Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Dinastia jalayírida і Mubariz al-Din Muhàmmad
Dinastia jalayírida і Mubariz al-Din Muhàmmad tenen 38 coses en comú (en Uniopèdia): Abu Said Bahadur Khan, Abu-Ishaq Jamal-ad-Din, Akhidjuk, Amir Coban, Arpa Khan, Azerbaidjan, Bagdad, Berdibeg, Cobànides, Diyarbakır, Ghiyath al-Din Khay Khusraw, Hasan Buzurg, Hasan Kücük, Horda d'Or, Il-kanat, Indjúida, Isfahan, Janibeg, Kirman, Kutb al-Din Shah Mahmud, Masud Xah Djalal al-Din, Màlik Aixraf, Muzaffàrida, Naxçıvan, Oljeitu, Pèrsia, Pir Husayn, Sarbadàrida, Sultaniyya, Tabriz, ..., Timurtaix, Togha Temur (il-kànida), Uways ibn Hasan, Xah Xuia, Xaraf al-Din Mahmud Xah, Xiraz, Xuixtar, Yazd. Ampliar l'índex (8 més) »
Abu Said Bahadur Khan
Abu-Saïd Bahadur-Khan (Ujan, 2 de juny de 1305-Karabagh, 30 de novembre de 1335), fou el novè Il-kan de Pèrsia, fill i successor d'Oljeitu, i la seva mare era Hajji Khatun.
Abu Said Bahadur Khan і Dinastia jalayírida · Abu Said Bahadur Khan і Mubariz al-Din Muhàmmad ·
Abu-Ishaq Jamal-ad-Din
Abu-Ishaq Jamal-ad-Din (Abu Ishaq Indju Djamal al-Din Xah Xaykh Abu Ishaq ibn Mahmud Xah Indju) fou un governant del Fars, Iraq Adjemí (Isfahan) i part del sud de l'Iran del 1343 al 1354 probablement amb el títol de sultà o xa (shah), però inicialment com a amir.
Abu-Ishaq Jamal-ad-Din і Dinastia jalayírida · Abu-Ishaq Jamal-ad-Din і Mubariz al-Din Muhàmmad ·
Akhidjuk
Akhidjuk (Petit Akhi) (mort 1359) fou el malnom d'un emir de nom desconegut que va governar a Tabriz al.
Akhidjuk і Dinastia jalayírida · Akhidjuk і Mubariz al-Din Muhàmmad ·
Amir Coban
Amir Coban o Čoban (امیر چوپان سلدوز) fou un amir o cap militar mongol, que va exercir gran influència al kanat mongol de Pèrsia (Il-kan).
Amir Coban і Dinastia jalayírida · Amir Coban і Mubariz al-Din Muhàmmad ·
Arpa Khan
Arpa Khan (? - 1336) fou el desè Il-kan de Pèrsia que va governar del 1335 al 1336.
Arpa Khan і Dinastia jalayírida · Arpa Khan і Mubariz al-Din Muhàmmad ·
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Azerbaidjan і Dinastia jalayírida · Azerbaidjan і Mubariz al-Din Muhàmmad ·
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Bagdad і Dinastia jalayírida · Bagdad і Mubariz al-Din Muhàmmad ·
Berdibeg
Berdibeg fou kan de l'Horda d'Or (1357-1359), fill de Janibeg al que va succeir.
Berdibeg і Dinastia jalayírida · Berdibeg і Mubariz al-Din Muhàmmad ·
Cobànides
Mapa Cobànides o Cubànides (Čubànides o Čobànides, Cupànides o Copànides, Cupanites o Cubanites, persa سلسله امرای چوپانی Amir Chupani) fou una dinastia d'amirs mongols.
Cobànides і Dinastia jalayírida · Cobànides і Mubariz al-Din Muhàmmad ·
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Dinastia jalayírida і Diyarbakır · Diyarbakır і Mubariz al-Din Muhàmmad ·
Ghiyath al-Din Khay Khusraw
Ghiyath al-Din Khay Khusraw (+1338) fou emir indjúida de facto, fill del fundador de la dinastia Xaraf al-Din Mahmud Xah.
Dinastia jalayírida і Ghiyath al-Din Khay Khusraw · Ghiyath al-Din Khay Khusraw і Mubariz al-Din Muhàmmad ·
Hasan Buzurg
Xeic Hasan, anomenat "Buzurg" ("El Gran"), fou el primer dels diversos de facto independents governants jalayírides governants d'Iraq i Iran central.
Dinastia jalayírida і Hasan Buzurg · Hasan Buzurg і Mubariz al-Din Muhàmmad ·
Hasan Kücük
Hasan Kücük o Hasan Küçük, també Hasan-i Kuček, Hasan-i Kučik o Hasan Kučak (حسن کوچک), (vers 1319 – 15 de desembre de 1343) fou un príncep cobànida, fill de Timurtash Coban.
Dinastia jalayírida і Hasan Kücük · Hasan Kücük і Mubariz al-Din Muhàmmad ·
Horda d'Or
L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.
Dinastia jalayírida і Horda d'Or · Horda d'Or і Mubariz al-Din Muhàmmad ·
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Dinastia jalayírida і Il-kanat · Il-kanat і Mubariz al-Din Muhàmmad ·
Indjúida
La dinastia indjúida o dels indjúides fou una dinastia que va governar Fars i Isfahan al (vers 1303-1357).
Dinastia jalayírida і Indjúida · Indjúida і Mubariz al-Din Muhàmmad ·
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Dinastia jalayírida і Isfahan · Isfahan і Mubariz al-Din Muhàmmad ·
Janibeg
Janibeg (segle XIV) fou kan de l'Horda d'Or.
Dinastia jalayírida і Janibeg · Janibeg і Mubariz al-Din Muhàmmad ·
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Dinastia jalayírida і Kirman · Kirman і Mubariz al-Din Muhàmmad ·
Kutb al-Din Shah Mahmud
Kutb al-Din Shah Mahmud ibn Mubariz al-Din Muhammad (+ 13 de març de 1375), fou un príncep muzaffàrida, que el 1358 va enderrocar al seu pare aliat a un germà i un cosí, que es van repartir el poder, per seguidament disputar-se el patrimoni entre ells.
Dinastia jalayírida і Kutb al-Din Shah Mahmud · Kutb al-Din Shah Mahmud і Mubariz al-Din Muhàmmad ·
Masud Xah Djalal al-Din
Masud Shah Djalal al-Din (+ 1342) fou emir indjúida de Fars.
Dinastia jalayírida і Masud Xah Djalal al-Din · Masud Xah Djalal al-Din і Mubariz al-Din Muhàmmad ·
Màlik Aixraf
Màlik Aixraf (mort el 1357) fou un príncep cobànida, fill de Timurtaix Coban, i darrer sobirà de la família.
Dinastia jalayírida і Màlik Aixraf · Màlik Aixraf і Mubariz al-Din Muhàmmad ·
Muzaffàrida
Mapa de Pèrsia a la meitat del segle XIV La dinastia muzaffàrida o dels muzaffàrides fou una nissaga que va governar Pèrsia central i occidental quan es va desfer l'imperi mongol il-kànida.
Dinastia jalayírida і Muzaffàrida · Mubariz al-Din Muhàmmad і Muzaffàrida ·
Naxçıvan
Mausoleu Naxçıvan -pronunciat Nakhtxivan, de vegades anomenada Nachitschewan, Nakhchyvan, Nakhicevan, Nakhichevan’ o Nakhjavan- és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital de la República Autònoma de Nakhtxivan.
Dinastia jalayírida і Naxçıvan · Mubariz al-Din Muhàmmad і Naxçıvan ·
Oljeitu
Mausoleu Oljeitu, Oldjeytu, Oldjeitu, Oljeytu, Öljaitü, Olcayto o Uljeitu —en mongol Өлзийт Хаан— de nom complet Ghiyath al-Din Muhammad Karbanda, després Khudabanda que vol dir 'home de Déu', Oljeitu Sultan —en persa محمد خدابنده - اولجایتو) — fou el vuitè kan il-kànida de Pèrsia del 1304 al 1316. El seu nom ("Ölziit" o Oljeitu) vol dir "beneït" en mongol (1262 -16 de desembre de 1316) Era fill del kan Arghun, germà i successor de Mahmud Ghazan i besnet d'Hulagu el fundador de la dinastia. Sent infant fou batejat amb el nom Nicolau en honor del papa Nicolau IV amb el qual el seu pare havia tingut tractes, però després es va fer budista; quan el seu germà Ghazan es va fer musulmà sunnita, el va seguir i va oscil·lar entre hanafites i xafiïtes fins que es va passar al xiisme. Va pujar al tron succeint el seu germà i va establir la seva residència principal a Sultaniyya al sud-est de la moderna Zandjan, ciutat fundada per Arghun però que no es va acabar fins al 1313. De fet encara que hi passava temporades tenia costums nòmades i per tant residia a diversos llocs. Va gaudir d'un regnat excepcionalment pacífic, durant el qual només es van produir tres expedicions militars: el 1307 quan va intentar amb grans mitjans conquerir la província de Gilan a la vora de la mar Càspia; el 1312/1313 quan va organitzar la darrera expedició a territori mameluc assetjant sense èxit Rahbat al-Sham (Rahba) a l'Eufrates; i el 1314 quan va haver de marxar cap a l'est per oposar-se a una invasió del Khorasan pel mongols de Txagatai. El gran visir de Ghazan, l'historiador Raixid-ad-Din, va restar en funcions; en canvi el seu col·lega Sal al-Din Sawaji fou destituït i executat el 1312 i substituït per Tadj al-Din Ali Shah que no es va entendre amb Rashid al-Din i finalment es va acordar que cadascun governaria en unes àrees i uns territoris; a Rashid li va pertocar el centre i sud i a Tadj al-Din el nord-est i oest (Mesopotàmia i Anatòlia). Fin després de la mort d'Oljeitu, Tadj al-Din no va aconseguir fer eliminar a Rashid al-Din i va aconseguir morir de mort natural. Oljeitu va fer construir un mausoleu per dur les restes d'Ali i Hussein ibn Ali, però que finalment va servir per a ell mateix. Va morir el 16 de desembre de 1316 i el va succeir el seu fill Abu Said Bahadur Khan.
Dinastia jalayírida і Oljeitu · Mubariz al-Din Muhàmmad і Oljeitu ·
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Dinastia jalayírida і Pèrsia · Mubariz al-Din Muhàmmad і Pèrsia ·
Pir Husayn
Pir Husayn ibn Amir Maḥmud ibn Amir Coban (mort el 1342) fou un príncep cobànida, fill de Xaikh Mahmud virrei ilkhànida (cobànida) de Geòrgia, i net d'amir Coban.
Dinastia jalayírida і Pir Husayn · Mubariz al-Din Muhàmmad і Pir Husayn ·
Sarbadàrida
Els sarbadars o sarbadàrides (de sarbadar, "cap en galons"; també Sarbedaran) foren una barreja de dervixos religiosos i governants seculars que van arribar al poder a la part occidental del Khorasan quan es va desintegrar l'imperi il-kànida de Pèrsia després del 1335.
Dinastia jalayírida і Sarbadàrida · Mubariz al-Din Muhàmmad і Sarbadàrida ·
Sultaniyya
Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.
Dinastia jalayírida і Sultaniyya · Mubariz al-Din Muhàmmad і Sultaniyya ·
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Dinastia jalayírida і Tabriz · Mubariz al-Din Muhàmmad і Tabriz ·
Timurtaix
* Per altres personatges amb el mateix nom vegeu Timurtash (Timurtaix) Hussam-ad-Din Timurtaix (vers 1105-1152) fou emir ortúkida de Mardin i regent d'Alep, fill d'Ilghazi I i el seu successor a Mardin.
Dinastia jalayírida і Timurtaix · Mubariz al-Din Muhàmmad і Timurtaix ·
Togha Temur (il-kànida)
Togha Temur, Togha Timur o Toka Timur fou el darrer il-kan mongol de Pèrsia.
Dinastia jalayírida і Togha Temur (il-kànida) · Mubariz al-Din Muhàmmad і Togha Temur (il-kànida) ·
Uways ibn Hasan
Shaykh Uways ibn Hasan-i Buzurg o Uways I fou un emir jalayírida que va governar a l'Iraq central i del sud, i a l'Azerbaidjan i Pèrsia occidental del 1356 al 1374.
Dinastia jalayírida і Uways ibn Hasan · Mubariz al-Din Muhàmmad і Uways ibn Hasan ·
Xah Xuia
Abu l-Fawaris Jamal (o Jalal) al-Din Shah Shuja ibn Muhammad ibn Muzaffar ibn al-Mansnr ibn Hajji Khusrawi al-Khurasaní (10 de març de 1333 -9 d'octubre de 1384) fou emir muzaffàrida de Pèrsia fill i successor del fundador Mubariz al-Din Muhàmmad.
Dinastia jalayírida і Xah Xuia · Mubariz al-Din Muhàmmad і Xah Xuia ·
Xaraf al-Din Mahmud Xah
Xaraf al-Din Mahmud Xah fou el fundador de la dinastia coneguda com a indjúida que va regnar al Fars, Isfahan i Luristan al.
Dinastia jalayírida і Xaraf al-Din Mahmud Xah · Mubariz al-Din Muhàmmad і Xaraf al-Din Mahmud Xah ·
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
Dinastia jalayírida і Xiraz · Mubariz al-Din Muhàmmad і Xiraz ·
Xuixtar
Xuixtar - شوشتر, Tustar - és una ciutat i antiga fortalesa a la província de Khuzestan a l'Iran a uns 92 km d'Ahwaz, la capital provincial.
Dinastia jalayírida і Xuixtar · Mubariz al-Din Muhàmmad і Xuixtar ·
Yazd
Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).
Dinastia jalayírida і Yazd · Mubariz al-Din Muhàmmad і Yazd ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Dinastia jalayírida і Mubariz al-Din Muhàmmad
- Què tenen en comú Dinastia jalayírida і Mubariz al-Din Muhàmmad
- Semblances entre Dinastia jalayírida і Mubariz al-Din Muhàmmad
Comparació entre Dinastia jalayírida і Mubariz al-Din Muhàmmad
Dinastia jalayírida té 153 relacions, mentre que Mubariz al-Din Muhàmmad té 123. Com que tenen en comú 38, l'índex de Jaccard és 13.77% = 38 / (153 + 123).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Dinastia jalayírida і Mubariz al-Din Muhàmmad. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
