Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Homer

Índex Homer

Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.

Taula de continguts

  1. 128 les relacions: A Greek-English Lexicon, Aede, Agamèmnon, Alexandria, Alfabet grec, Amfidamant, Anatòlia, Antic Egipte, Antiga Grècia, Apol·lo, Argos, Aristòtil, Arsínoe III, Ítaca, Èdip, Èfor, Època arcaica, Baix relleu, Bard, Basileu, Batracomiomàquia, Calcis, Cançó de Rotllan, Cants Cipris, Cària, Cíclades, Cicle èpic, Cime, Civilització micènica, Claudi Elià, Conca oriental de la mar Mediterrània, Dante Alighieri, Delos, Demòdoc (Odissea), Demos, Edat antiga, Edat fosca grega, Efes, Els treballs i els dies, Epígons (poema), Epònim, Eratòstenes, Esmirna, Esparta, Estrabó, Feacis, Filadèlfia, Friedrich August Wolf, Gramàtics alexandrins, Grec, ... Ampliar l'índex (78 més) »

  2. Civilització micènica
  3. Persones de Quios de l'antiguitat
  4. Poetes èpics de l'antiga Grècia
  5. Rondallaires

A Greek-English Lexicon

A Greek–English Lexicon ("Un diccionari grec-anglès") és una obra lexicogràfica estàndard del grec antic.

Veure Homer і A Greek-English Lexicon

Aede

Aede és aquell terme que dona nom als poetes i cantants cortesans de l'antiga Grècia.

Veure Homer і Aede

Agamèmnon

La ''màscara d'Agamèmnon'' és una màscara funerària d'or descoberta a Micenes el 1876 per Heinrich Schliemann, que la va atribuir a aquest heroi. En realitat, és de cap al 1500 aC, uns segles abans de l'època en què se situa la guerra de Troia.

Veure Homer і Agamèmnon

Alexandria

Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Veure Homer і Alexandria

Alfabet grec

Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.

Veure Homer і Alfabet grec

Amfidamant

Amfidamant (Ἀμφιδάμας) és el nom de diversos personatges menors de la mitologia grega.

Veure Homer і Amfidamant

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Veure Homer і Anatòlia

Antic Egipte

Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.

Veure Homer і Antic Egipte

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Veure Homer і Antiga Grècia

Apol·lo

Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.

Veure Homer і Apol·lo

Argos

La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos (Άργος) és una ciutat de Grècia, a la península del Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.

Veure Homer і Argos

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.

Veure Homer і Aristòtil

Arsínoe III

Arsínoe III (246 aC-204 aC), anomenada Eurídice per Justí, i Cleòpatra per Titus Livi i Arsínoe per Polibi, fou reina d'Egipte.

Veure Homer і Arsínoe III

Ítaca

Ítaca p. 69 (grec Itháka, llatí Ithaca) és una illa de Grècia, a l'est de Cefalònia a les illes Jòniques, famosa perquè en ella es desenvolupen una part del fets narrats als poemes d'Homer a l'Odissea: hi va néixer Acamènides i Odisseu, l'heroi mitològic, i hi va contraure matrimoni amb Penèlope.

Veure Homer і Ítaca

Èdip

Èdip (Oidipūs) fou un heroi de la mitologia grega que pertany al cicle tebà.

Veure Homer і Èdip

Èfor

Èfor (Ephorus) fou un historiador grec nascut a Cime, una ciutat eòlica de l'Àsia Menor.

Veure Homer і Èfor

Època arcaica

Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de figures negres atribuït al Mestre del Dípilon. Cap al 760 aC Jocs Panatenàics. Cap al 530 aC Escultures del període arcaic (entre elles el ''Moscòfor'') trobades durant les excavacions de l'Acròpolis d'Atenes (fotografia de 1886).

Veure Homer і Època arcaica

Baix relleu

Segona dinastia. El baix relleu és una tècnica escultòrica per a confeccionar imatges o inscripcions en els murs, que s'aconsegueix remarcant les vores del dibuix i tallant les figures, rebaixant lleugerament el mur, amb què sobresurt el fons al voltant de la figura i s'obté un efecte tridimensional.

Veure Homer і Baix relleu

Bard

Els bards, en la història antiga d'Europa, eren les persones encarregades de transmetre les històries, les llegendes i els poemes de forma oral a més de cantar la història dels seus pobles en llargs poemes.

Veure Homer і Bard

Basileu

Filip II, βασιλεύς τῶν Μακεδόνων ('rei dels macedonis') Basileu (en βασιλεύς) és un terme grec que significa 'rei', però que ha tengut molts altres significats i connotacions al llarg de la història.

Veure Homer і Basileu

Batracomiomàquia

La Batracomiomàquia (en grec Βατραχομυομαχία, de βάτραχος ‘granota’, μῦς ‘ratolí’ i μάχη ‘batalla’) o la batalla de les granotes i els ratolins és un poema epicoburlesc en forma de paròdia de la Ilíada, atribuïda a Homer pels romans, però segons Plutarc és obra de Pigres d'Halicarnàs, el germà (o fill) d'Artemisia I de Cària i aliada de Xerxes.

Veure Homer і Batracomiomàquia

Calcis

Calcis (Χαλκίδα; a l'edat mitjana coneguda com a Negrepont, en italià Negroponte; Χαλκίς) és la ciutat més important de l'illa d'Eubea i la capital de la perifèria d'Eubea, a la regió de la Grècia Central.

Veure Homer і Calcis

Cançó de Rotllan

La Cançó de Rotllan o Rotllà (en francès, Chanson de Roland) és una cançó de gesta del que narra la batalla de Roncesvalls i té com a protagonista Rotllan, un cavaller a les ordres de l'emperador Carlemany.

Veure Homer і Cançó de Rotllan

Cants Cipris

Els Cants Cipris, o Cípries (en Cypria), és una obra de la literatura grega que formava part del cicle troià i que no s'ha conservat.

Veure Homer і Cants Cipris

Cària

Cària (en Καρία) era una regió de l'antiguitat situada al sud-oest de l'Àsia Menor.

Veure Homer і Cària

Cíclades

Les Cíclades (en grec Κυκλάδες, Kiklades, que significa 'circulars') són un arxipèlag de la mar Egea situat al sud-est de la Grècia continental, estat al qual pertanyen.

Veure Homer і Cíclades

Cicle èpic

Odisseu i les Sirenes El Cicle èpic (Κύκλος) és un grup de poemes èpics de l'antiga Grècia, independents entre ells, que tractaven principalment sobre les principals sagues dels herois i foren compostos amb posterioritat a la Ilíada i lOdissea, si bé no hi ha dubte que els seus autors remodelen en moltes ocasions històries molt més antigues.

Veure Homer і Cicle èpic

Cime

Cime (Cyme) era una ciutat de l'Eòlida, a l'Àsia Menor, anomenada així per Cime, una de les amazones.

Veure Homer і Cime

Civilització micènica

La civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura avantpassada de la grega.

Veure Homer і Civilització micènica

Claudi Elià

Claudi Elià, en llatí Claudius Ælianus, en grec antic, fou un escriptor i compilador romà nascut a Praeneste pel 175 i mort al voltant del 235.

Veure Homer і Claudi Elià

Conca oriental de la mar Mediterrània

''Mediterrani oriental'' en un mapa alemany de 1906 (''Justhus Perthes See Atlas: Őstliches Mittelmeer''). La conca oriental de la mar Mediterrània o Mediterrani oriental és un concepte geogràfic amb implicacions històriques i geopolítiques.

Veure Homer і Conca oriental de la mar Mediterrània

Dante Alighieri

Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.

Veure Homer і Dante Alighieri

Delos

Delos (grec: Δήλος, pronunciat Dilos a la moderna i Delos a l'antiga) és una de les illes més petites de les Cíclades, a la mar Egea, a l'estret entre les illes de Rínia i Míkonos.

Veure Homer і Delos

Demòdoc (Odissea)

Demòdoc, en llatí Demodocus, en grec antic Δημόδoκος), era un personatge de lOdissea, un aede que visitava sovint la cort d'Alcínou, rei dels feacis a l'illa d'Esqueria. Durant l'estada d'Odisseu a l'illa, Demòdoc va interpretar diversos cants.

Veure Homer і Demòdoc (Odissea)

Demos

Pinakia'', tauletes identificatives (nom, cognom, demos) emprades, per exemple, per triar un jurat. Museu de l'Àgora d'Atenes. A l'antiga Atenes, un demos o dem (del grec antic δῆμος) indicava, originalment, un districte o territori; per extensió, també una zona de terreny delimitat.

Veure Homer і Demos

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Veure Homer і Edat antiga

Edat fosca grega

Ledat fosca grega és el període que transcorre des del col·lapse del món micènic (entre el 1200 aC i el 1100 aC), comprenent els períodes submicènic (Grècia continental) i subminoic (Creta), entre els anys 1125 aC i 1050 aC i el període protogeomètric (1050 aC-900 aC).

Veure Homer і Edat fosca grega

Efes

Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.

Veure Homer і Efes

Els treballs i els dies

Els treballs i els dies (en grec antic: Ἔργα καὶ Ἡμέραι, referit de vegades pel nom llatí Opera et Dies) és un poema d'uns 800 versos compost per Hesíode al voltant del 700 aC.

Veure Homer і Els treballs i els dies

Epígons (poema)

Els Epígons (en grec antic Ἐπίγονοι, "Epigonoi", descendents) va ser una epopeia grega primerenca, una seqüela de la Tebaida, que formava part del Cicle tebà.

Veure Homer і Epígons (poema)

Epònim

Un epònim és un terme, nom comú o indret, que prové (coincideix o és un derivat) d'un nom propi.

Veure Homer і Epònim

Eratòstenes

Eratòstenes (Eratosthenes, Ἐρατοσθένης) va néixer a Cirene (Líbia) l'any 276 aC.

Veure Homer і Eratòstenes

Esmirna

Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.

Veure Homer і Esmirna

Esparta

Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.

Veure Homer і Esparta

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.

Veure Homer і Estrabó

Feacis

Corfú Els feacis (Φαίακες) foren un poble mític de l'illa d'Esquèria (probablement l'actual Corfú).

Veure Homer і Feacis

Filadèlfia

Filadèlfia (en anglès Philadelphia, també anomenada Philly) és la ciutat més gran de l'estat de Pennsilvània, situada al nord-est dels Estats Units, entre Nova York i Washington DC.

Veure Homer і Filadèlfia

Friedrich August Wolf

Friedrich August Wolf (15 de febrer de 1759, Haynrode, Saxònia - 8 d'agost de 1824, Marsella, França) fou un filòleg i hel·lenista alemany, famós per haver qüestionat la unitat de composició dels poemes homèrics.

Veure Homer і Friedrich August Wolf

Gramàtics alexandrins

Els gramàtics alexandrins van ser un conjunt de filòlegs i acadèmics literaris que van desenvolupar-se al voltant de l'Alexandria hel·lenística entre els segles  i II aC, quan la ciutat era el centre de la cultura hel·lenística.

Veure Homer і Gramàtics alexandrins

Grec

La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Veure Homer і Grec

Grec eòlic

verd''', subdialectes de l'eoli1: egeu o asiàtic2: lèsbic3: tessali4: beoci L'Eòlic o eoli (en grec antic Αἰολικός i Αἰόλιος) és un dialecte de la llengua grega que engloba un grup de varietats parlades a Lesbos, Beòcia, Tessàlia, l'Eòlida i altres parts de Grècia.

Veure Homer і Grec eòlic

Grec jònic

El jònic (Ἰώνιος, Iônios) era un dialecte del grup dialectal àtic-jònic del grec antic.

Veure Homer і Grec jònic

Guerra de Troia

La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.

Veure Homer і Guerra de Troia

Hadrià

Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.

Veure Homer і Hadrià

Heinrich Schliemann

Johann Ludwig Heinrich Julius Schliemann (Neubukow, Mecklenburg - Schwerin, 6 gener de 1822 - Nàpols, 26 de desembre de 1890) va ser un comerciant a Sant Petersburg i un pioner de l'arqueologia.

Veure Homer і Heinrich Schliemann

Helena de Troia

''Helena de Troia'', per Evelyn de Morgan, 1898. Segons la mitologia grega, Helena o Hèlena (grec Ἑλένη Helénē; llatí Hĕlĕna, ae), més coneguda com a Helena/Hèlena de Troia, fou la filla de Zeus i Leda, famosa per la seva bellesa.

Veure Homer і Helena de Troia

Heròdot

Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.

Veure Homer і Heròdot

Hesíode

Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.

Veure Homer і Hesíode

Hexàmetre

Un hexàmetre (del llatí hexamětrus, que ve del grec έξάμετρος) és un vers format per sis peus dàctils, cada peu dàctil està format per una síl·laba llarga i dues de breus.

Veure Homer і Hexàmetre

Himne homèric

Els himnes homèrics són una col·lecció de trenta-dos (o trenta-quatre, segons altres opinions) poemes èpics curts grecs, que en l'antiguitat solien atribuir-se a Homer a causa de les coincidències mètriques amb altres obres homèriques.

Veure Homer і Himne homèric

Hiparc (tirà)

Hiparc d'Atenes (en llatí Hiparchus, en grec antic Ἱππάρχος) (Atenes ? - 514 aC) va ser un atenenc de la família dels Pisistràtides, fill menor del tirà Pisístrat que en morir va deixar el poder als seus dos fills: Hípies, el primogènit, i Hiparc.

Veure Homer і Hiparc (tirà)

Història de la Guerra del Peloponnès

Manuscrit de la ''Història'' de Tucídides, del segle X La Història de la Guerra del Peloponès és un relat escrit per Tucídides, un general atenenc que va combatre contra Esparta a la Guerra del Peloponès i va relatar el curs de la guerra.

Veure Homer і Història de la Guerra del Peloponnès

Històries (Heròdot)

Les Històries (grec antic: Ἱστορίαι, 'historíai'; de vegades traduït en singular, Història) d'Heròdot és considerada una de les obres bàsiques d'història en la literatura occidental, escrita des del 450 fins al 420 aC en el dialecte jònic del grec clàssic.

Veure Homer і Històries (Heròdot)

Ilíada

La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.

Veure Homer і Ilíada

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Veure Homer і Imperi Romà d'Orient

Ios

Ios (en Ίος) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.

Veure Homer і Ios

Ischia

Mapa de situació en què es pot veure la proximitat de l'illa amb el continent. Ischia (pronunciat segons AFI:/'Is.ki.a/; en català antic anomenada Iscla) és una illa d'Itàlia que tanca pel nord-oest la badia de Nàpols.

Veure Homer і Ischia

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Veure Homer і Itàlia

Jònia

267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.

Veure Homer і Jònia

Joglar

cantigues d'Alfons X el Savi Un joglar era l'intèrpret musical dels texts escrits pels trobadors, la persona que transmetia amb el seu cant i instrument les obres èpiques dels segles  i. Habitualment, no eren els mateixos trobadors qui recitaven o cantaven les seves composicions, sinó que aquesta era una feina encomanada als joglars.

Veure Homer і Joglar

John Milton

John Milton (Londres, 9 de desembre del 1608 - 8 de novembre del 1674) va ser un poeta i assagista anglès, conegut especialment pel seu poema èpic Paradise Lost (El paradís perdut).

Veure Homer і John Milton

Karl Lachmann

Karl Konrad Friedrich Wilhelm Lachmann (4 de març de 1793 - 13 març 1851), filòleg alemany i editor de textos clàssics grecollatins, bíblics i germànics, creador del mètode d'ecdòtica i crítica textual.

Veure Homer і Karl Lachmann

Küçük Menderes

Küçük Menderes ('Petit Menderes', clàssic Kaystros) és un riu de Turquia de 145 de llarg i de 3.140 km² de conca que neix en una de les serralades transversals de la costa de la mar Egea, prop de Bozdağ, al nord de Kiraz.

Veure Homer і Küçük Menderes

Lídia

Lídia (en lidi 𐤮𐤱𐤠𐤭𐤣𐤠 Śfarda; en Λυδία Lȳdíā) va ser una regió històrica i un regne situat a l'oest de la península d'Anatòlia, corresponent a les actuals províncies turques d'Esmirna i Manisa.

Veure Homer і Lídia

Licòfron

Licòfron, fill de Socles, fou un poeta i gramàtic de l'escola alexandrina nascut a Calcis d'Eubea.

Veure Homer і Licòfron

Llucià

Llucià de Samòsata (Lucianus Samosatensis) va ser un important escriptor grec d'origen sirià, nascut a Samòsata, a la Commagena, cap a l'any 120.

Veure Homer і Llucià

Magna Grècia

Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.

Veure Homer і Magna Grècia

Margites

Margites (en grec antic Μαργίτης) era el protagonista d'un poema còmic èpic, obra que la majoria d'autors antics consideraven escrita per Homer.

Veure Homer і Margites

Míkonos

Míkonos o Míconos (en Μύκονος, AFI) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; és situada entre Tinos, Siros i Naxos.

Veure Homer і Míkonos

Menelau

Menelau (en grec antic Μενέλαος), rei d'Esparta, era el fill menor d'Atreu i Aèrope, i germà d'Agamèmnon, rei de Micenes.

Veure Homer і Menelau

Micenes

Micenes, Mycenae o Mycene (Μυκῆναι; Μυκήνη), fou una antiga ciutat de Grècia, la mítica residència del rei Agamèmnon, al centre del Peloponès, al nord-est de la plana d'Argos.

Veure Homer і Micenes

Milman Parry

Milman Parry (Oakland, 23 de juny de 1902 - Los Angeles, 3 de desembre de 1935) va ser un filòleg clàssic estatunidenc d'expressió francesa, creador de la teoria de la composició oral formular de les epopeies antigues.

Veure Homer і Milman Parry

Mnemòsine

Mnemòsine (grec antic Μνημοσύνη), en la mitologia grega, era la deessa de la memòria.

Veure Homer і Mnemòsine

Muses

Muses, una sosté un pergamí i una altra un instrument musical Les muses o heliconíades són a la mitologia grega les divinitats que inspiren les arts de l'oratòria, el teatre, la dansa i la música.

Veure Homer і Muses

Museu Britànic

El Museu Britànic de Londres (en anglès British Museum) és el museu més important del Regne Unit i un dels més importants del món sobre història i cultura.

Veure Homer і Museu Britànic

Museu del Louvre

El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.

Veure Homer і Museu del Louvre

Nèstor (mitologia)

Nèstor (en grec antic Νέστωρ) va ser, segons la mitologia grega, un rei de Pilos, a Messènia, fill de Neleu i de Cloris.

Veure Homer і Nèstor (mitologia)

Ocèan

En la mitologia clàssica, Ocèan o Oceà (en grec antic, Ώκεανός Ōkeanós o Ωγενος Ōgenos, ‘riu-oceà’; en llatí, Oceanus o Ogenus) es refereix a l'oceà, del qual grecs i romans pensaven que era un riu fluïa al voltant del disc pla que era la terra.

Veure Homer і Ocèan

Odissea

LOdissea (ἡ Ὀδύσσεια) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer; l'altre és la Ilíada.

Veure Homer і Odissea

Odisseu

En la mitologia grega, Odisseu (Ulixes) p. 44.

Veure Homer і Odisseu

Oracle de Delfos

Ruïnes de Delfos Loracle de Delfos fou un santuari dedicat a la serp Pitó (Pytho), prop de la ciutat de Delfos (Delphi), on es consultava la divinitat sobre temes diversos i s'obtenien les seves respostes i prediccions, de gran reputació.

Veure Homer і Oracle de Delfos

Oxford

La "Radcliffe Camera", una sala de lectura de la biblioteca Bodleian de la Universitat d'Oxford Oxford és una antiga ciutat universitària del Regne Unit situada al comtat d'Oxfordshire, a Anglaterra.

Veure Homer і Oxford

Panatenees

Representació de les Panatenees en un vas grec Les Panatenees (en grec antic τὰ Παναθήναια) era el més gran festival de l'Àtica en honor d'Atena Pòlias, protectora de la ciutat.

Veure Homer і Panatenees

Panegiris

Panegiris del grec antic πανηγυρις, Panegyris significa literalment «assemblea de tot el poble per a una festa solemne, tal una fira, espectacle, jocs o un sacrifici».

Veure Homer і Panegiris

Papirs Bodmer

Biblioteca Bodmeriana, on es custodien els papirs Bodmer, a Cologny Els papirs Bodmer són un grup de vint-i-dos papirs descoberts a Egipte l'any 1952.

Veure Homer і Papirs Bodmer

Pítia

A la religió de l'antiga Grècia la Pítia (en grec antic Πυθία), que també s'anomenava Pitonissa, era l'oracle del temple d'Apol·lo a Delfos.

Veure Homer і Pítia

Període hel·lenístic

El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.

Veure Homer і Període hel·lenístic

Petita Ilíada

La Petita Ilíada (en Ilias parva) és un poema èpic de la literatura grega actualment perdut, que pertany al cicle troià i era atribuït a diversos autors, principalment Lesques i Cinetó.

Veure Homer і Petita Ilíada

Pilos (Messènia)

Pilos (Πύλος, habitualment transliterat Pylos; en català medieval Port Jonc, i també coneguda amb el seu nom en italià, Navarino; en àrab Iruda i en turc Anavarin) és una vila de Grècia situada al Peloponnès, capital de la prefectura de Messènia, amb 5.401 habitants al cens del 2001.

Veure Homer і Pilos (Messènia)

Pitàgores

Pitàgores o Pitàgoras (Πυθαγόρας, Pithagoras; final del) va ser un filòsof i matemàtic grec.

Veure Homer і Pitàgores

Poètica (Aristòtil)

La Poètica (en grec: Περὶ ποιητικῆς, Perì poiêtikês, 'De la poètica') és una obra d'Aristòtil escrita al, entre la fundació de la seva escola a Atenes el 335 aC i la seva partida definitiva de la ciutat el 323 aC, un any abans de la seva mort.

Veure Homer і Poètica (Aristòtil)

Poema èpic

Poema èpic o epopeia són termes que defineixen en literatura el gènere poètic que narra les gestes dels herois amb una barreja tant d'elements reals com fabulosos i llegendaris.

Veure Homer і Poema èpic

Polifem (fill de Posidó)

A la mitologia grega, Polifem (grec antic: Πολύφημο&#962) era un ciclop, és a dir, un gegant d'un sol ull al mig del front, fill de Posidó i la nimfa Toosa, filla de Forcis.

Veure Homer і Polifem (fill de Posidó)

Projecte Gutenberg

El Projecte Gutenberg (PG) és una base de dades de llibres electrònics en domini públic, i per això poden ser reutilitzats sense restriccions.

Veure Homer і Projecte Gutenberg

Ptolemeu IV Filopàtor

Ptolemeu IV Filopàtor (Πτολεμαῖος) fou rei d'Egipte del 222 aC al 205 aC.

Veure Homer і Ptolemeu IV Filopàtor

Quios

Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.

Veure Homer і Quios

Rapsode

Rapsode (en, "rhapsōidos") era un recitador professional de la Grècia Antiga que recitava oralment i davant del públic els poemes compostos pels poetes del moment, o les cançons populars.

Veure Homer і Rapsode

Retorns

Els Retorns (en Nóstoi, literalment 'Retorns a casa') és un poema èpic de la literatura grega, avui perdut, que formava part del cicle troià.

Veure Homer і Retorns

Richard Bentley

Richard Bentley FRS (Oulton, Leeds, 27 de gener de 1662 - Cambridge, 14 de juliol de 1742) va ser un filòsof, bibliotecari i crític anglès, estudiós de la literatura clàssica i lligat a la vida acadèmica de la seva època.

Veure Homer і Richard Bentley

Robert Graves

Robert von Ranke Graves (Wimbledon, 24 de juliol de 1895 - Deià, 7 de desembre de 1985) fou un poeta, erudit i novel·lista anglès.

Veure Homer і Robert Graves

Samos

Samos (grec Σάμος; turc Sisam) és una illa de Grècia, situada al Mar Egeu.

Veure Homer і Samos

Samotràcia

Samotràcia (Σαμοθρᾴκη, grec modern: Samotrhraki, llatí: Sanctus Mandrachi, en turc: Semedirek o Semadirek) és una illa grega de la regió de Tràcia, a l'Hebros, amb una superfície de 178 km² i una població de 3.000 persones (el 1981 eren 2.871 habitants).

Veure Homer і Samotràcia

Segle I aC

s dC El segle I aC és un període de l'edat antiga marcat per la forta crisi a Roma, que acaba suposant un canvi de règim amb l'esfondrament de la república i l'inici de l'imperi.

Veure Homer і Segle I aC

Segle III aC

El segle III aC és un període de l'edat antiga caracteritzat per l'auge de Roma, que s'acaba imposant a l'etern rival, Cartago, en una sèrie de guerres que afecten a tota la Mediterrània.

Veure Homer і Segle III aC

Segle IX aC

El segle IX aC és un període que transcorre des de l'any 900 aC fins al 801 aC i està marcat pel desenvolupament de les civilitzacions d'Orient i el sud del Mediterrani mentre Europa entra en l'edat del ferro.

Veure Homer і Segle IX aC

Segle XII aC

El segle XII aC es pot considerar un període de crisi dins l'edat antiga (col·lapse de l'edat de bronze), ja que diverses civilitzacions arriben a la seva fi (com la micènica o la hitita) a causa de la pressió de tribus guerreres semiorganitzades i guerres frontereres.

Veure Homer і Segle XII aC

Segle XIII aC

El segle XIII aC és una època de l'edat antiga caracteritzada pel domini d'Assíria, Egipte i Micenes a les seves respectives àreees d'influència, al mateix temps que creixen les zones del planeta habitades.

Veure Homer і Segle XIII aC

Segle XVI aC

El segle XVI aC comprèn els anys inclosos entre el 1600 aC i el 1501 aC i està marcat pel declivi temporal de Babilònia i la recuperació del poder per part d'Egipte després de l'expulsió dels hikses per part d'Amosis.

Veure Homer і Segle XVI aC

Semònides d'Amorgos

Semònides d'Amorgos (Σημωνίδης, «Sēmōnídēs») fou un poeta iàmbic grec de mitjan natural de l'illa de Samos, motiu pel qual també és conegut com a Semònides de Samos.

Veure Homer і Semònides d'Amorgos

Tales de Milet

Tales, considerat un dels Set savis de Grècia Tales de Milet (Thales,, Milet, 624 aC / 623 aC - vora 548 aC / 545 aC) fou un filòsof grec.

Veure Homer і Tales de Milet

Tàmiris

Tàmiris o Tàmiras (en grec antic Θάμυρις), segons la mitologia grega, va ser un músic traci, fill del poeta i músic Filammó i de la nimfa Argíope.

Veure Homer і Tàmiris

Telèmac

Antonio Canova. ''Ritorno di Telemaco'' En la mitologia grega Telèmac (en grec antic Τηλέμαχος Telémakhos, «lluitador llunyà», en al·lusió al seu pare) fou un heroi i fill d'Odisseu i Penèlope, i un personatge de L'Odissea d'Homer.

Veure Homer і Telèmac

Transmissió oral

La transmissió oral d'alguna cosa pot ser fent-la amb altres persones Religions, filosofies i maneres de veure la vida, com a partir de l'art o d'arts marcials, es transmeten sovint oralment de generació en generació. La transmissió oral és una forma de comunicar cultura, tècniques i coneixements diversos verbalment de manera oral i en directe, de persona a persona, de vegades a través de diverses generacions.

Veure Homer і Transmissió oral

Troia

Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.

Veure Homer і Troia

Tucídides

Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (en Θουκυδίδης; entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) va ser un historiador grec i l'autor de la Història de la Guerra del Peloponnès, on explica la guerra que va tenir lloc al entre Esparta i Atenes.

Veure Homer і Tucídides

Virgili

Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.

Veure Homer і Virgili

Xóanon

s amb la reconstrucció del xóanon d'Àrtemis d'Efes. Un Xóanon (ξόανον, plural ξόανα) és una escultura de fusta amb caràcter votiu que es realitzava a l'època arcaica de l'antiga Grècia.

Veure Homer і Xóanon

Zeus

En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.

Veure Homer і Zeus

Vegeu també

Civilització micènica

Persones de Quios de l'antiguitat

Poetes èpics de l'antiga Grècia

Rondallaires

També conegut com Homèric, Poemes homèrics, Textos homèrics.

, Grec eòlic, Grec jònic, Guerra de Troia, Hadrià, Heinrich Schliemann, Helena de Troia, Heròdot, Hesíode, Hexàmetre, Himne homèric, Hiparc (tirà), Història de la Guerra del Peloponnès, Històries (Heròdot), Ilíada, Imperi Romà d'Orient, Ios, Ischia, Itàlia, Jònia, Joglar, John Milton, Karl Lachmann, Küçük Menderes, Lídia, Licòfron, Llucià, Magna Grècia, Margites, Míkonos, Menelau, Micenes, Milman Parry, Mnemòsine, Muses, Museu Britànic, Museu del Louvre, Nèstor (mitologia), Ocèan, Odissea, Odisseu, Oracle de Delfos, Oxford, Panatenees, Panegiris, Papirs Bodmer, Pítia, Període hel·lenístic, Petita Ilíada, Pilos (Messènia), Pitàgores, Poètica (Aristòtil), Poema èpic, Polifem (fill de Posidó), Projecte Gutenberg, Ptolemeu IV Filopàtor, Quios, Rapsode, Retorns, Richard Bentley, Robert Graves, Samos, Samotràcia, Segle I aC, Segle III aC, Segle IX aC, Segle XII aC, Segle XIII aC, Segle XVI aC, Semònides d'Amorgos, Tales de Milet, Tàmiris, Telèmac, Transmissió oral, Troia, Tucídides, Virgili, Xóanon, Zeus.