Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Gàl·lia і Gals
Gàl·lia і Gals tenen 77 coses en comú (en Uniopèdia): Alèsia, Al·lòbroges, Alemanya, Alps, Ambians, Andecaus, Angers, Antiga Roma, Aquitània, Arràs, Arverns, Basc, Bèlgica, Bel·lòvacs, Besançon, Bitúrigs, Boulogne-sur-Mer, Bourges, Bretanya, Cadurcs, Carnuts, Cassel, Celtes, Celtibers, Coriosolites, Druida, Eburons, Esclavitud, Europa, Ferro, ..., França, Galàcia, Gàl·lia Belga, Gàl·lia Cisalpina, Gàl·lia Narbonesa, Gergòvia, Gran Bretanya, Grecs, Hedus, Helvecis, Hispània, Ibers, Invasió celta dels Balcans, Itàlia, Língons, Lexovis, Llengües cèltiques, Llengües indoeuropees, Mòrins, Menapis, Nervis, Osismes, París, Píctons, Pirineus, Plutocràcia, Poitiers, Rèdons, Rems, Roine, Saona, Sènons, Sèquans, Sens, Suïssa, Suessions, Túrons, Tigurins, Tolosa de Llenguadoc, Trèveris, Trèvers, Unel·les, Vènets (gals), Viena del Delfinat, Voconcis, Volques arecomicis, Xavier Delamarre. Ampliar l'índex (47 més) »
Alèsia
Alèsia fou una ciutat de la Gàl·lia, fundada pels mandubis.
Alèsia і Gàl·lia · Alèsia і Gals ·
Al·lòbroges
Els al·lòbroges (en llatí: Allobroges, Allobriges, Allobruges, en grec antic Άλλόβριγες o Ἀλλόβρογες) eren un poble gal que habitaven un territori a l'est del Roine, principalment entre el Roine i l'Isèra.
Al·lòbroges і Gàl·lia · Al·lòbroges і Gals ·
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Alemanya і Gàl·lia · Alemanya і Gals ·
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Alps і Gàl·lia · Alps і Gals ·
Ambians
Els ambians (llatí: Ambiani) foren un poble gal de la Bèlgica esmentat per Cèsar el 57 aC, any en què es van sotmetre.
Ambians і Gàl·lia · Ambians і Gals ·
Andecaus
Els andecaus o andes (llatí: Andecavi o Andes) foren una tribu de gals que vivia a Armòrica i es va unir a la revolta de Vercingetorix el 52 aC, i anys més tard, a la rebel·lió de Julius Sacrovir el 21 aC.
Andecaus і Gàl·lia · Andecaus і Gals ·
Angers
Angers és un municipi francès, situat al departament de Maine i Loira i a la regió del País del Loira.
Angers і Gàl·lia · Angers і Gals ·
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Antiga Roma і Gàl·lia · Antiga Roma і Gals ·
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Aquitània і Gàl·lia · Aquitània і Gals ·
Arràs
Arràs (Arras en francès i Aro en picard, Atrecht en neerlandès) és una ciutat del nord de França, capital del departament del Pas de Calais, a la regió dels Alts de França.
Arràs і Gàl·lia · Arràs і Gals ·
Arverns
Els arverns (llati Arverni) foren una de les principals tribus de la Gàl·lia que van rivalitzar amb els hedus per la supremacia.
Arverns і Gàl·lia · Arverns і Gals ·
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Basc і Gàl·lia · Basc і Gals ·
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Bèlgica і Gàl·lia · Bèlgica і Gals ·
Bel·lòvacs
Els bel·lòvacs (llatí Bellovaci) foren un poble celta, el més important de Bèlgica, del que Cèsar diu que podia mobilitzar cent mil homes.
Bel·lòvacs і Gàl·lia · Bel·lòvacs і Gals ·
Besançon
Besançon és una ciutat de França, capital del departament de Dubs, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, a la vora dreta del riu Doubs.
Besançon і Gàl·lia · Besançon і Gals ·
Bitúrigs
Els bitúrigs (en llatí Bituriges o Bituriges Cubi) van ser el poble més destacat de la Gàl·lia Cèltica en temps de Tarquini Prisc, diu Titus Livi.
Bitúrigs і Gàl·lia · Bitúrigs і Gals ·
Boulogne-sur-Mer
Boulogne-sur-Mer és un municipi francès al departament del Pas de Calais (regió dels Alts de França).
Boulogne-sur-Mer і Gàl·lia · Boulogne-sur-Mer і Gals ·
Bourges
Bourges, antigament coneguda com a Borges o Borges de Berric, és un municipi francès, situat al departament de Cher i a la regió de Centre - Vall del Loira.
Bourges і Gàl·lia · Bourges і Gals ·
Bretanya
La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.
Bretanya і Gàl·lia · Bretanya і Gals ·
Cadurcs
Els cadurcs (en llatí: Cadurci) van ser un poble gal que va viure a la regió de l'Òlt, entre els niciòbroges, els rutens i els arverns.
Cadurcs і Gàl·lia · Cadurcs і Gals ·
Carnuts
Els carnuts (llatí Carnutes) foren un poble de la Gàl·lia.
Carnuts і Gàl·lia · Carnuts і Gals ·
Cassel
Localització de Cassel Cassel (en neerlandès: Kassel, en llatí: Castellum Menapiorum) és un municipi de França del departament del Nord a la regió dels Alts de França, situada al Westhoek del Flandes francès amb 2.322 habitants el 2006.
Cassel і Gàl·lia · Cassel і Gals ·
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Celtes і Gàl·lia · Celtes і Gals ·
Celtibers
Els celtibers eren un dels grups de pobles celtes que habitaven la península Ibèrica.
Celtibers і Gàl·lia · Celtibers і Gals ·
Coriosolites
Els coriosolites (llatí Coriosolitae o Curiosolitae) foren un poble celta esmentat per Juli Cèsar junt amb els vènets, unel·les, osismes i altres.
Coriosolites і Gàl·lia · Coriosolites і Gals ·
Druida
Estatuïa d'un druida al Croome Park, Worcestershire El druida era, en les societats dels antics celtes, un sacerdot amb la missió de conservar i transmetre les tradicions religioses i administrar la justícia.
Druida і Gàl·lia · Druida і Gals ·
Eburons
Els eburons (llatí: Eburones) foren un poble dels belgae establert entre el Mosa i el Rin.
Eburons і Gàl·lia · Eburons і Gals ·
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Esclavitud і Gàl·lia · Esclavitud і Gals ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Europa і Gàl·lia · Europa і Gals ·
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Ferro і Gàl·lia · Ferro і Gals ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Gàl·lia · França і Gals ·
Galàcia
Galàcia (Galatia) era el territori on habitaven els gals d'Anatòlia, anomenats gàlates, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, que primer va ser una tetrarquia i després província romana.
Gàl·lia і Galàcia · Galàcia і Gals ·
Gàl·lia Belga
La Gàl·lia Belga (en llatí Gallia Belgica) va ser una província romana que ocupava el nord-est de les Gàl·lies.
Gàl·lia і Gàl·lia Belga · Gàl·lia Belga і Gals ·
Gàl·lia Cisalpina
Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.
Gàl·lia і Gàl·lia Cisalpina · Gàl·lia Cisalpina і Gals ·
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Gàl·lia і Gàl·lia Narbonesa · Gàl·lia Narbonesa і Gals ·
Gergòvia
Gergòvia (en llatí Gergovia) era una ciutat dels arverns, esmentada principalment per Juli Cèsar que la va ocupar i la va incorporar als dominis dels seus aliats hedus després de la guerra helvètica.
Gàl·lia і Gergòvia · Gals і Gergòvia ·
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Gàl·lia і Gran Bretanya · Gals і Gran Bretanya ·
Grecs
Sense descripció.
Gàl·lia і Grecs · Gals і Grecs ·
Hedus
Els hedus (llatí Aedui, Haedui o Hedui) foren un poble gal originat en una branca dels sèquans dels que estaven separats a l'est pel riu Arar (Saona).
Gàl·lia і Hedus · Gals і Hedus ·
Helvecis
Els helvecis (llatí: Helvetii) foren un poble celta que en temps de Juli Cèsar ocupava la regió entre el Jura, a l'oest, el Roine i el llac Leman al sud, i el Rin a l'est i nord.
Gàl·lia і Helvecis · Gals і Helvecis ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Gàl·lia і Hispània · Gals і Hispània ·
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Gàl·lia і Ibers · Gals і Ibers ·
Invasió celta dels Balcans
La invasió celta dels Balcans es va produir a la península dels Balcans al quan diverses tribus de celtes de la cultura de La Tène hi van arribar en massa.
Gàl·lia і Invasió celta dels Balcans · Gals і Invasió celta dels Balcans ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Gàl·lia і Itàlia · Gals і Itàlia ·
Língons
Els língons (en llatí Lingones, en grec antic Λίγγονες) van ser un poble gal de la Gàl·lia Transalpina que es va establir també a la Gàl·lia Cisalpina.
Gàl·lia і Língons · Gals і Língons ·
Lexovis
Els lexovis (en llatí: Lexovii, en grec antic Ληξόβιοι) eren un poble celta de la Gàl·lia que vivien a l'oest de la desembocadura del Sena (territori de Lisieux i potser a Bayeux on vivien els baiocasses).
Gàl·lia і Lexovis · Gals і Lexovis ·
Llengües cèltiques
Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.
Gàl·lia і Llengües cèltiques · Gals і Llengües cèltiques ·
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Gàl·lia і Llengües indoeuropees · Gals і Llengües indoeuropees ·
Mòrins
Els mòrins (llatí Morini, del gal Morinos, "mariners") foren un poble celta de la Gàl·lia Belga.
Gàl·lia і Mòrins · Gals і Mòrins ·
Menapis
Els menapis (llatí: Menapii) foren un poble celta de la Gàl·lia Belga.
Gàl·lia і Menapis · Gals і Menapis ·
Nervis
Els nervis (en llatí Nervii, en grec antic Νερούιοι o Νερβιοι) eren un poble celta de la Gàl·lia Belga que segons Ptolemeu tenien la capital a Bagacum (Bavay) i Cambrai era dins el seu territori.
Gàl·lia і Nervis · Gals і Nervis ·
Osismes
Els osismes (en llatí Osismii o Osismi, en grec antic Ὀσίσμιοι) van ser un poble gal que es va aliar als vènets en la guerra contra Juli Cèsar l'any 56 aC.
Gàl·lia і Osismes · Gals і Osismes ·
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Gàl·lia і París · Gals і París ·
Píctons
Els píctons (en llatí Pictones, en grec antic Πίκτονες) i més tard anomenats pictaus (Pictavi) van ser un poble gal que vivia al sud del Loire a la costa de l'Atlàntic.
Gàl·lia і Píctons · Gals і Píctons ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Gàl·lia і Pirineus · Gals і Pirineus ·
Plutocràcia
XIX i els primers del XX La plutocràcia (del gec antic πλοῦτος) és el sistema de govern en què el poder l'exerceixen els que acumulen més riquesa.
Gàl·lia і Plutocràcia · Gals і Plutocràcia ·
Poitiers
Poitiers (en francès; en català, tradicionalment Peiteu o Piteu; en poiteví Potchiers; en occità Peitieus) és un municipi francès, capital històrica de la regió del Peitau.
Gàl·lia і Poitiers · Gals і Poitiers ·
Rèdons
Els rèdons (en llatí Riedones o Redones, Rhedones, en grec antic Ῥήδονες o Ῥηΐδονες) eren un poble gal de la Lugdunense esmentat per Claudi Ptolemeu, qui diu que vivien a l'oest dels sènons a la vora del riu Liger i la seva capital era Condate (Rennes).
Gàl·lia і Rèdons · Gals і Rèdons ·
Rems
Els rems (llatí: Remi) foren un poble gal de la Gàl·lia Belga que vivia a la vora del Sequana (riu Sena) i tenia per capital a Durocortorum (Reims).
Gàl·lia і Rems · Gals і Rems ·
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Gàl·lia і Roine · Gals і Roine ·
Saona
El Saona (la Saône, pronunciat, en francès) és un riu de l'est de França, afluent del Roine, amb el qual s'uneix a la ciutat de Lió.
Gàl·lia і Saona · Gals і Saona ·
Sènons
Els sènons (llatí Senones, grec Σένονες, Σέννονες o Σήνωνες) eren un poble gal de la Gàl·lia Transalpina que es va establir també a la Gàl·lia Cisalpina.
Gàl·lia і Sènons · Gals і Sènons ·
Sèquans
Els sèquans (en llatí sequani, en grec antic σηκουανοί) van ser un poble celta de la Gàl·lia de l'alta vall de lArar o Saona.
Gàl·lia і Sèquans · Gals і Sèquans ·
Sens
Sens és un municipi francès, situat al departament del Yonne i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Gàl·lia і Sens · Gals і Sens ·
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Gàl·lia і Suïssa · Gals і Suïssa ·
Suessions
Els suessions o suessons (llatí: Suessiones o Suessones, grec Οὐέσσονες) foren un poble celta de la Gàl·lia Belga, entre l'Oise i el Marne, aliats als rems amb els quals formaven un únic cos polític amb les mateixes constitucions i lleis, i un cap únic.
Gàl·lia і Suessions · Gals і Suessions ·
Túrons
Els túrons (en llatí Turones) van ser un poble celta de la Gàl·lia.
Gàl·lia і Túrons · Gals і Túrons ·
Tigurins
Els tigurins (en llatí: Tigurini) eren una de les diverses tribus dels helvecis que vivien al sud de la tribu dels verbigens a la zona del llac anomenat Morat.
Gàl·lia і Tigurins · Gals і Tigurins ·
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Gàl·lia і Tolosa de Llenguadoc · Gals і Tolosa de Llenguadoc ·
Trèveris
Trèveris (en alemany, Trier; en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.
Gàl·lia і Trèveris · Gals і Trèveris ·
Trèvers
Els trèvers (llatí Treveri o Treviri) foren un poble gal esmentat per Juli Cèsar.
Gàl·lia і Trèvers · Gals і Trèvers ·
Unel·les
Els unel·les (llatí Unelli, Unellii, Veneli o Venellii, en grec antic Οὐένελοι) van ser un poble celta marítim d'Armòrica, a la Gàl·lia, esmentat per Juli Cèsar juntament amb els vènets, osismes, curiosolites i altres.
Gàl·lia і Unel·les · Gals і Unel·les ·
Vènets (gals)
Els vènets (llatí Veneti) foren un poble celta esmentat per Cèsar, qui anomena al seu territori com Venetia.
Gàl·lia і Vènets (gals) · Gals і Vènets (gals) ·
Viena del Delfinat
Viena del Delfinat (en francès Vienne, en francoprovençal Vièna) és un municipi francès, situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Gàl·lia і Viena del Delfinat · Gals і Viena del Delfinat ·
Voconcis
Els voconcis (llatí Vocontii) van ser un poble gal de la Gàl·lia Narbonesa, entre el Roine i els Alps.
Gàl·lia і Voconcis · Gals і Voconcis ·
Volques arecomicis
Els volques arecomicis (llatí Volcae Arecomici) foren una de les dues tribus de gals volques en què es va dividir aquest poble, procedent de la Vall del Danubi i establerta el a la regió entre el Rosselló i el Roine.
Gàl·lia і Volques arecomicis · Gals і Volques arecomicis ·
Xavier Delamarre
Xavier Delamarre (França, 1954) és un lingüista, lexicògraf i diplomàtic francès.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Gàl·lia і Gals
- Què tenen en comú Gàl·lia і Gals
- Semblances entre Gàl·lia і Gals
Comparació entre Gàl·lia і Gals
Gàl·lia té 290 relacions, mentre que Gals té 190. Com que tenen en comú 77, l'índex de Jaccard és 16.04% = 77 / (290 + 190).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Gàl·lia і Gals. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
