Accés més ràpid que el navegador!
128 les relacions: Afganistan, Així parlà Zaratustra, Amèrica Llatina, Anglès, Avesta, Avicenna, Índia, Àfrica, Àhmad Sanjar, Àsia, Àsia Central, Bagdad, Califa, Califat Abbàssida, Calila i Dimna, Cambridge University Press, Cassida, Companyia Britànica de les Índies Orientals, Conquesta musulmana de Pèrsia, Conte, Cultura de l'Iran, Darios el Gran, Didàctica, Edward FitzGerald (poeta), El Llibre dels Reis, Elegia, Eloqüència, Emanuel Swedenborg, Escriba, Escriptor, Europa, Farid-ad-Din Attar, Firdawsí, França, Friedrich Wilhelm Nietzsche, Fuengirola, Gazal, Gaznèvides, Gran Khorasan, Grec, Hafez, Hagiografia, Harun ar-Raixid, Herat, Història de l'Iran, Il-kanat, Imperi Aquemènida, Imperi Safàvida, Imperi Sassànida, Imperi Seljúcida, ..., Iran, Islam, Jaime Siles Ruiz, Johann Wolfgang von Goethe, Konya, Lahore, Les mil i una nits, Llatí, Lleó, Mirza Taki Khan, Muhammad Iqbal, Nasir Khusraw, Nàssir-ad-Din Xah Qajar, Nidham-al-Mulk, Nizami Gandjawi, Novel·la, Omar Khayyam, Omeies, Pahlavi, Pahlavi (desambiguació), Pakistan, Panegíric, Pantxatantra, Parsis, Persa, Persa antic, Poeta, Quartet (estrofa), Ralph Waldo Emerson, Rússia, Regne Unit, República Popular de la Xina, Retòrica, Rudaki, Rumi, Saadi, Sadik Hidayat, Samànides, Sayyid Ahmad Kasrawi Tabrizi, Segle IX, Segle VIII, Segle XIX, Segle XVI, Segle XVIII aC, Suècia, Subcontinent indi, Suec, Sufisme, Tadjikistan, Teatre persa, Teheran, Timúrides, Transoxiana, Turquia, Uzbekistan, Vis i Ramin, Visir, Vladímir Maiakovski, William Shakespeare, Xacal, Xekherazada, Xerxes I de Pèrsia, Zoroastre, Zoroastrisme, 1092, 1429, 1645, 1777, 1819, 1832, 1869, 1906, 1911, 1930, 1957, 1962, 650, 750. Ampliar l'índex (78 més) »
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Nou!!: Literatura persa і Afganistan · Veure més »
Així parlà Zaratustra
Així parlà Zaratustra: Un llibre per a tothom i per a ningú (en l'original alemany: Also sprach Zarathustra: Ein Buch für Alle und Keinen) és una obra del filòsof alemany Friedrich Nietzsche, redactada en quatre parts entre 1883 i 1885.
Nou!!: Literatura persa і Així parlà Zaratustra · Veure més »
Amèrica Llatina
L'Amèrica Llatina o Llatinoamèrica és una regió cultural del continent americà integrada pels països als quals la llengua predominant és d'origen romanç o llatí: castellà, portuguès i francès.
Nou!!: Literatura persa і Amèrica Llatina · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Literatura persa і Anglès · Veure més »
Avesta
Traducció francesa de l'Avesta per Ignaci Pietraszewski. Berlín, 1858 LAvesta és el conjunt de llibres sagrats de la religió iraniana preislàmica predicada per Zoroastre, el zoroastrisme o mazdaisme, i actualment seguida encara pels anomenats parsis.
Nou!!: Literatura persa і Avesta · Veure més »
Avicenna
Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.
Nou!!: Literatura persa і Avicenna · Veure més »
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Nou!!: Literatura persa і Índia · Veure més »
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Nou!!: Literatura persa і Àfrica · Veure més »
Àhmad Sanjar
Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan. Va néixer el novembre de 1084 (o de 1086), fill de Màlik-Xah I i una concubina. A la mort del seu germanastre Muhàmmad Tapar el 1118, va esdevenir sultà mentre que el seu nebot Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, fill de Muhàmmad Tapar, regnava sobre l'Iraq. Va morir el 8 de maig de 1157 després de la conquesta del seu regne pel xa de Khwarizm Il-Arslan. per Charles Cawley, 2006-07 de la Foundation for Medieval Genealogy.
Nou!!: Literatura persa і Àhmad Sanjar · Veure més »
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Nou!!: Literatura persa і Àsia · Veure més »
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Nou!!: Literatura persa і Àsia Central · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Literatura persa і Bagdad · Veure més »
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Nou!!: Literatura persa і Califa · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Literatura persa і Califat Abbàssida · Veure més »
Calila i Dimna
Manuscrit del ''Calila e Dimna'' castellà Calila i Dimna (en àrab: کـَـلیله وَ دِمـنه Kalila wa-Dimna) és el títol de la versió àrab d'una col·lecció de faules d'origen indi, algunes de les quals coincideixen amb diverses faules del Panchatantra.
Nou!!: Literatura persa і Calila i Dimna · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Literatura persa і Cambridge University Press · Veure més »
Cassida
La cassida —de l'àrab قصيدة, qaṣīda— és la forma estròfica bàsica de la poesia àrab clàssica.
Nou!!: Literatura persa і Cassida · Veure més »
Companyia Britànica de les Índies Orientals
La ''East India House'', seu de la companyia, en un dibuix de 1817. La Companyia Britànica de les Índies Orientals (East India Company; també coneguda com a John Company), Company Bahadur o simplement The Company) fou una companyia d'inversors fundada el 31 de desembre de 1600 sobre la Carta Reial atorgada per la Reina Isabel I d'Anglaterra i que garantia certs privilegis en el comerç amb l'Índia. En concret, la Carta Reial donà a la nova companyia el monopoli de tot el comerç a les Índies Orientals. Amb el temps, la Companyia, amb seu a Londres, es transformà notablement, passant d'una simple unió comercial fins a esdevenir l'empresa que governà de forma virtual l'Índia fins a la seva dissolució el 1874. Aquesta companyia va estendre des de principis del segle XVI una vasta xarxa comercial que aconseguia l'entrada de béns a Europa. La Companyia explotà als productors asiàtics.
Nou!!: Literatura persa і Companyia Britànica de les Índies Orientals · Veure més »
Conquesta musulmana de Pèrsia
La conquesta àrab de Pèrsia (en تجاوز اعراب., Tajāvoz arab, ‘l'atac dels àrabs', o ظهور اسلام. zohur-i eslam, ‘les albors de l'islam’) va conduir a la fi de l'Imperi Sassànida el 644, a la caiguda de la dinastia sassànida i a l'eventual declivi del zoroastrisme, la religió de l'Iran.
Nou!!: Literatura persa і Conquesta musulmana de Pèrsia · Veure més »
Conte
Mostra de contes de la col·lecció d'En Patufet de principis del segle XX Un conte és una narració escrita en prosa, generalment breu.
Nou!!: Literatura persa і Conte · Veure més »
Cultura de l'Iran
La cultura de l'Iran s'ha manifestat sota diverses facetes en el curs de la història de l'Iran, així com en bona part de l'Àsia central.
Nou!!: Literatura persa і Cultura de l'Iran · Veure més »
Darios el Gran
Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.
Nou!!: Literatura persa і Darios el Gran · Veure més »
Didàctica
La didàctica és la disciplina científico-pedagògica que té com a objecte d'estudi el procés d'ensenyament-aprenentatge.
Nou!!: Literatura persa і Didàctica · Veure més »
Edward FitzGerald (poeta)
Edward Marlborough FitzGerald (Bredfield House, Suffolk, Regne Unit, 31 de març de 1809 - Merton Rectory, Norfolk, Regne Unit, 14 de juny de 1883) escriptor, traductor i hispanista anglès.
Nou!!: Literatura persa і Edward FitzGerald (poeta) · Veure més »
El Llibre dels Reis
El llibre dels reis o Xahnamé (Śāhnāmeh o Śāh Nāmeh) és un poema èpic escrit pel poeta persa Firdawsí cap a l'any 1000, que exposa la història i la mitologia de l'Afganistan, Tadjikistan i l'Iran (territori d'esplendor de l'Imperi persa, el centre del qual era Afganistan) des de la creació del món fins a la conquesta de l'islam al.
Nou!!: Literatura persa і El Llibre dels Reis · Veure més »
Elegia
L'elegia és un tipus de poema líric destinat a lamentar-se per una pèrdua que pot ser la mort d'algú estimat, el pas del temps des d'una etapa feliç, la constatació de la vellesa o el mal o la desaparició de qualsevol idea positiva.
Nou!!: Literatura persa і Elegia · Veure més »
Eloqüència
'''M. Bacciarelli: ''Cal·líope'' (Calliope).''' L'eloqüència (del llatí eloquentia) és la capacitat d'expressar-se en públic de forma fluida, elegant i persuasiva.
Nou!!: Literatura persa і Eloqüència · Veure més »
Emanuel Swedenborg
Emanuel Svedberg, anomenat Emanuel Swedenborg, (29 de gener de 1688, Estocolm - 29 de març de 1772, Londres) va ser un científic, teòleg i filòsof suec del, que havia establert la seva residència a Londres.
Nou!!: Literatura persa і Emanuel Swedenborg · Veure més »
Escriba
Lescriba (en llatí: scriba) era el copista, o amanuense de l'antiguitat; era una persona fonamental en la civilització egípcia i molt important al llarg de tota la història universal en diverses cultures.
Nou!!: Literatura persa і Escriba · Veure més »
Escriptor
Segell commemoratiu d'Anton Txèkhov Un escriptor o escriptora és una persona que es dedica a la composició literària.
Nou!!: Literatura persa і Escriptor · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Literatura persa і Europa · Veure més »
Farid-ad-Din Attar
Abu-Hàmid ibn Abu-Bakr Ibrahim —en persa ابو حمید ابن ابوبکر ابراهیم— o Farid-ad-Din Muhàmmad ibn Ibrahim —en persa i àrab فرید الدین بن محمد بن إبراهيم, Farīd ad-Dīn Muḥammad ibn Ibrāhīm—, més conegut pels seus pseudònims d'escriptor Farid-ad-Din o Attar —en persa i àrab عطار, ʿAṭṭār, «Perfumer» — (Nixapur, vers 1142-1221) fou un poeta, teoritzador del sufisme i hagiògraf d'origen persa.
Nou!!: Literatura persa і Farid-ad-Din Attar · Veure més »
Firdawsí
Tomba de Firdawsī a Tus, Iran Ferdosi, en persa, o Firdawsí, en àrab, és el pseudònim literari d'Abu-l-Qàssim Firdawsí (en persa ابوالقاسمفردوسی) (Baji (Iran), ~940 - ~1025), un dels principals poetes perses, anomenat «el recreador de la llengua persa».
Nou!!: Literatura persa і Firdawsí · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Literatura persa і França · Veure més »
Friedrich Wilhelm Nietzsche
Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken bei Lützen, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, 25 d'agost de 1900) fou un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del.
Nou!!: Literatura persa і Friedrich Wilhelm Nietzsche · Veure més »
Fuengirola
Fuengirola és un municipi d'Andalusia, a la província de Màlaga.
Nou!!: Literatura persa і Fuengirola · Veure més »
Gazal
El gazal, ghazal, gazel o ghazel (panjabi,;; bengalí) és un gènere líric (forma poètica) que consisteix en rimes apariades i tornades, on cada línia comparteix la mateixa mesura.
Nou!!: Literatura persa і Gazal · Veure més »
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Nou!!: Literatura persa і Gaznèvides · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Literatura persa і Gran Khorasan · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Literatura persa і Grec · Veure més »
Hafez
XVIII. Mestre Xams-al-Din Mohammad, dit Hafez, de Xiraz o Khwaja Xams-al-Din Mohammad Hafez-e Xirazí en persa o Khwaja Xams-ad-Din Muhàmmad Hàfidh Xirazí en àrab — escrit en persa i àrab خواجه شمسالدین محمد حافظ شیرازی — (Xiraz, actual Iran, cap al 1315 - Xiraz, cap al 1390) fou un poeta persa més conegut pel làqab Hafez, pronunciat (que en àrab és Hàfidh), «(el) Preservador», que és com s'anomena qui se sap de memòria l'Alcorà). Era xiïta i místic sufí i, ocasionalment, poeta de la cort. La seva vida es veu envoltada d'un aire de misteri i llegenda, potser perquè se'n coneixen molt pocs detalls. Destacà per les seves composicions de tema bàquic i místic, que li ocasionaren freqüents problemes amb l'ortodòxia del poder regnant. La seva vida i poemes han estat l'objecte de moltes anàlisis, comentaris i interpretacions, i ha estat l'autor més influent en la poesia persa posterior al.Hafez (EI) E. Yarshater, I. An overview La seva tomba rep pelegrins de diferents orígens. L'asteroide 12610 Hãfez, descobert el 1960, fou batejat així en honor seu.
Nou!!: Literatura persa і Hafez · Veure més »
Hagiografia
Escenes de vida d'una santa Lhagiografia o hagiologia és la disciplina que estudia els sants, els seus atributs i representacions, sigui des d'un punt de vista teològic o no.
Nou!!: Literatura persa і Hagiografia · Veure més »
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Nou!!: Literatura persa і Harun ar-Raixid · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Literatura persa і Herat · Veure més »
Història de l'Iran
-. L'Imperi Part (en la seva major part iranians occidentals) es mostra en vermell, altres zones, dominades per la regió d'Escítia (majoritàriament iranians orientals), en taronja La història de l'Iran i el Gran Iran (al qual es refereixen també com el "Continent cultural iranià" per l'Encyclopædia Iranica) abraça la zona que va des de l'Eufrates a l'oest fins al riu Indus i el Sirdarià a l'est i des del Caucas, mar Caspi i mar d'Aral al nord al golf Pèrsic i el golf d'Oman al Sud.
Nou!!: Literatura persa і Història de l'Iran · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Literatura persa і Il-kanat · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Literatura persa і Imperi Aquemènida · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Literatura persa і Imperi Safàvida · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Literatura persa і Imperi Sassànida · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Literatura persa і Imperi Seljúcida · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Literatura persa і Iran · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Literatura persa і Islam · Veure més »
Jaime Siles Ruiz
Jaime Siles Ruiz (València, 16 d'abril de 1951) és un reconegut poeta, filòleg, crític literari, traductor i catedràtic universitari espanyol.
Nou!!: Literatura persa і Jaime Siles Ruiz · Veure més »
Johann Wolfgang von Goethe
Johann Wolfgang von Goethe (Frankfurt del Main, 28 d'agost del 1749 - Weimar, 22 de març de 1832), va ser un pensador i literat alemany, funcionari de la Cort de Weimar.
Nou!!: Literatura persa і Johann Wolfgang von Goethe · Veure més »
Konya
Konya, històricament coneguda com Iconi, és una ciutat de Turquia, a l'altiplà central d'Anatòlia.
Nou!!: Literatura persa і Konya · Veure més »
Lahore
Lahore o Lahor és una ciutat i municipi del Pakistan, capital de la província del Panjab i la segona ciutat més poblada del país amb una població el 1998 de 5.143.495 habitants i la ciutat districte amb una població de 6.318.745 (2001).
Nou!!: Literatura persa і Lahore · Veure més »
Les mil i una nits
Les mil i una nits o tradicionalment Les mil i una nit (Hazār-o yak xab) és el nom que rep una antologia de contes orientals de tradició oral escrits en àrab.
Nou!!: Literatura persa і Les mil i una nits · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Literatura persa і Llatí · Veure més »
Lleó
El lleó (Panthera leo) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels fèlids.
Nou!!: Literatura persa і Lleó · Veure més »
Mirza Taki Khan
Amir-i Kabir Mirza Taki Khan (1807 - Kaixan, 10 de gener de 1852) conegut també pels títols d'atabeg i Amir-i Nizam fou primer ministre de Nàssir-ad-Din Xah Qajar de Pèrsia als quatre primers anys del seu regnat, quan va accedir al tron el setembre de 1848 a la mort de Muhammad Xah Qajar.
Nou!!: Literatura persa і Mirza Taki Khan · Veure més »
Muhammad Iqbal
Sir Muhammad Iqbal (Sialkot, 9 de novembre de 1877 – Lahore, 21 d'abril de 1938), conegut com a Allama Iqbal (‘Erudit Iqbal’), fou un poeta i filòsof persa-urdú, i un polític de l'Índia Britànica, nascut al Panjab (Índia, ara Pakistan) sota domini britànic.
Nou!!: Literatura persa і Muhammad Iqbal · Veure més »
Nasir Khusraw
Abu Mo’in Hamid ad-Din Nasir ibn Khusraw al-Qubadiani o Nāsir Khusraw Qubādiyānī (1004 - 1088 C. (en persa, ناصر خسرو), va ser un teòleg, poeta, viatger i filòsof ismaïlita de llengua persa. Va néixer i va morir en terres del que és avui l'Afganistan, i aleshores el Gran Khorasan. Se'l considera com un dels grans poetes i prosistes de la literatura persa, i és fins avui dia molt venerat pel xiisme ismaïlita.
Nou!!: Literatura persa і Nasir Khusraw · Veure més »
Nàssir-ad-Din Xah Qajar
Nassereddín o Nàssir-ad-Din Xah Qajar, nascut Nàssir-ad-Din Mirza, (17 de juliol de 1831, Kuhnamir -1896) fou xa de Pèrsia de la dinastia qajar durant 49 anys (1848-1896).
Nou!!: Literatura persa і Nàssir-ad-Din Xah Qajar · Veure més »
Nidham-al-Mulk
Abu-Alí al-Hàssan ibn Alí at-Tussí, conegut com a Nidham-al-Mulk (Radkan, 10 d'abril de 1018 - Sihna, 14 d'octubre de 1092), fou un destacat visir seljúcida dels sultans Alp Arslan i Màlik-Xah I.
Nou!!: Literatura persa і Nidham-al-Mulk · Veure més »
Nizami Gandjawi
Nizami Gandjawi, Elyās Yūsof Neẓāmī Ganjavī, (en / Neẓâmi Ganjavi, que literalment significa «Nizami de Gandja»; en kurd: Nîzamî Gencewî, نیزامی گهنجهوی), (Gandja, 1141 – Gandja, 1209), el nom complet del qual és Nezam al-Din Abu Mohammad Elyas Elyas Ibnja Ibnyas Gandja Ibnja Ibnyas fou un dels més grans poetes, escriptors i pensadors perses.
Nou!!: Literatura persa і Nizami Gandjawi · Veure més »
Novel·la
La novel·la o romanç és un gènere literari narratiu, generalment en prosa i d'una extensió que pot ser considerable on s'expliquen fets de ficció a partir d'uns personatges, una ambientació, un narrador i un punt de vista.
Nou!!: Literatura persa і Novel·la · Veure més »
Omar Khayyam
Omar Khayyam (Ghiyās od-Dīn Abul-Fatah Omār ibn Ibrāhīm Khayyām Nishābūrī) (Nixapur, Ariana, 18 de maig de 1048 – 4 de desembre de 1131) fou un poeta, matemàtic, filòsof i astrònom persa.
Nou!!: Literatura persa і Omar Khayyam · Veure més »
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Nou!!: Literatura persa і Omeies · Veure més »
Pahlavi
El pahlavi o pehlevi, també anomenat persa mitjà o persa sassànida, és una antiga llengua indoeuropea occidental parlada a Pèrsia, que va constituir l'idioma oficial, religiós i literari de l'Imperi Sassànida.
Nou!!: Literatura persa і Pahlavi · Veure més »
Pahlavi (desambiguació)
* La llengua pahlavi, o persa mitjà, antiga parla oficial de l'imperi Sassànida.
Nou!!: Literatura persa і Pahlavi (desambiguació) · Veure més »
Pakistan
La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat al centre-sud d'Àsia.
Nou!!: Literatura persa і Pakistan · Veure més »
Panegíric
Un panegíric és un discurs i un gènere literari al qual s'elogia una persona, antigament l'emperador romà o un alt càrrec imperial.
Nou!!: Literatura persa і Panegíric · Veure més »
Pantxatantra
Pàgina de la versió síria del Panchatantra El Pantxatantra (en sànscrit: पञ्चतन्त्र Pañcatantra, 'Cinc principis') és un recull antic de contes de la literatura sànscrita (~200 dC), d'autor desconegut.
Nou!!: Literatura persa і Pantxatantra · Veure més »
Parsis
Els parsis (literalment "perses") són els membres d'una comunitat ètnica que practica el zoroastrisme.
Nou!!: Literatura persa і Parsis · Veure més »
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Nou!!: Literatura persa і Persa · Veure més »
Persa antic
El persa antic és un dels dos idiomes iranians dels quals es té un testimoni directe, essent l'altre l'idioma l'avèstic.
Nou!!: Literatura persa і Persa antic · Veure més »
Poeta
Un poeta o una poetessa és una persona que escriu poesia, modernament solen ser obres relativament curts, sovint en versos o amb rima.
Nou!!: Literatura persa і Poeta · Veure més »
Quartet (estrofa)
El quartet és una estrofa de quatre versos d'art major (9 o més sil·labes per vers) amb rima consonant, on rimen el primer vers amb el quart i el segon amb el tercer: (ABBA) o bé rimen tots quatre (AAAA), el primer amb el tercer i el segon amb el quart (ABAB), o el primer amb segon i el tercer amb el quart (AABB).
Nou!!: Literatura persa і Quartet (estrofa) · Veure més »
Ralph Waldo Emerson
Ralph Waldo Emerson Ralph Waldo Emerson (Boston, Massachusetts, 25 de maig de 1803 – Concord, Massachusetts, 27 d'abril de 1882) va ser un assagista, filòsof i poeta estatunidenc.
Nou!!: Literatura persa і Ralph Waldo Emerson · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Literatura persa і Rússia · Veure més »
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Nou!!: Literatura persa і Regne Unit · Veure més »
República Popular de la Xina
La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國, en pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el tercer més extens del món.
Nou!!: Literatura persa і República Popular de la Xina · Veure més »
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Nou!!: Literatura persa і Retòrica · Veure més »
Rudaki
Abu-Abd-Al·lah Jàfar ibn Muhàmmad Rudaqí (ابوعبدالله جعفر ابن محمد رودکی, tadjik Абӯабдуллоҳ Ҷаъфар Ибни Муҳаммад, intitulat آدمالشعرا Ādam ul-Shoara o Adam dels Poetes), (858 - ca. 941) conegut simplement com a Rudaqí, també escrit com a Rudaki, Rudagi o Rudhagi, fou un poeta persa i el primer geni literari del persa modern que va compondre poemes amb l'alfabet aràbic.
Nou!!: Literatura persa і Rudaki · Veure més »
Rumi
Jalal-ad-Din Muhàmmad Balkhí o Jalal-ad-Din Muhàmmad Rumi, o simplement Rumi, també conegut com a Mawlana (30 de setembre de 1207- Konya, 17 de desembre de 1273), fou un poeta, jurista, teòleg i místic sufí.
Nou!!: Literatura persa і Rumi · Veure més »
Saadi
Abu-Muhàmmad Musli-ad-Din ibn Abd-Al·lah Xirazí, conegut com a Saadi o Sa'di (Xiraz, 1184 - 1283/1291), fou un dels principals poetes perses de l'edat mitjana.
Nou!!: Literatura persa і Saadi · Veure més »
Sadik Hidayat
Sadik Hidayat (17 de febrer de 1903 - 9 d'abril de 1951) fou un escriptor revolucionari iranià.
Nou!!: Literatura persa і Sadik Hidayat · Veure més »
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Nou!!: Literatura persa і Samànides · Veure més »
Sayyid Ahmad Kasrawi Tabrizi
Sayyid Ahmad Kasrawi Tabrizi fou un historiador, lingüista i jurista iranià (persa àzeri).
Nou!!: Literatura persa і Sayyid Ahmad Kasrawi Tabrizi · Veure més »
Segle IX
El és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.
Nou!!: Literatura persa і Segle IX · Veure més »
Segle VIII
El segle vuitè (VIII) és un període que comprèn els anys inclosos entre en 701 i el 800 i està marcat per la ràpida expansió dels musulmans, que conquereixen nous territoris a Europa i Àsia i exporten la seva cultura i avenços als pobles cristians.
Nou!!: Literatura persa і Segle VIII · Veure més »
Segle XIX
Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).
Nou!!: Literatura persa і Segle XIX · Veure més »
Segle XVI
El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.
Nou!!: Literatura persa і Segle XVI · Veure més »
Segle XVIII aC
El segle XVIII aC comença l'1 de gener del 1800 aC i acaba el 31 de desembre del 1701 aC.
Nou!!: Literatura persa і Segle XVIII aC · Veure més »
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Nou!!: Literatura persa і Suècia · Veure més »
Subcontinent indi
Imatge per satèl'lit del subcontinent indi El subcontinent indi, conegut al Pakistan, Indo-Pak subcontinent, o sigui, el subcontinent indo-pakistanès, és una porció de l'Àsia, al sud de l'Himàlaia.
Nou!!: Literatura persa і Subcontinent indi · Veure més »
Suec
El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, sobretot a la costa i a les illes Åland.
Nou!!: Literatura persa і Suec · Veure més »
Sufisme
Ritual sufí a Khartum El sufisme o tassàwwuf (sufigari; en turc:; en urdú) és una tradició mística islàmica de caràcter esotèric, practicada per musulmans però també per no musulmans, que abasta una gran amplitud de pràctiques dedicades a l'amor diví i al cultiu del cor.
Nou!!: Literatura persa і Sufisme · Veure més »
Tadjikistan
El Tadjikistan (en tadjik: Тоҷикистон, transcrit Tojikiston), oficialment República del Tadjikistan, és un estat de l'Àsia central.
Nou!!: Literatura persa і Tadjikistan · Veure més »
Teatre persa
El teatre persa (en persa: تئاتر در ایران) es remunta a la història antiga de lIran.
Nou!!: Literatura persa і Teatre persa · Veure més »
Teheran
Teheran (en persa تهران / Tehrân) és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.
Nou!!: Literatura persa і Teheran · Veure més »
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Nou!!: Literatura persa і Timúrides · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Literatura persa і Transoxiana · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: Literatura persa і Turquia · Veure més »
Uzbekistan
Zones de parla persa a l'Uzbekistan. La República de l'Uzbekistan o simplement l’Uzbekistan és un estat de l'Àsia Central.
Nou!!: Literatura persa і Uzbekistan · Veure més »
Vis i Ramin
Vis i Ramin és el nom d'una història d'amor clàssica de la literatura persa.
Nou!!: Literatura persa і Vis i Ramin · Veure més »
Visir
Retrat de Sokollu Mehmet Paşa, gran visir de Solimà el Magnífic, de Selim II i de Murad III Un visir (del turc vezir, i aquest de l'àrab, literalment ‘el que du una càrrega’) és un terme comú a molts països islàmics que designa un alt càrrec polític (o de vegades religiós) que actua com a conseller o ministre d'un monarca normalment també islàmic com ara califes, emirs, màliks o sultans.
Nou!!: Literatura persa і Visir · Veure més »
Vladímir Maiakovski
Sepulcre del poeta al cementiri de Novodevichy (Moscou, setembre de 2019) Estàtua sobre la tomba de Maiakovski (Moscou, setembre de 2019), nom complet amb patronímic Vladímir Vladímirovitx Maiakovski, Влади́мир Влади́мирович Маяко́вский, fou un poeta rus.
Nou!!: Literatura persa і Vladímir Maiakovski · Veure més »
William Shakespeare
William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, batejat el 26 d'abril de 1564 del calendari juliàLa data de naixement és desconeguda. Els registres de la parròquia d'Stratford certifiquen que fou batejat el dia 26 d'abril de 1564, segons el calendari julià.(Lee 1901, pàg.8). Sidney Lee assenyala la data del seu naixement el dia 22 o 23 d'abril, basant-se en el fet que el bateig solia dur-se a terme en el termini de tres dies des del naixement. A partir d'aquesta elucubració i del factor estètic de la coincidència entre el dia i mes de naixement i els de defunció, es va estendre l'hàbit de considerar el 23 d'abril de 1564 com a data de naixement de Shakespeare. (Schoenbaum 1987, pàg. 25). - 23 d'abril de 1616 del calendari julià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià)Les dates segueixen el calendari julià, usat a Anglaterra al naixement de Shakespeare.
Nou!!: Literatura persa і William Shakespeare · Veure més »
Xacal
Els xacals són tres espècies de carnívors del gènere Canis, que viuen a Àfrica, Àsia i el sud-est d'Europa.
Nou!!: Literatura persa і Xacal · Veure més »
Xekherazada
Theodore Kosloff al ballet ''Schéhérezade'' coreografiat per Michel Fokine, en 1913 Xekherazada (Шехерaзада) o Šeherazada, també coneguda pel títol francès Schéhérazade, op.
Nou!!: Literatura persa і Xekherazada · Veure més »
Xerxes I de Pèrsia
cuneïforme, atribuïdes a Xerxes I Xerxes I (persa: خشایارشاه, 'Khashayar Shah') (519 aC - 465 aC) fou rei dels reis de l'Imperi persa (xahanxà) del 485 aC al 465 aC.
Nou!!: Literatura persa і Xerxes I de Pèrsia · Veure més »
Zoroastre
Zoroastre o Zaratustra va ser un profeta (mantran) i poeta de l'antiga Pèrsia, fundador de la religió anomenada zoroastrisme.
Nou!!: Literatura persa і Zoroastre · Veure més »
Zoroastrisme
L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.
Nou!!: Literatura persa і Zoroastrisme · Veure més »
1092
Països Catalans.
Nou!!: Literatura persa і 1092 · Veure més »
1429
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Literatura persa і 1429 · Veure més »
1645
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Literatura persa і 1645 · Veure més »
1777
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Literatura persa і 1777 · Veure més »
1819
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Literatura persa і 1819 · Veure més »
1832
;Països Catalans.
Nou!!: Literatura persa і 1832 · Veure més »
1869
;Països Catalans.
Nou!!: Literatura persa і 1869 · Veure més »
1906
;Països Catalans.
Nou!!: Literatura persa і 1906 · Veure més »
1911
;Països Catalans.
Nou!!: Literatura persa і 1911 · Veure més »
1930
;Països Catalans.
Nou!!: Literatura persa і 1930 · Veure més »
1957
1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.
Nou!!: Literatura persa і 1957 · Veure més »
1962
;Països Catalans.
Nou!!: Literatura persa і 1962 · Veure més »
650
El 650 (DCL) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Literatura persa і 650 · Veure més »
750
Sense descripció.
Nou!!: Literatura persa і 750 · Veure més »
