Accés més ràpid que el navegador!
58 les relacions: Adolf Hitler, Alemanya, Alfred Hugenberg, Àustria, Camp de concentració, Canceller d'Alemanya, Ciutat del Vaticà, Diplomàtic, Església Catòlica Romana, Heinrich Brüning, Hermann Göring, Joan XXIII, Judicis de Nuremberg, Kurt von Schleicher, Ministre, Nazisme, Nit dels ganivets llargs, Nunci apostòlic, Otto Braun, Partit de Centre (Alemanya), Partit Nacional del Poble d'Alemanya, Paul von Hindenburg, Polític, Prússia, President, Primera Guerra Mundial, Reichstag, República de Weimar, Sturmabteilung, Tercer Reich, Turquia, Vicecanceller d'Alemanya, Westfàlia, 1 de juny, 10 d'abril, 17 de novembre, 1879, 1919, 1932, 1933, 1934, 1938, 1939, 1944, 1945, 1949, 1961, 1969, 2 de maig, 20 de juliol, ..., 20 de setembre, 29 d'octubre, 3 de desembre, 30 de gener, 30 de juny, 30 de maig, 4 de desembre, 7 d'agost. Ampliar l'índex (8 més) »
Adolf Hitler
Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.
Nou!!: Franz von Papen і Adolf Hitler · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Franz von Papen і Alemanya · Veure més »
Alfred Hugenberg
Alfred Hugenberg (Hannover, Alemanya, 19 de juny de 1865 - Kukenbruch, Alemanya, 12 de març de 1951) fou un polític i home de negocis alemany.
Nou!!: Franz von Papen і Alfred Hugenberg · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Franz von Papen і Àustria · Veure més »
Camp de concentració
Entrada del camp de concentració d'Auschwitz Un camp de concentració és una instal·lació destinada al confinament de persones, sense judici previ.
Nou!!: Franz von Papen і Camp de concentració · Veure més »
Canceller d'Alemanya
El Kanzler (Canceller) ha estat tradicionalment la denominació del Cap de govern d'Alemanya.
Nou!!: Franz von Papen і Canceller d'Alemanya · Veure més »
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Nou!!: Franz von Papen і Ciutat del Vaticà · Veure més »
Diplomàtic
El diplomàtic és un funcionari d'un estat sobirà que exerceix la diplomàcia.
Nou!!: Franz von Papen і Diplomàtic · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Franz von Papen і Església Catòlica Romana · Veure més »
Heinrich Brüning
Dr.
Nou!!: Franz von Papen і Heinrich Brüning · Veure més »
Hermann Göring
Hermann Wilhelm Göring (o Goering; - Rosenheim, Baviera, 12 de gener de 1893 – Nuremberg, 15 d'octubre de 1946) fou un polític alemany, heroi de l'aviació a la Primera Guerra Mundial i un líder destacat del NSDAP.
Nou!!: Franz von Papen і Hermann Göring · Veure més »
Joan XXIII
nascut Angelo Giuseppe Roncalli,Atto N. 41 Parte I Anno 1881 Registri di Nascita del Comune di Sotto il Monte va ser el 261è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica (el 260è successor de Pere, Primat d'Itàlia i tercer sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà. Va ser terciari franciscà i va ser beatificat per Joan Pau II el 3 de setembre del 2000; i finalment canonitzat el 27 d'abril del 2014, conjuntament amb Joan Pau II, i davant la presència del papa emèrit Benet XVI, qui concelebrà la missa de canonització. Va ser elegit papa el 28 d'octubre del 1958 i en menys de cinc anys de pontificat va revifar l'impuls evangelitzador de l'Església catòlica. Joan XXIII va sorprendre els que esperaven que fos un papa conservador quan convocà Concili Vaticà II (1962-1965), inaugurat l'11 d'octubre del 1962. Els seus punts de vista apassionats sobre la igualtat es resumeixen en la seva famosa declaració: «Nosaltres tots van ser fets a imatge de Déu, i per tant, tots som segons Déu per igual.» Joan XXIII va fer molts discursos apassionats durant el seu pontificat, un dels quals era el dia en què es va obrir el Concili Vaticà II en meitat de la nit a la multitud reunida a la Plaça de Sant Pere: «Estimats fills, quan torneu a casa, us trobareu els nens: doneu-los una abraçada i digueu-los: aquesta és una abraçada del Papa!» Joan XXIII va morir abans de la fi del Concili Vaticà II. Va morir de càncer d'estómac, el 3 de juny de 1963, quatre anys i mig després de la seva elecció i dos mesos després de publicar la seva darrera i famosa encíclica, Pacem in Terris. Va ser enterrat a les grutes vaticanes sota de la basílica de Sant Pere el 6 de juny del 1963, i la seva causa de canonització va ser oberta el 18 de novembre del 1965 pel seu successor, Pau VI, qui el va declarar servent de Déu. A més de ser nomenat venerable el 20 de desembre del 1999, va ser beatificat el 3 de setembre del 2000 per Joan Pau II, juntament amb el papa Pius IX i tres persones més. Després de la seva beatificació, el seu cos va ser traslladat el 3 de juny del 2001 cap a l'altar de Sant Jeroni, on podia ser vist pels fidels. El 5 de juliol del 2013, el papa Francesc –sense esperar pel segon miracle que tradicionalment es requereix– va declarar sant Joan XXIII, després del comú acord, per un consistori, o reunió, del col·legi de Cardenals. Van basar la decisió en el fet que consideraven que havia conduït una vida virtuosa i modèlica, i havia treballat per al bé de l'Església en obrir el Concili Vaticà II. Va ser canonitzat juntament amb Joan Pau II el 27 d'abril del 2014. Joan XXIII avui és conegut afectuosament com el «papa bo» o en italià, «il papa buono». L'Església Catòlica celebra la seva festa no en la data de la seva mort, el 3 de juny, com és habitual, ni tan sols en el dia de la seva presa de possessió papal (com de vegades es fa amb els papes que són sants, com ara Joan Pau II) sinó l'11 d'octubre, el dia de la primera sessió del Concili Vaticà II. Això és comprensible, ja que la idea era d'ell i va ser ell qui el va convocar. El dijous 11 de setembre del 2014, Francesc va afegir la seva memòria lliure al mundial calendari romà general dels dies de festa dels sants, en resposta a les sol·licituds globals. És commemorat com a cristià destacat en la data de la seva mort, 3 de juny, per l'Església Evangèlica Luterana a Amèrica i l'endemà, 4 de juny, per l'Església Anglicana del Canadà i per l'Església Episcopal dels Estats Units.
Nou!!: Franz von Papen і Joan XXIII · Veure més »
Judicis de Nuremberg
Acusats. Davant, de dalt a baix: Hermann Göring, Rudolf Hess, Joachim von Ribbentrop, Wilhelm Keitel. Darrere, de dalt a abaix: Karl Dönitz, Erich Raeder, Baldur von Schirach i Fritz Sauckel. El procés de Nuremberg dut a terme per les potències aliades contra 24 dels principals líders del Tercer Reich acusats de conspiració, crims contra la pau, crims de guerra i crims contra la humanitat es va celebrar del 20 de novembre del 1945 a l'1 d'octubre del 1946 i constitueix la primera aplicació pràctica d'una jurisdicció penal internacional.
Nou!!: Franz von Papen і Judicis de Nuremberg · Veure més »
Kurt von Schleicher
(*4 d'abril de 1882 Brandenburg - † 30 de juny de 1934) va ser un general alemany i l'últim Canceller d'Alemanya durant l'agitada època de la República de Weimar.
Nou!!: Franz von Papen і Kurt von Schleicher · Veure més »
Ministre
Un ministre o una ministra és un agent del poder governamental que està al capdavant d'un ministeri o departament, per exemple el Ministeri de Finances, el Ministeri de Defensa o el Ministeri de Sanitat.
Nou!!: Franz von Papen і Ministre · Veure més »
Nazisme
L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.
Nou!!: Franz von Papen і Nazisme · Veure més »
Nit dels ganivets llargs
Decret de 3 juliol de 1934 justificant la purga La Nit dels ganivets llargs, també coneguda com a Operació Colibrí o Putsch de Röhm és una purga política que va tenir lloc a l'Alemanya nazi entre el 30 de juny i el 2 de juliol de 1934.
Nou!!: Franz von Papen і Nit dels ganivets llargs · Veure més »
Nunci apostòlic
Un nunci apostòlic o nunci papal és un representant diplomàtic de la Santa Seu -no de l'Estat de la Ciutat del Vaticà- amb rang d'ambaixador.
Nou!!: Franz von Papen і Nunci apostòlic · Veure més »
Otto Braun
Otto Braun (Königsberg, actual Kaliningrad, 28 de gener de 1872 - Locarno, Suïssa 15 de desembre de 1955) va ser un polític alemany, dirigent del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (Sozialdemokratische Partei Deutschlands, SPD) durant l'època de la república de Weimar.
Nou!!: Franz von Papen і Otto Braun · Veure més »
Partit de Centre (Alemanya)
El Partit de Centre (Deutsche Zentrumspartei o solament Zentrum), sovint anomenatt Partit de Centre Catòlic, fou un partit polític catòlic a Alemanya durant el segon Imperi Alemany (Kaiserreich) i la República de Weimar.
Nou!!: Franz von Papen і Partit de Centre (Alemanya) · Veure més »
Partit Nacional del Poble d'Alemanya
El Partit Nacional del Poble d'Alemanya (PNPA) —en alemany Deutschnationale Volkspartei (DNVP)—, fou un partit polític format a Alemanya durant el període conegut com a República de Weimar.
Nou!!: Franz von Papen і Partit Nacional del Poble d'Alemanya · Veure més »
Paul von Hindenburg
Paul Ludwig Hans Anton von Beneckendorff und von Hindenburg (Posen, 2 d'octubre de 1847 – Neudeck, 2 d'agost de 1934), conegut normalment com a Paul von Hindenburg, fou un mariscal alemany durant el II Reich alemany i la Primera Guerra Mundial, i el president de la Primera República alemanya del 1925 al 1934.
Nou!!: Franz von Papen і Paul von Hindenburg · Veure més »
Polític
El G20, reunió periòdica d'alts càrrecs polítics per tractar sobre temes econòmics d'abast mundial. Un polític és una persona que es dedica a activitats polítiques, és a dir, tot el que representa l'adquisició, el manteniment i la gestió del poder en institucions o àmbits públics.
Nou!!: Franz von Papen і Polític · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Franz von Papen і Prússia · Veure més »
President
President (en femení: presidenta) és un títol que prenen líders d'organitzacions molt diverses, empreses i estats.
Nou!!: Franz von Papen і President · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Franz von Papen і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Reichstag
L'edifici del Reichstag El Reichstag era el nom de l'assemblea parlamentària o Parlament de l'Imperi Alemany i la República de Weimar, entre 1849 i el final de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Franz von Papen і Reichstag · Veure més »
República de Weimar
La República de Weimar (en alemany) va ser el règim polític que va tenir lloc a Alemanya des del final de la Primera Guerra Mundial i la desaparició del Segon Imperi Alemany el 9 de novembre del 1918, fins a l'arribada al poder d'Adolf Hitler.
Nou!!: Franz von Papen і República de Weimar · Veure més »
Sturmabteilung
Símbol de la Sturmabteilung o SA La Sturmabteilung, més coneguda amb l'abreviatura SA, en català «secció d'assalt» fou una organització paramilitar del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) que va tenir un paper molt important en l'ascens al poder d'Adolf Hitler a la dècada de 1930.
Nou!!: Franz von Papen і Sturmabteilung · Veure més »
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Nou!!: Franz von Papen і Tercer Reich · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: Franz von Papen і Turquia · Veure més »
Vicecanceller d'Alemanya
El Vizekanzler (Vicecanceller) ha estat tradicionalment la denominació del segon Cap de govern d'Alemanya.
Nou!!: Franz von Papen і Vicecanceller d'Alemanya · Veure més »
Westfàlia
Tres entitats amb el nom de Westfàlia, sobreposades sobre les actuals fronteres d'Alemanya: Verd: Regne de Westfàlia (1807-1813)Vermell: Província de Westfàlia (1815-1946)Gris: Rin del Nord-Westfàlia (1946-) Westfàlia (alemany Westfalen) és una regió històrica d'Alemanya situada avui dia entre els estats federals de Rin del Nord-Westfàlia i Baixa Saxònia.
Nou!!: Franz von Papen і Westfàlia · Veure més »
1 de juny
El primer de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Franz von Papen і 1 de juny · Veure més »
10 d'abril
El 10 d'abril és el centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Franz von Papen і 10 d'abril · Veure més »
17 de novembre
El 17 de novembre o 17 de santandria és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Franz von Papen і 17 de novembre · Veure més »
1879
199x199px;Països Catalans.
Nou!!: Franz von Papen і 1879 · Veure més »
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Nou!!: Franz von Papen і 1919 · Veure més »
1932
;Països Catalans.
Nou!!: Franz von Papen і 1932 · Veure més »
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Nou!!: Franz von Papen і 1933 · Veure més »
1934
;Països Catalans.
Nou!!: Franz von Papen і 1934 · Veure més »
1938
;Països Catalans.
Nou!!: Franz von Papen і 1938 · Veure més »
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Nou!!: Franz von Papen і 1939 · Veure més »
1944
Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.
Nou!!: Franz von Papen і 1944 · Veure més »
1945
;Països Catalans.
Nou!!: Franz von Papen і 1945 · Veure més »
1949
1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Franz von Papen і 1949 · Veure més »
1961
;Països Catalans.
Nou!!: Franz von Papen і 1961 · Veure més »
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Nou!!: Franz von Papen і 1969 · Veure més »
2 de maig
El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Franz von Papen і 2 de maig · Veure més »
20 de juliol
El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Franz von Papen і 20 de juliol · Veure més »
20 de setembre
El 20 de setembre és el dos-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Franz von Papen і 20 de setembre · Veure més »
29 d'octubre
El 29 d'octubre és el tres-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Franz von Papen і 29 d'octubre · Veure més »
3 de desembre
El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Franz von Papen і 3 de desembre · Veure més »
30 de gener
El 30 de gener és el trentè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Franz von Papen і 30 de gener · Veure més »
30 de juny
El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Franz von Papen і 30 de juny · Veure més »
30 de maig
El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Franz von Papen і 30 de maig · Veure més »
4 de desembre
El 4 de desembre és el tres-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Franz von Papen і 4 de desembre · Veure més »
7 d'agost
El 7 d'agost és el dos-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vintè en els anys de traspàs.
Nou!!: Franz von Papen і 7 d'agost · Veure més »
