Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Presídium del Soviet Suprem de l'URSS

Índex Presídium del Soviet Suprem de l'URSS

El Presídium del Soviet Suprem de l'URSS (rus: Президиум Верховного Совета CCCP; transliterat Prezídium Verkhóvnogo Soveta SSSR) era una institució governamental soviètica, i un dels òrgans de govern més importants de la Unió Soviètica.

Obrir a Google Maps

Taula de continguts

  1. 22 les relacions: Caps d'Estat de la Unió Soviètica, Carta credencial, Ciutadania, Condecoracions de la Unió Soviètica, Consell de Ministres de l'URSS, Constitució soviètica, De iure, Declaració de guerra, Decret, Diputat, Forces Armades de la Unió Soviètica, Graus militars de la Unió Soviètica, Kremlin de Moscou, Llei marcial, Parlament, Partit Comunista de la Unió Soviètica, President del Consell de Ministres de l'URSS, Referèndum, Repúbliques de la Unió Soviètica, Rus, Soviet Suprem, Tractat internacional.

Caps d'Estat de la Unió Soviètica

Aquesta és una relació de caps d'estat de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia (RSFSR) entre 1917 i 1922 i de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) entre 1922 i 1991.

Veure Presídium del Soviet Suprem de l'URSS і Caps d'Estat de la Unió Soviètica

Carta credencial

Una carta credencial és el document que el cap d'estat d'un estat sobirà dirigeix a un altre cap d'estat, comunicant-li el nomenament de determinada persona (per a la qual prèviament s'haurà obtingut el placet) com a ambaixador davant d'aquest altre país.

Veure Presídium del Soviet Suprem de l'URSS і Carta credencial

Ciutadania

Tres membres d'una mateixa família reben la nacionalitat australiana, el 2 de setembre del 2010. Albert Einstein va obtenir la nacionalitat americana l'1 d'octubre del 1940. En aquesta imatge, rep el document que ho certifica de les mans del jutge Phillip Forman. La ciutadania és l'estatus reconegut pels costums o la llei i que permet a una persona ser membre d'un estat.

Veure Presídium del Soviet Suprem de l'URSS і Ciutadania

Condecoracions de la Unió Soviètica

Condecoracions de la Unió Soviètica són els ordes i condecoracions de l'antiga Unió Soviètica que reconeixien els mèrits i èxits personals, tant civils com militars.

Veure Presídium del Soviet Suprem de l'URSS і Condecoracions de la Unió Soviètica

Consell de Ministres de l'URSS

El Consell de Ministres de l'URSS (en rus Совет Министров СССР, Sovet Minístrov SSSR) o Sovmín (Совмин) va ser el nom que va rebre entre 1946 i 1990 el braç administratiu del govern de la Unió Soviètica, que exercia el poder executiu.

Veure Presídium del Soviet Suprem de l'URSS і Consell de Ministres de l'URSS

Constitució soviètica

Constitució de la Unió Soviètica és el nom genèric que es dona al conjunt de les diferents constitucions que van regir políticament la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) entre la seva fundació l'any 1922 i la seva dissolució el desembre de 1991.

Veure Presídium del Soviet Suprem de l'URSS і Constitució soviètica

De iure

De iure és una locució llatina que significa 'de dret', és a dir, amb reconeixement jurídic, legalment.

Veure Presídium del Soviet Suprem de l'URSS і De iure

Declaració de guerra

El President dels Estats Units Franklin Delano Roosevelt signa la declaració de guerra contra l'Imperi del Japó, 8 de desembre de 1941, un dia després de l'atac a Pearl Harbor Una declaració de guerra és un acte formal emès per un govern estatal que indica l'existència de l'estat de guerra entre una o diverses nacions.

Veure Presídium del Soviet Suprem de l'URSS і Declaració de guerra

Decret

Un decret (del llatí decretum, «decisió») és un tipus d'acte administratiu emanat habitualment pel poder executiu i que, generalment, posseïx un contingut reglamentari, per la qual cosa el seu rang és jeràrquicament inferior al de les lleis.

Veure Presídium del Soviet Suprem de l'URSS і Decret

Diputat

Edifici del Congrés de Diputats d'Espanya a Madrid (1843). Un diputat és l'integrant d'un Parlament.

Veure Presídium del Soviet Suprem de l'URSS і Diputat

Forces Armades de la Unió Soviètica

Forces Armades de la Unió Soviètica o SV SSSR (en rus: Вооружённые Силы Советского Союза, ВС Союза), també anomenades Forces Armades de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (Вооружённые Силы Союза СоветскихСоциалистическихРеспублик, BC CCCP) fou el nom adoptat pel conjunt de les diverses forces armades soviètiques en unificar-se en una organització conjunta el 25 de febrer de 1946.

Veure Presídium del Soviet Suprem de l'URSS і Forces Armades de la Unió Soviètica

Graus militars de la Unió Soviètica

Els graus militars de la Unió Soviètica són els introduïts després de la Revolució d'Octubre de 1917.

Veure Presídium del Soviet Suprem de l'URSS і Graus militars de la Unió Soviètica

Kremlin de Moscou

El Kremlin de Moscou (en rus Московский Кремль, Moskovski Kreml), també conegut simplement com el Kremlin, és un complex fortificat que es troba al centre de Moscou, fundat per la dinastia ruríkida.

Veure Presídium del Soviet Suprem de l'URSS і Kremlin de Moscou

Llei marcial

Llei marcial a Egipte. Tancs egipcis utilitzats en un punt de control prop de la plaça Tahrir durant la revolució egípcia de 2011. La llei marcial (del llatí martiālis, de Mart) és una situació d'excepció en l'aplicació de les normes legals ordinàries d'un estat, normalment regulat a la seva constitució, en la qual s'atorguen facultats extraordinàries a les forces armades o a la policia pel que fa a l'administració de justícia i el manteniment de l'ordre públic.

Veure Presídium del Soviet Suprem de l'URSS і Llei marcial

Parlament

Vista del Parlament de Catalunya Un parlament, o assemblea legislativa, és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari.

Veure Presídium del Soviet Suprem de l'URSS і Parlament

Partit Comunista de la Unió Soviètica

El Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS; en rus Коммунистическая партия Советского Союза, КПСС) va ser el nom utilitzat pels successors de la facció bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus des de 1952 fins a 1991, encara que les paraules Partit Comunista estaven presents en el nom des de 1918, data en la qual va passar a anomenar-se Partit Comunista Rus (bolxevic).

Veure Presídium del Soviet Suprem de l'URSS і Partit Comunista de la Unió Soviètica

President del Consell de Ministres de l'URSS

Vista del Kremlin de Moscou, seu del govern de l'URSS President del Consell de Ministres de l'URSS (en rus Председатель Совета Министров СССР, Predsedàtel Soveta Minístrov SSSR) fou la denominació que va rebre el cap de govern de la Unió Soviètica entre 1946 i 1991.

Veure Presídium del Soviet Suprem de l'URSS і President del Consell de Ministres de l'URSS

Referèndum

Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general reforma usualment amb l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals.

Veure Presídium del Soviet Suprem de l'URSS і Referèndum

Repúbliques de la Unió Soviètica

Divisions administratives de la Unió Soviètica l'any 1989 Es va anomenar Repúbliques de la Unió Soviètica (en rus: сою́зные респу́блики, transcripció: soiúznie respúbliki) a les repúbliques socialistes soviètiques que conformaven constitucionalment la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).

Veure Presídium del Soviet Suprem de l'URSS і Repúbliques de la Unió Soviètica

Rus

El rus és la llengua eslava més parlada.

Veure Presídium del Soviet Suprem de l'URSS і Rus

Soviet Suprem

El Soviet Suprem de l'URSS (en rus Верховный Совет СССР, Verkhovni Soviet SSSR) era l'òrgan federal legislatiu de la Unió Soviètica, compost de 2 assemblees renovables cada quatre anys.

Veure Presídium del Soviet Suprem de l'URSS і Soviet Suprem

Tractat internacional

Un tractat internacional és qualsevol acord entre dos o més estats sobirans (o altres subjectes de dret internacional), sotmès al dret internacional i que crea una obligació jurídica per a aquests.

Veure Presídium del Soviet Suprem de l'URSS і Tractat internacional

També conegut com Presidium, Presidència del Soviet Suprem de l'URSS, Presídium de la Unió Soviètica, Presídium del Soviet Suprem de la URSS, Presídium del Soviet Suprem de la Unió Soviètica.