Accés més ràpid que el navegador!
99 les relacions: Abaqa, Abu Said Bahadur Khan, Alghu, Amir Coban, Amir Wali ibn Ali Hindu, Amol, Amudarià, Anatòlia, Arghun Shah, Argun Aga, Atabeg, Badghis, Bistam, Califat Abbàssida, Cobànides, Damavand (ciutat), Damghan, Dinastia jalayírida, Dinastia Kart, Eldjigidei, Esfarayen, Genguis Khan, Genguiskhànides, Ghiyath al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din, Gorgan, Gorgan (ciutat), Gran Khorasan, Guyuk, Hasan Buzurg, Hasan Kücük, Hawiza, Hülegü, Herat, Horda d'Or, Il-kanat, Imperi Mongol, Iraq ajamita, Irlanda, Isfahan, Ja'un-i-Qurban, Jajarm, Jibal, Juvain, Kanat de Txagatai, Kara Hülëgü, Karakum, Kart, Khorasan (província del Califat), Kirman, Korguz, ..., Kuhistan, Kumis, Lukman Padshah, Mahmud Ghazan, Mashad, Mazandaran, Mongke, Muzaffàrida, Nawruz, Nixapur, Ogodeïdes, Ogodei, Pahlawan Asad, Pèrsia, Província de Lorestan, Província de Semnan, Província de Siunia, Radkan, Rayy, Sabzevar, Sarakhs, Sarbadàrida, Sari (Iran), Saveh, Semnan, Shah Mansur, Shaikh Ali ibn Ali Qushji, Sulayman Khan, Sunnisme, Tabaristan, Tamerlà, Togha Temur (il-kànida), Toragana, Transoxiana, Tus, Xah Xuia, Xams al-Din Ali ibn Nàssir al-Din, Xiisme, Yazd, 1275, 1342, 1379, 1381, 1383, 1387, 1389, 17 de juny, 18 de juliol, 20 d'octubre. Ampliar l'índex (49 més) »
Abaqa
Abaqa (1234 - 1282) fou el segon kan mongol de Pèrsia (il-kan), successor del seu pare Hulegu.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Abaqa · Veure més »
Abu Said Bahadur Khan
Abu-Saïd Bahadur-Khan (Ujan, 2 de juny de 1305-Karabagh, 30 de novembre de 1335), fou el novè Il-kan de Pèrsia, fill i successor d'Oljeitu, i la seva mare era Hajji Khatun.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Abu Said Bahadur Khan · Veure més »
Alghu
Alghu o Alqu (+ 1266) fou kan del Kanat de Txagatai (1261-1266).
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Alghu · Veure més »
Amir Coban
Amir Coban o Čoban (امیر چوپان سلدوز) fou un amir o cap militar mongol, que va exercir gran influència al kanat mongol de Pèrsia (Il-kan).
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Amir Coban · Veure més »
Amir Wali ibn Ali Hindu
Amir Wali ibn Ali Hindu fou un general i emir de Gurgan 1353-1384, mort el 1386 a l'Azerbaidjan.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Amir Wali ibn Ali Hindu · Veure més »
Amol
El Damavand, vist des d'Amol Amol o Amul, (en persa: آمل) és una ciutat de la plana de Mazanderan, a la província de Mazanderan a l'Iran, a la vora del riu Haraz o Harhaz, a 20 km de la costa de la mar Càspia i 10 al nord de les muntanyes Alburz.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Amol · Veure més »
Amudarià
LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Amudarià · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Anatòlia · Veure més »
Arghun Shah
Amir Arghun shah ben Nawruz ben Arghun Agha(`+1345/1346), fou el cap (amir buzurg o gran amir) del grup tribal militar mongol dels Ja'un-i-Qurban que va dominar el Khurasan a la mort d'Abu Said Bahadur Khan el 1335 i fins a la seva mort.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Arghun Shah · Veure més »
Argun Aga
Argun Aga (Arghun Agha, mongol Arqun Aqa) (mort 1275) fou un administrador mongol de l'Iran (1243-1255), de la tribu oirat, fill de Taidju, comandant mongol de deu mil soldats.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Argun Aga · Veure més »
Atabeg
Atabeg fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Atabeg · Veure més »
Badghis
Badghis (بادغیس) és una província i abans un districte (de la província d'Herat) del nord-oest de l'Afganistan.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Badghis · Veure més »
Bistam
Bistam fou usurpador de l'Imperi Sassànida entre 591 i 592.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Bistam · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Califat Abbàssida · Veure més »
Cobànides
Mapa Cobànides o Cubànides (Čubànides o Čobànides, Cupànides o Copànides, Cupanites o Cubanites, persa سلسله امرای چوپانی Amir Chupani) fou una dinastia d'amirs mongols.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Cobànides · Veure més »
Damavand (ciutat)
La regió Damavand és una ciutat de l'Iran a la província de Teheran.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Damavand (ciutat) · Veure més »
Damghan
Dāmghān és una ciutat de la província de Semnan a l'Iran, a la carretera (i la via fèrria) entre Teheran i Mashad, a 344 km de Teheran.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Damghan · Veure més »
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Dinastia jalayírida · Veure més »
Dinastia Kart
La dinastia Kart o Kurt també kàrtida o kúrtida (persa Al-e Kart o Al-e Kort) fou una dinastia que va governar a Pèrsia oriental i Afganistan del 1245 al 1389 amb capital a Herat.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Dinastia Kart · Veure més »
Eldjigidei
Eljigidei Noyan en transcripció afrancesada Eldjigidei (+ 1251) fou un general i governador mongol de les regions de l'Orient Mitjà (Pèrsia i Àsia Menor).
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Eldjigidei · Veure més »
Esfarayen
Esfarayen és un comtat de la província iraniana del Khorasan Nord, que porta el nom d'una antiga ciutat dels primers temps de l'islam.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Esfarayen · Veure més »
Genguis Khan
Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Genguis Khan · Veure més »
Genguiskhànides
Genguiskhànides són els descendents de Genguis Khan i de la seva esposa Börte.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Genguiskhànides · Veure més »
Ghiyath al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din
Ghiyath al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din Fadhl Allah (+ 1336) fou un ministre i polític del il-kanat mongol de Pèrsia, fill del historiador i polític Rashid-al-Din al-Hamadani, un jueu convertit al islam.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Ghiyath al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din · Veure més »
Gorgan
* Gorgan, nom persa de la Gorduene (Korduq).
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Gorgan · Veure més »
Gorgan (ciutat)
Gorgan (mazanderani: Vergen) és una ciutat de l'Iran, capital de la Província de Golestan i del comtat de Gorgan.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Gorgan (ciutat) · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Gran Khorasan · Veure més »
Guyuk
Guyuk o Güyük (ciríl·lic Гүюг хаан) (vers 1206-1248) fou el tercer kagan (kakhan) de l'Imperi Mongol.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Guyuk · Veure més »
Hasan Buzurg
Xeic Hasan, anomenat "Buzurg" ("El Gran"), fou el primer dels diversos de facto independents governants jalayírides governants d'Iraq i Iran central.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Hasan Buzurg · Veure més »
Hasan Kücük
Hasan Kücük o Hasan Küçük, també Hasan-i Kuček, Hasan-i Kučik o Hasan Kučak (حسن کوچک), (vers 1319 – 15 de desembre de 1343) fou un príncep cobànida, fill de Timurtash Coban.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Hasan Kücük · Veure més »
Hawiza
Hawiza (apareix també el diminitiu Huwayza) fou una antiga ciutat a la regió de maresmes a l'est del Tigris, dins el Khuzistan (avui Iran), que va donar nom a tota la comarca.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Hawiza · Veure més »
Hülegü
Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-kan de Pèrsia (1256-1265).
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Hülegü · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Herat · Veure més »
Horda d'Or
L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Horda d'Or · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Il-kanat · Veure més »
Imperi Mongol
L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Imperi Mongol · Veure més »
Iraq ajamita
mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Iraq ajamita · Veure més »
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Irlanda · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Isfahan · Veure més »
Ja'un-i-Qurban
Ja'un-i-Qurban fou el nom que es va donar a un poder político-militar establert al Khurasan (província mongola) (Pèrsia, avui Iran) que va subsistir amb autonomia entre 1335 i 1381 quan fou eliminat per Tamerlà.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Ja'un-i-Qurban · Veure més »
Jajarm
Jajarm (farsi جاجرم, transliterat com a Jājarm) és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Jajarm a la província de Khorasan del Nord.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Jajarm · Veure més »
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Jibal · Veure més »
Juvain
Juvain fou un districte del Khurasan.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Juvain · Veure més »
Kanat de Txagatai
El Kanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Kanat de Txagatai · Veure més »
Kara Hülëgü
Kara Hülëgü (mort el 1252) fou l'hereu de l'ulus de Txagatai Khan (1242 - 1246 i 1252).
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Kara Hülëgü · Veure més »
Karakum
El desert de '''Karakum'''. El Karakum, paraula turquesa que significa 'sorra negra' (en turcman, Garagum; en uzbek, Qoraqum; en rus, Каракумы, Karakumi) és un desert de l'Àsia Central situat entre el riu Amudarià i l'altiplà d'Ustiurt (ocupa el 70% de la superfície del Turkmenistan).
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Karakum · Veure més »
Kart
Un kart RiMO del 2014 Els karts o carrets de motor són vehicles terrestres monoplaça sense sostre o cabine, sense suspensions i amb elements de carrosseria o sense, amb quatre rodes no alineades que estan en contacte amb el terra, les dues davanteres exercint el control de direcció i les dues darreres connectades per un eix d'una peça que transmet la potència d'un motor monocilíndric.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Kart · Veure més »
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Khorasan (província del Califat) · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Kirman · Veure més »
Korguz
Korguz, transliterat Körguz, fou un governador mongol (d'ètnia uigur) del Khurasan entre 1235 i 1242.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Korguz · Veure més »
Kuhistan
Kuhistan és una regió del Khorasan al sud de Nishapur fins al Sistan, rodejada per totes parts pel gran desert salat de l'altiplà central iranià, amb diversos grups d'oasis dispersos.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Kuhistan · Veure més »
Kumis
Munyint una euga El kumis (també anomenat koumiss, kumys o kymys) és un producte lacti similar al quefir, encara que amb un contingut alcohòlic més gran que aquest (un 3%).
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Kumis · Veure més »
Lukman Padshah
Lukman Padshah (+ vers 1390) fou emir de Gurgan vassall de Tamerlà.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Lukman Padshah · Veure més »
Mahmud Ghazan
Ghazan als braços del seu pare Arghun i el seu avi Abaqa Ghazan i esposa la cort date.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Mahmud Ghazan · Veure més »
Mashad
emam reza Mashad (de l'àrab, literalment ‘santuari’, ‘tomba d'un màrtir’) és la segona ciutat més gran en població de l'Iran i una de les ciutats santes de l'islam.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Mashad · Veure més »
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Mazandaran · Veure més »
Mongke
Mongke (1208 - 1259) fou el quart kakhan dels mongols, net de Genguis Khan, fill de Tului i de Sorgaqtani i germà de Khublai Khan i de Hulegu.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Mongke · Veure més »
Muzaffàrida
Mapa de Pèrsia a la meitat del segle XIV La dinastia muzaffàrida o dels muzaffàrides fou una nissaga que va governar Pèrsia central i occidental quan es va desfer l'imperi mongol il-kànida.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Muzaffàrida · Veure més »
Nawruz
L'amir Nawruz o Nowruz (en persa: nrz / nowrz / nowruz: نوروز, “nova llum”; és també el nom del “nou any” persa en l'equinocci de primavera festa de Nowruz) o Nauruz o Nevrouz fou un fill del general mongol Argun Agha, d'origen oirat, que fou administrador civil de Pèrsia sota domini mongol entre 1243 i 1255, abans del període il-kànida.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Nawruz · Veure més »
Nixapur
Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Nixapur · Veure més »
Ogodeïdes
Els ogodeïdes o ogedeïdes són els descendents del fill de Genguis Khan, Ogodei (Ögödei, Ogedei, Ögodei, Ogodaï, Ogotai i Oktay).
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Ogodeïdes · Veure més »
Ogodei
Ogodei (vers 1186 - 1241), fou el tercer fill de Genguis Khan i de la seva dona Borte, i el segon kan suprem o kagan (kakhan) de les tribus turcomongoles o Imperi Mongol, en el qual va succeir el seu pare.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Ogodei · Veure més »
Pahlawan Asad
Pahlawan Asad (+ 16 de febrer de 1375) fou un noble farsi (el seu nom vol dir "El lleó heroic" que fou governador de Kirman on es va revoltar obertament el 1374 i va tenir el control del país fins al 1375. Fou nomenat governador de Kirman per Shah Shuja. Un temps després Shah Yahya de Yadz i l'amir Mahmud ben Qutb al-Din Sulayman-shah, el van incitar a la rebel·lió. Però la presència de la “Mare de Reis” Khan Qutlugh (mare de Shah Shuja i reina mare com a vídua de Mubariz al-Din Muhàmmad) a Kirman, el va aturar per un temps de rebel·lar-se obertament fins que una seriosa disputa va sorgir entre lluitadors i atletes de Kirman i del Khurasan en la qual Khan Qutlugh va defensar la causa dels kirmanis i Pahlawan Asad la dels khurasanis; van seguir recriminacions i queixes i Khan Qutlugh es va retirar a Sirjan. Llavors Pahlawan Asad, sense la seva presència, va començar a reforçar les fortificacions. Shah Shuja en va tenir notícies però refusava creure que intentés rebel·lar-se; quan Pahlawan Asad va acabar de posar la ciutat en estat de defensa va començar a reclutar un exèrcit. Tot i que Shah Shuja va exhortar als seus fills a evitar disputes, el fill gran Sultan Uways es va aliar amb la tribu dels awghanis i va forjar una carta falsa en nom del seu pare dirigida a Pahlawan en la qual l'intimava a rendir Kirman al propi príncep Sultan Uways. Fins i tot va començar a avançar amb els awghanis cap a Kirman però considerant que la seva acció estava condemnada al fracàs va abandonar aquestes forces i es va dirigir a Isfahan per refugiar-se amb el seu oncle Shah Mahmud (1374). Això va augmentar la disposició de Pahlawan a la revolta; va procedir a assetjar Lakan, el castell de vigilància de Qala-i-Kuh, fins que va rendir la fortalesa i va detenir als agents de la walidat al-Salatin (la sultana mare) forçant-los per tortura a revelar les places on es guardava el tresor; Khwaja Muhammad Ulya-abadi fou carregat de cadenes i se li van confiscar tots els bens i finalment fou assassinat; també va fer enverinar a Khwaja Shams al-Din Muhammad, anomenat al-Zahid ("l'Ascetic") i també li va confiscar les propietats; en general va començar a oprimir al poble causant un enrenou fins al punt de que Kirman ja no va recuperar la seva prosperitat durant força temps. Shah Shuja, assabentat del que passava, va enviar a Farrash Hajji Baha al-Din a Isfahan per reconciliar-se amb els seus germans (Imad al-Din Sultan Ahmad i Shah Mahmud) i una vegada això fou obtingut va marxar cap a Kirman a través del Garmsir, per Jiraft i Bam, on va saber pel guardià Amir Husayn, detalls de la revolta de Pahlawan Asad i la tirania que comportava. Shah Shuja va avançar ràpid cap a Mahan i va arribar a la vista de la ciutat de Shah-abad, a menys de 5 km de la ciutat de Kirman. Aqui es va lliurar una ferotge batalla en que Shah Mansur (germà de Shah Yahya) i el seu oncle (?) Shah Sultan Abu Yazid amb els seus cavallers van atacar creuant per un pont cap a la porta Darwaza-i-Saadat ("Porta de la Felicitat") i van arribar a entrar a la ciutat; però Shah Shuja, que temia que fosin ferits, els va ordenar retirar-se i va encarregar dirigir el setge al seu germà Sultan Imad al-Din Sultan Ahmad. Shah Yahya, que seguia al costat dels rebels, va demanar reforços a Khwaja Ali Mu'ayyad Sabzawarí, que li va enviar un centenar d'homes manats pel sabardàrida Pahlawan Ghiyath-i-Tuni. Aquest fet és important en quant que mostra una intervenció exterior dels sabardàrides de Sabzawar. Com que Shah Yahya anava curt de diners per pagar aquesta tropa la va enviar a Pahlawan Asad, que com que temia desercions al seu exèrcit no s'atrevia a posar el peu fora de la ciutat. Sultan Ahmad va acampar al sud de Mahan on se li va unir l'amir Muhammad dels jurmes amb els seus amirs, que havien quedat atrapats dins de la ciutat però hgavien forçat el camí per sortir-ne. Aviat el setge va esdevenir mes rigorós i la ciutat va acusar la manca de provisions. Finalment es va concedir als pobres el permís per sortir de la ciutat però molts van morir i la resta es va dispersar. Després de 8 mesos de setge, Sultan Ahmad fou cridat a Shiraz i la direcció del setge fou encomanada a Pahlawan Khurram, que va convèncer a Pahlawan Asad de rendir-se. Els dos homes es van trobar a la ciutat, al Qasr-i-Humayun, i es va acordar que Pahlawan Asad havia d'enviar al seu germà Pahlawan Muhammad ibn Tughanshah i un dels seus fills a Shiraz com hostatges i havia de rendir la ciutadella a les forces de Shah Shuja en concret a Pahlawan Ali-Shah Marniyani que tenia una tropa de cent homes. El setge de Kirman havia començar el 5 de març de 1374 i havia acabat als primers dies de desembre del mateix any (10 mesos i 20 dies). La situació va romandre a l'espera. Hi havia un passatge secret entre la ciutadella i el Palau i Pahlawan Ali Shah va subornar a alguns dels guardians i va arribar a Palau i va matar a Pahlawan el 16 de febrer de 1375; el cap de Pahlawan Asad fou enviat a Shiraz. Shah Shuja va nomenar a Amir Ikhtiyar al-Din Hasan Qurchi com a governador de Kirman.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Pahlawan Asad · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Pèrsia · Veure més »
Província de Lorestan
Comtats de Lorestan Khorramabad La província de Lorestan (també província de Luristan, de Lurestan o de Loristan; en persa Lorestān; en lori: Luressu) és una divisió administrativa de l'Iran a la part occidental del país, a les muntanyes Zagros.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Província de Lorestan · Veure més »
Província de Semnan
Semnan és una de les 31 províncies de l'Iran.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Província de Semnan · Veure més »
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Província de Siunia · Veure més »
Radkan
Radkan és una torre funerària de l'Iran, de construcció islàmica medieval.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Radkan · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Rayy · Veure més »
Sabzevar
Sabzevar és una ciutat a la província Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, a la vora del Gran desert, amb una població aproximada de 214.165 habitants (2005).
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Sabzevar · Veure més »
Sarakhs
Sarakhs fou una important vila de Khorasan a la part oriental de les muntanyes de Köpet Dagh, a la riba del riu Tadjant o Tedjen; era a la ruta entre Nixapur i Merv.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Sarakhs · Veure més »
Sarbadàrida
Els sarbadars o sarbadàrides (de sarbadar, "cap en galons"; també Sarbedaran) foren una barreja de dervixos religiosos i governants seculars que van arribar al poder a la part occidental del Khorasan quan es va desintegrar l'imperi il-kànida de Pèrsia després del 1335.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Sarbadàrida · Veure més »
Sari (Iran)
Sari (Sārī, mazanderani ساری, farsi ساری) és la capital de la província iraniana de Mazanderan, situada entre les muntanyes Alborz i la costa sud de la mar Càspia.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Sari (Iran) · Veure més »
Saveh
Saveh (en persa: ساوه, àrab Sāwa; forma antiga Sawaji i Sawi) és una petita ciutat de la província de Markazi a l'Iran.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Saveh · Veure més »
Semnan
Semnan (Persa: سمنان, romanitzat com Semnān, Simnān i Samnān, localment Seman سمنان) és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Semnan i de la província de Semnan.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Semnan · Veure més »
Shah Mansur
Shah Mansur ibn Shah Muzaffar ibn Muhammad ibn Muzaffar (n. abans de 1350, + en combat el 1393) fou un príncep muzaffàrida que va exercir el poder suprem al Khuzestan (1382-1393), a Shiraz/Fars del 1388 al 1393 i a Isfahan del 1391 al 1393).
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Shah Mansur · Veure més »
Shaikh Ali ibn Ali Qushji
Shaikh Ali ibn Ali Qushji (el nom familiar apareix en diverses formes, Qurji, Kushči, Qurdji i altres), fou un funcionari dels kans ilkhans que sota Abu Said Bahadur Khan, per consell de Ghiyath al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din fou enviat (1828/1829) com a governador al Khurasan (província mongola).
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Shaikh Ali ibn Ali Qushji · Veure més »
Sulayman Khan
Ilyas Sulayman Khan (Persian: ﺳﻠﻴﻤﻥ ﺧﺎﻥ) fou un kan ilkhànida (1339-1346).
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Sulayman Khan · Veure més »
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Sunnisme · Veure més »
Tabaristan
miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Tabaristan · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Tamerlà · Veure més »
Togha Temur (il-kànida)
Togha Temur, Togha Timur o Toka Timur fou el darrer il-kan mongol de Pèrsia.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Togha Temur (il-kànida) · Veure més »
Toragana
Toragana o Töregene Khatun, a les fonts musulmanes Turakina (?–1265) fou una princesa (khatun) i regent de l'Imperi Mongol entre 1242 i 1246.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Toragana · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Transoxiana · Veure més »
Tus
Tus és una antiga ciutat-regió de l'Iran a la província de Razavi Khorasan.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Tus · Veure més »
Xah Xuia
Abu l-Fawaris Jamal (o Jalal) al-Din Shah Shuja ibn Muhammad ibn Muzaffar ibn al-Mansnr ibn Hajji Khusrawi al-Khurasaní (10 de març de 1333 -9 d'octubre de 1384) fou emir muzaffàrida de Pèrsia fill i successor del fundador Mubariz al-Din Muhàmmad.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Xah Xuia · Veure més »
Xams al-Din Ali ibn Nàssir al-Din
Xams al-Din Ali ibn Nàssir al-Din fou un príncep mihrabànida que va governar al Kuhistan, fill de Màlik Nàssir al-Din Muhàmmad.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Xams al-Din Ali ibn Nàssir al-Din · Veure més »
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Xiisme · Veure més »
Yazd
Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).
Nou!!: Khurasan (província mongola) і Yazd · Veure més »
1275
Sense descripció.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і 1275 · Veure més »
1342
Sense descripció.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і 1342 · Veure més »
1379
Sense descripció.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і 1379 · Veure més »
1381
Sense descripció.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і 1381 · Veure més »
1383
Sense descripció.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і 1383 · Veure més »
1387
;Països Catalans.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і 1387 · Veure més »
1389
;Països Catalans.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і 1389 · Veure més »
17 de juny
El 17 de juny és el cent seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і 17 de juny · Veure més »
18 de juliol
El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і 18 de juliol · Veure més »
20 d'octubre
El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Khurasan (província mongola) і 20 d'octubre · Veure més »
