Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Gran Teatre del Liceu і Josef Keilberth

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Gran Teatre del Liceu і Josef Keilberth

Gran Teatre del Liceu vs. Josef Keilberth

El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional. fou un director d'orquestra alemany.

Similituds entre Gran Teatre del Liceu і Josef Keilberth

Gran Teatre del Liceu і Josef Keilberth tenen 21 coses en comú (en Uniopèdia): Astrid Varnay, Ígor Stravinski, Bedřich Smetana, Carl Maria von Weber, Der fliegende Holländer, Der Freischütz, Der Rosenkavalier, Die Frau ohne Schatten, Die Meistersinger von Nürnberg, Die Zauberflöte, Georg Friedrich Händel, Gioachino Rossini, Herbert von Karajan, Joseph Haydn, Ludwig van Beethoven, Paul Hindemith, Richard Strauss, Richard Wagner, Robert Schumann, Segona Guerra Mundial, Wolfgang Amadeus Mozart.

Astrid Varnay

Astrid Varnay (Estocolm, 25 d'abril de 1918 - Múnic, 4 de setembre de 2006) fou una soprano dramàtica nascuda a Suècia, tot i que de família procedent d'Hongria, que va desenvolupar la major part de la seva carrera entre els Estats Units i Alemanya.

Astrid Varnay і Gran Teatre del Liceu · Astrid Varnay і Josef Keilberth · Veure més »

Ígor Stravinski

, nom complet amb patronímic Ígor Fiódorovitx Stravinski,fou un compositor rus, posteriorment nacionalitzat francès (1934) i estatunidenc (1945).

Ígor Stravinski і Gran Teatre del Liceu · Ígor Stravinski і Josef Keilberth · Veure més »

Bedřich Smetana

, fou un compositor txec, pioner en el desenvolupament d'un estil musical que va quedar íntimament lligat a les aspiracions independentistes del seu país.

Bedřich Smetana і Gran Teatre del Liceu · Bedřich Smetana і Josef Keilberth · Veure més »

Carl Maria von Weber

fou un compositor romàntic alemany.

Carl Maria von Weber і Gran Teatre del Liceu · Carl Maria von Weber і Josef Keilberth · Veure més »

Der fliegende Holländer

L'Holandès Errant (Der fliegende Holländer), WWV 63 és una òpera en alemany, amb llibret i música de Richard Wagner.

Der fliegende Holländer і Gran Teatre del Liceu · Der fliegende Holländer і Josef Keilberth · Veure més »

Der Freischütz

Der Freischütz és un singspiel en tres actes compost per Carl Maria von Weber sobre un llibret de Friedrich Kind, basat un conte fantàstic de Johann August Apel del mateix títol publicat el 1810 al recull Gespensterbuch.

Der Freischütz і Gran Teatre del Liceu · Der Freischütz і Josef Keilberth · Veure més »

Der Rosenkavalier

Der Rosenkavalier, op.

Der Rosenkavalier і Gran Teatre del Liceu · Der Rosenkavalier і Josef Keilberth · Veure més »

Die Frau ohne Schatten

Die Frau ohne Schatten (La dona sense ombra) és una òpera en tres actes, amb música de Richard Strauss i llibret del seu col·laborador durant anys, el poeta Hugo von Hofmannsthal.

Die Frau ohne Schatten і Gran Teatre del Liceu · Die Frau ohne Schatten і Josef Keilberth · Veure més »

Die Meistersinger von Nürnberg

Die Meistersinger von Nürnberg (en alemany, Els mestres cantaires de Nuremberg) és una òpera en tres actes, escrita i composta per Richard Wagner. És una de les òperes més populars del repertori, i una de les més llargues habitualment representades, amb una durada de gairebé cinc hores. Va ser estrenada al Teatre Nacional de Múnic, el 21 de juny de 1868 pel director Hans von Bülow. La història té lloc a Nuremberg a mitjan. En aquell temps, Nuremberg era una Ciutat Lliure Imperial i un dels centres del Renaixement a Europa del Nord. L'argument es basa en l'històric gremi de Meistersinger (Mestres Cantaires), una associació de poetes i músics afeccionats, molts d'ells pertanyents a la petita burgesia, sovint mestres artesans de les seues respectives professions. Els mestres cantaires conreaven la creació musical amb una orientació artesanal, amb un intricat sistema de regles pel que feia a la composició i interpretació de cançons. L'òpera deu molt del seu encís a l'amable descripció del Nuremberg de l'època i de les tradicions del gremi dels mestres cantaires. Un dels personatges principals, el poeta i sabater Hans Sachs, està basat en una figura històrica: Hans Sachs (1494 - 1576), el més cèlebre dels mestres cantaires històrics. En el primer Acte, l'orfebre de la ciutat, Veit Pogner, anuncia que el guanyador del certamen de cançons del dia de Sant Joan obtindrà la mà de la seua filla Eva. L'únic requisit és que el guanyador siga, o esdevinga, mestre cantaire. Walther, un jove cavaller que ja està enamorat dEva, decideix participar en el concurs, però la seua cançó és massa radical, i fracassa en el seu intent d'esdevenir mestre cantaire. En el segon acte, el funcionari municipal Beckmesser determina participar en el certamen amb l'objectiu de casar-se amb Eva, però inconscientment provoca un avalot. En el tercer acte, el sabater Hans Sachs ajuda a Walther a compondre una excel·lent cançó, amb la qual aconsegueix vèncer el seu contrincant Beckmesser i guanyar la mà dEva. Die Meistersinger von Nürnberg ocupa un lloc únic en la producció de Wagner. És l'única comèdia entre les seues òperes de maduresa (havent arribat a rebutjar la seva primerenca Das Liebesverbot), i l'única que té per marc un temps i lloc històric ben definit, en lloc d'un context mític o llegendari. També és l'única òpera de maduresa del compositor que està basada en una història absolutament original, escrita pel mateix Wagner. Incorpora tots els convencionalismes de l'òpera tradicional dels quals Wagner havia abominat en els seus precedents assajos de teoria de l'òpera: versos rimats, àries, cors, un quintet i fins i tot un ballet. Des del punt de vista tècnic, Wagner, que en la precedent òpera Tristan und Isolde havia assolit les màximes quotes de cromatisme i una harmonia que fregava l'atonalitat, amb Die Meistersinger fa una regressió a l'estricta escala diatònica. Die Meistersinger és també intertextual: com a L'Orfeo i Die Zauberflöte es tracta d'una composició musical en la qual la música mateixa és el centre de la història.

Die Meistersinger von Nürnberg і Gran Teatre del Liceu · Die Meistersinger von Nürnberg і Josef Keilberth · Veure més »

Die Zauberflöte

Die Zauberflöte (en alemany; representada habitualment com a La flauta màgica, K. 620) és un singspiel (òpera còmica alemanya) en dos actes de Wolfgang Amadeus Mozart, amb un llibret d'Emanuel Schikaneder, basat en part en l'obra Lulu, oder die Zauberflöte, d'A.J. Liebeskind, i en part en l'obra Sethos, de Jean Terrasson.

Die Zauberflöte і Gran Teatre del Liceu · Die Zauberflöte і Josef Keilberth · Veure més »

Georg Friedrich Händel

.Georg Friedrich Händel o en grafia anglesa George Frideric Handel (o Haendel) (Halle, 23 de febrer de 1684 – Londres, 14 d'abril de 1759), fou un compositor del barroc britànic nascut a Alemanya, considerat una de les figures cimera de la música del Barroc i un dels compositors més influents de la música occidental i universal.

Georg Friedrich Händel і Gran Teatre del Liceu · Georg Friedrich Händel і Josef Keilberth · Veure més »

Gioachino Rossini

fou un compositor italià, considerat la figura més important de l'òpera del primer terç del.

Gioachino Rossini і Gran Teatre del Liceu · Gioachino Rossini і Josef Keilberth · Veure més »

Herbert von Karajan

Herbert von Karajan (Salzburg, 5 d'abril de 1908 – Anif, prop de Salzburg, 16 de juliol de 1989) fou un director d'orquestra austríac.

Gran Teatre del Liceu і Herbert von Karajan · Herbert von Karajan і Josef Keilberth · Veure més »

Joseph Haydn

, nascut Franz Joseph Haydn, fou un compositor austríac del Classicisme. És exponent del Classicisme vienès o Escola de Viena en la mateixa mesura que ho són Mozart i Beethoven, tres compositors que la posteritat, sobretot en el Romanticisme, van ser agrupats amb el nom de trinitat. La seva carrera musical cobreix tot el període que va des del final del Barroc fins al principi del Romanticisme. Fou a la vegada el pont i el motor que permeté que es portés a terme aquesta evolució.Dictionnaire de la musique, Marc Vignal - Larousse 2005 Article Haydn La imatge i el sobrenom de Papa Haydn no li ve pas dels títols de pare de la simfonia o de pare del quartet de corda que generosament se li va atorgar des del i fins als nostres dies. La creació d'aquests gèneres revela una gènesi una mica més complexa, però veritablement Haydn va contribuir de manera decisiva com pocs a fer que emergissin, es difonguessin i es consolidessin. Dos dels seus germans també van ser músics.

Gran Teatre del Liceu і Joseph Haydn · Josef Keilberth і Joseph Haydn · Veure més »

Ludwig van Beethoven

Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.

Gran Teatre del Liceu і Ludwig van Beethoven · Josef Keilberth і Ludwig van Beethoven · Veure més »

Paul Hindemith

Paul Hindemith (Hanau, Hessen, 16 de novembre de 1895 – Frankfurt del Main, 28 de desembre de 1963) va ser un compositor, viola, professor i director d'orquestra alemany.

Gran Teatre del Liceu і Paul Hindemith · Josef Keilberth і Paul Hindemith · Veure més »

Richard Strauss

, fou un director d'orquestra i compositor alemany de música clàssica particularment notable pels seus poemes simfònics, òperes i lieder.

Gran Teatre del Liceu і Richard Strauss · Josef Keilberth і Richard Strauss · Veure més »

Richard Wagner

Richard Wagner (Leipzig, 22 de maig de 1813 - Venècia, 13 de febrer de 1883) fou un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany.

Gran Teatre del Liceu і Richard Wagner · Josef Keilberth і Richard Wagner · Veure més »

Robert Schumann

Robert Alexander Schumann (8 de juny de 1810 – 29 de juliol de 1856) va ser un compositor i pianista romàntic alemany i també escriptor que fundà una revista musical.

Gran Teatre del Liceu і Robert Schumann · Josef Keilberth і Robert Schumann · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Gran Teatre del Liceu і Segona Guerra Mundial · Josef Keilberth і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Wolfgang Amadeus Mozart

,, fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental.

Gran Teatre del Liceu і Wolfgang Amadeus Mozart · Josef Keilberth і Wolfgang Amadeus Mozart · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Gran Teatre del Liceu і Josef Keilberth

Gran Teatre del Liceu té 914 relacions, mentre que Josef Keilberth té 50. Com que tenen en comú 21, l'índex de Jaccard és 2.18% = 21 / (914 + 50).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Gran Teatre del Liceu і Josef Keilberth. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »