Accés més ràpid que el navegador!
56 les relacions: A, Alfabet amhàric, Alfabet àrab, Alfabet llatí, Asmara, B, C, Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant bategant, Consonant bilabial, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant retroflexa, Consonant velar, Cuixític oriental de les Terres Baixes, D, Dankàlia, Dècada del 1970, Djibouti, E, Eritrea, Estats Units d'Amèrica, Etiòpia, F, Francès, G, H, I, K, L, Llengües afroasiàtiques, Llengües cuixítiques, Llengua SOV, M, Mar Roja, N, O, Q, R, Regió Amhara, Regió Àfar, Regió Somali, S, Saho, Somali, Somalis, ..., T, Tigrinya, U, W, X, Y. Ampliar l'índex (6 més) »
A
La A és la primera lletra de l'alfabet llatí bàsic, i dels alfabets derivats del mateix.
Nou!!: Àfar (llengua) і A · Veure més »
Alfabet amhàric
L'alfabet amhàric, també anomenat etiòpic i gueez (alfabet gueez — ግዕዝ) és una abugida o alfabet sil·làbic, que principalment fou inventat per escriure el gueez en el Regne d'Axum.
Nou!!: Àfar (llengua) і Alfabet amhàric · Veure més »
Alfabet àrab
Lalfabet àrab, altrament dit alifat (d'àlif, la seva primera lletra), té característiques semblants a l'alfabet hebreu, i també és un abjad.
Nou!!: Àfar (llengua) і Alfabet àrab · Veure més »
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Nou!!: Àfar (llengua) і Alfabet llatí · Veure més »
Asmara
Asmara Asmara, amb una població estimada de 563.948 habitants (2005), és la capital d'Eritrea.
Nou!!: Àfar (llengua) і Asmara · Veure més »
B
La B és la segona lletra de l'alfabet català i primera de les consonants.
Nou!!: Àfar (llengua) і B · Veure més »
C
La C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí.
Nou!!: Àfar (llengua) і C · Veure més »
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Nou!!: Àfar (llengua) і Consonant alveolar · Veure més »
Consonant aproximant
Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).
Nou!!: Àfar (llengua) і Consonant aproximant · Veure més »
Consonant bategant
Una consonant bategant (o simplement bategant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant on hi ha un contacte ràpid de la llengua amb algun punt de la boca sense que es talli en cap moment el pas de l'aire de manera total (és a dir, sense produir una oclusiva).
Nou!!: Àfar (llengua) і Consonant bategant · Veure més »
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Nou!!: Àfar (llengua) і Consonant bilabial · Veure més »
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Nou!!: Àfar (llengua) і Consonant fricativa · Veure més »
Consonant glotal
Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.
Nou!!: Àfar (llengua) і Consonant glotal · Veure més »
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Nou!!: Àfar (llengua) і Consonant nasal · Veure més »
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Nou!!: Àfar (llengua) і Consonant oclusiva · Veure més »
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Nou!!: Àfar (llengua) і Consonant palatal · Veure més »
Consonant retroflexa
Una consonant retroflexa, consonant cacuminal o apicopalatal (o simplement retroflexa o cacuminal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la punta o àpex de la llengua cap enrere cap al paladar dur, entre la regió alveolar i el paladar tou, però alhora sense coarticulació palatal, és a dir, sense que el dors de la llengua pugi cap al paladar tou.
Nou!!: Àfar (llengua) і Consonant retroflexa · Veure més »
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Nou!!: Àfar (llengua) і Consonant velar · Veure més »
Cuixític oriental de les Terres Baixes
El cuixític oriental de les Terres Baixes és una subdivisió de les llengües cuixítiques que aplega diversos idiomes parlats en una extensa zona geogràfica que s'estén pels actuals estats d'Etiòpia, Eritrea, Djibouti, Somàlia, el Iemen i Kenya.
Nou!!: Àfar (llengua) і Cuixític oriental de les Terres Baixes · Veure més »
D
La D és la quarta lletra de l'alfabet català i tercera de les consonants.
Nou!!: Àfar (llengua) і D · Veure més »
Dankàlia
Dankàlia (Dankalia, en italià Dancalia) o Debubawi Keyih Bahri és una regió de la part oriental d'Eritrea, poblada pels àfars de religió musulmana i llengua pròpia.
Nou!!: Àfar (llengua) і Dankàlia · Veure més »
Dècada del 1970
La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.
Nou!!: Àfar (llengua) і Dècada del 1970 · Veure més »
Djibouti
La República de Djibouti és un estat de l'Àfrica oriental.
Nou!!: Àfar (llengua) і Djibouti · Veure més »
E
La E és la cinquena lletra de l'alfabet català i segona de les vocals.
Nou!!: Àfar (llengua) і E · Veure més »
Eritrea
Eritrea és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Àfar (llengua) і Eritrea · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Àfar (llengua) і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Etiòpia
Mapa d'Etiòpia Etiòpia és una república democràtica federal de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Àfar (llengua) і Etiòpia · Veure més »
F
La F és la sisena lletra de l'alfabet català i quarta de les consonants.
Nou!!: Àfar (llengua) і F · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Àfar (llengua) і Francès · Veure més »
G
La G és la setena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants.
Nou!!: Àfar (llengua) і G · Veure més »
H
La H és la vuitena lletra de l'alfabet català i sisena de les consonants.
Nou!!: Àfar (llengua) і H · Veure més »
I
La I és la novena lletra de l'alfabet català i tercera de les vocals.
Nou!!: Àfar (llengua) і I · Veure més »
K
La K és l'onzena lletra de l'alfabet català i la vuitena de les consonants.
Nou!!: Àfar (llengua) і K · Veure més »
L
La L és la dotzena lletra de l'alfabet català i novena de les consonants.
Nou!!: Àfar (llengua) і L · Veure més »
Llengües afroasiàtiques
Les llengües afroasiàtiques conformen una família lingüística constituïda per uns 375 idiomes i que, amb més de 400 milions de parlants, s'estén des de les costes atlàntiques de Mauritània a l'oest fins a la província iraniana del Khuzestan a l'est, i des de la frontera siriana amb Turquia al nord fins a Somàlia al sud.
Nou!!: Àfar (llengua) і Llengües afroasiàtiques · Veure més »
Llengües cuixítiques
Les llengües cuixítiques són un conjunt de llengües africanes parlades a la banya d'Àfrica i que constitueixen una de les branques del phylum afroasiàtic.
Nou!!: Àfar (llengua) і Llengües cuixítiques · Veure més »
Llengua SOV
Una llengua SOV, o Subjecte Objecte Verb, és aquella que, en frases transitives, disposa per defecte els constituents en l'ordre subjecte, complement directe, verb.
Nou!!: Àfar (llengua) і Llengua SOV · Veure més »
M
La M és la tretzena lletra de l'alfabet català i desena de les consonants.
Nou!!: Àfar (llengua) і M · Veure més »
Mar Roja
La mar Roja o el mar Roig (‘el mar Roig’, o, ‘mar d'al-Qúlzum (l'actual ciutat de Suez)’, o, ‘mar d'Etiòpia’) és un golf o braç de mar de l'oceà Índic entre l'Àfrica i Àsia.
Nou!!: Àfar (llengua) і Mar Roja · Veure més »
N
La N és la catorzena lletra de l'alfabet català i onzena de les consonants.
Nou!!: Àfar (llengua) і N · Veure més »
O
La O és la quinzena lletra de l'alfabet català i quarta de les vocals.
Nou!!: Àfar (llengua) і O · Veure més »
Q
La Q és la dissetena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants.
Nou!!: Àfar (llengua) і Q · Veure més »
R
R (majúscula), r (minúscula), és la divuitena lletra de l'alfabet llatí.
Nou!!: Àfar (llengua) і R · Veure més »
Regió Amhara
Amhara és una de les nou kililoch (regions ètniques) d'Etiòpia, situada al centre del país i formada per les antigues províncies de Begemder, Gojjam, i Wollo.
Nou!!: Àfar (llengua) і Regió Amhara · Veure més »
Regió Àfar
Àfar és una de les nou kililoch (regions ètniques) d'Etiòpia, a la zona desèrtica del nord fronterera amb Eritrea.
Nou!!: Àfar (llengua) і Regió Àfar · Veure més »
Regió Somali
La Regió Somali és una de les nou kililoch (‘regions ètniques’) d'Etiòpia, formada per l'antiga regió de l'Ogaden.
Nou!!: Àfar (llengua) і Regió Somali · Veure més »
S
La S és la dinovena lletra de l'alfabet català i quinzena de les consonants.
Nou!!: Àfar (llengua) і S · Veure més »
Saho
El saho és una llengua cuixítica parlada al migdia d'Eritrea i a la regió Tigre d'Etiòpia per més de 200.000 persones i que integra, juntament amb l'àfar, el grup saho-àfar, subdivisió del cuixític oriental de les Terres Baixes.
Nou!!: Àfar (llengua) і Saho · Veure més »
Somali
Mapa del domini lingüístic somali. El somali Retrieved on 21 September 2013.
Nou!!: Àfar (llengua) і Somali · Veure més »
Somalis
diàspora somali el 2006 Els somalis (en idioma somali: Soomaaliyeed, en àrab:الصوماليون) són un grup ètnic situats en la Banya d'Àfrica, també coneguda com la península somali.
Nou!!: Àfar (llengua) і Somalis · Veure més »
T
La T és la vintena lletra de l'alfabet català i setzena de les consonants.
Nou!!: Àfar (llengua) і T · Veure més »
Tigrinya
El tigrinya és una llengua semítica etiopicoeritrea parlada per uns 4,5 milions de persones majoritàriament pertanyents al poble tigrinya o tigrai, que viu a l'Eritrea central i a la Regió Tigre d'Etiòpia (a banda de les comunitats tigrinyòfones emigrades principalment a Israel) i que gaudeix de l'estatus de llengua oficial a tots dos estats.
Nou!!: Àfar (llengua) і Tigrinya · Veure més »
U
La U és la vint-i-unena lletra de l'alfabet català i cinquena de les vocals.
Nou!!: Àfar (llengua) і U · Veure més »
W
La W és la vint-i-tresena lletra de l'alfabet català i divuitena de les consonants.
Nou!!: Àfar (llengua) і W · Veure més »
X
X (majúscula), x (minúscula), és la vint-i-quatrena lletra de l'alfabet llatí.
Nou!!: Àfar (llengua) і X · Veure més »
Y
La Y és la vint-i-cinquena lletra de l'alfabet català, i vintena de les consonants.
Nou!!: Àfar (llengua) і Y · Veure més »
Redirigeix aquí:
AFAR, Llengua afar, Llengua àfar, Qafar, Qafár.
