196 les relacions: Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, Alfons el Cast, Aragó, Arbúcies, Arenys de Mar, Badalona, Baix Maestrat, Baixa edat mitjana, Barberà del Vallès, Barcelona, Basc, Bèlgica, Bellvís, Benicarló, Besalú, Bescanó, Braga, Cabeçuts d'Olot, Cabrils, Cabuts, Calàbria, Canigó (poema), Canovelles, Cap de Lligamosques, Cardona, Cassà de la Selva, Castella, Castelló (la Ribera Alta), Castellterçol, Cavallets, Celestí Devesa, Cervera, Colla gegantera, Colla Gegantera de Reus, Comte Tallaferro, Constança de Sicília, Coreografia, Corpus Christi, Cristòfor de Lícia, Cristòfor Despuig, David, Dècada del 1980, Dècada del 1990, Edat mitjana, El Ingenio, El Masnou, Enramades, Enramades d'Arbúcies, Família Robafaves, Fèlix de Roma (patró de Vilafranca), ..., Festa major, Festa Major de Reus, Festa Major de Vilafranca del Penedès, Festes de Misericòrdia, Festes de Santa Tecla de Tarragona, Festes del Renaixement a Tortosa, Festes del Tura, Flor de neu, França, Franquisme, Garrotxa, Gegant (folklore), Gegants d'Olot, Gegants de Barcelona, Gegants de Cardona, Gegants de Cassà de la Selva, Gegants de Castellterçol, Gegants de la Ciutat de Barcelona, Gegants de Lleida, Gegants de Maó, Gegants de Molins de Rei, Gegants de Reus, Gegants de Ripoll, Gegants de Sant Jaume, Gegants de Santa Maria del Mar, Gegants de Sitges, Gegants de Tarragona, Gegants de Viserta, Gegants del Pi, Goliat, Gresca Gegantera d'Andorra la Vella, Guifré el Pilós, Imatgeria festiva, Indumentària tradicional, Institut del Teatre, Itàlia, Jacint Verdaguer i Santaló, Jaume el Conqueridor, Joan Amades i Gelats, Josep Puig i Cadafalch, La Cellera de Ter, La Força de Vilamajor, La Mercè, Lambert Escaler i Milà, Línia Palamós-Girona-Banyoles, Lleida, Llotja de Tortosa, Mallorca, Manel Casserras i Boix, Mataró, Matrimoni, Miquel Blay i Fàbrega, Mobilització espontània, Molins de Rei, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Monistrol de Montserrat, Navata, Ninot, Olot, Ontinyent, Ordal, País Basc, País Valencià, Països Catalans, Pagès, Palamós, Palau de la Paeria, Peixateria, Pere el Gran, Pescador, Portugal, Procònsol, Processó, Ramon de Penyafort, Reis Catòlics, Reus, Ripoll, Sales, Sant Antoni de Cervera, Sant Llorenç Savall, Sant Pere de Ribes, Sant Pere de Vilamajor, Santa Maria de Cervera, Santander, Sàpiens, Segle XIX, Seguici popular, Sicília, Sitges, Taller Sarandaca, Tarragona, Terrassa, Torroja del Priorat, Tortosa, Universitat de Cervera, València, Viana do Castelo, Vila-real, Vilafranca del Penedès, Vilassar de Dalt, Vil·la romana, Vinaròs, Violant d'Hongria, 1 de juny, 1424, 1425, 1450, 1601, 1609, 1741, 1825, 1840, 1850, 1853, 1887, 1893, 1896, 1905, 1912, 1913, 1914, 1946, 1949, 1950, 1951, 1952, 1956, 1972, 1974, 1984, 1987, 1988, 1989, 1991, 1992, 1994, 1995, 1996, 2000, 2002, 2004, 2006, 2008, 2009, 24 d'agost, 24 de setembre. Ampliar l'índex (146 més) »
Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya
Gegants de l'ACGC al Japó l'any 1989. Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya (ACGC) és una federació que s'ocupa de la divulgació, conservació i estudi del món dels gegants sense oblidar la seva part festiva dins l'àmbit català.
Nou!!: Gegant (folklore) і Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Gegant (folklore) і Alfons el Cast · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Gegant (folklore) і Aragó · Veure més »
Arbúcies
Arbúcies és una vila i municipi de la comarca de la Selva.
Nou!!: Gegant (folklore) і Arbúcies · Veure més »
Arenys de Mar
Escut no oficial d'Arenys de Mar Bandera no oficial d'Arenys de Mar Arenys de Mar és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Maresme i la capital judicial de l'Alt Maresme.
Nou!!: Gegant (folklore) і Arenys de Mar · Veure més »
Badalona
Badalona és una ciutat i municipi de la comarca del Barcelonès.
Nou!!: Gegant (folklore) і Badalona · Veure més »
Baix Maestrat
Mapa municipal del Baix Maestrat El Baix Maestrat és una comarca del nord del País Valencià, amb capital a Vinaròs.
Nou!!: Gegant (folklore) і Baix Maestrat · Veure més »
Baixa edat mitjana
La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles a. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).
Nou!!: Gegant (folklore) і Baixa edat mitjana · Veure més »
Barberà del Vallès
Barberà del Vallès és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental.
Nou!!: Gegant (folklore) і Barberà del Vallès · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Gegant (folklore) і Barcelona · Veure més »
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Nou!!: Gegant (folklore) і Basc · Veure més »
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Nou!!: Gegant (folklore) і Bèlgica · Veure més »
Bellvís
Bellvís és una vila i municipi de la comarca del Pla d'Urgell, que es troba al límit amb el Segrià i la Noguera.
Nou!!: Gegant (folklore) і Bellvís · Veure més »
Benicarló
Benicarló és una ciutat del nord del País Valencià, situada a la comarca del Baix Maestrat, de la qual és el segon municipi per població.
Nou!!: Gegant (folklore) і Benicarló · Veure més »
Besalú
Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.
Nou!!: Gegant (folklore) і Besalú · Veure més »
Bescanó
Bescanó és un municipi de la comarca del Gironès, que forma part de l'àrea urbana de Girona.
Nou!!: Gegant (folklore) і Bescanó · Veure més »
Braga
Braga (del llatí Bracara Augusta) és una ciutat i un municipi portuguès, capital del districte de Braga, situat a la regió del Nord i a la subregió del Cávado.
Nou!!: Gegant (folklore) і Braga · Veure més »
Cabeçuts d'Olot
Els Cabeçuts d'Olot formen part del Seguici Festiu de la ciutat d'Olot.
Nou!!: Gegant (folklore) і Cabeçuts d'Olot · Veure més »
Cabrils
Cabrils és un municipi de la comarca del Maresme.
Nou!!: Gegant (folklore) і Cabrils · Veure més »
Cabuts
'''Capgrossos''' a Bellpuig Els cabuts, capgrossos, cabeçuts, caparrots, cabets, nanos o nanets són figures antropomorfes típiques de les festes populars dels Països Catalans i el País Basc (on s'anomenen Buruhandiak o Kilikiliak).
Nou!!: Gegant (folklore) і Cabuts · Veure més »
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Nou!!: Gegant (folklore) і Calàbria · Veure més »
Canigó (poema)
Canigó és un poema èpic de 1886 escrit per Jacint Verdaguer que constitueix un dels poemes clau de la Renaixença catalana.
Nou!!: Gegant (folklore) і Canigó (poema) · Veure més »
Canovelles
Canovelles és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, situat a la vall mitjana del riu Congost, amb una extensió de 6,75 quilòmetres quadrats.
Nou!!: Gegant (folklore) і Canovelles · Veure més »
Cap de Lligamosques
El Cap de Lligamosques és un capgròs atribuit a Ramon Amadeu, construit en 1817 en per encàrrec del farmacèutic Francesc de Bolòs.
Nou!!: Gegant (folklore) і Cap de Lligamosques · Veure més »
Cardona
Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Nou!!: Gegant (folklore) і Cardona · Veure més »
Cassà de la Selva
Cassà de la Selva és una vila i municipi de la comarca del Gironès.
Nou!!: Gegant (folklore) і Cassà de la Selva · Veure més »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Nou!!: Gegant (folklore) і Castella · Veure més »
Castelló (la Ribera Alta)
Castelló és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.
Nou!!: Gegant (folklore) і Castelló (la Ribera Alta) · Veure més »
Castellterçol
Castellterçol és una vila i municipi de la comarca del Moianès, fins al 2015 adscrit a la del Vallès Oriental.
Nou!!: Gegant (folklore) і Castellterçol · Veure més »
Cavallets
Cavallets tradicionals Hamburg. Els cavallets (francès carrousel) són una atracció pròpia de fires o parcs d'atraccions que consisteix en una gran plataforma rodona que gira en un pla horitzontal.
Nou!!: Gegant (folklore) і Cavallets · Veure més »
Celestí Devesa
Celestí Devesa (Begudà, 20 de gener de 1868 - Olot, 1 d'agost de 1935) fou un escultor garrotxí.
Nou!!: Gegant (folklore) і Celestí Devesa · Veure més »
Cervera
Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.
Nou!!: Gegant (folklore) і Cervera · Veure més »
Colla gegantera
Una colla gegantera o colla de geganters és una agrupació de persones que tenen custòdia i porten els gegants a les cercaviles i festes majors.
Nou!!: Gegant (folklore) і Colla gegantera · Veure més »
Colla Gegantera de Reus
La Colla Gegantera de Reus és un grup d'animació local de la ciutat de Reus encarregat de fer ballar els gegants de Reus, així com la mulassa de Reus.
Nou!!: Gegant (folklore) і Colla Gegantera de Reus · Veure més »
Comte Tallaferro
El Comte Tallaferro és un personatge mític del poema èpic Canigó escrit per Jacint Verdaguer el 1886.
Nou!!: Gegant (folklore) і Comte Tallaferro · Veure més »
Constança de Sicília
Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.
Nou!!: Gegant (folklore) і Constança de Sicília · Veure més »
Coreografia
''El llac dels cignes'' ''El llac dels cignes'' ''El llac dels cignes'' ''El llac dels cignes'' ''El llac dels cignes'' La coreografia és el disseny de moviments i estructures enmig d'una dansa, de forma que es creïn figures, patrons i transicions d'elles amb un efecte estètic més enllà de seguir uns passos prefixats o un ritme concret.
Nou!!: Gegant (folklore) і Coreografia · Veure més »
Corpus Christi
L'ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona Processó del ''Corpus Christi'' a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona Corpus a Picanya El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica en què es venera l'eucaristia.
Nou!!: Gegant (folklore) і Corpus Christi · Veure més »
Cristòfor de Lícia
Cristòfol de Lícia (literalment ‘que porta Crist’), també conegut com a Sant Cristòfol, és un sant cristià, sobre l'origen del qual les distintes tradicions cristianes estan en desacord.
Nou!!: Gegant (folklore) і Cristòfor de Lícia · Veure més »
Cristòfor Despuig
Cristòfor o Cristòfol Despuig (Tortosa, 1510-1574) reflecteix allò que entenem per «un home del Renaixement»: fou un cavaller de formació cortesana que, després de nombroses querelles vers els seus actes cavallerescos, exercí un càrrec polític en la governació de la Tortosa del, car se'l considera un personatge crític i a la vegada activista.
Nou!!: Gegant (folklore) і Cristòfor Despuig · Veure més »
David
Segons la Bíblia, David va ser el més gran rei d'Israel.
Nou!!: Gegant (folklore) і David · Veure més »
Dècada del 1980
La dècada del 1980 comprèn el període d'anys entre el 1980 i el 1989, tots dos inclosos.
Nou!!: Gegant (folklore) і Dècada del 1980 · Veure més »
Dècada del 1990
La dècada del 1990 comprèn el període d'anys entre el 1990 i el 1999, tots dos inclosos.
Nou!!: Gegant (folklore) і Dècada del 1990 · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Gegant (folklore) і Edat mitjana · Veure més »
El Ingenio
La casa El Ingenio és una botiga i un taller artesanal de producció de figures de cartó pedra, així com els productes de diversió, joc, màgia i espectacle.
Nou!!: Gegant (folklore) і El Ingenio · Veure més »
El Masnou
El Masnou és una vila i municipi de la comarca del Maresme.
Nou!!: Gegant (folklore) і El Masnou · Veure més »
Enramades
Mostra de disseny d'una enramada Les enramades o catifes de flors és el costum de guarnir els carrers amb catifes efímeres per a celebrar el Corpus i el floriment de la primavera.
Nou!!: Gegant (folklore) і Enramades · Veure més »
Enramades d'Arbúcies
Catifa de flors de la Carretera feta per alumnes i professors de l'Institut Montsoriu d'Arbúcies durant les Enramades de l'any 2016. Les Enramades d'Arbúcies són una festa tradicional de la vila d'Arbúcies que se celebra durant la vuitada de corpus i durant la qual es fan catifes de flors, passades, danses, sardanes, enramades, concerts i cercaviles.
Nou!!: Gegant (folklore) і Enramades d'Arbúcies · Veure més »
Família Robafaves
La Família Robafaves és un grup de gegants de Mataró que participa en les comparses de Les Santes.
Nou!!: Gegant (folklore) і Família Robafaves · Veure més »
Fèlix de Roma (patró de Vilafranca)
Fèlix, patró de Vilafranca del Penedès, fou un màrtir romà que fou sepultat a la catacumba de Calepodi, situada al tercer mil·liari de la via Aurèlia.
Nou!!: Gegant (folklore) і Fèlix de Roma (patró de Vilafranca) · Veure més »
Festa major
Drac de Vilafranca, el drac més antic d'Europa. Celebració dels Castellers de Vilafranca durant la jornada castellera de la Festa Major de Vilafranca 2017. Baixada de l'Àliga durant les Festes de Santa Tecla de Tarragona Una festa major és la festa o el festival més important de cada barri, poble, vila o ciutat.
Nou!!: Gegant (folklore) і Festa major · Veure més »
Festa Major de Reus
El Gegants de Reus El Gegants de Reus La Festa Major de Sant Pere és considerada la festa gran de Reus.
Nou!!: Gegant (folklore) і Festa Major de Reus · Veure més »
Festa Major de Vilafranca del Penedès
La Festa Major de Vilafranca del Penedès, en honor de Sant Fèlix, té l'origen al i es celebra anualment els dies 29, 30 i 31 d'agost i 1 i 2 de setembre.
Nou!!: Gegant (folklore) і Festa Major de Vilafranca del Penedès · Veure més »
Festes de Misericòrdia
XVIII per Rafael Compte Les Festes de Misericòrdia són la segona Festa Major de Reus (també se'n diu Festa Major petita) que se celebren a l'entorn del 25 de setembre, data en la qual al es documenta l'aparició de la Mare de Déu de Misericòrdia a una noieta, el 1592.
Nou!!: Gegant (folklore) і Festes de Misericòrdia · Veure més »
Festes de Santa Tecla de Tarragona
Pilar de 4 caminant dels Xiquets de Tarragona durant la festa de Santa Tecla de 2006 Les Festes de Santa Tecla de Tarragona són les més grans de la ciutat de Tarragona i se celebren al voltant del 23 de setembre, festivitat de santa Tecla i jornada central de la celebració.
Nou!!: Gegant (folklore) і Festes de Santa Tecla de Tarragona · Veure més »
Festes del Renaixement a Tortosa
Grup d'Abanderats de Tortosa La Festa del Renaixement és una festa que se celebra a Tortosa la tercera setmana de juliol amb el subtítol de l'esplendor d'una ciutat del segle XVI.
Nou!!: Gegant (folklore) і Festes del Renaixement a Tortosa · Veure més »
Festes del Tura
Els Gegants d'Olot Les Festes del Tura és la festa major d'Olot.
Nou!!: Gegant (folklore) і Festes del Tura · Veure més »
Flor de neu
La flor de neu (Leontopodium alpinum), també coneguda per la paraula alemanya Edelweiss (o Edelweiß, que significa 'blanc pur'), és una planta de la família de les asteràcies.
Nou!!: Gegant (folklore) і Flor de neu · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Gegant (folklore) і França · Veure més »
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Nou!!: Gegant (folklore) і Franquisme · Veure més »
Garrotxa
La Garrotxa és una comarca catalana prepirinenca que limita amb les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany, l'Alt Empordà i el Vallespir.
Nou!!: Gegant (folklore) і Garrotxa · Veure més »
Gegant (folklore)
Una parella de gegants a Barcelona durant les Festes de la Mercè del 2003 Els gegants són unes figures d'imatgeria festiva de grans dimensions que representen majoritàriament reis, nobles o personatges amb indumentària tradicional.
Nou!!: Gegant (folklore) і Gegant (folklore) · Veure més »
Gegants d'Olot
Els Gegants d'Olot són una parella de figures processionals que representen la vila d'Olot.
Nou!!: Gegant (folklore) і Gegants d'Olot · Veure més »
Gegants de Barcelona
Els gegants de Barcelona formen part de la imatgeria festiva de la ciutat.
Nou!!: Gegant (folklore) і Gegants de Barcelona · Veure més »
Gegants de Cardona
Els orígens de la tradició gegantera de Cardona es remunten a segles enrere i van estretament lligades a les festivitats del Corpus.
Nou!!: Gegant (folklore) і Gegants de Cardona · Veure més »
Gegants de Cassà de la Selva
Els Gegants de Cassà de la Selva són una parella de gegants construïts el 1959 per l'artista olotí Lluís Carbonell; el 1997 se'n feu una còpia exacte al taller de Manel Casserras.
Nou!!: Gegant (folklore) і Gegants de Cassà de la Selva · Veure més »
Gegants de Castellterçol
Els gegants de Castellterçol són una parella de gegants anomenats Griselda i Tallaferro que formen part del seguici festiu de la vila, portats per la Colla Gegantera.
Nou!!: Gegant (folklore) і Gegants de Castellterçol · Veure més »
Gegants de la Ciutat de Barcelona
Els Gegants de la Ciutat de Barcelona o Gegants de la Ciutat són una parella de gegants, anomenats Jaume I i Violant d'Hongria, propietat de l'Ajuntament de Barcelona i delegats a la Coordinadora de Geganters de Barcelona.
Nou!!: Gegant (folklore) і Gegants de la Ciutat de Barcelona · Veure més »
Gegants de Lleida
El conjunt dels Gegants de Lleida està constituït per cinc parelles de gegants i una parella de gegantons, propietat de la Paeria.
Nou!!: Gegant (folklore) і Gegants de Lleida · Veure més »
Gegants de Maó
Els Gegants de Maó són una família de gegants que van establir-se de manera permanent a Menorca a la ciutat de Maó, després d'una primera visita com gegants llogats durant les «Festes Populars de Setembre» del 1934, en temps de la Segona República Espanyola, quan els noms de les festes majors es van secularitzar.
Nou!!: Gegant (folklore) і Gegants de Maó · Veure més »
Gegants de Molins de Rei
Els gegants de Molins de Rei, a l'esquerra la parella de gegants nous, i a la dreta, els gegants vells Aspecte actual dels Gegants Nous de Molins de Rei. Molins de Rei, vila del Baix Llobregat, és una vila amb gran tradició gegantera i té l'honor de ser la 4a Ciutat Gegantera de Catalunya l'any 1988.
Nou!!: Gegant (folklore) і Gegants de Molins de Rei · Veure més »
Gegants de Reus
Gegant Negre Els Gegants al començament del segle XX Gegants de Reus1 Els Gegants de Reus són cinc parelles de gegants acompanyats normalment per la Mulassa i que formen part del Seguici Festiu de la ciutat, portats pels membres de la Colla Gegantera.
Nou!!: Gegant (folklore) і Gegants de Reus · Veure més »
Gegants de Ripoll
Els gegants de Ripoll són en Guifré, en homenatge a Guifré el Pilós, i la seva muller, Guinedell (Guinidilda d'Empúries).
Nou!!: Gegant (folklore) і Gegants de Ripoll · Veure més »
Gegants de Sant Jaume
Els Gegants de Sant Jaume són uns gegants històrics de la ciutat de Barcelona, relacionats amb la Parròquia de Sant Jaume Apòstol.
Nou!!: Gegant (folklore) і Gegants de Sant Jaume · Veure més »
Gegants de Santa Maria del Mar
Els Gegants de Santa Maria del Mar de Barcelona, al Barcelonès, són uns gegants històrics de la ciutat documentats des del i pertanyents a la Basílica de Santa Maria del Mar.
Nou!!: Gegant (folklore) і Gegants de Santa Maria del Mar · Veure més »
Gegants de Sitges
Els '''gegants de Sitges''' ("nous") a la Festa Major del 2008 Els gegants de Sitges estan formats per tres grups de gegants; Els gegants vells, estrenats el 1897, els gegants Americanos, de l'any 1965 i els gegants Moros de l'Agrupació de Balls Populars de Sitges, de 1979.
Nou!!: Gegant (folklore) і Gegants de Sitges · Veure més »
Gegants de Tarragona
Els Gegants de Tarragona els formen tres parelles de gegants, els gegantons Negritos, els gegants Moros i els gegants Vells.
Nou!!: Gegant (folklore) і Gegants de Tarragona · Veure més »
Gegants de Viserta
Els Gegants de Viserta pertanyen al municipi de Monistrol de Montserrat.
Nou!!: Gegant (folklore) і Gegants de Viserta · Veure més »
Gegants del Pi
Els Gegants del Pi són portats per l'Associació d'Amics dels Gegants del Pi, una associació cultural creada el 1992 al barri del Pi de la Ciutat Vella (Barcelona) que assumeix totes les tasques que es desprenen del funcionament dels elements festius de la parròquia i és continuadora del treball des de 1960 havia dut a terme el Patronat dels Gegants del Pi.
Nou!!: Gegant (folklore) і Gegants del Pi · Veure més »
Goliat
Goliat és descrit a la Bíblia com un gegant de la ciutat filistea de Gat, amb una alçada de sis colzes i un pam (uns dos metres i mig) amb sis dits a cada mà i a cada peu (hexadactília), que va desafiar els israelites, va entrar en combat singular amb David, que havia anat al camp de batalla a veure els seus germans més grans.
Nou!!: Gegant (folklore) і Goliat · Veure més »
Gresca Gegantera d'Andorra la Vella
La Gresca Gegantera d’Andorra la Vella és una entitat andorrana que té la missió de difondre la cultura popular i pirinenca del Principat d’Andorra.
Nou!!: Gegant (folklore) і Gresca Gegantera d'Andorra la Vella · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Gegant (folklore) і Guifré el Pilós · Veure més »
Imatgeria festiva
La imatgeria festiva són totes aquelles carcasses voluminoses i figurots, tant amb formes antropomòrfiques com zoomòrfiques, que, portades des de dins o arrossegades per portadors, participen en cercaviles, seguicis i processons.
Nou!!: Gegant (folklore) і Imatgeria festiva · Veure més »
Indumentària tradicional
Grup amb indumentària tradicional catalana La colla dels trabucaires de Rubí vestits amb Indumentària tradicional La indumentària tradicional, indumentària típica o vestits tradicionals són els vestits que es feien servir antigament per ballar o fer algun tipus de dansa.
Nou!!: Gegant (folklore) і Indumentària tradicional · Veure més »
Institut del Teatre
LInstitut del Teatre és un centre superior públic, dedicat a la formació, la creació, la recerca, la conservació i la difusió de patrimoni en el camp de les arts escèniques.
Nou!!: Gegant (folklore) і Institut del Teatre · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Gegant (folklore) і Itàlia · Veure més »
Jacint Verdaguer i Santaló
fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.
Nou!!: Gegant (folklore) і Jacint Verdaguer i Santaló · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Gegant (folklore) і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Joan Amades i Gelats
Joan Amades i Gelats (Barcelona, 23 de juliol de 1890 - 17 de gener de 1959) fou un destacat etnòleg i folklorista català.
Nou!!: Gegant (folklore) і Joan Amades i Gelats · Veure més »
Josep Puig i Cadafalch
fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.
Nou!!: Gegant (folklore) і Josep Puig i Cadafalch · Veure més »
La Cellera de Ter
La Cellera de Ter o localment simplement la Cellera, és un municipi de la comarca de la Selva.
Nou!!: Gegant (folklore) і La Cellera de Ter · Veure més »
La Força de Vilamajor
La Força de Vilamajor és el nucli de poblament medieval, on destaca la Torre Roja, un dels elements més ben conservats del poble fortificat, capital del municipi de Sant Pere de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental.
Nou!!: Gegant (folklore) і La Força de Vilamajor · Veure més »
La Mercè
Plaça d'Espanya La Mercè és la festa major de la ciutat de Barcelona, que se celebra pels volts del 24 de setembre, festivitat de la Mare de Déu de la Mercè.
Nou!!: Gegant (folklore) і La Mercè · Veure més »
Lambert Escaler i Milà
Lambert Escaler i Milà (Vilafranca del Penedès, 1874 - Barcelona, 1957) va ser un escultor, decorador i comediògraf català, que va destacar per la seva producció de terracotes modernistes, representant bustos femenins amb influències simbolistes i de l'Art Nouveau amb les quals va aconseguir un gran reconeixement i èxit comercial.
Nou!!: Gegant (folklore) і Lambert Escaler i Milà · Veure més »
Línia Palamós-Girona-Banyoles
La línia Palamós-Girona-Banyoles era una línia de ferrocarril que unia les localitats de Palamós, Girona i Banyoles.
Nou!!: Gegant (folklore) і Línia Palamós-Girona-Banyoles · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Gegant (folklore) і Lleida · Veure més »
Llotja de Tortosa
La Llotja és un edifici de la ciutat de Tortosa (Baix Ebre) protegit com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Gegant (folklore) і Llotja de Tortosa · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Gegant (folklore) і Mallorca · Veure més »
Manel Casserras i Boix
Manel Casserras i Boix (Solsona, 1929 – 1996), sastre de professió fou un dels més grans creadors d'imatgeria festiva de Catalunya.
Nou!!: Gegant (folklore) і Manel Casserras i Boix · Veure més »
Mataró
Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.
Nou!!: Gegant (folklore) і Mataró · Veure més »
Matrimoni
Retrat del matrimoni Arnolfini, per Jan van Eyck El matrimoni és una relació entre dues o més persones amb un reconeixement social, cultural o jurídic.
Nou!!: Gegant (folklore) і Matrimoni · Veure més »
Miquel Blay i Fàbrega
Miquel Blay i Fàbrega (Olot, La Garrotxa, 1866 - Madrid 1936) fou un escultor català.
Nou!!: Gegant (folklore) і Miquel Blay i Fàbrega · Veure més »
Mobilització espontània
''Batalla de coixins'' a Toronto el 2005 ''Dia sense pantalons'' a Nova York el 2012 Mobilització espontània (en anglès, flash mob), és una acció organitzada en la qual un gran grup de persones es reuneix de sobte en un lloc públic, realitza quelcom una mica inusual i després es dispersa ràpidament.
Nou!!: Gegant (folklore) і Mobilització espontània · Veure més »
Molins de Rei
Escut sense oficialitzar de Molins de Rei. Bandera no oficialitzada de Molins de Rei. Molins de Rei és una vila i municipi de Catalunya, situat a la comarca del Baix Llobregat, a la província de Barcelona.
Nou!!: Gegant (folklore) і Molins de Rei · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Nou!!: Gegant (folklore) і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »
Monistrol de Montserrat
Monistrol de Montserrat és una vila, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Nou!!: Gegant (folklore) і Monistrol de Montserrat · Veure més »
Navata
Navata és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, de la qual pràcticament constitueix el límit occidental.
Nou!!: Gegant (folklore) і Navata · Veure més »
Ninot
japonès Un ninot és una figura, de drap, de plàstic o d'altres materials, que representa una persona, un animal o qualsevol altre personatge.
Nou!!: Gegant (folklore) і Ninot · Veure més »
Olot
Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.
Nou!!: Gegant (folklore) і Olot · Veure més »
Ontinyent
Ontinyent és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Vall d'Albaida.
Nou!!: Gegant (folklore) і Ontinyent · Veure més »
Ordal
Ordal és un poble del municipi de Subirats, a la comarca de l'Alt Penedès.
Nou!!: Gegant (folklore) і Ordal · Veure més »
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Nou!!: Gegant (folklore) і País Basc · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Gegant (folklore) і País Valencià · Veure més »
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Nou!!: Gegant (folklore) і Països Catalans · Veure més »
Pagès
''Les espigoladores'' (Jean-François Millet, 1857) Un pagès (o pagés), camperol o llaurador és una persona que té com a ofici treballar les terres.
Nou!!: Gegant (folklore) і Pagès · Veure més »
Palamós
Palamós és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Empordà.
Nou!!: Gegant (folklore) і Palamós · Veure més »
Palau de la Paeria
El Palau de la Paeria és la seu de la Paeria de Lleida.
Nou!!: Gegant (folklore) і Palau de la Paeria · Veure més »
Peixateria
''Le Poissonnier'', Frans Snyders (1579-1653)). Una peixateria o pescateria és un comerç que es dedica a vendre peix i marisc.
Nou!!: Gegant (folklore) і Peixateria · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Gegant (folklore) і Pere el Gran · Veure més »
Pescador
Un pescador és la persona que viu de les captures de peixos i altres animals aquàtics, ja que pesca prou quantitat per alimentar-se i vendre'n l'excedent.
Nou!!: Gegant (folklore) і Pescador · Veure més »
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Nou!!: Gegant (folklore) і Portugal · Veure més »
Procònsol
Procònsol (en llatí proconsul) era un magistrat romà que actuava al lloc del cònsol, sense exercir l'ofici mateix de cònsol.
Nou!!: Gegant (folklore) і Procònsol · Veure més »
Processó
Processó de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí Processó a Província de Salta, Argentina Una processó o professó és un passeig d'una icona sagrada per una vila o cap a un indret rellevant, com ara un santuari o ermita que permet la participació dels fidels.
Nou!!: Gegant (folklore) і Processó · Veure més »
Ramon de Penyafort
Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, 1180 - Barcelona, 1275) va ser un religiós dominic català, un dels grans especialistes en dret canònic de l'Edat Mitjana.
Nou!!: Gegant (folklore) і Ramon de Penyafort · Veure més »
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Nou!!: Gegant (folklore) і Reis Catòlics · Veure més »
Reus
Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.
Nou!!: Gegant (folklore) і Reus · Veure més »
Ripoll
La comtal vila de Ripoll és la capital de la comarca del Ripollès, i forma part de la regió de l'Alt Ter, situat al centre-nord de la regió.
Nou!!: Gegant (folklore) і Ripoll · Veure més »
Sales
* Sales (grup humà), poble de la Sarmàcia europea, a la vora del riu Salis a la regió de Livònia.
Nou!!: Gegant (folklore) і Sales · Veure més »
Sant Antoni de Cervera
Sant Antoni de Cervera és una obra de Cervera (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Gegant (folklore) і Sant Antoni de Cervera · Veure més »
Sant Llorenç Savall
Sant Llorenç Savall és una vila i municipi de la comarca del Vallès Occidental.
Nou!!: Gegant (folklore) і Sant Llorenç Savall · Veure més »
Sant Pere de Ribes
Sant Pere de Ribes, o Ribes, és un municipi de la comarca del Garraf.
Nou!!: Gegant (folklore) і Sant Pere de Ribes · Veure més »
Sant Pere de Vilamajor
Sant Pere de Vilamajor és un municipi de la comarca del Vallès Oriental amb una població de 4.371 habitants (2018).
Nou!!: Gegant (folklore) і Sant Pere de Vilamajor · Veure més »
Santa Maria de Cervera
Santa Maria de Cervera és una església gòtica amb elements romànics, situada al municipi de Cervera, la Segarra.
Nou!!: Gegant (folklore) і Santa Maria de Cervera · Veure més »
Santander
Santander (en càntabre: Sanander) és la capital de la comunitat autònoma i província de Cantàbria.
Nou!!: Gegant (folklore) і Santander · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Gegant (folklore) і Sàpiens · Veure més »
Segle XIX
Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).
Nou!!: Gegant (folklore) і Segle XIX · Veure més »
Seguici popular
El seguici popular és l'element definidor de l'apartat patrimonial de les celebracions populars i tradicionals del cicle del Corpus Christi i de les Festes Majors als Països Catalans.
Nou!!: Gegant (folklore) і Seguici popular · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Gegant (folklore) і Sicília · Veure més »
Sitges
Sitges és una vila i municipi de Catalunya a la comarca del Garraf (que forma part del territori històric del Penedès).
Nou!!: Gegant (folklore) і Sitges · Veure més »
Taller Sarandaca
El Taller Sarandaca un taller d'escultura i imatgeria festiva creat i dirigit per Ramon Aumedes i Farré el 1973, situat des del 2006 a la Fàbrica de les Arts Roca Umbert de Granollers, al Vallès Oriental.
Nou!!: Gegant (folklore) і Taller Sarandaca · Veure més »
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Nou!!: Gegant (folklore) і Tarragona · Veure més »
Terrassa
Terrassa és una ciutat de Catalunya situada al Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.
Nou!!: Gegant (folklore) і Terrassa · Veure més »
Torroja del Priorat
Torroja del Priorat és una vila i municipi de la comarca del Priorat.
Nou!!: Gegant (folklore) і Torroja del Priorat · Veure més »
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Nou!!: Gegant (folklore) і Tortosa · Veure més »
Universitat de Cervera
La Universitat de Cervera, bastida entre el 1718 i el 1740, és un imponent edifici de planta rectangular i amb torres prismàtiques als angles, ubicat prop de l'antic call jueu de Cervera.
Nou!!: Gegant (folklore) і Universitat de Cervera · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Gegant (folklore) і València · Veure més »
Viana do Castelo
Viana do Castelo és un municipi portuguès, situat al districte de Viana do Castelo, a la regió del Nord i a la subregió de Minho-Lima.
Nou!!: Gegant (folklore) і Viana do Castelo · Veure més »
Vila-real
Vila-real és un municipi del País Valencià de la Plana Baixa.
Nou!!: Gegant (folklore) і Vila-real · Veure més »
Vilafranca del Penedès
Vilafranca del Penedès és una ciutat de la vegueria del Penedès, a Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Penedès.
Nou!!: Gegant (folklore) і Vilafranca del Penedès · Veure més »
Vilassar de Dalt
Vilassar de Dalt és una vila i municipi de la comarca del Maresme entre els municipis de Vilassar de Mar, Premià de Dalt, Cabrils, Òrrius i la comarca del Vallès Oriental, situat a uns dotze quilòmetres de Mataró, capital de la comarca.
Nou!!: Gegant (folklore) і Vilassar de Dalt · Veure més »
Vil·la romana
Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.
Nou!!: Gegant (folklore) і Vil·la romana · Veure més »
Vinaròs
Vinaròs és un municipi del País Valencià, capital de la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Gegant (folklore) і Vinaròs · Veure més »
Violant d'Hongria
Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 12 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i, com a cònjuge de Jaume I el Conqueridor, reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).
Nou!!: Gegant (folklore) і Violant d'Hongria · Veure més »
1 de juny
El primer de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gegant (folklore) і 1 de juny · Veure més »
1424
;Països catalans.
Nou!!: Gegant (folklore) і 1424 · Veure més »
1425
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Gegant (folklore) і 1425 · Veure més »
1450
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Gegant (folklore) і 1450 · Veure més »
1601
Sense descripció.
Nou!!: Gegant (folklore) і 1601 · Veure més »
1609
1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.
Nou!!: Gegant (folklore) і 1609 · Veure més »
1741
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Gegant (folklore) і 1741 · Veure més »
1825
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Gegant (folklore) і 1825 · Veure més »
1840
;Països Catalans.
Nou!!: Gegant (folklore) і 1840 · Veure més »
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Nou!!: Gegant (folklore) і 1850 · Veure més »
1853
;Països Catalans.
Nou!!: Gegant (folklore) і 1853 · Veure més »
1887
;Països Catalans.
Nou!!: Gegant (folklore) і 1887 · Veure més »
1893
;Països Catalans.
Nou!!: Gegant (folklore) і 1893 · Veure més »
1896
;Països Catalans.
Nou!!: Gegant (folklore) і 1896 · Veure més »
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Nou!!: Gegant (folklore) і 1905 · Veure més »
1912
;Països Catalans.
Nou!!: Gegant (folklore) і 1912 · Veure més »
1913
;Països Catalans.
Nou!!: Gegant (folklore) і 1913 · Veure més »
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Nou!!: Gegant (folklore) і 1914 · Veure més »
1946
;Països Catalans.
Nou!!: Gegant (folklore) і 1946 · Veure més »
1949
1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Gegant (folklore) і 1949 · Veure més »
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Nou!!: Gegant (folklore) і 1950 · Veure més »
1951
1951 (MCMLI) fon un any començat en dilluns, corresponent a l'any 1400 del calendari armeni.
Nou!!: Gegant (folklore) і 1951 · Veure més »
1952
1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.
Nou!!: Gegant (folklore) і 1952 · Veure més »
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Nou!!: Gegant (folklore) і 1956 · Veure més »
1972
1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).
Nou!!: Gegant (folklore) і 1972 · Veure més »
1974
;Països Catalans.
Nou!!: Gegant (folklore) і 1974 · Veure més »
1984
1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.
Nou!!: Gegant (folklore) і 1984 · Veure més »
1987
1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Gegant (folklore) і 1987 · Veure més »
1988
1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Gegant (folklore) і 1988 · Veure més »
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Gegant (folklore) і 1989 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Gegant (folklore) і 1991 · Veure més »
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Nou!!: Gegant (folklore) і 1992 · Veure més »
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Nou!!: Gegant (folklore) і 1994 · Veure més »
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Nou!!: Gegant (folklore) і 1995 · Veure més »
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Gegant (folklore) і 1996 · Veure més »
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Nou!!: Gegant (folklore) і 2000 · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Gegant (folklore) і 2002 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Gegant (folklore) і 2004 · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Gegant (folklore) і 2006 · Veure més »
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Nou!!: Gegant (folklore) і 2008 · Veure més »
2009
L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.
Nou!!: Gegant (folklore) і 2009 · Veure més »
24 d'agost
El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gegant (folklore) і 24 d'agost · Veure més »
24 de setembre
El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gegant (folklore) і 24 de setembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Gegantons, Gegants de viserta, Gegants del Corpus, Gegantó.