Accés més ràpid que el navegador!
120 les relacions: Acre (Israel), Al-Hàkim (fatimita), Alep, Beirut, Califa, Califat Fatimita, Constantinoble, Cristianisme, Damasc, Dayr al-Qamar, Egipte, El Caire, Fakhr-ad-Din I, Fakhr-ad-Din II, Firman, Gnosticisme, Guerra civil libanesa, Hamza ibn Ali ibn Ahmad, Hauran, Ibrahim Paixà d'Egipte, Iemen, Imperi Otomà, Islam, Ismaïlisme, Israel, Istanbul, Jerusalem, Joves Turcs, Jumblatt, Kütahya, Líban, Llevant (Orient Pròxim), Londres, Mamelucs, Mardj Dabik, Món islàmic, Monoteisme, Mont Líban, Muhàmmad Alí Paixà, Muhàmmad ibn Ismaïl ad-Darazí, Nablus, Napoleó Bonaparte, Omeies, Orient Mitjà, Oxford University Press, Primera Guerra Mundial, Qànsawh al-Ghawrí, Religió, Religió oficial, República de Florència, ..., Ruwala, Síria, Selim I, Sidó, Societat, Tir, Trípoli (Líban), Wahhabisme, Xihàbida, Xiisme, Xipre, Xuf, 14 d'agost, 1516, 1584, 1607, 1608, 1609, 1613, 1618, 1625, 1634, 1651, 1654, 1659, 1660, 1697, 1729, 1732, 1754, 1758, 1768, 1770, 1771, 1773, 1778, 1780, 1788, 1790, 1799, 1801, 1804, 1810, 1822, 1825, 1826, 1830, 1833, 1835, 1837, 1840, 1845, 1846, 1847, 1856, 1859, 1860, 1861, 1879, 1880, 1893, 1897, 1908, 1911, 1916, 1918, 1975, 1980, 2 d'octubre, 9 de juny. Ampliar l'índex (70 més) »
Acre (Israel)
Acre és una ciutat costanera situada a la vora del mar Mediterrani al nord de la badia de Haifa, sobre un promontori, i dotada d'un port amb aigües profundes.
Nou!!: Drusos і Acre (Israel) · Veure més »
Al-Hàkim (fatimita)
Abu-Alí Mansur ibn al-Aziz al-Hàkim bi-amr-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Hàkim (el Caire, 13 d'agost de 985 - 13 de febrer de 1021), fou el sisè califa fatimita al Caire (996-1021 ocultat).
Nou!!: Drusos і Al-Hàkim (fatimita) · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Drusos і Alep · Veure més »
Beirut
Beirut (en català, històricament Barut) és la capital del Líban, del qual és la ciutat més gran i port principal.
Nou!!: Drusos і Beirut · Veure més »
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Nou!!: Drusos і Califa · Veure més »
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Nou!!: Drusos і Califat Fatimita · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Drusos і Constantinoble · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Drusos і Cristianisme · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Drusos і Damasc · Veure més »
Dayr al-Qamar
Dayr al-Qàmar o Deir el Qamar (literalment ‘Monestir de la Lluna’) és una vila del sud-est del Líban, al districte del Xuf, a la governació de Mont Liban.
Nou!!: Drusos і Dayr al-Qamar · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Drusos і Egipte · Veure més »
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Nou!!: Drusos і El Caire · Veure més »
Fakhr-ad-Din I
Fakhr-ad-Din I fou emir del Xuf (al Líban) de la dinastia drusa mànida sota sobirania otomana.
Nou!!: Drusos і Fakhr-ad-Din I · Veure més »
Fakhr-ad-Din II
Fakhr-ad-Din II (1572-1635) fou emir drus de la dinastia mànida al Xuf (Líban).
Nou!!: Drusos і Fakhr-ad-Din II · Veure més »
Firman
Firmans de Mehmet II i Baiazet II, conservats a l'església de Santa Maria dels Mogols a Istanbul Un firman o farman, del persa فرمان ('ordre, decret') és un manament o decret reial en determinats estats islàmics històrics, com l'Imperi Otomà, Pèrsia o l'Imperi mogol.
Nou!!: Drusos і Firman · Veure més »
Gnosticisme
Emblema gnòstic El gnosticisme és una religió sincretista que es va originar al segle I a partir d'idees i sistemes filosòfics i religiosos de l'època entre sectes jueves i cristianesMagris, Aldo (2005), "Gnosticism: Gnosticism from its origins to the Middle Ages (further considerations)", en Jones, Lindsay (ed.), MacMillan Encyclopedia of Religion, MacMillan.
Nou!!: Drusos і Gnosticisme · Veure més »
Guerra civil libanesa
La Guerra civil libanesa fou un conflicte multipartit al Líban que s'expandí entre 1975 i 1990 amb un resultat d'entre 120.000 i 150.000 morts i un milió de desplaçats.
Nou!!: Drusos і Guerra civil libanesa · Veure més »
Hamza ibn Ali ibn Ahmad
Hamza ibn Ali ibn Ahmad fou el fundador de la religió drusa.
Nou!!: Drusos і Hamza ibn Ali ibn Ahmad · Veure més »
Hauran
Dar Qasim Tanash Hauran o Hawran és un altiplà volcànic al sud-oest de Síria.
Nou!!: Drusos і Hauran · Veure més »
Ibrahim Paixà d'Egipte
Ibrahim Paixà (vers Drama, Rumèlia, Imperi Otomà, 1789 - el Caire, 1848) fou un general, governador i virrei en funcions d'Egipte, fill de Muhàmmad Alí Paixà d'Egipte.
Nou!!: Drusos і Ibrahim Paixà d'Egipte · Veure més »
Iemen
El Iemen o República del Iemen és una república de la península d'Aràbia, al sud-oest d'Àsia, que forma part de l'Orient Pròxim.
Nou!!: Drusos і Iemen · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Drusos і Imperi Otomà · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Drusos і Islam · Veure més »
Ismaïlisme
Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.
Nou!!: Drusos і Ismaïlisme · Veure més »
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Nou!!: Drusos і Israel · Veure més »
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Nou!!: Drusos і Istanbul · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Drusos і Jerusalem · Veure més »
Joves Turcs
El Comité Unió i Progrés (CUP) (en turc: Ittihat ve Terakki Cemiyeti), més conegut com els Joves Turcs, va ser un partit polític nacionalista revolucionari i reformador otomà, els caps del qual van menar una rebel·lió contra el soldà Abdülhamid II (deposat i exiliat l'any 1909).
Nou!!: Drusos і Joves Turcs · Veure més »
Jumblatt
La família Jumblatt o Jumblat (francès Joumblatt, també apareix com Djoumblatt, Jomblatt, i altres variants, derivades de djanbulat, que en kurd vol dir "ànima d'acer", àrab جنبلاط), fou una dinastia senyorial d'origen kurd establerta a Síria en temps dels aiubites.
Nou!!: Drusos і Jumblatt · Veure més »
Kütahya
Kütahya és una ciutat de la part occidental de Turquia.
Nou!!: Drusos і Kütahya · Veure més »
Líban
El Líban oficialment la República libanesa, és un estat de l'Orient Mitjà que fa frontera al nord i a l'est amb Síria, al sud amb Israel i Palestina, i a l'oest és banyat pel Mediterrani.
Nou!!: Drusos і Líban · Veure més »
Llevant (Orient Pròxim)
El Llevant, conegut també com el Xam —, o —, és el nom d'una regió històrica de l'Orient Pròxim.
Nou!!: Drusos і Llevant (Orient Pròxim) · Veure més »
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Nou!!: Drusos і Londres · Veure més »
Mamelucs
200x200px Els mamelucs (literalment ‘posseïts (per)’, ‘esclaus’) van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.
Nou!!: Drusos і Mamelucs · Veure més »
Mardj Dabik
Marj Dabiq —— és una plana de Síria, prop de Dabiq, a la vall del riu Nahr al-Kuwayk.
Nou!!: Drusos і Mardj Dabik · Veure més »
Món islàmic
Mapa mostrant, de més fosc a més clar, la densitat de població de musulmans al món l'any 2009 La noció de món islàmic es pot entendre de dues maneres: en un sentit cultural es refereix a la comunitat dels musulmans (lumma), és a dir els practicants de l'islam, que compta uns 1.600 milions de persones, el que representa aproximadament una cinquena part de la població mundial.
Nou!!: Drusos і Món islàmic · Veure més »
Monoteisme
El monoteisme (del Grec μόνος "únic" i θεός "déu") és la creença que només hi ha una deïtat, un ésser suprem que es coneix universalment com a Déu,Cross, F.L.; Livingstone, E.A., eds.
Nou!!: Drusos і Monoteisme · Veure més »
Mont Líban
Vista del cim culminant del '''mont Líban''': el Qurnat as-Sawda' (3.083 m) La serralada del Líban (en els textos antics,, i) és el principal sistema muntanyós del Líban i del Pròxim Orient.
Nou!!: Drusos і Mont Líban · Veure més »
Muhàmmad Alí Paixà
Muhàmmad Alí Paixà al-Massud ibn Agha (Kavala, Imperi Otomà, 1769 - Alexandria, 1849) va ser un militar i un polític d'origen albanès, valí (governador) d'Egipte i el Sudan, considerat el fundador de l'Egipte modern.
Nou!!: Drusos і Muhàmmad Alí Paixà · Veure més »
Muhàmmad ibn Ismaïl ad-Darazí
Sàyyid-al-Hadiyyín Muhàmmad ibn Ismaïl ad-Darazí, més conegut simplement per la seva nisba com Ad-Darazí (final del -), fou un dels fundadors de la religió dels drusos.
Nou!!: Drusos і Muhàmmad ibn Ismaïl ad-Darazí · Veure més »
Nablus
Nablus és una important ciutat de Cisjordània amb més de 300.000 habitants.
Nou!!: Drusos і Nablus · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Drusos і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Nou!!: Drusos і Omeies · Veure més »
Orient Mitjà
L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).
Nou!!: Drusos і Orient Mitjà · Veure més »
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Nou!!: Drusos і Oxford University Press · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Drusos і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Qànsawh al-Ghawrí
Al-Màlik al-Àixraf Qànsawh al-Ghawrí, més conegut simplement com al-Àixraf Qànsawh al-Ghawrí o com Qànsawh al-Ghawrí, (1439-1516) fou soldà mameluc de la dinastia burjita (1501-1516).
Nou!!: Drusos і Qànsawh al-Ghawrí · Veure més »
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Nou!!: Drusos і Religió · Veure més »
Religió oficial
Una religió oficial o religió estatal és una religió o un credo aprovat oficialment per un estat sobirà.
Nou!!: Drusos і Religió oficial · Veure més »
República de Florència
La República de Florència (en italià: Repubblica fiorentina) fou un estat que va existir a la península Itàlica als territoris centrats a la ciutat de Florència entre 1197 i 1532 (baixa edat mitjana i principis de l'edat moderna).
Nou!!: Drusos і República de Florència · Veure més »
Ruwala
Ruwala és una tribu molt important de l'Aràbia del nord del grup anaza.
Nou!!: Drusos і Ruwala · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Drusos і Síria · Veure més »
Selim I
Selim I (Amasya, 10 d'octubre de 1465 - Çorlu, 21 de setembre de 1520) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1512 a 1520.
Nou!!: Drusos і Selim I · Veure més »
Sidó
Vista de la ciutat de Sidó Sidó, la moderna Saïda (en fenici צדן, Ṣydwn; en;; en;; en), és la tercera ciutat del Líban, a la costa de la mar Mediterrània, a uns 40 km al nord de Tir i altres 40 km al sud de Beirut.
Nou!!: Drusos і Sidó · Veure més »
Societat
Relacions humanes amb gent de diferents societats ètniques La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interaccionant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat.
Nou!!: Drusos і Societat · Veure més »
Tir
Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.
Nou!!: Drusos і Tir · Veure més »
Trípoli (Líban)
Trípoli (pronunciat Ṭrāblus localment; també anomenada, literalment ‘Trípoli de Síria’, per tal de distingir-la de Trípoli de Líbia) és la segona ciutat del Líban, amb uns 500.000 habitants.
Nou!!: Drusos і Trípoli (Líban) · Veure més »
Wahhabisme
El wahhabisme —de l'àrab — és un moviment fonamentalista musulmà sorgit com una branca del sunnisme i en especial de l'escola hanbalita.
Nou!!: Drusos і Wahhabisme · Veure més »
Xihàbida
Baixir Xihab II. Els xihàbides o xihabites o Banu Xihab foren una dinastia feudal del Líban.
Nou!!: Drusos і Xihàbida · Veure més »
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Nou!!: Drusos і Xiisme · Veure més »
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Nou!!: Drusos і Xipre · Veure més »
Xuf
Muntanyes del Xuf Xuf o al-Shuf, en plural al-Ashwaf, el nom en francés és Chouf però de vegades apareix com Shouf; en anglès és Shuf i en castellà Chuf) és un topònim que designa als districtes meridionals de les terres muntanyoses del Líban, al sud de la ruta Beirut-Damasc. El Xuf forma un districte administratiu del Líban anomenat oficialment Chouf (àrab جبل الشوف Jebel ash-Shouf).
Nou!!: Drusos і Xuf · Veure més »
14 d'agost
El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Drusos і 14 d'agost · Veure més »
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Drusos і 1516 · Veure més »
1584
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Drusos і 1584 · Veure més »
1607
Sense descripció.
Nou!!: Drusos і 1607 · Veure més »
1608
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Drusos і 1608 · Veure més »
1609
1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.
Nou!!: Drusos і 1609 · Veure més »
1613
Miquel III Romànov.
Nou!!: Drusos і 1613 · Veure més »
1618
Sense descripció.
Nou!!: Drusos і 1618 · Veure més »
1625
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Drusos і 1625 · Veure més »
1634
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Drusos і 1634 · Veure més »
1651
Sense descripció.
Nou!!: Drusos і 1651 · Veure més »
1654
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Drusos і 1654 · Veure més »
1659
;Països Catalans.
Nou!!: Drusos і 1659 · Veure més »
1660
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Drusos і 1660 · Veure més »
1697
Sense descripció.
Nou!!: Drusos і 1697 · Veure més »
1729
;Països Catalans.
Nou!!: Drusos і 1729 · Veure més »
1732
Sense descripció.
Nou!!: Drusos і 1732 · Veure més »
1754
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Drusos і 1754 · Veure més »
1758
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Nou!!: Drusos і 1758 · Veure més »
1768
;Països Catalans.
Nou!!: Drusos і 1768 · Veure més »
1770
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Drusos і 1770 · Veure més »
1771
Sense descripció.
Nou!!: Drusos і 1771 · Veure més »
1773
Sense descripció.
Nou!!: Drusos і 1773 · Veure més »
1778
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Drusos і 1778 · Veure més »
1780
Sense descripció.
Nou!!: Drusos і 1780 · Veure més »
1788
Llinda d'una casa del barri de les Coromines de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Drusos і 1788 · Veure més »
1790
Sense descripció.
Nou!!: Drusos і 1790 · Veure més »
1799
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Drusos і 1799 · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Drusos і 1801 · Veure més »
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Drusos і 1804 · Veure més »
1810
;Països Catalans.
Nou!!: Drusos і 1810 · Veure més »
1822
Sense descripció.
Nou!!: Drusos і 1822 · Veure més »
1825
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Drusos і 1825 · Veure més »
1826
;Països Catalans.
Nou!!: Drusos і 1826 · Veure més »
1830
;Països Catalans.
Nou!!: Drusos і 1830 · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: Drusos і 1833 · Veure més »
1835
;Països Catalans.
Nou!!: Drusos і 1835 · Veure més »
1837
;Països Catalans.
Nou!!: Drusos і 1837 · Veure més »
1840
;Països Catalans.
Nou!!: Drusos і 1840 · Veure més »
1845
Sense descripció.
Nou!!: Drusos і 1845 · Veure més »
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Drusos і 1846 · Veure més »
1847
;Països Catalans.
Nou!!: Drusos і 1847 · Veure més »
1856
;Països Catalans.
Nou!!: Drusos і 1856 · Veure més »
1859
;Països Catalans.
Nou!!: Drusos і 1859 · Veure més »
1860
;Països Catalans.
Nou!!: Drusos і 1860 · Veure més »
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Nou!!: Drusos і 1861 · Veure més »
1879
199x199px;Països Catalans.
Nou!!: Drusos і 1879 · Veure més »
1880
;Països Catalans.
Nou!!: Drusos і 1880 · Veure més »
1893
;Països Catalans.
Nou!!: Drusos і 1893 · Veure més »
1897
barceloní del Fort Pienc.
Nou!!: Drusos і 1897 · Veure més »
1908
;Països Catalans.
Nou!!: Drusos і 1908 · Veure més »
1911
;Països Catalans.
Nou!!: Drusos і 1911 · Veure més »
1916
;Països Catalans.
Nou!!: Drusos і 1916 · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Drusos і 1918 · Veure més »
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Nou!!: Drusos і 1975 · Veure més »
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Nou!!: Drusos і 1980 · Veure més »
2 d'octubre
El 2 d'octubre és el dos-cents setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Drusos і 2 d'octubre · Veure més »
9 de juny
El 9 de juny és el cent seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Drusos і 9 de juny · Veure més »
