Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Ducat de Berg

Índex Ducat de Berg

El Ducat de Berg, fins al 1380 Comtat de Berg, fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a la regió de Renània.

83 les relacions: Alemany, Anna de Jülich-Clèveris-Berg, Arquebisbat de Colònia, Batalla de Worringen, Bisbat de Münster, Carles II Teodor de Baviera, Comtat de Gueldre, Comtat de la Mark, Congrés de Viena, Dècada del 1300, Düsseldorf, Ducat, Ducat de Berg, Ducat de Clèveris, Ducat de Jülich, Ducat de Limburg, Ducats Units de Jülich-Clèveris-Berg, Electorat de Baviera, Electorat del Palatinat, Ezzons, Felip Guillem I del Palatinat, Felip Lluís del Palatinat-Neuburg, Gran Ducat de Berg, Guerres de la Revolució Francesa, Guillem IV de Jülich-Clèveris-Berg, Joachim Murat, Joan I de Brabant, Llei Sàlica, Louis Bonaparte, Maximilià I de Baviera, Maximilià I Josep de Baviera, Monarquia absoluta, Napoléon Louis Bonaparte, Napoleó Bonaparte, Països Baixos, Palatinat-Zweibrücken, Prússia, Província de Jülich-Clèveris-Berg, Província del Rin, Regne de Baviera, Regne de Lotaríngia, Regne de Nàpols, Reis de Prússia, Renània, Rin del Nord-Westfàlia, Sacre Imperi Romanogermànic, Tractat de Pressburg, Venceslau IV, Wittelsbach, Wolfgang Guillem I del Palatinat-Neuburg, ..., 1101, 1132, 1160, 1189, 1218, 1226, 1247, 1259, 1296, 1348, 1384, 1389, 1408, 1437, 1475, 1511, 1521, 1539, 1543, 1592, 1609, 1614, 1632, 1653, 1690, 1716, 1742, 1795, 1799, 1806, 1808, 1809, 1815. Ampliar l'índex (33 més) »

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Nou!!: Ducat de Berg і Alemany · Veure més »

Anna de Jülich-Clèveris-Berg

Anna de Jülich-Clèveris-Berg (en alemany Anna von Kleve-Jülich-Berg) va néixer a Clèveris (Alemanya) l'1 de març de 1552 i va morir a Höchstädt an der Donau el 6 d'octubre de 1632.

Nou!!: Ducat de Berg і Anna de Jülich-Clèveris-Berg · Veure més »

Arquebisbat de Colònia

Els prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic, 1341. Els príncepes electors, recognoscibles per llur escuts, són d'esquerra a dreta, els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Tréveris, el Comte del Palatinat, el Duc de Saxònia, el margrave de Brandeburgo i el rei de Bohèmia. LArquebisbat de Colònia va ser un dels més importants principats eclesiàstics del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Ducat de Berg і Arquebisbat de Colònia · Veure més »

Batalla de Worringen

La Batalla de Worringen va occorer durant la Guerra de successió de Limburg, el 5 de juny del 1288, a uns camps al sud del poble de Worringen, al dia d'avui un barri de la ciutat de Colònia.

Nou!!: Ducat de Berg і Batalla de Worringen · Veure més »

Bisbat de Münster

El Bisbat de Münster fou inicialment una diòcesi catòlica fundada sota els carolingis, i després també un principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic, situat a la part del nord de l'actual Rin del Nord-Westfàlia i a l'oest de Baixa Saxònia.

Nou!!: Ducat de Berg і Bisbat de Münster · Veure més »

Carles II Teodor de Baviera

Carles II Teodor de Baviera (Drogenbos, Brussel·les, 1724 - Múnic, 1799) fou un cap de la branca palatina de la família dels Wittelsbach, elector des de desembre de 1742 com a Carles IV, i heretà l'electorat de Baviera el 1777, el que representà unificar els territoris familiars per primer cop d'ençà el.

Nou!!: Ducat de Berg і Carles II Teodor de Baviera · Veure més »

Comtat de Gueldre

Mapa del ducat de Gueldre El comtat de Gueldre, des de finals del segle XIII ducat de Gueldre, (en neerlandès Hertogdom Gelre), fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.

Nou!!: Ducat de Berg і Comtat de Gueldre · Veure més »

Comtat de la Mark

El Comtat de la Mark (en alemany Graftschaft Mark o Die Mark) era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic a la província imperial del Baix-Rin i Westfàlia.

Nou!!: Ducat de Berg і Comtat de la Mark · Veure més »

Congrés de Viena

El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Nou!!: Ducat de Berg і Congrés de Viena · Veure més »

Dècada del 1300

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Berg і Dècada del 1300 · Veure més »

Düsseldorf

Düsseldorf és la capital del Land de Rin del Nord-Westfàlia (Alemanya).

Nou!!: Ducat de Berg і Düsseldorf · Veure més »

Ducat

Un ducat és un territori, feu, o domini governat per un duc o duquessa.

Nou!!: Ducat de Berg і Ducat · Veure més »

Ducat de Berg

El Ducat de Berg, fins al 1380 Comtat de Berg, fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a la regió de Renània.

Nou!!: Ducat de Berg і Ducat de Berg · Veure més »

Ducat de Clèveris

El Ducat de Clèveris (Herzogtum Kleve en alemany), fins al 1391 Comtat de Clèveris, fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Ducat de Berg і Ducat de Clèveris · Veure més »

Ducat de Jülich

El Ducat de Jülich fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a l'entorn de la ciutat de Jülich.

Nou!!: Ducat de Berg і Ducat de Jülich · Veure més »

Ducat de Limburg

El Ducat de Limburg era un territori del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.

Nou!!: Ducat de Berg і Ducat de Limburg · Veure més »

Ducats Units de Jülich-Clèveris-Berg

Mapa de Jülich-Clèveris-Berg incloent la província de Gelderland (al voltant de 1540). Els Ducats Units de Jülich-Clèveris-Berg (en alemany Herzogtümer Jülich-Kleve-Berg) va ser el nom d'una antiga unió de territoris al llarg de l'actual estat federat de Rin del Nord-Westfàlia a alemany, i la moderna província holandesa de Gelderland.

Nou!!: Ducat de Berg і Ducats Units de Jülich-Clèveris-Berg · Veure més »

Electorat de Baviera

L'Electorat de Baviera (Kurfürstentum Bayern) va ser un electorat independent hereditari del Sacre Imperi Romanogermànic de 1623 a 1806, quan va ser succeït pel Regne de Baviera.

Nou!!: Ducat de Berg і Electorat de Baviera · Veure més »

Electorat del Palatinat

El Palatinat del Rin (Pfalzgrafschaft bei Rhein), més endavant Electorat del Palatinat (Kurfürstentum von der Pfalz o Kurpfalz), va ser un territori històric del Sacre Imperi Romanogermànic, administrat per un comte palatí.

Nou!!: Ducat de Berg і Electorat del Palatinat · Veure més »

Ezzons

Els Ezzons (o la família d'Ezzó) foren un llinatge del Sacre Imperi Romanogermànic del segle X i XI comtes palatins de Lotaríngia els vassalls més importants de la reialesa al Rin mitja i baix.

Nou!!: Ducat de Berg і Ezzons · Veure més »

Felip Guillem I del Palatinat

Felip Guillem I del Palatinat (Neuburg an der Donau 1615 - Viena 1690) va ser príncep-elector del Palatinat des de 1685 i fins a 1690, any de la seva mort.

Nou!!: Ducat de Berg і Felip Guillem I del Palatinat · Veure més »

Felip Lluís del Palatinat-Neuburg

Felip Lluís del Palatinat-Neuburg — en alemany Philipp Ludwig von Pfalz-Neuburg— (Zweibrücken, 2 d'octubre de 1547 - Neuburg an der Donau, 22 d'agost de 1614) era un noble alemany de la Casa de Wittelsbach, el fill gran del comte Palatí Wolfgang de Zweibrücken (1526 - 1569) i d'Anna de Hessen (1529 - 1591).

Nou!!: Ducat de Berg і Felip Lluís del Palatinat-Neuburg · Veure més »

Gran Ducat de Berg

El Gran Ducat de Berg (alemany: Großherzogtum Berg) va ser establert per Napoleó Bonaparte després de la seva victòria al 1805 a la Batalla d'Austerlitz en els territoris entre l'Imperi francès al Rin i el Regne de Westfàlia.

Nou!!: Ducat de Berg і Gran Ducat de Berg · Veure més »

Guerres de la Revolució Francesa

Les Guerres de la Revolució Francesa foren una sèrie de conflictes bèl·lics, esdevinguts entre 1792 i 1802, en què França s'enfrontà a diferents monarquies europees.

Nou!!: Ducat de Berg і Guerres de la Revolució Francesa · Veure més »

Guillem IV de Jülich-Clèveris-Berg

Guillem IV de Jülich-Clèveris-Berg Guillem IV de Jülich-Clèveris-Berg o simplement Guillem IV de Clèveris (en alemany Wilhelm von Jülich-Kleve-Berg) va néixer a Düsseldorf (Alemanya) el 28 de juliol de 1516 i va morir a la mateixa ciutat el 5 de gener de 1592.

Nou!!: Ducat de Berg і Guillem IV de Jülich-Clèveris-Berg · Veure més »

Joachim Murat

Joachim Murat, (La Bastida de Murat, Òlt, 25 de març de 1767 - Pizzo, Calàbria, Itàlia, 13 d'octubre de 1815) va ser un noble i militar francès al servei del seu cunyat Napoleó, Gran Duc de Berg i Clèveris, mariscal de França i rei de Nàpols entre 1808 i 1815.

Nou!!: Ducat de Berg і Joachim Murat · Veure més »

Joan I de Brabant

Joan I de Brabant, anomenat el Victoriós (vers 1251-1294), va ser duc de Brabant des 1267 i duc de Limburg a partir de 1288 i fins a la seva mort.

Nou!!: Ducat de Berg і Joan I de Brabant · Veure més »

Llei Sàlica

El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el.

Nou!!: Ducat de Berg і Llei Sàlica · Veure més »

Louis Bonaparte

'''Lluís Napoleó''' Lluís Napoleó Bonaparte o Lluís I d'Holanda (Lodewijk Napoleon en neerlandès), príncep francès, rei d'Holanda, comte de Saint-Leu (2 de setembre de 1778 - 25 de juliol de 1846) va ser un dels germans de l'emperador Napoleó I de França, fills de Carlo Buonaparte i Maria Letizia Ramolino.

Nou!!: Ducat de Berg і Louis Bonaparte · Veure més »

Maximilià I de Baviera

L'elector Maximilià I de Baviera i la seva muller, l'arxiduquessa Maria Anna d'Àustria. Maximilià I de Baviera (17 d'abril de 1573, Múnic - 27 de setembre de 1651, Ingolstadt) fou Duc de Baviera i primer elector de Baviera.

Nou!!: Ducat de Berg і Maximilià I de Baviera · Veure més »

Maximilià I Josep de Baviera

Maximilià I de Baviera, altrament dit Maximilià I Josep de Baviera, (Schwetzingen, 1756 - Múnic 1825) va ser el primer rei de Baviera, el primer sobirà bavarès que no pertanyia a la branca principal de la família dels Wittelsbach sinó a la secundària, la comtal palatina.

Nou!!: Ducat de Berg і Maximilià I Josep de Baviera · Veure més »

Monarquia absoluta

La monarquia absoluta és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador, tsar…) té el poder absolut.

Nou!!: Ducat de Berg і Monarquia absoluta · Veure més »

Napoléon Louis Bonaparte

Napoléon-Louis Bonaparte o Lluís II d'Holanda, príncep francès i altesa imperial (1804), príncep reial d'Holanda (1806) (en neerlandès Napoleon Lodewijk II), va néixer a París l'11 d'octubre del 1804 i va morir a Forlì (Itàlia) el 17 de març del 1831.

Nou!!: Ducat de Berg і Napoléon Louis Bonaparte · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Nou!!: Ducat de Berg і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Ducat de Berg і Països Baixos · Veure més »

Palatinat-Zweibrücken

El Palatinat-Zweibrücken (alemany: Pfalz-Zweibrücken), també anomenat Comtat Palatí de Zweibrücken (Pfalzgrafschaft Zweibrücken) o Ducat de Zweibrücken (Herzogtum Pfalz-Zweibrücken), és un antic estat del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Ducat de Berg і Palatinat-Zweibrücken · Veure més »

Prússia

Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Ducat de Berg і Prússia · Veure més »

Província de Jülich-Clèveris-Berg

La Província de Jülich-Clèveris-Berg (en Provinz Jülich-Kleve-Berg) va ser una província del Regne de Prússia entre 1815 i 1822.

Nou!!: Ducat de Berg і Província de Jülich-Clèveris-Berg · Veure més »

Província del Rin

La Província del Rin (Rheinprovinz), també anomenada Renània prussiana (Rheinpreußen), va ser una província del Regne de Prússia i de l'Estat Lliure de Prússia de 1822 a 1946.

Nou!!: Ducat de Berg і Província del Rin · Veure més »

Regne de Baviera

El Regne de Baviera, en alemany, Königreich Bayern, va ser un estat que va existir des de 1806 fins a 1918.

Nou!!: Ducat de Berg і Regne de Baviera · Veure més »

Regne de Lotaríngia

El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.

Nou!!: Ducat de Berg і Regne de Lotaríngia · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.

Nou!!: Ducat de Berg і Regne de Nàpols · Veure més »

Reis de Prússia

Escut dels Electors de Brandenburg Escut dels Reis de Prússia Escut d'armes gran de l'Emperador Alemany (1871-1918) Corona dels reis de Prússia (Col·lecció del Castell d'Hohenzollern) Aquests són tots els reis de Prússia (tots de la dinastia Hohenzollern) i els electors de Brandenburg: Des del 1994, el pretendent al tron de Prússia (i al d'Alemanya) és Jordi Frederic de Prússia, un rebesnet de Guillem II d'Alemanya, l'últim emperador alemany.

Nou!!: Ducat de Berg і Reis de Prússia · Veure més »

Renània

La Renània (en alemany Rheinland, "terra del Rin") és una regió d'Alemanya, repartida entre els estats del Rin del Nord-Westfàlia i Renània-Palatinat.

Nou!!: Ducat de Berg і Renània · Veure més »

Rin del Nord-Westfàlia

El Rin del Nord-Westfàlia (en alemany: Nordrhein-Westfalen; pronunciat) és un dels 16 estats federats d'Alemanya.

Nou!!: Ducat de Berg і Rin del Nord-Westfàlia · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Ducat de Berg і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Tractat de Pressburg

El tractat de Pressburg fou un tractat de pau entre França i l'Arxiducat d'Àustria signat el 26 de desembre de 1805 a Pressburg, actualment anomenada Bratislava, com a final de la guerra de la Tercera Coalició.

Nou!!: Ducat de Berg і Tractat de Pressburg · Veure més »

Venceslau IV

Venceslau de Luxemburg (Nuremberg, 26 de febrer de 1361 – Praga, 16 d'agost de 1419), va ser escollit el 1376 rei de Germània (Rei dels Romans, com a Venceslau I) i heretà el 1378 el títol de Rei de Bohèmia (com a Venceslau IV).

Nou!!: Ducat de Berg і Venceslau IV · Veure més »

Wittelsbach

Blasó de l'escut dels Wittelsbach Armes ampliades dels Wittelsbach amb les insígnies reials Els Wittelsbach són una família reial europea i una dinastia alemanya de Baviera.

Nou!!: Ducat de Berg і Wittelsbach · Veure més »

Wolfgang Guillem I del Palatinat-Neuburg

fou un príncep imperial alemany de la casa de Wittelsbach.

Nou!!: Ducat de Berg і Wolfgang Guillem I del Palatinat-Neuburg · Veure més »

1101

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Berg і 1101 · Veure més »

1132

El 1132 (MCXXXII) fou un any de traspàs començat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Ducat de Berg і 1132 · Veure més »

1160

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Berg і 1160 · Veure més »

1189

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Berg і 1189 · Veure més »

1218

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Berg і 1218 · Veure més »

1226

L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.

Nou!!: Ducat de Berg і 1226 · Veure més »

1247

Castell de Benacantil En la primavera de l'any 1247 (any 645 de l'hègira) el rais d'al-Laqant, Zayyan ibn Mardanix, abandona la medina via mar pel port de Baver, rumb a l'exili a Kairuan (califat d'Ifríqiya).

Nou!!: Ducat de Berg і 1247 · Veure més »

1259

El 1259 (MCCLIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Ducat de Berg і 1259 · Veure més »

1296

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Berg і 1296 · Veure més »

1348

s.

Nou!!: Ducat de Berg і 1348 · Veure més »

1384

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Berg і 1384 · Veure més »

1389

;Països Catalans.

Nou!!: Ducat de Berg і 1389 · Veure més »

1408

; Països catalans.

Nou!!: Ducat de Berg і 1408 · Veure més »

1437

; Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ducat de Berg і 1437 · Veure més »

1475

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ducat de Berg і 1475 · Veure més »

1511

;Països Catalans.

Nou!!: Ducat de Berg і 1511 · Veure més »

1521

;Països Catalans.

Nou!!: Ducat de Berg і 1521 · Veure més »

1539

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Berg і 1539 · Veure més »

1543

Nicolaus Copernicus de Toruń, Sisena part'' (Portada de la segona edició, Basilea, 1566).

Nou!!: Ducat de Berg і 1543 · Veure més »

1592

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Berg і 1592 · Veure més »

1609

1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.

Nou!!: Ducat de Berg і 1609 · Veure més »

1614

;Països catalans.

Nou!!: Ducat de Berg і 1614 · Veure més »

1632

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Berg і 1632 · Veure més »

1653

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Berg і 1653 · Veure més »

1690

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Berg і 1690 · Veure més »

1716

;Països Catalans.

Nou!!: Ducat de Berg і 1716 · Veure més »

1742

El 1742 (MDCCXLII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Ducat de Berg і 1742 · Veure més »

1795

;Països Catalans.

Nou!!: Ducat de Berg і 1795 · Veure més »

1799

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ducat de Berg і 1799 · Veure més »

1806

Plànol de Barcelona, l'any 1806.

Nou!!: Ducat de Berg і 1806 · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Ducat de Berg і 1808 · Veure més »

1809

;Països Catalans.

Nou!!: Ducat de Berg і 1809 · Veure més »

1815

Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.

Nou!!: Ducat de Berg і 1815 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Comtat de Berg, Gran ducat de Berg.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »