Similituds entre Edat mitjana і Imperi Romà d'Occident
Edat mitjana і Imperi Romà d'Occident tenen 42 coses en comú (en Uniopèdia): Alans, Anatòlia, August, Àfrica del Nord, Balcans, Caiguda de Constantinoble, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Carlemany, Constantinoble, Dioclecià, Edat antiga, Egipte, Europa Occidental, Filosofia, França, Francs, Gàl·lia, Germània (regió), Germànics, Gots, Guerra civil, Hèruls, Hispània, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Itàlia, Líbia, Llatí, Milà, Nàpols, ..., Papa, Península Itàlica, Ravenna, Ròmul Augústul, Retòrica, Rin, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Sueus, Tunísia, Vàndals, Visigots. Ampliar l'índex (12 més) »
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Alans і Edat mitjana · Alans і Imperi Romà d'Occident ·
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Anatòlia і Edat mitjana · Anatòlia і Imperi Romà d'Occident ·
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
August і Edat mitjana · August і Imperi Romà d'Occident ·
Àfrica del Nord
miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.
Àfrica del Nord і Edat mitjana · Àfrica del Nord і Imperi Romà d'Occident ·
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Balcans і Edat mitjana · Balcans і Imperi Romà d'Occident ·
Caiguda de Constantinoble
La caiguda de Constantinoble (‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Caiguda de Constantinoble і Edat mitjana · Caiguda de Constantinoble і Imperi Romà d'Occident ·
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Edat mitjana · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Imperi Romà d'Occident ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Edat mitjana · Carlemany і Imperi Romà d'Occident ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Constantinoble і Edat mitjana · Constantinoble і Imperi Romà d'Occident ·
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Dioclecià і Edat mitjana · Dioclecià і Imperi Romà d'Occident ·
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Edat antiga і Edat mitjana · Edat antiga і Imperi Romà d'Occident ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Edat mitjana і Egipte · Egipte і Imperi Romà d'Occident ·
Europa Occidental
Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.
Edat mitjana і Europa Occidental · Europa Occidental і Imperi Romà d'Occident ·
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Edat mitjana і Filosofia · Filosofia і Imperi Romà d'Occident ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Edat mitjana і França · França і Imperi Romà d'Occident ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Edat mitjana і Francs · Francs і Imperi Romà d'Occident ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Edat mitjana і Gàl·lia · Gàl·lia і Imperi Romà d'Occident ·
Germània (regió)
II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.
Edat mitjana і Germània (regió) · Germània (regió) і Imperi Romà d'Occident ·
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Edat mitjana і Germànics · Germànics і Imperi Romà d'Occident ·
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Edat mitjana і Gots · Gots і Imperi Romà d'Occident ·
Guerra civil
Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.
Edat mitjana і Guerra civil · Guerra civil і Imperi Romà d'Occident ·
Hèruls
Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.
Edat mitjana і Hèruls · Hèruls і Imperi Romà d'Occident ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Edat mitjana і Hispània · Hispània і Imperi Romà d'Occident ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Edat mitjana і Imperi Romà · Imperi Romà і Imperi Romà d'Occident ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Edat mitjana і Imperi Romà d'Orient · Imperi Romà d'Occident і Imperi Romà d'Orient ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Edat mitjana і Itàlia · Imperi Romà d'Occident і Itàlia ·
Líbia
Líbia, també coneguda com a Estat de Líbia, és una república del nord de l'Àfrica.
Edat mitjana і Líbia · Imperi Romà d'Occident і Líbia ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Edat mitjana і Llatí · Imperi Romà d'Occident і Llatí ·
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Edat mitjana і Milà · Imperi Romà d'Occident і Milà ·
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Edat mitjana і Nàpols · Imperi Romà d'Occident і Nàpols ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Edat mitjana і Papa · Imperi Romà d'Occident і Papa ·
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Edat mitjana і Península Itàlica · Imperi Romà d'Occident і Península Itàlica ·
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Edat mitjana і Ravenna · Imperi Romà d'Occident і Ravenna ·
Ròmul Augústul
Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).
Edat mitjana і Ròmul Augústul · Imperi Romà d'Occident і Ròmul Augústul ·
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Edat mitjana і Retòrica · Imperi Romà d'Occident і Retòrica ·
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Edat mitjana і Rin · Imperi Romà d'Occident і Rin ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Edat mitjana і Roma · Imperi Romà d'Occident і Roma ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Edat mitjana і Sacre Imperi Romanogermànic · Imperi Romà d'Occident і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Edat mitjana і Sueus · Imperi Romà d'Occident і Sueus ·
Tunísia
Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.
Edat mitjana і Tunísia · Imperi Romà d'Occident і Tunísia ·
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Edat mitjana і Vàndals · Imperi Romà d'Occident і Vàndals ·
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Edat mitjana і Visigots · Imperi Romà d'Occident і Visigots ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Edat mitjana і Imperi Romà d'Occident
- Què tenen en comú Edat mitjana і Imperi Romà d'Occident
- Semblances entre Edat mitjana і Imperi Romà d'Occident
Comparació entre Edat mitjana і Imperi Romà d'Occident
Edat mitjana té 505 relacions, mentre que Imperi Romà d'Occident té 200. Com que tenen en comú 42, l'índex de Jaccard és 5.96% = 42 / (505 + 200).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Edat mitjana і Imperi Romà d'Occident. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: