Taula de continguts
126 les relacions: Al·lòfon, Alceu de Mitilene, Alfabet etrusc, Alfabet fenici, Alfabet grec, Alfabet llatí, Anatòlia, Antifont, Antiga Atenes, Antiga Grècia, Aproximant labiovelar sonora, Aqueus, Arcàdia, Aristòfanes, Aristòtil, Arrodoniment vocàlic, Aspiració (fonètica), Èsquil, Balcans, Beòcia, Breu, Bustrofedon, Cas acusatiu, Cas datiu, Cíclades, Ciutat estat, Colonització grega, Consonant bilabial, Consonant dental, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant lateral, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant sorda, Consonant velar, Consonant vibrant, Creta, Cristianisme, Dòrida, Declinació del grec antic, Declinació gramatical, Demòstenes, Dialecte, Digamma, Doris (grup humà), Dramatúrgia, Edat del bronze, Edat fosca grega, Edat mitjana, ... Ampliar l'índex (76 més) »
- Antiga Grècia
Al·lòfon
Un al·lòfon és un so de la parla que actua com a variant d'un fonema en un context determinat, és a dir, un mateix fonema (abstracció ideal del so) pot materialitzar-se en diferents al·lòfons segons els sons que hi estiguin propers i que el puguin influir en els paràmetres articulatoris.
Veure Grec antic і Al·lòfon
Alceu de Mitilene
Alceu de Mitilene (en grec antic "Alkaios" i en llatí Alcaeus) va ser un dels poetes inclosos pels estudiosos d'Alexandria en el cànon dels Nou poetes lírics.
Veure Grec antic і Alceu de Mitilene
Alfabet etrusc
L'alfabet etrusc era un sistema alfabètic utilitzat al nord de la península Itàlica a finals del.
Veure Grec antic і Alfabet etrusc
Alfabet fenici
Làpida al Museu de Pèrgam, a Berlín, amb inscripcions en alfabet fenici Lalfabet fenici és un dels primers alfabets dels sistemes d'escriptura fonètica en la història de la humanitat.
Veure Grec antic і Alfabet fenici
Alfabet grec
Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.
Veure Grec antic і Alfabet grec
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Veure Grec antic і Alfabet llatí
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Grec antic і Anatòlia
Antifont
Antifont de Ramnunt (Antiphon) (480 aC-411 aC) fou un orador grec sofista pertanyent a la mateixa generació de Pròdic de Queos.
Veure Grec antic і Antifont
Antiga Atenes
El Partenó i les restes de l'acròpolis, vestigis de l'antiga Atenes La història d'Atenes representa l'origen de la història de les ciutats europees i de l'Europa actual.
Veure Grec antic і Antiga Atenes
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Grec antic і Antiga Grècia
Aproximant labiovelar sonora
L'aproximant labiovelar sonora és un so de la parla que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra ve doble minúscula.
Veure Grec antic і Aproximant labiovelar sonora
Aqueus
Combat dels aqueus, Museu Pio-Clementino Els aqueus (Achaei) eren una de les quatre tribus gregues en què els grecs es dividien.
Veure Grec antic і Aqueus
Arcàdia
Arcàdia (Ἀρκαδία) era una de les principals regions del Peloponnès a l'antiguitat, que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Arcàdia.
Veure Grec antic і Arcàdia
Aristòfanes
Aristòfanes (448 aC - 386 aC, en grec antic ᾿Αριστοφάνης) fou un còmic i comediògraf grec, autor major de la literatura grega clàssica.
Veure Grec antic і Aristòfanes
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Grec antic і Aristòtil
Arrodoniment vocàlic
En fonètica, larrodoniment vocàlic es refereix a un tipus de labialització consistent en protuberar els llavis formant una forma rodona durant l'articulació de la vocal.
Veure Grec antic і Arrodoniment vocàlic
Aspiració (fonètica)
A la fonètica, l'aspiració és un dels fenòmens fonètics que afecten el mode d'articulació de les consonants oclusives.
Veure Grec antic і Aspiració (fonètica)
Èsquil
Èsquil Èsquil (en grec antic:, Aiskhúlos o Aiskhýlos, Eleusis, c. 525/524, Gela 456/455 aC) fou un dramaturg grec.
Veure Grec antic і Èsquil
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Veure Grec antic і Balcans
Beòcia
Beòcia és una regió de l'antiga Grècia, situada a l'oest de l'Àtica, amb capital a Orcomen i centre principal a Tebes.
Veure Grec antic і Beòcia
Breu
El breu és un signe diacrític que es representa amb mitja circumferència que es col·loca sobre la vocal.
Veure Grec antic і Breu
Bustrofedon
''Lleis de Gortina'' (Creta), escrit en '''bustrofedon''' Això és un exemple de text bustrofèdic escrit expressament per a aquest article de la Viquipèdia en català, talment com si fos grec arcaic, per exemple. Bustrofedon (del grec βουστροφηδόν, boustrophedon, 'volta dels bous') o escriptura bustrofèdica és una modalitat d'escriptura bidireccional en què cada línia comença al mateix costat que ha acabat l'anterior; així, les línies s'alternen de dreta a esquerra i d'esquerra a dreta, en direccions oposades, implicant també la inversió de les lletres.
Veure Grec antic і Bustrofedon
Cas acusatiu
El cas acusatiu és el cas gramatical utilitzat per marcar l'objecte directe d'un verb.
Veure Grec antic і Cas acusatiu
Cas datiu
En lingüística, el cas datiu s'associa amb l'objecte indirecte, és a dir, amb el beneficiari de l'acció d'un verb.
Veure Grec antic і Cas datiu
Cíclades
Les Cíclades (en grec Κυκλάδες, Kiklades, que significa 'circulars') són un arxipèlag de la mar Egea situat al sud-est de la Grècia continental, estat al qual pertanyen.
Veure Grec antic і Cíclades
Ciutat estat
Una ciutat estat és una ciutat sobirana independent que exerceix el poder sobre la seva vida política, econòmica i cultural sobre el seu territori contigu.
Veure Grec antic і Ciutat estat
Colonització grega
Mapa de les principals colònies gregues i fenícies La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs a l'edat antiga, primer per les conques de la Mediterrània i del mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia.
Veure Grec antic і Colonització grega
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Veure Grec antic і Consonant bilabial
Consonant dental
Una consonant dental (o simplement dental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de l'àpex de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors.
Veure Grec antic і Consonant dental
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Veure Grec antic і Consonant fricativa
Consonant glotal
Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.
Veure Grec antic і Consonant glotal
Consonant lateral
Una consonant lateral (o simplement lateral en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula deixant escapar l'aire pels costats de la llengua, que actua obstruint el pas de l'aire.
Veure Grec antic і Consonant lateral
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Veure Grec antic і Consonant nasal
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Veure Grec antic і Consonant oclusiva
Consonant sorda
En fonètica articulatòria, una consonant sorda és una consonant articulada sense la vibració de les cordes oposant-se al so, al contrari d'una consonant sonora.
Veure Grec antic і Consonant sorda
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Veure Grec antic і Consonant velar
Consonant vibrant
Una consonant vibrant (o simplement vibrant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant produïda per les vibracions múltiples entre el punt d'articulació i l'òrgan articulador.
Veure Grec antic і Consonant vibrant
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Veure Grec antic і Creta
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Grec antic і Cristianisme
Dòrida
La Dòrida (Doris) era un petit districte muntanyenc de la Grècia central, envoltat per Etòlia (a l'oest), Tessàlia (al nord), la Lòcrida Ozòlia (al sud) i la Fòcida (a l'est), entre les muntanyes de l'Eta i el Parnàs.
Veure Grec antic і Dòrida
Declinació del grec antic
criselefantina d'Atena Pàrtenos al Partenó) La declinació del grec antic és el conjunt de formes en què es declinen els substantius, adjectius, pronoms i altres categories de paraules en la llengua grega antiga.
Veure Grec antic і Declinació del grec antic
Declinació gramatical
En lingüística, declinació és la flexió nominal, és a dir, la de substantius, pronoms i adjectius per tal d'indicar categories gramaticals com ara nombre, cas, gènere,...
Veure Grec antic і Declinació gramatical
Demòstenes
fou un orador i estatista atenenc.
Veure Grec antic і Demòstenes
Dialecte
Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.
Veure Grec antic і Dialecte
Digamma
Digamma és una lletra obsoleta de l'alfabet grec que té un valor numèric de 6.
Veure Grec antic і Digamma
Doris (grup humà)
Soldat «molt armat». Els doris (Δωριεῖς) eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus.
Veure Grec antic і Doris (grup humà)
Dramatúrgia
La dramatúrgia a les arts escèniques és la teoria general de les ciències de l'espectacle i alhora la creació d'un espectacle dramàtic.
Veure Grec antic і Dramatúrgia
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Veure Grec antic і Edat del bronze
Edat fosca grega
Ledat fosca grega és el període que transcorre des del col·lapse del món micènic (entre el 1200 aC i el 1100 aC), comprenent els períodes submicènic (Grècia continental) i subminoic (Creta), entre els anys 1125 aC i 1050 aC i el període protogeomètric (1050 aC-900 aC).
Veure Grec antic і Edat fosca grega
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Grec antic і Edat mitjana
Efes
Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.
Veure Grec antic і Efes
Escriba
Lescriba (en llatí: scriba) era el copista, o amanuense de l'antiguitat; era una persona fonamental en la civilització egípcia i molt important al llarg de tota la història universal en diverses cultures.
Veure Grec antic і Escriba
Esmirna
Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.
Veure Grec antic і Esmirna
Eubea
Eubea (Εύβοια, pronunciat; Εὔβοια, pronunciat; Euboea), a l'edat mitjana coneguda com Negrepont (Negroponte), és una illa de Grècia, la més gran després de Creta, situada al nord de l'Àtica i a l'est de Beòcia, de la qual és per l'estret d'Eurip, que és superat per un pont que l'uneix al continent.
Veure Grec antic і Eubea
Eurípides
'''Eurípides''' amb els títols de les seves obres, al Museu del Louvre va ser un dels tres grans poetes tràgics grecs antics, juntament amb Èsquil i Sòfocles.
Veure Grec antic і Eurípides
Europa Central
L'Europa central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.
Veure Grec antic і Europa Central
Família lingüística
Famílies de llengües al Món. Una família lingüística és un grup de llengües emparentades històricament i que semblen derivar d'una llengua més antiga que, per diversificació dialectal i mecanismes de canvi lingüístic, va donar lloc a diferents llengües, normalment inintel·ligibles entre si.
Veure Grec antic і Família lingüística
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Veure Grec antic і Filosofia
Fonologia
La fonologia és la ciència que estudia els fonemes, les classes de sons considerats distintius en un sistema lingüístic concret, i les relacions entre ells.
Veure Grec antic і Fonologia
Golf de Corint
El golf de Corint (Korinthiakós Kólpos en grec) es troba a Grècia.
Veure Grec antic і Golf de Corint
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Grec antic і Grec
Grec arcadoxipriota
blau''', subdialecte arcadiàFora de mapa:20: xipriota21: pamfilià Larcadoxipriota (o aqueu meridional) va ser un dialecte del grec antic parlat a l'Arcàdia (al Peloponès central) i a Xipre aproximadament entre els segles VII aC i IV aC.
Veure Grec antic і Grec arcadoxipriota
Grec àtic
jònic, estretament relacionatEl grec àtic era el dialecte de prestigi del grec antic.
Veure Grec antic і Grec àtic
Grec dòric
El grec dòric és un dialecte del grec antic.
Veure Grec antic і Grec dòric
Grec demòtic
El grec demòtic (grec δημοτική, IPA o, llengua del poble) és la forma contemporània del grec.
Veure Grec antic і Grec demòtic
Grec eòlic
verd''', subdialectes de l'eoli1: egeu o asiàtic2: lèsbic3: tessali4: beoci L'Eòlic o eoli (en grec antic Αἰολικός i Αἰόλιος) és un dialecte de la llengua grega que engloba un grup de varietats parlades a Lesbos, Beòcia, Tessàlia, l'Eòlida i altres parts de Grècia.
Veure Grec antic і Grec eòlic
Grec homèric
El grec homèric és la forma de grec antic que va usar Homer a la Ilíada i l'Odissea.
Veure Grec antic і Grec homèric
Grec jònic
El jònic (Ἰώνιος, Iônios) era un dialecte del grup dialectal àtic-jònic del grec antic.
Veure Grec antic і Grec jònic
Grec koiné
El grec koiné (o bé) és la forma popular de grec antic que va emergir en l'antiguitat postclàssica (aproximadament del 300 aC al 300 dC), i marca el tercer període de la història de la llengua grega.
Veure Grec antic і Grec koiné
Grec medieval
El grec medieval, també conegut com a grec bizantí, és un terme per a cobrir totes les formes de la llengua grega que es van parlar o escriure durant l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Grec antic і Grec medieval
Grec nord-occidental
taronja fosc''', domini del grec dòric, relacionat i a cops identificat amb el nord-occidental.7. Laconi/heracli8. Argiu9. Corinti10. Megari11. Dialecte de Kos12. Dialecte de Thera i Cirene13. Rodi14. CretencEl grec nord-occidental és un antic dialecte del grec molt relacionat amb el dòric (tant que a cops no se'n fa cap distinció).
Veure Grec antic і Grec nord-occidental
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Veure Grec antic і Heròdot
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Veure Grec antic і Hesíode
Hesiqui d'Alexandria
Hesiqui (Hesychius) fou un gramàtic de l'antiga Grècia natural d'Alexandria que va viure cap al dC.
Veure Grec antic і Hesiqui d'Alexandria
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Veure Grec antic і Homer
Illa de Rodes
Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.
Veure Grec antic і Illa de Rodes
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Grec antic і Imperi Romà d'Orient
Invasió dòrica
La invasió dòrica és un concepte utilitzat pels historiadors de l'antiga Grècia per explicar la substitució dels dialectes i tradicions preclàssics al sud de Grècia pels que van prevaldre a l'època clàssica.
Veure Grec antic і Invasió dòrica
Iota
La iota és la novena lletra de l'alfabet grec.
Veure Grec antic і Iota
Isòcrates
Isòcrates d'Atenes (en llatí Isocrates, en grec antic) nascut a Atenes el 436 aC i mort a la mateixa ciutat el 338 aC, fou un famós orador, logògraf i retòric grec, fill de Teodor.
Veure Grec antic і Isòcrates
Jònia
267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.
Veure Grec antic і Jònia
Jònic
L'estil jònic (del llatí Ionicus, al seu torn del grec Ἰωνικός 'de Jònia') és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el corinti).
Veure Grec antic і Jònic
Lísies (orador)
Lísies Lísies (Lysias) (vers 458 aC-378 aC) fou un orador nascut a Atenes el 458 aC, fill de Cèfal de Siracusa, no gaudí de la ciutadania grega car aquesta l'adquirien a la tercera generació de residència a la polis.
Veure Grec antic і Lísies (orador)
Lesbos
L'illa de Lesbos Lesbos (Λέσβος, AFI, sovint transliterat Lesvos; Midilli Adası; en català, antigament Metolí o Metel·lí) és una illa grega de la mar Egea.
Veure Grec antic і Lesbos
Lineal B
El lineal B és un sistema d'escriptura que es va fer servir per a escriure en grec (o micènic) durant l'època micènica de l'any 1600 aC fins al 1100 aC, aproximadament, i va ser el primer pas dels inicis de l'escriptura a Grècia.
Veure Grec antic і Lineal B
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Veure Grec antic і Llengües indoeuropees
Magna Grècia
Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.
Veure Grec antic і Magna Grècia
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Veure Grec antic і Mar Egea
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Grec antic і Mar Mediterrània
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Veure Grec antic і Mar Negra
Màcron
El màcron (del grec μακρόν, makron, que significa 'llarg') és un signe diacrític en forma de ratlla horitzontal (¯) que se situa sobre algunes lletres, amb valors diversos, en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques en els quals indica vocal o síl·laba llarga, i també en l'ortografia d'alguns idiomes, en alguns sistemes de transliteració i de transcripció fonètica i en diversos sistemes de notació científica.
Veure Grec antic і Màcron
Menandre
Menandre (Μένανδρος, Menander; Atenes, ca. 342/341 aC — Atenes, ca. 292/290 aC) fou un poeta grec, el més distingit dels poetes de la nova comèdia.
Veure Grec antic і Menandre
Micènic
El micènic és la forma de grec més antiga documentada.
Veure Grec antic і Micènic
Milet
Mapa de Milet i les ciutats colindants Milet (Μίλητος) fou una ciutat de Jònia, la principal de la regió, a la costa occidental d'Anatòlia, a prop de la desembocadura del riu Meandre a l'antiga Caria.
Veure Grec antic і Milet
Mora (fonologia)
La mora és una unitat de so usada en fonologia que determina el pes sil·làbic en algunes llengües; és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba, i és la unitat rítmica bàsica en japonès.
Veure Grec antic і Mora (fonologia)
Nou Testament
El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.
Veure Grec antic і Nou Testament
Pel·la (Macedònia)
Pel·la (Pella, en Πέλλα) era la capital del Regne de Macedònia.
Veure Grec antic і Pel·la (Macedònia)
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Veure Grec antic і Peloponès
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Veure Grec antic і Plató
Prehistòria
Prehistòria (llatí, præ.
Veure Grec antic і Prehistòria
Protogrec
El protogrec és el suposat ancestre comú dels dialectes del grec, incloent-hi el micènic, els dialectes clàssics àtic-jònic, eòlics, dòric i nord-occidental, així com la koiné i el grec modern.
Veure Grec antic і Protogrec
Punt d'articulació
El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.
Veure Grec antic і Punt d'articulació
Quios
Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.
Veure Grec antic і Quios
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Veure Grec antic і Regne de Macedònia
Safo
Safo (en Σαπφώ, i en eòlic Ψάπφω; Sappho; Mitilene, Lesbos, ca. 650 aC/630 aC-Lèucada, 580 aC/570 aC) va ser una poetessa lírica grega que va viure entre el i el.
Veure Grec antic і Safo
Samos
Samos (grec Σάμος; turc Sisam) és una illa de Grècia, situada al Mar Egeu.
Veure Grec antic і Samos
San
San, khoisan, basarawa o boiximans (de l'afrikaans, boschjesman, 'home del bosc'), són denominacions genèriques que s'apliquen a diversos pobles africans tradicionalment caçadors-recol·lectors, que parlen alguna de les llengües khoisànides, caracteritzades per incorporar sons d'esclafit o clics.
Veure Grec antic і San
Sòfocles
Carles Riba publicada a Barcelona l'any 1920 per Editorial Catalana Sòfocles (grec antic: Σοφοκλῆς, circa 496 – hivern del 406 o 405 aC)Sommerstein (2002), p. 41.
Veure Grec antic і Sòfocles
Segle IV aC
El segle IV aC és un període de l'antiguitat clàssica que comprèn els anys inclosos entre el 400 aC i el 301 aC.
Veure Grec antic і Segle IV aC
Segle VII aC
El segle VII aC és un període de l'edat antiga que inclou els anys compresos entre el 700 aC i el 601 aC.
Veure Grec antic і Segle VII aC
Segle VIII aC
El segle VIII aC és un període que dona inici a l'anomenada antiguitat clàssica primerenca, amb l'ascens de grecs i romans i una nova centralitat mediterrània que aniria creixent en segles posteriors.
Veure Grec antic і Segle VIII aC
Segle XI aC
El segle XI aC a Europa forma part del període de l'edat del ferro on continuen els canvis engegats al segle anterior, de manera que les antigues civilitzacions de l'edat del bronze cedeixen el control a nous pobles.
Veure Grec antic і Segle XI aC
Sil·labari
Un sil·labari és un conjunt de caràcters o símbols que representen (o aproximen) síl·labes que formen les paraules.
Veure Grec antic і Sil·labari
Sil·labari xipriota
El sil·labari xipriota va ser un sistema d'escriptura usat al Xipre de l'Edat de ferro, aproximadament des del segle XI aC fins a la seva substitució per l'alfabet grec al.
Veure Grec antic і Sil·labari xipriota
Sonoritat
La sonoritat és un tret dels sons de la parla segons si s'articulen amb vibració de les cordes vocals (sons sonors) o sense aquesta vibració (sons sords).
Veure Grec antic і Sonoritat
Tebes (Grècia)
Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.
Veure Grec antic і Tebes (Grècia)
Tessàlia
Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.
Veure Grec antic і Tessàlia
Tucídides
Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (en Θουκυδίδης; entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) va ser un historiador grec i l'autor de la Història de la Guerra del Peloponnès, on explica la guerra que va tenir lloc al entre Esparta i Atenes.
Veure Grec antic і Tucídides
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Veure Grec antic і Ucraïna
Vocal anterior
Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.
Veure Grec antic і Vocal anterior
Vocal posterior
a. Una vocal posterior o velar és un so vocàlic que s'articula amb la llengua retreta, acostant el dors cap al vel.
Veure Grec antic і Vocal posterior
Vocal semioberta
Una vocal semioberta (també vocal mitjana oberta o vocal mitjana baixa) és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Veure Grec antic і Vocal semioberta
Vocal semitancada
Una vocal semitancada (també vocal mitjana-tancada o vocal mitjana alta') és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Veure Grec antic і Vocal semitancada
Xenofont
Xenofont d'Atenes ; c. 430 Strassler i al., 2022-04-20 at the Wayback Machine.
Veure Grec antic і Xenofont
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Veure Grec antic і Xipre
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Veure Grec antic і 1986
Vegeu també
Antiga Grècia
- Època arcaica
- Alexandria Proftàsia
- Anacletèria
- Antics macedonis
- Antiga Grècia
- Asclepíades d'Anazarbe
- Bucèfal
- Clàmide
- Clerotèrion
- Contornat
- Coròbates
- Dòrida
- Dicastes
- Dinastia espartòcida
- Ecumene
- Esparciates
- Estoïcisme
- Grec antic
- Insaculació
- Lèleges
- Labris
- Lliga del Peloponnès
- Pel·la (Macedònia)
- Pentèlic
- Pentecontècia
- Periecs
- Quitó
- Sapeus
- Segle de Pèricles
- Sesklo
També conegut com Grec (antic), Grec clàssic, Grega antiga, Gregues antigues, Llengua grega antiga.