Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Francs і Imperi Carolingi
Francs і Imperi Carolingi tenen 26 coses en comú (en Uniopèdia): Alemanya, Aquitània, Batalla de Poitiers (732), Borgonya, Bretanya, Carlemany, Carles Martell, Clodoveu I, Comte, Dinastia carolíngia, Elba (riu), Europa, Feudalisme, França, Francs, Gàl·lia, Germànics, Imperi Romà, Lleó III (papa), Nèustria, Pipí I el Breu, Reis mandrosos, Rin, Sacre Imperi Romanogermànic, Saxons, Visigots.
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Alemanya і Francs · Alemanya і Imperi Carolingi ·
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Aquitània і Francs · Aquitània і Imperi Carolingi ·
Batalla de Poitiers (732)
La Batalla de Poitiers (moltes vegades anomenada Batalla de Tours, i coneguda en el món àrab com a Balat aix-Xuhadà o Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí entre les ciutats de Tours i Poitiers, a França.
Batalla de Poitiers (732) і Francs · Batalla de Poitiers (732) і Imperi Carolingi ·
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Borgonya і Francs · Borgonya і Imperi Carolingi ·
Bretanya
La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.
Bretanya і Francs · Bretanya і Imperi Carolingi ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Francs · Carlemany і Imperi Carolingi ·
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Carles Martell і Francs · Carles Martell і Imperi Carolingi ·
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Clodoveu I і Francs · Clodoveu I і Imperi Carolingi ·
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Comte і Francs · Comte і Imperi Carolingi ·
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Dinastia carolíngia і Francs · Dinastia carolíngia і Imperi Carolingi ·
Elba (riu)
Infografia dels afluents de l'Elba. L'Elba (en txec, Labe; en sòrab, Łobjo; en polonès, Łaba; en baix alemany, Elv; en alemany, Elbe; en hongarès, Elba) és un riu de l'Europa central que té el seu origen a Bohèmia (República Txeca), a la cara sud dels Sudets.
Elba (riu) і Francs · Elba (riu) і Imperi Carolingi ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Europa і Francs · Europa і Imperi Carolingi ·
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Feudalisme і Francs · Feudalisme і Imperi Carolingi ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Francs · França і Imperi Carolingi ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Francs і Francs · Francs і Imperi Carolingi ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Francs і Gàl·lia · Gàl·lia і Imperi Carolingi ·
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Francs і Germànics · Germànics і Imperi Carolingi ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Francs і Imperi Romà · Imperi Carolingi і Imperi Romà ·
Lleó III (papa)
Lleó III (Roma, ? – 12 de juny del 816) fou Papa de l'Església catòlica de 795 al 816.
Francs і Lleó III (papa) · Imperi Carolingi і Lleó III (papa) ·
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Francs і Nèustria · Imperi Carolingi і Nèustria ·
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Francs і Pipí I el Breu · Imperi Carolingi і Pipí I el Breu ·
Reis mandrosos
Reis mandrosos (en francès rois fainéants) era un sobrenom que van rebre els reis merovingis que van governar els regnes francs cap al final d'aquella dinastia, especialment des de la mort del rei Dagobert I, degut principalment a la seva desídia.
Francs і Reis mandrosos · Imperi Carolingi і Reis mandrosos ·
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Francs і Rin · Imperi Carolingi і Rin ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Francs і Sacre Imperi Romanogermànic · Imperi Carolingi і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Saxons
Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.
Francs і Saxons · Imperi Carolingi і Saxons ·
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Francs і Imperi Carolingi
- Què tenen en comú Francs і Imperi Carolingi
- Semblances entre Francs і Imperi Carolingi
Comparació entre Francs і Imperi Carolingi
Francs té 126 relacions, mentre que Imperi Carolingi té 185. Com que tenen en comú 26, l'índex de Jaccard és 8.36% = 26 / (126 + 185).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Francs і Imperi Carolingi. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
