Taula de continguts
89 les relacions: Abbas III, Ahmet III, Aksaray, Anatòlia, Azov (Rostov), Bagdad, Bòsnia, Belgrad, Bender, Buh Meridional, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Crimea, Daguestan, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Osman, Dnièster, Doğubayazıt, Edirne, Gandja, Genísser, Imperi Otomà, Imperi Rus, Istanbul, Kanat de Crimea, Kars, Kirkuk, Mehmet IV, Moldàvia, Mossul, Mugan, Mustafà II, Najd, Nàdir-Xah Afxar, Niš, Oltènia, Osman I, Osman III, Otxàkiv, Palau de Topkapı, Patrona Halil, Pau de Passarowitz, Pèrsia, Polònia, Regne de les Dues Sicílies, Sant Petersburg, Sava, Síria, Sunnisme, Tabriz, Tahmasp II, ... Ampliar l'índex (39 més) »
- Morts el 1754
- Naixements del 1696
- Persones d'Edirne
Abbas III
Abbas III (1732 - 1740) fou xa safàvida de Pèrsia (1732 - 1736).
Veure Mahmut I і Abbas III
Ahmet III
Ahmet III (30 de desembre de 1673 — 1 de juliol de 1736) va ser el 23è soldà de l'Imperi Otomà entre el 1703 i el 1730.
Veure Mahmut I і Ahmet III
Aksaray
Aksaray ('palau blanc') és una ciutat de Turquia a la regió d'Anatòlia Central, capital i districte de la província d'Aksaray.
Veure Mahmut I і Aksaray
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Mahmut I і Anatòlia
Azov (Rostov)
Azov - Азов - és una ciutat de Rússia a la província de Rostov.
Veure Mahmut I і Azov (Rostov)
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Veure Mahmut I і Bagdad
Bòsnia
Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar).'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Bòsnia (en bosnià i croat, Bosna; en serbi, Босна) és la regió del nord de l'actual estat de Bòsnia i Hercegovina, si bé no té fronteres oficials que la separin de la regió d'Hercegovina, al sud del país.
Veure Mahmut I і Bòsnia
Belgrad
Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.
Veure Mahmut I і Belgrad
Bender
Fortalesa de Bendery. Cementiri a Bendery. Bender o Bendery,, Monitorul Oficial al Republicii Moldova, no.
Veure Mahmut I і Bender
Buh Meridional
Mapa del Buh Meridional (en lituà) Mapa dels rius d'Ucraïna (en alemany) La confluència del riu Inhul amb el '''Buh Meridional''' a Mikolaiv, óblast de Mikolaiv, vista aèria des de 10 km. El Buh Meridional o Hípanis (ucraïnès: Півде́нний Буг, Pivdennyi Buh, a vegades Бог, Boh, o Півде́нний Бог, Pivdennyi Boh; turc: Aksu; grec antic: Hypanis) és un riu d'Ucraïna.
Veure Mahmut I і Buh Meridional
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Veure Mahmut I і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Crimea
La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.
Veure Mahmut I і Crimea
Daguestan
El canó de Sulak és un dels canons més profunds del món auls abandonats al Daguestan Poble abandonat dels Lesguians de Grar Daguestan, oficialment la República del Daguestan, és una república de Rússia situada al Caucas del Nord, a l'Europa del Est, al llarg de la mar Càspia.
Veure Mahmut I і Daguestan
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Mahmut I і Dinastia dels Habsburg
Dinastia Osman
La dinastia Osman, dinastia osmanlí, dinastia otomana o Casa Imperial d'Osman va regir l'Imperi Otomà des de 1299 a 1923 (amb la destitució de Mehmet VI i la instauració de la República de Turquia).
Veure Mahmut I і Dinastia Osman
Dnièster
El Dnièster (en ucraïnès Дністép, Dnister; en romanès Nistru; en rus Днестр, Dniestr; en Τύρας, Tyras, derivat d'un mot escita; també anomenat, antigament, Danastris o Danastus, nom derivat de l'arrel indoirànica don, que vol dir 'aigua') és un riu amb una longitud de 1.362 kilòmetres que neix a Ucraïna, marca la frontera amb Moldàvia i desemboca a la mar Negra.
Veure Mahmut I і Dnièster
Doğubayazıt
Doğubayazıt (de vegades Doğubeyazıt, en kurd Bazîd, en armeni Դարոյնք, Դարենից o Պակովան transliterat Daroynk, Darenic o Pakovan) és una ciutat de Turquia a la part oriental del país, capital del districte homònim, a la província d'Agri.
Veure Mahmut I і Doğubayazıt
Edirne
Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antigament Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.
Veure Mahmut I і Edirne
Gandja
Gandja és la segona ciutat més important de l'Azerbaidjan, que durant el període tsarista es va dir Elizavétpol i durant el període soviètic Kirovabad.
Veure Mahmut I і Gandja
Genísser
Els geníssers foren un cos d'elit de la infanteria de l'exèrcit otomà encarregat, entre d'altres tasques, de la custòdia i salvaguarda del soldà otomà, així com de les dependències de palau, i, de fet, era considerada la seva «guàrdia pretoriana».
Veure Mahmut I і Genísser
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Mahmut I і Imperi Otomà
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Veure Mahmut I і Imperi Rus
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Veure Mahmut I і Istanbul
Kanat de Crimea
El Kanat de Crimea fou el kanat dels tàtars de Crimea des del 1441 fins al 1783 establert al voltant de la península de Crimea.
Veure Mahmut I і Kanat de Crimea
Kars
Kars (en armeni Կարս, Kars o Ղարս, Ghars, en àzeri Qars) és una ciutat del nord-est de Turquia, capital de la província de Kars.
Veure Mahmut I і Kars
Kirkuk
Kirkuk, també Karkuk o Kerkuk, formes avui dia poc usades és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació homònima.
Veure Mahmut I і Kirkuk
Mehmet IV
Mehmet IV (2 de gener de 1642-1693) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1648 a 1687.
Veure Mahmut I і Mehmet IV
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Veure Mahmut I і Moldàvia
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Veure Mahmut I і Mossul
Mugan
Mugan, Mughan, Mughan o Mukan o país Talix, Talish o Talyx és una regió de l'Azerbaidjan, que forma la seva part més meridional.
Veure Mahmut I і Mugan
Mustafà II
Mustafà II (6 de febrer de 1664 – 31 de desembre del 1703) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1695 al 1703.
Veure Mahmut I і Mustafà II
Najd
La regió històrica del Najd en (verd clar) i les divisions administratives modernes a l'Aràbia Saudita El Najd és una regió de la part central de la Península Aràbiga.
Veure Mahmut I і Najd
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Veure Mahmut I і Nàdir-Xah Afxar
Niš
Niš (Ниш, amb š sonant com a xeix, del romà Naissus) és una ciutat de Sèrbia (antiga Iugoslàvia) amb coordenades 43.3° N 21.9° E, situada vora el riu Nišava, amb una població de 374,300 (2004).
Veure Mahmut I і Niš
Oltènia
Mapa de Romania amb Oltènia assenyalada Oltènia (Petita Valàquia en antigues versions, amb els noms en llatí Wallachia Minor, Wallachia Alutana, Wallachia Caesarea usats entre 1718 i 1739) és una regió històrica i geogràfica de Romania.
Veure Mahmut I і Oltènia
Osman I
Osman I (o) (1258-1326) va ser cabdill de la tribu turca dels Kayı i el fundador de la dinastia que va establir i governar l'Imperi Otomà.
Veure Mahmut I і Osman I
Osman III
Osman III (2 de gener de 1699 – 30 d'octubre de 1757) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1754 fins a la seva mort 3 anys més tard.
Veure Mahmut I і Osman III
Otxàkiv
Església de Sant Nicolau, a Otxàkiv Escut Otxàkiv (en Очаків, en Очаков Otxàkov, en tàtar de Crimea i turc Özi o Özü, en romanès Oceakiv) és una ciutat de l'óblast de Mikolaiv al sud d'Ucraïna, capital del raion (districte) d'Otxàkivsky, i al mateix temps formen (exclusivament la ciutat) un raion de l'óblast.
Veure Mahmut I і Otxàkiv
Palau de Topkapı
El palau de Topkapı és un dels més grans palaus de la ciutat d'Istanbul a Turquia.
Veure Mahmut I і Palau de Topkapı
Patrona Halil
Fets de la revolta de Patrona; pintats per Jean-Baptiste van Mour Patrona Halil va ser un revolucionari nascut a Khurpishte o Khrupista (moderna Arghos Orestikon al sud de Kastoria a Grècia) però d'origen albanès cap a l'any 1680 i mort a Istanbul el 25 de novembre de l'any 1730.
Veure Mahmut I і Patrona Halil
Pau de Passarowitz
La Pau de Passarowitz (pel nom alemany de la ciutat sèrbia de Požarevac, on se signà el 1718) fou un tractat entre l'Imperi Otomà i Àustria, al que es va afegir la República de Venècia, que tancava la Guerra austro-turca (1716-1718).
Veure Mahmut I і Pau de Passarowitz
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Mahmut I і Pèrsia
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Veure Mahmut I і Polònia
Regne de les Dues Sicílies
El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.
Veure Mahmut I і Regne de les Dues Sicílies
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Veure Mahmut I і Sant Petersburg
Sava
El Sava és un gran riu navegable afluent del Danubi que flueix per les actuals Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina i Sèrbia.
Veure Mahmut I і Sava
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Veure Mahmut I і Síria
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Veure Mahmut I і Sunnisme
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Veure Mahmut I і Tabriz
Tahmasp II
Moneda de Tahmasp II Tahmasp II (1704? – 1740) fou xa safàvida de Pèrsia (1722 - 1732).
Veure Mahmut I і Tahmasp II
Tbilissi
Tbilissi (თბილისი,; Тбилиси, Tbilissi) també anomenada amb l'antic nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari.
Veure Mahmut I і Tbilissi
Turc otomà
El turc otomà (en turc otomà لسان عثمانى, Lisân-ı Osmânî; en turc (modern), Osmanlı Türkçesi o Osmanlıca) és la variant del turc utilitzada com a idioma administratiu i literari de l'Imperi Otomà.
Veure Mahmut I і Turc otomà
Vidin
Vidin és una ciutat al nord-oest de Bulgària.
Veure Mahmut I і Vidin
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Veure Mahmut I і Viena
Wahhabisme
El wahhabisme —de l'àrab — és un moviment fonamentalista musulmà sorgit com una branca del sunnisme i en especial de l'escola hanbalita.
Veure Mahmut I і Wahhabisme
1 de febrer
El primer de febrer és el trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Mahmut I і 1 de febrer
10 de gener
El 10 de gener és el desè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Veure Mahmut I і 10 de gener
13 de desembre
El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Mahmut I і 13 de desembre
15 de setembre
El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Mahmut I і 15 de setembre
1654
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Mahmut I і 1654
1695
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Mahmut I і 1695
1696
;Països Catalans.
Veure Mahmut I і 1696
1703
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Mahmut I і 1703
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Veure Mahmut I і 1718
1730
;Països catalans.
Veure Mahmut I і 1730
1731
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Mahmut I і 1731
1736
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Mahmut I і 1736
1737
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Mahmut I і 1737
1739
;Països catalans;Resta del món.
Veure Mahmut I і 1739
1740
;Països Catalans.
Veure Mahmut I і 1740
1743
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Mahmut I і 1743
1745
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Mahmut I і 1745
1746
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Mahmut I і 1746
1747
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.
Veure Mahmut I і 1747
1748
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Mahmut I і 1748
1754
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Mahmut I і 1754
1757
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Mahmut I і 1757
18 de setembre
El 18 de setembre és el dos-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Mahmut I і 18 de setembre
2 d'agost
El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs.
Veure Mahmut I і 2 d'agost
2 d'octubre
El 2 d'octubre és el dos-cents setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Mahmut I і 2 d'octubre
2 de juliol
El 2 de juliol és el cent vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Mahmut I і 2 de juliol
2 de maig
El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Veure Mahmut I і 2 de maig
23 d'agost
El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Mahmut I і 23 d'agost
25 de març
El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Mahmut I і 25 de març
25 de novembre
El 25 de novembre o 25 de santandria és el tres-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trentè en els anys de traspàs.
Veure Mahmut I і 25 de novembre
30 de maig
El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Mahmut I і 30 de maig
31 de març
El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Mahmut I і 31 de març
6 d'octubre
El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.
Veure Mahmut I і 6 d'octubre
7 de setembre
El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Mahmut I і 7 de setembre
Vegeu també
Morts el 1754
- Abraham de Moivre
- An-Nàssir Muhàmmad ibn Ishaq ibn al-Mahdí Àhmad
- Anna Ruysch
- Christian Wolff
- Cristià August I de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg
- Dorotea Krag
- Edward Cave
- Giovanni Battista Piazzetta
- Giovanni Carlo Maria Clari
- Henry Fielding
- Ignacio de Luzán Claramunt de Suelves y Gurrea
- Jacopo Francesco Riccati
- Jean-Baptiste Louis Andrault de Maulévrier
- Jean-Pierre Latz
- John Wood (arquitecte)
- José de Carvajal y Lancáster
- Ludvig Holberg
- Mahmut I
- Maria Anna d'Àustria (reina de Portugal)
- Maria Fortunata d'Este
- Maria Teresa Felicita d'Este
- Martin Bouquet
- Safdar Jang
- Tomás de Almeida
- Wu Jingzi
Naixements del 1696
- Alfons Maria de Liguori
- Anna Maria dal Violin
- Antonieta Amàlia de Brunsvic-Lüneburg
- Antonio Zanon
- Bernardo O'Connor y O'Phaly
- Chen Hongmou
- Christine Kirch
- Constantí III Mukhrani-batoni
- Cristià August I de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg
- Ernst Gottlieb Baron
- Fetih II Giray
- Francesca Cuzzoni
- František Václav Míča
- Frederic August II de Saxònia (elector)
- Giovanni Battista Tiepolo
- Henry Home, Lord Kames
- James Edward Oglethorpe
- James Keith
- Johann Caspar Vogler
- Johann Melchior Molter
- Josef Wenzel I
- Li Fangying
- Lluís Armand de Borbó-Conti (IV príncep de Conti)
- Lluís de Hohenlohe-Langenburg
- Louis François Armand de Vignerot du Plessis
- Mahmut I
- Manuela Janer Cabanyes
- Maria Celeste Crostarosa
- Marie-Anne de Vichy-Chamrond
- Maurice Greene (compositor)
- Maurici de Saxònia
- Michele Marieschi
- Mulay Abd al-Malik
- Olof Hiorter
Persones d'Edirne
- Agatàngel I
- Atanasi I de Constantinoble
- Ciril VI de Constantinoble
- Dionís V de Constantinoble
- Mahmut I
- Mehmet II
- Mehmet Talat Paixà
- Mustafà II
- Nicèfor Brienni (etnarca)
- Nikos Zachariadis
- Osman III
- Pasha-zade Kemal
- Teodor Branas
- Yirmisekiz Mehmed Çelebi