Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Gaza і Teglatfalassar III

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Gaza і Teglatfalassar III

Gaza vs. Teglatfalassar III

Gaza és una ciutat de Palestina que dona nom a una de les dues parts en què estan dividits els territoris palestins (Franja de Gaza i Cisjordània) i capital d'aquesta zona. Teglatfalassar III Teglatfalassar III, també anomenat Tiglat-Pilèsser III (en accadi: 𒆪𒋾𒀀𒂍𒈗𒊏 «Tukultī-Apil Ešarra»: La meva confiança és en el fill d'Esharra), va ser rei d'Assíria des del 2 de maig del 745 aC al 727 aC.

Similituds entre Gaza і Teglatfalassar III

Gaza і Teglatfalassar III tenen 15 coses en comú (en Uniopèdia): Acaz, Ascaló, Asdod, Assarhaddon, Assíria, Assurbanipal, Carquemix, Damasc, Ecron, Fenícia, Galilea, Jerusalem, Regne de Judà, Rezin, Tir.

Acaz

Segons la Bíblia, el Rei Acaz, de nom real Joahaz (en hebreu אחז בן-יותם Yehoahash ben Yotam) va ser el dotzè rei de Judà.

Acaz і Gaza · Acaz і Teglatfalassar III · Veure més »

Ascaló

Ascaló és una ciutat moderna d'Israel i antigament fou una ciutat cananea, una de les cinc ciutats dels filisteus a la costa de la mar Mediterrània i un centre comercial fenici.

Ascaló і Gaza · Ascaló і Teglatfalassar III · Veure més »

Asdod

Asdod és la cinquena ciutat més gran d'Israel, amb una població d'uns 210.000 habitants.

Asdod і Gaza · Asdod і Teglatfalassar III · Veure més »

Assarhaddon

Cara d'Assarhaddon en una estela al Museu de Pèrgam a Berlín Estela d'Assrhaddon que commemora el seu retorn després de vèncer a Taharqa el 671 aC, al museu de Pèrgam de Berlín Assarhaddon (Aššur-aḫa-iddin o Asshur-akh-iddin, també Esarhaddon) va ser rei d'Assíria cap als anys 681 aC-669 aC.

Assarhaddon і Gaza · Assarhaddon і Teglatfalassar III · Veure més »

Assíria

Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.

Assíria і Gaza · Assíria і Teglatfalassar III · Veure més »

Assurbanipal

Assurbanipal o Aixurbanipal (Aššur-bāni-apal, literalment "Aixur ha donat un fill hereu"; en accadi: Aššur-bāni-apli, en arameu: "ܐܵܫܘܿܪ ܒܵܢܝܼ ܐܵܦܠܝܼ") va ser l'últim gran rei d'Assíria.

Assurbanipal і Gaza · Assurbanipal і Teglatfalassar III · Veure més »

Carquemix

Pedestal d'una escultura del segle IX aC, procedent de Carquemix Carquemix, o també Karkemish, Karkemiš o Carchemish, va ser una ciutat i un regne amb el mateix nom, a la vora de l'Eufrates.

Carquemix і Gaza · Carquemix і Teglatfalassar III · Veure més »

Damasc

Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Damasc і Gaza · Damasc і Teglatfalassar III · Veure més »

Ecron

Ecron (Akkaron o Ekron; עֶקְרוֹן, també transcrit com a Accaron) fou una de les cinc ciutats (pentàpolis) dels filisteus.

Ecron і Gaza · Ecron і Teglatfalassar III · Veure més »

Fenícia

Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U. Hübner and H. Niehr (eds.), Sprachen in Palästina im 2.

Fenícia і Gaza · Fenícia і Teglatfalassar III · Veure més »

Galilea

Galilea és una ampla regió situada al nord de Palestina ocupada per l'Estat d'Israel, segons la terminologia israeliana té tres parts: l'Alta Galilea, la Baixa Galilea i la Galilea occidental, també anomenen la costa Nord d'Israel.

Galilea і Gaza · Galilea і Teglatfalassar III · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Gaza і Jerusalem · Jerusalem і Teglatfalassar III · Veure més »

Regne de Judà

El Regne de Judà (en hebreu מַלְכוּת יְהוּדָה Malekhot Yəhûdāh) va ser un regne assentat a l'antiga Canaan i que es va crear després de la divisió del Regne d'Israel.

Gaza і Regne de Judà · Regne de Judà і Teglatfalassar III · Veure més »

Rezin

Rezin o Ressín (llatí Rasin, hebreu: רְצִין) fou rei d'Aram o Damasc que va governar al.

Gaza і Rezin · Rezin і Teglatfalassar III · Veure més »

Tir

Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.

Gaza і Tir · Teglatfalassar III і Tir · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Gaza і Teglatfalassar III

Gaza té 131 relacions, mentre que Teglatfalassar III té 125. Com que tenen en comú 15, l'índex de Jaccard és 5.86% = 15 / (131 + 125).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Gaza і Teglatfalassar III. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »