Hèruls і Teodoric el Gran

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Hèruls і Teodoric el Gran

Hèruls vs. Teodoric el Gran

Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots. Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.

Àtila

Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.

Àtila і Hèruls · Àtila і Teodoric el Gran · Veure més »

Belisari

Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.

Belisari і Hèruls · Belisari і Teodoric el Gran · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Danubi і Hèruls · Danubi і Teodoric el Gran · Veure més »

Estirs

Els estirs o escirs (en llatí sciri o scirri) eren un poble potser escita que vivia a l'est de Germània.

Estirs і Hèruls · Estirs і Teodoric el Gran · Veure més »

Gèpides

539-551 Els gèpides (en llatí Gepidae o Gepidi, en grec ῾γήπαιδες) eren un poble germànic del grup dels germànics orientals que estaven establerts al baix Vístula entre l'Oder i el Vístula quan Flavi Vopisc els menciona per primer cop.

Gèpides і Hèruls · Gèpides і Teodoric el Gran · Veure més »

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Germànics і Hèruls · Germànics і Teodoric el Gran · Veure més »

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.

Gots і Hèruls · Gots і Teodoric el Gran · Veure més »

Hermenric

Hermenric (350-376) fou rei dels greutungs, governant un vast imperi a l'actual Ucraïna.

Hèruls і Hermenric · Hermenric і Teodoric el Gran · Veure més »

Huns

Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.

Hèruls і Huns · Huns і Teodoric el Gran · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Hèruls і Imperi Romà d'Occident · Imperi Romà d'Occident і Teodoric el Gran · Veure més »

Justinià I

Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.

Hèruls і Justinià I · Justinià I і Teodoric el Gran · Veure més »

Odoacre

Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.

Hèruls і Odoacre · Odoacre і Teodoric el Gran · Veure més »

Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics.

Hèruls і Ostrogots · Ostrogots і Teodoric el Gran · Veure més »

Pannònia

Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.

Hèruls і Pannònia · Pannònia і Teodoric el Gran · Veure més »

Valentinià I

Valentinià I (en llatí: - Cibalis, Pannònia, 321 - 17 de novembre del 375) fou emperador romà del 364 al 375.

Hèruls і Valentinià I · Teodoric el Gran і Valentinià I · Veure més »