Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Israel і Quibuts
Israel і Quibuts tenen 21 coses en comú (en Uniopèdia): Alemanya, David Ben-Gurion, Estats Units d'Amèrica, Guerra arabo-israeliana de 1948, Guerra dels Sis Dies, Hebreu, Hebron, Holocaust, Imperi Otomà, Jerusalem, Jueus, Llac de Tiberíades, Nazisme, Orient Mitjà, Pogrom, Pogrom de Chișinău, Segona Aliyà, Sionisme, Turisme, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Yom Kippur.
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Alemanya і Israel · Alemanya і Quibuts ·
David Ben-Gurion
,, fou un líder sionista, sindicalista, periodista, polític i estadista israelià.
David Ben-Gurion і Israel · David Ben-Gurion і Quibuts ·
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Estats Units d'Amèrica і Israel · Estats Units d'Amèrica і Quibuts ·
Guerra arabo-israeliana de 1948
La guerra arabo-israeliana de 1948, coneguda pels israelians com la Guerra de la Independència (en hebreu מלחמת העצמאות, Milhemet ha-Atsmaüt) o Guerra de l'alliberament (מלחמת השחרור, Milhemet ha-Xihrur) i pels àrabs com la Catastròfe (en àrab النكبة, al-Nakba), va ser la primera d'una sèrie de guerres entre l'estat d'Israel i els seus veïns àrabs en el període de la declaració d'independència d'Israel i, per tant, de formació de l'estat israelià, en el marc del llarg conflicte araboisraelià.
Guerra arabo-israeliana de 1948 і Israel · Guerra arabo-israeliana de 1948 і Quibuts ·
Guerra dels Sis Dies
La Guerra dels Sis Dies s'inscriu dintre del conjunt de guerres lliurades entre Israel i els seus veïns àrabs, després de la creació de l'Estat d'Israel (1947) en la Palestina del mandat de Gran Bretanya.
Guerra dels Sis Dies і Israel · Guerra dels Sis Dies і Quibuts ·
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Hebreu і Israel · Hebreu і Quibuts ·
Hebron
Hebron és una ciutat de Palestina, a Cisjordània, a la vall d'Eixkol.
Hebron і Israel · Hebron і Quibuts ·
Holocaust
L'Holocaust fou el genocidi dut a terme pel règim nacionalsocialista del Tercer Reich sobre els jueus i altres pobles entre els anys 1933 i 1945.
Holocaust і Israel · Holocaust і Quibuts ·
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Imperi Otomà і Israel · Imperi Otomà і Quibuts ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Israel і Jerusalem · Jerusalem і Quibuts ·
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Israel і Jueus · Jueus і Quibuts ·
Llac de Tiberíades
El llac de Tiberíades des del bosc negre El llac de Tiberíades (en hebreu Kinneret, en àrab Bahr al-Tabariyya), també anomenat llac de Galilea, mar de Galilea (als Evangelis), llac de Genesaret o llac de Kinneret (de l'hebreu kinnor, que significa «en forma de lira»), és un llac d'aigua dolça situat al nord-est de Palestina, ocupada acualment per Israel, i a la frontera amb Síria.
Israel і Llac de Tiberíades · Llac de Tiberíades і Quibuts ·
Nazisme
L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.
Israel і Nazisme · Nazisme і Quibuts ·
Orient Mitjà
L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).
Israel і Orient Mitjà · Orient Mitjà і Quibuts ·
Pogrom
Pogrom és una paraula provinent del rus: погром, i es pot descriure com un alçament popular de caràcter violent, ja sigui espontani o premeditat, motivat, per regla general, per organitzacions extremistes o la policia, i dirigit contra qualsevol grup social per motius religiosos, nacionals, de classe o racials.
Israel і Pogrom · Pogrom і Quibuts ·
Pogrom de Chișinău
Ephraim Moses Lilien, ''Als màrtirs del pogrom de'' ''Chișinău'', estampa, 1903. Herman S. Shapiro. "Kishinever shekhita, elegie". Elegia de la massacre de Kishinev. Nova York: Asna Goldberg, 1904. Col·lecció d'Irene Heskes. La il·lustració al centre d'aquesta elegia descriu la massacre de Chișinău d'abril de 1903. El pogrom de Chișinău va ser una successió d'actes vandàlics i de violència antijueva, en què van ser massacrats quaranta-set jueus.
Israel і Pogrom de Chișinău · Pogrom de Chișinău і Quibuts ·
Segona Aliyà
La Segona Aliyà va ser probablement la més important i influent de totes les onades migratòries del segle XX que tingueren lloc a Palestina. Es va dur a terme entre els anys 1904 i 1914, període durant el qual uns 40.000 jueus aproximadament van immigrar a la província de Palestina de l'Imperi Otomà, en la seva majoria provinents de Rússia i Polònia, i en menor mesura del Iemen.
Israel і Segona Aliyà · Quibuts і Segona Aliyà ·
Sionisme
El sionisme (en hebreu: הציונות) (transliterat: HaTzionut) és un moviment nacionalista que va sorgir al segle XIX per permetre l'establiment d'una pàtria per al poble jueu a Palestina, regió que es correspon aproximadament amb la Terra d'Israel en la tradició jueva.
Israel і Sionisme · Quibuts і Sionisme ·
Turisme
Autocars turístics El turisme és el terme que defineix totes les activitats i conjunt de relacions i fenòmens que realitzen les persones, ja sigui de forma individual o bé en grup, a nivell de desplaçaments i permanència (sense tenir en compte aquells deguts a estudi o finalitats lucratives) fora de la seva residència i entorn habitual; segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), la duració és per un període inferior a un any i superior a les 24 hores, i amb una finalitat de lleure, etc.
Israel і Turisme · Quibuts і Turisme ·
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Israel і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Quibuts і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Yom Kippur
Yom Kippur (en hebreu: יום כיפור) (en català: dia de l'expiació) o Yom HaKippurim (en hebreu: יוֹם כִּיפּוּר) és la celebració més important del calendari jueu (a part del sàbat).
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Israel і Quibuts
- Què tenen en comú Israel і Quibuts
- Semblances entre Israel і Quibuts
Comparació entre Israel і Quibuts
Israel té 280 relacions, mentre que Quibuts té 94. Com que tenen en comú 21, l'índex de Jaccard és 5.61% = 21 / (280 + 94).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Israel і Quibuts. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
