Obrir a Google MapsTaula de continguts
90 les relacions: Ahmet I, Alfabet fonètic internacional, Aqüeducte de Valent, Arquitectura, Arquitectura islàmica, Àtila, Bab-i Humayun, Barri, Basar, Basílica, Castell de Yedikule, Català, Cúpula, Cereal, Cisterna de la Basílica, Columna de les serps, Constantí I el Gran, Constantinoble, Corn d'Or, Dècada del 1960, Dinastia Osman, Església de la Santa Pau, Església de Sant Esteve dels Búlgars, Església Ortodoxa de Constantinoble, Espècia, Estació de Sirkeci, Fener, Font alemanya, Gülhane, Gran Basar, Grec, Hipòdrom de Constantinoble, Huns, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Istanbul, Justinià I, Liceu Privat Grec de Fener, Madrassa, Mahalle, Mahoma, Mar de Màrmara, Mehmet II, Mesquita, Mesquita Blava, Mesquita de Bodrum, Mesquita de Mihrimah, Mesquita de Solimà, Mesquita de Zeyrek, ... Ampliar l'índex (40 més) »
- Districtes de la Província d'Istanbul
- Entitats de població de la província d'Istanbul
Ahmet I
Ahmed I (18 d'abril de 1590 – 22 de novembre de 1617) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1603 fins a la seva mort.
Veure Fatih і Ahmet I
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Veure Fatih і Alfabet fonètic internacional
Aqüeducte de Valent
Aqüeducte de Valent Laqüeducte de Valent (en turc Valens Kemeri), conegut igualment com 'aqüeducte de Bozdoğan (Bozdoğan Kemeri), situat a Istanbul, va ser construït per l'emperador romà Valent l'any 375.
Veure Fatih і Aqüeducte de Valent
Arquitectura
'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.
Veure Fatih і Arquitectura
Arquitectura islàmica
La cúpula de la Mezquita Selimiye a Edirne. arxiudata.
Veure Fatih і Arquitectura islàmica
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Veure Fatih і Àtila
Bab-i Humayun
Bab-i Humayun (Porta Imperial, Bab-ı Humayun en otomà i Saltanat Kapısı en turc) és la porta principal del mur exterior de l'antic serrall del soldà otomà a Constantinoble.
Veure Fatih і Bab-i Humayun
Barri
Festes de barri Un barri és tota subdivisió amb identitat pròpia d'una ciutat, vila o poble.
Veure Fatih і Barri
Basar
Un dels ''rasteh'', o carrers principals, del basar de Zanjan, a l'Iran. Un basar (pres modernament del persa, potser a través del francès) és un mercat o un conjunt de magatzems on es poden comprar i vendre béns i serveis propi dels països de l'àmbit persa, hindú i islàmic (al Màgrib també se l'anomena suq o, transcrit a la francesa, souk).
Veure Fatih і Basar
Basílica
Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.
Veure Fatih і Basílica
Castell de Yedikule
El castell de Yedikule o el castell de les set torres s'alça en el tram meridional de les muralles d'Istanbul, a Turquia.
Veure Fatih і Castell de Yedikule
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Fatih і Català
Cúpula
Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.
Veure Fatih і Cúpula
Cereal
Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.
Veure Fatih і Cereal
Cisterna de la Basílica
La Cisterna de la Basílica o, simplement, Cisterna Basílica (grec: Βασιλική Κινστέρνα, Vassilikí Kisterna; turc: Yerebatan Sarnıcı) és la més gran de les 60 construïdes a tot Constantinoble (actual Istanbul) durant l'època romana d'Orient i està molt a prop de Santa Sofia.
Veure Fatih і Cisterna de la Basílica
Columna de les serps
Museu arqueològic d'Istanbul. La Columna de les Serps, també coneguda com la Columna Serpentina, el Trípode de Delfos o el Trípode de Platea, és una antiga columna de bronze situada en l'Hipòdrom de Constantinoble, conegut com a «plaça dels cavalls» - Atmeydanı - durant el període otomà.
Veure Fatih і Columna de les serps
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Veure Fatih і Constantí I el Gran
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Fatih і Constantinoble
Corn d'Or
El Corn d'Or (en turc: Haliç; en grec antic: Χρυσοκέρας, Khrisokeras) és un estuari i port natural que ha tingut molta influència sobre el desenvolupament de la ciutat d'Istanbul al llarg de tota la seva història.
Veure Fatih і Corn d'Or
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Veure Fatih і Dècada del 1960
Dinastia Osman
La dinastia Osman, dinastia osmanlí, dinastia otomana o Casa Imperial d'Osman va regir l'Imperi Otomà des de 1299 a 1923 (amb la destitució de Mehmet VI i la instauració de la República de Turquia).
Veure Fatih і Dinastia Osman
Església de la Santa Pau
Santa Pau (en grec Ἁγία Εἰρήνη, Àgia Irini; en turc Aya İrini) és una església ortodoxa grega situada al pati exterior del Palau de Topkapı a Istanbul (Turquia).
Veure Fatih і Església de la Santa Pau
Església de Sant Esteve dels Búlgars
Lesglésia de Sant Esteve dels búlgars (en búlgar: Свети Стефан, turc: Bulgar Kilisesi), també coneguda com l'església de ferro búlgara, és una església ortodoxa búlgara a Istanbul, Turquia, famosa per ser completament construïda de ferro.
Veure Fatih і Església de Sant Esteve dels Búlgars
Església Ortodoxa de Constantinoble
LEsglésia Ortodoxa de Constantinoble, que té el nom històric de Patriarcat Ecumènic de Constantinoble, és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.
Veure Fatih і Església Ortodoxa de Constantinoble
Espècia
Botiga d'espècies al Marroc Les espècies són parts de plantes aromàtiques de sabor fort o també preparacions fetes a partir de barreges d'aquestes plantes.
Veure Fatih і Espècia
Estació de Sirkeci
Lestació de Sirkeci és una estació central dels Ferrocarrils Estatals turcs (TCDD) a Sirkeci, barri del districte Fatih, a la part europea d'Istanbul, Turquia.
Veure Fatih і Estació de Sirkeci
Fener
Fener, Fanar o Phanar (grec Φανάρι pronunciat fa'nari) és un mahalle històric al barri de Balat, al costat del Corn d'Or, al districte de Fatih, Istanbul, zona antiga de la capital plena de cases històriques i d'esglésies gregues i sinagogues, algunes del temps dels romans d'Orient i altres del temps otomans, com la Sinagoga Ahrida.
Veure Fatih і Fener
Font alemanya
La font alemanya (en turc:Alman Çeşmesi) és un gazebo en forma de font a la Plaça de Sultanahmet, Sultanahmet, Fatih, Istanbul, Turquia i enfront del Mausoleu del Sultà Ahmed I. Va ser construït per commemorar el segon aniversari de la visita de l'emperador alemany Guillem II de Prússia a Istanbul el 1898.
Veure Fatih і Font alemanya
Gülhane
Gülhane Parkı (en turc Gülhane vol dir casa de les roses) és un parc del districte de Fatih d'Istanbul adjacent a la part est del palau de Topkapı (abans formava part dels jardins del palau) i a la façana de la mar de Màrmara.
Veure Fatih і Gülhane
Gran Basar
Un dels carrers centrals del Gran Basar El Gran Basar (en turc kapalıçarşı, 'basar cobert') a Istanbul és un dels basars més grans del món amb més de 58 carrers, 4.000 botigues i entre 250.000 i 400.000 visitants diaris.
Veure Fatih і Gran Basar
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Fatih і Grec
Hipòdrom de Constantinoble
L'hipòdrom de Constantinoble actualment LHipòdrom de Constantinoble va ser el centre esportiu i social de Constantinoble, avui Istanbul.
Veure Fatih і Hipòdrom de Constantinoble
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Veure Fatih і Huns
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Fatih і Imperi Otomà
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Fatih і Imperi Romà
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Fatih і Imperi Romà d'Orient
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Veure Fatih і Istanbul
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Veure Fatih і Justinià I
Liceu Privat Grec de Fener
Entrada al liceu El Liceu Privat Grec de Fener (en turc: Özel Fener Rum Lisesi) és l'escola ortodoxa grega més prestigiosa i més antiga d'Istanbul, Turquia.
Veure Fatih і Liceu Privat Grec de Fener
Madrassa
Una madrassa a Tunísia. Una madrassa (de l'àrab, pl.) és una escola islàmica d'ensenyament religiós, generalment adscrita a una mesquita.
Veure Fatih і Madrassa
Mahalle
Mahalle (plural Mahalleler) era el nom donat a una secció o barri d'una ciutat en l'Imperi Otomà en llenguatge administratiu.
Veure Fatih і Mahalle
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Veure Fatih і Mahoma
Mar de Màrmara
La mar de Màrmara (en Marmara Denizi; en Θάλασσα τουΜαρμαρά, Thàlassa tu Marmarà), a l'antiguitat anomenada Propòntida (Propontis) és una mar continental molt tancada que connecta la mar Negra amb la mar Egea i que alhora separa la part asiàtica de Turquia de la part europea.
Veure Fatih і Mar de Màrmara
Mehmet II
Mehmet II (Edirne, 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.
Veure Fatih і Mehmet II
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Veure Fatih і Mesquita
Mesquita Blava
Interior de la cúpula Cristalls de llum d'oli La mesquita blava o del soldà Ahmed (en turc, Sultanahmet Camii), a Istanbul, Turquia, és una obra de Sedefkâr Mehmed Ağa, un deixeble de l'arquitecte Mimar Sinan.
Veure Fatih і Mesquita Blava
Mesquita de Bodrum
La mesquita vista des del nord-oest al 2007 La mesquita de Bodrum (en turc: Bodrum Camii o Mesih Paşa Camii) és una església ortodoxa transformada en mesquita pels otomans.No confongueu amb Mesih Mehmed Paşa Camii, que és una altra mesquita de finals del.
Veure Fatih і Mesquita de Bodrum
Mesquita de Mihrimah
La mesquita de Mihrimah és una mesquita situada a tocar de les muralles al barri d'Edirnekapı, a Fatih, Istanbul (Turquia).
Veure Fatih і Mesquita de Mihrimah
Mesquita de Solimà
La mesquita de Solimà (en turc Süleimaniye Camii) va ser construïda, sota les ordres de Solimà I el Magnífic, per l'arquitecte Sinan entre 1550 i 1557, i és considerada com la més bonica de les mesquites imperials d'Istanbul.
Veure Fatih і Mesquita de Solimà
Mesquita de Zeyrek
La mesquita de Zeyrek (en turc: Molla Zeyrek Camii), anteriorment monestir del Pantocràtor (Pantokrator Manastırı), és una mesquita situada a Istanbul i consistent en dues antigues esglésies i una capella ortodoxes.
Veure Fatih і Mesquita de Zeyrek
Mesquita Nova d'Istanbul
Interior de la mesquita Nova, amb rajoles florals de color blau, blanc i turquesa, provinents d'Iznik La mesquita Nova o mesquita Yeni (en turc Yeni Cami), situada a l'extrem meridional del pont de Gàlata, és una de les més rellevants d'Istanbul, a Turquia.
Veure Fatih і Mesquita Nova d'Istanbul
Mesquita Sokollu Mehmet Paixà
La Mesquita de Sokollu Mehmet Paşa (turc Sokollu Mehmet Paşa Camii) és una mesquita otomana situada al barri de Kadırga, districte de Fatih, Istanbul, Turquia.
Veure Fatih і Mesquita Sokollu Mehmet Paixà
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Veure Fatih і Metre
Minaret
Mesquita a Assuan, Egipte, amb dos minarets. Un minaret (del francès minaret i aquest del turc minare, pres de l'àrab, que significa ‘far’) és un element arquitectònic distintiu de les mesquites islàmiques.
Veure Fatih і Minaret
Muralles de Constantinoble
Mapa de les muralles La porta de Belgrad Les muralles de Constantinoble són les muralles que defensaren Constantinoble durant més de mil anys.
Veure Fatih і Muralles de Constantinoble
Museu
Pinacoteca del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Un museu és, segons el Consell Internacional de Museus (ICOM), «una institució permanent sense ànim de lucre i al servei de la societat que investiga, recull, conserva, interpreta i exposa el patrimoni material i immaterial.
Veure Fatih і Museu
Museu Arqueològic d'Istanbul
El Museu Arqueològic d'Istanbul (en turc: İstanbul Arkeoloji Müzesi, oficialment Müzeleri, 'Museus') és un museu arqueològic situat al districte de Fatih de la ciutat d'Istanbul (Turquia).
Veure Fatih і Museu Arqueològic d'Istanbul
Naqxbandiyya
La Naqxbandiyya o confraria naqxbandita és una de les quatre tariques sufís més importants (la segona en importància després de la qadiriyya).
Veure Fatih і Naqxbandiyya
Obelisc de Teodosi el Gran
LObelisc de Teodosi el Gran (en turc:Dikilitaş) és un obelisc de l'antic Egipte del faraó Tutmosis III reerigit en l'Hipòdrom de Constantinoble (conegut actualment en turc com a At Meydanı o Sultanahmet Meydanı, a l'actual Istanbul. Va ser reerigit per l'emperador romà Teodosi I al.
Veure Fatih і Obelisc de Teodosi el Gran
Orient
Orient prové del llatí orior, aixecar-se, néixer, d'on prové oriens, matí, lloc d'on surt el Sol (Est).
Veure Fatih і Orient
Palau de Blaquernes
Ubicació del '''Palau de Blaquernes''' a Constantinoble El Palau de Blaquernes o de Blanquerna (Βλαχερναί; Tekfur) foren el conjunt de palaus, esglésies i residències dels emperadors romans d'Orient radicat al nord-oest de la ciutat de Constantinoble, al barri de Blaquernes.
Veure Fatih і Palau de Blaquernes
Palau del Porfirogènit
El palau del Porfirogènit (turc: Tekfur Sarayi) fou una residència imperial a Istanbul, Turquia, del qual només en queden escasses restes.
Veure Fatih і Palau del Porfirogènit
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Veure Fatih і Patrimoni de la Humanitat
Rajola
Enrajolat de fantasia carioca en l'escala Selaron de Rio de Janeiro Una rajola, rajol o cairó és una llosa o lloseta manufacturada, fabricada en diferents tipus i tècniques de ceràmica, o també de pedra, cautxú, suro, vidre, metall, plàstic, etc.
Veure Fatih і Rajola
Ramadà
El Ramadà és la pràctica musulmana de celebrar el novè mes del calendari islàmic amb dejuni (sawm), oració, reflexió i en comunitat.
Veure Fatih і Ramadà
Sant Salvador de Cora
L'interior d'una cúpula. Pintures dels pilars de la cúpula central. L'església de sant Salvador de Cora (en turc: Kariye Müzesi) és considerada un dels més bonics exemples d'església romana d'Orient a Istanbul.
Veure Fatih і Sant Salvador de Cora
Santa Sofia (Istanbul)
Santa Sofia de Constantinoble (Agia Sofia) és una antiga església cristiana ortodoxa situada a Istanbul que ha estat convertida en mesquita, museu i, de nou, en mesquita.
Veure Fatih і Santa Sofia (Istanbul)
Serrall
XIX. El terme serrall pot tenir diverses definicions.
Veure Fatih і Serrall
Sinan
Koca Mi‘mār Sinān Āġā (Kayseri, 15 d'abril, 1489 - Constantinoble, 17 de juliol, 1588) fou el principal arquitecte i enginyer civil otomà dels soldans Solimà I, Selim II i Murad III.
Veure Fatih і Sinan
Sublim Porta
La Sublim Porta a l'època de l'Imperi Otomà. La Sublim Porta el 2006. La Sublim Porta (de l'àrab, 'porta' i de l'àrab, 'alt') era el departament i residència del gran visir otomà, originalment anomenat Paixà Kapusu o Vezir Kapusu (de kapu, 'porta' en turc).
Veure Fatih і Sublim Porta
Sufisme
Ritual sufí a Khartum El sufisme o tassàwwuf (sufigari; en turc:; en urdú) és una tradició mística islàmica de caràcter esotèric, practicada per musulmans però també per no musulmans, que abasta una gran amplitud de pràctiques dedicades a l'amor diví i al cultiu del cor.
Veure Fatih і Sufisme
Sultanahmet
tulipans a la Plaça de Sultanahmet. Sultanahmet és un barri i un mahalle del districte de Fatih, a Istanbul.
Veure Fatih і Sultanahmet
Teodosi II el Jove
Teodosi II (en llatí Flavius Theodosius; abril del 401 – 28 de juliol del 450) fou emperador romà d'Orient del 408 al 450.
Veure Fatih і Teodosi II el Jove
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Veure Fatih і Tràcia
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Veure Fatih і Turc
Turc otomà
El turc otomà (en turc otomà لسان عثمانى, Lisân-ı Osmânî; en turc (modern), Osmanlı Türkçesi o Osmanlıca) és la variant del turc utilitzada com a idioma administratiu i literari de l'Imperi Otomà.
Veure Fatih і Turc otomà
Turcs
Els turcs (en turc, Türkler) són una nació i el poble de Turquia (p. 378) així com una ètnia, les localitzacions principals de la qual es troben a Turquia, Xipre i Europa del Sud-est.
Veure Fatih і Turcs
Turhan Sultan
Retrat de '''Turhan Sultan''' fet per Pieter de Jode II (segle XVII), en què se l'anomena ''Emina Sultan'' Turhan Sultan o Turhan Hatice Sultan (Rutènia, 1626 — Istanbul, 1683) fou la mare del sultà otomà Mehmet IV i regent de l'Imperi Otomà.
Veure Fatih і Turhan Sultan
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Veure Fatih і Turquia
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Veure Fatih і UNESCO
Universitat d'Istanbul
La Universitat d'Istanbul (en turc:İstanbul Üniversitesi) va ser fundada com una institució d'educació superior anomenada Darülfünun (Casa de les múltiples ciències) el 23 de juliol de 1846; però la madrassa (Escola teològica) que va ser fundada immediatament després de la conquesta de Constantinoble per Mehmet II en 1453 és considerada com la precursora del Darülfünun que després evolucionaria a l'actual Universitat.
Veure Fatih і Universitat d'Istanbul
Valide sultan
Bust d'Ayşe Hafsa Sultan, la primera '''valide sultan''' Mustafa II i Ahmed III. Valide sultan (en turc 'la mare del sultà') és el nom que designava la reina mare, emprat bàsicament a l'Imperi Otomà.
Veure Fatih і Valide sultan
1461
;Països Catalans.
Veure Fatih і 1461
1586
;Països Catalans.
Veure Fatih і 1586
1660
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Fatih і 1660
1766
;Països Catalans.
Veure Fatih і 1766
412
El 412 (CDXII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Fatih і 412
447
El 447 (CDXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Fatih і 447
537
El 537 (DXXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Fatih і 537
627
El 627 (DCXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Fatih і 627
Vegeu també
Districtes de la Província d'Istanbul
- Çatalca
- Çekmeköy
- Ümraniye
- Üsküdar
- Arnavutköy
- Ataşehir
- Avcılar
- Büyükçekmece
- Bahçelievler
- Bakırköy
- Bayrampaşa
- Bağcılar
- Başakşehir
- Beykoz
- Beylikdüzü
- Beyoğlu
- Beşiktaş
- Esenler
- Esenyurt
- Eyüp
- Fatih
- Güngören
- Gaziosmanpaşa
- Illes dels Prínceps
- Küçükçekmece
- Kadıköy
- Kartal
- Kağıthane
- Maltepe
- Pendik
- Sancaktepe
- Sarıyer
- Silivri
- Sultanbeyli
- Sultangazi
- Tuzla (districte)
- Zeytinburnu
- Şile
- Şişli
Entitats de població de la província d'Istanbul
- Çatalca
- Çekmeköy
- Ümraniye
- Üsküdar
- Arnavutköy
- Ataşehir
- Avcılar
- Büyükçekmece
- Bahçelievler
- Bakırköy
- Bayrampaşa
- Bağcılar
- Başakşehir
- Beykoz
- Beylikdüzü
- Beyoğlu
- Beşiktaş
- Esenler
- Esenyurt
- Eyüp
- Fatih
- Güngören
- Gaziosmanpaşa
- Küçükçekmece
- Kadıköy
- Kartal
- Kağıthane
- Maltepe
- Pendik
- Sancaktepe
- Sarıyer
- Silivri
- Sultanbeyli
- Sultangazi
- Tuzla (districte)
- Zeytinburnu
- Şile
- Şişli