Accés més ràpid que el navegador!
58 les relacions: Alfons d'Aragó i de Portugal, Alfons el Magnànim, Barcelona, Beatriz Pimentel y Enríquez, Calataiud, Carles de Viana, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Castella, Castelló d'Empúries, Catalunya, Diego Hurtado de Mendoza y Lemos, Diputació del General de Catalunya, Ducat de Sogorb, Empordà, Enric I d'Empúries, Fadrique de Portugal i de Noronha, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Guerra Civil catalana, Guerra dels remences, Guiomar de Portugal, Joan Baptista Anyés, Joan el Sense Fe, Joana la Beltraneja, Llista de comtes d'Empúries, Lloctinent de Catalunya, Lloctinent General del Regne de València, Principat, Regne de València, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Revolta de les Germanies, Rubinat, Sogorb, València, 11 de novembre, 1445, 1458, 1461, 1469, 1472, 1474, 1475, 1478, 1479, 1484, 1488, 1489, 1490, 1491, 1493, ..., 1494, 1496, 1505, 1513, 1521, 1522, 1562, 2 de juliol. Ampliar l'índex (8 més) »
Alfons d'Aragó i de Portugal
Alfons d'Aragó i de Portugal (Sogorb, 1489 - El Puig de Santa Maria, 16 d'octubre de 1563) va ser un noble del casal d'Aragó, duc de Sogorb i comte d'Empúries entre 1522 i 1562.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і Alfons d'Aragó i de Portugal · Veure més »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і Alfons el Magnànim · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і Barcelona · Veure més »
Beatriz Pimentel y Enríquez
Beatriz Pimentel y Enríquez (Benavente, 1416 - ?, 1490), també a vegades escrit Beatriu, va ser una aristòcrata castellana, filla dels comtes de Benavente. Nascuda a la població de Benavente (Zamora) el 1416, Beatriz era fill de Rodrigo Pimentel, II comte de Benavente, i de la seva esposa, Leonor Enríquez. Es va casar amb l'infant Enric d'Aragó el 1442, fill de Ferran d'Antequera, duc de Villena, comte d'Empúries i mestre de l'Orde de Sant Jaume. Beatriz esdevenia la seva segona esposa. Enric va morir poc després de casar-se, el 1445 i la va deixar vídua i embarassada. Va donar a llum a un nen, Enric, que va rebre el nom del seu pare en record seu, l'hereu dels títols i estats familiars. Durant la minoria d'edat del seu fill, Beatriz es va encarregar del govern del comtat d'Empúries durant diversos anys. També va actuar en la política catalana del moment, durant la guerra civil catalana, va mantenir-se a la cort de la reina Joana Enríquez, esposa de Joan II, i va fer bones gestions a favor de l'alliberament del príncep Carles de Viana, però, malgrat tot, els dirigents catalans van fer cas omís. Vers el 1475, va acompanyar el seu fill fins a territori castellà, quan ell pretenia casar-se amb la princesa Joana la Beltraneja; ambdós van ser rebuts a Requena, però, finalment, el matrimoni no es va arribar a realitzar. Va morir el 1490, als 74 anys. Per ordre del seus fill, el seu cos, juntament amb el d'Enric, van ser traslladats al monestir de Poblet.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і Beatriz Pimentel y Enríquez · Veure més »
Calataiud
Calataiud (Calatauit en català antic, Calatayú en aragonès i Calatayud, en castellà) és una ciutat aragonesa de 21.000 habitants, a la vora del riu Jalón, a la província de Saragossa.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і Calataiud · Veure més »
Carles de Viana
Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і Carles de Viana · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і Castella · Veure més »
Castelló d'Empúries
Castelló d'Empúries és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і Castelló d'Empúries · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і Catalunya · Veure més »
Diego Hurtado de Mendoza y Lemos
Diego Hurtado de Mendoza (Manzanares el Real, 1468?- Toledo, 1536), segon fill del cardenal Mendoza i Mencía de Lemos, futur comte de Melito, va nàixer en el Castell de Manzanares, on va ser criat i educat.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і Diego Hurtado de Mendoza y Lemos · Veure més »
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і Diputació del General de Catalunya · Veure més »
Ducat de Sogorb
Escut dels primers ducs de Sogorb. El Ducat de Sogorb fou un títol nobiliari concedit per Joan II en 1459 al seu nebot, l'infant Enric d'Aragó i Pimentel, també conegut com "l'Infant Fortuna".
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і Ducat de Sogorb · Veure més »
Empordà
LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і Empordà · Veure més »
Enric I d'Empúries
Enric d'Aragó (Medina del Campo, ca. 1400 - Calataiud, 1445) va ser un infant d'Aragó, germà dels monarques Alfons el Magnànim i Joan el Sense Fe.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і Enric I d'Empúries · Veure més »
Fadrique de Portugal i de Noronha
Fadrique de Portugal i de Noronha (també anomenat Frederic de Portugal) (Vila Viçosa, 1465 - Barcelona, 15 de gener de 1539) fou un religiós i alt funcionari hispano-portuguès.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і Fadrique de Portugal i de Noronha · Veure més »
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і Ferran d'Antequera · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і Ferran el Catòlic · Veure més »
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і Guerra Civil catalana · Veure més »
Guerra dels remences
La Guerra dels remences o Revolta dels remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і Guerra dels remences · Veure més »
Guiomar de Portugal
Guiomar Castro de Bragança i de Noronha (ca. 1468-Sogorb, 1 d'agost de 1516) coneguda comunament com a Guiomar de Portugal, va ser una aristòcrata portuguesa i duquessa consort de Sogorb.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і Guiomar de Portugal · Veure més »
Joan Baptista Anyés
'''Noces místiques del venerable Agnesi''', de Joan de Joanes, (Museu de Belles Arts de València). Hi apareix Anyés a l'extrem esquerre. Joan Baptista Anyés fou un sacerdot, teòleg i escriptor humanista valencià nascut el 1480 i mort el 1553.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і Joan Baptista Anyés · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і Joan el Sense Fe · Veure més »
Joana la Beltraneja
Joana de Castella, dita la Beltraneja (Madrid, 28 de febrer de 1462 - Lisboa, 1530), fou infanta de Castella, princesa d'Astúries i reina consort de Portugal (1475-1479).
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і Joana la Beltraneja · Veure més »
Llista de comtes d'Empúries
or i gules Aquesta llista de comtes d'Empúries inclou una relació cronològica dels titulars del comtat d'Empúries, des de la seva creació el 798, amb les dates en què van posseir aquest títol.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і Llista de comtes d'Empúries · Veure més »
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і Lloctinent de Catalunya · Veure més »
Lloctinent General del Regne de València
El Lloctinent General del Regne de València era la més alta magistratura de la Corona al Regne de València, una mena d'alter ego del rei, qui el nomenava entre els membres de la família reial, primer, i més tard, entre els membres de l'alta noblesa.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і Lloctinent General del Regne de València · Veure més »
Principat
Un principat és un territori històric sota la jurisdicció d'un príncep, com ara Andorra.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і Principat · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і Regne de València · Veure més »
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »
Revolta de les Germanies
La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і Revolta de les Germanies · Veure més »
Rubinat
Rubinat, antigament conegut com a Rabinat, és una entitat de població del municipi de Ribera d'Ondara, a la comarca de la Segarra.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і Rubinat · Veure més »
Sogorb
Sogorb (en castellà i oficialment, Segorbe; també coneguda com Segorb) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de l'Alt Palància.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і Sogorb · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і València · Veure més »
11 de novembre
L11 de novembre o 11 de santandria és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і 11 de novembre · Veure més »
1445
Països Catalans.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і 1445 · Veure més »
1458
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і 1458 · Veure més »
1461
;Països Catalans.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і 1461 · Veure més »
1469
(Brescia.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і 1469 · Veure més »
1472
El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і 1472 · Veure més »
1474
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і 1474 · Veure més »
1475
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і 1475 · Veure més »
1478
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і 1478 · Veure més »
1479
; Països Catalans.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і 1479 · Veure més »
1484
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і 1484 · Veure més »
1488
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і 1488 · Veure més »
1489
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і 1489 · Veure més »
1490
Països Catalans.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і 1490 · Veure més »
1491
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і 1491 · Veure més »
1493
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і 1493 · Veure més »
1494
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і 1494 · Veure més »
1496
''Retrat de l'artista i la seva dona'' (1496), del mestre de Frankfurt.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і 1496 · Veure més »
1505
Sense descripció.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і 1505 · Veure més »
1513
;Països Catalans.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і 1513 · Veure més »
1521
;Països Catalans.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і 1521 · Veure més »
1522
;Països Catalans.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і 1522 · Veure més »
1562
;Països Catalans.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і 1562 · Veure més »
2 de juliol
El 2 de juliol és el cent vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Enric d'Aragó i de Pimentel і 2 de juliol · Veure més »
Redirigeix aquí:
Enric II d'Empúries, Enric II d’Empúries, Enric d'Aragó i Pimentel, Infant Fortuna.
