Accés més ràpid que el navegador!
28 les relacions: Bronzes rituals xinesos, Cent escoles de pensament, Chang'an, Ciutat estat, Confuci, Daodejing, Dinastia Qin, Dinastia Shang, Escola de les lleis, Henan, Iang-Tsé, Laozi, Llengües sinítiques, Lu (estat), Luoyang, Mandat del cel, Període dels Regnes Combatents (Xina), Pinyin, Primaveres i Tardors, Rei Cheng de Zhou, Rei Wen de Zhou, Rei Wu de Zhou, Shaanxi, Shang, Taoisme, Tomba del marquès Yi de Zeng, Xi'an, Zhou de l'Oest.
Bronzes rituals xinesos
Gui'' amb un patró de decoració en ziga-zaga, Dinastia Zhou, Museu de Shanghái. Fossat d'enterrament a la Tomba de Fu Hao, com es mostra en exposició. ''Gū'' (觚), copa de vi alta. Els conjunts de Bronzes rituals xinesos són els objectes supervivents més impressionants de l'edat del bronze xinesa.
Nou!!: Dinastia Zhou і Bronzes rituals xinesos · Veure més »
Cent escoles de pensament
Les Cent escoles de pensament o zhuzi baijia (en xinès tradicional: 諸子百家, en xinès simplificat: 诸子百家, pinyin: zhūzǐ bǎijiā, Wade-Giles: chu-tzu pai-chia, literalment "tots els mestres de les cent escoles") va ser un període d'una gran expansió cultural i intel·lectual a la Xina, comprès entre els anys 770 aC i 221 aC, és a dir, durant les èpoques agitades de les Primaveres i tardors i dels Regnes combatents, a la fi de la dinastia Zhou.
Nou!!: Dinastia Zhou і Cent escoles de pensament · Veure més »
Chang'an
Chang'an (xinès tradicional: 長安, xinès simplificat: 长安, pinyin: Cháng'ān, Wade-Giles: Ch'ang-an) és la capital de la Xina antiga, actualment la seva zona l'ocupa Xi'an.
Nou!!: Dinastia Zhou і Chang'an · Veure més »
Ciutat estat
Una ciutat estat és una ciutat sobirana independent que exerceix el poder sobre la seva vida política, econòmica i cultural sobre el seu territori contigu.
Nou!!: Dinastia Zhou і Ciutat estat · Veure més »
Confuci
Kongzi o Kong Fuzi, llatinitzat com a Confuci (en pinyin Kǒng Zǐ, 孔子 o Kǒng Fūzǐ, 孔夫子; en Wade-Giles K'ung-fu-tzu, "Mestre Kong") (segons la tradició: 551 aC - 479 aC) fou un personatge cabdal dintre de la cultura xinesa i de l'Àsia oriental en general.
Nou!!: Dinastia Zhou і Confuci · Veure més »
Daodejing
El Daodejing o Tao Te Txing (xinès tradicional 道德經, xinès simplificat 道德经, pinyin Dàodéjīng, Wade-Giles Tao Te Ching), és un text clàssic xinès atribuït al savi llegendari Laozi.
Nou!!: Dinastia Zhou і Daodejing · Veure més »
Dinastia Qin
La dinastia Qin va ser la primera dinastia imperial de la Xina, des del 221 fins al 207 aC.
Nou!!: Dinastia Zhou і Dinastia Qin · Veure més »
Dinastia Shang
La dinastia Shang (en xinès tradicional i simplificat: 商朝; en pinyin: Shāng Cháo, coneguda també com a dinastia Yin (en xinès tradicional i simplificat: 殷代; en pinyin: Yīn Dài), fou una dinastia reial xinesa que governà a la vall del Riu Groc a la província de Henan, al mil·lenni II aC. Tradicionalment es considera que va succeir la (possiblement mítica) dinastia Xia i fou succeïda, al seu torn per la dinastia Zhou de l'Oest. El relat clàssic dels Shang prové de textos com el Shujing, els Annals de Bambú i els Registres del Gran Historiador. L'erudició moderna data la dinastia entre els segles XVI i XI aC, amb més acord sobre la data de finalització que sobre la data d'inici. Se suposa que fou fundada per un vassall rebel, Shāng Tāng ('Tang el perfecte'), que va enderrocar la dinastia Xia que governava al nord de Shansi. La dinastia Shang és la dinastia més antiga de la història tradicional xinesa. La seva historicitat està acreditada per les troballes a la vall del Riu Groc. Les excavacions a les ruïnes de Yin Xu (prop de l'actual Anyang), que ha estat identificada com l'última capital Shang, van descobrir onze tombes reials importants i els fonaments de palaus i llocs rituals. Les principals troballes arqueològiques de la vall del riu Groc, que han confirmat l'existència dels reis Shang, són objectes rituals de bronze i, especialment, els ossos oraculars, closques de tortuga i omòplats d'animal sobre els quals escrivien prediccions oraculars. Aquests ossos tenen tres seccions: una pregunta per a l'oracle, la seva contestació i el resultat que reflectia si l'oracle tenia raó. Normalment els ossos són de bestiar, bous o micos, però mai de gats o gossos. Aquests textos escrits en els ossos són la forma més antiga que s'ha conservat d'escriptura xinesa, coneguda com a escriptura dels ossos oraculars, i han tingut un paper fonamental en les investigacions recents sobre l'origen i el desenvolupament dels caràcters xinesos. La informació que ens proporcionen ens dona una visió privilegiada de les primeres etapes de la civilització xinesa sobre diversos aspectes, com la política, l'economia, cultura, religió, geografia, astronomia, calendari, art i medicina. Sima Qian diu en les seves Memòries històriques (Shǐjì, 史记 en xinès simplificat o 史記 en xinès tradicional) que la dinastia Shong va traslladar la seva capital set vegades. L'últim i més important trasllat, a la ciutat de Yin (殷) l'any 1350 aC va portar a l'època daurada de la dinastia. De fet, aquesta etapa se l'anomena de vegades època Yin. L'emplaçament de la capital de Yin està molt a prop de l'actual ciutat d'Anyang. La civilització Shan encara estava basada en l'agricultura i la cacera i va dominar el curs mitjà del riu Groc (a Shantung i a la província moderna de Shang, existien territoris independents). En aquest període, es va desenvolupar el sistema d'escriptura. S'han trobat nombrosos objectes de bronze i molts porten inscripcions; els objectes estan molt ben treballats. La dinastia va regir sobre el nord de la Xina i els Shang van fer incursions contra els nòmades i altres veïns. La capital fou traslladada vers el 1325 aC per l'emperador Pau Ken (Pau Geng) a Yin, i per això la dinastia va agafar aquest nom. Vers el 1175 aC, el principat de Pin, al curs superior dels rius Wei i Ching, a Shensi, governat per Tan Fu, se'n va reconèixer vassall. Un successor, Wen, fou empresonat vers el 1125 aC i el seu fill Ou (Wu Wang), nomenat rei de Pin, però el fill fou lleial al pare i es va revoltar i la rebel·lió es va fer gran fins que l'emperador Zi Zhou Tsin fou enderrocat, i Wu proclamat sobirà, i fundà la dinastia Zhou (Chou), amb capital a Hao.
Nou!!: Dinastia Zhou і Dinastia Shang · Veure més »
Escola de les lleis
Fajia o Escola de les lleis, també coneguda com a legalisme o legisme (en xinès 法家, en pinyin fǎjiā, 'escola de les lleis'), va ser un dels principals corrents de pensament xinesos que aparegueren durant el període dels regnes combatents (entre els anys 480 i 221 aC).
Nou!!: Dinastia Zhou і Escola de les lleis · Veure més »
Henan
Henan és una província de la República Popular de la Xina, situada a la part central del país.
Nou!!: Dinastia Zhou і Henan · Veure més »
Iang-Tsé
El Iang-Tsé (en català també escrit Iangtsé, Iang-tsé, Iang-Tse o Yangzi) és la denominació tradicional d'un riu de l'Àsia oriental que neix al Tibet i desemboca a Xangai (Xina).
Nou!!: Dinastia Zhou і Iang-Tsé · Veure més »
Laozi
Laozi o Lao Tse (en xinès: 老子, en pinyin: Lǎozǐ, en Wade-Giles: Laosi, 'vell mestre') fou un pensador xinès que la tradició presenta com a fundador del taoisme, un dels corrents de pensament més influent dins de la civilització xinesa.
Nou!!: Dinastia Zhou і Laozi · Veure més »
Llengües sinítiques
El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.
Nou!!: Dinastia Zhou і Llengües sinítiques · Veure més »
Lu (estat)
Lu — — va ser un estat vassall ducal de la dinastia Zhou abans i durant el període de Primaveres i Tardors de la història xinesa.
Nou!!: Dinastia Zhou і Lu (estat) · Veure més »
Luoyang
Luoyang (xinès simplificat: 洛阳, xinès tradicional: 洛陽, pinyin: Luòyáng) és una ciutat-prefectura de la província de Henan en la República Popular de la Xina.
Nou!!: Dinastia Zhou і Luoyang · Veure més »
Mandat del cel
El mandat del cel fou un concepte estès en països d'Orient, principalment a la Xina, el qual justificava l'accés al poder d'una persona i el seu transferiment a altres. El Mandat del cel —en xinès tradicional i simplificat: 天命; en pinyin: Tiān Mìng— era un principi utilitzat per a justificar el poder de l'emperador de la Xina i per explicar la conveniència del càrrec.
Nou!!: Dinastia Zhou і Mandat del cel · Veure més »
Període dels Regnes Combatents (Xina)
El període dels Regnes Combatents (en xinès tradicional, 戰國時代, simplificat:战国时代, pinyin: Zhànguó Shídài) és el període de la història xinesa comprès entre els anys 475 aC i 221 aC.
Nou!!: Dinastia Zhou і Període dels Regnes Combatents (Xina) · Veure més »
Pinyin
El pinyin, o més formalment el hanyu pinyin (xinès tradicional: 漢語拼音, xinès simplificat: 汉语拼音, pinyin: Hànyǔ Pīnyīn) és un sistema de romanització de l'idioma mandarí que utilitza l'alfabet llatí.
Nou!!: Dinastia Zhou і Pinyin · Veure més »
Primaveres i Tardors
El període de les Primaveres i Tardors o període Chunqiu (en xinès tradicional: 春秋時代; en xinès simplificat: 春秋时代; en pinyin: chūn qīu shídaì) designa, en la història de la Xina, la primera meitat de la dinastia dels Zhou de l'Est, és a dir, un període que va de la segona meitat del a la primera meitat del segle V. Treu el seu nom dels Annals de les Primaveres i de les Tardors, una crònica dels esdeveniments sobrevinguts a l'estat de Lu, un petit regne de la península de Shandong, entre el 722 aC i el 481 aC, que s'atribuïa tradicionalment a Confuci.
Nou!!: Dinastia Zhou і Primaveres i Tardors · Veure més »
Rei Cheng de Zhou
El Rei Cheng de Zhou (xinès: 周成王 zhōu chéng wáng) o Rei Ch'eng de Chou fou el segon sobirà de la Dinastia Zhou de la història xinesa.
Nou!!: Dinastia Zhou і Rei Cheng de Zhou · Veure més »
Rei Wen de Zhou
El Rei Wen de Zhou nom familiar (姓): Ji (姬), nom de clan (氏): Zhou (周） nom personal （名): Chang, conegut com a Zhou Chang（周昌） o Xibo Chang (西伯昌) (1099-1050 aEC) va ser el fundador de la Dinastia Zhou.
Nou!!: Dinastia Zhou і Rei Wen de Zhou · Veure més »
Rei Wu de Zhou
El Rei Wu de Zhou o Rei Wu de Chou va ser el primer sobirà, o governant de la Dinastia Zhou xinesa.
Nou!!: Dinastia Zhou і Rei Wu de Zhou · Veure més »
Shaanxi
(pinyin postal: Shensi) és una província del centre-nord de la República Popular de la Xina, inclou porcions d'un planell de loess en el cabal mitjà del riu Groc i les muntanyes de Qinling, que en travessen la part meridional.
Nou!!: Dinastia Zhou і Shaanxi · Veure més »
Shang
* Dinastia Shang, segona dinastia històrica xinesa.
Nou!!: Dinastia Zhou і Shang · Veure més »
Taoisme
''Daodejing'' en una edició de Wang Bi que es publicà al Japó l'any 1770 El taoisme o daoismeEn xinès: 道家, en pinyin: Dào jiā, «escola del Tao».
Nou!!: Dinastia Zhou і Taoisme · Veure més »
Tomba del marquès Yi de Zeng
Vista superior de Bianzhong del marquès Yi of Zeng. La tomba del marquès Yi de Zeng (en xinès: 曾侯乙; en pinyin: Zeng Hou yǐ) és un important jaciment arqueològic a Suizhou, Hubei, República Popular de la Xina.
Nou!!: Dinastia Zhou і Tomba del marquès Yi de Zeng · Veure més »
Xi'an
Xi'an (西安 en xinès, Xī'ān en pinyin, Hsi-An en Wade-Giles; antigament, Chang'an) és la capital de la província de Shaanxi, Xina.
Nou!!: Dinastia Zhou і Xi'an · Veure més »
Zhou de l'Oest
Zhou de l'Oest (1046-771 aC) és el nom donat a la primera meitat de la Dinastia Zhou de l'antiga Xina.
Nou!!: Dinastia Zhou і Zhou de l'Oest · Veure més »
