Accés més ràpid que el navegador!
87 les relacions: Accadi, Adam, Aita, Alcestis, Antoní Liberal, Aqueront, Aquil·les, Atrahasis, Èac, Èreb, Camps Elisis, Caront (mitologia), Cèrber, Ciclop, Cronos, Cumes, Demèter, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, Dis Pater, Elm d'Hades, Enees, Eneida, Estix, Etrusc, Eurípides, Flegetont, Grec antic, Harvard University Press, Hècate, Hèlios, Hèracles, Hèstia, Hebreu, Hefest, Hera, Hesíode, Hespèrides (nimfes), Himne homèric, Homer, Ilíada, Infern, Inframon, Károly Kerényi, Libació, Macària (filla d’Hades), Més enllà, Melínoe, Mente, Minos, Mitologia grega, ..., Mitologia romana, Mnemòsine, Odissea, Odisseu, Olímpics, Olimp, Orc (mitologia), Orfeu, Ovid, Pausànies, Píndar, Peà (mitologia), Persèfone, Perseu (heroi grec), Pirítous, Plutó (mitologia), Posidó, Prat de l'Asfòdel, Psique (mitologia), Quiró, Radamantis, Rea (mitologia), Riu, Riu Leteu, Sísif, Sinècdoque, Tàrtar (mitologia), Teogonia, Teseu, Titanomàquia, Tità, Trifiodor, University of California Press, Virgili, Walter Burkert, Zagreu, Zeus. Ampliar l'índex (37 més) »
Accadi
Laccadi (en cuneïforme: 𒀝𒅗𒁺𒌑 (ak-ka-du-u₂); en logograma: 𒌵𒆠 (URIKI)) és una llengua semítica ja extinta.
Nou!!: Hades і Accadi · Veure més »
Adam
Adam (‘tel·lúric’) fou el primer home, segons el Gènesi, i com a tal el veneren el judaisme, el cristianisme, l'islam i altres religions menors.
Nou!!: Hades і Adam · Veure més »
Aita
Aita, de vegades Eita en les inscripcions, va ser una divinitat etrusca que equivalia a Hades, el déu grec de l'inframón.
Nou!!: Hades і Aita · Veure més »
Alcestis
A la mitologia grega, Alcestis o Alceste (en grec antic Ἄλκηστις Álkêstis o Ἀλκέστη Álceste) és una de les filles de Pèlias, rei de Iolcos a Tessàlia i Anaxíbia, germana d'Acastos, un dels argonautes.
Nou!!: Hades і Alcestis · Veure més »
Antoní Liberal
Publicació del 1676 de l'obra d''''Antoní Liberal'''. Títol original: '''Μεταμορφώσεων Συναγωγή''',(''Metamorphoseon Synagoge'', «col·lecció de transformacions») Antoní Liberal (en Ἀντωνίνος Λιβεράλις; en Antoninus Liberalis) va ser l'autor d'una obra mitogràfica, anomenada Recull de metamorfosis (en Μεταμορφώσεων Συναγωγή).
Nou!!: Hades і Antoní Liberal · Veure més »
Aqueront
LAqueront (Αχέροντας, Akherondas; en Ἀχέρων) és un riu de Grècia que neix a la regió de l'Epir i desemboca a la mar Jònica, davant l'illa de Gaios.
Nou!!: Hades і Aqueront · Veure més »
Aquil·les
Aquil·les o Aquil·leu (Achilles) és un dels herois més coneguts de la mitologia grega; va participar en la Guerra de Troia, i és el protagonista de la Ilíada d'Homer.
Nou!!: Hades і Aquil·les · Veure més »
Atrahasis
Tauleta en escriptura cuneïforme de l'epopeia, al Museu Britànic Atrahasis, Atar-hasis, o Atram-hasis, és un terme accadi que dona nom a un manuscrit signat per un copista anomenat Kasap-aya en temps d'Ammisaduqa, que regnà a Babilònia des de 1646 aC fins al 1626 aC.
Nou!!: Hades і Atrahasis · Veure més »
Èac
D'acord amb la mitologia grega, Èac (en Αἴακος, Aiakos) va ser un semidéu que esdevingué rei de l'illa d'Egina.
Nou!!: Hades і Èac · Veure més »
Èreb
Segons la mitologia grega, Èreb (en grec antic Ἔρεβος 'foscor', 'ombra') va ser una divinitat primordial, sorgida directament del Caos.
Nou!!: Hades і Èreb · Veure més »
Camps Elisis
En la mitologia grega, els camps Elisis o simplement l'Elisi (en grec antic, Ἠλύσιον πεδίον / Êlýsion pedíon, de ἐνηλύσιον / enêlýsion, lloc tocat pel llamp), és el lloc de l'inframón on els herois i la gent virtuosa gaudeixen del descans després de la mort.
Nou!!: Hades і Camps Elisis · Veure més »
Caront (mitologia)
Museu de Belles Arts. Caront (en grec antic Χάρων), és un geni del món infernal, un personatge de la mitologia grega encarregat de portar les ànimes a l'Hades amb la seva barca creuant el riu Aqueront (en algunes fonts, apareix confós amb la llacuna Estígia), fins a l'altra riba del riu dels morts.
Nou!!: Hades і Caront (mitologia) · Veure més »
Cèrber
En la mitologia grega, el ca Cèrber (en Κέρβερος; en Cerberus) era el guardià de les portes de l'Hades (l'infern).
Nou!!: Hades і Cèrber · Veure més »
Ciclop
Ciclop, d’Erasmus Francisci zu Nürnberg, 1627-1680) En la mitologia grega, els ciclopsTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català (en Κύκλωπες) eren uns gegants amb un sol ull enmig del front, fills d'Urà i de Gea.
Nou!!: Hades і Ciclop · Veure més »
Cronos
En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (o Gaia, la Terra), i era un dels membres de la primera generació divina.
Nou!!: Hades і Cronos · Veure més »
Cumes
Cumes (en Cumae, en Κύμη) era una ciutat de la costa de Campània a uns 10 km al nord del Cap Misenum.
Nou!!: Hades і Cumes · Veure més »
Demèter
En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en Δημήτηρ o Δήμητρα, 'dea mare' o potser 'mare distribuïdora', de l'indoeuropeu *dheghom *mhter) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.
Nou!!: Hades і Demèter · Veure més »
Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
El Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (Diccionari de biografia i mitologia grega i romana) és una enciclopèdia o diccionari biogràfic del 1849, tot i que fou publicat originalment el 1844 sota un títol lleugerament diferent.
Nou!!: Hades і Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology · Veure més »
Dis Pater
Dis Pater era un déu romà relacionat amb del món subterrani, identificat des de molt antic amb el déu grec Plutó.
Nou!!: Hades і Dis Pater · Veure més »
Elm d'Hades
''The Arming of Perseus'' 1885 Edward Burne-Jones. Una nimfa dona un casc a Perseu L'elm d'Hades o casc d'Hades (grec antic: ἡ Ἄϊδος κυνέη o κυνῆ) és una arma pertanyent a la mitologia grega.
Nou!!: Hades і Elm d'Hades · Veure més »
Enees
Enees —o Eneas— p. 80(en Aeneas) és un heroi de la mitologia greco-romana, que apareix de forma destacada a la Ilíada, d'Homer, i és el personatge central de l'Eneida de Virgili.
Nou!!: Hades і Enees · Veure més »
Eneida
Versió francesa de l'''Eneida'' conservada al Fons Melcior de la Biblioteca d'Almenar ''Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia'' (Pierre-Narcisse Guérin, 1815) LEneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili al per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium.
Nou!!: Hades і Eneida · Veure més »
Estix
Segons la mitologia grega, l'Estígia o Estix (del grec antic Στύξ, del verb στυγέω, 'odiar'), era una oceànide, la filla gran d'Oceà i Tetis, filla de Gea, segons explica Hesíode a la seva Teogonia; segons Gai Juli Higini va néixer d'Èreb i Nix (les tenebres i la nit).
Nou!!: Hades і Estix · Veure més »
Etrusc
L'etrusc és una llengua morta parlada pels etruscs de l'antiga Etrúria (l'actual Toscana).
Nou!!: Hades і Etrusc · Veure més »
Eurípides
'''Eurípides''' amb els títols de les seves obres, al Museu del Louvre va ser un dels tres grans poetes tràgics grecs antics, juntament amb Èsquil i Sòfocles.
Nou!!: Hades і Eurípides · Veure més »
Flegetont
El Flegetont (en grec antic Φλεγέθων Flegethon "que flambeja") era un dels rius de l'infern, de curs flamejant i ple de vapors sulfurosos i que no consumia cap combustible.
Nou!!: Hades і Flegetont · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Hades і Grec antic · Veure més »
Harvard University Press
Kittredge Hall, seu de la Harvard University Press Harvard University Press (HUP) és una editorial que va establir el 13 de gener de 1913 com a divisió de la Universitat Harvard i es va centrar en la publicació acadèmica.
Nou!!: Hades і Harvard University Press · Veure més »
Hècate
Segons la mitologia grega, Hècate (en grec antic Ἑκάτη; en llatí, Hĕcătē) va ser una deessa lunar, filla de Perseis i d'Astèria, segons ho explica Hesíode.
Nou!!: Hades і Hècate · Veure més »
Hèlios
Hèlios (en grec antic: Ἥλιος) és la personificació del Sol en la mitologia grega.
Nou!!: Hades і Hèlios · Veure més »
Hèracles
En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.
Nou!!: Hades і Hèracles · Veure més »
Hèstia
Hèstia (en grec antic Ἑστία, 'llar') era la deessa de la llar en la mitologia grega; en la mitologia romana fou anomenada Vesta.
Nou!!: Hades і Hèstia · Veure més »
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Nou!!: Hades і Hebreu · Veure més »
Hefest
En la mitologia grega, Hefest (en grec antic Ἥφαιστος Hêfaistos) és fill de Zeus i d'Hera.
Nou!!: Hades і Hefest · Veure més »
Hera
En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.
Nou!!: Hades і Hera · Veure més »
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Nou!!: Hades і Hesíode · Veure més »
Hespèrides (nimfes)
''El jardí de les hespèrides'' de Frederic Leighton (1892) Les Hespèrides (Hesperides), en la mitologia grega, eren les "nimfes del crepuscle" i eren filles d'Atles i d'Hèsperis (però també han estat considerades filles de Nix, o de Forcis i de Ceto, o de Zeus i de Temis).
Nou!!: Hades і Hespèrides (nimfes) · Veure més »
Himne homèric
Els himnes homèrics són una col·lecció de trenta-dos (o trenta-quatre, segons altres opinions) poemes èpics curts grecs, que en l'antiguitat solien atribuir-se a Homer a causa de les coincidències mètriques amb altres obres homèriques.
Nou!!: Hades і Himne homèric · Veure més »
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Hades і Homer · Veure més »
Ilíada
La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.
Nou!!: Hades і Ilíada · Veure més »
Infern
L'infern segons un romanç vuit-centista En certes religions, l'infern és l'indret o estat on reposaria l'ànima de la persona un cop ha mort.
Nou!!: Hades і Infern · Veure més »
Inframon
L'inframon és l'indret on van a parar les ànimes de les persones que moren, a un país situat sota terra, d'aquí el nom.
Nou!!: Hades і Inframon · Veure més »
Károly Kerényi
Károly Kerényi (Temesvár, Imperi Austrohongarès, 19 de gener de 1897 – Kilchberg, 14 d'abril de 1973) fou un erudit hongarès en filologia clàssica, un dels fundadors dels estudis moderns sobre mitologia grega.
Nou!!: Hades і Károly Kerényi · Veure més »
Libació
Secció d'una cupa (un tipus romà de sepultura). L'orifici inclinat de la dreta servia per efectuar libacions abocant-hi líquid. La libació (del llatí libatio, grec λοιβή o σπονδή) és un ritual religiós o cerimònia de nombroses religions que consisteix en l'aspersió d'una beguda com a ofrena a una divinitat o un difunt.
Nou!!: Hades і Libació · Veure més »
Macària (filla d’Hades)
Macària (del grec antic Μακαρία, «la benaurada») és el nom d’una divinitat femenina menor relacionada amb el déu Hades, del qual és filla.
Nou!!: Hades і Macària (filla d’Hades) · Veure més »
Més enllà
El més enllà o l'altra vida és la realitat que està fora del món físic o perceptible amb els sentits.
Nou!!: Hades і Més enllà · Veure més »
Melínoe
Melínoe (en grec antic, Μηλινόη) és una antiga deessa grega de les ofrenes als morts i filla d'Hades i Persèfone, o de Zeus i Persèfone.
Nou!!: Hades і Melínoe · Veure més »
Mente
Mente o Menta (en grec antic Μένθη), va ser, segons la mitologia grega, una nimfa de l’inframón, associada al riu Cocit.
Nou!!: Hades і Mente · Veure més »
Minos
Il·lustració de Gustave Doré En la mitologia grega, Minos (en grec Μίνως, en llatí Mīnōs) era un rei llegendari de Creta, fill de Zeus i Europa.
Nou!!: Hades і Minos · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Hades і Mitologia grega · Veure més »
Mitologia romana
Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.
Nou!!: Hades і Mitologia romana · Veure més »
Mnemòsine
Mnemòsine (grec antic Μνημοσύνη), en la mitologia grega, era la deessa de la memòria.
Nou!!: Hades і Mnemòsine · Veure més »
Odissea
LOdissea (ἡ Ὀδύσσεια) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer; l'altre és la Ilíada.
Nou!!: Hades і Odissea · Veure més »
Odisseu
En la mitologia grega, Odisseu (Ulixes) p. 44.
Nou!!: Hades і Odisseu · Veure més »
Olímpics
Els Olímpics fou el grup de dotze grans déus que formaven el consell suprem de l'Olimp.
Nou!!: Hades і Olímpics · Veure més »
Olimp
El mont Olimp (en Όλυμπος, Ólympos, pronunciat Ólimbos en grec modern) és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.917,727 m al pic anomenat Mítikas (Μύτικας) que significa nas És un dels cims més alts d’Europa pel que fa al protagonisme topogràfic.
Nou!!: Hades і Olimp · Veure més »
Orc (mitologia)
L'anomenada ''Boca de l'Orc'', al Parco dei Mostri de Bomarzo Orc (llatí Orcus) és una divinitat itàlica, entesa com el geni de la mort, sense diferenciar-se gairebé del rei de l'infern, que és l'estatge dels morts.
Nou!!: Hades і Orc (mitologia) · Veure més »
Orfeu
Eurídice i Orfeu (dreta). Orfeu (Orpheus) és un personatge mític enormement polifacètic, les llegendes del qual donen encara avui grans problemes als estudiosos, atès que els orígens d'aquest músic encantador de feres es perden en el temps.
Nou!!: Hades і Orfeu · Veure més »
Ovid
* Ovid (Colorado), població dels Estats Units a l'estat de Colorado.
Nou!!: Hades і Ovid · Veure més »
Pausànies
* Pausànies o Pausànias (geògraf), geògraf i escriptor del de gran importància.
Nou!!: Hades і Pausànies · Veure més »
Píndar
Píndar (grec: Πίνδαρος, llatí: Pindarus) (Cinoscèfals, prop de Tebes de Beòcia, 522 / 518 aC - Argos 455 / 438 aC), va ser un poeta líric grec.
Nou!!: Hades і Píndar · Veure més »
Peà (mitologia)
Peà (en grec antic Παιάν), segons la mitologia grega és, en els cultes de l'època clàssica un epítet ritual aplicat a Apol·lo "guaridor".
Nou!!: Hades і Peà (mitologia) · Veure més »
Persèfone
En la mitologia grega, Persèfone (Περσεφόνη) era una deessa, filla de Zeus i de Dèmeter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en deessa dels inferns.
Nou!!: Hades і Persèfone · Veure més »
Perseu (heroi grec)
Cellini. Loggia dei Lanzi En la mitologia grega, Perseu (Περσεύς) era un heroi, fill de Zeus i de Dànae, fundador de Micenes i avantpassat d'Hèracles.
Nou!!: Hades і Perseu (heroi grec) · Veure més »
Pirítous
Pirítous i Hipodamia rebent els centaures. Fresc de Pompeia D'acord amb la mitologia grega, Pirítous (en grec antic Πειρίθοος, Peirithoos), va ser un rei dels làpites, fill d'Ixíon.
Nou!!: Hades і Pirítous · Veure més »
Plutó (mitologia)
Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.
Nou!!: Hades і Plutó (mitologia) · Veure més »
Posidó
En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.
Nou!!: Hades і Posidó · Veure més »
Prat de l'Asfòdel
El Prat de l'Asfòdel (en grec antic ἀσφοδελὸς λειμών asphodelòs leimṓn) és una secció de l'Hades (inframon grec) de la mitologia grega on anaven a parar les ànimes mortals per viure-hi després de la mort.
Nou!!: Hades і Prat de l'Asfòdel · Veure més »
Psique (mitologia)
''El rapte de Psique'' de William-Adolphe Bouguereau Psique (en grec Ψυχή) és el nom de lànima.
Nou!!: Hades і Psique (mitologia) · Veure més »
Quiró
Quiró (en grec antic Χείρων Khíron, 'l'inferior' dels fills de Cronos) va ser el més savi i just de tots els centaures de la mitologia grega.
Nou!!: Hades і Quiró · Veure més »
Radamantis
Radamantis o Radamant (en grec Ῥαδάμανθυς, en llatí Rhădămanthus), en la mitologia grega, és un déu heroi, fill de Zeus i Europa.
Nou!!: Hades і Radamantis · Veure més »
Rea (mitologia)
En la mitologia grega, Rea (en grec antic Ῥέα), és una de les titànides, filla d'Urà i Gea.
Nou!!: Hades і Rea (mitologia) · Veure més »
Riu
La Muga a l'Empordà. Un riu és un corrent natural d'aigua que flueix amb continuïtat.
Nou!!: Hades і Riu · Veure més »
Riu Leteu
En la mitologia grega, el Leteu o també Lete (en grec antic Λήθη Lếthê/, 'oblit' o 'ocultació') és un dels rius de l'Hades.
Nou!!: Hades і Riu Leteu · Veure més »
Sísif
En la mitologia grega, Sísif (Σίσυφος) fou fundador i rei d'Efira (nom antic de Corint).
Nou!!: Hades і Sísif · Veure més »
Sinècdoque
Una sinècdoque és un recurs literari que consisteix a estendre o restringir el significat d'un mot, prenent el tot per la part (en llatí totum pro parte) o la part pel tot (en llatí pars pro toto).
Nou!!: Hades і Sinècdoque · Veure més »
Tàrtar (mitologia)
Sísif al Tàrtar observat per Persèfone En la mitologia grega, el Tàrtar p. 22 (en grec antic Τάρταρος, Tàrtaros) apareix als poemes homèrics i a la Teogonia d'Hesíode com la regió més profunda del món situada per sota dels mateixos Inferns.
Nou!!: Hades і Tàrtar (mitologia) · Veure més »
Teogonia
La Teogonia o Teogònia (del grec Θεογονία: Theogonía, literalment «origen dels déus»; en llatí Thĕŏgŏnĭa, ae) és una obra poètica escrita per Hesíode, que és com un Gènesi de la mitologia grega.
Nou!!: Hades і Teogonia · Veure més »
Teseu
Teseu enfrontant-se a la truja de Cromió. Terracota del 360 aC trobada a l'illa de Melos. Teseu (en grec: Θησεύς, Thesseus) fou un llegendari rei d'Atenes, fill d'Egeu (o de Posidó) i d'Etra.
Nou!!: Hades і Teseu · Veure més »
Titanomàquia
''La caiguda dels Titans'', per Cornelis van Haarlem. En la mitologia grega s'anomena titanomàquia o guerra dels titans a la batalla que s'esdevingué entre dues races de déus, els Titans (déus de segona generació) i els Olímpics (fills dels titans i déus de tercera generació).
Nou!!: Hades і Titanomàquia · Veure més »
Tità
Febe En la mitologia grega, un tità (en Τιτάν) o una titànide és una divinitat primordial gegantina que va precedir els déus de l'Olimp.
Nou!!: Hades і Tità · Veure més »
Trifiodor
Trifiodor (Tryphiodorus) fou un gramàtic grec nascut a Egipte.
Nou!!: Hades і Trifiodor · Veure més »
University of California Press
University of California Press, també coneguda com UC Press, és una editorial associada a la Universitat de Califòrnia que es dedica a les publicacions acadèmiques.
Nou!!: Hades і University of California Press · Veure més »
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Nou!!: Hades і Virgili · Veure més »
Walter Burkert
Walter Burkert (2 de febrer de 1931, Neuendettelsau, Alemanya - 11 de març de 2015, Zúric, Suïssa) fou un estudiós de la religió grega.
Nou!!: Hades і Walter Burkert · Veure més »
Zagreu
El mite de Zagreu està relacionat amb el de Dionís, l'infant nascut dues vegades. Imatge: Estàtua de Dionís nen, s.IV aC, trobada a Lamis. Zagreu (en grec antic, Ζαγρεύς Zagreús) era un déu de la religió de l'antiga Grècia generalment, però no sempre, considerat una manifestació del Dionís místic i déu del vi, en el qual aquest es va reencarnar.
Nou!!: Hades і Zagreu · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Hades і Zeus · Veure més »
