Taula de continguts
726 les relacions: Açores, ABC-Clio, Abdicació, Absentisme, Absolutisme, Adolf I d'Alemanya, Albert I d'Alemanya, Albert I de Prússia, Albert II d'Àustria, Albert III d'Habsburg, Albert IV d'Habsburg, Albert VI d'Habsburg, Albert VII d'Àustria, Albrecht von Wallenstein, Alcalá de Henares, Alemany, Alemanya, Alexandre I de Parma, Alsàcia, Alt alemany, Alta Àustria, Alta Àustria (Habsburg), Alteracions d'Aragó, Alzira, Ambrosi Spinola, Ansbach, Antiga Confederació Suïssa, Antoni I de Portugal, Armand Jean du Plessis de Richelieu, Arquebisbat de Magdeburg, Artois, Arxiduc d'Àustria, Arxiducat d'Àustria, Índies Orientals, Ínterim d'Augsburg, Àustria, Àustria Anterior, Àustria Interior, Babenberg, Baixa Àustria, Balcans, Baltasar Carles d'Àustria, Barcelona, Basc, Batalla d'Almansa, Batalla d'Austerlitz, Batalla de Blenheim, Batalla de Dornach, Batalla de Höchstädt, Batalla de Hohenlinden, ... Ampliar l'índex (676 més) »
Açores
Les Açores (en portugués Os Açores) formen un arxipèlag d'illes portugueses al bell mig de l'oceà Atlàntic a uns 1.500 km de Lisboa i a uns 3.900 km de la costa est d'Amèrica del Nord.
Veure Dinastia dels Habsburg і Açores
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
Veure Dinastia dels Habsburg і ABC-Clio
Abdicació
Abdicació de Napoleó L'abdicació és la renúncia voluntària d'un monarca (com un rei/reina, emperador/a, etc.) al seu títol, poder i drets.
Veure Dinastia dels Habsburg і Abdicació
Absentisme
L'absentisme és un patró habitual d'absència davant d'un dret o deure.
Veure Dinastia dels Habsburg і Absentisme
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Veure Dinastia dels Habsburg і Absolutisme
Adolf I d'Alemanya
Adolf I d'Alemanya, Adolf I de Germània o Adolf de Nassau (c. 1255- 2 de juliol de 1298) va ser rei de Germània i dels Romans (1292-98); pertanyia a la família dels Nassau.
Veure Dinastia dels Habsburg і Adolf I d'Alemanya
Albert I d'Alemanya
Albert I d'Alemanya (en alemany: Albrecht I) (juliol de 1255-1 de maig de 1308) va ser duc d'Àustria i Estíria, i ascendí al tron d'Alemanya que va ocupar des de 1298 fins a la seva mort.
Veure Dinastia dels Habsburg і Albert I d'Alemanya
Albert I de Prússia
Albert I de Prússia o Albert de Hohenzollern (1490-1568) va ser el 37è i darrer Gran Mestre de l'Orde Teutònic i el primer duc de Prússia.
Veure Dinastia dels Habsburg і Albert I de Prússia
Albert II d'Àustria
Albert II d'Àustria (12 de desembre de 1298 – 16 d'agost de 1358), conegut com el Savi o el Coix, fou duc d'Àustria i Estíria i després duc de Caríntia i marcgravi de Carniola.
Veure Dinastia dels Habsburg і Albert II d'Àustria
Albert III d'Habsburg
Albert III d'Àustria (9 de setembre de 1349 – 29 d'agost de 1395), conegut com a Albert el de la Trena o el de la Cua (alemany: Herzog Albrecht III "mit dem Zopf"), fou un arxiduc d'Àustria, duc d'Estíria, Caríntia i Carniola i comte de Tirol de la casa d'Habsburg.
Veure Dinastia dels Habsburg і Albert III d'Habsburg
Albert IV d'Habsburg
dit el Pacient fou arxiduc-duc d'Àustria.
Veure Dinastia dels Habsburg і Albert IV d'Habsburg
Albert VI d'Habsburg
Albert VI d'Habsburg anomenat el Noble o el Pròdig (nascut el 12 de desembre de 1418 a Viena; mort el 2 de desembre de 1463 a Viena) fou un membre de casa d'Habsburg, duc de l'Àustria Interior (Estíria, Caríntia i Carniola) i després arxiduc d'Àustria.
Veure Dinastia dels Habsburg і Albert VI d'Habsburg
Albert VII d'Àustria
Albert VII d'Àustria (Wiener Neustadt, 13 de novembre de 1559 - Brussel·les, Països Baixos espanyols 13 de juliol de 1621) fou un Arxiduc d'Àustria, príncep d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.
Veure Dinastia dels Habsburg і Albert VII d'Àustria
Albrecht von Wallenstein
Albrecht Wenzel Eusebius von Wallenstein, en txec:Albrecht Václav Eusebius z Valdštejna),Schiller, Friedrich. (1911) Schiller's Wallenstein, Macmillan també com von Waldstein, va ser un príncep de Bohèmia, un polític i un dirigent militar durant la Guerra dels 30 Anys (1618–48).
Veure Dinastia dels Habsburg і Albrecht von Wallenstein
Alcalá de Henares
Alcalá de Henares és una ciutat de la Comunitat de Madrid (Espanya).
Veure Dinastia dels Habsburg і Alcalá de Henares
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Dinastia dels Habsburg і Alemany
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Dinastia dels Habsburg і Alemanya
Alexandre I de Parma
Alexandre Farnese o Alexandre I de Parma (Roma, Estats Pontificis, 27 d'agost de 1545 - Arràs, Països Baixos espanyols, 3 de desembre de 1592) fou el tercer Duc de Parma, càrrec que ostentà entre 1586 i 1592.
Veure Dinastia dels Habsburg і Alexandre I de Parma
Alsàcia
Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Veure Dinastia dels Habsburg і Alsàcia
Alt alemany
Línia divisòria entre les llengües germàniques occidentals i septentrionals. alt alemany inferior (blau), i el baix alemany (groc). Les principals isoglosses, les línies de Benrath i Speyer, estan marcades en negre. L'alt alemany (en alemany, Hochdeutsche Dialekte) és un conjunt de diversos estàndards d'alemany, luxemburguès i ídix, així com els dialectes alemanys parlats al centre i sud d'Alemanya, Àustria, Liechtenstein, Suïssa, Luxemburg i petites poblacions veïnes a Bèlgica, França (Alsàcia i el nord de Lorena), Itàlia, i Polònia.
Veure Dinastia dels Habsburg і Alt alemany
Alta Àustria
L'Alta Àustria (en alemany Oberösterreich, en txec Horní Rakousko i en austro-bavarès Obaöstarreich) és un estat d'Àustria.
Veure Dinastia dels Habsburg і Alta Àustria
Alta Àustria (Habsburg)
Alta Àustria fou un conjunt territorial de la línia Leopoldina d'Àustria format per l'Àustria Anterior (de títol ducal) i el comtat de Tirol.
Veure Dinastia dels Habsburg і Alta Àustria (Habsburg)
Alteracions d'Aragó
Les tropes castellanes entren a Saragossa el 1591. Les Alteracions d'Aragó és el nom que la historiografia actual dona als conflictes esdevinguts al regne d'Aragó durant la dècada del 1580 i els primers anys de la dècada del 1590 al regne d'Aragó.
Veure Dinastia dels Habsburg і Alteracions d'Aragó
Alzira
Alzira és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Alta.
Veure Dinastia dels Habsburg і Alzira
Ambrosi Spinola
Ambrosio Spinola, segons un gravat de l'època Ambrosi Spinola Doria —en italià —, marqués dels Balbasos (1569-1630), fou un general espanyol d'origen genovès, capità general dels Països Baixos espanyols i comandant de l'exèrcit espanyol durant la guerra dels Vuitanta Anys.
Veure Dinastia dels Habsburg і Ambrosi Spinola
Ansbach
Ansbach és una ciutat independent, la capital de la Regierungsbezirk de Mittelfranken o Francònia del Mig o Francònia Central, a l'estat federat de Baviera (Alemanya).
Veure Dinastia dels Habsburg і Ansbach
Antiga Confederació Suïssa
La Confederació Suïssa va ser la precursora de la Suïssa actual.
Veure Dinastia dels Habsburg і Antiga Confederació Suïssa
Antoni I de Portugal
Antoni I de Portugal (Lisboa, 1531 - París, 1595) fou infant de Portugal i rei de Portugal durant 23 dies (1580).
Veure Dinastia dels Habsburg і Antoni I de Portugal
Armand Jean du Plessis de Richelieu
Armand Jean du Plessis (París, 9 de setembre de 1585 - 4 de desembre de 1642), cardenal-duc de Richelieu, duc de Fronsac i par de França.
Veure Dinastia dels Habsburg і Armand Jean du Plessis de Richelieu
Arquebisbat de Magdeburg
LArquebisbat de Magdeburg (alemany Erzbistum Magdeburg) fou una arxidiòcesi de l'Església catòlica Romana i un Principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic centrat a la ciutat de Magdeburg, al riu Elba.
Veure Dinastia dels Habsburg і Arquebisbat de Magdeburg
Artois
Bandera de l'antic comtat d'Artois LArtois és un antic comtat de les Disset Províncies, que és inclosa al departament francès del Pas de Calais (regió dels Alts de França).
Veure Dinastia dels Habsburg і Artois
Arxiduc d'Àustria
El títol d'arxiduc d'Àustria (femení: Arxiduquessa; alemany: Erzherzog, forma femenina: Erzherzogin) va ser el títol que van rebre des de 1358 els governants dels Habsburg de l'Arxiducat d'Àustria, i més tard per tots els membres alts d'aquesta dinastia.
Veure Dinastia dels Habsburg і Arxiduc d'Àustria
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Veure Dinastia dels Habsburg і Arxiducat d'Àustria
Índies Orientals
Índies Orientals. Mapa per William Dampiers (1697). Índies Orientals va ser un terme utilitzat el 1600 endavant per al que avui és conegut com a Sud-est asiàtic.
Veure Dinastia dels Habsburg і Índies Orientals
Ínterim d'Augsburg
Línterim d'Augsburg és un decret de l'emperador Carles V del 1548, amb el qual volia fer complir els seus objectius polític-religiosos al Sacre Imperi Romanogermànic després de la victòria sobre la Lliga d'Esmalcalda.
Veure Dinastia dels Habsburg і Ínterim d'Augsburg
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Veure Dinastia dels Habsburg і Àustria
Àustria Anterior
Àustria Anterior (alemany: Vorderösterreich, die Vorlande) fou el nom col·lectiu donat a les antigues possessions de la casa d'Habsburg a l'antic ducat de Suàbia però incloent territoris a Alsàcia a l'oest del Rin, a Voralberg, a Suïssa i Baviera.
Veure Dinastia dels Habsburg і Àustria Anterior
Àustria Interior
Àustria Interior fou el nom donat al conjunt territorial format pels ducats d'Estíria, Caríntia i Carniola, governats en unió personal per la branca leopoldina dels Habsburg.
Veure Dinastia dels Habsburg і Àustria Interior
Babenberg
Babenberg fou un llinatge alemany originat a Bamberg a Francònia (avui al nord de Baviera).
Veure Dinastia dels Habsburg і Babenberg
Baixa Àustria
Baixa Àustria (alemany Niederösterreich) és un dels nou estats d'Àustria.
Veure Dinastia dels Habsburg і Baixa Àustria
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Veure Dinastia dels Habsburg і Balcans
Baltasar Carles d'Àustria
Baltasar Carles Domènec d'Àustria i de Borbó (Madrid, 17 d'octubre de 1629 - Saragossa, 9 d'octubre de 1646) anomenat usualment només Baltasar Carles, va ser infant d'Espanya i príncep d'Astúries, de Girona, de Viana i de Portugal entre 1632 i 1646, però no va arribar a regnar a causa de la seva mort prematura.
Veure Dinastia dels Habsburg і Baltasar Carles d'Àustria
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Dinastia dels Habsburg і Barcelona
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Veure Dinastia dels Habsburg і Basc
Batalla d'Almansa
La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Dinastia dels Habsburg і Batalla d'Almansa
Batalla d'Austerlitz
La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkov u Brna) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès.
Veure Dinastia dels Habsburg і Batalla d'Austerlitz
Batalla de Blenheim
La batalla de Blenheim va tenir lloc el 1704 a la segona fase de la guerra de Successió Espanyola, a la qual es van enfrontar les tropes angleses de John Churchill, duc de Marlborough i les italianes d'Eugeni de Savoia amb les franco-bavareses de Camille de Tallard, i que va acabar amb la retirada per part de Baviera de la guerra.
Veure Dinastia dels Habsburg і Batalla de Blenheim
Batalla de Dornach
La Batalla de Dornach del 22 de juliol de 1499 va ser l'última confrontació militar entre la Lliga de Suàbia, al comandament del comte Enric de Fürstenberg, i la Confederació Suïssa durant la Guerra de Suàbia.
Veure Dinastia dels Habsburg і Batalla de Dornach
Batalla de Höchstädt
La (primera) batalla de Höchstädt (també es pot trobar escrit com a Hoechstaedt, sense que això n'afecti la pronúncia) es va disputar el 20 de setembre de 1703, prop de Höchstädt o Hoechstaedt a Baviera, i va acabar amb una victòria de les tropes franc-bavareses, comandades pel mariscal Claude Louis Hector de Villars contra els austríacs, comandats pel general Limburg Styrum.
Veure Dinastia dels Habsburg і Batalla de Höchstädt
Batalla de Hohenlinden
La Batalla de Hohenlinden va tenir lloc el 3 de desembre de 1800 durant les guerres revolucionàries franceses.
Veure Dinastia dels Habsburg і Batalla de Hohenlinden
Batalla de Jemappes
La batalla de Jemappes entre Àustria i França va tenir lloc al 6 de novembre de 1792 a Jemappes, un poble prop de Mons als Països Baixos austríacs, actualment a Hainaut a Bèlgica.
Veure Dinastia dels Habsburg і Batalla de Jemappes
Batalla de Kasr al-Kabir
La batalla de Kasr al-Kabir o Alcazarquivir, o batalla dels Tres Reis perquè hi van morir el rei de Portugal i els dos sultans que disputaven el tron del Marroc va ser una batalla que va tenir lloc el 4 d'agost de 1578, i va enfrontar a les forces Regne de Portugal i les dels pretendents al tron de la Dinastia sadita.
Veure Dinastia dels Habsburg і Batalla de Kasr al-Kabir
Batalla de la Muntanya Blanca
La Batalla de la Muntanya Blanca, del 8 de novembre de 1620, va ser una de les primeres confrontacions militars de la Guerra dels Trenta Anys.
Veure Dinastia dels Habsburg і Batalla de la Muntanya Blanca
Batalla de Lützen (1632)
La Batalla de Lützen (16 novembre de 1632) fou una de les batalles més importants de la guerra dels Trenta Anys.
Veure Dinastia dels Habsburg і Batalla de Lützen (1632)
Batalla de Leipzig
La batalla de Leipzig (o Batalla de les Nacions. Alemany: Völkerschlacht bei Leipzig) es va lliurar entre el 16 i el 19 d'octubre de 1813 en territori alemany i va suposar una de les derrotes més decisives patides per Napoleó Bonaparte, qui va enfrontar-se amb la coalició de les grans potències europees del moment.
Veure Dinastia dels Habsburg і Batalla de Leipzig
Batalla de Lens
La batalla de Lens (20 d'agost de 1648) va ser una victòria francesa obtinguda per Lluís II de Borbó, príncep de Condé, sobre l'exèrcit espanyol manat per l'arxiduc Leopold en la guerra dels Trenta Anys (1618-1648).
Veure Dinastia dels Habsburg і Batalla de Lens
Batalla de Lepant (1571)
La batalla naval de Lepant ocorregué el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia).
Veure Dinastia dels Habsburg і Batalla de Lepant (1571)
Batalla de les Dunes (1639)
La batalla naval de les Dunes va ser una batalla entre les armades espanyola i neerlandesa que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1639 a la rada de les Dunes, prop de la costa del comtat de Kent, a Anglaterra, en el transcurs de la Guerra dels Vuitanta Anys.
Veure Dinastia dels Habsburg і Batalla de les Dunes (1639)
Batalla de Leuthen
Quadre que reflecteix la cruenta batalla de Leuthen Batalla de Leuthen (També coneguda com la batalla de Lissa, és una batalla de la Guerra dels Set Anys que va tenir lloc el 5 de desembre de 1757, prop de Leuthen, Silèsia. El regne de Prússia de Frederic II hi va aixafar l'exèrcit imperial del Sacre Imperi.
Veure Dinastia dels Habsburg і Batalla de Leuthen
Batalla de Lobositz
La batalla de Lobositz o Lovosice o Lowositz fou un enfrontament armat que es produí el primer d'octubre de 1756 que donà inicia a la Tercera Guerra Silèsia i a la Guerra dels Set Anys en general.
Veure Dinastia dels Habsburg і Batalla de Lobositz
Batalla de Marengo
La batalla de Marengo fou lliurada al Piemont, a la plana entre les viles actuals de Spinetta Marengo (en piamontès La Spinëta) i Castelceriolo (en piamontès Castesirió), properes a la ciutat d'Alessandria (municipi del Piemont), el 14 de juny del 1800, en el marc de la Guerra de la Segona Coalició.
Veure Dinastia dels Habsburg і Batalla de Marengo
Batalla de Mühlberg
La batalla de Mühlberg va tenir lloc el 24 d'abril de 1547 en aquesta localitat alemanya entre les tropes de l'emperador Carles V i les de la Lliga Smalkalda, amb el triomf de les primeres.
Veure Dinastia dels Habsburg і Batalla de Mühlberg
Batalla de Mohács (1526)
La batalla de Mohács, lluitada el 29 d'agost de 1526 a prop de Mohács al Regne d'Hongria va significar l'inici de la dominació otomana sobre Hongria.
Veure Dinastia dels Habsburg і Batalla de Mohács (1526)
Batalla de Mohács (1687)
La batalla de Mohács fou un combat produït el 1687 entre les forces de la Santa Lliga i els otomans que es va lliurar prop de Mohács però no a la rodalia d'aquesta població sinó entre el mont Harsány i Vallány a uns 20/25 km de Mohács.
Veure Dinastia dels Habsburg і Batalla de Mohács (1687)
Batalla de Nördlingen (1634)
La Batalla de Nördlingen (Schlacht bei Nördlingen) es va lluitar el 1634 durant la guerra dels Trenta Anys, el 27 d'agost (calendari Julià) o el 6 de setembre (calendari Gregorià).
Veure Dinastia dels Habsburg і Batalla de Nördlingen (1634)
Batalla de Pavia
La batalla de Pavia fou una batalla mantinguda el 25 de febrer de 1525 entre tropes franceses i espanyoles, amb victòria d'aquestes últimes, en les proximitats de la ciutat italiana de Pavia.
Veure Dinastia dels Habsburg і Batalla de Pavia
Batalla de Praga (1757)
La batalla de Praga de 1757 fou una batalla en què s'enfrontà l'exèrcit prussià (de 64.000 soldats) contra l'exèrcit del Sacre Imperi Romanogermànic (de 61.000 soldats) durant el període de la Guerra dels Set Anys.
Veure Dinastia dels Habsburg і Batalla de Praga (1757)
Batalla de Rocroi
La Batalla de Rocroi va tenir lloc el 19 de maig de 1643 durant la Guerra dels Trenta Anys, el seu resultat va ser una decisiva victòria de l'exèrcit francès sobre l'exèrcit espanyol.
Veure Dinastia dels Habsburg і Batalla de Rocroi
Batalla de Rossbach
La batalla de Rossbach (5 de novembre de 1757) es va lliurar durant la Guerra dels Set Anys (1756-1763) prop del poble de Rossbach, per aquell temps pertanyent a la Saxònia prussiana.
Veure Dinastia dels Habsburg і Batalla de Rossbach
Batalla de Sadowa
La batalla de Königgrätz (o Hradec Králové) o batalla de Sadowa (o Sadová) tingué lloc el 3 de juliol de 1866 i fou lliurada en el marc de la Guerra de les Set Setmanes.
Veure Dinastia dels Habsburg і Batalla de Sadowa
Batalla de Sant Gotard (1664)
La Batalla de Sant Gotard (turc: Saint Gotthard Muhaberesi; Schlacht bei Mogersdorf i Schlacht bei St. Gotthard; Bataille de Saint-Gothard) es va produir l'1 d'agost de 1664 com a part de la guerra Austro-Turca (1663–1664), entre l'Exèrcit de l'Imperi Austríac juntament amb el Sacre Imperi Romanogermànic i l'exèrcit de l'Imperi Otomà.
Veure Dinastia dels Habsburg і Batalla de Sant Gotard (1664)
Batalla de Schellenberg
La batalla de Schellenberg va ser un enfrontament armat que es va desenvolupar durant la Guerra de Successió espanyola, el 2 de juliol de 1704 al voltant del fort de Schellenberg, que dominava la ciutat emmurallada de Donauwörth, sobre el riu Danubi, a Baviera (Alemanya meridional).
Veure Dinastia dels Habsburg і Batalla de Schellenberg
Batalla de Valmy
La batalla de Valmy, va tenir lloc el 20 de setembre de 1792, fou enfrontament d'artilleria indecís entre les tropes franceses i els exèrcits de Prússia i Àustria.
Veure Dinastia dels Habsburg і Batalla de Valmy
Batalla de Wagram
La batalla de Wagram, fou el combat més important de la Guerra de la Cinquena Coalició.
Veure Dinastia dels Habsburg і Batalla de Wagram
Batalla de Znaim
La batalla de Znaim va tenir lloc el 10 i 11 de juliol de 1809 entre les tropes austríaques de l'arxiduc Carles i un exèrcit francès comandat pel general Marmont a Znaim,, una petita vila a noranta quilòmetres al nord-oest de Viena, al costat de l'actual frontera estatal entre Àustria i la República Txeca.
Veure Dinastia dels Habsburg і Batalla de Znaim
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Veure Dinastia dels Habsburg і Baviera
Bayreuth
Bayreuth [b̥aɪ̯ˈʁɔʏ̯tʰ] és una ciutat de Baviera a la vora del riu Main.
Veure Dinastia dels Habsburg і Bayreuth
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Veure Dinastia dels Habsburg і Bèlgica
Bé comú
El bé comú o procomú és, en l'àmbit de la filosofia, l'economia i la ciència política, allò que és compartit i que és beneficiós per a tots o gran part dels membres d'una comunitat determinada, o, en alguns casos, allò que s'ha aconseguit per la ciutadania, ja sigui per acció col·lectiva o per la participació en l'acció política i el servei públic d'una comunitat determinada.
Veure Dinastia dels Habsburg і Bé comú
Bòsnia
Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar).'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Bòsnia (en bosnià i croat, Bosna; en serbi, Босна) és la regió del nord de l'actual estat de Bòsnia i Hercegovina, si bé no té fronteres oficials que la separin de la regió d'Hercegovina, al sud del país.
Veure Dinastia dels Habsburg і Bòsnia
Bessaràbia
Mapa de Bessaràbia el 1927, de Charles Upson Clark Escut de Bessaràbia Bessaràbia (en romanès Basarabia; en ucraïnès Бесарабія, Bessaràbia; en rus Бессарабия, Bessaràbia; en búlgar Бесарабия, Bessaràbia; en turc Besarabya) és la denominació històrica per a una entitat geogràfica de l'Europa Oriental fronterera amb el riu Dnièster a l'est i el Prut a l'oest.
Veure Dinastia dels Habsburg і Bessaràbia
Bisbat de Halberstadt
El bisbat de Halberstadt - Bistum Halberstadt - fou una diòcesi catòlica romana des de 804 fins a 1648 i un principat eclesiàstic de l'Sacre Imperi durant l'edat mitjana.
Veure Dinastia dels Habsburg і Bisbat de Halberstadt
Bisbat de Minden
Mapa el 1560; el bisbat en vermell El Bisbat de Minden - Bistum Minden - fou una diòcesi catòlica romana i un estat imperial (principat-bisbat en alemany Hochstift Minden), del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Dinastia dels Habsburg і Bisbat de Minden
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Veure Dinastia dels Habsburg і Bohèmia
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Veure Dinastia dels Habsburg і Borgonya
Brandenburg-Prússia
Brandenburg-Prússia - Brandenburg-Preußen, Brannenborg-Preußen en baix alemany - és la denominació historiogràfica per a la unió personal constituïda a principis de l'edat moderna dels Hohenzollern de Brandenburg entre 1618 i 1701.
Veure Dinastia dels Habsburg і Brandenburg-Prússia
Breisach
Breisach am Rhein o simplement Breisach (antigament Altbreisach, és a dir «Breisach Vell») és una ciutat d'aproximadament 16.500 habitants, situada a la vall del Rin, al districte Breisgau-Hochschwarzwald, Baden-Württemberg, Alemanya, a mig camí entre Friburg de Brisgòvia i Colmar (a uns 20 km de cadascuna) i a 60 km de Basilea.
Veure Dinastia dels Habsburg і Breisach
Bremen
La ciutat de Bremen, al nord-oest d'Alemanya, forma juntament amb el port de Bremerhaven (60 km al nord-oest) la Ciutat Lliure Hanseàtica de Bremen o Estat de Bremen, un dels 16 ländern federats que formen la República Federal d'Alemanya.
Veure Dinastia dels Habsburg і Bremen
Brussel·les
Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.
Veure Dinastia dels Habsburg і Brussel·les
Bucarest
Bucarest (en romanès: București) és la capital de Romania i actualment la ciutat més gran i el centre industrial i comercial més important d'aquest país.
Veure Dinastia dels Habsburg і Bucarest
Buda (ciutat)
Església dita de Maties a Buda. Buda (alemany: Ofen, croat: Budim o serbi: Будим) és la part occidental de la capital d'Hongria, Budapest.
Veure Dinastia dels Habsburg і Buda (ciutat)
Budapest
Budapest (pronúncia hongaresa) és la capital d'Hongria i el principal centre polític, industrial i econòmic del país.
Veure Dinastia dels Habsburg і Budapest
Butlla d'or de 1356
Primera pàgina de la butlla d'or del rei de Bohèmia, ÖNB, Cod.338. daurat annexat al decret. La Butlla d'Or (bulla aurea), també anomenada butlla d'or de NurembergEncyclopædia Universalis, artículo Allemagne médiévale o butlla d'or de Metz, és un text essencial del Sacre Imperi Romà.
Veure Dinastia dels Habsburg і Butlla d'or de 1356
Calvinisme
Joan Calví El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).
Veure Dinastia dels Habsburg і Calvinisme
Camí dels espanyols
El "Camí dels espanyols", amb les seves variants principal i secundària, de Barcelona i Nàpols a Brussel·les, via Milà. El camí dels espanyols, també conegut com a Corredor Sard, era una ruta seguida pels terços espanyols els segles i, (de fet fins al 1714), des de la Mediterrània fins als Països Baixos.
Veure Dinastia dels Habsburg і Camí dels espanyols
Cambridge
Cambridge és una antiga ciutat universitària anglesa i la capital del comtat de Cambridgeshire.
Veure Dinastia dels Habsburg і Cambridge
Carib
Localització del Carib Carib S'anomena el Carib l'àrea d'Amèrica banyada pel mar Carib, especialment les nombroses illes que hi ha.
Veure Dinastia dels Habsburg і Carib
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Veure Dinastia dels Habsburg і Carlemany
Carles Alexandre de Lorena
Carles Alexandre de Lorena (Lunéville, 12 de desembre de 1712 - castell de Tervuren, prop de Brussel·les, 4 de juliol de 1780, inhumat el 10 a la Catedral de Brussel·les), fou governador general dels Països Baixos austríacs (1741-1780), Gran Mestre de l'Orde Teutònic (1761-1780) i cavaller de l'Orde del Toisó d'Or.
Veure Dinastia dels Habsburg і Carles Alexandre de Lorena
Carles d'Habsburg-Lorena
Carles d'Habsburg-Lorena (1961-), arxiduc d'Àustria, per als monàrquics Carles II d'Àustria, Carles IV de Bohèmia o Carles V d'Hongria i Croàcia, és un polític austríac, actual cap de la Casa Imperial i Reial d'Habsburg, i Gran Mestre de l'Orde del Toisó d'Or.
Veure Dinastia dels Habsburg і Carles d'Habsburg-Lorena
Carles II d'Àustria Interior
Carles d'Habsburg conegut amb els numerals Carles II d'Estíria, Carles II d'Àustria Interior —Karl II Franz von Innerösterreich— (Viena, 3 de juny de 1540 - Graz el 10 de juliol de 1590) Com tots els prínceps d'Àustria tenia el títol d'arxiduc, i era duc d'Estíria, de Caríntia i de Carniola i comte de Gorizia (que formaven l'anomenada Àustria Interior).
Veure Dinastia dels Habsburg і Carles II d'Àustria Interior
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Veure Dinastia dels Habsburg і Carles II de Castella
Carles IV de Lorena
Carles de Vaudémont, nascut a Nancy el 5 d'abril de 1604, mort a Bernkastel el 18 de setembre de 1675, va ser duc de Lorena i de Bar en dret de 1625 a 1675 i en fet de 1625 a 1634, el 1641 i de 1659 a 1670, sota el nom de Carles IV.
Veure Dinastia dels Habsburg і Carles IV de Lorena
Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles I de Bohèmia o Carles IV de Germània i Luxemburg (Praga, 14 de maig de 1316 - Praga, 29 de novembre de 1378), de la Casa de Luxemburg, va ser Rei dels Romans (a partir de 1346), i va ser el primer rei de Bohèmia (a partir de 1347) a convertir-se en emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (a partir de 1355).
Veure Dinastia dels Habsburg і Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V de Lorena
Carles V de Lorena (Viena, 3 d'abril de 1643 -Wels, 18 d'abril de 1690) fou Duc de Lorena i de Bar.
Veure Dinastia dels Habsburg і Carles V de Lorena
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Dinastia dels Habsburg і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Veure Dinastia dels Habsburg і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic o Carles Albert I de Baviera (Brussel·les 1697 - Múnic 1745) fou un Elector de Baviera des de 1726 i fins a 1745, any en què morí.
Veure Dinastia dels Habsburg і Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles X Gustau de Suècia
Carles X Gustau de Suècia (en suec Karl X Gustav av Sverige) va néixer al palau de Nyköping (Suècia) el 8 de novembre de 1622 i va morir a Göteborg a 13 de febrer de 1660.
Veure Dinastia dels Habsburg і Carles X Gustau de Suècia
Carmelites
Els carmelites, formalment l'Orde dels Frares de la Santíssima Verge Maria del Mont Carmel o Orde dels Frares Carmelites, del Carmel o del Carme (en llatí Ordo Fratrum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) és un orde religiós mendicant (un dels quatre ordes mendicants majors) que va sorgir al voltant del al mont Carmel (Palestina).
Veure Dinastia dels Habsburg і Carmelites
Casa de Luxemburg
Armes de la Casa de Luxemburg: faixat d'argent i atzur de deu peces, un lleó de gules, amb la cua bifurcada, lampassat, armat i coronat d'or. La Casa de Luxemburg va ser una nissaga noble medieval fundada el per Sigifred de Luxemburg, membre cadet de la dinastia Ardennes-Verdun que és considerat el primer Comte de Luxemburg.
Veure Dinastia dels Habsburg і Casa de Luxemburg
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Veure Dinastia dels Habsburg і Castella
Castella la Vella
Separació de 1855 Castella la Vella és una regió històrica espanyola que comprenia el territori que després va correspondre a les províncies de Santander (des de 1982 Cantàbria), Burgos, Logronyo (des de 1980 La Rioja), Sòria, Segòvia i Àvila, a la qual alguns tratadistes afegixen Valladolid i Palència.
Veure Dinastia dels Habsburg і Castella la Vella
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Dinastia dels Habsburg і Castellà
Caterina II de Rússia
, anomenada la Gran, Екатери́на II Алексе́евна Вели́кая, Iekaterina II Alekséievna Velíkaia, fou una princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia per l'abdicació del seu marit, el tsar Pere III.
Veure Dinastia dels Habsburg і Caterina II de Rússia
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Dinastia dels Habsburg і Catolicisme
Còdex Gigas
El còdex Gigas —o la Bíblia del Diable— és un manuscrit en pergamí escrit a principis del en llatí.
Veure Dinastia dels Habsburg і Còdex Gigas
Centralisme
Els estats unitaris es mostren en blau Un Estat unitari o Estat centralitzat és un Estat o país governat constitucionalment com una sola unitat, sovint amb només una assemblea legislativa, només un sistema judicial que supervisa els sistemes judicials locals, i només una constitució.
Veure Dinastia dels Habsburg і Centralisme
Charles François Dumouriez
Charles François du Périer du Mouriez, anomenat Dumouriez (Cambrai, 26 de gener de 1739 - Turville Park, Oxford, 14 de març de 1823) fou un general i polític francès.
Veure Dinastia dels Habsburg і Charles François Dumouriez
Cinquena Coalició
La Cinquena coalició va ser una aliança entre Àustria i el Regne Unit, creada el 1809 per lluitar contra l'Imperi francès de l'emperador Napoleó I. El Regne Unit es trobava ja lluitant contra França aliat amb els rebels espanyols en la Guerra del Francès.
Veure Dinastia dels Habsburg і Cinquena Coalició
Climent VII
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.
Veure Dinastia dels Habsburg і Climent VII
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Veure Dinastia dels Habsburg і Companyia de Jesús
Comtat del Tirol
El comtat de Tirol o del Tirol, principat-comtat des de 1504, fou un estats del Sacre Imperi Romanogermànic i des de 1814 una província de l'Imperi d'Àustria; des de 1867 fou una part de la corona (Kronland) de la part de Cisletània d'Àustria-Hongria.
Veure Dinastia dels Habsburg і Comtat del Tirol
Comtats de Rosselló i Cerdanya
Els Comtats de Rosselló i Cerdanya o senzillament Els Comtats van ser els territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei de Mallorca des del 1276 i fins al 1344 formant part de la Corona de Mallorca.
Veure Dinastia dels Habsburg і Comtats de Rosselló i Cerdanya
Concejo (història)
Un concejo era l'assemblea dels veïns de les localitats que participaven en el seu govern en els regnes cristians de l'alta edat mitjana a la península Ibèrica.
Veure Dinastia dels Habsburg і Concejo (història)
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Veure Dinastia dels Habsburg і Concili de Trento
Confederació Alemanya del Nord
La Confederació Alemanya del Nord (Norddeutscher Bund en alemany) fou l'agrupament transitori de 22 estats en el que avui és el nord d'Alemanya, que s'inicià el 1867, amb la dissolució de la Confederació Germànica, i durà fins a la proclamació de l'Imperi Alemany, el 1871.
Veure Dinastia dels Habsburg і Confederació Alemanya del Nord
Confederació de Bar
La Confederació de Bar, va ser un aixecament dels patriotes polonesos contra la ingerència russa a Polònia l'any 1768 reunits a la ciutat de Bar i al mateix temps contra el Rei Estanislau August Poniatowski i els reformadors polonesos que volien limitar el poder de la noblesa.
Veure Dinastia dels Habsburg і Confederació de Bar
Confederació de Polònia i Lituània
La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.
Veure Dinastia dels Habsburg і Confederació de Polònia i Lituània
Confederació del Rin
La Confederació del Rin va durar set anys (des de l'any 1806 fins al 1813).
Veure Dinastia dels Habsburg і Confederació del Rin
Confederació Germànica
La Confederació Germànica va ser una unió establerta el 1815 pel Congrés de Viena, va agrupar a 38 estats alemanys en una confederació d'estats sobirans sota la presidència de la Casa d'Àustria.
Veure Dinastia dels Habsburg і Confederació Germànica
Confessió d'Augsburg
miniatura Les Confessions d'Augsburg, van ser la primera exposició oficial dels principis del protestantisme que serà anomenat posteriorment luteranisme.
Veure Dinastia dels Habsburg і Confessió d'Augsburg
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Veure Dinastia dels Habsburg і Congrés de Viena
Conquesta austriacista de Menorca
La conquesta austriacista de Menorca fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, consistent a la conquesta de l'illa de Menorca per part de tropes militars angleses.
Veure Dinastia dels Habsburg і Conquesta austriacista de Menorca
Conrad IV d'Alemanya
Conrad IV de Hohenstaufen (25 d'abril de 1228 - 21 de maig de 1254) va ser Rei de Jerusalem (com a Conrad II) (1228-1254), d'Alemanya (1237-1254), i de Sícilia (com a Conrad I) (1250-1254).
Veure Dinastia dels Habsburg і Conrad IV d'Alemanya
Consell Àulic
El Consell Àulic (Reichshofrat, literalment ‘Consell de Tribunal de l'Imperi’) era un dels dos tribunals suprems del Sacre Imperi Romanogermànic; l'altre era el Tribunal de la Cambra Imperial (Reichskammergericht).
Veure Dinastia dels Habsburg і Consell Àulic
Constitució (llei)
Les constitucions (constitutiones), o furs al regne de València, eren el primer rang de les lleis paccionades a cada una de les corts que regien els diversos estats de la Corona d'Aragó.
Veure Dinastia dels Habsburg і Constitució (llei)
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Veure Dinastia dels Habsburg і Contrareforma
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Dinastia dels Habsburg і Corona d'Aragó
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Veure Dinastia dels Habsburg і Corona de Castella i Lleó
Corts de Castella
Les Corts de Castella era l'òrgan de govern del Regne de Castella vigent entre 1188 i 1707.
Veure Dinastia dels Habsburg і Corts de Castella
Corts de Montsó (1533)
Constitucions publicades l'any 1534 Les Corts de Montsó de 1533 van ser presidides pel rei Carles I. Era President de la Generalitat Dionís de Carcassona.
Veure Dinastia dels Habsburg і Corts de Montsó (1533)
Corts de Montsó (1537)
Les Corts de Montsó de 1537 van ser presidides pel rei Carles I. Era President de la Generalitat Joan Pasqual.
Veure Dinastia dels Habsburg і Corts de Montsó (1537)
Corts de Montsó (1542)
Les Corts de Montsó de 1542 foren convocades el 5 d'abril de 1542 i se celebraren entre el 23 de juny i el 6 d'octubre d'aquell any a la ciutat de Montsó.
Veure Dinastia dels Habsburg і Corts de Montsó (1542)
Corts de Montsó (1547)
Les Corts de Montsó de 1547 van ser presidides pel rei Carles I. Era President de la Generalitat en Jaume Caçador.
Veure Dinastia dels Habsburg і Corts de Montsó (1547)
Corts de Montsó (1552-1553)
Constitucions de les Corts de 1552-1553 Les Corts de Montsó de 1552-1553, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Carles V, a Innsbruck estant, el 30 de març de 1552, per a celebrar-se el 30 de juny, però foren prorrogades o posposades fins al 5 de juliol, en què es van obrir en la vila de Montsó sota la presidència del príncep Felip, amb l'assistència d'aragonesos, catalans i valencians, i tancades el 27 de desembre de 1553; amb l'objectiu d'aconseguir recursos per a continuar la política imperial i per a defensar-se dels atacs de França i dels corsaris turcs.
Veure Dinastia dels Habsburg і Corts de Montsó (1552-1553)
Corts forals valencianes
Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.
Veure Dinastia dels Habsburg і Corts forals valencianes
Corts Generals
Les Corts Generals són un òrgan constitucional de l'estat espanyol constituït i regulat segons el títol tercer de la constitució espanyola de 1978.
Veure Dinastia dels Habsburg і Corts Generals
Cristià IV
Cristià IV (Castell de Frederiksborg, Hillerød, 12 d'abril de 1577 - Copenhaguen, 28 de febrer de 1648) va ser rei de Dinamarca entre el 1588 i el 1648.
Veure Dinastia dels Habsburg і Cristià IV
Cristina de Suècia
, més tard coneguda com a Cristina Maria Alexandra, va ser reina de Suècia del 1632 al 1654.
Veure Dinastia dels Habsburg і Cristina de Suècia
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Veure Dinastia dels Habsburg і Dalmàcia
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.
Veure Dinastia dels Habsburg і Danubi
Dénia
Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.
Veure Dinastia dels Habsburg і Dénia
Dídac d'Àustria
Dídac Fèlix d'Àustria i d'Àustria (Madrid, 12 de juliol de 1575 - ídem, 21 de novembre de 1582) va ser un infant d'Espanya i príncep d'Astúries, de Girona, de Viana i de Portugal, fill de Felip II de Castella i la seva quarta esposa Anna d'Àustria, mort prematurament.
Veure Dinastia dels Habsburg і Dídac d'Àustria
De facto
De facto és una expressió llatina que vol dir 'de fet' o 'pràcticament', i fa referència a situacions que no estan compreses en una llei però que es donen de fet, fent omissió de qualsevol contracte, llei, o situació legal.
Veure Dinastia dels Habsburg і De facto
Decàpolis alsaciana
La Decàpolis (Zehnstädtebund o Dekapolis en alemany) alsaciana fou una aliança de deu ciutats del Sacre Imperi Romà a Alsàcia.
Veure Dinastia dels Habsburg і Decàpolis alsaciana
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.
Veure Dinastia dels Habsburg і Decrets de Nova Planta
Defenestració de Praga
L'incident conegut com la defenestració de Praga és generalment considerat com el detonant de la Guerra dels Trenta Anys.
Veure Dinastia dels Habsburg і Defenestració de Praga
Despotisme il·lustrat
Caterina II fou una gran impulsora de l'art i l'educació a Rússia. El despotisme il·lustrat és un concepte polític sorgit durant la segona meitat del a Europa característic de les monarquies absolutistes i sistemes de govern de l'Antic Règim influenciat per les idees de la Il·lustració, segons les quals les decisions humanes són guiades per la racionalitat.
Veure Dinastia dels Habsburg і Despotisme il·lustrat
Dieta (assemblea)
La dieta és una assemblea de deliberació formal d'un estat.
Veure Dinastia dels Habsburg і Dieta (assemblea)
Dieta d'Augsburg
Carles V rep la ''Confessió d'Augsbug'' en la sessió del 25 de juny de 1530 La Dieta d'Augsburg foren les reunions del Reichstag del Sacre Imperi Romanogermànic en la ciutat alemanya d'Augsburg.
Veure Dinastia dels Habsburg і Dieta d'Augsburg
Dieta de Worms
Luter a Worms La Dieta de Worms de 1521 (en alemany: Wormser Reichstag) va ser una assemblea dels prínceps del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Dinastia dels Habsburg і Dieta de Worms
Dieta Imperial
La Dieta Imperial (Reichstag) era el parlament del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Dinastia dels Habsburg і Dieta Imperial
Dinamarca
Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.
Veure Dinastia dels Habsburg і Dinamarca
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Veure Dinastia dels Habsburg і Dinastia borbònica
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Dinastia dels Habsburg і Dinastia dels Habsburg
Dinastia Savoia
Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.
Veure Dinastia dels Habsburg і Dinastia Savoia
Discapacitat intel·lectual
Pacient infantil d'escafocefàlia el 1923. Una discapacitat intel·lectual, retard mental o deficiència mental és el que es considera que té una persona amb funcions cognitives significativament inferiors a les de la mitjana de la població i de manera que a més aquestes limitin la seva conducta adaptativa, com per exemple tenir cura d'ella mateixa o les habilitats socials.
Veure Dinastia dels Habsburg і Discapacitat intel·lectual
Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic
La dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic es produí de facto el 6 d'agost del 1806, quan l'últim emperador romanogermànic, Francesc II, de la casa d'Habsburg-Lorena, abdicà el seu títol i alliberà tots els estats i funcionaris imperials dels seus juraments i obligacions envers l'imperi.
Veure Dinastia dels Habsburg і Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic
Dresden
Dresden és una ciutat alemanya, capital de l'Estat Lliure de Saxònia, i la seva segona ciutat més poblada, després de Leipzig.
Veure Dinastia dels Habsburg і Dresden
Ducat d'Àustria
El ducat d'Àustria fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, creat el 1156 en el que fins aleshores era la Marca Oriental de Baviera.
Veure Dinastia dels Habsburg і Ducat d'Àustria
Ducat d'Estíria
El ducat d'Estíria (alemany Herzogtum Steiermark; eslovè Vojvodina Štajerska) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, successora de la Marca d'Estíria, localitzada al sud d'Àustria i nord d'Eslovènia.
Veure Dinastia dels Habsburg і Ducat d'Estíria
Ducat de Baviera
El Ducat de Baviera (en alemany: Baierische Stammesherzogtum) era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.
Veure Dinastia dels Habsburg і Ducat de Baviera
Ducat de Caríntia
El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia.
Veure Dinastia dels Habsburg і Ducat de Caríntia
Ducat de Carniola
escut El ducat de Carniola (eslovè: Vojvodina Kranjska, alemany: Herzogtum Krain) fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic establert el 1364, anteriorment anomenat marcgraviat o marca de Carniola.
Veure Dinastia dels Habsburg і Ducat de Carniola
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Veure Dinastia dels Habsburg і Ducat de Milà
Ducat de Parma
El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.
Veure Dinastia dels Habsburg і Ducat de Parma
Ducat de Savoia
El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.
Veure Dinastia dels Habsburg і Ducat de Savoia
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Veure Dinastia dels Habsburg і Ebre
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges.
Veure Dinastia dels Habsburg і Edat moderna
Edicte de Nantes
L‘edicte de Nantes, firmat el 30 d'abril de 1598 pel rei Enric IV de França, va ser un decret que va autoritzar la llibertat de culte, amb certs límits, als protestants calvinistes, també coneguts com hugonots.
Veure Dinastia dels Habsburg і Edicte de Nantes
Educació
Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. L’adoctrinament a l’aula, la incorporació de contingut polític al material d’estudi o els professors que abusen del seu paper per adoctrinar els estudiants van en contra dels objectius de l'educació que busca la llibertat de pensament i el pensament crític.
Veure Dinastia dels Habsburg і Educació
Eger
Eger (llatí Agria, alemany Erlau, turc Eğri, serbocroata Jegar/Jегар o Jegra/Јегра, txec Jager, eslovac Jáger, eslovè Jagar, polonès Jagier) és una ciutat d'Hongria al comtat d'Heves, a l'est de les muntanyes Mátra prop del massís de Bükk i a la vora del riu Eger afluent del Tisza (Theiss), famosa pel seu castells, els banys termals i diversos edificis històrics, i pels seus vins.
Veure Dinastia dels Habsburg і Eger
El Escorial
L'Escorial també en espanyol i oficialment El Escorial, conegut en el com El Escurial, és un municipi de la Comunitat de Madrid.
Veure Dinastia dels Habsburg і El Escorial
Electorat de Baviera
L'Electorat de Baviera (Kurfürstentum Bayern) va ser un electorat independent hereditari del Sacre Imperi Romanogermànic de 1623 a 1806, quan va ser succeït pel Regne de Baviera.
Veure Dinastia dels Habsburg і Electorat de Baviera
Electorat de Saxònia
LElectorat de Saxònia (Kurfürstentum Sachsen) fou un antic principat alemany format a partir del ducat de Saxònia-Wittenberg després de la dieta de Nuremberg, en la qual l'Emperador Carles IV de Luxemburg establí l'organització del Sacre Imperi Romanogermànic per mitjà de la Butlla d'Or de 1356.
Veure Dinastia dels Habsburg і Electorat de Saxònia
Electorat del Palatinat
El Palatinat del Rin (Pfalzgrafschaft bei Rhein), més endavant Electorat del Palatinat (Kurfürstentum von der Pfalz o Kurpfalz), va ser un territori històric del Sacre Imperi Romanogermànic, administrat per un comte palatí.
Veure Dinastia dels Habsburg і Electorat del Palatinat
Elionor d'Àustria
Elionor d'Àustria (Lovaina, 15 de novembre de 1498 - Talavera la Real, 25 de febrer del 1558) va ser una infanta de Castella i d'Aragó, filla dels reis Joana I i Felip I de Castella.
Veure Dinastia dels Habsburg і Elionor d'Àustria
Elionor de Màntua
Elionor Gonzaga de Màntua -en italià Eleonora Gonzaga di Mantova- coneguda també com a Elionor de Nevers-Màntua o Elionor de Mayenne (Màntua, 18 de novembre de 1630 -Viena, 6 de desembre de 1686) fou una noble italiana de la casa de Gonzaga, filla del duc Carles II de Màntua (1609-1631) i de Maria Gonzaga de Màntua (1609-1660).
Veure Dinastia dels Habsburg і Elionor de Màntua
Elisabet de Luxemburg (regent d'Hongria)
Elisabet de Luxemburg (Visegrád, Regne d'Hongria, 7 d'octubre de 1409 - Győr, Hongria, 19 de desembre de 1442) va ser reina consort d'Hongria i Bohèmia, i duquessa consort d'Àustria.
Veure Dinastia dels Habsburg і Elisabet de Luxemburg (regent d'Hongria)
Enric de Prússia (1726-1802)
Enric de Prússia (Frederic Enric Lluís de Prússia, en alemany Friedrich Heinrich Ludwig Prinz von Preußen, 18 de gener de 1726 a Berlín—3 d'agost de 1802 a Rheinsberg) fou el tretzè fill del rei Frederic Guillem I de Prússia i de la seva muller, Sofia Dorotea de Hannover.
Veure Dinastia dels Habsburg і Enric de Prússia (1726-1802)
Enric I de Bohèmia
Enric I de Bohèmia conegut com a Enric el Carinti en txec: Jindrich Korutanský (vers 1265 -2 d'abril de 1335) fou un membre de la dinastia dels Meinardins, comte de Tirol o Gorízia-Tirol (com Enric II), duc de Caríntia (Enric VIII) i Carniola (Enric III) des de 1295 a la seva mort, i rei de Bohèmia el 1306 i de nou des 1307-1310.
Veure Dinastia dels Habsburg і Enric I de Bohèmia
Enric I de Portugal
Enric I de Portugal, dit el Cardenal o el Cast (Lisboa, 1512 - Almeirim, 1580), fou regent de Portugal (1562-1568) i rei de Portugal (1578-1580).
Veure Dinastia dels Habsburg і Enric I de Portugal
Enric II de Navarra
Enric II de Navarra (Sangüesa, Navarra, 1503 - Pau, 1555) fou rei de Navarra, copríncep d'Andorra, comte de Foix i Bigorra i vescomte de Bearn i Marsan (1517-1555).
Veure Dinastia dels Habsburg і Enric II de Navarra
Enric III de França
Enric III de França Enric III de França (Fontainebleau, 19 de setembre del 1551 - Saint-Cloud, 2 d'agost del 1589) fou duc d'Angulema (1551-1574) duc d'Anjou (1566-1576); duc d'Orleans (1560-1574); rei de Polònia (1573-1574) i rei de França (1574-1589) i l'últim de la dinastia Valois.
Veure Dinastia dels Habsburg і Enric III de França
Enric IV de França
Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).
Veure Dinastia dels Habsburg і Enric IV de França
Ernst Gideon von Laudon
Ernst Gideon von Laudon (Ļaudona, Livadia, 2 de febrer de 1716 - Nový Jičín, 14 de juliol de 1790) fou un general austríac d'origen escocès.
Veure Dinastia dels Habsburg і Ernst Gideon von Laudon
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Dinastia dels Habsburg і Església Catòlica Romana
Eslavònia
Mapa d'Eslavònia Eslavònia (en croat: Slavonija) és una regió geogràfica i històrica a la Croàcia oriental.
Veure Dinastia dels Habsburg і Eslavònia
Eslovènia
La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.
Veure Dinastia dels Habsburg і Eslovènia
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Dinastia dels Habsburg і Espanya
Estanislau August Poniatowski
Estanislau August Poniatowski o Estanislau II August (en polonès: Stanisław August Poniatowski, nascut Stanisław Antoni Poniatowski) (Voŭčyn (Belarús), 17 de gener de 1732 – Sant Petersburg (Rússia), 12 de febrer de 1798) fou el darrer rei de Polònia i gran duc de Lituània (Confederació de Polònia i Lituània), del 25 de novembre de 1764 al 7 de gener de 1795.
Veure Dinastia dels Habsburg і Estanislau August Poniatowski
Estat nació
Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.
Veure Dinastia dels Habsburg і Estat nació
Estats de Savoia
Font:http://www.sabaudia.org Sabaudia.org, web dels arxius departamentals de l'Assemblea dels Països de Savoia Estats de Savoia, Monarquia Savoiana o, de manera sintètica, però imprecisa, Savoia, són les designacions historiogràfiques amb què es coneix el conjunt de possessions de la dinastia dels Savoia pel que fa al període anterior a 1720; per al període 1720-1861 hom tendeix a designar aquest conjunt pluriestatal com a Piemont-Sardenya (o, a voltes, monarquia sarda o sardopiemontesa).
Veure Dinastia dels Habsburg і Estats de Savoia
Estats Generals dels Països Baixos
Els Estats Generals dels Països Baixos (en neerlandès, Staten-Generaal) és el parlament bicameral dels Països Baixos, format pel Senat (Eerste Kamer) i la Cambra de Representants (Tweede Kamer).
Veure Dinastia dels Habsburg і Estats Generals dels Països Baixos
Esteve Bathory
fou un rei polonès sota el numeral d'Esteve I. El seu regnat és considerat com el segle d'or de la literatura polonesa, perquè l'il·lustraren homes com Maciej Stryjkowski (1547-1593) i Barlomiej Paprocki (1543-1614), el literat Lukassz Gornicki (1527-1603) i el publicista Jakub Wujek (1541-1597, primer traductor de la Bíblia al polonès.
Veure Dinastia dels Habsburg і Esteve Bathory
Estrasburg
Estrasburg (oficialment Strasbourg en francès, també coneguda com a Strossburi en alsacià i Straßburg en alemany) és la capital d'Europa i una ciutat del nord-est de França que se situa al departament del Baix Rin.
Veure Dinastia dels Habsburg і Estrasburg
Esztergom
Esztergom (En llatí s'anomena Strigonium, en eslovac Ostrihom, en hongarès Esztergom, en turc Estergon, i en alemany Gran) és una ciutat d'Hongria, antiga capital del país fins a 1241.
Veure Dinastia dels Habsburg і Esztergom
Eugeni de Savoia
Eugeni de Savoia-Soissons (París, 18 d'octubre de 1663 - Viena, 21 d'abril de 1736) fou príncep de Savoia-Carignano.
Veure Dinastia dels Habsburg і Eugeni de Savoia
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Dinastia dels Habsburg і Europa
Europa Central
L'Europa central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.
Veure Dinastia dels Habsburg і Europa Central
Expulsió dels moriscos
Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.
Veure Dinastia dels Habsburg і Expulsió dels moriscos
Felip I de Castella
Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.
Veure Dinastia dels Habsburg і Felip I de Castella
Felip I de Parma
Felip I de Parma o Felip de Borbó i Farnese (Madrid, Regne d'Espanya, 1720 - Alessandria, Ducat de Parma, 1765) nascut infant d'Espanya fou el Duc de Parma, Piacenza i Guastalla entre 1748 i 1765.
Veure Dinastia dels Habsburg і Felip I de Parma
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Veure Dinastia dels Habsburg і Felip II de Castella
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Veure Dinastia dels Habsburg і Felip III de Castella
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Veure Dinastia dels Habsburg і Felip IV de Castella
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Veure Dinastia dels Habsburg і Felip V d'Espanya
Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel
Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, tercer duc d'Alba de Tormes, fou un militar i polític castellà nascut a Piedrahita (1507) i mort a Lisboa (1582).
Veure Dinastia dels Habsburg і Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Veure Dinastia dels Habsburg і Ferran el Catòlic
Ferran I d'Àustria
Ferran I d'Àustria, Ferran V de Bohèmia o Ferran V d'Hongria (19 d'abril de 1793, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic - 29 de juny de 1875, Praga, Imperi austríac) fou emperador d'Àustria (1835 - 1848), any en què hagué d'abdicar en favor del seu nebot, l'emperador Francesc Josep I d'Àustria.
Veure Dinastia dels Habsburg і Ferran I d'Àustria
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic (Alcalá de Henares, 10 de març 1503 - Viena, 25 de juliol de 1564) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i Arxiduc d'Àustria.
Veure Dinastia dels Habsburg і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran II d'Habsburg
Retrat de Ferran II per Francesco Terzi Ferran II d'Habsburg (Linz, 14 de juny de 1529 - 24 de gener de 1595 a Innsbruck) fou un arxiduc austríac dels Habsburg, que en el repartiment de 1564 va rebre el ducat d'Àustria Anterior i el comtat de Tirol.
Veure Dinastia dels Habsburg і Ferran II d'Habsburg
Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran II d'Habsburg (Graz 1578 - Viena 1637) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc austríac, duc d'Àustria Interior (Estíria, Caríntia, Carniola, Gorízia), rei d'Hongria i rei de Bohèmia.
Veure Dinastia dels Habsburg і Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran III, emperador romanogermànic (Graz, 13 de juliol de 1608 - Viena, 2 d'abril de 1657) fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia.
Veure Dinastia dels Habsburg і Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran IV d'Hongria
Ferran IV d'Hongria (Viena, 8 de setembre de 1633 - ibídem, 9 de juliol de 1654) fou arxiduc d'Àustria, rei dels Romans, rei d'Hongria i rei de Bohèmia.
Veure Dinastia dels Habsburg і Ferran IV d'Hongria
Ferran Maria de Baviera
Ferran Maria o Ferran I de Baviera (31 d'octubre de 1636, Múnic - Palau de Schleissheim, 1679) fou elector de Baviera des del 1654 fins a la seva mort.
Veure Dinastia dels Habsburg і Ferran Maria de Baviera
Ferran VI d'Espanya
Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d'agost de 1759), també conegut com Ferran VI de Castella, va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759.
Veure Dinastia dels Habsburg і Ferran VI d'Espanya
Finale Ligure
Finale Ligure (en ligur Finâ) és un comune italià, situat a la regió de la Ligúria i a la província de Savona.
Veure Dinastia dels Habsburg і Finale Ligure
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Veure Dinastia dels Habsburg і Flandes
Florí
Florí d'or de Florència del 1347 El florí és una moneda d'origen italià que es va usar a diverses parts d'Europa i que actualment és encara la unitat monetària de les Antilles Neerlandeses, Aruba i Hongria.
Veure Dinastia dels Habsburg і Florí
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Dinastia dels Habsburg і França
François Bidal d'Asfeld
Claude François Bidal (1665-1743) va ser marqués d'Asfeld i general francés nomenat mariscal de França el 1734.
Veure Dinastia dels Habsburg і François Bidal d'Asfeld
Franc Comtat
El Franc Comtat (Franche-Comté en francès, Fraintche-Comtè en franc-comtès, Franche-Comtât en francoprovençal) és una antiga regió de França.
Veure Dinastia dels Habsburg і Franc Comtat
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Dinastia dels Habsburg і Francès
Francesc Ferran d'Àustria
L'arxiduc Francesc Ferran (assegut a la dreta) amb la seva família. Francesc Ferran d'Àustria, arxiduc d'Àustria (Franz Ferdinand Carl Ludwig Joseph Maria von Österreich-Este) (Graz, 18 de desembre de 1863 - Sarajevo, 28 de juny de 1914).
Veure Dinastia dels Habsburg і Francesc Ferran d'Àustria
Francesc I d'Àustria
Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.
Veure Dinastia dels Habsburg і Francesc I d'Àustria
Francesc I de França
Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).
Veure Dinastia dels Habsburg і Francesc I de França
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, conegut també amb els noms de Francesc II de Toscana o Francesc III de Lorena (8 de desembre de 1708, Nancy, ducat de Lorena – 1765, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic) fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermànic gràcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'Àustria.
Veure Dinastia dels Habsburg і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic
Francesc III d'Este
Francesc III d'Este o Francesc III de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1698 - Varese, Regne de Sardenya-Piemont 1780) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1737 i 1780.
Veure Dinastia dels Habsburg і Francesc III d'Este
Francesc Josep I d'Àustria
Francesc Josep I d'Àustria (1830-1916) amb uniforme de Mariscal de Camp, per Franz Xaver Winterhalter (1865) Francesc Josep I d'Àustria (Viena, Imperi Austríac 1830 - íd., Imperi Austrohongarès 1916) fou emperador d'Àustria, rei de Bohèmia i Hongria entre 1846 i 1916, esdevenint el penúltim sobirà d'una de les famílies més importants de la història europea, la Dinastia Habsburg.
Veure Dinastia dels Habsburg і Francesc Josep I d'Àustria
Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja
Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja (Tordesillas, 1553 — Valladolid, 1625) més conegut com a Duc de Lerma, fou ministre espanyol, 5è marquès de Dénia i primer duc de Lerma.
Veure Dinastia dels Habsburg і Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja
Frankfurt del Main
Frankfurt del Main (en alemany), generalment anomenada Frankfurt tot i la possible confusió amb Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Main, la més gran del Land de Hessen, però no la capital, amb una població per sobre dels 750.000 (2019) habitants.
Veure Dinastia dels Habsburg і Frankfurt del Main
Frederic August I de Saxònia
Frederic August I de Saxònia (Dresden, 23 de desembre de 1750 - ibídem, 5 d'agost de 1827) fou elector de Saxònia, com Frederic August III, des de 1763 fins al 1806, i primer rei de Saxònia des de 1806 i fins al 1827.
Veure Dinastia dels Habsburg і Frederic August I de Saxònia
Frederic el Gran
Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.
Veure Dinastia dels Habsburg і Frederic el Gran
Frederic Guillem II de Prússia
, quart rei de Prússia, regnà des del 1786 fins a la seva mort.
Veure Dinastia dels Habsburg і Frederic Guillem II de Prússia
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Veure Dinastia dels Habsburg і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic d'Habsburg (21 de setembre de 1415 - 19 d'agost de 1493) va ser arxiduc d'Àustria (com a Frederic V) des de 1424, rei d'Alemanya (Frederic IV) des de 1440, i va rebre el títol d'emperador del Sacre Imperi (Frederic III) l'any 1452.
Veure Dinastia dels Habsburg і Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic V del Palatinat
Frederic V del Palatinat (Amberg, Alt Palatinat, 26 d'agost de 1596 - Magúncia, 1632) fou elector palatí des de 1610 i fins a la seva mort l'any 1632.
Veure Dinastia dels Habsburg і Frederic V del Palatinat
Freiberg
Mercat de Nadal a Freiberg Freiberg és una ciutat universitària i minera situada a l'estat de Saxònia, entre Dresden i Chemnitz a Alemanya.
Veure Dinastia dels Habsburg і Freiberg
Friül - Venècia Júlia
El Friül-Venècia Júlia (en italià Friuli-Venezia Giulia, en furlà Friûl-Vignesie Julie, en eslovè Furlanija-Julijska krajina, en alemany Friaul-Julisch Venetien) és una regió amb Estatut Especial (una regió teòricament autònoma) del nord-est de l'Estat italià, voltada per la regió del Vèneto, les repúbliques d'Àustria i Eslovènia i el mar Adriàtic.
Veure Dinastia dels Habsburg і Friül - Venècia Júlia
Gandia
Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.
Veure Dinastia dels Habsburg і Gandia
Gant
Gant (oficialment i en Gent; en Gand) és la capital de la província de Flandes Oriental (Bèlgica).
Veure Dinastia dels Habsburg і Gant
Gaspar de Guzmán y Pimentel
Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.
Veure Dinastia dels Habsburg і Gaspar de Guzmán y Pimentel
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Veure Dinastia dels Habsburg і Güelfs i gibel·lins
Germana de Foix
Germana de Foix (Foix, 1488 - Llíria, 15 d'octubre de 1536) fou virreina de València (1523-1536), reina consort d'Aragó (1505-1516) i vescomtessa de Castellbò (1513-1536).
Veure Dinastia dels Habsburg і Germana de Foix
Giulio Raimondo Mazzarino
Cardenal Mazzarino, prelat i estadista francès, per Pierre Louis Bouchart El Cardenal Mazzarino o Mazarin, nascut Giulio Raimondo Mazzarino el 14 de juliol de 1602, a Pescina (llavors Regne de Nàpols, territori de la Corona d'Aragó, avui Itàlia) i mort el 9 de març de 1661 a Vincennes, França, va ocupar el càrrec de primer ministre de França des del 1642, fins a la seva mort.
Veure Dinastia dels Habsburg і Giulio Raimondo Mazzarino
Gran Guerra Turca
La Gran Guerra Turca (en alemany: Der Große Türkenkrieg; en turc: Kutsal İttifak Savaşları) és el nom pel qual es coneixen els conflictes que van enfrontar a l'Imperi Otomà i els seus aliats els tàrtars de Crimea durant gran part del contra el Sacre Imperi Romanogermànic, la Confederació de Polònia i Lituània, la República de Venècia i el Tsarat Rus.
Veure Dinastia dels Habsburg і Gran Guerra Turca
Granada
Granada és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d'Andalusia.
Veure Dinastia dels Habsburg і Granada
Grande Armée
La Grande Armée fou el conjunt de forces multinacionals reunides sota el comandament de Napoleó al llarg de les Guerres Napoleòniques d'inicis del.
Veure Dinastia dels Habsburg і Grande Armée
Guerra Austroprussiana
La guerra Austroprussiana o guerra de les Set Setmanes (en alemany Deutscher Krieg o guerra Alemanya) va ser una guerra lliurada el 1866 entre la Confederació Alemanya dirigida per l'Imperi austríac i els seus aliats alemanys en un costat i el Regne de Prússia amb els seus aliats alemanys i Itàlia, per un altre, causada per la disputa sobre l'administració dels ducats de Slesvig i Holstein.
Veure Dinastia dels Habsburg і Guerra Austroprussiana
Guerra d'Esmalcalda
La Guerra d'Esmalcalda (en Schmalkaldischer Krieg) es va desenvolupar al Sacre Imperi Romanogermànic entre 1546 i 1547, i va enfrontar a l'exèrcit de l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, comandat per Fernando Álvarez de Toledo, duc d'Alba, contra l'exèrcit de la Lliga d'Esmalcalda, formada per la major part dels estats luterans del Sacre Imperi i dirigida per Joan Frederic de Saxònia i Felip I de Hessen.
Veure Dinastia dels Habsburg і Guerra d'Esmalcalda
Guerra d'Itàlia de 1542-1546
La guerra d'Itàlia de 1542-1546 va ser un conflicte bèl·lic emmarcat en el context de les Guerres Italianes, en què es van veure enfrontats Francesc I de França i Solimà I de l'Imperi Otomà contra Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i Enric VIII d'Anglaterra Els enfrontaments van tenir lloc Itàlia, França i els Països Baixos, incloent intents d'invasió contra Espanya i Anglaterra.
Veure Dinastia dels Habsburg і Guerra d'Itàlia de 1542-1546
Guerra de la Lliga de Cognac
''El saqueig de Roma'', de Martin van HeemskerckLa Guerra de la Lliga de Cognac, una de les guerres del Renaixement italià, fou disputada entre el 1526 i el 1530 entre Carles V i Francesc I.
Veure Dinastia dels Habsburg і Guerra de la Lliga de Cognac
Guerra de la Ribagorça
S'anomena guerra de la Ribagorça o guerra de Ribagorça a un enfrontament en el Comtat de Ribagorça a la fi del que va marcar el final del comtat.
Veure Dinastia dels Habsburg і Guerra de la Ribagorça
Guerra de Suàbia
La Guerra de Suàbia de 1499 (Schawabenkrieg, Schweizerkrieg o "Guerra Suïssa" a Alemanya, i Engadiner Krieg o "Guerra d'Engadina" a Àustria) va ser l'últim gran conflicte militar entre l'Antiga Confederació Suïssa i la Casa d'Habsburg.
Veure Dinastia dels Habsburg і Guerra de Suàbia
Guerra de Successió Austríaca
La Guerra de Successió Austríaca (en el seu escenari americà anomenada Guerra del rei Jordi) va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc des de 1740 fins a 1748, desfermat per les rivalitats sobre els drets hereditaris de la Casa d'Àustria a la mort de Carles VI, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Dinastia dels Habsburg і Guerra de Successió Austríaca
Guerra de Successió bavaresa
La Guerra de Successió de Baviera o Guerra de Successió bavaresa (1778 -1779), fou un conflicte entre l'Arxiducat d'Àustria i Prússia, a causa de les oposades pretensions pel que fa a diverses parts del regne de Baviera després de la mort sense fills de Maximilià III Josep, elector de Baviera (1727-1777).
Veure Dinastia dels Habsburg і Guerra de Successió bavaresa
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure Dinastia dels Habsburg і Guerra de Successió Espanyola
Guerra de Torstenson
La guerra de Torstenson, controvèrsia d'Hannibal o guerra d'Hannibal (noruec Hannibalsfeiden) és un conflicte que va tenir lloc entre 1643 i 1645 entre l'Imperi suec i el regne de Dinamarca i Noruega al final de la guerra dels Trenta Anys.
Veure Dinastia dels Habsburg і Guerra de Torstenson
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Veure Dinastia dels Habsburg і Guerra del Francès
Guerra dels Ducats
La Guerra dels Ducats o Segona Guerra de Slesvig va ser un conflicte militar que va enfrontar l'Imperi Austríac i Prússia contra Dinamarca el 1864.
Veure Dinastia dels Habsburg і Guerra dels Ducats
Guerra dels Nou Anys
La Guerra dels Nou Anys (també coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa) va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada del Regne d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança".
Veure Dinastia dels Habsburg і Guerra dels Nou Anys
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Veure Dinastia dels Habsburg і Guerra dels Segadors
Guerra dels Set Anys
La guerra dels Set Anys fou un conflicte armat ocorregut entre els anys 1756 a 1763 per determinar el control de Silèsia a Europa així com la supremacia colonial a l'Amèrica del Nord i a l'Índia.
Veure Dinastia dels Habsburg і Guerra dels Set Anys
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Veure Dinastia dels Habsburg і Guerra dels Trenta Anys
Guerra dels Vuitanta Anys
La Guerra dels Vuitanta anys, o Guerra de Flandes, va ser una guerra que va enfrontar les Disset Províncies amb el seu sobirà, el rei d'Espanya, amb la finalitat d'aconseguir la independència i la llibertat religiosa.
Veure Dinastia dels Habsburg і Guerra dels Vuitanta Anys
Guerra franco-índia
Es coneix com Guerra franco-índia (1754 - 1763) a la part de la Guerra dels Set Anys desenvolupada en l'Amèrica del Nord.
Veure Dinastia dels Habsburg і Guerra franco-índia
Guerra Francoholandesa
La guerra Francoholandesa (1672-1678) és el nom amb què es coneix la guerra que es lliurà entre França, per una part, i una quàdruple aliança per l'altra.
Veure Dinastia dels Habsburg і Guerra Francoholandesa
Guerra italiana del 1521-1526
La guerra italiana del 1521-1526, coneguda igualment com a Guerra dels Quatre Anys,Tot i que entre el 1521 i el 1526 hi ha cinc anys, es considera que la guerra s'acaba amb la batalla de Pavia; per tant, quatre anys a partir de l'inici de les hostilitats el 1521 forma part de les Guerres d'Itàlia.
Veure Dinastia dels Habsburg і Guerra italiana del 1521-1526
Guerra russo-turca (1735-1739)
La Guerra russo-turca de 1735-1739 va ser el quart conflicte bèl·lic entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà.
Veure Dinastia dels Habsburg і Guerra russo-turca (1735-1739)
Guerra russo-turca (1787-1792)
La Guerra Russo-turca de 1787-1792 fou a causa de l'intent frustrat de l'Imperi Otomà per reconquerir territoris cedits a Rússia en el curs de l'anterior Guerra russo-turca (1768-1774).
Veure Dinastia dels Habsburg і Guerra russo-turca (1787-1792)
Guerres de religió a França
Les Guerres de religió a França van ser una sèrie d'enfrontaments civils que van tenir lloc al Regne de França durant un període i un territori molt ampli.
Veure Dinastia dels Habsburg і Guerres de religió a França
Guerres Habsburg-Otomanes
Les guerres austro-turques o guerres Hasburg-Otomanes són el conjunt de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Otomà als Habsburg d'Àustria i Espanya.
Veure Dinastia dels Habsburg і Guerres Habsburg-Otomanes
Guerres otomanes a Europa
'''Setge de Viena (1683)''' Les guerres otomanes a Europa són les guerres de l'Imperi Otomà a Europa també conegudes com a guerres turques, particularment en textos antics europeus.
Veure Dinastia dels Habsburg і Guerres otomanes a Europa
Guillem d'Habsburg
Guillem el Cortès o "el Guapo" (vers 1370 – 15 de juliol de 1406)Early Habsburg a accés 2011 fou un membre de la línia leopoldina dels Habsburg que va regir els ducats de Caríntia, Estíria i Carniola (conjunt després anomenat Àustria Interior), el comtat de Tirol i l'Àustria Anterior.
Veure Dinastia dels Habsburg і Guillem d'Habsburg
Guillem el Savi
Guillem el Savi, conegut també com a Guillem IV de Hessen-Kassel (24 de juny de 1532 - 25 d'agost de 1592) fou el primer Landgravi de Hessen-Kassel (o Hessen-Cassel).
Veure Dinastia dels Habsburg і Guillem el Savi
Guillem I d'Orange-Nassau
Guillem I d'Orange-Nassau (castell de Dillenburg, Nassau, 24 d'abril de 1533 - Delft, 10 de juliol de 1584), també conegut com Guillem el Taciturn (traduït del neerlandès: Willem de Zwijger), o als Països Baixos com a Guillem d'Orange (neerlandès: Willem van Oranje), va ser el principal líder o estatúder de la revolta holandesa contra els Habsburg espanyols que va desencadenar la guerra dels vuitanta anys (1568–1648) i va donar lloc a la independència formal de les Províncies Unides el 1581.
Veure Dinastia dels Habsburg і Guillem I d'Orange-Nassau
Guillem I de Prússia
Guillem I de Prússia Guillem I de Prússia (Berlín 1797 - 1888).
Veure Dinastia dels Habsburg і Guillem I de Prússia
Guillem II d'Holanda
Guillem II d'Holanda (1227 - Hoogwoud, 28 de gener de 1256) fou un aristòcrata neerlandès, que fou comte d'Holanda des 1234 a 1256 i Rei dels Romans, rival de Conrad IV durant el Gran Interregne.
Veure Dinastia dels Habsburg і Guillem II d'Holanda
Gustau II Adolf
fou rei de Suècia des de 1611 fins a 1632.
Veure Dinastia dels Habsburg і Gustau II Adolf
Győr
Győr és la ciutat més important del nord-oest d'Hongria i la capital del comtat de Győr-Moson-Sopron.
Veure Dinastia dels Habsburg і Győr
Hala dels Draps
El Pla de Palau baixmedieval, en una maqueta que s'exposa al Museu Marítim de Barcelona. El Palau Reial cap al 1850, en una postal antiga. LHala dels Draps, nom original del Palau Reial, en l'actual Pla de Palau de Barcelona, al qual donà nom.
Veure Dinastia dels Habsburg і Hala dels Draps
Hamburg
Hamburg (baix alemany: Hamborg) és una ciutat estat i un dels 16 estats federats d'Alemanya.
Veure Dinastia dels Habsburg і Hamburg
Hannover
Hannover és la capital del Bundesland de la Baixa Saxònia i una de les més importants ciutats del nord d'Alemanya.
Veure Dinastia dels Habsburg і Hannover
Història de les enciclopèdies
Portada d'una edició de 1669 de la ''Naturalis Historia'' Una història de les enciclopèdies hauria de presentar un recull de les obres esmentades i de treballs de caràcter semblant, amb independència del títol original.
Veure Dinastia dels Habsburg і Història de les enciclopèdies
Història del dret català
s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.
Veure Dinastia dels Habsburg і Història del dret català
Història del País Basc
Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques La història del País Basc tracta sobre la història del poble basc, un poble d'origen no indoeuropeu actualment assentat al País Basc.
Veure Dinastia dels Habsburg і Història del País Basc
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Veure Dinastia dels Habsburg і Hongria
Iconoclàstia
Iconoclàstia és aquella doctrina que s'oposa a la veneració d'imatges o ídols.
Veure Dinastia dels Habsburg і Iconoclàstia
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Veure Dinastia dels Habsburg і Il·lustració
Illes Canàries
Les Illes Canàries (oficialment i en castellà las Islas Canarias) és un arxipèlag africà de vuit illes volcàniques de l'oceà Atlàntic, situades al nord-oest del continent africà, concretament davant les costes del Marroc i el Sàhara Occidental.
Veure Dinastia dels Habsburg і Illes Canàries
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Veure Dinastia dels Habsburg і Imperi Austríac
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès.
Veure Dinastia dels Habsburg і Imperi Austrohongarès
Imperi Espanyol
mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.
Veure Dinastia dels Habsburg і Imperi Espanyol
Imperi Habsburg
La Monarquia Habsburg (Habsburgermonarchie), Imperi Habsburg (Habsburgerreich), Terres hereditaris dels Habsburg / Àustries (Habsburgische/Österreichische Erblande), Monarquia Austríaca (Österreichische Monarchie) de vegades citat també com a Monarquia del Danubi (Donaumonarchie), és la denominació no oficial entre els historiadors que reben els països i províncies que van ser governats per la branca austríaca menor de la Dinastia dels Habsburg fins a l'any 1780 i, després, per la branca successora dels Habsburg-Lorena, fins a l'any 1918.
Veure Dinastia dels Habsburg і Imperi Habsburg
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Dinastia dels Habsburg і Imperi Otomà
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Veure Dinastia dels Habsburg і Imperi Rus
Imperi Suec
L'Imperi Suec fa referència al control territorial que exercí Regne de Suècia sobre gran part de la Regió bàltica durant el i principis del, un període durant el qual Suècia fou una de les grans potències europees. Com a inici de l'Imperi se sol prendre el regnat de Gustau II Adolf, el qual ascendí al tron el 1611, i com el final la pèrdua de territoris arran de la derrota a la Gran Guerra del Nord el 1721.
Veure Dinastia dels Habsburg і Imperi Suec
Inn (riu)
L'Inn (en alemany, Inn; en llatí, Aenus; en romanx, En) és un riu amb una llargada de 517 km.
Veure Dinastia dels Habsburg і Inn (riu)
Innsbruck
Innsbruck és la capital de l'estat federal del Tirol, a l'oest d'Àustria i té l'estatus de ciutat estatutària.
Veure Dinastia dels Habsburg і Innsbruck
Inquisició dels Països Baixos
La Inquisició dels Països Baixos va ser una estensió de la Inquisició espanyola als Països Baixos espanyols, establerta durant el regnat de Carles V. Com que la idea de la Inquisició no era congènita del temperament flamenc, el procés d'introducció va ser lent i gradual de principi a fi.
Veure Dinastia dels Habsburg і Inquisició dels Països Baixos
Inquisició espanyola
La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.
Veure Dinastia dels Habsburg і Inquisició espanyola
Invasió francesa de Rússia
La invasió francesa de Rússia de 1812 (també coneguda com a Guerra Patriòtica de 1812, Оте́чественная война́ 1812 го́да, transcrit Otétxestvennaia voinà 1812 goda, o Campanya de Rússia, en Campagne de Russie) fou una campanya militar que va començar el 24 de juny del 1812, quan la Grande Armée de Napoleó Bonaparte travessà el riu Neman en un intent d'atrapar i derrotar l'exèrcit rus.
Veure Dinastia dels Habsburg і Invasió francesa de Rússia
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Veure Dinastia dels Habsburg і Isabel I de Castella
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Dinastia dels Habsburg і Itàlia
James Fitz-James Stuart
James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Dinastia dels Habsburg і James Fitz-James Stuart
Jean Victor Moreau
Jean Víctor Marie Moreau (Montroulez, Bretanya, 13 de febrer de 1763 - Louny, Bohèmia, 2 de setembre de 1813) fou un militar i revolucionari bretó.
Veure Dinastia dels Habsburg і Jean Victor Moreau
Joan d'Àustria i Blomberg
Joan d'Àustria (Ratisbona, Baviera, 24 de febrer de 1545 o 1547 - Namur, Països Baixos espanyols, 1 d'octubre de 1578) fou fill fora de mariatge de l'emperador Carles V i de Bàrbara Blomberg, va ser un militar i diplomàtic durant el regnat del seu germanastre Felip II d'Espanya.
Veure Dinastia dels Habsburg і Joan d'Àustria i Blomberg
Joan el Cec
Joan el Cec (10 d'agost de 1296 – 26 d'agost de 1346), de la casa de Luxemburg i fill de l'emperador Enric VII, va ser rei de Bohèmia (1310-1346) i comte de Luxemburg (1313-1346).
Veure Dinastia dels Habsburg і Joan el Cec
Joan I d'Hongria
Joan Szapolya (o Zápolya) (Szepesváralja, 2 de febrer de 1487 - Szászsebes, 17 de juliol de 1540) va ser un noble hongarès, voivoda de Transsilvània, que fou coronat Rei d'Hongria després de la Batalla de Mohács (1526).
Veure Dinastia dels Habsburg і Joan I d'Hongria
Joan II Casimir Vasa
, també conegut com a Joan II Casimir de Polònia o Casimir V, fou un rei de la Confederació de Polònia i Lituània (1648 - 1668).
Veure Dinastia dels Habsburg і Joan II Casimir Vasa
Joan III Sobieski
Setge de Viena (1683). Pintat per Jerzy Siemiginowski-Eleuter, ca. 1686, Museu Nacional de Warsaw. Joan III de Polònia (Jan III Sobieski al polonés ogirinal) (Castell d'Olesko (actual Ucraïna) 17 d'agost de 1629 – Wilánow, 17 de juny de 1696).
Veure Dinastia dels Habsburg і Joan III Sobieski
Joan Jordi I de Saxònia
Joan Jordi I de Saxònia (en alemany Johann Georg I von Sachsen) va néixer a Dresden (Alemanya) el 5 de març de 1585 i va morir a la mateixa ciutat el 8 d'octubre de 1656.
Veure Dinastia dels Habsburg і Joan Jordi I de Saxònia
Joan Josep d'Àustria
Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).
Veure Dinastia dels Habsburg і Joan Josep d'Àustria
Joana I de Castella
Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).
Veure Dinastia dels Habsburg і Joana I de Castella
Joanot Colom
Joanot Colom (Felanitx, ? - Palma, 1523) va ser un cap dels agermanats mallorquins.
Veure Dinastia dels Habsburg і Joanot Colom
John Churchill (1r duc de Marlborough)
John Churchill (Ashe House, Devon, 26 de maig de 1650 – Windsor Lodge, 16 de juny de 1722) va ser un militar i estadista anglès, 1r Duc de Marlborough, Príncep de Mindelheim, cavaller de l'Orde de la Lligacama i membre del Consell Privat del Regne Unit, la carrera del qual s'estengué sota cinc monarques a cavall dels segles i.
Veure Dinastia dels Habsburg і John Churchill (1r duc de Marlborough)
Jordi II del Regne Unit
Jordi II del Regne Unit o de Hannover (en alemany Georg Augustus von Hannover) va néixer a Hannover (Alemanya) el 10 de novembre de 1683 i va morir al palau de Kensington a Londres el 25 d'octubre de 1760.
Veure Dinastia dels Habsburg і Jordi II del Regne Unit
Jordi III del Regne Unit
fou rei de la Gran Bretanya i rei d'Irlanda des del dia 25 d'octubre de 1760 fins al dia 1 de gener de 1801, i posteriorment rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda fins a la seva mort el 29 de gener de 1820.
Veure Dinastia dels Habsburg і Jordi III del Regne Unit
Jornada d'Alger (1541)
Es coneix com la Jornada d'Alger a l'expedició efectuada per l'Emperador Carles V per prendre Alger a Khair ed-Din Barba-rossa.
Veure Dinastia dels Habsburg і Jornada d'Alger (1541)
Jornada de Tunis
La Jornada de Tunis va ser una expedició efectuada per l'emperador Carles V per tal d'arrabassar Tunis a Khair ed-Din Barba-rossa i que va tenir com a resultat la breu annexió d'aquesta ciutat a la Monarquia Hispànica.
Veure Dinastia dels Habsburg і Jornada de Tunis
Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.
Veure Dinastia dels Habsburg і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de Josep II Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).
Veure Dinastia dels Habsburg і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic
Joseph Radetzky von Radetz
en txec Jan Josef Václav Antonín František Karel hrabě Radecký z Radče, en català Joan Josep Venceslau Antoni Francesc Carles, comte Radetzky de Radetz fou un noble txec de la casa de Radetzky, així com un important comandant militar austríac, estrateg, polític i reformador militar.
Veure Dinastia dels Habsburg і Joseph Radetzky von Radetz
Juliol
El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Dinastia dels Habsburg і Juliol
Jutlàndia
Holstein (Alemanya) Jutlàndia (en danès: Jylland, en alemany: Jütland) és una península de l'Europa nord-occidental que comprèn la part continental de Dinamarca i el nord d'Alemanya (estat federal de Slesvig-Holstein).
Veure Dinastia dels Habsburg і Jutlàndia
Karlovac
Karlovac —Karlstadt o Carlstadt, Károlyváros o Marinograd — és una ciutat i municipi al centre de Croàcia.
Veure Dinastia dels Habsburg і Karlovac
Klemens Wenzel Lothar von Metternich
Klemens Wenzel (o Clemens Wenceslaus) Nepomuk Lothar, comte (des del 1813), príncep de Metternich-Winneburg a Beilstein (Coblença, 15 de maig del 1773-Viena, 11 de juny del 1859), comte de Königswart, i des de 1818 duc de Portella. Va ser un polític d'Àustria.
Veure Dinastia dels Habsburg і Klemens Wenzel Lothar von Metternich
Ladislau el Pòstum
Ladislau el Pòstum (22 de febrer de 1440 - 23 de novembre de 1457) va ser Duc d'Àustria (1440-1457), rei d'Hongria (1444-1457) i rei de Bohèmia (1453-1457).
Veure Dinastia dels Habsburg і Ladislau el Pòstum
Leipzig
(IPA) és una ciutat de Saxònia (Alemanya).
Veure Dinastia dels Habsburg і Leipzig
Lennart Torstenson
Lennart Torstenson (Forstena, Västergötland, 17 d'agost de 1603 - Estocolm, 7 d'abril de 1651) fou un important comandant i enginyer militar suec.
Veure Dinastia dels Habsburg і Lennart Torstenson
Leopold Guillem d'Habsburg
Leopold Guillem d'Habsburg, arxiduc d'Àustria (Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 5 de gener de 1614 – Viena, 20 de novembre de 1662) va ser un militar, bisbe i col·leccionista d'art austríac.
Veure Dinastia dels Habsburg і Leopold Guillem d'Habsburg
Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold I (Viena, 9 de juny de 1640 - 5 de maig de 1705) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia, era fill de l'emperador Ferran III i de la seva primera dona Maria Anna d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya.
Veure Dinastia dels Habsburg і Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold III, duc d'Àustria
Leopold III d'Habsburg dit el Just o el Valent, (1 de novembre de 1351 - 9 de juliol de 1386), fou un noble pertanyent a la família Habsburg que fou arxiduc i duc d'Àustria, Estíria, Caríntia, Carniola (i comte de Tirol) de 1365 a 1379, i després només d'Estíria, Caríntia i Carniola (conjunt conegut com a Àustria Interior) de 1379 a 1386.
Veure Dinastia dels Habsburg і Leopold III, duc d'Àustria
Leopold IV d'Habsburg
Leopold IV d'Habsburg dit el Gros, (1371 – 3 de juny de 1411) fou un membre de la casa d'Habsburg, de la línia leopoldina, que va governar com a duc a l'Àustria Anterior.
Veure Dinastia dels Habsburg і Leopold IV d'Habsburg
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Veure Dinastia dels Habsburg і Liberalisme
Linz
Linz és una ciutat estatutària i la tercera ciutat més gran d'Àustria i capital de l'estat Alta Àustria (Oberösterreich).
Veure Dinastia dels Habsburg і Linz
Lisboa
Lisboa (en portuguès i en català), tradicionalment i històricament anomenada Lisbona en llengua catalana, és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.
Veure Dinastia dels Habsburg і Lisboa
Llarga Guerra Turca
La Llarga guerra turca o la Guerra dels Tretze anys va ser una guerra indecisa entre la monarquia dels Habsburg i l'Imperi Otomà, principalment sobre els principats de Valàquia, Transsilvània i Moldàvia.
Veure Dinastia dels Habsburg і Llarga Guerra Turca
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Dinastia dels Habsburg і Llatí
Llei Sàlica
El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el.
Veure Dinastia dels Habsburg і Llei Sàlica
Llengües d'Europa
Mapa de les llengües d'Europa Les llengües d'Europa són els idiomes parlats diàriament per les diferents comunitats establertes de manera permanent en el continent cultural i geogràfic europeu.
Veure Dinastia dels Habsburg і Llengües d'Europa
Llibertat de culte
Declaració dels Drets de l'Home garanteix la llibertat de culte. La llibertat de culte, llibertat religiosa o llibertat de consciència és un dret fonamental que es refereix a l'opció de cada ser humà d'elegir lliurement la seva religió, de no elegir cap (irreligió), o de no creure o validar l'existència d'un Déu (ateisme i agnosticisme) i poder exercir l'esmentada creença públicament, sense ser víctima d'opressió, discriminació o intent de canviar-la.
Veure Dinastia dels Habsburg і Llibertat de culte
Lliga Catòlica
La Lliga Catòlica (LC) és el nom de diverses formacions polítiques locals i independents de caràcter conservador i catòlic que va existir durant la restauració borbònica.
Veure Dinastia dels Habsburg і Lliga Catòlica
Lliga Catòlica (1609)
Senyera de la Lliga catòlicaLa fundació de la Lliga Catòlica, pintura de Carl Theodor von Piloty del 1870 La Lliga Catòlica de 1609 va ser una aliança militar dels estats imperials catòlics del Sacre Imperi Romanogermànic que va crear-se el 1609 en el marc de la Guerra dels Trenta Anys.
Veure Dinastia dels Habsburg і Lliga Catòlica (1609)
Lliga d'Esmalcalda
La Lliga d'Esmalcalda va ser una associació de prínceps protestants del Sacre Imperi Romanogermànic que es va crear en el per a defensar els seus territoris i lluitar contra l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, defensor del catolicisme enfront de la Reforma luterana.
Veure Dinastia dels Habsburg і Lliga d'Esmalcalda
Lliga Santa (1571)
La Lliga Santa era la lliga formada pels estats controlats pels Habsburg d'Espanya, Nàpols, Sicília, els Estats Pontificis, la República de Venècia, la República de Gènova, el Gran Ducat de la Toscana, els ducats de Savoia, Parma i Urbino, i els Cavallers de Malta; tots ells representant països ancorats al voltant de la Mar Mediterrània, per lluitar contra l'Imperi Otomà i la seva expansió al voltant de l'est del Mediterrani amb la presa de Xipre, i que va obtenir la victòria a la Batalla de Lepant.
Veure Dinastia dels Habsburg і Lliga Santa (1571)
Llista d'emperadors de Mèxic
Tot seguit hi ha una llista dels emperadors de Mèxic.
Veure Dinastia dels Habsburg і Llista d'emperadors de Mèxic
Llista de governadors dels Països Baixos
Aquests són els governadors que tingué els Països Baixos durant l'ocupació d'aquests territoris per la Corona de Castella, el Regne d'Espanya i el Sacre Imperi Romanogermànic des de mitjans de fins a finals del.
Veure Dinastia dels Habsburg і Llista de governadors dels Països Baixos
Llista de monarques britànics
Escut d'armes dels Plantagenet Els monarques britànics són aquells que han governat en algun dels dos regnes més importants de la Gran Bretanya, Escòcia i Anglaterra, o a la unió d'aquestes dues corones amb Irlanda primer i Irlanda del Nord després, formant el Regne Unit (de Gran Bretanya i Irlanda del Nord).
Veure Dinastia dels Habsburg і Llista de monarques britànics
Llista de monarques de Bohèmia
Escut de Bohèmia Llista de monarques de Bohèmia és la llista de tots els governants de l'antic ducat i després regne de Bohèmia.
Veure Dinastia dels Habsburg і Llista de monarques de Bohèmia
Llista de reis d'Hongria
Aquesta llista de reis d'Hongria inclou als grans prínceps (895–1000), els reis (1000–1918), i el regent Miklós Horthy (1920–1944).
Veure Dinastia dels Habsburg і Llista de reis d'Hongria
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Veure Dinastia dels Habsburg і Llista de reis de França
Llista de reis de Portugal
Aquesta llista de monarques Portugal inclou els comtes i reis de Portugal ordenats cronològicament des de l'any 868 amb la fundació comtat de Portugal, passant per la creació el 1139 del Regne de Portugal fins a l'abolició de la monarquia el 1910.
Veure Dinastia dels Habsburg і Llista de reis de Portugal
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Veure Dinastia dels Habsburg і Llombardia
Lluís de Nassau
Lluís de Nassau (Dillenburg, 10 de gener de 1538 - Mook en Middelaar, 14 d'abril de 1574) va ser una figura clau durant la guerra dels vuitanta anys que les forces rebels dels Països Baixos, antecessores de les Províncies Unides, van mantenir contra Espanya per tal d'aconseguir la seva independència.
Veure Dinastia dels Habsburg і Lluís de Nassau
Lluís de Requesens i Zúñiga
Lluís de Requesens (Molins de Rei, 1528 - Brussel·les, 5 de març de 1576) fou un militar, marí, diplomàtic i polític català.
Veure Dinastia dels Habsburg і Lluís de Requesens i Zúñiga
Lluís II d'Hongria
Lluís II d'Hongria i I de Bohèmia (Buda, 1 de juliol de 1506 - Mohács, 29 d'agost de 1526) fou el trenta-sisè Rei d'Hongria i Rei de Bohèmia, amb el nom de Lluís I de Bohèmia. Fill d'Anna de Candale i de Vladislau II de Bohèmia, al que va succeir (1516-1526), encara que va ser proclamat rei del territori anys abans.
Veure Dinastia dels Habsburg і Lluís II d'Hongria
Lluís Josep de Borbó-Condé
Imatge de Lluís Josep de Borbó-Condé. Lluís Josep de Borbó-Condé (París, 9 d'agost de 1740 - Chantilly 1818) fou el vuitè príncep de Condé amb el nom de Lluís V des de 1740 fins a la seva mort; els Prínceps de Condé tenien la consideració de prínceps de sang del Regne de França.
Veure Dinastia dels Habsburg і Lluís Josep de Borbó-Condé
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Veure Dinastia dels Habsburg і Lluís XIII de França
Lluís XIV de França
Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.
Veure Dinastia dels Habsburg і Lluís XIV de França
Lluís XV de França
Lluís XV de França, conegut com el Ben Amat, (Versalles 1710 - Versalles 1774) fou rei de França i de Navarra des de l'1 de setembre del 1715 fins a la seva mort el 1774, co-príncep d'Andorra i duc d'Anjou.
Veure Dinastia dels Habsburg і Lluís XV de França
Lluís XVI de França
Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).
Veure Dinastia dels Habsburg і Lluís XVI de França
Lluís, Le Grand Condé
El Gran Condé pintat pel flamenc Teniers, el Jove. En Lluís II de Borbó-Condé, conegut com a “el Gran Condé”, (París, 1621 — Fontainebleau, 1686) va ser mariscal militar, primer príncep de sang reial a França, i virrei de Catalunya el 1647.
Veure Dinastia dels Habsburg і Lluís, Le Grand Condé
Lluc
Cel·les per als pelegrins del monestir de Lluc Lluc (del llatí Lucus, bosc sagrat) és un nucli de població del municipi d'Escorca, a Mallorca, aglutinat entorn del monestir de Lluc.
Veure Dinastia dels Habsburg і Lluc
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Veure Dinastia dels Habsburg і Londres
Longwy
Longwy és un municipi francès situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió del Gran Est.
Veure Dinastia dels Habsburg і Longwy
Lorena
La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Veure Dinastia dels Habsburg і Lorena
Lusàcia
Lusàcia bilíngüe, on els sòrabs són més del 10% de la població Mapa de Lusàcia Lusàcia (alemany Lausitz, alt sòrab Łužica, baix sòrab Łužyca, polonès Łużyce, txec Lužice, a vegades nomenada Sòrbia, és una regió històrica entre els rius Bóbr-Kwisa i Elba al nord-oest d'Alemanya (estats de Saxònia i Brandenburg), el sud-est de Polònia (voivodats de Baixa Silèsia) i el nord de la República Txeca.
Veure Dinastia dels Habsburg і Lusàcia
Luteranisme
El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.
Veure Dinastia dels Habsburg і Luteranisme
Luxemburg
Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).
Veure Dinastia dels Habsburg і Luxemburg
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Dinastia dels Habsburg і Madrid
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Veure Dinastia dels Habsburg і Mallorca
Manifest de Brunswick
Caricatura que mostra el tractament que va donar la població francesa al Manifest de Brunswick El Manifest de Brunswick va ser una proclamació emesa per Charles William Ferdinand, Duc de Brunswick, commandant de les Forces Aliades (principalment austríaques i prussianes), el dia 25 de juliol de 1792 a la població de París, França durant la Guerra de la Primera Coalició.
Veure Dinastia dels Habsburg і Manifest de Brunswick
Manuel I de Portugal
Manuel I de Portugal, dit l'Afortunat (Alcochete, 1469 - Lisboa, 1521), fou infant de Portugal i rei de Portugal (1495-1521).
Veure Dinastia dels Habsburg і Manuel I de Portugal
Mar Bàltica
La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.
Veure Dinastia dels Habsburg і Mar Bàltica
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Dinastia dels Habsburg і Mar Mediterrània
Marca de Carniola
X. La capital era Krainburg/Kranj, que després fou Laibach/Ljubljana La marca o marcgraviat de Carniola (en eslovè Kranjska krajina; en alemany Mark Krain) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic predecessora del ducat de Carniola; correspon a bona part de la moderna Eslovènia.
Veure Dinastia dels Habsburg і Marca de Carniola
Margarida de Parma
Vitrall de Margarida de Parma a l'església de St. Jan a Gouda (Països Baixos) Margarida de Parma o Margarida d'Àustria (Oudenaarde, 5 de juliol de 1522 - Ortona, Ducat de Parma, 18 de gener de 1586) fou infanta de Castella, governadora dels Països Baixos (1559-1567) i duquessa consort de Parma (1552-1586).
Veure Dinastia dels Habsburg і Margarida de Parma
Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica)
Maria Anna d'Àustria (El Escorial, 18 d'agost de 1606—Linz, 13 de maig de 1646) va ser una infanta d'Espanya, filla de Felip III, que va esdevenir emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic pel seu matrimoni amb Ferran III.
Veure Dinastia dels Habsburg і Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica)
Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya)
Maria Anna d'Àustria (Wiener Neustadt, 23 de desembre de 1634 - Madrid, 16 de maig de 1696) fou arxiduquessa d'Àustria, reina consort de la Monarquia Hispànica (1649-1665) i regent de la monarquia (1665-1675).
Veure Dinastia dels Habsburg і Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya)
Maria Antonieta d'Àustria
'''Maria Antonieta''' 1778, retrat d'Élisabeth Vigée-Lebrun Maria Antonieta d'Àustria (Viena, 2 de novembre de 1755 - París, 16 d'octubre de 1793) fou reina de França i l'esposa de Lluís XVI de França.
Veure Dinastia dels Habsburg і Maria Antonieta d'Àustria
Maria de Borgonya
Maria de Borgonya (Brussel·les 1457 - Bruges 1482), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.
Veure Dinastia dels Habsburg і Maria de Borgonya
Maria Lluïsa d'Àustria
Maria Lluïsa d'Àustria Maria Lluïsa d'Àustria (Viena, Arxiducat d'Àustria, 12 de desembre de 1791 - Parma, Ducat de Parma, 17 de desembre de 1847) fou una arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.
Veure Dinastia dels Habsburg і Maria Lluïsa d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Dinastia dels Habsburg і Maria Teresa I d'Àustria
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Veure Dinastia dels Habsburg і Marroc
Martí Luter
Martí Luter (Eisleben, 10 de novembre de 1483 - Eisleben, 18 de febrer de 1546) va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seves ensenyances es va inspirar la Reforma protestant.
Veure Dinastia dels Habsburg і Martí Luter
Maties Corví
Maties Corví I dit el Just (en hongarès: Hunyadi Mátyás, romanès: Matei Corvin, llatí: Matthias Corvinus, alemany: Matthias Corvinus) (23 de febrer de 1443 - 6 d'abril de 1490) fou un dels reis més importants d'Hongria, regnant des del 23 de novembre de 1458 fins a la seva mort.
Veure Dinastia dels Habsburg і Maties Corví
Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maties I, emperador romanogermànic (Viena 24 de febrer de 1557 - 20 de març de 1619) fou arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Croàcia i rei de Bohèmia des de 1611 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des de 1612.
Veure Dinastia dels Habsburg і Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maurici de Saxònia
Maurici, Comte de Saxònia (Graf Hermann Moritz von Sachsen; Maurice de Saxe) (1696 – 1750) va ser un soldat saxó al servei de França que esdevingué Mariscal General de França.
Veure Dinastia dels Habsburg і Maurici de Saxònia
Maximilià I de Baviera
L'elector Maximilià I de Baviera i la seva muller, l'arxiduquessa Maria Anna d'Àustria. Maximilià I de Baviera (17 d'abril de 1573, Múnic - 27 de setembre de 1651, Ingolstadt) fou Duc de Baviera i primer elector de Baviera.
Veure Dinastia dels Habsburg і Maximilià I de Baviera
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Veure Dinastia dels Habsburg і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic (31 de juliol de 1527, Viena - 12 d'octubre del 1576, Ratisbona) fou Emperador del Sacre Imperi, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia des de l'any 1564 i fins a la seva mort dotze anys després.
Veure Dinastia dels Habsburg і Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià III d'Habsburg
Maximilià III d'Habsburg o d'Àustria, conegut també com a Maximilià Gran Mestre dels Cavallers Teutònics (12 d'octubre de 1558 – 2 de novembre de 1618) fou arxiduc i duc de l'Àustria Anterior (i comte de Tirol) de 1612 fins a la seva mort, si bé nominalment com a regent del seu germà Maties I.
Veure Dinastia dels Habsburg і Maximilià III d'Habsburg
Maximilià III Josep de Baviera
L'elector Maximilià III Josep de Baviera essent una criatura. Maximilià III Josep de Baviera (28 de març de 1727, Múnic - 1777) fou Elector de Baviera (1745 - 1777).
Veure Dinastia dels Habsburg і Maximilià III Josep de Baviera
Màntua
Màntua (en italià Mantova; en llombard Màntoa ˈmantua o ˈmantoa) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Màntua a la regió de Llombardia.
Veure Dinastia dels Habsburg і Màntua
Mòdena
Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.
Veure Dinastia dels Habsburg і Mòdena
Múnic
Múnic (en alemany estàndard München; Minga en alemany bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.488.202 habitants (el 2021).
Veure Dinastia dels Habsburg і Múnic
Münster
Münster (pronunciació en alemany:; en baix alemany: Mönster; en llatí: Monasterium, del grec μοναστήριον monastērion, «monestir») és una ciutat independent (Kreisfreie Stadt) situada a l'estat del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, seu del Regierungsbezirk de Münsterland.
Veure Dinastia dels Habsburg і Münster
Mecklenburg (regió)
Mecklenburg (en baix alemany: Mękel(n)borg) és una regió històrica al nord d'Alemanya que comprèn la part occidental i més gran de l'estat federat de Mecklenburg-Pomerània Occidental.
Veure Dinastia dels Habsburg і Mecklenburg (regió)
Meinard II de Gorízia-Tirol
Meinard IV de Görz o Gorízia, II de Tirol (Gorízia-Tirol) i I de Caríntia (vers 1238 - finals d'octubre de 1295) de la casa dels Siegardings, fou comte de Gorízia (com Meinard IV) a partir de 1258-1271 i comte de Tirol des 1258 fins a la seva mort.
Veure Dinastia dels Habsburg і Meinard II de Gorízia-Tirol
Meinard III de Gorízia-Tirol
Meinard III (Landshut, 9 de febrer de 1344 - Castell de Tirol, 13 de gener de 1363) va ser duc nominal de l'Alta Baviera i l'últim comte del Tirol, primer i únic de la casa de Wittelsbach successora dels Meinardins o Gorízia-Tirol.
Veure Dinastia dels Habsburg і Meinard III de Gorízia-Tirol
Mercantilisme
Le Lorrain que representa un port de mar francès l'any 1638, en l'auge del mercantilisme. El mercantilisme va ser una política econòmica que es va desenvolupar a Europa durant el, que va adquirir el seu vertader significat a la segona meitat del, durant l'edat moderna, esdevenint la teoria predominant fins al.
Veure Dinastia dels Habsburg і Mercantilisme
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Veure Dinastia dels Habsburg і Milà
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Veure Dinastia dels Habsburg і Monarquia
Monarquia absoluta
La monarquia absoluta és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador, tsar…) té el poder absolut.
Veure Dinastia dels Habsburg і Monarquia absoluta
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Veure Dinastia dels Habsburg і Monarquia d'Espanya
Monarquia d'Irlanda
Armes reials irlandeses.. La Monarquia d'Irlanda ha tingut al llarg de la seva història tres períodes durant els quals ha estat regida per monarques.
Veure Dinastia dels Habsburg і Monarquia d'Irlanda
Montsó
Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.
Veure Dinastia dels Habsburg і Montsó
Moràvia
Moràvia (txec i eslovac: Morava, alemany: Mähren, hongarès: Morvaország, polonès: Morawy) és una regió històrica a l'est de la República Txeca.
Veure Dinastia dels Habsburg і Moràvia
Moriscos
Text aljamiat dels moriscos ''Expulsió dels moriscos'' ''Embarcament de moriscos al Grau de València'', de Pere Oromig Es coneix amb el nom genèric de moriscs o moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502, mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana; i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.
Veure Dinastia dels Habsburg і Moriscos
Multilingüisme
"Posa't el casc", escrit informalment a una caixa de cartró a una comunitat multilíngüe, en les tres llengües que s'hi parlen Multilingüisme o plurilingüisme és un terme de la sociolingüística per referir-se a un individu que pot usar dos o més idiomes, una comunitat de parlants en què s'usen dues o més llengües, o la comunicació entre parlants de diferents idiomes.
Veure Dinastia dels Habsburg і Multilingüisme
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Dinastia dels Habsburg і Napoleó Bonaparte
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Veure Dinastia dels Habsburg і Navarra
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Veure Dinastia dels Habsburg і Neerlandès
Neue Zürcher Zeitung
Neue Zürcher Zeitung o NZZ és un diari en llengua alemanya a Suïssa, editat a Zúric.
Veure Dinastia dels Habsburg і Neue Zürcher Zeitung
Niça
Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco.
Veure Dinastia dels Habsburg і Niça
Oświęcim
Oświęcim (Auschwitz en alemany) és una ciutat polonesa situada al sud del voivodat de la Petita Polònia (Małopolska en polonès), a 50 km a l'oest de Cracòvia.
Veure Dinastia dels Habsburg і Oświęcim
Ocupació austriacista de Madrid
Locupació austriacista de Madrid de 1706 fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Dinastia dels Habsburg і Ocupació austriacista de Madrid
Ortenau
El Ortenau (històricament Mortenau) és una regió històrica d'Alemanya al modern Baden-Württemberg.
Veure Dinastia dels Habsburg і Ortenau
Oruç Reis
Oruç Reis, també anomenat Oruç Barba-rossa (d'aquí que també sigui conegut com a Aruj) (Mitilene, vers 1474- Tlemcen, 1518) fou un corsari al servei de l'Imperi Otomà, que va governar Algèria com a bei d'Alger i beglerbegi (governador en cap) de la Mediterrània occidental.
Veure Dinastia dels Habsburg і Oruç Reis
Osnabrück
Osnabrück és una ciutat alemanya de l'antic Regne de Prússia, província de Hannover, capital de la regència i cercles del seu nom, situada en una fèrtil vall a la vora del riu Hase, a 65 m sobre el nivell del mar i amb 163.285 h. el 2006.
Veure Dinastia dels Habsburg і Osnabrück
Otó d'Habsburg-Lorena
Dr.
Veure Dinastia dels Habsburg і Otó d'Habsburg-Lorena
Ottavio Piccolomini
Ottavio Piccolomini (Florència, Toscana, 11 de novembre de 1599 - 11 d'agost de 1656 en caure del cavall) Fou un militar italià pertanyent a la família Piccolomini.
Veure Dinastia dels Habsburg і Ottavio Piccolomini
Ottokar II
Recreació artística de la fisonomia feta al segle XVIII Přemysl Otakar II (generalment escrit Ottokar II o Přemysl Ottokar II) (vers 1233 – 26 d'agost de 1278), el rei de ferro i or, fou rei de Bohèmia (1253–1278).
Veure Dinastia dels Habsburg і Ottokar II
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Veure Dinastia dels Habsburg і Oxford University Press
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Veure Dinastia dels Habsburg і Països Baixos
Països Baixos espanyols
Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.
Veure Dinastia dels Habsburg і Països Baixos espanyols
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Veure Dinastia dels Habsburg і Països Catalans
Pacificació de Gant
Al·legoria de la Pacificació de Gant, per Adriaen van de Venne. La Pacificació de Gant del 8 de novembre de 1576 va ser un acord a què van arribar els estats generals de les províncies dels Països Baixos, tant les que s'havien rebel·lat contra la corona espanyola com les que hi havien romàs lleials.
Veure Dinastia dels Habsburg і Pacificació de Gant
Pactisme
època moderna. El pactisme és un model de representació i participació política que sorgeix gradualment.
Veure Dinastia dels Habsburg і Pactisme
Pau d'Augsburg
La Pau d'Augsburg fou un important tractat de 1555 que posà fi al conflicte entre les faccions protestants i catòliques del Sacre Imperi Romanogermànic, a més de ser essencial per a l'avanç del protestantisme i un dels motius de la futura Guerra dels Trenta Anys.
Veure Dinastia dels Habsburg і Pau d'Augsburg
Pau de Cambrai
Margarida d'Àustria. Lluïsa de Savoia. La Pau de Cambrai o Pau de les Dames va ser el tractat signat a la ciutat de Cambrai entre Espanya i França el 5 d'agost de 1529 per posar fi a la implicació francesa en la Guerra de la Lliga de Cognac entre el rei francès Francesc I i l'emperador espanyol dels Habsburg Carles V.
Veure Dinastia dels Habsburg і Pau de Cambrai
Pau de Crépy
La pau de Crépy-en-Laonnois, signada el 18 de setembre de 1544 entre Francesc I de França i Carlos I d'Espanya (i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic), va suposar la sortida de Carles de la guerra d'Itàlia de 1542-1546.
Veure Dinastia dels Habsburg і Pau de Crépy
Pau de Praga (1635)
La Pau de Praga del 30 de maig de 1635 va ser un tractat entre l'Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran II, i la majoria dels estats protestants de l'Imperi.
Veure Dinastia dels Habsburg і Pau de Praga (1635)
Pau de Schönbrunn
La Pau de Schönbrunn va ser signada entre França i l'Imperi Austríac el 14 d'octubre de 1809, posant fi a la guerra de la Cinquena Coalició durant el període de les Guerres Napoleòniques.
Veure Dinastia dels Habsburg і Pau de Schönbrunn
Pau de Vervins
La pau de Vervins es va signar el 2 de maig de 1598 a Vervins (actual Aisne) entre els reis Felip II d'Espanya i Enric IV de França.
Veure Dinastia dels Habsburg і Pau de Vervins
Pau de Westfàlia
La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.
Veure Dinastia dels Habsburg і Pau de Westfàlia
Pena de mort
Països abolicionistes: 108 La pena de mort o pena capital és l'execució d'una persona com a càstig per un crim o delicte.
Veure Dinastia dels Habsburg і Pena de mort
Pere III de Rússia
fou Duc de Holstein-Gottorp i Tsar de Rússia durant escassos sis mesos de l'any 1762.
Veure Dinastia dels Habsburg і Pere III de Rússia
Pest
Pest és una província (megye) de la zona central d'Hongria.
Veure Dinastia dels Habsburg і Pest
Petita Polònia
Morskie Oko als Tatra La Petita Polònia (des de l'edat mitjana, en llatí, Polonia Minor, en polonès Małopolska) és - al contrari de la Gran Polònia - originalment, la part meridional de l'antic estat polonès, amb les ciutats de Cracòvia, Lublin, Zamość i Sandomierz, el ducat de la Petita Polònia.
Veure Dinastia dels Habsburg і Petita Polònia
Piemont
El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.
Veure Dinastia dels Habsburg і Piemont
Pirna
Pirna és una ciutat del districte de Saxònia, Alemanya, en el cercle de Dresden, i és la capital del mateix nom.
Veure Dinastia dels Habsburg і Pirna
Pius IV
, nascut Giovanni Angelo Medici di Marignano, va ser papa entre 1559 i 1565.
Veure Dinastia dels Habsburg і Pius IV
Plena edat mitjana
La plena edat mitjana o edat mitjana central són els noms que alguns historiadors donen al període de la Història d'Europa que ocupa els segles al, mentre que per a uns altres seria el començament de la baixa edat mitjana.
Veure Dinastia dels Habsburg і Plena edat mitjana
Plet del virrei estranger
Es coneix com a plet del virrei estranger al conflicte jurídic de competències entre els reis de la Monarquia d'Espanya i les institucions d'autogovern del Regne d'Aragó que existí al llarg del i que esclatà violentament durant el regnat de Felip II de Castella durant les Alteracions d'Aragó (1590-1591).
Veure Dinastia dels Habsburg і Plet del virrei estranger
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Veure Dinastia dels Habsburg і Polònia
Pomerània
s Pomerània (en polonès: Pomorze, en alemany: Pommern, en rus: Померания) és una regió historicogeogràfica situada al nord de Polònia i Alemanya, al litoral bàltic.
Veure Dinastia dels Habsburg і Pomerània
Pomerània Occidental
La Pomerània Occidental (en alemany Vorpommern, en polonès Pomorze Zachodnie, Pomorze Szczecińskie o Pomorze Nadodrzańskie, en caixubi Zôpadnô Pòmòrskô) és una regió geogràfica i històrica de l'oest de Pomerània, repartida avui dia en territoris al nord-oest de Polònia i al nord-est d'Alemanya.
Veure Dinastia dels Habsburg і Pomerània Occidental
Porto
Porto és una ciutat i un municipi portuguès, situat al districte de Porto, a la regió del Nord i a la subregió del Gran Porto.
Veure Dinastia dels Habsburg і Porto
Praga
Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.
Veure Dinastia dels Habsburg і Praga
Pragmàtica sanció
Una pragmàtica sanció és aquella norma o disposició legal promulgada per un rei i que afecta aspectes fonamentals de l'estat, regulant qüestions com la successió al tron o d'altres.
Veure Dinastia dels Habsburg і Pragmàtica sanció
Pragmàtica Sanció del 1713
La Pragmàtica Sanció del 1713 fou promulgada pel rei Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic el 19 d'abril de 1713 per abolir la Llei Sàlica que distingia els sexes en la successió al tron del Sacre Imperi.
Veure Dinastia dels Habsburg і Pragmàtica Sanció del 1713
Príncep d'Astúries
El títol príncep d'Astúries, de fet actualment princesa d'Astúries per la seva actual titular, és un dels títols de l'hereu de la corona espanyola, juntament amb els altres tradicionalment atribuïts als hereus dels antics territoris de la Corona d'Aragó: príncep de Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer; i del Regne de Navarra: príncep de Viana.
Veure Dinastia dels Habsburg і Príncep d'Astúries
Príncep elector
Il·lustració del ''Codex Balduineus'', la més antiga que es coneix del col·legi electoral; d'esquerra a dreta s'hi veuen els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Trèveris, el comte palatí del Rin, el duc de Saxònia, el marcgravi de Brandenburg i el rei de Bohèmia Un príncep elector (en alemany Kurfürst, en llatí Princeps elector) del Sacre Imperi Romà, també conegut com a elector imperial o simplement elector, era cadascun dels membres del col·legi d'electors encarregat d'escollir els emperadors.
Veure Dinastia dels Habsburg і Príncep elector
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Veure Dinastia dels Habsburg і Prússia
Primera Coalició
La Primera Coalició (1792-1797) fou el primer gran intent d'aliança entre les potències europees per contenir la França revolucionària, quan de fet ja s'havien iniciat les Guerres de la Revolució Francesa.
Veure Dinastia dels Habsburg і Primera Coalició
Primera guerra d'independència italiana
La Primera guerra d'independència italiana es va lliurar entre el 1848 i 1849, entre el Regne de Sardenya i l'imperi austríac.
Veure Dinastia dels Habsburg і Primera guerra d'independència italiana
Primera Guerra de Schleswig
La primera guerra de Schleswig o primera guerra pruso-danesa va ser un conflicte que va enfrontar a la Confederació Germànica amb Dinamarca entre el mes de març de 1848 fins a 1851.
Veure Dinastia dels Habsburg і Primera Guerra de Schleswig
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Dinastia dels Habsburg і Primera Guerra Mundial
Primera República Francesa
* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.
Veure Dinastia dels Habsburg і Primera República Francesa
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Veure Dinastia dels Habsburg і Principat de Catalunya
Principat de Piombino
El Principat de Piombino, en italià:Principato di Piombino, en francès: Principauté de Piombino.
Veure Dinastia dels Habsburg і Principat de Piombino
Principat de Transsilvània
El Principat de Transsilvània (en romanès: Principatul Transilvaniei; en hongarès: Erdélyi Fejedelemség; en alemany: Fürstentum Siebenbürgen) va ser un estat independent d'idioma i cultura hongaresa, amb una monarquia electiva que va existir entre mitjans del i principis del, en els territoris de l'actual regió de Transsilvània que es troba dins de les fronteres de la moderna Romania.
Veure Dinastia dels Habsburg і Principat de Transsilvània
Protectorat
El protectorat és un règim d'ocupació d'un estat per un altre.
Veure Dinastia dels Habsburg і Protectorat
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Veure Dinastia dels Habsburg і Protestantisme
Província de Càceres
Càceres (fala de Xàlima: Cáciris) és una de les dues províncies d'Extremadura, la més septentrional.
Veure Dinastia dels Habsburg і Província de Càceres
Província de Trento
La província de Trento o Trentino (en trentí Trènt, en alemany Trient) forma part de la regió de Trentino-Tirol del Sud dins d'Itàlia.
Veure Dinastia dels Habsburg і Província de Trento
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Veure Dinastia dels Habsburg і Províncies Unides
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Dinastia dels Habsburg і Rússia
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Veure Dinastia dels Habsburg і Reforma Protestant
Regió d'Ístria
Ístria (en croat i eslovè, Istra; en vènet i italià, Istria; llatí Istria o Histria) és una península situada a l'extrem nord de la mar Adriàtica, entre Trieste (antiga Tergeste) al golf de Venècia, i Rijeka (italià Fiume) al golf de Kvarneric (italià Golfo di Quarnero).
Veure Dinastia dels Habsburg і Regió d'Ístria
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Veure Dinastia dels Habsburg і Regne d'Aragó
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Veure Dinastia dels Habsburg і Regne d'Hongria
Regne d'Hongria (medieval)
El Regne d'Hongria es formà a partir de l'antic Principat d'Hongria, amb la coronació d'Esteve I l'any 1000.
Veure Dinastia dels Habsburg і Regne d'Hongria (medieval)
Regne de Baviera
El Regne de Baviera, en alemany, Königreich Bayern, va ser un estat que va existir des de 1806 fins a 1918.
Veure Dinastia dels Habsburg і Regne de Baviera
Regne de Bohèmia
El Regne de Bohèmia, de vegades també anomenat Regne Txec (České království en txec; Königreich Böhmen en alemany; Regnum Bohemiae) fou un estat a la regió de Bohèmia a Europa Occidental, el seu territori està inclòs en l'actual República Txeca.
Veure Dinastia dels Habsburg і Regne de Bohèmia
Regne de Croàcia
El Regne de Croàcia (Regnum Croatiae; croat: Kraljevina Hrvatska, Hrvatsko Kraljevstvo) fou un regne medieval de l'Europa central que comprenia la major part del que avui és Croàcia (sense l'Ístria occidental i algunes ciutats costaneres dàlmates), a més de l'actual Bòsnia i Hercegovina.
Veure Dinastia dels Habsburg і Regne de Croàcia
Regne de Dinamarca
Dinamarca, Groenlàndia i les Illes Fèroe. El Regne de Dinamarca (danès: Kongeriget Danmark o Danmarks Rige., en feroés: Kongsríki Danmarkar, en groenlandès: Kunngeqarfik Danmarki), és una monarquia constitucional i comunitat que es compon de tres parts autònomes: Dinamarca al nord d'Europa, les Illes Fèroe a l'Atlàntic Nord, i Groenlàndia a l'Amèrica del Nord, sent Dinamarca la part hegemònica, on resideixen els poders judicial, executiu i legislatiu residuals.
Veure Dinastia dels Habsburg і Regne de Dinamarca
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Veure Dinastia dels Habsburg і Regne de França
Regne de Hannover
El Regne de Hannover fou una entitat sobirana de l'Alemanya septentrional al llarg dels segles i. El seu centre principal era la ciutat de Hannover de qui agafà el nom.
Veure Dinastia dels Habsburg і Regne de Hannover
Regne de la Gran Bretanya
El Regne de Gran Bretanya fou un estat que existí entre els anys 1707 i 1800 que dominava els territoris de l'illa de la Gran Bretanya al 1707.
Veure Dinastia dels Habsburg і Regne de la Gran Bretanya
Regne de les Dues Sicílies
El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.
Veure Dinastia dels Habsburg і Regne de les Dues Sicílies
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Veure Dinastia dels Habsburg і Regne de Mallorca
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Veure Dinastia dels Habsburg і Regne de Navarra
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Veure Dinastia dels Habsburg і Regne de Nàpols
Regne de Polònia
El Regne de Polònia va ser un estat d'Europa oriental creat el 1025 amb la coronació de Boleslau I com a rei de Polònia en el territori que abans havia estat el Ducat de Polònia.
Veure Dinastia dels Habsburg і Regne de Polònia
Regne de Prússia
El Regne de Prússia (en alemany: Königreich Preußen) va ser un regne alemany que va existir des de 1701 fins al 1918.
Veure Dinastia dels Habsburg і Regne de Prússia
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Veure Dinastia dels Habsburg і Regne de Sardenya
Regne de Sardenya-Piemont
Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).
Veure Dinastia dels Habsburg і Regne de Sardenya-Piemont
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Veure Dinastia dels Habsburg і Regne de València
Regne de Württemberg
El Regne de Wurtemberg (Königreich Württemberg) fou un estat del sud-oest de l'actual Alemanya vigent entre 1806 i 1918.
Veure Dinastia dels Habsburg і Regne de Württemberg
Regne de Westfàlia
El Regne de Westfàlia va ser un Estat monàrquic de 1807 el 1813, amb capital a Kassel, en l'actual territori d'Alemanya.
Veure Dinastia dels Habsburg і Regne de Westfàlia
Regne Llombardovènet
El Regne Llombardovènet (en italià: Regno Lombardo-Veneto; en alemany: Lombardo-Venezianisches Königreich) fou el nom que reberen les possessions adjudicades amb les disposicions del Congrés de Viena a l'Imperi austríac després de la derrota de Napoleó Bonaparte i que existí entre 1815 i 1866.
Veure Dinastia dels Habsburg і Regne Llombardovènet
Regne napoleònic d'Itàlia
El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.
Veure Dinastia dels Habsburg і Regne napoleònic d'Itàlia
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Veure Dinastia dels Habsburg і Regne Unit
Rei dels Romans
Rei dels Romans (llatí: Rex Romanorum) era el títol usat al Sacre Imperi Romanogermànic pels reis que encara no havien estat coronats emperadors pel papa, i que per tant encara no podien utilitzar el títol imperial, i també pels hereus designats de l'emperador en vida d'aquest.
Veure Dinastia dels Habsburg і Rei dels Romans
Reial audiència
Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el i. Les cancelleries castellanes es distingien de les simples reials audiències pel fet d'estar presidides per un canceller i tenir, a més, atribucions governatives.
Veure Dinastia dels Habsburg і Reial audiència
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Veure Dinastia dels Habsburg і Reis Catòlics
República Batava
Rutger Jan Schimmelpennick, cap de la RepúblicaLa República Batava (neerlandès: Bataafse Republiek) fou una república amb aproximadament el mateix territori que els actuals Països Baixos, que va existir entre 1795 i 1806.
Veure Dinastia dels Habsburg і República Batava
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Veure Dinastia dels Habsburg і República de Venècia
República Lígur
La República Lígur va ser proclamada sota la influència francesa el 14 de juny de 1797 i va persistir fins a juny de 1805, que fou annexada al Primer Imperi Francès com a tres departaments, excepte un breu període des de maig al 24 de juny de 1800.
Veure Dinastia dels Habsburg і República Lígur
Restauració francesa
La Restauració Francesa designa el període de la història de França comprès entre la caiguda del Primer Imperi, el 6 d'abril de 1814, i la revolució de les Trois Glorieuses (Tres Glorioses) del 29 de juliol de 1830.
Veure Dinastia dels Habsburg і Restauració francesa
Revolta de les Germanies
La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.
Veure Dinastia dels Habsburg і Revolta de les Germanies
Revolució de 1848
Mapa de les revolucions de 1848 La Revolució de 1848, o revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l'any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil.
Veure Dinastia dels Habsburg і Revolució de 1848
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Veure Dinastia dels Habsburg і Revolució Francesa
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Veure Dinastia dels Habsburg і Rin
Rodolf I d'Alemanya
Rodolf I d'Alemanya, conegut com a Rodolf d'Habsburg, (Limburg, 1 de maig de 1218 - Espira, 15 de juliol de 1291) va ser rei d'Alemanya (Rei dels Romans) de 1273 fins a la seva mort, i duc d'Àustria, Caríntia, Estíria i marcgravi de Carniola de 1276 al 1282.
Veure Dinastia dels Habsburg і Rodolf I d'Alemanya
Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic
Rodolf II d'Habsburg (Viena, 18 de juliol de 1552-Praga, 20 de gener de 1612) fou Arxiduc d'Àustria, Rei d'Hongria (1572-1608) i de Bohèmia (1575-1611) i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1576-1612), era fill i successor de l'emperador Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic i de Maria d'Àustria i de Portugal, filla de l'emperador Carles V.
Veure Dinastia dels Habsburg і Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic
Rodolf IV d'Habsburg
Rodolf IV d'Habsburg dit "el Fundador" (der Stifter) (1 de novembre de 1339 - 27 de julio de 1365) fou un membre de la casa d'Habsburg duc d'Àustria, d'Estíria i Caríntia i marcgravi de Carniola (i des de 1363 també comte de Tirol).
Veure Dinastia dels Habsburg і Rodolf IV d'Habsburg
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Dinastia dels Habsburg і Sacre Imperi Romanogermànic
Salamanca
Salamanca és una ciutat espanyola, capital de la província homònima.
Veure Dinastia dels Habsburg і Salamanca
Salzburg
és una ciutat estatutària, la quarta d'Àustria en població, i la capital de l'estat homònim, Salzburg.
Veure Dinastia dels Habsburg і Salzburg
Santa Aliança
La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes.
Veure Dinastia dels Habsburg і Santa Aliança
Santa Lliga (1684)
La Santa Lliga fou una aliança contra l'Imperi Otomà entre els Habsburg, la Confederació de Polònia i Lituània, Rússia i la república de Venècia que es va formar el 5 de març de 1684 a Linz.
Veure Dinastia dels Habsburg і Santa Lliga (1684)
Saqueig de Roma (1527)
El saqueig de Roma (de l'italià sacco di Roma), el 6 de maig de 1527, per les tropes espanyoles i alemanyes de l'emperador Carles I, va ser una victòria crucial del Sacre Imperi Romanogermànic sobre la Lliga de Cognac (l'aliança entre França, Milà, Venècia, Florència i el Papat, vigent entre 1526 i 1529).
Veure Dinastia dels Habsburg і Saqueig de Roma (1527)
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Veure Dinastia dels Habsburg і Saragossa
Sarajevo
Sarajevo (en ciríl·lic serbi: Сарајево, en llatí serbi, bosnià i croat: Sarajevo, pronunciat pels habitants com a Saràievo) és la ciutat més gran i capital de Bòsnia i Hercegovina.
Veure Dinastia dels Habsburg і Sarajevo
Savoia (regió)
Mapa de la Savoia Escut de la Savoia La Savoia (en francès Savoie, en savoià Savouè) és un antic estat europeu situada a l'angle nord-oest dels Alps que fou incorporada a França el 1860.
Veure Dinastia dels Habsburg і Savoia (regió)
Saxònia
L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.
Veure Dinastia dels Habsburg і Saxònia
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Veure Dinastia dels Habsburg і Sàpiens
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Veure Dinastia dels Habsburg і Sèrbia
Sebastià I de Portugal
Sebastià I de Portugal, dit el Desitjat (Lisboa, 1554 - Kasr al-Kabir, Marroc, 1578), fou Rei de Portugal (1557-1578).
Veure Dinastia dels Habsburg і Sebastià I de Portugal
Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) va ser un monarca que va regnar a Hongria i Croàcia des del 1387, va ser rei d'Alemanya des del 1410, rei de Bohèmia des del 1419 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 1433 fins a la seva mort el 1437.
Veure Dinastia dels Habsburg і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
Segimon II August
Segimon II August (en polonès, Zygmunt II August; en lituà, Žygimantas III Augustas I) (Cracòvia, 1520 – Knyszyn, 1572) fou rei de Polònia i gran duc de Lituània (1548-1572).
Veure Dinastia dels Habsburg і Segimon II August
Segle XIV
El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.
Veure Dinastia dels Habsburg і Segle XIV
Segle XIX
Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).
Veure Dinastia dels Habsburg і Segle XIX
Segon Imperi Francès
El Segon Imperi Francès fa referència a una etapa històrica de França compresa entre el 1852 i 1870.
Veure Dinastia dels Habsburg і Segon Imperi Francès
Segona Coalició
Es coneix com a Segona Coalició (1798 - 1800) al segon esforç combinat de múltiples països europeus per contenir a la Revolució francesa.
Veure Dinastia dels Habsburg і Segona Coalició
Segona Guerra del Nord
La Segona Guerra del Nord (1655-1660, també Primera o Petita Guerra del Nord) es va lliurar entre l'Imperi Suec i els seus adversaris de la Confederació de Polònia i Lituània (1655-1660), Rússia (1656-58), Brandenburg-Prússia (1657-1660), la Monarquia dels Habsburg (1657-1660) i Regne de Dinamarca i Noruega (1657-58 i 1658-60).
Veure Dinastia dels Habsburg і Segona Guerra del Nord
Servitud
La servitud és el dret real que grava parcialment una finca, que és la servent, en benefici d'una altra, que és la dominant, i pot consistir en l'atorgament a aquesta d'un determinat ús de la finca servent o en una reducció de les facultats del titular o la titular de la finca servent.
Veure Dinastia dels Habsburg і Servitud
Setge de Viena (1529)
El setge de Viena va marcar l'apogeu de la invasió de l'Imperi Otomà a Europa.
Veure Dinastia dels Habsburg і Setge de Viena (1529)
Silèsia
Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d'Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.
Veure Dinastia dels Habsburg і Silèsia
Sinan Paixà
* Hadım Sinan Paşa (?-1517), gran visir otomà (1516-1517).
Veure Dinastia dels Habsburg і Sinan Paixà
Sisena Coalició
La Sisena Coalició (1812 - 1814) va ser una coalició formada pel Regne Unit, Rússia, Prússia, Suècia, Àustria, i cert nombre d'estats germànics per combatre el Primer Imperi Francès de Napoleó i els seus aliats.
Veure Dinastia dels Habsburg і Sisena Coalició
Slesvig-Holstein
Slesvig-Holstein (en baix alemany Sleswig-Holsteen, en alemany Schleswig-Holstein) és el més septentrional dels 16 Bundesländer (estats federals) d'Alemanya. Slesvig-Holstein es divideix en 11 districtes rurals i quatre ciutats sense districte. L'estat té quatre llengües oficials: alemany, baix alemany, danès i frisó.
Veure Dinastia dels Habsburg і Slesvig-Holstein
Solimà I el Magnífic
Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).
Veure Dinastia dels Habsburg і Solimà I el Magnífic
Solimà II
Solimà II (15 d'abril de 1642 - 22/23 de juny de 1691) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1687 fins a la seva mort.
Veure Dinastia dels Habsburg і Solimà II
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Veure Dinastia dels Habsburg і Suècia
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Veure Dinastia dels Habsburg і Suïssa
Sundgau
Localització de Sundgau Sundgau (de l'alemany gau i sund, "comtat del sud"), és una regió natural o país tradicional de França en l'entorn del districte administratiu d'Altkirch que s'estén a les comunas veïnes de Dannemarie, Hirsingue i Ferrette, al sud de la regió d'Alsàcia i sud-est del Territori de Belfort, pròxim a l'aglomeració urbana de Mülhausen.
Veure Dinastia dels Habsburg і Sundgau
Tabernaemontana
Tabernaemontana és un gènere amb 100-110 espècies de plantes de flors que pertanyen a la família de les Apocynaceae, amb una distribució tropical.
Veure Dinastia dels Habsburg і Tabernaemontana
Tercera Coalició
La Tercera Coalició fou un tractat signat l'abril de 1805 pel Regne Unit i Rússia per expulsar dels Països Baixos i de Suïssa els francesos de la Primera República.
Veure Dinastia dels Habsburg і Tercera Coalició
Tirol
Antic escut d'armes del Tirol El Tirol és una regió d'Europa, havia estat un comtat (comtat del Tirol), actualment dividida entre Àustria (estat del Tirol) i Itàlia (Trentino-Tirol del Sud).
Veure Dinastia dels Habsburg і Tirol
Tirol del Sud
El Tirol del Sud (alemany i ladí: Südtirol, italià Alto-Adige) és la part meridional de la regió històrica del Tirol.
Veure Dinastia dels Habsburg і Tirol del Sud
Tractat d'Aquisgrà (1748)
El Tractat d'Aquisgrà és un tractat de pau signat el 18 d'octubre de 1748 a la ciutat d'Aquisgrà que va posar fi a la Guerra de Successió Austríaca iniciada l'any 1740.
Veure Dinastia dels Habsburg і Tractat d'Aquisgrà (1748)
Tractat d'Oñate
Íñigo Vélez de Guevara i Tassis, VII comte de Oñate i del que el tractat pren nom. El tractat d'Oñate o acord d'Oñate del 29 de juliol de 1617 va ser un tractat secret entre les branques espanyoles i austríaques de la Casa d'Habsburg.
Veure Dinastia dels Habsburg і Tractat d'Oñate
Tractat d'Oliwa
Habitació al monestir d'Oliva on es va signar el tractat El Tractat d'Oliva (o Pau d'Oliva; en alemany: Vertrag von Oliva, en polonès: pokój Oliwski, en suec: Freden i Oliva) va ser un tractat de pau signat a la ciutat d'Oliwa (en llatí: Oliva) a prop de Danzig a la Prússia Reial, província de la Mancomunitat polonesolituana, el 3 de maig de 1660 que tancava la Segona Guerra del Nord poc després de la mort de Carles X Gustau de Suècia.
Veure Dinastia dels Habsburg і Tractat d'Oliwa
Tractat d'Ulm (1647)
El Tractat d'Ulm o Treva d'Ulm (en alemany: Waffenstillstand von Ulm) és un tractat de pau signat a la ciutat d'Ulm el 14 de març de 1647 entre el Regne de França, Suècia i l'Electorat de Baviera.
Veure Dinastia dels Habsburg і Tractat d'Ulm (1647)
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Veure Dinastia dels Habsburg і Tractat d'Utrecht
Tractat de Baden
El tractat de Baden va ser el tractat de pau que va posar fi a les hostilitats entre el Regne de França i el Sacre Imperi romà, que havien estat en guerra des del començament de la Guerra de Successió espanyola.
Veure Dinastia dels Habsburg і Tractat de Baden
Tractat de Belgrad
El Tractat de Belgrad va ser el tractat segellat el 18 de setembre de 1739, en Belgrad, Sèrbia, per l'Imperi Otomà d'una banda, i pels Habsburg de l'altre.
Veure Dinastia dels Habsburg і Tractat de Belgrad
Tractat de Berlín (1742)
El Tractat de Berlín és un tractat internacional signat a la ciutat de Berlín el 28 de juliol de 1742 entre Maria Teresa I d'Àustria i Frederic II de Prússia.
Veure Dinastia dels Habsburg і Tractat de Berlín (1742)
Tractat de Brömsebro (1645)
El Tractat de Brömsebro, també conegut com a Pau de Brömsebro, fou signat el 13 d'agost de 1645, i finalitzà la Guerra de Torstenson, un conflicte local, que començà el 1643 i fou part de la Guerra dels Trenta Anys, entre Suècia i Dinamarca i Noruega.
Veure Dinastia dels Habsburg і Tractat de Brömsebro (1645)
Tractat de Campo Formio
El Tractat de Campo Formio fou signat a Campoformido (Cjampfuarmit) el dia 17 d'octubre de 1797 pel general Napoleó Bonaparte i pel comte Ludwig von Cobenzl, en nom de l'emperador Francesc II, en representació de l'Imperi Francès i d'Àustria respectivament.
Veure Dinastia dels Habsburg і Tractat de Campo Formio
Tractat de Chambord
Enric II de França. Maurici de Saxònia. El Tractat de Chambord va ser un tractat signat entre el monarca francès Enric II i els prínceps alemanys, representats per Maurici de Saxònia, el 15 de gener de 1552.
Veure Dinastia dels Habsburg і Tractat de Chambord
Tractat de Hubertusburg
Hubertusburg, Wermsdorf El Tractat de Hubertusburg (Frieden von Hubertusburg) va ser signat el 15 de febrer de 1763 a Hubertusburg per Prússia, Àustria i Saxònia.
Veure Dinastia dels Habsburg і Tractat de Hubertusburg
Tractat de Karlowitz
Europa el 1648 abans del tractat Europa el 1700 després del tractat Polònia abans del tractat Polònia després del tractat El Tractat de Karlowitz o Karlovci fou un acord de pau signat el 26 de gener de 1699 a la ciutat de Sremski Karlovci (serbi: Сремски Карловци, croat: Srijemski Karlovci, alemany: Karlowitz o Carlowitz, turc: Karlofça, hongarès: Karlóca), a l'actual Sèrbia (província de Voivodina) que va posar fi a la Gran Guerra Turca o Guerra Austrootomana de 1683-1697 en la qual els otomans van ser finalment derrotats.
Veure Dinastia dels Habsburg і Tractat de Karlowitz
Tractat de Lunéville
El Tractat de Lunéville es va signar el 9 de febrer de 1801 a Lunéville entre França i el Sacre Imperi Romanogermànic per José Bonaparte i Luis, Comte de Cobentzel, respectivament.
Veure Dinastia dels Habsburg і Tractat de Lunéville
Tractat de Madrid (1526)
Carles V, un dels signants del tractat Francesc I, va signar el tractat però més endavant se'n va desdir El Tractat de Madrid, firmat el 14 de gener de 1526, fou un tractat entre l'emperador Carles V i Francesc I de França.
Veure Dinastia dels Habsburg і Tractat de Madrid (1526)
Tractat de Nimega
El Tractat o Pau de Nimega (en francès Négotiations de Nimegue o Négotiations de la Paix de Nimègue) foren una sèrie de pactes que es van signar a la fi de la Guerra Francoholandesa el 17 de setembre de 1678, després de la invasió de l'exèrcit de Lluís XIV de França a la República de les Set Províncies Unides.
Veure Dinastia dels Habsburg і Tractat de Nimega
Tractat de París (1814)
El Tractat de París (o Primer Tractat de París) va ser signat el 30 de maig de 1814, acabant la guerra entre França i la Sisena Coalició formada pel: Regne Unit, Rússia, Àustria, Suècia, Portugal i Prússia.
Veure Dinastia dels Habsburg і Tractat de París (1814)
Tractat de Pressburg
El tractat de Pressburg fou un tractat de pau entre França i l'Arxiducat d'Àustria signat el 26 de desembre de 1805 a Pressburg, actualment anomenada Bratislava, com a final de la guerra de la Tercera Coalició.
Veure Dinastia dels Habsburg і Tractat de Pressburg
Tractat de Rastatt
El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.
Veure Dinastia dels Habsburg і Tractat de Rastatt
Tractat de Rijswijk
El Tractat de Rijswijk va ser signat el 20 de setembre de 1697 a la ciutat de Rijswijk a les Províncies Unides (avui Països Baixos).
Veure Dinastia dels Habsburg і Tractat de Rijswijk
Tractat de Sistova
El Tractat de Sistova va acabar la guerra austro-turca de 1788-1791 entre l'Imperi Otomà i l'Arxiducat d'Àustria, i es va signar a Sistova el 4 d'agost de 1791.
Veure Dinastia dels Habsburg і Tractat de Sistova
Tractat de Teschen
El Tractat de Teschen signat el 13 de maig de 1779 a Teschen (avui Cieszyn) va posar fi a la Guerra de Successió bavaresa.
Veure Dinastia dels Habsburg і Tractat de Teschen
Tractat de Versalles (1756)
El Tractat de Versalles (1756) és un tractat d'ajuda mútua firmat per l'Arxiducat d'Àustria i el Regne de França l'1 de maig de 1756 com a resposta al Tractat de Westminster del mateix any que establia una aliança entre Frederic el Gran del Regne de Prússia i Jordi II del Regne de la Gran Bretanya.
Veure Dinastia dels Habsburg і Tractat de Versalles (1756)
Tractat de Viena (1725)
El Tractat de Viena va ser un pacte entre estats signat el 30 d'abril de 1725 pels representants de l'emperador Carles VI d'Àustria i el rei Felip V de Castella.
Veure Dinastia dels Habsburg і Tractat de Viena (1725)
Tractat de Viena (1866)
El Tractat de Viena de 1866 va ser un acord signat el 3 d'octubre i ratificat posteriorment el 12 pel Regne d'Itàlia i l'Imperi Austríac que va concloure les hostilitats de la Tercera Guerra d'Independència Italiana, un teatre concurrent amb la Guerra Austro-Prussiana.
Veure Dinastia dels Habsburg і Tractat de Viena (1866)
Tractat de Westminster (1756)
El Tractat de Westminster va ser un tractat internacional de neutralitat signat el 16 de gener de 1756 entre Frederic el Gran del Regne de Prússia i Jordi II del Regne de la Gran Bretanya.
Veure Dinastia dels Habsburg і Tractat de Westminster (1756)
Transsilvània
Bandera de Transsilvània sota l'Imperi austrohongarès Una ermita ortodoxa a Transsilvània Transsilvània (en romanès: Transilvania, Ardeal; en alemany: Siebenbürgen; en hongarès: Erdély; en turc: Erdel o Erdelistan) és una regió composta per les àrees occidental i central de Romania.
Veure Dinastia dels Habsburg і Transsilvània
Trento
Trento (en italià Trento, en llombard Trent, en alemany Trient, en llatí Tridentum) és una ciutat a la regió italiana de Trentino-Tirol del Sud.
Veure Dinastia dels Habsburg і Trento
Tres Bisbats
Mapa dels Tres Bisbats l'any 1756, superposant-hi els municipis actuals Els Tres Bisbats (en francès, Trois-Évêchés) és una regió històrica de l'època de l'antic règim francès format per les ciutats imperials lliures de Metz, Toul i Verdun i pels territoris dependents de les seves diòcesis; i que tenia coma capital a la ciutat de Metz.
Veure Dinastia dels Habsburg і Tres Bisbats
Treva de Niça
La Treva de Niça va ser un tractat signat a Niça entre l'emperador Carles V i Francesc I de França el 18 de juny de 1538 per aturar durant 10 anys els enfrontaments pels territoris italians del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Dinastia dels Habsburg і Treva de Niça
Treva dels dotze anys
Imperi de la Monarquia Hispànica Províncies Unides La treva dels dotze anys, també anomenada treva d'Anvers, va ser un tractat signat el 1609 entre la Monarquia Hispànica i les Províncies Unides dels Països Baixos; va suposar una aturada pacífica en la guerra dels Vuitanta Anys que els neerlandesos mantenien contra l'Imperi Espanyol des de 1568 per aconseguir la seva independència política.
Veure Dinastia dels Habsburg і Treva dels dotze anys
Treviso
Treviso és una ciutat capital de la província de Treviso a la regió del Vèneto.
Veure Dinastia dels Habsburg і Treviso
Tribunal de la Cambra Imperial
El Tribunal de la Cambra Imperial (Reichskammergericht //; en) era el màxim tribunal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Dinastia dels Habsburg і Tribunal de la Cambra Imperial
Trieste
Trieste (forma oficial italiana; en vènet, Trieste; localment Tarieste; en alemany, antigament oficial, Triest; eslovè, Trst; furlà, Triest) és una ciutat situada al nord d'Itàlia, als marges de la mar Adriàtica i gairebé a la frontera amb Eslovènia.
Veure Dinastia dels Habsburg і Trieste
Turcs
Els turcs (en turc, Türkler) són una nació i el poble de Turquia (p. 378) així com una ètnia, les localitzacions principals de la qual es troben a Turquia, Xipre i Europa del Sud-est.
Veure Dinastia dels Habsburg і Turcs
Unió d'Arràs
saqueig d'Anvers (neutrals, reconeixent l'autoritat reial). En verd fort-turquesa territoris presos per Espanya inicialment. En blau la Unió d'Arràs, aliada d'Espanya. En marró fosc el Bisbat de Lieja, aliat d'Espanya. La unió d'Arràs va ser un acord signat el 5 de gener de 1579 a la ciutat d'Arràs pel qual algunes províncies del sud dels Països Baixos reconeixien la sobirania de Felip II en el marc de la Guerra dels vuitanta anys en resposta a la República de Gant, on els calvinistes radicals havien pres la direcció i es va convertir en un reducte d'intolerància envers els catòlics.
Veure Dinastia dels Habsburg і Unió d'Arràs
Unió d'Utrecht
Mapa dels Països Baixos, amb la unió d'Utrecht i la d'Arràs (1579) La unió d'Utrecht fou una aliança militar establerta el 23 de gener del 1580 per algunes les províncies dissidents de les Disset Províncies.
Veure Dinastia dels Habsburg і Unió d'Utrecht
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Veure Dinastia dels Habsburg і Unificació italiana
Universitat
THE World University Rankings Una universitat (del llatí universitas, -atis) és una institució dedicada a l'ensenyament integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, on s'imparteixen estudis superiors de diferents sabers i s'hi atorguen els títols corresponents.
Veure Dinastia dels Habsburg і Universitat
Valàquia
Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.
Veure Dinastia dels Habsburg і Valàquia
Valtellina
Mapa de la Valtellina Un paisatge de Valtellina Església de Tresivio Valtellina o la Valtelline és una vall dins la Llombardia a Itàlia.
Veure Dinastia dels Habsburg і Valtellina
Vác
Vác és una ciutat (en hongarès város) la qual es troba al comtat de Pest, a Hongria.
Veure Dinastia dels Habsburg і Vác
Vèneto
El Vènet o Vèneto (en vènet Vèneto; Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.
Veure Dinastia dels Habsburg і Vèneto
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Dinastia dels Habsburg і Venècia
Verdun (Mosa)
Verdun és un municipi francès, situat al departament del Mosa i a la regió del Gran Est.
Veure Dinastia dels Habsburg і Verdun (Mosa)
Vicent Peris
Vicent Peris (Sogorb, 1478- València, 1522) va ser un militar valencià, capità general de l'exèrcit agermanat durant de la revolta de les Germanies del Regne de València.
Veure Dinastia dels Habsburg і Vicent Peris
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Veure Dinastia dels Habsburg і Viena
Virrei
García Hurtado de Mendoza, virrei del Perú i governador de XileUn virrei és un oficial reial que governa un país o província en nom i representació del monarca.
Veure Dinastia dels Habsburg і Virrei
Wenzel Anton
Wenzel Anton, Príncep de Kaunitz-Rietberg (en txec: Václav Antonín z Kounic a Rietbergu), Wenzel Anton Fürst von Kaunitz-Rietberg) (1711 –1794) va ser un diplomàtic i un home d'Estat del Sacre Imperi Romanogermànic. El 1764 va ser fet príncep com a Reichfürst von Kaunitz-Rietberg i el 1776 príncep del Regne de Bohèmia.
Veure Dinastia dels Habsburg і Wenzel Anton
Westfàlia
Tres entitats amb el nom de Westfàlia, sobreposades sobre les actuals fronteres d'Alemanya: Verd: Regne de Westfàlia (1807-1813)Vermell: Província de Westfàlia (1815-1946)Gris: Rin del Nord-Westfàlia (1946-) Westfàlia (alemany Westfalen) és una regió històrica d'Alemanya situada avui dia entre els estats federals de Rin del Nord-Westfàlia i Baixa Saxònia.
Veure Dinastia dels Habsburg і Westfàlia
Wieliczka
Wieliczka és una ciutat de Polònia amb una mica menys de 20.000 habitants, situada a 14 km de Cracòvia i mundialment coneguda per a la seva mina de sal.
Veure Dinastia dels Habsburg і Wieliczka
Wismar
Wismar és una ciutat alemanya de l'estat federal de Mecklemburg-Pomerània Occidental, situada al costat del Mar Bàltic, a la badia de Wismar, que gaudeix de la protecció de l'illa de Poel.
Veure Dinastia dels Habsburg і Wismar
Wittelsbach
Blasó de l'escut dels Wittelsbach Armes ampliades dels Wittelsbach amb les insígnies reials Els Wittelsbach són una família reial europea i una dinastia alemanya de Baviera.
Veure Dinastia dels Habsburg і Wittelsbach
Worms
Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.
Veure Dinastia dels Habsburg і Worms
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Veure Dinastia dels Habsburg і Xàtiva
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1 d'agost
1246
El 1246 (MCCXLVI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1246
1298
; Països Catalans.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1298
14 d'octubre
El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Dinastia dels Habsburg і 14 d'octubre
14 de març
El 14 de març és el setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta quart en els anys de traspàs.
Veure Dinastia dels Habsburg і 14 de març
1422
El 1422 (MCDXXII) fou un any comú començat en dijous de les darreries de l'edat mitjana.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1422
1452
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1452
1454
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1454
1490
Països Catalans.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1490
1495
;Països Catalans.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1495
1499
Països Catalans Resta del món.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1499
15 de maig
El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Dinastia dels Habsburg і 15 de maig
1512
El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1512
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1516
1519
Constitucions de Catalunya de 1585.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1519
1521
;Països Catalans.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1521
1522
;Països Catalans.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1522
1523
El 1523 (MDXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1523
1526
;Països Catalans La revolta de l'Espadà fou una insurrecció protagonitzada pels moriscos a la serra d'Espadà entre els mesos de març i de setembre de l'any 1526.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1526
1527
Saqueig de Roma del 1527.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1527
1530
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1530
1540
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1540
1542
;Països Catalans.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1542
1544
El 1544 (MDXLIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1544
1552
El 1552 (MDLII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat moderna.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1552
1556
;Països Catalans.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1556
1557
;Països Catalans.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1557
1558
; Països Catalans.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1558
1565
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1565
1571
;Països Catalans.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1571
1593
Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1593
1596
Països Catalans Resta del món.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1596
1609
1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1609
1620
;Països Catalans:;Món.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1620
1625
;Països Catalans:;Món.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1625
1626
;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1626
1629
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1629
1631
;Països Catalans:;Món.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1631
1634
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1634
1635
; Països Catalans.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1635
1640
;Països Catalans.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1640
1643
;Països Catalans.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1643
1646
;Països Catalans.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1646
1652
El 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1652
1655
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1655
1656
Reproducció de "''Las Meninas''", noteu l'habilitat de col·locar els reis reflectits en un mirall al fons de la sala.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1656
1660
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1660
1678
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1678
1686
; Països Catalans.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1686
1687
; Països Catalans.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1687
1699
;Països catalans;Resta del món.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1699
1705
Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1705
1706
;Països Catalans.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1706
1708
;Països catalans.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1708
1711
;Països catalans.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1711
1713
;Països Catalans.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1713
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1714
1716
;Països Catalans.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1716
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Veure Dinastia dels Habsburg і 1718
1736
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1736
1737
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1737
1739
;Països catalans;Resta del món.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1739
1740
;Països Catalans.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1740
1741
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1741
1742
El 1742 (MDCCXLII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1742
1745
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1745
1748
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1748
1756
;Països Catalans.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1756
1757
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1757
1765
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1765
1779
;Països catalans.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1779
1791
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1791
1792
;Països catalans.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1792
1799
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1799
18 de juny
El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.
Veure Dinastia dels Habsburg і 18 de juny
1800
;Països Catalans.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1800
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1804
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1805
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1806
1809
;Països Catalans.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1809
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1813
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1814
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1815
1835
;Països Catalans.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1835
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1849
1859
;Països Catalans.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1859
1864
;Països Catalans.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1864
1866
;Països Catalans.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1866
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1867
1871
;Països Catalans.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1871
19 de març
El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Dinastia dels Habsburg і 19 de març
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1914
1916
;Països Catalans.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1916
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Dinastia dels Habsburg і 1918
20 d'abril
El 20 d'abril és el cent desè dia de l'any del calendari gregorià i el cent onzè en els anys de traspàs.
Veure Dinastia dels Habsburg і 20 d'abril
20 d'octubre
El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Dinastia dels Habsburg і 20 d'octubre
21 de setembre
El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Dinastia dels Habsburg і 21 de setembre
22 d'agost
El 22 d'agost és el dos-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Dinastia dels Habsburg і 22 d'agost
24 d'agost
El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Veure Dinastia dels Habsburg і 24 d'agost
24 de gener
El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Veure Dinastia dels Habsburg і 24 de gener
27 d'agost
El 27 d'agost és el dos-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quarantè en els anys de traspàs.
Veure Dinastia dels Habsburg і 27 d'agost
27 de juliol
El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs.
Veure Dinastia dels Habsburg і 27 de juliol
29 d'agost
El 29 d'agost és el dos-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Dinastia dels Habsburg і 29 d'agost
29 de setembre
El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Dinastia dels Habsburg і 29 de setembre
3 de febrer
El 3 de febrer és el trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Dinastia dels Habsburg і 3 de febrer
4 d'agost
El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs.
Veure Dinastia dels Habsburg і 4 d'agost
5 de desembre
El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.
Veure Dinastia dels Habsburg і 5 de desembre
5 de novembre
El 5 de novembre o 5 de santandria és el tres-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents desè en els anys de traspàs.
Veure Dinastia dels Habsburg і 5 de novembre
6 d'agost
El 6 d'agost és el dos-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dinovè en els anys de traspàs.
Veure Dinastia dels Habsburg і 6 d'agost
6 de maig
El 6 de maig és el cent vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-setè en els anys de traspàs.
Veure Dinastia dels Habsburg і 6 de maig
6 de novembre
El 6 de novembre o 6 de santandria és el tres-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents onzè en els anys de traspàs.
Veure Dinastia dels Habsburg і 6 de novembre
7 de novembre
El 7 de novembre o 7 de santandria és el tres-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dotzè en els anys de traspàs.
Veure Dinastia dels Habsburg і 7 de novembre
9 de desembre
El 9 de desembre és el tres-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Dinastia dels Habsburg і 9 de desembre
9 de setembre
El 9 de setembre és el dos-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Dinastia dels Habsburg і 9 de setembre
També conegut com AEIOU, Ausburg, Casa Ausburg, Casa Habsburg, Casa d'Habsburg, Casa d'Àustria, Casa de Austria, Casa dels Habsburg, Casa dels Àustries, Casal d'Habsburg, Dinastia Habsburg, Dinastia dels Àustria, Dinastia dels Àustries, Família Ausburg, Àustries.
, Batalla de Jemappes, Batalla de Kasr al-Kabir, Batalla de la Muntanya Blanca, Batalla de Lützen (1632), Batalla de Leipzig, Batalla de Lens, Batalla de Lepant (1571), Batalla de les Dunes (1639), Batalla de Leuthen, Batalla de Lobositz, Batalla de Marengo, Batalla de Mühlberg, Batalla de Mohács (1526), Batalla de Mohács (1687), Batalla de Nördlingen (1634), Batalla de Pavia, Batalla de Praga (1757), Batalla de Rocroi, Batalla de Rossbach, Batalla de Sadowa, Batalla de Sant Gotard (1664), Batalla de Schellenberg, Batalla de Valmy, Batalla de Wagram, Batalla de Znaim, Baviera, Bayreuth, Bèlgica, Bé comú, Bòsnia, Bessaràbia, Bisbat de Halberstadt, Bisbat de Minden, Bohèmia, Borgonya, Brandenburg-Prússia, Breisach, Bremen, Brussel·les, Bucarest, Buda (ciutat), Budapest, Butlla d'or de 1356, Calvinisme, Camí dels espanyols, Cambridge, Carib, Carlemany, Carles Alexandre de Lorena, Carles d'Habsburg-Lorena, Carles II d'Àustria Interior, Carles II de Castella, Carles IV de Lorena, Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles V de Lorena, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles X Gustau de Suècia, Carmelites, Casa de Luxemburg, Castella, Castella la Vella, Castellà, Caterina II de Rússia, Catolicisme, Còdex Gigas, Centralisme, Charles François Dumouriez, Cinquena Coalició, Climent VII, Companyia de Jesús, Comtat del Tirol, Comtats de Rosselló i Cerdanya, Concejo (història), Concili de Trento, Confederació Alemanya del Nord, Confederació de Bar, Confederació de Polònia i Lituània, Confederació del Rin, Confederació Germànica, Confessió d'Augsburg, Congrés de Viena, Conquesta austriacista de Menorca, Conrad IV d'Alemanya, Consell Àulic, Constitució (llei), Contrareforma, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts de Castella, Corts de Montsó (1533), Corts de Montsó (1537), Corts de Montsó (1542), Corts de Montsó (1547), Corts de Montsó (1552-1553), Corts forals valencianes, Corts Generals, Cristià IV, Cristina de Suècia, Dalmàcia, Danubi, Dénia, Dídac d'Àustria, De facto, Decàpolis alsaciana, Decrets de Nova Planta, Defenestració de Praga, Despotisme il·lustrat, Dieta (assemblea), Dieta d'Augsburg, Dieta de Worms, Dieta Imperial, Dinamarca, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Savoia, Discapacitat intel·lectual, Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic, Dresden, Ducat d'Àustria, Ducat d'Estíria, Ducat de Baviera, Ducat de Caríntia, Ducat de Carniola, Ducat de Milà, Ducat de Parma, Ducat de Savoia, Ebre, Edat moderna, Edicte de Nantes, Educació, Eger, El Escorial, Electorat de Baviera, Electorat de Saxònia, Electorat del Palatinat, Elionor d'Àustria, Elionor de Màntua, Elisabet de Luxemburg (regent d'Hongria), Enric de Prússia (1726-1802), Enric I de Bohèmia, Enric I de Portugal, Enric II de Navarra, Enric III de França, Enric IV de França, Ernst Gideon von Laudon, Església Catòlica Romana, Eslavònia, Eslovènia, Espanya, Estanislau August Poniatowski, Estat nació, Estats de Savoia, Estats Generals dels Països Baixos, Esteve Bathory, Estrasburg, Esztergom, Eugeni de Savoia, Europa, Europa Central, Expulsió dels moriscos, Felip I de Castella, Felip I de Parma, Felip II de Castella, Felip III de Castella, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, Ferran el Catòlic, Ferran I d'Àustria, Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran II d'Habsburg, Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran IV d'Hongria, Ferran Maria de Baviera, Ferran VI d'Espanya, Finale Ligure, Flandes, Florí, França, François Bidal d'Asfeld, Franc Comtat, Francès, Francesc Ferran d'Àustria, Francesc I d'Àustria, Francesc I de França, Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, Francesc III d'Este, Francesc Josep I d'Àustria, Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja, Frankfurt del Main, Frederic August I de Saxònia, Frederic el Gran, Frederic Guillem II de Prússia, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic V del Palatinat, Freiberg, Friül - Venècia Júlia, Gandia, Gant, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Güelfs i gibel·lins, Germana de Foix, Giulio Raimondo Mazzarino, Gran Guerra Turca, Granada, Grande Armée, Guerra Austroprussiana, Guerra d'Esmalcalda, Guerra d'Itàlia de 1542-1546, Guerra de la Lliga de Cognac, Guerra de la Ribagorça, Guerra de Suàbia, Guerra de Successió Austríaca, Guerra de Successió bavaresa, Guerra de Successió Espanyola, Guerra de Torstenson, Guerra del Francès, Guerra dels Ducats, Guerra dels Nou Anys, Guerra dels Segadors, Guerra dels Set Anys, Guerra dels Trenta Anys, Guerra dels Vuitanta Anys, Guerra franco-índia, Guerra Francoholandesa, Guerra italiana del 1521-1526, Guerra russo-turca (1735-1739), Guerra russo-turca (1787-1792), Guerres de religió a França, Guerres Habsburg-Otomanes, Guerres otomanes a Europa, Guillem d'Habsburg, Guillem el Savi, Guillem I d'Orange-Nassau, Guillem I de Prússia, Guillem II d'Holanda, Gustau II Adolf, Győr, Hala dels Draps, Hamburg, Hannover, Història de les enciclopèdies, Història del dret català, Història del País Basc, Hongria, Iconoclàstia, Il·lustració, Illes Canàries, Imperi Austríac, Imperi Austrohongarès, Imperi Espanyol, Imperi Habsburg, Imperi Otomà, Imperi Rus, Imperi Suec, Inn (riu), Innsbruck, Inquisició dels Països Baixos, Inquisició espanyola, Invasió francesa de Rússia, Isabel I de Castella, Itàlia, James Fitz-James Stuart, Jean Victor Moreau, Joan d'Àustria i Blomberg, Joan el Cec, Joan I d'Hongria, Joan II Casimir Vasa, Joan III Sobieski, Joan Jordi I de Saxònia, Joan Josep d'Àustria, Joana I de Castella, Joanot Colom, John Churchill (1r duc de Marlborough), Jordi II del Regne Unit, Jordi III del Regne Unit, Jornada d'Alger (1541), Jornada de Tunis, Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, Joseph Radetzky von Radetz, Juliol, Jutlàndia, Karlovac, Klemens Wenzel Lothar von Metternich, Ladislau el Pòstum, Leipzig, Lennart Torstenson, Leopold Guillem d'Habsburg, Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, Leopold III, duc d'Àustria, Leopold IV d'Habsburg, Liberalisme, Linz, Lisboa, Llarga Guerra Turca, Llatí, Llei Sàlica, Llengües d'Europa, Llibertat de culte, Lliga Catòlica, Lliga Catòlica (1609), Lliga d'Esmalcalda, Lliga Santa (1571), Llista d'emperadors de Mèxic, Llista de governadors dels Països Baixos, Llista de monarques britànics, Llista de monarques de Bohèmia, Llista de reis d'Hongria, Llista de reis de França, Llista de reis de Portugal, Llombardia, Lluís de Nassau, Lluís de Requesens i Zúñiga, Lluís II d'Hongria, Lluís Josep de Borbó-Condé, Lluís XIII de França, Lluís XIV de França, Lluís XV de França, Lluís XVI de França, Lluís, Le Grand Condé, Lluc, Londres, Longwy, Lorena, Lusàcia, Luteranisme, Luxemburg, Madrid, Mallorca, Manifest de Brunswick, Manuel I de Portugal, Mar Bàltica, Mar Mediterrània, Marca de Carniola, Margarida de Parma, Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica), Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya), Maria Antonieta d'Àustria, Maria de Borgonya, Maria Lluïsa d'Àustria, Maria Teresa I d'Àustria, Marroc, Martí Luter, Maties Corví, Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic, Maurici de Saxònia, Maximilià I de Baviera, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic, Maximilià III d'Habsburg, Maximilià III Josep de Baviera, Màntua, Mòdena, Múnic, Münster, Mecklenburg (regió), Meinard II de Gorízia-Tirol, Meinard III de Gorízia-Tirol, Mercantilisme, Milà, Monarquia, Monarquia absoluta, Monarquia d'Espanya, Monarquia d'Irlanda, Montsó, Moràvia, Moriscos, Multilingüisme, Napoleó Bonaparte, Navarra, Neerlandès, Neue Zürcher Zeitung, Niça, Oświęcim, Ocupació austriacista de Madrid, Ortenau, Oruç Reis, Osnabrück, Otó d'Habsburg-Lorena, Ottavio Piccolomini, Ottokar II, Oxford University Press, Països Baixos, Països Baixos espanyols, Països Catalans, Pacificació de Gant, Pactisme, Pau d'Augsburg, Pau de Cambrai, Pau de Crépy, Pau de Praga (1635), Pau de Schönbrunn, Pau de Vervins, Pau de Westfàlia, Pena de mort, Pere III de Rússia, Pest, Petita Polònia, Piemont, Pirna, Pius IV, Plena edat mitjana, Plet del virrei estranger, Polònia, Pomerània, Pomerània Occidental, Porto, Praga, Pragmàtica sanció, Pragmàtica Sanció del 1713, Príncep d'Astúries, Príncep elector, Prússia, Primera Coalició, Primera guerra d'independència italiana, Primera Guerra de Schleswig, Primera Guerra Mundial, Primera República Francesa, Principat de Catalunya, Principat de Piombino, Principat de Transsilvània, Protectorat, Protestantisme, Província de Càceres, Província de Trento, Províncies Unides, Rússia, Reforma Protestant, Regió d'Ístria, Regne d'Aragó, Regne d'Hongria, Regne d'Hongria (medieval), Regne de Baviera, Regne de Bohèmia, Regne de Croàcia, Regne de Dinamarca, Regne de França, Regne de Hannover, Regne de la Gran Bretanya, Regne de les Dues Sicílies, Regne de Mallorca, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Regne de Polònia, Regne de Prússia, Regne de Sardenya, Regne de Sardenya-Piemont, Regne de València, Regne de Württemberg, Regne de Westfàlia, Regne Llombardovènet, Regne napoleònic d'Itàlia, Regne Unit, Rei dels Romans, Reial audiència, Reis Catòlics, República Batava, República de Venècia, República Lígur, Restauració francesa, Revolta de les Germanies, Revolució de 1848, Revolució Francesa, Rin, Rodolf I d'Alemanya, Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic, Rodolf IV d'Habsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, Salamanca, Salzburg, Santa Aliança, Santa Lliga (1684), Saqueig de Roma (1527), Saragossa, Sarajevo, Savoia (regió), Saxònia, Sàpiens, Sèrbia, Sebastià I de Portugal, Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, Segimon II August, Segle XIV, Segle XIX, Segon Imperi Francès, Segona Coalició, Segona Guerra del Nord, Servitud, Setge de Viena (1529), Silèsia, Sinan Paixà, Sisena Coalició, Slesvig-Holstein, Solimà I el Magnífic, Solimà II, Suècia, Suïssa, Sundgau, Tabernaemontana, Tercera Coalició, Tirol, Tirol del Sud, Tractat d'Aquisgrà (1748), Tractat d'Oñate, Tractat d'Oliwa, Tractat d'Ulm (1647), Tractat d'Utrecht, Tractat de Baden, Tractat de Belgrad, Tractat de Berlín (1742), Tractat de Brömsebro (1645), Tractat de Campo Formio, Tractat de Chambord, Tractat de Hubertusburg, Tractat de Karlowitz, Tractat de Lunéville, Tractat de Madrid (1526), Tractat de Nimega, Tractat de París (1814), Tractat de Pressburg, Tractat de Rastatt, Tractat de Rijswijk, Tractat de Sistova, Tractat de Teschen, Tractat de Versalles (1756), Tractat de Viena (1725), Tractat de Viena (1866), Tractat de Westminster (1756), Transsilvània, Trento, Tres Bisbats, Treva de Niça, Treva dels dotze anys, Treviso, Tribunal de la Cambra Imperial, Trieste, Turcs, Unió d'Arràs, Unió d'Utrecht, Unificació italiana, Universitat, Valàquia, Valtellina, Vác, Vèneto, Venècia, Verdun (Mosa), Vicent Peris, Viena, Virrei, Wenzel Anton, Westfàlia, Wieliczka, Wismar, Wittelsbach, Worms, Xàtiva, 1 d'agost, 1246, 1298, 14 d'octubre, 14 de març, 1422, 1452, 1454, 1490, 1495, 1499, 15 de maig, 1512, 1516, 1519, 1521, 1522, 1523, 1526, 1527, 1530, 1540, 1542, 1544, 1552, 1556, 1557, 1558, 1565, 1571, 1593, 1596, 1609, 1620, 1625, 1626, 1629, 1631, 1634, 1635, 1640, 1643, 1646, 1652, 1655, 1656, 1660, 1678, 1686, 1687, 1699, 1705, 1706, 1708, 1711, 1713, 1714, 1716, 1718, 1736, 1737, 1739, 1740, 1741, 1742, 1745, 1748, 1756, 1757, 1765, 1779, 1791, 1792, 1799, 18 de juny, 1800, 1804, 1805, 1806, 1809, 1813, 1814, 1815, 1835, 1849, 1859, 1864, 1866, 1867, 1871, 19 de març, 1914, 1916, 1918, 20 d'abril, 20 d'octubre, 21 de setembre, 22 d'agost, 24 d'agost, 24 de gener, 27 d'agost, 27 de juliol, 29 d'agost, 29 de setembre, 3 de febrer, 4 d'agost, 5 de desembre, 5 de novembre, 6 d'agost, 6 de maig, 6 de novembre, 7 de novembre, 9 de desembre, 9 de setembre.