Similituds entre Contrareforma і Felip II de Castella
Contrareforma і Felip II de Castella tenen 21 coses en comú (en Uniopèdia): Absolutisme, Armada Invencible, Batalla de Lepant (1571), Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Caterina de Mèdici, Concili de Trento, Dinastia dels Habsburg, Edicte de Nantes, Enric III de França, Enric IV de França, Felip II de Castella, Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, Hugonot, Lliga Santa (1571), Maria I d'Anglaterra, Països Baixos, Papa, Papa Pau IV, Protestantisme, República de Venècia, Santa Lliga de París.
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Absolutisme і Contrareforma · Absolutisme і Felip II de Castella ·
Armada Invencible
La Grande y Felicísima Armada, denominada sarcàsticament lArmada Invencible pels anglesos, va ser el nom que va rebre la gran flota que va armar Felip II de Castella el 1588 per a la conquesta d'Anglaterra.
Armada Invencible і Contrareforma · Armada Invencible і Felip II de Castella ·
Batalla de Lepant (1571)
La batalla naval de Lepant ocorregué el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia).
Batalla de Lepant (1571) і Contrareforma · Batalla de Lepant (1571) і Felip II de Castella ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Contrareforma · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Felip II de Castella ·
Caterina de Mèdici
Caterina de Mèdici (Florència, 13 d'abril de 1519 - Blois, 5 de gener de 1589) fou comtessa d'Alvèrnia (1519 - 1589) i reina consort de França (1547 - 1559).
Caterina de Mèdici і Contrareforma · Caterina de Mèdici і Felip II de Castella ·
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Concili de Trento і Contrareforma · Concili de Trento і Felip II de Castella ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Contrareforma і Dinastia dels Habsburg · Dinastia dels Habsburg і Felip II de Castella ·
Edicte de Nantes
L‘edicte de Nantes, firmat el 30 d'abril de 1598 pel rei Enric IV de França, va ser un decret que va autoritzar la llibertat de culte, amb certs límits, als protestants calvinistes, també coneguts com hugonots.
Contrareforma і Edicte de Nantes · Edicte de Nantes і Felip II de Castella ·
Enric III de França
Enric III de França Enric III de França (Fontainebleau, 19 de setembre del 1551 - Saint-Cloud, 2 d'agost del 1589) fou duc d'Angulema (1551-1574) duc d'Anjou (1566-1576); duc d'Orleans (1560-1574); rei de Polònia (1573-1574) i rei de França (1574-1589) i l'últim de la dinastia Valois.
Contrareforma і Enric III de França · Enric III de França і Felip II de Castella ·
Enric IV de França
Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).
Contrareforma і Enric IV de França · Enric IV de França і Felip II de Castella ·
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Contrareforma і Felip II de Castella · Felip II de Castella і Felip II de Castella ·
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic (Alcalá de Henares, 10 de març 1503 - Viena, 25 de juliol de 1564) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i Arxiduc d'Àustria.
Contrareforma і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic · Felip II de Castella і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Hugonot
Durant els segles XVI i XVII, hugonots va ser el nom donat als membres de l'Església protestant reformada de França.
Contrareforma і Hugonot · Felip II de Castella і Hugonot ·
Lliga Santa (1571)
La Lliga Santa era la lliga formada pels estats controlats pels Habsburg d'Espanya, Nàpols, Sicília, els Estats Pontificis, la República de Venècia, la República de Gènova, el Gran Ducat de la Toscana, els ducats de Savoia, Parma i Urbino, i els Cavallers de Malta; tots ells representant països ancorats al voltant de la Mar Mediterrània, per lluitar contra l'Imperi Otomà i la seva expansió al voltant de l'est del Mediterrani amb la presa de Xipre, i que va obtenir la victòria a la Batalla de Lepant.
Contrareforma і Lliga Santa (1571) · Felip II de Castella і Lliga Santa (1571) ·
Maria I d'Anglaterra
Maria I d'Anglaterra, més coneguda com a Maria Tudor (Greenwich, Anglaterra, 18 de febrer del 1516 - Londres, 17 de novembre del 1558), fou reina d'Anglaterra i d'Irlanda des del 1553 i reina consort de les corones de Castella i d'Aragó com esposa de Felip II de Castella des del 1556 fins a la seva mort.
Contrareforma і Maria I d'Anglaterra · Felip II de Castella і Maria I d'Anglaterra ·
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Contrareforma і Països Baixos · Felip II de Castella і Països Baixos ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Contrareforma і Papa · Felip II de Castella і Papa ·
Papa Pau IV
Pau IV (Carpiglia Irpina, 28 de juny de 1476 – † Roma, 18 d'agost de 1559) va ser Papa de l'Església Catòlica Romana des de 1555 al 1559.
Contrareforma і Papa Pau IV · Felip II de Castella і Papa Pau IV ·
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Contrareforma і Protestantisme · Felip II de Castella і Protestantisme ·
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Contrareforma і República de Venècia · Felip II de Castella і República de Venècia ·
Santa Lliga de París
Retrat d'Enric I de Guisa, tercer duc de Guisa, cap al 1588, líder de la Santa Lliga durant les Guerres de religió de França. Museu Carnavalet, París La Santa Lliga de París, també anomenada Santa Lliga, Lliga Catòlica o La Lliga (en francès: Ligue Catholique, Sainte Ligue o Sainte Union) va ser un moviment polític armat de caràcter catòlic creat a França a 1576 per Enric de Guisa, Duc de Guisa per oposar-se per la força a hugonots, protestants i a la Casa de Borbó durant les Guerres de religió a França.
Contrareforma і Santa Lliga de París · Felip II de Castella і Santa Lliga de París ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Contrareforma і Felip II de Castella
- Què tenen en comú Contrareforma і Felip II de Castella
- Semblances entre Contrareforma і Felip II de Castella
Comparació entre Contrareforma і Felip II de Castella
Contrareforma té 323 relacions, mentre que Felip II de Castella té 266. Com que tenen en comú 21, l'índex de Jaccard és 3.57% = 21 / (323 + 266).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Contrareforma і Felip II de Castella. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: