Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Ferran el Catòlic і Guerra Civil catalana
Ferran el Catòlic і Guerra Civil catalana tenen 66 coses en comú (en Uniopèdia): Alexandre VI, Alfons V de Portugal, Alfons VI de Ribagorça, Amer, Àfrica, Balaguer, Barcelona, Bernat d'Oms i de Santapau, Carles de Viana, Carles VIII de França, Cerdanya, Cervera, Compromís de Casp, Corona de Castella i Lleó, Corts de Barcelona (1480-1481), Dinastia Trastàmara, Diputació del General de Catalunya, Ducat de Montblanc, Elna, Enric IV de Castella, Ferran el Catòlic, Florí d'or d'Aragó, Francesc de Verntallat, Girona, Gonzalo Fernández de Córdoba, Guerra Civil navarresa, Guerra dels remences, Isabel I de Castella, Joan el Sense Fe, Joana Enríquez i Fernández de Córdoba, ..., Joana la Beltraneja, Lleida, Llista de comtes de Barcelona, Lloctinent de Catalunya, Lluís XI de França, Lluís XII de França, Mals usos, Manresa, Messina, Nàpols, Palau dels Reis de Mallorca, Perpinyà, Pirineus, Portugal, Principat de Catalunya, Puigcerdà, Regne d'Aragó, Regne de Castella, Regne de Mallorca, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Regne de Portugal, Regne de València, Remences, República de Venècia, Rosselló, Segona Guerra de Nàpols, Sentència de Guadalupe, Setge de Perpinyà (1473), Sicília, Tàrrega, Tortosa, Tractat de Baiona (1462), Tractat de Barcelona (1493), Vic, 15 de gener. Ampliar l'índex (36 més) »
Alexandre VI
Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.
Alexandre VI і Ferran el Catòlic · Alexandre VI і Guerra Civil catalana ·
Alfons V de Portugal
Alfons V de Portugal, dit l'Africà (Sintra, 1432-1481), fou rei de Portugal (1438-1481).
Alfons V de Portugal і Ferran el Catòlic · Alfons V de Portugal і Guerra Civil catalana ·
Alfons VI de Ribagorça
Alfons VI de Ribagorça o Alfons d'Aragó i d'Escobar (1417 - 1495).
Alfons VI de Ribagorça і Ferran el Catòlic · Alfons VI de Ribagorça і Guerra Civil catalana ·
Amer
Amer és una vila i municipi, a la comarca de la Selva, situat a l'extrem septentrional de la comarca.
Amer і Ferran el Catòlic · Amer і Guerra Civil catalana ·
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Àfrica і Ferran el Catòlic · Àfrica і Guerra Civil catalana ·
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Balaguer і Ferran el Catòlic · Balaguer і Guerra Civil catalana ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Ferran el Catòlic · Barcelona і Guerra Civil catalana ·
Bernat d'Oms i de Santapau
Bernat d'Oms i de Santapau (Rosselló, ? - Perpinyà, 5 de desembre de 1474) fou un alt funcionari reial al servei de Joan el Gran i Lluís XI de França.
Bernat d'Oms i de Santapau і Ferran el Catòlic · Bernat d'Oms i de Santapau і Guerra Civil catalana ·
Carles de Viana
Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).
Carles de Viana і Ferran el Catòlic · Carles de Viana і Guerra Civil catalana ·
Carles VIII de França
Carles VIII de França dit «l'Afable» (Amboise, 30 de juny de 1470 - íd. 7 d'abril de 1498) fou rei de França (1483-1498).
Carles VIII de França і Ferran el Catòlic · Carles VIII de França і Guerra Civil catalana ·
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Cerdanya і Ferran el Catòlic · Cerdanya і Guerra Civil catalana ·
Cervera
Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.
Cervera і Ferran el Catòlic · Cervera і Guerra Civil catalana ·
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Compromís de Casp і Ferran el Catòlic · Compromís de Casp і Guerra Civil catalana ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Corona de Castella i Lleó і Ferran el Catòlic · Corona de Castella i Lleó і Guerra Civil catalana ·
Corts de Barcelona (1480-1481)
Les Corts de Barcelona de 1480-1481 són convocades per Ferran el Catòlic, sent Berenguer de Sos el diputat en cap del General de Catalunya.
Corts de Barcelona (1480-1481) і Ferran el Catòlic · Corts de Barcelona (1480-1481) і Guerra Civil catalana ·
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Dinastia Trastàmara і Ferran el Catòlic · Dinastia Trastàmara і Guerra Civil catalana ·
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Diputació del General de Catalunya і Ferran el Catòlic · Diputació del General de Catalunya і Guerra Civil catalana ·
Ducat de Montblanc
Escut d'armes de Montblanc Muralles de Montblanc El Ducat de Montblanc fou un títol nobiliari hereditari creat el 1387 per Joan el Caçador, en esdevenir rei, per al seu germà, l'infant Martí, amb les rendes reials de la vila de Montblanc (Conca de Barberà) i de la vegueria de Montblanc annexes.
Ducat de Montblanc і Ferran el Catòlic · Ducat de Montblanc і Guerra Civil catalana ·
Elna
Elna (o quan es vol evitar l'hiat, en francès Elne) és una ciutat de la Catalunya Nord situada a la comarca del Rosselló, cap del municipi del mateix nom i que té una població de 8.450 habitants.
Elna і Ferran el Catòlic · Elna і Guerra Civil catalana ·
Enric IV de Castella
Enric IV de Castella, anomenat l'Impotent (Valladolid 1425 - Madrid 1474), fou príncep d'Astúries (1425 - 1454) i rei de Castella i Lleó (1454 - 1474).
Enric IV de Castella і Ferran el Catòlic · Enric IV de Castella і Guerra Civil catalana ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Ferran el Catòlic і Ferran el Catòlic · Ferran el Catòlic і Guerra Civil catalana ·
Florí d'or d'Aragó
Florí d'or de Florència del 1347 Florí d'or de Florència del 1340 El florí d'or d'Aragó (o florí d'or català) és el nom amb què era coneguda una moneda catalana d'or creada per Jaume III de Mallorca a Perpinyà el 1342 a imitació de la moneda del mateix nom que es feia a Florència, i represa per Pere III a partir del 1346.
Ferran el Catòlic і Florí d'or d'Aragó · Florí d'or d'Aragó і Guerra Civil catalana ·
Francesc de Verntallat
Francesc de Verntallat (Sant Privat d'en Bas, entre 1426 i 1428 - Sant Feliu de Pallerols, entre 1498 i 1499) fou un noble català que va participar en la Guerra dels remences.
Ferran el Catòlic і Francesc de Verntallat · Francesc de Verntallat і Guerra Civil catalana ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Ferran el Catòlic і Girona · Girona і Guerra Civil catalana ·
Gonzalo Fernández de Córdoba
Gonzalo Fernández de Córdoba (Montilla, Còrdova, Corona de Castella, 1 de setembre de 1453 - Granada, Corona de Castella, 2 de desembre de 1515) fou un militar i noble andalús al servei dels Reis Catòlics, anomenat el Gran Capità per la seva excel·lència en l'art de la guerra.
Ferran el Catòlic і Gonzalo Fernández de Córdoba · Gonzalo Fernández de Córdoba і Guerra Civil catalana ·
Guerra Civil navarresa
La Guerra Civil navarresa fou un conflicte successori per al tron del Regne de Navarra, que enfrontà Carles de Viana i el seu pare Joan el Gran.
Ferran el Catòlic і Guerra Civil navarresa · Guerra Civil catalana і Guerra Civil navarresa ·
Guerra dels remences
La Guerra dels remences o Revolta dels remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.
Ferran el Catòlic і Guerra dels remences · Guerra Civil catalana і Guerra dels remences ·
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Ferran el Catòlic і Isabel I de Castella · Guerra Civil catalana і Isabel I de Castella ·
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Ferran el Catòlic і Joan el Sense Fe · Guerra Civil catalana і Joan el Sense Fe ·
Joana Enríquez i Fernández de Córdoba
Escut d'armes de Joana Enríquez, reina consort d'Aragó i Navarra Joana Enríquez i Fernández de Córdoba (Torrelobatón, 1425 - Tarragona, 13 de febrer de 1468) fou reina consort de Navarra (1444-1468) i d'Aragó (1458-1468).
Ferran el Catòlic і Joana Enríquez i Fernández de Córdoba · Guerra Civil catalana і Joana Enríquez i Fernández de Córdoba ·
Joana la Beltraneja
Joana de Castella, dita la Beltraneja (Madrid, 28 de febrer de 1462 - Lisboa, 1530), fou infanta de Castella, princesa d'Astúries i reina consort de Portugal (1475-1479).
Ferran el Catòlic і Joana la Beltraneja · Guerra Civil catalana і Joana la Beltraneja ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Ferran el Catòlic і Lleida · Guerra Civil catalana і Lleida ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Ferran el Catòlic і Llista de comtes de Barcelona · Guerra Civil catalana і Llista de comtes de Barcelona ·
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Ferran el Catòlic і Lloctinent de Catalunya · Guerra Civil catalana і Lloctinent de Catalunya ·
Lluís XI de França
Lluís XI de França el Prudent (Bourges, Cher 1423 - Castell de Plessis-lèz-Tours, Indre i Loira 1483), va ser rei de França (1461-1483), el sisè rei de la branca coneguda com Valois de la dinastia dels Capets.
Ferran el Catòlic і Lluís XI de França · Guerra Civil catalana і Lluís XI de França ·
Lluís XII de França
Lluís XII de França o Lluís II d'Orleans dit “el Pare del Poble” (Blois, 27 de juny de 1462 - París, 1 de gener de 1515) fou duc d'Orleans i Valois (1465-1515); rei de França (1498- 1515), duc de Milà (1498-1512) i rei de Nàpols (1501-1504).
Ferran el Catòlic і Lluís XII de França · Guerra Civil catalana і Lluís XII de França ·
Mals usos
Un camperol en una Bíblia del segle XIII Els mals usos són un conjunt de determinats costums feudals, generalment gravàmens i maltractaments, a què estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a l'edat mitjana a la corona d'Aragó i també en altres països feudals europeus.
Ferran el Catòlic і Mals usos · Guerra Civil catalana і Mals usos ·
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Ferran el Catòlic і Manresa · Guerra Civil catalana і Manresa ·
Messina
Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.
Ferran el Catòlic і Messina · Guerra Civil catalana і Messina ·
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Ferran el Catòlic і Nàpols · Guerra Civil catalana і Nàpols ·
Palau dels Reis de Mallorca
El Palau dels Reis de Mallorca (o Castell Reial de Mallorca, o Castell Major) és un dels monuments més importants de la ciutat de Perpinyà, de la comarca del Rosselló i de la Catalunya Nord.
Ferran el Catòlic і Palau dels Reis de Mallorca · Guerra Civil catalana і Palau dels Reis de Mallorca ·
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Ferran el Catòlic і Perpinyà · Guerra Civil catalana і Perpinyà ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Ferran el Catòlic і Pirineus · Guerra Civil catalana і Pirineus ·
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Ferran el Catòlic і Portugal · Guerra Civil catalana і Portugal ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Ferran el Catòlic і Principat de Catalunya · Guerra Civil catalana і Principat de Catalunya ·
Puigcerdà
Puigcerdà és una vila de Catalunya capital històrica de la Cerdanya i oficialment de la comarca actual de la Baixa Cerdanya, a més de ser cap del partit judicial de Puigcerdà, a les comarques gironines.
Ferran el Catòlic і Puigcerdà · Guerra Civil catalana і Puigcerdà ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Ferran el Catòlic і Regne d'Aragó · Guerra Civil catalana і Regne d'Aragó ·
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Ferran el Catòlic і Regne de Castella · Guerra Civil catalana і Regne de Castella ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Ferran el Catòlic і Regne de Mallorca · Guerra Civil catalana і Regne de Mallorca ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Ferran el Catòlic і Regne de Navarra · Guerra Civil catalana і Regne de Navarra ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Ferran el Catòlic і Regne de Nàpols · Guerra Civil catalana і Regne de Nàpols ·
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Ferran el Catòlic і Regne de Portugal · Guerra Civil catalana і Regne de Portugal ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Ferran el Catòlic і Regne de València · Guerra Civil catalana і Regne de València ·
Remences
Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor.
Ferran el Catòlic і Remences · Guerra Civil catalana і Remences ·
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Ferran el Catòlic і República de Venècia · Guerra Civil catalana і República de Venècia ·
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Ferran el Catòlic і Rosselló · Guerra Civil catalana і Rosselló ·
Segona Guerra de Nàpols
La segona guerra de Nàpols, desenvolupada entre 1501 i 1504 en el context de les guerres italianes, va tenir com teatre d'operacions l'antic Regne de Nàpols, possessió ambicionada tant Lluís XII de França com Ferran el Catòlic.
Ferran el Catòlic і Segona Guerra de Nàpols · Guerra Civil catalana і Segona Guerra de Nàpols ·
Sentència de Guadalupe
500 aniversari del compromís remença de l'arbitratge reial signat al monestir d'Amer La Sentència de Guadalupe o Sentència Arbitral de Guadalupe és una disposició adoptada per Ferran II al Monestir de Santa Maria de Guadalupe (Extremadura) el 21 d'abril de 1486.
Ferran el Catòlic і Sentència de Guadalupe · Guerra Civil catalana і Sentència de Guadalupe ·
Setge de Perpinyà (1473)
El Setge de Perpinyà de 1473 fou l'intent de Joan el Sense Fe de recuperar Perpinyà, que havia quedat en mans franceses des de 1462 en virtut del Tractat de Baiona.
Ferran el Catòlic і Setge de Perpinyà (1473) · Guerra Civil catalana і Setge de Perpinyà (1473) ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Ferran el Catòlic і Sicília · Guerra Civil catalana і Sicília ·
Tàrrega
Tàrrega (pronúncia local: o) és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Urgell.
Ferran el Catòlic і Tàrrega · Guerra Civil catalana і Tàrrega ·
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Ferran el Catòlic і Tortosa · Guerra Civil catalana і Tortosa ·
Tractat de Baiona (1462)
El Tractat de Baiona va ser signat el 9 de maig de 1462 a la ciutat de Baiona entre el rei de la Corona d'Aragó Joan II el Sense Fe (qui el signà a Saragossa el 21 de maig) i el rei Lluís XI de França (que al seu torn el signà el 15 de juny a Chinon).
Ferran el Catòlic і Tractat de Baiona (1462) · Guerra Civil catalana і Tractat de Baiona (1462) ·
Tractat de Barcelona (1493)
El Tractat de Barcelona va ser un acord de "pau per territoris" pactat a Barcelona el 19 de gener de 1493.
Ferran el Catòlic і Tractat de Barcelona (1493) · Guerra Civil catalana і Tractat de Barcelona (1493) ·
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Ferran el Catòlic і Vic · Guerra Civil catalana і Vic ·
15 de gener
El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.
15 de gener і Ferran el Catòlic · 15 de gener і Guerra Civil catalana ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Ferran el Catòlic і Guerra Civil catalana
- Què tenen en comú Ferran el Catòlic і Guerra Civil catalana
- Semblances entre Ferran el Catòlic і Guerra Civil catalana
Comparació entre Ferran el Catòlic і Guerra Civil catalana
Ferran el Catòlic té 314 relacions, mentre que Guerra Civil catalana té 295. Com que tenen en comú 66, l'índex de Jaccard és 10.84% = 66 / (314 + 295).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Ferran el Catòlic і Guerra Civil catalana. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
