Accés més ràpid que el navegador!
123 les relacions: Abaqa, Abu Said Bahadur Khan, Abu-Ishaq Jamal-ad-Din, Akhidjuk, Al-Mútadid I (abbàssida del Caire), Al-Muzaffar ben Mansur, Alí ibn Abi-Tàlib, Alcorà, Ali Padshah, Amir Coban, Arpa Khan, Atabeg, Awghanis, Azerbaidjan, Bafq, Bagdad, Bam, Berdibeg, Cadi, Califat Abbàssida, Cobànides, Darab, Dinastia jalayírida, Dinastia Kart, Diyarbakır, El Caire, Emir, Garmsir, Gúrides, Ghazi (guerrer), Ghiyath al-Din Khay Khusraw, Ghiyath al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din, Golf Pèrsic, Guerra santa, Gulpayagan, Hasan Buzurg, Hasan Kücük, Herat, Horda d'Or, Idhadj, Il-kanat, Imad al-Din Sultan Ahmad, Imperi Sassànida, Indjúida, Iraq ajamita, Isfahan, Istakhr, Janibeg, Jiroft, Jurmes, ..., Kaixan, Kara-khitai, Karaunes, Kazerun, Kerman, Khurasan (província mongola), Kirman, Kutb al-Din Shah Mahmud, Llista de califes abbàssides del Caire, Masud Xah Djalal al-Din, Maybud, Màlik Aixraf, Merv, Miyana, Mubariz al-Din Shah Yahya, Muzaffàrida, Nain, Nawruzis, Naxçıvan, Nusrat al-Din Shah Muzaffar, Oljeitu, Parasanga, Pèrsia, Pir Husayn, Província de Lorestan, Rafsanjan, Regne d'Ormuz, Sabzevar, Sarbadàrida, Shah Husayn, Shah Mansur, Sirjan, Sistan, Sufisme, Sulayman Khan, Sultan Baiazid, Sultan Shibli, Sultan Uways, Sultaniyya, Tabriz, Timurtaix, Togha Temur (il-kànida), Turcman, Ulema, Ulus, Uways ibn Hasan, Uzbeg Khan, Xabanqara, Xah Sultan, Xah Xuia, Xaraf al-Din Mahmud Xah, Xiisme, Xiraz, Xirazi, Xuixtar, Xulistan, Yazd, 1 de novembre, 10 de març, 13 de setembre, 1314, 1333, 1343, 1353, 1354, 1356, 1358, 2 d'agost, 22 de maig, 6 de setembre, 7 de juliol, 8 de juny, 9 de setembre. Ampliar l'índex (73 més) »
Abaqa
Abaqa (1234 - 1282) fou el segon kan mongol de Pèrsia (il-kan), successor del seu pare Hulegu.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Abaqa · Veure més »
Abu Said Bahadur Khan
Abu-Saïd Bahadur-Khan (Ujan, 2 de juny de 1305-Karabagh, 30 de novembre de 1335), fou el novè Il-kan de Pèrsia, fill i successor d'Oljeitu, i la seva mare era Hajji Khatun.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Abu Said Bahadur Khan · Veure més »
Abu-Ishaq Jamal-ad-Din
Abu-Ishaq Jamal-ad-Din (Abu Ishaq Indju Djamal al-Din Xah Xaykh Abu Ishaq ibn Mahmud Xah Indju) fou un governant del Fars, Iraq Adjemí (Isfahan) i part del sud de l'Iran del 1343 al 1354 probablement amb el títol de sultà o xa (shah), però inicialment com a amir.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Abu-Ishaq Jamal-ad-Din · Veure més »
Akhidjuk
Akhidjuk (Petit Akhi) (mort 1359) fou el malnom d'un emir de nom desconegut que va governar a Tabriz al.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Akhidjuk · Veure més »
Al-Mútadid I (abbàssida del Caire)
Abu-l-Fath Abu-Bakr al-Mútadid bi-L·lah ——, més conegut pel seu làqab com a al-Mútadid I (?-1362), fou califa abbàssida del Caire (1352-1362), sota la tutela dels mamelucs d'Egipte.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Al-Mútadid I (abbàssida del Caire) · Veure més »
Al-Muzaffar ben Mansur
Sharaf al-Din Al-Muzaffar ben Mansur (+1314), fou el primer membre destacat de la dinastia muzaffàrida i qui li va donar el nom.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Al-Muzaffar ben Mansur · Veure més »
Alí ibn Abi-Tàlib
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »
Alcorà
LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Alcorà · Veure més »
Ali Padshah
Ali Padshah (+ 24 de juliol de 1336) fou un amir mongol, cap dels oirats, governador del Diyarbakir i promotor del kan Musa Khan.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Ali Padshah · Veure més »
Amir Coban
Amir Coban o Čoban (امیر چوپان سلدوز) fou un amir o cap militar mongol, que va exercir gran influència al kanat mongol de Pèrsia (Il-kan).
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Amir Coban · Veure més »
Arpa Khan
Arpa Khan (? - 1336) fou el desè Il-kan de Pèrsia que va governar del 1335 al 1336.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Arpa Khan · Veure més »
Atabeg
Atabeg fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Atabeg · Veure més »
Awghanis
Els awghanis foren un tribu mongola o turco-mongola establerta al Kirman en temps del kan Abaka quan governava Kirman el kara-khitai Jalal al-Din Surghatmish, i tenien una missió de protecció; amb el temps es van multiplicar i van esdevenir propers.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Awghanis · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Azerbaidjan · Veure més »
Bafq
Bafq (persa:|بافق, transliterat Bāfq) és una ciutat de l'Iran, capital del comtat del mateix nom (Comtat de Bafq), a la província de Yazd.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Bafq · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Bagdad · Veure més »
Bam
Bam és una ciutat de l'Iran a la província de Kerman, centre del comtat de Bam al sud-oest del gran de desert de Dasht-i Lut, a 193 km de Kirman, a uns 1.100 metres sobre el nivell de la mar.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Bam · Veure més »
Berdibeg
Berdibeg fou kan de l'Horda d'Or (1357-1359), fill de Janibeg al que va succeir.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Berdibeg · Veure més »
Cadi
Un cadi (de l'àrab) és, en el món musulmà, un jutge que aplica la xaria, la llei religiosa islàmica; en conseqüència els cadis tenen jurisdicció sobre aquells temes legals que afecten la xaria i exerceixen funcions civils, judicials i religioses.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Cadi · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Califat Abbàssida · Veure més »
Cobànides
Mapa Cobànides o Cubànides (Čubànides o Čobànides, Cupànides o Copànides, Cupanites o Cubanites, persa سلسله امرای چوپانی Amir Chupani) fou una dinastia d'amirs mongols.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Cobànides · Veure més »
Darab
Darab (anteriorment Darabgerd, àrab Darabjird o Darabdjird) és una vila iraniana, capital del comtat del mateix nom, a la província de Fars, situada a una plana a uns 228 km al sud-est de Xiraz.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Darab · Veure més »
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Dinastia jalayírida · Veure més »
Dinastia Kart
La dinastia Kart o Kurt també kàrtida o kúrtida (persa Al-e Kart o Al-e Kort) fou una dinastia que va governar a Pèrsia oriental i Afganistan del 1245 al 1389 amb capital a Herat.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Dinastia Kart · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Diyarbakır · Veure més »
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і El Caire · Veure més »
Emir
Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Emir · Veure més »
Garmsir
Garmsir és una població de l'Afganistan, capital del districte de Garmsir a la província de Helmand.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Garmsir · Veure més »
Gúrides
Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides, autoanomenats xansabànides, foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Gúrides · Veure més »
Ghazi (guerrer)
Ghazi eren aquells guerrers musulmans que participaven en una incursió contra els infidels.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Ghazi (guerrer) · Veure més »
Ghiyath al-Din Khay Khusraw
Ghiyath al-Din Khay Khusraw (+1338) fou emir indjúida de facto, fill del fundador de la dinastia Xaraf al-Din Mahmud Xah.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Ghiyath al-Din Khay Khusraw · Veure més »
Ghiyath al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din
Ghiyath al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din Fadhl Allah (+ 1336) fou un ministre i polític del il-kanat mongol de Pèrsia, fill del historiador i polític Rashid-al-Din al-Hamadani, un jueu convertit al islam.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Ghiyath al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din · Veure més »
Golf Pèrsic
Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Golf Pèrsic · Veure més »
Guerra santa
La guerra santa és una guerra justificada per raons religioses, que els seus promotors qualifiquen com a guerra estimada per Déu i que condueix a la salvació eterna els seus executants.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Guerra santa · Veure més »
Gulpayagan
Gulpayagan, Gulpaigan o Golpāyegān és una ciutat de l'Iran a la província d'Isfahan a uns 145 km al nord-oest d'aquesta ciutat.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Gulpayagan · Veure més »
Hasan Buzurg
Xeic Hasan, anomenat "Buzurg" ("El Gran"), fou el primer dels diversos de facto independents governants jalayírides governants d'Iraq i Iran central.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Hasan Buzurg · Veure més »
Hasan Kücük
Hasan Kücük o Hasan Küçük, també Hasan-i Kuček, Hasan-i Kučik o Hasan Kučak (حسن کوچک), (vers 1319 – 15 de desembre de 1343) fou un príncep cobànida, fill de Timurtash Coban.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Hasan Kücük · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Herat · Veure més »
Horda d'Or
L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Horda d'Or · Veure més »
Idhadj
Idhadj o Malamir fou una antiga vila de l'Iran a la riba d'un afluent del Dudjayl o Karun al Luristan del sud.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Idhadj · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Il-kanat · Veure més »
Imad al-Din Sultan Ahmad
Imad al-Din Sultan Ahmad ibn Muhammad ibn al-Muzaffar ibn al-Mansur ibn al-Hajji (nascut 1340, + 1393) fou un príncep muzaffàrida, que va governar a Kirman del 1358 al 1365 i del 1384 al 1393.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Imad al-Din Sultan Ahmad · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Imperi Sassànida · Veure més »
Indjúida
La dinastia indjúida o dels indjúides fou una dinastia que va governar Fars i Isfahan al (vers 1303-1357).
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Indjúida · Veure més »
Iraq ajamita
mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Iraq ajamita · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Isfahan · Veure més »
Istakhr
Istakhr o, erròniament, Ishtakhr (persa pahlevi: Stakhr, armeni: Stahr; siríac; Israhr; hebreu: Istahar) fou una ciutat de Fars a uns 5 km al nord de Persèpolis.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Istakhr · Veure més »
Janibeg
Janibeg (segle XIV) fou kan de l'Horda d'Or.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Janibeg · Veure més »
Jiroft
Jiroft (de vegades coneguda com a Djiruft) és una ciutat de l'Iran, al sud-est del país, a la província de Kerman, a la plana d'Hali Rud al sud de les muntanyes Bariz o Baridjan, sud-oest de Bam.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Jiroft · Veure més »
Jurmes
Els jurmes (singular jurma) foren un tribu mongola o turco-mongola establerta al Kirman en temps del kan Abaka quan governava Kirman el kara-khitai Jalal al-Din Surghatmish, i tenien una missió de protecció; amb el temps es van multiplicar i van esdevenir propers.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Jurmes · Veure més »
Kaixan
Kaixan és una ciutat del Jibal (Mèdia) a la província d'Isfahan, Iran, amb una població de 272.359 habitants el 2005.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Kaixan · Veure més »
Kara-khitai
El kanat karakitai, imperi kara-kitan o imperi de l'Est (en mongol Хар Хятан; Kara Kidan; en xinès 西遼; en pinyin Xī Liáo) fou un imperi fundat pels mongols kitan de l'Àsia Central del 1124-1218.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Kara-khitai · Veure més »
Karaunes
Karaunes o Qaraunes (negres o barrejats) a vegades també anomenats Neguderis o Nikudaris (que realment formen un grup similar però separat) foren un grup mongol que es va establir a l'Afganistan i est de Pèrsia.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Karaunes · Veure més »
Kazerun
Kazerun, Kazarun o Kazirun és una ciutat de Fars a l'Iran entre Xiraz i Bushehr.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Kazerun · Veure més »
Kerman
La porta de Masjid per la qual va entrar Agha Mohammad Khan. Kerman és una ciutat de l'Iran.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Kerman · Veure més »
Khurasan (província mongola)
Khurasan o Khorasan fou una província de l'Imperi Mongol i després de l'il-kan de Pèrsia.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Khurasan (província mongola) · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Kirman · Veure més »
Kutb al-Din Shah Mahmud
Kutb al-Din Shah Mahmud ibn Mubariz al-Din Muhammad (+ 13 de març de 1375), fou un príncep muzaffàrida, que el 1358 va enderrocar al seu pare aliat a un germà i un cosí, que es van repartir el poder, per seguidament disputar-se el patrimoni entre ells.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Kutb al-Din Shah Mahmud · Veure més »
Llista de califes abbàssides del Caire
Llista dels califes abbàssides del Caire des del trasllat de la seu califal en aquesta ciutat pels mamelucs, després del saqueig de Bagdad pels mongols, fins a l'adopció del títol califal pels soldans otomans d'Istanbul.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Llista de califes abbàssides del Caire · Veure més »
Masud Xah Djalal al-Din
Masud Shah Djalal al-Din (+ 1342) fou emir indjúida de Fars.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Masud Xah Djalal al-Din · Veure més »
Maybud
Maybud és una ciutat del comtat d'Ardakan a la província (ustan) de Yadz a uns 50 km al nord-oest d'aquesta, a la vora del Gran Desert, sent irrigada per mitjà de qanat.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Maybud · Veure més »
Màlik Aixraf
Màlik Aixraf (mort el 1357) fou un príncep cobànida, fill de Timurtaix Coban, i darrer sobirà de la família.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Màlik Aixraf · Veure més »
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Merv · Veure més »
Miyana
Mapa del comtat dins l'Azerbaidjan Oriental Miyana, Miyaneh o Meyaneh (شهرستان میانه, antigament Miyanidj) és una ciutat i municipi de l'Iran a la riba del Kizil Uzen, afluent del Safid Rud, al sud-est de l'Azerbaidjan (regió, part persa).
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Miyana · Veure més »
Mubariz al-Din Shah Yahya
Mubariz al-Din Shah Yahya ibn al-Muzaffar ben Mansur (8 de juny de 1343-1393) fou un príncep muzaffàrida que va governar habitualment Yadz (1353-1393) i per períodes breus a Isfahan (1384-1385) i a Xiraz 1387-1388.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Mubariz al-Din Shah Yahya · Veure més »
Muzaffàrida
Mapa de Pèrsia a la meitat del segle XIV La dinastia muzaffàrida o dels muzaffàrides fou una nissaga que va governar Pèrsia central i occidental quan es va desfer l'imperi mongol il-kànida.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Muzaffàrida · Veure més »
Nain
* Nain (Na'in o Nayin), ciutat de l'Iran.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Nain · Veure més »
Nawruzis
Els nawruzis foren un tribu mongola establerta a l'Iran, a la regió del Kirman, al.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Nawruzis · Veure més »
Naxçıvan
Mausoleu Naxçıvan -pronunciat Nakhtxivan, de vegades anomenada Nachitschewan, Nakhchyvan, Nakhicevan, Nakhichevan’ o Nakhjavan- és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital de la República Autònoma de Nakhtxivan.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Naxçıvan · Veure més »
Nusrat al-Din Shah Muzaffar
Nusrat al-Din Shah Muzaffar (nascut 1325, mort juliol de 1353) fou un príncep muzaffàrida, fill gran de Mubariz al-Din Muhàmmad.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Nusrat al-Din Shah Muzaffar · Veure més »
Oljeitu
Mausoleu Oljeitu, Oldjeytu, Oldjeitu, Oljeytu, Öljaitü, Olcayto o Uljeitu —en mongol Өлзийт Хаан— de nom complet Ghiyath al-Din Muhammad Karbanda, després Khudabanda que vol dir 'home de Déu', Oljeitu Sultan —en persa محمد خدابنده - اولجایتو) — fou el vuitè kan il-kànida de Pèrsia del 1304 al 1316. El seu nom ("Ölziit" o Oljeitu) vol dir "beneït" en mongol (1262 -16 de desembre de 1316) Era fill del kan Arghun, germà i successor de Mahmud Ghazan i besnet d'Hulagu el fundador de la dinastia. Sent infant fou batejat amb el nom Nicolau en honor del papa Nicolau IV amb el qual el seu pare havia tingut tractes, però després es va fer budista; quan el seu germà Ghazan es va fer musulmà sunnita, el va seguir i va oscil·lar entre hanafites i xafiïtes fins que es va passar al xiisme. Va pujar al tron succeint el seu germà i va establir la seva residència principal a Sultaniyya al sud-est de la moderna Zandjan, ciutat fundada per Arghun però que no es va acabar fins al 1313. De fet encara que hi passava temporades tenia costums nòmades i per tant residia a diversos llocs. Va gaudir d'un regnat excepcionalment pacífic, durant el qual només es van produir tres expedicions militars: el 1307 quan va intentar amb grans mitjans conquerir la província de Gilan a la vora de la mar Càspia; el 1312/1313 quan va organitzar la darrera expedició a territori mameluc assetjant sense èxit Rahbat al-Sham (Rahba) a l'Eufrates; i el 1314 quan va haver de marxar cap a l'est per oposar-se a una invasió del Khorasan pel mongols de Txagatai. El gran visir de Ghazan, l'historiador Raixid-ad-Din, va restar en funcions; en canvi el seu col·lega Sal al-Din Sawaji fou destituït i executat el 1312 i substituït per Tadj al-Din Ali Shah que no es va entendre amb Rashid al-Din i finalment es va acordar que cadascun governaria en unes àrees i uns territoris; a Rashid li va pertocar el centre i sud i a Tadj al-Din el nord-est i oest (Mesopotàmia i Anatòlia). Fin després de la mort d'Oljeitu, Tadj al-Din no va aconseguir fer eliminar a Rashid al-Din i va aconseguir morir de mort natural. Oljeitu va fer construir un mausoleu per dur les restes d'Ali i Hussein ibn Ali, però que finalment va servir per a ell mateix. Va morir el 16 de desembre de 1316 i el va succeir el seu fill Abu Said Bahadur Khan.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Oljeitu · Veure més »
Parasanga
Parasanga (en grec παρασάγγης) fou una mesura persa de longitud esmentada sovint pels escriptors grecs.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Parasanga · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Pèrsia · Veure més »
Pir Husayn
Pir Husayn ibn Amir Maḥmud ibn Amir Coban (mort el 1342) fou un príncep cobànida, fill de Xaikh Mahmud virrei ilkhànida (cobànida) de Geòrgia, i net d'amir Coban.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Pir Husayn · Veure més »
Província de Lorestan
Comtats de Lorestan Khorramabad La província de Lorestan (també província de Luristan, de Lurestan o de Loristan; en persa Lorestān; en lori: Luressu) és una divisió administrativa de l'Iran a la part occidental del país, a les muntanyes Zagros.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Província de Lorestan · Veure més »
Rafsanjan
Rafsanjan o Rafsandjan (farsi رفسنجان) és una ciutat de l'Iran al Kirman a 120 km a l'oest de Kerman (ciutat, capital de la província).
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Rafsanjan · Veure més »
Regne d'Ormuz
El regne d'Ormuz, Hormuz o Ormus fou un estat musulmà que va existir com a feudatari dels muzaffàrides fins vers el 1300, com a feudatari de Kays fins vers el 1329, com independent del 1330 al 1514 i com a protectorat portuguès del 1514 al 1622.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Regne d'Ormuz · Veure més »
Sabzevar
Sabzevar és una ciutat a la província Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, a la vora del Gran desert, amb una població aproximada de 214.165 habitants (2005).
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Sabzevar · Veure més »
Sarbadàrida
Els sarbadars o sarbadàrides (de sarbadar, "cap en galons"; també Sarbedaran) foren una barreja de dervixos religiosos i governants seculars que van arribar al poder a la part occidental del Khorasan quan es va desintegrar l'imperi il-kànida de Pèrsia després del 1335.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Sarbadàrida · Veure més »
Shah Husayn
Shah Husayn ibn Shah Muzaffar ibn Muhammad ibn Muzaffar fou un príncep muzaffàrida (n. vers 1350 + 1383) que va exercir càrrecs de segon ordre dins l'estat familiar.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Shah Husayn · Veure més »
Shah Mansur
Shah Mansur ibn Shah Muzaffar ibn Muhammad ibn Muzaffar (n. abans de 1350, + en combat el 1393) fou un príncep muzaffàrida que va exercir el poder suprem al Khuzestan (1382-1393), a Shiraz/Fars del 1388 al 1393 i a Isfahan del 1391 al 1393).
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Shah Mansur · Veure més »
Sirjan
Sirjan (de vegades apareix com a Sirdjan) és una ciutat de Kirman, la principal ciutat de la regió del segle VII al X. Està situada a uns 150 km al sud-oest de la ciutat de Kerman.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Sirjan · Veure més »
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Sistan · Veure més »
Sufisme
Ritual sufí a Khartum El sufisme o tassàwwuf (sufigari; en turc:; en urdú) és una tradició mística islàmica de caràcter esotèric, practicada per musulmans però també per no musulmans, que abasta una gran amplitud de pràctiques dedicades a l'amor diví i al cultiu del cor.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Sufisme · Veure més »
Sulayman Khan
Ilyas Sulayman Khan (Persian: ﺳﻠﻴﻤﻥ ﺧﺎﻥ) fou un kan ilkhànida (1339-1346).
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Sulayman Khan · Veure més »
Sultan Baiazid
Sultan Baiazid ibn Mubariz al-Din Muhammad fou un príncep muzaffàrida (+1393), fill de Mubariz al-Din Muhàmmad i de la seva segona esposa Badi al-Jamal.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Sultan Baiazid · Veure més »
Sultan Shibli
Sultan Shibli Hilal ibn Shah Shuja (segle XIV) fou un príncep muzaffàrida, fill de Shah Shuja i d'una princesa awghani (germana de l'amir awghani Surghutmish).
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Sultan Shibli · Veure més »
Sultan Uways
Sultan Uways ibn Shah Shuja (+ 1380) fou un príncep muzaffàrida, fill gran i presumpte hereu del seu pare Shah Shuja ibn Mubariz al-Din Muhammad.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Sultan Uways · Veure més »
Sultaniyya
Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Sultaniyya · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Tabriz · Veure més »
Timurtaix
* Per altres personatges amb el mateix nom vegeu Timurtash (Timurtaix) Hussam-ad-Din Timurtaix (vers 1105-1152) fou emir ortúkida de Mardin i regent d'Alep, fill d'Ilghazi I i el seu successor a Mardin.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Timurtaix · Veure més »
Togha Temur (il-kànida)
Togha Temur, Togha Timur o Toka Timur fou el darrer il-kan mongol de Pèrsia.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Togha Temur (il-kànida) · Veure més »
Turcman
El turcman (Туркмен, ISO 639-1: tk, ISO 639-2: tuk) és una llengua turquesa que inclou més de sis milions de parlants, especialment al Turkmenistan, on és llengua oficial, l'Afganistan, l'Iraq, l'Iran i d'altres estats veïns.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Turcman · Veure més »
Ulema
Un ulema (de l'àrab, sing., lit. ‘que sap’) és un doctor de la llei islàmica expert en qüestions jurídiques i teològiques.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Ulema · Veure més »
Ulus
La columna de Julien a Ulus Ulus és un semt (barri) d'Ankara, la capital de Turquia.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Ulus · Veure més »
Uways ibn Hasan
Shaykh Uways ibn Hasan-i Buzurg o Uways I fou un emir jalayírida que va governar a l'Iraq central i del sud, i a l'Azerbaidjan i Pèrsia occidental del 1356 al 1374.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Uways ibn Hasan · Veure més »
Uzbeg Khan
Uzbeg Khan (Özbeg, Uzbek, Ozbeg) fou kan de l'Horda d'Or, successor de Toktu Khan.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Uzbeg Khan · Veure més »
Xabanqara
Els xabanqara (Xabankara) foren una tribu kurda de la Pèrsia meridional que van donar nom a una regió a l'edat mitjana.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Xabanqara · Veure més »
Xah Sultan
* Xah Sultan (filla de Selim I), princesa otomana del s. XVI.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Xah Sultan · Veure més »
Xah Xuia
Abu l-Fawaris Jamal (o Jalal) al-Din Shah Shuja ibn Muhammad ibn Muzaffar ibn al-Mansnr ibn Hajji Khusrawi al-Khurasaní (10 de març de 1333 -9 d'octubre de 1384) fou emir muzaffàrida de Pèrsia fill i successor del fundador Mubariz al-Din Muhàmmad.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Xah Xuia · Veure més »
Xaraf al-Din Mahmud Xah
Xaraf al-Din Mahmud Xah fou el fundador de la dinastia coneguda com a indjúida que va regnar al Fars, Isfahan i Luristan al.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Xaraf al-Din Mahmud Xah · Veure més »
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Xiisme · Veure més »
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Xiraz · Veure més »
Xirazi
Xirazi, de Xiraz a Pèrsia, és una dinastia que va governar al sultanat de Kilwa i el nom donat als emigrants perses a l'Àfrica.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Xirazi · Veure més »
Xuixtar
Xuixtar - شوشتر, Tustar - és una ciutat i antiga fortalesa a la província de Khuzestan a l'Iran a uns 92 km d'Ahwaz, la capital provincial.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Xuixtar · Veure més »
Xulistan
Xulistan (literalment País dels xuls o País Xul) és una regió històrica del Fars a l'Iran.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Xulistan · Veure més »
Yazd
Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і Yazd · Veure més »
1 de novembre
El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і 1 de novembre · Veure més »
10 de març
El 10 de març és el seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el setantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і 10 de març · Veure més »
13 de setembre
El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і 13 de setembre · Veure més »
1314
Sense descripció.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і 1314 · Veure més »
1333
Sense descripció.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і 1333 · Veure més »
1343
El 1343 (MCCCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і 1343 · Veure més »
1353
Sense descripció.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і 1353 · Veure més »
1354
Porta dels Apòstols de la catedral de València.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і 1354 · Veure més »
1356
El 1356 (MCCCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і 1356 · Veure més »
1358
Sense descripció.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і 1358 · Veure més »
2 d'agost
El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і 2 d'agost · Veure més »
22 de maig
El 22 de maig és el cent quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і 22 de maig · Veure més »
6 de setembre
El 6 de setembre és el dos-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і 6 de setembre · Veure més »
7 de juliol
El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і 7 de juliol · Veure més »
8 de juny
El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і 8 de juny · Veure més »
9 de setembre
El 9 de setembre és el dos-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mubariz al-Din Muhàmmad і 9 de setembre · Veure més »
