanda medieval els Reis de Mide eren del Clann Cholmáin, una branca dels Uí Néill.
Nou!!: 1143 і Reis de Mide · Veure més »
Roger III de Foix
Roger III de Foix (? - 1148) fou comte de Foix (1124-1148).
Nou!!: 1143 і Roger III de Foix · Veure més »
San Lorenzo in Damaso
San Lorenzo in Damaso és una basílica situada a Roma, al barri Parione, incorporada al palazzo della Cancelleria, a la plaça homònima.
Nou!!: 1143 і San Lorenzo in Damaso · Veure més »
Sant Cugat Sesgarrigues
Sant Cugat Sesgarrigues és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès.
Nou!!: 1143 і Sant Cugat Sesgarrigues · Veure més »
Sant Esteve de Llitera
Sant Esteve de Llitera (oficialment en castellà, San Esteban de Litera) és una vila i municipi aragonès de la comarca de la Llitera.
Nou!!: 1143 і Sant Esteve de Llitera · Veure més »
Sant Marc de Roma
Sant Marc de Roma és una basílica de Roma situada a la Piazza Venezia, al davant del Palazzo Venezia.
Nou!!: 1143 і Sant Marc de Roma · Veure més »
Sant Martí de Poià
Sant Martí de Poià va ser una capella ubicada a la vall de Poià o de Betlem, a Badalona, documentada entre els segles XII i. Se'n desconeix la seva ubicació exacta.
Nou!!: 1143 і Sant Martí de Poià · Veure més »
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les, o de les Puelles, va ser un monestir benedictí femení fundat a l'actual plaça de Sant Pere, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: 1143 і Sant Pere de les Puel·les · Veure més »
Santa Cecília de Montserrat
Santa Cecília de Montserrat és una antiga abadia benedictina al municipi de Marganell, al Bages, situada a llevant de la muntanya de Montserrat, prop de l'antic castell Marro, sota de Sant Jeroni, a mig camí de Can Maçana i el monestir de Montserrat.
Nou!!: 1143 і Santa Cecília de Montserrat · Veure més »
Santa María de Valbuena
Santa María de Valbuena és un monestir cistercenc al municipi de Valbuena de Duero, a la província de Valladolid de la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: 1143 і Santa María de Valbuena · Veure més »
Santa Sabina (títol cardenalici)
El títol cardenalici de Santa Sabina fou erigit, o confirmat almenys, per Celestí I, al voltant de l'any 423.
Nou!!: 1143 і Santa Sabina (títol cardenalici) · Veure més »
Santuari de Nostra Senyora de San Luca
Nostra Senyora de San Luca sobre el cim de ''Colle della Guardia'' El Santuari de Nostra Senyora de San Luca (en italià Santuario della Madonna di San Luca) és un santuari catòlic situat sobre el Colle della Guardia, un promontori cobert parcialment per boscos d'uns 300 msnm al sud-oest del centre històric de la ciutat de Bolonya, a Itàlia.
Nou!!: 1143 і Santuari de Nostra Senyora de San Luca · Veure més »
Sebast
Sebast, en grec medieval σεβαστός (sevastós, 'venerable'), en plural σεβαστοί (sevastí), va ser un títol honorífic, traducció grega del llatí Augustus, utilitzat alguna vegada pels emperadors romans d'Orient.
Nou!!: 1143 і Sebast · Veure més »
Senyoria d'Aulnay
La senyoria d'Aulnay fou una jurisdicció feudal sota vassallatge del comtat de Dammartin.
Nou!!: 1143 і Senyoria d'Aulnay · Veure més »
Senyoria de Montfort de Bretanya
La baronia de Gaël-Montfort-Brécilien fou una jurisdicció feudal de França formada inicialment per 40 parròquies però per successius desmembraments de Montfort, de Montauban-de-Bretagne, de Mauron, i de Lohéac, va quedar reduïda a 12 parròquies: Gaël Concoret, Mauron, Saint-Léry, Saint-Jouan-de-l'Isle, Néant, Paimpont, Illifaut, Saint-Méen, Trémorel i Loscouët.
Nou!!: 1143 і Senyoria de Montfort de Bretanya · Veure més »
Senyoria de Montpeller
La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.
Nou!!: 1143 і Senyoria de Montpeller · Veure més »
Senyoria de Ramerupt
Ramerupt fou una important senyoria a la Xampanya.
Nou!!: 1143 і Senyoria de Ramerupt · Veure més »
Setge d'Ascaló
El Setge d'Ascaló fou un difícil episodi de les croades que va tenir lloc el 1153, en què el Regne de Jerusalem aconseguí conquerir la fortalesa fatimita d'Ascaló, que seria afegida al Comtat de Jaffa.
Nou!!: 1143 і Setge d'Ascaló · Veure més »
Setge de Lisboa (1147)
El setge de Lisboa, amb inici el dia 1 de juliol de 1147, i que s'estengué fins al 25 d'octubre, fou un episodi integrant del procés d'expansió feudal cristiana de la península Ibèrica, acabant amb la conquesta d'aquesta important ciutat als moros per les forces d'Alfons I de Portugal (1112-1185) amb l'ajut dels croats.
Nou!!: 1143 і Setge de Lisboa (1147) · Veure més »
Sfax
Sfax (pronunciat en àrab clàssic Safaqus i en el dialecte local aproximadament Sfaqs) és la segona ciutat de Tunísia, a la governació de Sfax, uns 270 km al sud-est de Tunis.
Nou!!: 1143 і Sfax · Veure més »
Taixfín ibn Alí
Taixfín (o Taixufin o Taixafín) ibn Alí ibn Yússuf al-Lamtuní as-Sanhají fou emir almoràvit del Magreb i l'Àndalus (1143-1145).
Nou!!: 1143 і Taixfín ibn Alí · Veure més »
Tema de les Fortaleses Noves
Les Fortaleses Noves o Neokastra (en grec medieval Νεόκαστρα, 'Fortaleses Noves', o θέμα Νεοκάστρων, i en llatí Neocastri o Neocastron) va ser un tema o província civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient que va existir entre els segles i al nord-oest d'Anatòlia (a l'actual Turquia).
Nou!!: 1143 і Tema de les Fortaleses Noves · Veure més »
Tema dels Tracesis
El tema dels Tracesis, en grec medieval θέμα Θρᾳκησίων Tema Trakesion, o més senzillament Θρᾳκήσιοι, Trakesioi, va ser un tema de l'Imperi Romà d'Orient situat a l'oest d'Anatòlia dins de l'actual Turquia.
Nou!!: 1143 і Tema dels Tracesis · Veure més »
Teodor Pròdrom (monjo)
Teodor Pròdrom (en llatí Theodorus Prodromus, en grec Θεόδωρος.), de vegades anomenat Theodorus Ptochoprodromus fou un monjo i escriptor romà d'Orient de la primera meitat del.
Nou!!: 1143 і Teodor Pròdrom (monjo) · Veure més »
Teodora Comnena, duquessa d'Àustria
Teodora Comnena, en grec medieval Θεοδώρα ἡ Κομνηνή, morta el 2 de gener de 1184, era filla del príncep Andrònic Comnè, fill de l'emperador romà d'Orient Joan II Comnè i de la seva esposa Irene.
Nou!!: 1143 і Teodora Comnena, duquessa d'Àustria · Veure més »
Torneig d'Arcos de Valdevez
El Torneig d'Arcos de Valdevez, també conegut com Trobada de Valdevez, fou un decisiu episodi de la història de Portugal relacionat amb la fundació de la nacionalitat.
Nou!!: 1143 і Torneig d'Arcos de Valdevez · Veure més »
Toros II
Toros II (armeni: Թորոս Բ) (mort el 1169) fou príncep del Regne Armeni de Cilícia, de la dinastia rubènida.
Nou!!: 1143 і Toros II · Veure més »
Tractat de Constança
El primer Tractat de Constança, signada el 23 de març de 1153 a Constança, va establir les condicions imposades pel Papa Eugeni III a Frederic I Barbaroja per ser coronat emperador.
Nou!!: 1143 і Tractat de Constança · Veure més »
Trípoli
Trípoli és la capital del país, de la ''xabiyya'' de Trípoli i la ciutat més gran de Líbia.
Nou!!: 1143 і Trípoli · Veure més »
Trebisonda
Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trebisonda.
Nou!!: 1143 і Trebisonda · Veure més »
Tripolitana
Tripolitana Tripolitana Segell de 1931 La Tripolitana o Tripolitània és una regió històrica de Líbia, formant la part nord-occidental del país.
Nou!!: 1143 і Tripolitana · Veure més »
Vall de Montbran
La Vall de Montbran o Montbram (oficialment afrancesat en Lavail) és un antic poble que havia estat comuna independent del terme comunal de Sureda, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.
Nou!!: 1143 і Vall de Montbran · Veure més »
Vardariotes
Els Vardariotes (en grec medieval Βαρδαριῶται "Bardariōtai"), eren un grup ètnic i territorial (probablement d'origen magiar) que van proporcionar, cap al final de l'Imperi Romà d'Orient, un regiment de guàrdies del Palau, als segles i. No es coneix l'origen exacte ni la naturalesa dels vardariotes.
Nou!!: 1143 і Vardariotes · Veure més »
Vescomtat de Fenollet
Escut d'armes Bernat Tallaferro de Besalú amb el seu fill Guillem l'any 1030. El vescomtat de Fenollet fou una jurisdicció feudal a la Fenolleda amb centre al castell de Fenollet.
Nou!!: 1143 і Vescomtat de Fenollet · Veure més »
Vescomtat de Torena
El vescomtat de Torena (en francès Turenne, que no s'ha de confondre amb la província de Touraine) fou una jurisdicció feudal de Regne de França al departament de Corresa al Llemosí del qual la capital era la petita vila de Torena (per un temps Mont-Franc durant la revolució).
Nou!!: 1143 і Vescomtat de Torena · Veure més »
Xah Ghazi Rustam V
Xah Ghazi Rustam (V) ibn Alí Nusrat-ad-Din fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.
Nou!!: 1143 і Xah Ghazi Rustam V · Veure més »
Ximena de Barcelona i Díaz de Vivar
Ximena d'Osona (1095 - ?) fou comtessa d'Osona (1107-1111), comtessa consort de Besalú (1107-1111) i comtessa consort de Foix (1124-1148).
Nou!!: 1143 і Ximena de Barcelona i Díaz de Vivar · Veure més »
Yaghibasan
Malik Yaghibasan fou malik danishmendita de Sivas.
Nou!!: 1143 і Yaghibasan · Veure més »
Yahya ibn Abd-al-Aziz
Yahya ibn Abd-al-Aziz (? - Salé, 1161/1162) fou emir de la dinastia hammadita d'una data entre 1121 i 1125 al 1152.
Nou!!: 1143 і Yahya ibn Abd-al-Aziz · Veure més »
1214
Sense descripció.
Nou!!: 1143 і 1214 · Veure més »
22 d'agost
El 22 d'agost és el dos-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1143 і 22 d'agost · Veure més »
4 de desembre
El 4 de desembre és el tres-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1143 і 4 de desembre · Veure més »
