Taula de continguts
410 les relacions: Abraxas, Actes de Tomàs, Adiantum, Adjectiu, Afrodisíac, Agostino Carracci, Aigua (element), Aiguafort, Aire (element), Ais de Provença, Albrecht Dürer, Alceste (Lully), Alcestis, Alfheim, Alquímia, Amfípolis, André Gide, Angelo Poliziano, Anticrist, Antiguitat clàssica, Antiguitat tardana, Antonio Cesti, Antonio Sartorio, Anubis, Apol·lo, Apologia cristiana, Apuleu, Aqueront, Arbre de la vida (mitema), Aristòfanes, Aristeu, Art de l'antiga Grècia, Art romà, Artemis, Arthur Golding, Atena, Attica, Avern, Èac, Època arcaica, Àtica, Baal Hammon, Bacanàlia, Baix (veu), Ballet, Banús, Boccaccio, Boccaccio Boccaccino, Border Collie, Bosc sagrat, ... Ampliar l'índex (360 més) »
- Inframon en la mitologia grega
- Misteris d'Eleusis
Abraxas
La paraula abraxas (o abrasax o abracax, del grec ἄβραξας) era un terme que es gravava en certes pedres antigues, anomenades pedres abraxas, i que les sectes gnòstiques solien utilitzar com a talismà.
Veure Plutó (mitologia) і Abraxas
Actes de Tomàs
Fresc representant a Tomàs i Pau a l'església de Othem, Gotland, Suècia Els Actes de Tomàs és un escrit apòcrif que explica els fets de l'apòstol Tomàs a l'Índia.
Veure Plutó (mitologia) і Actes de Tomàs
Adiantum
Adiantum és un gènere de falgueres la família Pteridaceae, per bé que alguns taxonomistes la classifiquen dins de la seva pròpia família, Adiantaceae.
Veure Plutó (mitologia) і Adiantum
Adjectiu
Ladjectiu és una de les categories que comprèn la morfologia tradicional.
Veure Plutó (mitologia) і Adjectiu
Afrodisíac
Un afrodisíac és una substància que augmenta el desig sexual, l'atracció sexual, el plaer sexual o el comportament sexual.
Veure Plutó (mitologia) і Afrodisíac
Agostino Carracci
Júpiter i Juno Agostino Carracci o Caracci (Bolonya, 16 d'agost de 1557 - Parma, 22 de març de 1602), pintor i gravador italià, fundador de l'Accademia degli Incamminati.
Veure Plutó (mitologia) і Agostino Carracci
Aigua (element)
Onada d'aigua En les cultures clàssiques, l'aigua era considerada un dels elements primordials de què estava compost cosmos.
Veure Plutó (mitologia) і Aigua (element)
Aiguafort
Goya, «''Eso es peor''», 1812-1815 L'aiguafort (del llatí, aqua forte, aigua forta) és una modalitat de gravat al buit en què la tinta es diposita a les parts gravades o buidades.
Veure Plutó (mitologia) і Aiguafort
Aire (element)
Vista aèria. En les cultures clàssiques, l'aire era percebut com una substància pura i homogènia que constituïa un dels elements primordials del cosmos.
Veure Plutó (mitologia) і Aire (element)
Ais de Provença
Ais de Provença (en occità; Aix-en-Provence, oficialment i en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Veure Plutó (mitologia) і Ais de Provença
Albrecht Dürer
Albrecht Dürer (Nuremberg, 21 de maig de 1471-íd., 6 d'abril de 1528) és l'artista més famós del Renaixement alemany, que va anar a Itàlia per estudiar art fascinat per les idees clàssiques, portant els estils i idees renaixentistes italianes a Alemanya, i conegut en tot el món per les seves pintures, dibuixos, gravats i escrits teòrics sobre art, obres que van exercir una profunda influència en els artistes del del seu propi país i dels Països Baixos.
Veure Plutó (mitologia) і Albrecht Dürer
Alceste (Lully)
Alceste, ou Le triomphe d'Alcide és una tragédie en musique en un pròleg i cinc actes de Jean-Baptiste Lully.
Veure Plutó (mitologia) і Alceste (Lully)
Alcestis
A la mitologia grega, Alcestis o Alceste (en grec antic Ἄλκηστις Álkêstis o Ἀλκέστη Álceste) és una de les filles de Pèlias, rei de Iolcos a Tessàlia i Anaxíbia, germana d'Acastos, un dels argonautes.
Veure Plutó (mitologia) і Alcestis
Alfheim
''Prat dels Elfs'', per Nils Blommér, 1850 Alfheim (en nòrdic antic, Álfheimr, "llar dels elfs") és un dels Nou Mons i la llar dels Elfs de la llum (ljósálfar) de la mitologia nòrdica.
Veure Plutó (mitologia) і Alfheim
Alquímia
Pàgina d'una obra d'en Ramon Llull Lalquímia era una doctrina i un estudi especulatiuDiccionari d'Història de Catalunya; p. 34 ed.
Veure Plutó (mitologia) і Alquímia
Amfípolis
Pla esquemàtic d'Amfípolis Fresc d'una mansió hel·lenística d'Amfípolis Amfípolis (Amphipolis, en Ἀμφίπολις) era una ciutat de Macedònia, fronterera amb Tràcia, a la riba oriental de l'Estrímon a uns 25 estadis o 5 km de la costa, segons Tucídides.
Veure Plutó (mitologia) і Amfípolis
André Gide
Miquel Llor publicada a Badalona l'any 1930 André Paul Guillaume Gide (París, 22 de novembre del 1869 - París, 19 de febrer del 1951) fou un escriptor francès, defensor dels drets dels homosexuals, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1947.
Veure Plutó (mitologia) і André Gide
Angelo Poliziano
Angelo Poliziano o Angelo Ambrogini (Montepulciano, 14 de juliol de 1454-Florència, 24 de setembre de 1494) fou un humanista i poeta italià.
Veure Plutó (mitologia) і Angelo Poliziano
Anticrist
Anticrist i el diable. Fragment del fresc ''Predicació de l'Anticrist'' (c.1501) a la catedral d'Orvieto Lanticrist és, segons la Bíblia, el concepte oposat a Crist i un personatge perseguidor del cristianisme, el qual ha d'aparèixer poc abans de la fi del món.
Veure Plutó (mitologia) і Anticrist
Antiguitat clàssica
L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.
Veure Plutó (mitologia) і Antiguitat clàssica
Antiguitat tardana
V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.
Veure Plutó (mitologia) і Antiguitat tardana
Antonio Cesti
Pietro Antonio Cesti (5 d'agost de 1623 - 14 d'octubre de 1669), conegut avui principalment com a compositor italià d'òperes del Barroc, fou també tenor i organista, i un dels més cèlebres músics italians de la seva generació.
Veure Plutó (mitologia) і Antonio Cesti
Antonio Sartorio
Antonio Sartorio (1630 - 1680) fou un compositor, principalment de música d'òpera i vocal, actiu principalment en la seva nadiua Venècia i a Hamburg.
Veure Plutó (mitologia) і Antonio Sartorio
Anubis
Anubis és el déu de la mort, la momificació, l'embalsamament, el més enllà, els cementiris, les tombes i l'inframon a la religió de l'antic Egipte.
Veure Plutó (mitologia) і Anubis
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Veure Plutó (mitologia) і Apol·lo
Apologia cristiana
Lapologia cristiana és l'àrea de la teologia que s'especialitza a fer servir arguments racionals per defensar i difondre el cristianisme.
Veure Plutó (mitologia) і Apologia cristiana
Apuleu
* Apuleu, nomen dels membres de la gens Apuleia.
Veure Plutó (mitologia) і Apuleu
Aqueront
LAqueront (Αχέροντας, Akherondas; en Ἀχέρων) és un riu de Grècia que neix a la regió de l'Epir i desemboca a la mar Jònica, davant l'illa de Gaios.
Veure Plutó (mitologia) і Aqueront
Arbre de la vida (mitema)
La dea sumèria Ninhursag amb l'esperit del bosc al costat de l'arbre de la vida. Relleu de Susa Larbre de la vida és un mitema per a explicar la unitat de tota la vida.
Veure Plutó (mitologia) і Arbre de la vida (mitema)
Aristòfanes
Aristòfanes (448 aC - 386 aC, en grec antic ᾿Αριστοφάνης) fou un còmic i comediògraf grec, autor major de la literatura grega clàssica.
Veure Plutó (mitologia) і Aristòfanes
Aristeu
* Aristeu, divinitat grega.
Veure Plutó (mitologia) і Aristeu
Art de l'antiga Grècia
Detall de l'''Auriga de Delfos'', escultura de bronze c. 474 aC. Imatge de l'Acròpoli d'Atenes, coronada pel Partenó. L'art de l'antiga Grècia és l'estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal», recreant el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la «imitació de la natura» en el sentit de la mimesi aristotèlica.
Veure Plutó (mitologia) і Art de l'antiga Grècia
Art romà
Eros de Centocelle, còpia romana d'un original grec tradicionalment atribuït a Praxíteles Per art romà s'entén l'art de l'antiga Roma, des de la fundació fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, sigui a la ciutat de Roma o en la resta d'Itàlia i en les províncies orientals i occidentals.
Veure Plutó (mitologia) і Art romà
Artemis
* Personatges.
Veure Plutó (mitologia) і Artemis
Arthur Golding
Arthur Golding (1536-1605) fou un traductor de clàssics del llatí a l'anglès.
Veure Plutó (mitologia) і Arthur Golding
Atena
Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.
Veure Plutó (mitologia) і Atena
Attica
* Toponímia.
Veure Plutó (mitologia) і Attica
Avern
L'Avern (en italià:lago d'Averno) és un llac d'origen volcànic i de 35 metres de profunditat màxima, situat a la Campània, que els poetes llatins descrivien com l'entrada al baix món, o com el mateix baix món, que després fou anomenat l'infern.
Veure Plutó (mitologia) і Avern
Èac
D'acord amb la mitologia grega, Èac (en Αἴακος, Aiakos) va ser un semidéu que esdevingué rei de l'illa d'Egina.
Veure Plutó (mitologia) і Èac
Època arcaica
Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de figures negres atribuït al Mestre del Dípilon. Cap al 760 aC Jocs Panatenàics. Cap al 530 aC Escultures del període arcaic (entre elles el ''Moscòfor'') trobades durant les excavacions de l'Acròpolis d'Atenes (fotografia de 1886).
Veure Plutó (mitologia) і Època arcaica
Àtica
L'Àtica (en grec: Αττική, Attikí o Περιφέρεια Αττικής, Periféria Attikís) és una perifèria o regió administrativa de Grècia.
Veure Plutó (mitologia) і Àtica
Baal Hammon
Baal Hammon o Baal Ammon era el principal déu fenici adorat en la colònia de Cartago, generalment identificat pels grecs com Crono i pels romans com Saturn.(Phoenician: baʿal ḥamūn; Punic), La seva parella de culte era Tanit.
Veure Plutó (mitologia) і Baal Hammon
Bacanàlia
Representació d'una bacanàlia en un sarcòfag romà datat entre els anys 210–220 Les Bacanàlia o Bacanal de Roma eren les festes romanes equivalents a les dedicades a Dionís a Grècia.
Veure Plutó (mitologia) і Bacanàlia
Baix (veu)
Un baix és el cantant masculí amb la tessitura (resposta en freqüència) més greu: 82/293 Hz.
Veure Plutó (mitologia) і Baix (veu)
Ballet
Ballet ''El Trencanous'' miniatura Un ballet és una peça musical composta especialment per a ser interpretada a través de la dansa clàssica.
Veure Plutó (mitologia) і Ballet
Banús
Un bosc de banussos Banús o eben és el nom que es dona al duramen de la fusta de diverses espècies d'arbres de la família Ebenaceae pertanyents al gènere Diospyros.
Veure Plutó (mitologia) і Banús
Boccaccio
* Boccaccio (cràter), cràter d'impacte en el planeta Mercuri.
Veure Plutó (mitologia) і Boccaccio
Boccaccio Boccaccino
Boccaccio Boccaccino, ''Mare de Déu'' (Boston, Museum of Fine Arts) Boccaccio Boccaccino (Ferrara, 1468 — Cremona, 1525) va ser un pintor italià del Renaixement.
Veure Plutó (mitologia) і Boccaccio Boccaccino
Border Collie
El border collie és un gos pastor, ca de pasturatge o gos d'atura originari de l'àrea fronterera entre Escòcia i Anglaterra.
Veure Plutó (mitologia) і Border Collie
Bosc sagrat
Monòlits al bosc sagrat de Mawphlang (Índia) Un bosc sagrat és un petit espai dins d'un bosc considerat d'importància religiosa en una determinada cultura.
Veure Plutó (mitologia) і Bosc sagrat
Burlesc
Un número de ''burlesque'' a Nova Orleans, any 2010 Burlesc o burlesque és una mena d'espectacle d'arts escèniques que sol consistir en historietes de paròdia.
Veure Plutó (mitologia) і Burlesc
Cacera infernal
La Cacera infernal: ''Asgårdsreien'' (1872) de Peter Nicolai Arbo. La Cacera infernal o Cacera salvatge és un mite europeu que implica un grup sobrenatural de caçadors en una persecució salvatge.
Veure Plutó (mitologia) і Cacera infernal
Calendari àtic
El calendari àtic en vigor a totes les ciutats de l'Àtica, va ser el que es va fer servir durant tota l'antiguitat clàssica (segles VIII aC al IV aC), però que encara estava en ús al segle II com així ho demostra el fet de posar el nom de l'emperador romà Adrià a un dels mesos.
Veure Plutó (mitologia) і Calendari àtic
Camps Elisis
En la mitologia grega, els camps Elisis o simplement l'Elisi (en grec antic, Ἠλύσιον πεδίον / Êlýsion pedíon, de ἐνηλύσιον / enêlýsion, lloc tocat pel llamp), és el lloc de l'inframón on els herois i la gent virtuosa gaudeixen del descans després de la mort.
Veure Plutó (mitologia) і Camps Elisis
Capil·lera
La falzia, capil·lera, falguerola, falzia de pou o falzilla (Adiantum capillus-veneris) és una espècie de falguera de la família Pteridiaceae.
Veure Plutó (mitologia) і Capil·lera
Caravaggio
Michelangelo Merisi da Caravaggio (Milà, Llombardia, 29 de setembre de 1571 - Porto Ercole, Toscana, 18 de juliol de 1610) conegut com a Caravaggio per ser descendent de pares nascuts a Caravaggio (Bèrgam), Llombardia, ciutat on també passà part de la seva infantesa.
Veure Plutó (mitologia) і Caravaggio
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Veure Plutó (mitologia) і Cardenal
Caront
* Astronomia: Caront (satèl·lit) és el principal satèl·lit de Plutó.
Veure Plutó (mitologia) і Caront
Caront (mitologia etrusca)
Caront o també Carun o Karunt va ser, segons la mitologia etrusca, un psicopomp o conductor de les ànimes a l'inframón.
Veure Plutó (mitologia) і Caront (mitologia etrusca)
Carro
Carro australià Un carro és un vehicle de tracció animal, destinat a dur càrregues o persones amb un o més eixos.
Veure Plutó (mitologia) і Carro
Cas acusatiu
El cas acusatiu és el cas gramatical utilitzat per marcar l'objecte directe d'un verb.
Veure Plutó (mitologia) і Cas acusatiu
Cas genitiu
El cas genitiu és un cas gramatical que indica una relació, principalment de possessió, entre el substantiu en genitiu i un altre substantiu.
Veure Plutó (mitologia) і Cas genitiu
Catàbasi
La catàbasi o descens a l'inframón (κατάβασις, del κατὰ "sota" i βαίνω "anar") és un episodi recurrent en la mitologia, l'èpica i la biografia dels herois.
Veure Plutó (mitologia) і Catàbasi
Cavall
El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat de la família dels èquids.
Veure Plutó (mitologia) і Cavall
Cèrber
En la mitologia grega, el ca Cèrber (en Κέρβερος; en Cerberus) era el guardià de les portes de l'Hades (l'infern).
Veure Plutó (mitologia) і Cèrber
Cíbele
La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.
Veure Plutó (mitologia) і Cíbele
Ceptre
Ceptre del tsar Boris III Un ceptre és un bastó, símbol del poder i usualment associat al rei.
Veure Plutó (mitologia) і Ceptre
Ceres
* (1) Ceres, asteroide més gros i el primer que es va descobrir considerat un planeta nan.
Veure Plutó (mitologia) і Ceres
Ceres (mitologia)
''Salve a la natura, (Ave natura!)'' 1910, obra que representa una processó romana dedicada a Ceres, deessa del blat. Cesare Saccaggi, de Tortona en la mitologia romana, Ceres (Ceres) era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat.
Veure Plutó (mitologia) і Ceres (mitologia)
Christoph Willibald Gluck
fou un compositor alemany de l'època clàssica.
Veure Plutó (mitologia) і Christoph Willibald Gluck
Christopher Marlowe
Christopher Marlowe (batejat el 26 de febrer de 1564 – mort el 30 de maig de 1593) fou un dramaturg, poeta i traductor de l'època elisabetiana.
Veure Plutó (mitologia) і Christopher Marlowe
Ciències aplicades
S'anomenen ciències aplicades el conjunt de ciències que es caracteritzen per la seva aplicació pràctica.
Veure Plutó (mitologia) і Ciències aplicades
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Veure Plutó (mitologia) і Ciceró
Ciclop
Ciclop, d’Erasmus Francisci zu Nürnberg, 1627-1680) En la mitologia grega, els ciclopsTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català (en Κύκλωπες) eren uns gegants amb un sol ull enmig del front, fills d'Urà i de Gea.
Veure Plutó (mitologia) і Ciclop
Clarobscur
''La vocació de Sant Mateu'', de Caravaggio ''Retrat de dos homes'', de Tintoretto El clarobscur (en italià, chiaroscuro) és una tècnica pictòrica basada en la perspectiva espacial obtinguda amb el joc de contrastos entre la llum i l'ombra.
Veure Plutó (mitologia) і Clarobscur
Claudi Claudià
Obres de Claudi Claudià. Claudi Claudià - Claudius Claudianus - (Alexandria, 370 — Roma, 405) va ser un poeta romà de la cort de l'emperador romà Honori.
Veure Plutó (mitologia) і Claudi Claudià
Claudio Monteverdi
Claudio Giovanni Antonio Monteverdi (Cremona, Llombardia, 15 de maig de 1567- 29 de novembre de 1643) va ser un compositor, cantor, gambista i mestre de capella italià.
Veure Plutó (mitologia) і Claudio Monteverdi
Cnidos
Cnidos (en Cnidus) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la costa de Cària i que formava part de l'Hexàpolis dòrica.
Veure Plutó (mitologia) і Cnidos
Cocit
El Cocit (en grec antic Κώκυτος), conegut com a "riu de les lamentacions", era un riu de l'inframón segons la mitologia grega, afluent de l'Aqueront.
Veure Plutó (mitologia) і Cocit
Comentari de text
Un comentari de text (o comentari literari) és una explicació que sol adjuntar-s'hi a una edició d'un text.
Veure Plutó (mitologia) і Comentari de text
Contracepció
La contracepció o control de la natalitat és l'ús d'algun tipus de mètode anticonceptiu amb la finalitat d'evitar la concepció.
Veure Plutó (mitologia) і Contracepció
Coriolà
Coriolà de William Shakespeare a càrrec de Magí Morera i Galícia. Gneu Marci Coriolà (en Cnaeus Marcius Coriolanus) és un heroi llegendari romà.
Veure Plutó (mitologia) і Coriolà
Corneta
* Corneta (instrument de vent metall) desenvolupat al.
Veure Plutó (mitologia) і Corneta
Cornucòpia
Cornucòpia La cornucòpia o corn de l'abundància era la banya d'Amaltea, que Zeus va trencar sense voler.
Veure Plutó (mitologia) і Cornucòpia
Corpus Christi
L'ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona Processó del ''Corpus Christi'' a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona Corpus a Picanya El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica en què es venera l'eucaristia.
Veure Plutó (mitologia) і Corpus Christi
Cosmogonia
La cosmogonia és una teoria o doctrina que estudia l'origen i l'estructura de l'Univers des d'un punt de vista més aviat filosòfic o mitològic, contràriament a la cosmologia, que ho fa des d'un punt de vista més científic.
Veure Plutó (mitologia) і Cosmogonia
Cràtil (diàleg)
Cràtil (Κρατυλος) és el nom d'un diàleg escrit per Plató l'any 360 aC, aproximadament.
Veure Plutó (mitologia) і Cràtil (diàleg)
Crete
* Crete (Illinois), població dels Estats Units a l'estat d'Illinois.
Veure Plutó (mitologia) і Crete
Cronos
En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (o Gaia, la Terra), i era un dels membres de la primera generació divina.
Veure Plutó (mitologia) і Cronos
Cronos (el Temps)
Cronos esperant al cementiri monumental de Staglieno. A la mitologia grega, Cronos (en grec antic Χρόνος Khrónos, 'temps') era la personificació del temps, segons es diu a les obres filosòfiques presocràtiques.
Veure Plutó (mitologia) і Cronos (el Temps)
Ctònic
En mitologia i religió, i en particular en l'antiga Grècia, el terme ctònic (del grec antic χθόνιος, khthónios, ‘pertanyent a la terra’, ‘de terra’) designa o fa referència als déus o esperits de l'inframón, per oposició a les deïtats celestes.
Veure Plutó (mitologia) і Ctònic
Cultura occidental
Plató, juntament amb Sòcrates i Aristòtil, va ser membre fundador de la filosofia occidental La cultura occidental (de vegades equiparada amb civilització occidental o civilització europea) es refereix a les cultures d'origen europeu.
Veure Plutó (mitologia) і Cultura occidental
Cultura popular
Tions de Nadal, tradició molt arrelada a Catalunya. Aquests, a la fira de Santa Llúcia de Barcelona. La cultura popular és el conjunt de manifestacions culturals produïdes o consumides per les classes populars, en contraposició a l'alta cultura o cultura acadèmica, centrada en mitjans d'expressió socialment excloents considerats superiors i elitistes, i inclou tradicions, cançons, llegendes, supersticions… Tradicionalment es transmet de manera oral, tot i que modernament l'extensió dels mitjans de comunicació i l'aparició d'Internet han fet que esdevinguin un transmissor molt important de cultura popular.
Veure Plutó (mitologia) і Cultura popular
Cupido
Amoret Cupido amb el Dofí per Peter Paul Rubens. Cupido o Cupidell fou una deïtat romana, i de manera similar als déus Amor i Voluptes fou una versió romana del deu grec Eros i de Kāmadeva a la Mitologia hindú.
Veure Plutó (mitologia) і Cupido
Cupido i Psique
Alguns artistes en posar títol a les seves obres inspirades en la narració de ''Cupido i Psique'' han preferit fer servir un dels altres noms de Cupido, com en aquesta pintura de William-Adolphe Bouguereau (1889), anomenada ''Psique i Amor''. Cupido i Psique és un dels contes narrats a la novel·la del segle II Les Metamorfosis, de l'escriptor romano-africà Luci Apuleu.
Veure Plutó (mitologia) і Cupido i Psique
D. H. Lawrence
David Herbert Richards Lawrence (Eastwood, Nottinghamshire, 11 de setembre de 1885- Vence, 2 de març de 1930) fou un escriptor anglès autor de novel·les, contes, poemes, obres de teatre, assaigs, llibres de viatges, pintures, traduccions i crítica literària.
Veure Plutó (mitologia) і D. H. Lawrence
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Veure Plutó (mitologia) і Dante Alighieri
Dàtil
El dàtil és el fruit obtingut de les espècies de palmeres Phoenix, principalment de l'espècie Phoenix dactylifera, anomenada popularment palmera de dàtils.
Veure Plutó (mitologia) і Dàtil
Demèter
En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en Δημήτηρ o Δήμητρα, 'dea mare' o potser 'mare distribuïdora', de l'indoeuropeu *dheghom *mhter) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.
Veure Plutó (mitologia) і Demèter
Demetri de Falèron
Demetri de Falèron (Demetrius Phalereus, Δημητριος), fou un orador, home d'estat, filòsof i poeta grec.
Veure Plutó (mitologia) і Demetri de Falèron
Demiürg
Demiürg, déu creador amb cara de lleó. El demiürg (en grec significa "artesà"), en la filosofia idealista de Plató, és considerat un déu creador del cosmos.
Veure Plutó (mitologia) і Demiürg
Diable
Representació del Diable com es veu en el ''Còdex Gigas''. Diables - un detall del fresc del Monestir de RilaEl diable(en llatí Diabolus del grec διάβολος diàbolos, derivat del verb ''διαβάλλω'' « diabállô », que significa « el que divideix » o « el que desuneix » o fins i tot « el que destrueix ») és l'esperit que personifica el mal.
Veure Plutó (mitologia) і Diable
Diana
Escultura "Companya de Diana" (1970) als jardins del Palauet Albéniz Diana ("del dia" o "divina" en llatí), deessa dels boscos i de la caça.
Veure Plutó (mitologia) і Diana
Dimoni
Expulsió de Satanàs del cel Un dimoni és un esperit sobrenatural.
Veure Plutó (mitologia) і Dimoni
Dionís
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Veure Plutó (mitologia) і Dionís
Dioscòrides
* Biografies.
Veure Plutó (mitologia) і Dioscòrides
Dis Pater
Dis Pater era un déu romà relacionat amb del món subterrani, identificat des de molt antic amb el déu grec Plutó.
Veure Plutó (mitologia) і Dis Pater
Dodona
Santuari de Dodona Dodona (en llatí Dodona, en grec antic Δωδώνη, de vegades Δωδών Dodón) era una ciutat de l'Epir a Tespròcia amb un oracle de Zeus, l'Oracle de Dodona, que era el més antic de Grècia.
Veure Plutó (mitologia) і Dodona
Eó (mitologia)
Mosaic que representa Eó i Tellus (Gliptoteca de Múnic) Eó (en grec Αἰών) és una deïtat hel·lenística associada amb el temps, l'orbe o el cercle que abasta l'univers, i el zodíac.
Veure Plutó (mitologia) і Eó (mitologia)
Eclogues
Les Eglogues són dos poemes hexàmetre en llatí d'estil bucòlic de Dante Alighieri, i fan referència a les Eglogues de Giovanni del Virgilio.
Veure Plutó (mitologia) і Eclogues
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Plutó (mitologia) і Edat mitjana
Edmund Spenser
Edmund Spenser (1552-1599) és un dels poetes del cànon anglès, conegut sobretot per la seva obra The Fairy Queen en honor d'Elisabet I d'Anglaterra.
Veure Plutó (mitologia) і Edmund Spenser
Efes
Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.
Veure Plutó (mitologia) і Efes
El rapte de Prosèrpina
El rapte de Prosèrpina és una escultura barroca de 295 cm d’alçada creada per Gian Lorenzo Bernini (Nàpols, 1598 – Roma, 1680) entre 1621 i 1622.
Veure Plutó (mitologia) і El rapte de Prosèrpina
El somni d'una nit d'estiu
El somni d'una nit d'estiu o Somni d'una nit d'estiu (en anglès original: A Midsummer Night's Dream) és una comèdia romàntica escrita per William Shakespeare cap al 1595.
Veure Plutó (mitologia) і El somni d'una nit d'estiu
Element primordial
El coure (en les seves formes coure-63 i coure-65) és un element primordial al planeta Terra. En geoquímica, els elements primordials són els elements químics que existeixen en la seva forma actual des d'abans de la formació del planeta Terra, segons la teoria acceptada de l'evolució estel·lar.
Veure Plutó (mitologia) і Element primordial
Elements clàssics
L'al·legoria dels quatre elements, de Louis Finson (1611) Els quatre elements clàssics són l'aigua, la terra, el foc i l'aire.
Veure Plutó (mitologia) і Elements clàssics
Eleusis
* Eleusis (joc), joc de cartes de lògica.
Veure Plutó (mitologia) і Eleusis
Eleusis (ciutat)
Eleusis (en grec antic Ἐλευσίς) era una ciutat de l'Àtica situada en una altura a poca distància del mar, enfront de l'illa de Salamina.
Veure Plutó (mitologia) і Eleusis (ciutat)
Elis
La ciutat d'Elis (en àtic ἡ Ἦλις, dòric Ἆλις) fou la capital de l'Èlida.
Veure Plutó (mitologia) і Elis
Els contes de Canterbury
Gravat dels ''Contes de Canterbury'' (1484) Els contes de Canterbury (títol original en anglès: The Canterbury Tales) és una obra de l'escriptor anglès Geoffrey Chaucer, que presenta una estructura semblant al Decameró, de Boccaccio.
Veure Plutó (mitologia) і Els contes de Canterbury
Enees
Enees —o Eneas— p. 80(en Aeneas) és un heroi de la mitologia greco-romana, que apareix de forma destacada a la Ilíada, d'Homer, i és el personatge central de l'Eneida de Virgili.
Veure Plutó (mitologia) і Enees
Enni
Quint Enni (Quintus Ennius; Rudiae, 239 aC-169 aC) va ser un poeta i dramaturg romà, conegut sobretot pels seus ''Annals''.
Veure Plutó (mitologia) і Enni
Epitafi
«No espero res. No temo res. Sóc lliure». Epitafis al sepulcre de la família de Franz Kafka Un epitafi és una inscripció sepulcral a monuments funeraris per recordar o homenatjar les persones que hi són sepultades.
Veure Plutó (mitologia) і Epitafi
Erasmus
* Erasme de Rotterdam: Humanista i teòleg neerlandès.
Veure Plutó (mitologia) і Erasmus
Ercole amante
Ercole amante és una òpera amb pròleg i tres actes de Francesco Cavalli.
Veure Plutó (mitologia) і Ercole amante
Eros
* Eros (filosofia), concepte filosòfic d'origen grec, més endavant identificat amb l'amor.
Veure Plutó (mitologia) і Eros
Escolis
Els escolis (en singular escoli, del grec antic σχόλιον, ‘comentari’, ‘interpretació’) són comentaris gramaticals, crítics o explicatius, originals o extrets de comentaris preexistents, que s'insereixen al marge del manuscrit d'un autor antic, com a gloses o explicacions.
Veure Plutó (mitologia) і Escolis
Església primitiva
Sant Jaume el Just El paleocristianisme, església primitiva o cristianisme primitiu és el període inicial del cristianisme des de la crucifixió de Jesús de Natzaret (c. 30) fins al Primer Concili de Nicea (325).
Veure Plutó (mitologia) і Església primitiva
Esmirna
Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.
Veure Plutó (mitologia) і Esmirna
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Veure Plutó (mitologia) і Esparta
Estix
Segons la mitologia grega, l'Estígia o Estix (del grec antic Στύξ, del verb στυγέω, 'odiar'), era una oceànide, la filla gran d'Oceà i Tetis, filla de Gea, segons explica Hesíode a la seva Teogonia; segons Gai Juli Higini va néixer d'Èreb i Nix (les tenebres i la nit).
Veure Plutó (mitologia) і Estix
Estoïcisme
Zenó de Cítion. Foto Paolo Monti, 1969. L'estoïcisme és un sistema filosòfic fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC).
Veure Plutó (mitologia) і Estoïcisme
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Veure Plutó (mitologia) і Estrabó
Etymologiae
Foli 26v miniat a tintes vermella, groga, negra i verd del ''Còdex toledà'' Etimologies (Etymologiae o Originum sive etymologiarum libri viginti) és l'obra més coneguda d'Isidor de Sevilla.
Veure Plutó (mitologia) і Etymologiae
Eubuleu
Eubuleu (Eubuleus) fou un escultor grec el nom del qual apareix en un bust d'Hermes.
Veure Plutó (mitologia) і Eubuleu
Eufemisme
Un eufemisme és una paraula o expressió que s'utilitza en comptes d'una altra considerada tabú, malsonant o amb una connotació no adequada en un determinat context, amb la voluntat d'assolir una comunicació més suau, agradable o correcta en aquest context.
Veure Plutó (mitologia) і Eufemisme
Eumènides
Orestes'', per William-Adolphe Bouguereau Les eumènides (en grec antic Εὐμενίδες), o les erínies (grec Έρινύες) són, en la mitologia grega i romana unes divinitats violentes.
Veure Plutó (mitologia) і Eumènides
Eurídice (mitologia)
Eurídice (en grec antic Εὐρυδίκη Eurydike) era, en la mitologia grega, una dríada de Tràcia.
Veure Plutó (mitologia) і Eurídice (mitologia)
Eurípides
'''Eurípides''' amb els títols de les seves obres, al Museu del Louvre va ser un dels tres grans poetes tràgics grecs antics, juntament amb Èsquil i Sòfocles.
Veure Plutó (mitologia) і Eurípides
Euridice
Eurídice és una òpera estrenada el 6 d'octubre de 1600 a Florència de Jacopo Peri, amb música addicional de Giulio Caccini.
Veure Plutó (mitologia) і Euridice
Evèmer
Evèmer (Evemerus o Euhemerus) fou un filòsof de l'antiga Grècia de final del.
Veure Plutó (mitologia) і Evèmer
Excurs
Bibliotheca:Exemple d'excursus Un excurs o excursus (del llatí excurrere, "esgotar-se") és un breu episodi o anècdota dins d'una obra literària o dintre d'una conferència.
Veure Plutó (mitologia) і Excurs
Fagot
Escala cromàtica. El fagot és un instrument musical aeròfon que pertany a la família de l'oboè; per tant, és un instrument de vent de fusta amb una llengüeta doble a l'embocadura.
Veure Plutó (mitologia) і Fagot
Fanes (mitologia)
Fanes (en grec antic: Φάνης), amb el sobrenom de Protogonos (Πρωτογόνος, «nascut en primer lloc»), era la deïtat primigènia responsable de la procreació i de la nova vida generada, el qual fou introduït en la mitologia grega mitjançant l'orfisme.
Veure Plutó (mitologia) і Fanes (mitologia)
Farsàlia
Farsàlia (en grec modern: Φάρσαλα; Pharsālus; en turc Çatalca) és una població de Grècia situada a la Unitat perifèrica de Làrissa, a la riba esquerra de l'Enipeu.
Veure Plutó (mitologia) і Farsàlia
Fastos
Fastos (Fasti) és el títol d'una obra de Publi Ovidi Nasó de datació controvertida, encara que hi ha acord general en què va ser composta abans de l'any 8 (data de l'exili d'Ovidi).
Veure Plutó (mitologia) і Fastos
Febrer
El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.
Veure Plutó (mitologia) і Febrer
Februus
Februus va ser un déu romà en honor del qual, segons es diu, va ser consagrat el mes de febrer.
Veure Plutó (mitologia) і Februus
Figa
Figues Figa Figues. La figa és el fruit de la figuera.
Veure Plutó (mitologia) і Figa
Filó de Biblos
Herenni Filó (Herennius Philos), més conegut com a Filó de Biblos (en Φίλων ὁ Βύβλιος) va ser un gramàtic i polígraf grec.
Veure Plutó (mitologia) і Filó de Biblos
Fill
Un pare amb el seu fill. Un fill o filla (del llatí "fīlius") és el descendent directe d'un animal o persona.
Veure Plutó (mitologia) і Fill
Flegetont
El Flegetont (en grec antic Φλεγέθων Flegethon "que flambeja") era un dels rius de l'infern, de curs flamejant i ple de vapors sulfurosos i que no consumia cap combustible.
Veure Plutó (mitologia) і Flegetont
Font d'informació
L'expressió fonts d'informació vol dir una font d'informació per a algú, és a dir, qualsevol cosa que pugui informar una persona sobre alguna cosa o proporcionar coneixement sobre ella.
Veure Plutó (mitologia) і Font d'informació
Forca (estri)
Forca al costat d'un munt de compost Una forca és un estri amb un mànec llarg i amb llargues puntes en nombre generalment de 2 a 6 separades.
Veure Plutó (mitologia) і Forca (estri)
Fortuna
* Mitologia: Fortuna (mitologia), deessa de la mitologia romana que personificava la sort.
Veure Plutó (mitologia) і Fortuna
François Rabelais
François Rabelais (Chinon, Indre i Loira, 1490 - París, 9 abril de 1553) va ser un escriptor francès.
Veure Plutó (mitologia) і François Rabelais
Francesco Cavalli
Pier Francesco Cavalli (Crema, 14 de febrer de 1602 - Venècia, 14 de gener de 1676) fou un compositor, principalment d'òperes, i organista italià.
Veure Plutó (mitologia) і Francesco Cavalli
Francesco Maria del Monte
Francesco Maria del Monte (Venècia, 5 de juliol de 1549 - Roma, 27 d'agost de 1627) fou un diplomàtic i cardenal italià.
Veure Plutó (mitologia) і Francesco Maria del Monte
Francis Bacon
Francis Bacon (Londres, 22 de gener del 1561 – Highgate, Londres, 9 d'abril del 1626), va ser un filòsof, estadista, francmaçó i assagista anglès.
Veure Plutó (mitologia) і Francis Bacon
Frígia
* Regió de Frígia.
Veure Plutó (mitologia) і Frígia
Gaetan Vestris
Gaetano Apolline Baldassarre Vestris, conegut com a Gaetan Vestris, va ser un ballarí de ballet francès, i va debutar en l'òpera el 1749.
Veure Plutó (mitologia) і Gaetan Vestris
Gaia
* Gaia (porció de terra), porció de terreny irregular.
Veure Plutó (mitologia) і Gaia
Galeria Borghese
La Galleria Borghese La Galeria Borghese és un museu d'art situat als jardins de la Villa Borghese, a Roma.
Veure Plutó (mitologia) і Galeria Borghese
Genealogia deorum gentilium
''Genealogia deorum gentilium'', 1532 La Genealogia deorum gentilium coneguda en català com a Genealogia dels déus pagans és un recull de llegendes de les mitologies grega i romana escrit en llatí pel poeta i autor italià Giovanni Boccaccio a partir de l'any 1360.
Veure Plutó (mitologia) і Genealogia deorum gentilium
Geoffrey Chaucer
Geoffrey Chaucer (Londres, c. 1343 - † 25 d'octubre del 1400) fou un escriptor, filòsof, diplomàtic i poeta anglès.
Veure Plutó (mitologia) і Geoffrey Chaucer
Geoquímica
Erupció al volcà Mauna Loa. La geoquímica és la branca de la geologia i de la química que estudia la composició i el comportament químic de la Terra, determinant l'abundància absoluta i relativa dels elements químics, distribució i migració dels elements entre les diferents parts que conformen la Terra,.
Veure Plutó (mitologia) і Geoquímica
Georg Philipp Telemann
Georg Philipp Telemann (Magdeburg, 14 de març de 1681 - Hamburg, 25 de juny de 1767) fou un compositor alemany.
Veure Plutó (mitologia) і Georg Philipp Telemann
Gian Lorenzo Bernini
Gian Lorenzo Bernini (Nàpols, 7 de desembre de 1598 – Roma, 28 de novembre de 1680) fou un dels artistes més importants del barroc italià.
Veure Plutó (mitologia) і Gian Lorenzo Bernini
Giulio Caccini
Giulio Caccini (Roma, 8 d'octubre de 1551 – Florència, 10 de desembre de 1618) fou un compositor del Barroc italià.
Veure Plutó (mitologia) і Giulio Caccini
Gladiador
''Pollice Verso'' de Jean-Léon Gérôme (1872). L'escena que descriu el quadre ha donat peu, erròniament, a creure que quan el públic girava el dit polze cap a baix indicava que el vençut havia d'anar a l'inframón o regne dels morts.
Veure Plutó (mitologia) і Gladiador
Gladiol
Els gladiols (Gladiolus), són un gènere de plantes angiospermes de la família de les iridàcies.
Veure Plutó (mitologia) і Gladiol
Glauc
* Glauc (color), color o textura verd blavós blanquinós o grisenc.
Veure Plutó (mitologia) і Glauc
Gnosticisme
Emblema gnòstic El gnosticisme és una religió sincretista que es va originar al segle I a partir d'idees i sistemes filosòfics i religiosos de l'època entre sectes jueves i cristianesMagris, Aldo (2005), "Gnosticism: Gnosticism from its origins to the Middle Ages (further considerations)", en Jones, Lindsay (ed.), MacMillan Encyclopedia of Religion, MacMillan.
Veure Plutó (mitologia) і Gnosticisme
Gravat
Toshusai Sharaku, 1794. Calcografia El gravat o gravadura és una tècnica artística d'estampació.
Veure Plutó (mitologia) і Gravat
Grec dòric
El grec dòric és un dialecte del grec antic.
Veure Plutó (mitologia) і Grec dòric
Guaret
Talavera - Toledo) 2001 Es denomina guaret (etimol: llat vulgar veractum (clàssic vervactum), per influència germànica) a la tècnica per la qual la terra es deixa sense sembrar o cultivar durant un o més cicles vegetatius, amb el propòsit de recuperar i emmagatzemar matèria orgànica i la humitat de la terra.
Veure Plutó (mitologia) і Guaret
Guerra de Troia
La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.
Veure Plutó (mitologia) і Guerra de Troia
Hades
En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).
Veure Plutó (mitologia) і Hades
Harpia
Representació medieval d'una harpia En la mitologia grega, les harpies (en Ἁρπυῖα, Harpyia) eren una mena de monstres o de genis alats.
Veure Plutó (mitologia) і Harpia
Hècate
Segons la mitologia grega, Hècate (en grec antic Ἑκάτη; en llatí, Hĕcătē) va ser una deessa lunar, filla de Perseis i d'Astèria, segons ho explica Hesíode.
Veure Plutó (mitologia) і Hècate
Hèlios
Hèlios (en grec antic: Ἥλιος) és la personificació del Sol en la mitologia grega.
Veure Plutó (mitologia) і Hèlios
Hèracles
En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.
Veure Plutó (mitologia) і Hèracles
Hèrcules
Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.
Veure Plutó (mitologia) і Hèrcules
Hèstia
Hèstia (en grec antic Ἑστία, 'llar') era la deessa de la llar en la mitologia grega; en la mitologia romana fou anomenada Vesta.
Veure Plutó (mitologia) і Hèstia
Hefest
En la mitologia grega, Hefest (en grec antic Ἥφαιστος Hêfaistos) és fill de Zeus i d'Hera.
Veure Plutó (mitologia) і Hefest
Hel·lenització
Imperi d'Alexandre el Gran cap a 323 aC Lhel·lenització és l'extensió de la civilització grega, especialment durant el període hel·lenístic, a partir de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Veure Plutó (mitologia) і Hel·lenització
Hendrick Goltzius
Hendrick Goltzius (Millebrecht, 1558 - Haarlem, 1 de gener de 1617), va ser un gravador, dibuixant i pintor neerlandès nascut a Millebrecht, al ducat de Jülich.
Veure Plutó (mitologia) і Hendrick Goltzius
Henry Wadsworth Longfellow
Henry Wadsworth Longfellow (Portland, Maine, 27 de febrer de 1807 - Cambridge, Massachusetts, 24 de març de 1882) fou un poeta estatunidenc autor de poesies significativament reeixides, cas de Light of Stars (La llum dels estels), Excelsior o A Psalm of Life (Un salm de la vida), confegí la primera traducció de la Divina Comèdia a nivell estatunidenc.
Veure Plutó (mitologia) і Henry Wadsworth Longfellow
Hera
En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.
Veure Plutó (mitologia) і Hera
Hermenèutica
Hermes, missatger dels déus, origen del mot 'hermenèutica' Lhermenèutica (del grec ἑρμηνευτικὴ τέχνη, 'art d'explicar, traduir o interpretar') és l'art d'interpretar texts, especialment el d'interpretar els texts sagrats.
Veure Plutó (mitologia) і Hermenèutica
Heroi grec
L'abundant presència d'herois grecs suposa un dels trets que individualitza la mitologia grega i li dona un toc de singularitat respecte de la romana.
Veure Plutó (mitologia) і Heroi grec
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Veure Plutó (mitologia) і Hesíode
Hesiqui d'Alexandria
Hesiqui (Hesychius) fou un gramàtic de l'antiga Grècia natural d'Alexandria que va viure cap al dC.
Veure Plutó (mitologia) і Hesiqui d'Alexandria
Hieràpolis
Tres ciutats van portar el nom de Hieràpolis.
Veure Plutó (mitologia) і Hieràpolis
Himàcion
L'''himatió'' Lhimàcion o himàtion (en himàtion) era una peça de roba utilitzada a l'antiga Grècia.
Veure Plutó (mitologia) і Himàcion
Himne homèric
Els himnes homèrics són una col·lecció de trenta-dos (o trenta-quatre, segons altres opinions) poemes èpics curts grecs, que en l'antiguitat solien atribuir-se a Homer a causa de les coincidències mètriques amb altres obres homèriques.
Veure Plutó (mitologia) і Himne homèric
Hippolyte et Aricie
Hippolyte et Aricie és una òpera en cinc actes de Jean-Philippe Rameau, amb llibret de Simon-Joseph Pellegrin.
Veure Plutó (mitologia) і Hippolyte et Aricie
Hivern
alemany L'hivern (del llatí hibernus) és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Veure Plutó (mitologia) і Hivern
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Veure Plutó (mitologia) і Homer
Honor (mitologia)
Auri de l'emperador Marc Aureli amb la representació d'Honos Honor o també Honos va ser la deïtat que personificava l'honor a l'antiga Roma.
Veure Plutó (mitologia) і Honor (mitologia)
Horace
* Horace (cràter), cràter d'impacte en el planeta Mercuri de 56 km de diàmetre.
Veure Plutó (mitologia) і Horace
Horaci
Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus), conegut simplement com a Horaci (Venosa, a la regió de la Basilicata (antiga Lucània), a l'actual Itàlia, 8 de desembre del 65 aC - Roma, 27 de novembre del 8 aC), fou un poeta líric i satíric llatí.
Veure Plutó (mitologia) і Horaci
Iàmblic de Calcis
Iàmblic de Calcis (-) fou un famós filòsof neoplatònic nascut a Calcis, a Celesíria, possible descendent de l'escriptor del mateix nom (Iàmblic de Babilònia).
Veure Plutó (mitologia) і Iàmblic de Calcis
Ibèria
Moneda ibèrica de Bora (Jaén). Ibèria és el nom amb què els grecs coneixien des de temps remots la costa mediterrània occidental, entre el Roine i l'estret de Gibraltar.
Veure Plutó (mitologia) і Ibèria
Iconologia
La iconologia és la branca que estudia els símbols al llarg de la història de l'art des d'un vessant teòric, buscant lleis comunes i comparant imatges, representacions i èpoques.
Veure Plutó (mitologia) і Iconologia
Ilíada
La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.
Veure Plutó (mitologia) і Ilíada
Iliad
Iliad S.A. és un grup francès de telecomunicacions fundat per Xavier Niel el 1991 i presidit per Thomas Reynaud des del 2018.
Veure Plutó (mitologia) і Iliad
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Plutó (mitologia) і Imperi Romà
Imperium
Imperium és un terme llatí (imperĭum) que es tradueix com a "domini" i el significat modern del qual és poder públic.
Veure Plutó (mitologia) і Imperium
Impremta
Impremta del segle XV Una impremta o premsa d'impremta és un dispositiu mecànic que permet, per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos escrits i imatges per un mitjà d'impressió com pot ser el paper, tela, pergamí o altres materials.
Veure Plutó (mitologia) і Impremta
Incubus
* Cinema.
Veure Plutó (mitologia) і Incubus
Infern
L'infern segons un romanç vuit-centista En certes religions, l'infern és l'indret o estat on reposaria l'ànima de la persona un cop ha mort.
Veure Plutó (mitologia) і Infern
Infern (La Divina Comèdia)
''Esquema de l'Infern'', de Sandro Botticelli (1490) LInfern (l’Inferno) és el primer dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri (el Dant).
Veure Plutó (mitologia) і Infern (La Divina Comèdia)
Inframón grec
C., Staatliche Antikensammlungen (número d'inventari 2797). LInframón grec és un terme general que s'empra per descriure als diferents regnes de la mitologia grega que es creia que estaven situats sota la terra o més enllà de l'horitzó.
Veure Plutó (mitologia) і Inframón grec
Inframon
L'inframon és l'indret on van a parar les ànimes de les persones que moren, a un país situat sota terra, d'aquí el nom.
Veure Plutó (mitologia) і Inframon
Instrumentació
L'instrumentació, es una obra musical, que té l'art de distribuir el material sonor entre els diferents instruments.
Veure Plutó (mitologia) і Instrumentació
Interpretatio graeca
Io, en una pintura a Pompeia La Interpretatio graeca és una frase en llatí, que es pot traduir com "interpretació o significat mitjançant grecs", que s'utilitza per interpretar o intentar entendre les mitologies i les religions d'altres cultures.
Veure Plutó (mitologia) і Interpretatio graeca
Intrusió
La Torre del Diable, a Wyoming (Estats Units) és una intrusió ígnia exposada quan es erosionar la roca suau que la envoltava. En geologia, una intrusió és un cos de roca ígnia que ha cristal·litzat a partir d'un magma ubicat sota la superfície terrestre.
Veure Plutó (mitologia) і Intrusió
Invídia
Invídia o Enveja (en llatí Invidia) fou una deïtat romana personificació de la venjança i de la gelosia, parent amb la deessa grega Nèmesi, que només tenia la venjança a les seves atribucions.
Veure Plutó (mitologia) і Invídia
Investigació
La sala de recerca de la Biblioteca Pública de Nova York el 2006. La investigació o recerca és el procés, analític, sistemàtic, organitzat i objectiu el propòsit del qual és respondre a una pregunta o hipòtesi i així augmentar el coneixement i la informació sobre una cosa desconeguda i del qual es desitja saber més a fons.
Veure Plutó (mitologia) і Investigació
Invisibilitat
La invisibilitat és la qualitat d'un cos físic de no ser vist en condicions de llum normals per a un observador.
Veure Plutó (mitologia) і Invisibilitat
Isidor de Sevilla
Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.
Veure Plutó (mitologia) і Isidor de Sevilla
Isis
Estàtua d'Isis Isis (versió grega; en egipci, Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat a l'antic Egipte.
Veure Plutó (mitologia) і Isis
Jacopo Peri
fou un compositor i cantant italià del període de transició entre el renaixement i el barroc, i és considerat l'inventor de l'òpera.
Veure Plutó (mitologia) і Jacopo Peri
Jacques Offenbach
, nascut Jakob Eberst Offenbach, fou un compositor i violoncel·lista alemany nacionalitzat francès, va ser un dels creadors de gènere de l'opereta i un precursor de la moderna comèdia musical.
Veure Plutó (mitologia) і Jacques Offenbach
Jacques Paul Migne
Jacques Paul Migne, dit l'abat Migne, fou un sacerdot i prestigiós editor francès que va viure al.
Veure Plutó (mitologia) і Jacques Paul Migne
Jan Brueghel el Vell
Bouquet pintat el 1606 Jan Brueghel el Vell (Brussel·les, 1568 - Anvers, 1625), va ser un pintor flamenc, fill de Pieter Brueghel el Vell i pare de Jan Brueghel el Jove.
Veure Plutó (mitologia) і Jan Brueghel el Vell
Jane Ellen Harrison
Jane Ellen Harrison (Cottingham, 9 de setembre de 1850-Bloomsbury, 15 d'abril de 1928) va ser una acadèmica britànica, lingüista i feminista.
Veure Plutó (mitologia) і Jane Ellen Harrison
Janus
* Astronomia: Janus (satèl·lit), satèl·lit de Saturn.
Veure Plutó (mitologia) і Janus
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Veure Plutó (mitologia) і Júpiter (mitologia)
Jean-Baptiste Lully
, nascut Giovanni Battista Lulli, fou un ballarí, coreògraf i compositor francès d'origen italià, que va crear la tragèdia-ballet, un gènere teatral amb un pròleg al qual es canta la grandesa del rei, i la comèdia-ballet, una mena de dansa-teatre que componia amb el dramaturg Molière per a divertir al rei i la cort.
Veure Plutó (mitologia) і Jean-Baptiste Lully
Jean-Georges Noverre
miniatura Jean-Georges Noverre (París, 29 d'abril del 1727 - Saint-Germain-en-Laye, 19 d'octubre del 1810) fou un ballarí i professor de ballet francès.
Veure Plutó (mitologia) і Jean-Georges Noverre
Jean-Philippe Rameau
Jean-Philippe Rameau (Dijon, 25 de setembre de 1683 - París, 12 de setembre de 1764) va ser un compositor i teòric musical francès del Barroc.
Veure Plutó (mitologia) і Jean-Philippe Rameau
Jerusalem alliberada
Fresc de Tiepolo basat en la ''Jerusalem alliberada'' de Torquato Tasso. Es titula ''Rinaldo abandona Armida''. Setge de Jerusalem durant la Primera Croada La Jerusalem alliberada (italià: La Gerusalemme liberata) és un poema èpic del poeta italià Torquato Tasso, publicat per primer cop l'any 1581.
Veure Plutó (mitologia) і Jerusalem alliberada
Jocs Seculars
Els Jocs Seculars (Ludi Saeculares) foren uns jocs romans que pel seu nom només s'haurien d'haver celebrat una vegada cada segle (saeculum), però no fou així ni en la república ni en l'Imperi.
Veure Plutó (mitologia) і Jocs Seculars
John Milton
John Milton (Londres, 9 de desembre del 1608 - 8 de novembre del 1674) va ser un poeta i assagista anglès, conegut especialment pel seu poema èpic Paradise Lost (El paradís perdut).
Veure Plutó (mitologia) і John Milton
Joventut
La joventut és l'etapa de la vida entre la infància i l'edat adulta.
Veure Plutó (mitologia) і Joventut
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Plutó (mitologia) і Juli Cèsar
Juno
En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.
Veure Plutó (mitologia) і Juno
Justí el Màrtir
Justí (Iustinus) (Flàvia Neàpolis, actual Nablus, c. 100 - Roma, c. 165), també anomenat Justí Màrtir i Justí el Filòsof, fou un dels primers apologistes cristians.
Veure Plutó (mitologia) і Justí el Màrtir
Kylix
Kylix va ser un entorn integrat de desenvolupament per a Linux que suporta el llenguatge Object Pascal i C++.
Veure Plutó (mitologia) і Kylix
L'amant de Lady Chatterley
L'amant de Lady Chatterley (títol original en anglès: Lady Chatterley's Lover) és una pel·lícula estatunidenca-britànico-franco-alemanya dirigida per Just Jaeckin, estrenada l'any 1981.
Veure Plutó (mitologia) і L'amant de Lady Chatterley
L'Orfeo
L'Orfeo (L'Orfeo, favola in musica) és una de les primeres obres reconegudes com una òpera, composta per Claudio Monteverdi amb text d'Alessandro Striggio pel carnaval anual de Màntua.
Veure Plutó (mitologia) і L'Orfeo
La Divina Comèdia
''Comencia la Comedia'', 1472 La Divina Comèdia (en italià originalment Commedia i rebatejada després com a Divina Commedia per Boccaccio) és l'obra més important de Dante Alighieri i una de les més rellevants de la literatura italiana i universal.
Veure Plutó (mitologia) і La Divina Comèdia
La Reina Fada
"Una i el Lleó" de Briton Rivière (1840-1920). La Reina Fada (The Faerie Queene en anglès) és un poema èpic incomplet en anglès escrit per Edmund Spenser.
Veure Plutó (mitologia) і La Reina Fada
Lactanci
Luci Cecili (o Celi) Firmià Lactanci (Firmium c.245- Trèveris c.325) fou un escriptor llatí i apologeta cristià nascut al nord d'Àfrica, deixeble del mestre africà de retòrica Arnobi de Sicca.
Veure Plutó (mitologia) і Lactanci
Latona
Segons la mitologia romana, Latona va ser el nom llatí de la deessa grega Leto, filla dels titans Ceos i la seva germana Febe i germana d'Astèria.
Veure Plutó (mitologia) і Latona
Leonardo da Vinci
fou un artista toscà i un home d'un esperit universal, alhora científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.
Veure Plutó (mitologia) і Leonardo da Vinci
Les granotes (Aristòfanes)
Pàgina de la comèdia ''Les granotes'', en la seva traducció italiana Les granotes (en grec antic: Βάτραχοι Bátrachoi) és una comèdia d'Aristòfanes.
Veure Plutó (mitologia) і Les granotes (Aristòfanes)
Les Metamorfosis
XV) Les Metamorfosis (en llatí original Metamorphoseon), del poeta romà Ovidi, és un poema narratiu en quinze llibres i que abasta prop de 12.000 hexàmetres que descriu la creació i la Història del món, fent servir com a fonts les tradicions mitològiques de Grècia i Roma.
Veure Plutó (mitologia) і Les Metamorfosis
Leuca
Leuca (Λευκά) va ser una ciutat de l'antiga Calàbria (moderna Pulla) prop del Cap Iapigi, situada en una petita badia a la part occidental.
Veure Plutó (mitologia) і Leuca
Literatura anglesa
Geoffrey Chaucer, en una il·lustració publicada vora el 1902. S'entén per literatura anglesa la literatura escrita en anglès (actual o antic) i a Anglaterra.
Veure Plutó (mitologia) і Literatura anglesa
Literatura grega antiga
grec del començament de les ''Els treballs i els dies'' d'Hesíode La literatura grega antiga és la literatura escrita en la llengua grega antiga des dels primers textos fins a l'època de l'imperi bizantí.
Veure Plutó (mitologia) і Literatura grega antiga
Literatura llatina
La literatura llatina és el conjunt d'obres escrites en llatí, tant a l'època clàssica com a l'edat mitjana, on el llatí era la llengua de cultura.
Veure Plutó (mitologia) і Literatura llatina
Llista d'òperes basades en Orfeu
XVII de Cesare Gennari Les òperes basades en el mite d'Orfeu, i especialment la història del viatge d'Orfeu als inferns per rescatar la seva estimada, Eurídice, es troben entre els primers exemples d'aquesta forma d'art i encara segueixen sent escrites en el segle XXI.
Veure Plutó (mitologia) і Llista d'òperes basades en Orfeu
Lluís XIV de França
Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.
Veure Plutó (mitologia) і Lluís XIV de França
Llucià
Llucià de Samòsata (Lucianus Samosatensis) va ser un important escriptor grec d'origen sirià, nascut a Samòsata, a la Commagena, cap a l'any 120.
Veure Plutó (mitologia) і Llucià
Llucifer
Monument a l'''Àngel Caigut'' (Parc del Retiro, Madrid) Llucifer (del llatí lūcĭfĕr -ĭfĕră -ĭfĕrŭm 'portador de llum', un derivat del llatí del llatí lūx-lūcis ‘llum’, i del verb fĕro, tŭli, lātum ‘portar’.
Veure Plutó (mitologia) і Llucifer
Locres Epizefiris
Locres Epizefiris (Locri) va ser una ciutat de la costa sud-est del Bruci, no lluny de l'extrem sud, a la Magna Grècia.
Veure Plutó (mitologia) і Locres Epizefiris
Lucan
Lucan és una població dels Estats Units a l'estat de Minnesota.
Veure Plutó (mitologia) і Lucan
Luci Apuleu
Luci Apuleu — en Lucius Appuleius — a vegades citat com Apuleu (Madaure, Àfrica, c. 125-180) va ser un escriptor i filòsof romà, nascut en l'antic regne de Sifax, al començament del.
Veure Plutó (mitologia) і Luci Apuleu
Luigi Rossi
Luigi Rossi (Torremaggiore, Pulla, vers 1598 - Roma, 20 de febrer de 1653) fou un compositor italià considerat com un dels mestres de la cantata, en va compondre més de 250.
Veure Plutó (mitologia) і Luigi Rossi
Lupercals
Escultura en bronze representant el cap d'un llop, s.I Les Lupercals (en llatí: Lupercalia) eren una festa de l'antiga Roma coneguda com la festa del llop (lupus).
Veure Plutó (mitologia) і Lupercals
Mag
Merlí, príncep dels encantaments, és un dels '''mags''' més coneguts Un mag, màgic, bruixot, fetiller o encantador és una persona que es dedica a la bruixeria o a certs tipus de màgia.
Veure Plutó (mitologia) і Mag
Marc-Antoine Charpentier
. Se saben poques coses de la seva infantesa i joventut.
Veure Plutó (mitologia) і Marc-Antoine Charpentier
Marcià Mineu Fèlix Capel·la
Marcià Mineu Fèlix Capel·la, en llatí Martianus Mineus Felix Capella, (Cartago vers el 380 - 429), va ser un gramàtic romà en llengua llatina que va viure al.
Veure Plutó (mitologia) і Marcià Mineu Fèlix Capel·la
Marsilio Ficino
Marsilio Ficino (10 d'octubre de 1433 - 1 d'octubre de 1499) va ser un humanista italià del Renaixement.
Veure Plutó (mitologia) і Marsilio Ficino
Mà
Els ossos de la mà ''Tupaia javanica'' a la mà d'un ''Homo sapiens'' Dissecció profunda palmar de mà i canell La mà és una part del membre superior o la pota anterior d'un ésser humà o d'un altre primat, i està situada on acaba aquest apèndix.
Veure Plutó (mitologia) і Mà
Màries
Els màries (o mòries) són un poble d'Assam, probablement descendents dels presoners musulmans fets a la primera part del (en les invasions del 1532 i 1550), que es van establir al país i hi van restar.
Veure Plutó (mitologia) і Màries
Més enllà
El més enllà o l'altra vida és la realitat que està fora del món físic o perceptible amb els sentits.
Veure Plutó (mitologia) і Més enllà
Melínoe
Melínoe (en grec antic, Μηλινόη) és una antiga deessa grega de les ofrenes als morts i filla d'Hades i Persèfone, o de Zeus i Persèfone.
Veure Plutó (mitologia) і Melínoe
Metamorfosi (mitologia)
finlandès ''Kalevala'' de Elias Lönnrot.(''La defensa del Sampo'', Akseli Gallen-Kallela, 1896) En la mitologia i el folklore la metamorfosi és la capacitat de transformar-se físicament mitjançant una capacitat inherentment sobrehumana, la intervenció divina, la manipulació demoníaca, la bruixeria, els encanteris o haver heretat la capacitat.
Veure Plutó (mitologia) і Metamorfosi (mitologia)
Metis (filla d'Oceà)
Metis com al·legoria de la prudència; Luca Giordano. Segons la mitologia grega, Metis (en grec antic Μῆτις), va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.
Veure Plutó (mitologia) і Metis (filla d'Oceà)
Misteris d'Eleusis
Els misteris d'Eleusis o Eleusínia eren els ritus pagans, dirigits pels epigrafis, que es feien a la ciutat d'Eleusis per al culte a la tríada divina formada per Demèter, Persèfone i Iacus.
Veure Plutó (mitologia) і Misteris d'Eleusis
Mitilene
Mitilene (grec Μυτιλήνη (AFI), normalment transliterat Mytilene, en turc: Midilli, en català antic: Metellí) és la ciutat principal de l'illa de Lesbos, a Grècia.
Veure Plutó (mitologia) і Mitilene
Mitologia
En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.
Veure Plutó (mitologia) і Mitologia
Mitologia grecoromana
Jònics 117 dC La mitologia grega i la romana són esmentades sovint com una única cosa, fet que es va iniciar a partir de la convivència amb els veïns grecs, la conquesta romana del territori grec i es va anar consolidant amb el pas dels segles.
Veure Plutó (mitologia) і Mitologia grecoromana
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Veure Plutó (mitologia) і Mitologia grega
Mitologia romana
Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.
Veure Plutó (mitologia) і Mitologia romana
Mitraisme
''Mitra i el brau'', pintura al fresc trobada a la ciutat de Marí (Itàlia). A cada banda i en mida desproporcionada estan Cautes i Cautopates els portadors de les torxes. A la part superior esquerra està el déu Sol amb cara humana, presenciant l'esdeveniment.
Veure Plutó (mitologia) і Mitraisme
Mnemòsine
Mnemòsine (grec antic Μνημοσύνη), en la mitologia grega, era la deessa de la memòria.
Veure Plutó (mitologia) і Mnemòsine
Modernisme
Palau de la ''Sezession'' a Viena. The Summit,'' 1912, obra modernista del pintor Cesare Saccaggi, de Tortona El modernisme va ser un moviment cultural, literari i artístic produït a Occident a la fi del i al començament del.
Veure Plutó (mitologia) і Modernisme
Mort
La cara simbòlica de la mort, detall d'una pintura de Philippe de Champaigne. La mort és la fi permanent de les funcions biològiques que defineixen un ésser viu.
Veure Plutó (mitologia) і Mort
Mot (déu semític)
Mot és el déu de l'Inframon i de la mort dins la mitologia ugarítica, i posteriorment a l'antiga Síria.
Veure Plutó (mitologia) і Mot (déu semític)
Mural
'''Mural''' dels Xics de Granollers Un mural és una imatge que es fa servir com a suport en un mur o paret.
Veure Plutó (mitologia) і Mural
Muses
Muses, una sosté un pergamí i una altra un instrument musical Les muses o heliconíades són a la mitologia grega les divinitats que inspiren les arts de l'oratòria, el teatre, la dansa i la música.
Veure Plutó (mitologia) і Muses
Narcís
* Narcís (mitologia), fill de Cefis i de Liríope.
Veure Plutó (mitologia) і Narcís
Natalis Comes
Natalis Comes o Natalis Comitis (en italià Natale Conti, en francès Noël le Comte) (ca 1520 - ca 1582), fou un humanista italià del Renaixement.
Veure Plutó (mitologia) і Natalis Comes
Neoplatonisme
El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles i. Tot i que, ben clarament, el neoplatonisme és una doctrina basada en pensadors anteriors (Filó d'Alexandria, Hipàcia d'Alexandria, Apol·loni de Tíana i els pensadors del platonisme mitjà, per exemple), hom pot dir que el creador (o sistematitzador) del neoplatonisme és Plotí.
Veure Plutó (mitologia) і Neoplatonisme
Neptú
* En la mitologia romana, Neptú (mitologia) és el déu dels mars i dels terratrèmols.
Veure Plutó (mitologia) і Neptú
Neptú (mitologia)
Neptú se sol representar amb un trident, com en aquesta obra homònima (1802), de Nicolau Travé. El grup escultòric es completa amb les dues figures de les nereides d'Antoni Solà. Barcelona: Llotja de Mar. Neptú (en llatí: Neptūnus) era un déu de la religió romana invocat per protegir les persones de la calor estival el qual enviava les pluges.
Veure Plutó (mitologia) і Neptú (mitologia)
Nereu
grec, circa 590 aC, Museu del Louvre, París). Nereu p. 13 (en grec antic Νηρεύς) va ser un déu marí, fill de Pontos, l'ona marina, i de Gea, la Terra, i per tant germà de Taumant, de Forcis, de Ceto i d'Euríbia.
Veure Plutó (mitologia) і Nereu
Nimfa
Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).
Veure Plutó (mitologia) і Nimfa
Nisa
Nisa (en llatí Nysa o Nyssa, en grec antic Νύσα o Νύσσα) era una ciutat de Cària al vessant sud de les muntanyes Messogis, al nord del riu Meandre, aproximadament a mig camí entre Tralles i Antioquia.
Veure Plutó (mitologia) і Nisa
Nix
Nix (en grec Νύξ, ‘nit’) era, en la mitologia grega, la dea primordial de la nit.
Veure Plutó (mitologia) і Nix
Odissea
LOdissea (ἡ Ὀδύσσεια) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer; l'altre és la Ilíada.
Veure Plutó (mitologia) і Odissea
Olímpics
Els Olímpics fou el grup de dotze grans déus que formaven el consell suprem de l'Olimp.
Veure Plutó (mitologia) і Olímpics
Ops
Ops, que en llatí significa «abundància», era una deessa de la mitologia romana d'origen sabí, deessa de la fertilitat i de la terra, i més endavant protectora de tots els béns i recursos del país.
Veure Plutó (mitologia) і Ops
Orc
Un orc és un monstre propi dels llibres i jocs de fantasia, d'aspecte antropomorf i pell verda.
Veure Plutó (mitologia) і Orc
Orfeu
Eurídice i Orfeu (dreta). Orfeu (Orpheus) és un personatge mític enormement polifacètic, les llegendes del qual donen encara avui grans problemes als estudiosos, atès que els orígens d'aquest músic encantador de feres es perden en el temps.
Veure Plutó (mitologia) і Orfeu
Orfisme
Orfeu toca la lira entre els tracis Lorfisme (en grec antic Ὀρφικά 'orfiká') va ser un moviment religiós mistèric de l'antiga Grècia, que es remunta almenys al o. La seva fundació es va atribuir al mític poeta i músic Orfeu (fill de la musa Cal·líope), que en els seus himnes (Himnes òrfics) narra el nucli mític de la creença.
Veure Plutó (mitologia) і Orfisme
Orgue de regalia
L'orgue de regalia o regal (també conegut com a orgue de taula) és un orgue de reduïdes dimensions normalment transportable i de vegades emplaçat en lloc fix (sobre una taula o a terra).
Veure Plutó (mitologia) і Orgue de regalia
Orphée aux enfers
Orphée aux enfers (Orfeu als inferns) és una opéra bouffe (o opéra féerie en la seua versió revisada) de Jacques Offenbach.
Veure Plutó (mitologia) і Orphée aux enfers
Orquestració
Pàgina manuscrita de la 9a. simfonia de Beethoven L'orquestració és l'estudi o la pràctica d'escriure música per a orquestra (o de manera més àmplia, per a qualsevol conjunt instrumental) o bé, l'adaptació per a orquestra de música composta per a un altre medi.
Veure Plutó (mitologia) і Orquestració
Ottavio Rinuccini
Portada de la primera edició d'''Eurídice'' de Jacopo Peri i llibret d'Ottavio Rinuccini. Ottavio Rinuccini (20 de gener de 1562 – 28 de març de 1621) va ser un poeta italià i cortesà de finals del Renaixement i començaments del Barroc.
Veure Plutó (mitologia) і Ottavio Rinuccini
Ou còsmic
Lou còsmic és una al·legoria per a explicar l'origen de l'univers i de la Terra.
Veure Plutó (mitologia) і Ou còsmic
Ovidi
Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Veure Plutó (mitologia) і Ovidi
Pape Satàn, pape Satàn aleppe
Infern Cant setè: Plutus deixa passar Dante i Virgili. Il·lustració de Gustave Doré Pape Satan és un vers escrit per Dante Alighieri en el començament del Cant Setè de l'Infern, de la Divina Comèdia.
Veure Plutó (mitologia) і Pape Satàn, pape Satàn aleppe
Papirs màgics grecs
Els Papirs màgics grecs (comunament abreujat com PGM, del títol en llatí Papyri Graecae Magicae) és un terme col·lectiu per a una col·lecció de textos, escrits la majoria en grec antic (però també en copte, egipci demòtic, etc.), trobats en els deserts d'Egipte, que tracten sobre el sincretisme màgic-religiós de l'Egipte grecoromà i la seva àrea circumdant.
Veure Plutó (mitologia) і Papirs màgics grecs
Paradise Lost
* Paradise Lost (grup musical), formació britànica de metal gòtic.
Veure Plutó (mitologia) і Paradise Lost
Patriarcat
Mural sobre el patriarcat a la Universitat Pompeu Fabra El patriarcat és un concepte antropològic que descriu una organització social i cultural en la qual la totalitat de les relacions socials està estructurada pel domini de l'home.
Veure Plutó (mitologia) і Patriarcat
Patrologia Latina
Portada del cinquè volum de la ''Patrologia Latina'' (1844-1845) La Patrologia Latina és el títol d'una col·lecció de textos cristians antics escrits en llatí.
Veure Plutó (mitologia) і Patrologia Latina
Pau d'Egina
Pau d'Egina o Pau Egineta (Paulus Aegineta, Παῦλος Αἰγινήτης) fou un famós escriptor grec de medicina, nadiu de l'illa d'Egina.
Veure Plutó (mitologia) і Pau d'Egina
Pausànies
* Pausànies o Pausànias (geògraf), geògraf i escriptor del de gran importància.
Veure Plutó (mitologia) і Pausànies
Píndar
Píndar (grec: Πίνδαρος, llatí: Pindarus) (Cinoscèfals, prop de Tebes de Beòcia, 522 / 518 aC - Argos 455 / 438 aC), va ser un poeta líric grec.
Veure Plutó (mitologia) і Píndar
Peneu
Peneu consolat per altres déus-rius per la pèrdua de la seva filla Dafne Segons la mitologia grega, Peneu (en grec antic Πηνειός, Peneios), era un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis.
Veure Plutó (mitologia) і Peneu
Període hel·lenístic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.
Veure Plutó (mitologia) і Període hel·lenístic
Persèfone
En la mitologia grega, Persèfone (Περσεφόνη) era una deessa, filla de Zeus i de Dèmeter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en deessa dels inferns.
Veure Plutó (mitologia) і Persèfone
Personificació
La personificació o prosopopeia és una figura retòrica que consisteix a atribuir qualitats humanes a éssers no racionals, objectes, fenòmens naturals, etc.
Veure Plutó (mitologia) і Personificació
Peter Paul Rubens
Peter Paul Rubens Peter Paul Rubens (Siegen, Westfàlia, 28 de juny del 1577 – Anvers, 30 de maig del 1640), va ser un diplomàtic, i el pintor barroc més popular de l'escola flamenca.
Veure Plutó (mitologia) і Peter Paul Rubens
Pieter Soutman
Pieter Claesz Soutman (Haarlem, 1593-1601 - Haarlem, 16 d'agost de 1657), al Netherlands Institute for Art History era un pintor i impressor barroc de Haarlem a l'Edat d'Or Holandesa.
Veure Plutó (mitologia) і Pieter Soutman
Pitagòrics
Pentàgon pitagòric Els pitagòrics eren una organització d'astrònoms, músics, matemàtics i filòsofs d'origen grec establerts a Crotona, colònia grega de la Màgna Grècia a Itàlia, que creien que totes les coses són, en essència, nombres.
Veure Plutó (mitologia) і Pitagòrics
Pitos
minoic de Cnossos Un pitos, o pithos (del grec πίθος), és una gerra gran de forma ovoïdal i panxuda que s'utilitzava per conservar-hi en teoria qualsevol cosa però, sobretot, cereals i oli.
Veure Plutó (mitologia) і Pitos
Planeta nan
Un planeta nan és un objecte de massa planetària que gira directament al voltant del Sol i té prou massa perquè les forces gravitatòries li facin adoptar una forma en equilibri hidroestàtic, generalment un esferoide, però que no ha estat capaç d'escombrar altres objectes comparables de l'entorn de la seva òrbita.
Veure Plutó (mitologia) і Planeta nan
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Veure Plutó (mitologia) і Plató
Plato
* Plato (Colòmbia), ciutat al nord de Colòmbia capital del municipi homònim que pertany al departament de Magdalena i capital de la Subregió central o Chimila, al marge oriental del riu Magdalena.
Veure Plutó (mitologia) і Plato
Platonisme
El platonisme és la doctrina filosòfica desenvolupada pels seguidors de Plató a partir del que va arribar a ser el moviment intel·lectual dominant en els primers segles de la nostra era afavorit per la influència poderosa que va exercir sobre el cristianisme i judaisme.
Veure Plutó (mitologia) і Platonisme
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Veure Plutó (mitologia) і Plini el Vell
Plutí
Els plutins o plutinos són objectes del cinturó de Kuiper que presenten ressonància orbital 3:2 amb Neptú.
Veure Plutó (mitologia) і Plutí
Plutó (planeta nan)
Plutó (designació de planeta menor: (134340) Plutó) és el planeta nan més gros del sistema solar (2.370 km de diàmetre, 44 km més que 136199 Eris) i, després d'Eris, el segon més massiu del sistema solar, cosa que en fa el novè objecte més gros i el desè més massiu que gira directament al voltant del Sol.
Veure Plutó (mitologia) і Plutó (planeta nan)
Plutoni
El plutoni és l'element químic de símbol Pu i nombre atòmic 94.
Veure Plutó (mitologia) і Plutoni
Plutoni (santuari)
Persèfone i Plutó en un pínax de Locri, Museu Nacional de la Magna Grècia El xiquet diví Plutos, s. I Eleusis Plutoni de Hieràpolis anomenat ''Porta de Plutó'' Un plutoni (del grec antic, Πλουτώνιον, ploutonion, literalment "lloc de Plutó", o del llatí plutonium) és un santuari especialment dedicat al déu grec i romà Plutó (en grec antic, Πλούτων, Ploutōn i en llatí, ''Pluto''), més conegut pel seu nom antic, Hades.
Veure Plutó (mitologia) і Plutoni (santuari)
Plutus
Plutus (en grec: Πλοῦτος) és una comèdia d'Aristòfanes, estrenada l'any 388 aC.
Veure Plutó (mitologia) і Plutus
Porc
El porc (Sus scrofa domestica) és una subespècie domèstica del senglar.
Veure Plutó (mitologia) і Porc
Posidó
En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.
Veure Plutó (mitologia) і Posidó
Posidoni
Posidoni d'Apamea, en llatí Poseidonius, en grec antic Ποσειδώνιος ὁ Ἀπαμεύς, també conegut com a Posidoni de Rodes, ὁ Ῥόδιος, (Apamea, Síria, 135 aC — Rodes, 51 aC) fou un polític, geògraf, astrònom, historiador i filòsof estoic grec.
Veure Plutó (mitologia) і Posidoni
Procle
Procle (Proclus, Πρόκλος) (Constantinoble, 412 - Atenes, 485), anomenat també el Successor o el Diàdoc (Πρόκλος ὁ Διάδοχος Próklos ho Diádokhos; Proclus Lycaeus), va ser un filòsof neoplatònic, contemporani de Plutarc.
Veure Plutó (mitologia) і Procle
Programa Apollo
El programa Apollo fou un projecte espacial dels EUA desenvolupat durant els anys 1960 i 70.
Veure Plutó (mitologia) і Programa Apollo
Prosèrpina
En la mitologia romana, Prosèrpina (Prōserpĭna, adaptació del grec Περσεφόνη, Persephonē, per via de l'etrusc, influïda potser pel llatí prōserpĕre, 'emergir') era la deessa dels Inferns, esposa de Plutó i filla Ceresi Júpiter.
Veure Plutó (mitologia) і Prosèrpina
Proserpine (Lully)
dreta Proserpine és una òpera de Jean-Baptiste Lully, de gènere tragèdia lírica, composta d'1 pròleg i 5 actes amb llibret de Philippe Quinault, basat en Les metamorfosis d'Ovidi.
Veure Plutó (mitologia) і Proserpine (Lully)
Protesilau
Segons la mitologia grega, Protesilau (en Πρωτεσίλαος) fou un heroi grec d'origen tessali, fill d'Íficle i d'Astíoque.
Veure Plutó (mitologia) і Protesilau
Prudenci
p.
Veure Plutó (mitologia) і Prudenci
Pseudoclementines
Pseudoclementines, o escrits pseudoclementins, és el terme convencional per designar molts escrits apòcrifs que van circular en època de l'Església primitiva sota l'autoria de Climent de Roma.
Veure Plutó (mitologia) і Pseudoclementines
Purgatori
El Purgatori és, segons la creença de la majoria de les denominacions cristianes (inclosa l'Església Catòlica Romana i les Esglésies Ortodoxes Orientals) un estat transitori entre la Terra i el Cel destinat a les ànimes que han pecat, però que poden ser salvades.
Veure Plutó (mitologia) і Purgatori
Quarto
* Quarto (moneda).
Veure Plutó (mitologia) і Quarto
Quint Aureli Símmac
Quint Aureli Símmac (en Quintus Aurelius Symmachus) va ser un erudit, orador i home d'estat romà que va viure al final del.
Veure Plutó (mitologia) і Quint Aureli Símmac
Raffaello Sanzio
Raffaello Sanzio, Rafael d'Urbino, o simplement Rafael,Entre les variants del seu nom, hi ha, a més «Raffaello Santi», «Raffaello da Urbino» o «Rafael Sanzio da Urbino».
Veure Plutó (mitologia) і Raffaello Sanzio
Réthimno
L'actual municipi de Réthimno a Creta L'antic municipi de Réthimno a la prefectura de Réthimno Vista àeria de Réthimno, en primer pla l'antiga fortalesa veneciana Réthimno (grec Ρέθυμνο, normalment transliterat com a Rethymno) és una ciutat d'uns 40.000 habitants, capital de la Prefectura de Réthimno, a la costa nord de l'illa de Creta, aproximadament a mig camí entre Khanià i Iràklio.
Veure Plutó (mitologia) і Réthimno
Rea (mitologia)
En la mitologia grega, Rea (en grec antic Ῥέα), és una de les titànides, filla d'Urà i Gea.
Veure Plutó (mitologia) і Rea (mitologia)
Religió a l'antiga Roma
La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.
Veure Plutó (mitologia) і Religió a l'antiga Roma
Religió de l'antic Egipte
Osiris, Anubis i Horus, de la pintura d'una tomba La religió de l'antic Egipte engloba les diferents creences religioses i rituals practicats pels pobladors de l'antic Egipte, durant més de tres mil anys, abans de l'arribada del cristianisme.
Veure Plutó (mitologia) і Religió de l'antic Egipte
Religió de l'antiga Grècia
Zeus déu suprem de l'Olimp. La Religió de l'antiga Grècia abasta la col·lecció de les creences i rituals practicats a l'antiga Grècia en la forma de pràctiques cultuals, homòlogues de la mitologia grega.
Veure Plutó (mitologia) і Religió de l'antiga Grècia
Religió mistèrica
Una religió mistèrica o religió de misteri és aquella religió que presenta misteris que no es planteja explicar.
Veure Plutó (mitologia) і Religió mistèrica
Rembrandt van Rijn
Rembrandt Harmenszoon van Rijn (Leiden, Països Baixos, 15 de juliol de 1606 - Amsterdam, 4 d'octubre de 1669) fou un pintor i gravador del barroc neerlandès.
Veure Plutó (mitologia) і Rembrandt van Rijn
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Plutó (mitologia) і Renaixement
Richmond Lattimore
Richmond Alexander Lattimore (Paotingfu, Xina, 6 de maig de 1906 – Rosemont, Pennsilvània, 26 de febrer de 1984) fou un poeta i hel·lenista estatunidenc, conegut per les seves traduccions dels clàssics grecs, especialment les seves versions de la Ilíada i lOdissea, les quals han tingut durant molt temps una gran consideració i influència pel seu ús generalitzat en escoles i universitats. Va néixer a Paotingfu, Xina, fill de David i Margaret Barnes Lattimore.
Veure Plutó (mitologia) і Richmond Lattimore
Rick Riordan
Richard Russell Riordan, amb nom de ploma Rick Riordan, (San Antonio, Texas, 5 de juny de 1964) és un escriptor nord-americà que va escriure una sèrie de novel·les de misteri que protagonitza el detectiu Jackson «Tres» Navarre.
Veure Plutó (mitologia) і Rick Riordan
Riu Leteu
En la mitologia grega, el Leteu o també Lete (en grec antic Λήθη Lếthê/, 'oblit' o 'ocultació') és un dels rius de l'Hades.
Veure Plutó (mitologia) і Riu Leteu
Romanticisme
''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.
Veure Plutó (mitologia) і Romanticisme
Sacrifici
El sacrifici (del llatí sacrum facere, 'fer sagrat') és la mort ritual d'un ésser viu per honorar una divinitat.
Veure Plutó (mitologia) і Sacrifici
Samuel Beckett
Samuel Barclay Beckett (Dublín, 13 d'abril del 1906 - París, 22 de desembre del 1989) fou un dramaturg, novel·lista i poeta irlandès, d'expressió anglesa i sobretot francesa.
Veure Plutó (mitologia) і Samuel Beckett
Satanàs
Satanàs és la denominació d'un personatge bíblic considerat com el príncep dels dimonis.
Veure Plutó (mitologia) і Satanàs
Saturn
* Saturn (mitologia), déu de l'agricultura en la mitologia romana.
Veure Plutó (mitologia) і Saturn
Sèneca
Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.
Veure Plutó (mitologia) і Sèneca
Sòcrates
Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.
Veure Plutó (mitologia) і Sòcrates
Ser
El Ser és un riu de Catalunya neix a la Serra de Finestres prop de Santa Pau dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Veure Plutó (mitologia) і Ser
Serapis
Estàtua de Serapis (Museus Vaticans) Serapis o Sarapis fou una divinitat grecoegípcia.
Veure Plutó (mitologia) і Serapis
Setge de París (885)
El Setge de Paris del 885–86 va formar part de l'atac viking efectuat al llarg del riu Sena, dins del regne de la Francia Occidentalis.
Veure Plutó (mitologia) і Setge de París (885)
Sincretisme
El sincretisme és la visió del món o la cultura basada en la fusió d'elements provinents d'altres cultures; és el mestissatge aplicat a la concepció filosòfica.
Veure Plutó (mitologia) і Sincretisme
Sofista
El terme sofista, del grec sophía (σοφία), «saviesa» i sophós (σοφός), «savi», és el nom que rebia a la Grècia clàssica al que feia la professió d'ensenyar la saviesa.
Veure Plutó (mitologia) і Sofista
Styx
Styx és una característica d'albedo a la superfície de Mart, localitzada amb el sistema de coordenades planetocèntriques a 29.71 ° latitud N i 160 ° longitud E. El nom va ser aprovat per la UAI l'any 1958 i fa referència a Estix, un dels cinc rius de l'inframón grecoromà.
Veure Plutó (mitologia) і Styx
Suda
* Suda o Suïda, gran enciclopèdia romana d'Orient sobre el món antic, escrita en grec vers el segle X.
Veure Plutó (mitologia) і Suda
Summà
Segons alguns autors, Summanus estava associat amb els misteris del cel nocturn. Summà (en llatí Summānus) fou una antiga divinitat de la mitologia romana.
Veure Plutó (mitologia) і Summà
Tànatos
''Tànatos.'' Tànatos (en grec: Θάνατος), en la mitologia grega, era el geni masculí alat que personificava la mort (equivalent a la Mors romana).
Veure Plutó (mitologia) і Tànatos
Tàrtar
* Tàrtar, individu dels tàtars, poble de parla turquesa establerts a Europa Oriental i Sibèria.
Veure Plutó (mitologia) і Tàrtar
Tínia
Tínia és el déu del cel de la mitologia etrusca i, com a tal, el més alt i important del seu panteó, l'equivalent al Zeus Grec o al Júpiter romà.
Veure Plutó (mitologia) і Tínia
Teatre de l'antiga Grècia
El déu Dionís amb Paideia i, de peu, tres actors El teatre de l'antiga Grècia, és el conjunt d'obres dramàtiques, i d'arts escèniques en general, que es van crear a la cultura de l'antiga Grècia.
Veure Plutó (mitologia) і Teatre de l'antiga Grècia
Tenor
En música, tenor és el nom donat al tipus més agut de veu d'home, que sol comprendre aproximadament del do3 al do5.
Veure Plutó (mitologia) і Tenor
Teogonia
La Teogonia o Teogònia (del grec Θεογονία: Theogonía, literalment «origen dels déus»; en llatí Thĕŏgŏnĭa, ae) és una obra poètica escrita per Hesíode, que és com un Gènesi de la mitologia grega.
Veure Plutó (mitologia) і Teogonia
Terra (element)
La muntanya dels quatre elements, de Cole T. Catskill (1843) En les cultures clàssiques, la terra, entesa com la matèria de la qual es componen els cossos sòlids, era percebuda com un dels elements primordials del cosmos.
Veure Plutó (mitologia) і Terra (element)
Tertul·lià
Tertul·lià, de nom complet Quint Septimi Florent Tertul·lià (Quintus Septimus Florens Tertullianus, vers 150 a 160? - 220 a 240?) fou un dels pares de l'Església cristiana, apologeta, escriptor, filòsof i jurista.
Veure Plutó (mitologia) і Tertul·lià
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Veure Plutó (mitologia) і Tessalònica
Thomas Hardy
Thomas Hardy (2 de juny de 1840 - 11 de gener de 1928) va ser un novel·lista i poeta anglès de l'època victoriana vinculat al naturalisme.
Veure Plutó (mitologia) і Thomas Hardy
Titanomàquia
''La caiguda dels Titans'', per Cornelis van Haarlem. En la mitologia grega s'anomena titanomàquia o guerra dels titans a la batalla que s'esdevingué entre dues races de déus, els Titans (déus de segona generació) i els Olímpics (fills dels titans i déus de tercera generació).
Veure Plutó (mitologia) і Titanomàquia
Tità
Febe En la mitologia grega, un tità (en Τιτάν) o una titànide és una divinitat primordial gegantina que va precedir els déus de l'Olimp.
Veure Plutó (mitologia) і Tità
Titus Andrònic
Titus Andrònic és una tragèdia escrita per William Shakespeare el 1593.
Veure Plutó (mitologia) і Titus Andrònic
Topografia
Mapa topogràfic de Mauna Kea, Hawaii La topografia (del grec, "lloc", i γράφω graphō, "escriure") és un camp de la ciència planetària que comprèn l'estudi de la forma i característiques de la superfície de la Terra i altres objectes astronòmics incloent planetes, llunes i asteroides.
Veure Plutó (mitologia) і Topografia
Torquato Tasso
Torquato Tasso (Sorrento, Campània, prop de Nàpols, 11 de març de 1544 - Roma, 25 d'abril de 1595) va ser un poeta italià de l'època de la Contrareforma.
Veure Plutó (mitologia) і Torquato Tasso
Totenpass
De vegades s'enrotllava un ''Totenpass'' en forma d'una fulla metàl·lica inscrita i s'introduïa en una càpsula d'un collaret, tal com es veu en aquest retrat funerari d'Egipte. Totenpass (plural Totenpässe) és un terme alemany per referir-se a tauletes o plaques metàl·liques inscrites trobades en els sepulcres d'iniciats en l'orfisme, el culte a Dionís o religions de l'antic Egipte o semítiques.
Veure Plutó (mitologia) і Totenpass
Tragèdia
Tragèdia en termes generals es refereix a una obra literària usualment teatral que té un final desesperat o trist que el diferència així del drama en el qual el desenllaç pot ser feliç.
Veure Plutó (mitologia) і Tragèdia
Tragédie lyrique
dreta La tragèdia lírica (en francès tragédie lyrique o tragédie en musique) és el tipus d'òpera francesa més important en el període que abasta des de Jean-Baptiste Lully fins a Rameau (1683-1764).
Veure Plutó (mitologia) і Tragédie lyrique
Tral·les
Tral·les o Tral·lis o Tralleis (en llatí Tralles o Trallis, en grec antic Τράλλεις, Τράλλις) era una ciutat de Cària del districte de Tràl·lia, al sud de les muntanyes Messogis i una mica al nord de l'Escamandre, un afluent del qual, l'Eudon, passava per la ciutat.
Veure Plutó (mitologia) і Tral·les
Trident
Trident és una llança de tres puntes.
Veure Plutó (mitologia) і Trident
Trombó
El trombó de vares o trombó de colissa és un instrument de vent-metall que consisteix en un cos bàsicament cilíndric, tret del pavelló, que té forma de campana i que incorpora una peça, la vara o colissa, que permet, mitjançant un lliscament, modificar la longitud del tub.
Veure Plutó (mitologia) і Trombó
Turdetans
Els turdetans (en llatí turdetani, en grec antic τουρδητανοί) eren el poble principal de la Hispània Bètica que van donar nom a la regió de Turdetània (Τουρδητανία) nom que Estrabó i Esteve de Bizanci utilitzen per anomenar la Bètica.
Veure Plutó (mitologia) і Turdetans
Unicorn
L'unicorn, també anomenat alicorn, és un ésser mitològic amb el cos de cavall i una llarga banya recta al mig del front.
Veure Plutó (mitologia) і Unicorn
Venus (mitologia)
Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.
Veure Plutó (mitologia) і Venus (mitologia)
Vesta
* Vesta (gènere): Gènere de plantes angiospermes de la família de les aràcies.
Veure Plutó (mitologia) і Vesta
Vibo Valentia
Vibo Valentia és una ciutat d'Itàlia a la regió de Calàbria, capital de la província de Vibo Valentia.
Veure Plutó (mitologia) і Vibo Valentia
Vice
Vice és la major revista juvenil (i gratuïta) del món, coneguda pel seu controvertit enfocament en àrees tals com: art, societat i política.
Veure Plutó (mitologia) і Vice
Vikings
Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.
Veure Plutó (mitologia) і Vikings
Villa Farnesina
La Villa Farnesina (o Villa della Farnesina o simplement la Farnesina) és una vil·la -palau de Roma.
Veure Plutó (mitologia) і Villa Farnesina
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Veure Plutó (mitologia) і Virgili
Votum
Estàtua votiva pel déu Silvà; amb una inscripció que acaba amb l'abreviatura V.S.L.M. (''votum solvit libens merito'') Un votum, plural vota és un jurament o una promesa que s'ha fet a una deïtat, en el marc de la religió a l'antiga Roma.
Veure Plutó (mitologia) і Votum
Walter Burkert
Walter Burkert (2 de febrer de 1931, Neuendettelsau, Alemanya - 11 de març de 2015, Zúric, Suïssa) fou un estudiós de la religió grega.
Veure Plutó (mitologia) і Walter Burkert
William Dunbar
fou un poeta escocès, va ser probablement un nadiu de East Lothian.
Veure Plutó (mitologia) і William Dunbar
William Shakespeare
William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, batejat el 26 d'abril de 1564 del calendari juliàLa data de naixement és desconeguda. Els registres de la parròquia d'Stratford certifiquen que fou batejat el dia 26 d'abril de 1564, segons el calendari julià.(Lee 1901, pàg.8).
Veure Plutó (mitologia) і William Shakespeare
Xiprer
El xiprer (Cupressus sempervirens) és una espècie de conífera, de la família de les cupressàcies (Cupressaceae), originària de l'orient del Mediterrani, sent una de les espècies arbòries de fulla perenne més longeves del planeta.
Veure Plutó (mitologia) і Xiprer
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Veure Plutó (mitologia) і Zeus
Vegeu també
Inframon en la mitologia grega
- Ascàlaf (fill d'Aqueront)
- Cèrber
- Caront (mitologia)
- Dioscurs
- Estix
- Hècate
- Hades
- Hermes
- Hipnos
- Leuce
- Melínoe
- Meneci
- Mente
- Nix
- Persèfone
- Plutó (mitologia)
- Plutoni (santuari)
- Tànatos
- Tisífone
Misteris d'Eleusis
- Ascàlab
- Ascàlaf (fill d'Aqueront)
- Baubo
- Cernos
- Ciceó
- Eleusínion
- Hades
- Hierofanta
- Iacus
- Mente
- Misteris d'Eleusis
- Persèfone
- Plutó (mitologia)
- Plutoni (santuari)
- Telesterion
- Via Sacra (Grècia)
També conegut com Dis, Déu Plutó.
, Burlesc, Cacera infernal, Calendari àtic, Camps Elisis, Capil·lera, Caravaggio, Cardenal, Caront, Caront (mitologia etrusca), Carro, Cas acusatiu, Cas genitiu, Catàbasi, Cavall, Cèrber, Cíbele, Ceptre, Ceres, Ceres (mitologia), Christoph Willibald Gluck, Christopher Marlowe, Ciències aplicades, Ciceró, Ciclop, Clarobscur, Claudi Claudià, Claudio Monteverdi, Cnidos, Cocit, Comentari de text, Contracepció, Coriolà, Corneta, Cornucòpia, Corpus Christi, Cosmogonia, Cràtil (diàleg), Crete, Cronos, Cronos (el Temps), Ctònic, Cultura occidental, Cultura popular, Cupido, Cupido i Psique, D. H. Lawrence, Dante Alighieri, Dàtil, Demèter, Demetri de Falèron, Demiürg, Diable, Diana, Dimoni, Dionís, Dioscòrides, Dis Pater, Dodona, Eó (mitologia), Eclogues, Edat mitjana, Edmund Spenser, Efes, El rapte de Prosèrpina, El somni d'una nit d'estiu, Element primordial, Elements clàssics, Eleusis, Eleusis (ciutat), Elis, Els contes de Canterbury, Enees, Enni, Epitafi, Erasmus, Ercole amante, Eros, Escolis, Església primitiva, Esmirna, Esparta, Estix, Estoïcisme, Estrabó, Etymologiae, Eubuleu, Eufemisme, Eumènides, Eurídice (mitologia), Eurípides, Euridice, Evèmer, Excurs, Fagot, Fanes (mitologia), Farsàlia, Fastos, Febrer, Februus, Figa, Filó de Biblos, Fill, Flegetont, Font d'informació, Forca (estri), Fortuna, François Rabelais, Francesco Cavalli, Francesco Maria del Monte, Francis Bacon, Frígia, Gaetan Vestris, Gaia, Galeria Borghese, Genealogia deorum gentilium, Geoffrey Chaucer, Geoquímica, Georg Philipp Telemann, Gian Lorenzo Bernini, Giulio Caccini, Gladiador, Gladiol, Glauc, Gnosticisme, Gravat, Grec dòric, Guaret, Guerra de Troia, Hades, Harpia, Hècate, Hèlios, Hèracles, Hèrcules, Hèstia, Hefest, Hel·lenització, Hendrick Goltzius, Henry Wadsworth Longfellow, Hera, Hermenèutica, Heroi grec, Hesíode, Hesiqui d'Alexandria, Hieràpolis, Himàcion, Himne homèric, Hippolyte et Aricie, Hivern, Homer, Honor (mitologia), Horace, Horaci, Iàmblic de Calcis, Ibèria, Iconologia, Ilíada, Iliad, Imperi Romà, Imperium, Impremta, Incubus, Infern, Infern (La Divina Comèdia), Inframón grec, Inframon, Instrumentació, Interpretatio graeca, Intrusió, Invídia, Investigació, Invisibilitat, Isidor de Sevilla, Isis, Jacopo Peri, Jacques Offenbach, Jacques Paul Migne, Jan Brueghel el Vell, Jane Ellen Harrison, Janus, Júpiter (mitologia), Jean-Baptiste Lully, Jean-Georges Noverre, Jean-Philippe Rameau, Jerusalem alliberada, Jocs Seculars, John Milton, Joventut, Juli Cèsar, Juno, Justí el Màrtir, Kylix, L'amant de Lady Chatterley, L'Orfeo, La Divina Comèdia, La Reina Fada, Lactanci, Latona, Leonardo da Vinci, Les granotes (Aristòfanes), Les Metamorfosis, Leuca, Literatura anglesa, Literatura grega antiga, Literatura llatina, Llista d'òperes basades en Orfeu, Lluís XIV de França, Llucià, Llucifer, Locres Epizefiris, Lucan, Luci Apuleu, Luigi Rossi, Lupercals, Mag, Marc-Antoine Charpentier, Marcià Mineu Fèlix Capel·la, Marsilio Ficino, Mà, Màries, Més enllà, Melínoe, Metamorfosi (mitologia), Metis (filla d'Oceà), Misteris d'Eleusis, Mitilene, Mitologia, Mitologia grecoromana, Mitologia grega, Mitologia romana, Mitraisme, Mnemòsine, Modernisme, Mort, Mot (déu semític), Mural, Muses, Narcís, Natalis Comes, Neoplatonisme, Neptú, Neptú (mitologia), Nereu, Nimfa, Nisa, Nix, Odissea, Olímpics, Ops, Orc, Orfeu, Orfisme, Orgue de regalia, Orphée aux enfers, Orquestració, Ottavio Rinuccini, Ou còsmic, Ovidi, Pape Satàn, pape Satàn aleppe, Papirs màgics grecs, Paradise Lost, Patriarcat, Patrologia Latina, Pau d'Egina, Pausànies, Píndar, Peneu, Període hel·lenístic, Persèfone, Personificació, Peter Paul Rubens, Pieter Soutman, Pitagòrics, Pitos, Planeta nan, Plató, Plato, Platonisme, Plini el Vell, Plutí, Plutó (planeta nan), Plutoni, Plutoni (santuari), Plutus, Porc, Posidó, Posidoni, Procle, Programa Apollo, Prosèrpina, Proserpine (Lully), Protesilau, Prudenci, Pseudoclementines, Purgatori, Quarto, Quint Aureli Símmac, Raffaello Sanzio, Réthimno, Rea (mitologia), Religió a l'antiga Roma, Religió de l'antic Egipte, Religió de l'antiga Grècia, Religió mistèrica, Rembrandt van Rijn, Renaixement, Richmond Lattimore, Rick Riordan, Riu Leteu, Romanticisme, Sacrifici, Samuel Beckett, Satanàs, Saturn, Sèneca, Sòcrates, Ser, Serapis, Setge de París (885), Sincretisme, Sofista, Styx, Suda, Summà, Tànatos, Tàrtar, Tínia, Teatre de l'antiga Grècia, Tenor, Teogonia, Terra (element), Tertul·lià, Tessalònica, Thomas Hardy, Titanomàquia, Tità, Titus Andrònic, Topografia, Torquato Tasso, Totenpass, Tragèdia, Tragédie lyrique, Tral·les, Trident, Trombó, Turdetans, Unicorn, Venus (mitologia), Vesta, Vibo Valentia, Vice, Vikings, Villa Farnesina, Virgili, Votum, Walter Burkert, William Dunbar, William Shakespeare, Xiprer, Zeus.