Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Josep Comas i Solà

Índex Josep Comas i Solà

Josep Comas i Solà (Barcelona, 17 de desembre de 1868 - 2 de desembre de 1937) fou un astrònom i divulgador científic català, impulsor de l'astronomia moderna a Catalunya.

Taula de continguts

  1. 107 les relacions: Albedo, Alfons X de Castella, Andromèdids, Any, Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona, Asteroide, Astronomia, Atmosfera, Azimut, Baix Maestrat, Barcelona, Broncopneumònia, Cefeida, Cinema, Cometa, Cometa de Halley, Constel·lació de la Balança, Cromosfera, Divulgació científica, Eclipsi de Lluna, Eclipsi de Sol, Eduard Fontserè i Riba, Elx, Espectrògraf, Esteve Terradas i Illa, Etna, Física, Fotografia, Ganimedes (satèl·lit), Generalitat, Gerard Kuiper, Gran Taca Vermella, Hodògrafa, Itàlia, Júpiter (planeta), La Vanguardia, Lluna, Mart (planeta), Matemàtiques, Mercuri (planeta), Meteorit, Observatori Fabra, Orió (constel·lació), Percival Lowell, Periheli, Planeta, Pluja de meteors, Prisma òptic, Radio Nacional de España, Rafael Patxot i Jubert, ... Ampliar l'índex (57 més) »

  2. Astrònoms catalans
  3. Científics barcelonins

Albedo

La neu fresca té una albedo d'entre el 75 i el 90% Canvis estacionals a l'albedo terrestre 2003-2004 L'albedo és la quantitat, expressada en percentatge, de radiació que incideix sobre una superfície i que és retornada a l'espai.

Veure Josep Comas i Solà і Albedo

Alfons X de Castella

Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).

Veure Josep Comas i Solà і Alfons X de Castella

Andromèdids

Els Andromèdids és una pluja d'estels associada amb el cometa Biela, les pluges que es produeixen quan la Terra passa per antics corrents deixats per la cua del cometa.

Veure Josep Comas i Solà і Andromèdids

Any

Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.

Veure Josep Comas i Solà і Any

Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona

Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona, és una entitat privada sense afany de lucre que reuneix els afeccionats a l'astronomia i ciències afins, de l'àmbit de Barcelona en particular i de Catalunya en general.

Veure Josep Comas i Solà і Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona

Asteroide

Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.

Veure Josep Comas i Solà і Asteroide

Astronomia

Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.

Veure Josep Comas i Solà і Astronomia

Atmosfera

Gran taca roja. Latmosfera és la capa de gasos que envolta el món (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.

Veure Josep Comas i Solà і Atmosfera

Azimut

L'angle vermell és l'azimut de l'estel mesurat des del sud. L'arc blau és l'azimut del mateix estel mésurat des del nord. Azimut és una paraula que prové de l'àrab as-sumut (اَلسُّمُوت, "les direccions"), plural de as-samt, que pròpiament significa ‘el camí’.

Veure Josep Comas i Solà і Azimut

Baix Maestrat

Mapa municipal del Baix Maestrat El Baix Maestrat és una comarca del nord del País Valencià, amb capital a Vinaròs.

Veure Josep Comas i Solà і Baix Maestrat

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Veure Josep Comas i Solà і Barcelona

Broncopneumònia

La broncopneumònia és una pneumònia broncogènica, on hi ha, per tant, una inflamació aguda de les parets dels bronquíols.

Veure Josep Comas i Solà і Broncopneumònia

Cefeida

Una cefeida o variable cefeida és una classe particular d'estrella variable, la lluminositat de les quals varia de forma periòdica.

Veure Josep Comas i Solà і Cefeida

Cinema

Projector antic El cinema (del grec kíνημα, moviment), cínema, cine o cinematografia (de kíνημα, moviment, i γράφειν, gravar) és l'art de fer films cinematogràfics.

Veure Josep Comas i Solà і Cinema

Cometa

Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.

Veure Josep Comas i Solà і Cometa

Cometa de Halley

El cometa de Halley (1P/Halley) és un cometa periòdic, gran i brillant, que orbita al voltant del Sol cada 76 anys de mitjana, encara que el seu període orbital pot oscil·lar entre 74 i 79 anys.

Veure Josep Comas i Solà і Cometa de Halley

Constel·lació de la Balança

La Balança (Libra) és la setena constel·lació del zodíac (símbol Balança.) Segons la Unió Astronòmica Internacional el nom, en llatí, de la constel·lació és Libra.

Veure Josep Comas i Solà і Constel·lació de la Balança

Cromosfera

Imatge de la cromosfera del Sol La cromosfera és la regió de l'atmosfera solar situada entre la fotosfera i la corona solar.

Veure Josep Comas i Solà і Cromosfera

Divulgació científica

La divulgadora científica Clara Grima fent la seva feina La divulgació científica consisteix en la interpretació i popularització del coneixement científic entre el públic general sense circumscriure's a àmbits acadèmics específics.

Veure Josep Comas i Solà і Divulgació científica

Eclipsi de Lluna

Fases d'un eclipsi lunar Un eclipsi de Lluna o eclipsi lunar és un eclipsi que ocorre quan la Lluna està a l'ombra de la Terra.

Veure Josep Comas i Solà і Eclipsi de Lluna

Eclipsi de Sol

Geometria d'un eclipsi total de Sol (no a escala) eclipsi total del 1999 Vist des de la Terra, un eclipsi solar succeeix quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i la Lluna cobreix totalment o parcial el Sol en una posició concreta de la Terra.

Veure Josep Comas i Solà і Eclipsi de Sol

Eduard Fontserè i Riba

Eduard Fontserè i Riba (Barcelona, 1 de març de 1870 - 18 de setembre de 1970) va ser un meteoròleg, astrònom i sismòleg català.

Veure Josep Comas i Solà і Eduard Fontserè i Riba

Elx

Elx (IPA), en i oficialment, Elche/Elx és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca del Baix Vinalopó, a la vora del riu Vinalopó.

Veure Josep Comas i Solà і Elx

Espectrògraf

Espectrògraf solar Un espectrògraf és un aparell que permet d'enregistrar sobre un suport d'imatge (placa fotogràfica, receptors fotoelèctrics, càmeres de televisió) l'espectre de la radiació electromagnètica provinent d'una determinada font.

Veure Josep Comas i Solà і Espectrògraf

Esteve Terradas i Illa

plaça Catalunya, obra d'Esteve Terradas Esteve Terradas i Illa (Barcelona, 15 de setembre de 1883 - Madrid, 9 de maig de 1950) fou un doctor català en Ciències Exactes i en Ciències Físiques; Enginyer de Camins, Canals i Ports; Enginyer Industrial (1909), entre moltes altres.

Veure Josep Comas i Solà і Esteve Terradas i Illa

Etna

LEtna, també conegut localment com a Mungibeddu (el Montgibell en català medieval), és un volcà de la costa est de Sicília, entre les províncies de Messina i Catània.

Veure Josep Comas i Solà і Etna

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Veure Josep Comas i Solà і Física

Fotografia

Fotografies Lent d'una càmera fotogràfica La fotografia és l'art i la tècnica que permet obtenir i guardar de manera permanent imatges, sobre una superfície de material sensible a la llum o en dispositius d'emmagatzematge de dades, basant-se en el principi de la càmera obscura.

Veure Josep Comas i Solà і Fotografia

Ganimedes (satèl·lit)

Ganimedes (Júpiter III) és el més gros dels satèl·lits de Júpiter i de tot el sistema solar i l'únic satèl·lit conegut amb magnetosfera.

Veure Josep Comas i Solà і Ganimedes (satèl·lit)

Generalitat

La Generalitat és el conjunt d'institucions d'autogovern de Catalunya i del País Valencià.

Veure Josep Comas i Solà і Generalitat

Gerard Kuiper

Gerard Peter Kuiper, nascut Gerrit Pieter Kuiper (Harenkarspel, Holanda Septentrional, 7 de desembre de 1905-i mort a Ciutat de Mèxic el 23 de desembre de 1973) va ser un astrònom d'origen neerlandès nacionalitzat estatunidenc.

Veure Josep Comas i Solà і Gerard Kuiper

Gran Taca Vermella

Foto obtinguda pel Voyager 1. La Gran Taca Vermella és una zona de tempestes de Júpiter.

Veure Josep Comas i Solà і Gran Taca Vermella

Hodògrafa

Segona llei de Kepler. Una hodògrafa és un diagrama que mostra una representació vectorial de la velocitat relativa instantània en qualsevol punt d'un cos o d'un fluid que es deforma.

Veure Josep Comas i Solà і Hodògrafa

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Veure Josep Comas i Solà і Itàlia

Júpiter (planeta)

Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.

Veure Josep Comas i Solà і Júpiter (planeta)

La Vanguardia

La Vanguardia és un diari publicat a Barcelona en llengua catalana i castellana.

Veure Josep Comas i Solà і La Vanguardia

Lluna

La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.

Veure Josep Comas i Solà і Lluna

Mart (planeta)

Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.

Veure Josep Comas i Solà і Mart (planeta)

Matemàtiques

Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).

Veure Josep Comas i Solà і Matemàtiques

Mercuri (planeta)

Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.

Veure Josep Comas i Solà і Mercuri (planeta)

Meteorit

meteorit Willamette, descobert a l'estat nord-americà d'Oregon Un meteorit o aeròlitLa paraula aeròlit pot ser sinònim de meteorit o bé designar un meteorit de caràcter petri.

Veure Josep Comas i Solà і Meteorit

Observatori Fabra

L'Observatori Fabra és un observatori astronòmic de Barcelona, situat sobre un contrafort del Tibidabo encarat cap al sud, a 411 m d'altitud.

Veure Josep Comas i Solà і Observatori Fabra

Orió (constel·lació)

Orió o El Caçador (Orion) és una constel·lació prominent situada a l'equador celeste i, per tant, és visible des de qualsevol lloc del món.

Veure Josep Comas i Solà і Orió (constel·lació)

Percival Lowell

Percival Lowell (Boston, Massachusetts, 13 març 1855 - Flagstaff, Arizona, 12 novembre de 1916) fou un ric estatunidenc aficionat de l'astronomia, convençut que existien canals d'origen artificial a Mart, i fundador de l'Observatori Lowell a Flagstaff.

Veure Josep Comas i Solà і Percival Lowell

Periheli

Al present esquema el '''perigeu''' és designat per la lletra '''F ''' El periheli (del grec peri.

Veure Josep Comas i Solà і Periheli

Planeta

Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.

Veure Josep Comas i Solà і Planeta

Pluja de meteors

Els Leònids vistos des de l'espai. Una pluja de meteors, eixam de meteors, estel fugaç o pluja d'estels és un fenomen astronòmic que consisteix en l'observació d'un gran nombre de meteors.

Veure Josep Comas i Solà і Pluja de meteors

Prisma òptic

Un prisma òptic és un instrument òptic capaç de refractar, reflectir i descompondre la llum en els colors de l'arc de Sant Martí.

Veure Josep Comas i Solà і Prisma òptic

Radio Nacional de España

Radio Nacional de España (RNE, en català: Ràdio Nacional d'Espanya) és la cadena pública de radiodifusió espanyola.

Veure Josep Comas i Solà і Radio Nacional de España

Rafael Patxot i Jubert

Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 8 de maig de 1872 - Ginebra, Suïssa, 8 de gener de 1964) fou un meteoròleg, mecenes, bibliòfil i escriptor català.

Veure Josep Comas i Solà і Rafael Patxot i Jubert

Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) és una acadèmia situada a Barcelona, fundada el 1764 com a societat literària i que actualment acompleix les funcions de l'estudi de les ciències, en especial a l'àmbit de Catalunya.

Veure Josep Comas i Solà і Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

Salvador Raurich i Ferriol

Salvador Raurich i Ferriol (Londres, Regne Unit, 1869 - Barcelona, 1945) fou un músic i astrònom català, nascut a Anglaterra.

Veure Josep Comas i Solà і Salvador Raurich i Ferriol

Sant Feliu de Guíxols

Sant Feliu de Guíxols és una ciutat de Catalunya situada a la Vall d'Aro, comarca del Baix Empordà, i cap del partit judicial de Sant Feliu.

Veure Josep Comas i Solà і Sant Feliu de Guíxols

Satèl·lit natural

Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.

Veure Josep Comas i Solà і Satèl·lit natural

Saturn (planeta)

Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.

Veure Josep Comas i Solà і Saturn (planeta)

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Veure Josep Comas i Solà і Segona República Espanyola

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Veure Josep Comas i Solà і Sicília

Sismograma

Un sismograma és un registre del moviment del sòl dut a terme per un sismògraf.

Veure Josep Comas i Solà і Sismograma

Sismologia

Activitat sismològica de la Terra La sismologia és l'estudi científic dels terratrèmols i el moviment de les ones sísmiques per la superfície de la Terra.

Veure Josep Comas i Solà і Sismologia

Sociedad Astronómica de España y América

La Societat Astronòmica d'Espanya i Amèrica va ser fundada el 1911 per l'astrònom català Josep Comas i Solà, primer director de l'Observatori Fabra de Barcelona.

Veure Josep Comas i Solà і Sociedad Astronómica de España y América

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Veure Josep Comas i Solà і Sol

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Veure Josep Comas i Solà і Tarragona

Telescopi

Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.

Veure Josep Comas i Solà і Telescopi

Terra

La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.

Veure Josep Comas i Solà і Terra

Tità (satèl·lit)

Tità és el satèl·lit més gros de Saturn i el segon més gros del sistema solar.

Veure Josep Comas i Solà і Tità (satèl·lit)

Trànsit de Mercuri

'''Trànsit de Mercuri''' del 8 de novembre del 2006 Un trànsit de Mercuri és el pas del planeta Mercuri per davant del Sol, vist des de la Terra.

Veure Josep Comas i Solà і Trànsit de Mercuri

Unió Astronòmica Internacional

En verd, els països membres. La Unió Astronòmica Internacional (International Astronomical Union, en anglès, o Union Astronomique Internationale en francès) està formada per 9.040 membres individuals i 63 membres nacionals en tot el món.

Veure Josep Comas i Solà і Unió Astronòmica Internacional

Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.

Veure Josep Comas i Solà і Universitat de Barcelona

Vesuvi

El Vesuvi (en Vesuvio; en Vesuvius) és una muntanya volcànica de la Campània (Itàlia), situada a uns 12 km al sud-est de Nàpols.

Veure Josep Comas i Solà і Vesuvi

Vil·la Urània

La Vil·la Urània és una casa situada al carrer de Saragossa, número 29, de la ciutat de Barcelona, que fou propietat de l'astrònom Josep Comas i Solà.

Veure Josep Comas i Solà і Vil·la Urània

Vinaròs

Vinaròs és un municipi del País Valencià, capital de la comarca del Baix Maestrat.

Veure Josep Comas i Solà і Vinaròs

(1102) Pepita

(1102) Pepita és un asteroide descobert el 5 de novembre de 1928 per Josep Comas i Solà a l'Observatori Fabra de Barcelona.

Veure Josep Comas i Solà і (1102) Pepita

(1117) Reginita

(1117) Reginita és un asteroide descobert el 24 de maig de 1927 per Josep Comas i Solà a Barcelona.

Veure Josep Comas i Solà і (1117) Reginita

(1136) Mercedes

(1136) Mercedes és un asteroide descobert el 30 d'octubre de 1929 per Josep Comas i Solà a Barcelona.

Veure Josep Comas i Solà і (1136) Mercedes

(1188) Gothlandia

(1188) Gothlandia és un asteroide descobert el 30 de setembre de 1930 per Josep Comas i Solà a l'Observatori Fabra de Barcelona.

Veure Josep Comas i Solà і (1188) Gothlandia

(1626) Sadeya

(1626) Sadeya és un asteroide descobert el 10 de gener de 1927 per Josep Comas i Solà a l'Observatori Fabra de Barcelona.

Veure Josep Comas i Solà і (1626) Sadeya

(1655) Comas Solà

(1655) Comas Solá és un asteroide del cinturó principal descobert per Josep Comas i Solà el 29 de novembre de 1929, i que rebé el seu nom definitiu després de la mort d'aquest (1937), una vegada confirmada la seva òrbita.

Veure Josep Comas i Solà і (1655) Comas Solà

(1708) Polit

(1708) Polit és un asteroide del cinturó principal, descobert per Josep Comas i Solà l'1 de desembre de 1929 des de l'Observatori Fabra de Barcelona.

Veure Josep Comas i Solà і (1708) Polit

(193) Ambrosia

(193) Ambrosia és un asteroide que forma part del cinturó d'asteroides i va ser descobert per Jérôme Eugène Coggia el 28 de febrer de 1879 des de l'observatori de Marsella, França.

Veure Josep Comas i Solà і (193) Ambrosia

(804) Hispania

(804) Hispania és un asteroide descobert el 20 de març de 1915 per Josep Comas i Solà a l'Observatori Fabra de Barcelona.

Veure Josep Comas i Solà і (804) Hispania

(925) Alphonsina

(925) Alphonsina és un asteroide descobert el 13 de gener de 1920 per Josep Comas i Solà a l'Observatori Fabra de Barcelona.

Veure Josep Comas i Solà і (925) Alphonsina

(945) Barcelona

(945) Barcelona és un asteroide del cinturó principal descobert per l'astrònom Josep Comas i Solà el 3 de febrer de 1921 des de l'observatori Fabra, Barcelona (Catalunya).

Veure Josep Comas i Solà і (945) Barcelona

(986) Amèlia

(986) Amèlia és un asteroide del cinturó principal, descobert per l'astrònom català Josep Comas i Solà el 19 d'octubre de 1922 des de l'observatori Fabra de Barcelona.

Veure Josep Comas i Solà і (986) Amèlia

17 de desembre

El 17 de desembre és el tres-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Josep Comas i Solà і 17 de desembre

1868

;Països Catalans.

Veure Josep Comas i Solà і 1868

1885

Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.

Veure Josep Comas i Solà і 1885

1886

;Països Catalans.

Veure Josep Comas i Solà і 1886

1890

Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.

Veure Josep Comas i Solà і 1890

1897

barceloní del Fort Pienc.

Veure Josep Comas i Solà і 1897

1900

;Països Catalans.

Veure Josep Comas i Solà і 1900

1904

;Països Catalans.

Veure Josep Comas i Solà і 1904

1905

Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.

Veure Josep Comas i Solà і 1905

1907

;Països Catalans.

Veure Josep Comas i Solà і 1907

1908

;Països Catalans.

Veure Josep Comas i Solà і 1908

1909

;Països Catalans.

Veure Josep Comas i Solà і 1909

1910

1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.

Veure Josep Comas i Solà і 1910

1911

;Països Catalans.

Veure Josep Comas i Solà і 1911

1915

;Països Catalans.

Veure Josep Comas i Solà і 1915

1925

''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).

Veure Josep Comas i Solà і 1925

1926

;Països Catalans.

Veure Josep Comas i Solà і 1926

1937

;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.

Veure Josep Comas i Solà і 1937

1944

Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.

Veure Josep Comas i Solà і 1944

2 de desembre

El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Veure Josep Comas i Solà і 2 de desembre

28 de maig

El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.

Veure Josep Comas i Solà і 28 de maig

4 de novembre

El 4 de novembre o 4 de santandria és el tres-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents novè en els anys de traspàs.

Veure Josep Comas i Solà і 4 de novembre

6 de setembre

El 6 de setembre és el dos-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Veure Josep Comas i Solà і 6 de setembre

9 d'octubre

El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Josep Comas i Solà і 9 d'octubre

Vegeu també

Astrònoms catalans

Científics barcelonins

També conegut com Josep Comas, Josep Comas Solà.

, Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, Salvador Raurich i Ferriol, Sant Feliu de Guíxols, Satèl·lit natural, Saturn (planeta), Segona República Espanyola, Sicília, Sismograma, Sismologia, Sociedad Astronómica de España y América, Sol, Tarragona, Telescopi, Terra, Tità (satèl·lit), Trànsit de Mercuri, Unió Astronòmica Internacional, Universitat de Barcelona, Vesuvi, Vil·la Urània, Vinaròs, (1102) Pepita, (1117) Reginita, (1136) Mercedes, (1188) Gothlandia, (1626) Sadeya, (1655) Comas Solà, (1708) Polit, (193) Ambrosia, (804) Hispania, (925) Alphonsina, (945) Barcelona, (986) Amèlia, 17 de desembre, 1868, 1885, 1886, 1890, 1897, 1900, 1904, 1905, 1907, 1908, 1909, 1910, 1911, 1915, 1925, 1926, 1937, 1944, 2 de desembre, 28 de maig, 4 de novembre, 6 de setembre, 9 d'octubre.