117 les relacions: Anarquisme social, Articles de la Confederació, Àlaba, Biscaia, Brasil, Cercle Daurat (confederació), Colòmbia, Comerç internacional, Comunitat, Confederació Argentina, Confederació de l'Equador, Confederació de Polònia i Lituània, Confederació del Perú i Bolívia, Confederació Democràtica del Kurdistan, Confederació General del Treball, Confederació Nacional del Treball, Confederalisme democràtic, Constitució, Corona d'Aragó, Democràcia directa, Descentralització, Dinamarca, Duc, Egipte, El Salvador, Estat sobirà, Estats Confederats d'Amèrica, Estats Units d'Amèrica, Federació, Gàmbia, Ghana, Govern, Guatemala, Guinea, Guipúscoa, Hondures, Imperi Austrohongarès, Interdependència, Iraq, Jordània, Líbia, Lituània, Lliga Hanseàtica, Llista de monarques de Polònia, Mali, Moneda, Murray Bookchin, Navarra, Nicaragua, Noruega, ..., Política, Powhatan (grup humà), Províncies Unides, Regne de Dinamarca i Noruega, República, República Àrab Unida, Responsabilitat, Sèrbia i Montenegro, Síria, Secessió, Senegal, Senegàmbia, Sobirania, Suècia, Suïssa, Tercera Guerra Carlina, Tractat internacional, Tunísia, Unió de Kalmar, Unió entre Suècia i Noruega, Unió personal, 1137, 1291, 1397, 1447, 1492, 1501, 1523, 1536, 1569, 1581, 1641, 1643, 1649, 1684, 1716, 1781, 1789, 1795, 1810, 1814, 1816, 1824, 1835, 1836, 1839, 1842, 1844, 1848, 1860, 1861, 1865, 1867, 1870, 1872, 1876, 1905, 1958, 1961, 1963, 1972, 1974, 1982, 1989, 1995, 2003, 2006. Ampliar l'índex (67 més) »
Anarquisme social
L'anarquisme social (de vegades referit com l'anarquisme socialistaOstergaard, Geoffrey. "Anarchism". The Blackwell Dictionary of Modern Social Thought. Blackwell Publishing. p. 14.) és generalment considerada com una branca de l'anarquisme que veu la llibertat individual com a dependent de l'ajuda mútua.
Nou!!: Confederació і Anarquisme social · Veure més »
Articles de la Confederació
Els Articles de la ConfederacióEls Articles de la Confederació i Unió Perpètua, coneguts simplement com els Articles de la Confederació van constituir el primer document de govern dels Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Confederació і Articles de la Confederació · Veure més »
Àlaba
Situació d'Àlaba al conjunt d'Euskal Herria. Àlaba (en basc, Araba; en castellà, Álava; oficials tots dos topònims) és una província del País Basc i un lurralde (territori històric) del País Basc.
Nou!!: Confederació і Àlaba · Veure més »
Biscaia
Situació de Biscaia al conjunt d'Euskal Herria. Biscaia (en basc i oficialment Bizkaia, en castellà Vizcaya) és la província més poblada de la Comunitat Autònoma Basca i un dels set territoris (lurraldeak) del País Basc.
Nou!!: Confederació і Biscaia · Veure més »
Brasil
El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.
Nou!!: Confederació і Brasil · Veure més »
Cercle Daurat (confederació)
Mapa del ''Cercle Daurat'' amb les seves possibles subdivisions. La resta dels Estats Units és de color verd clar / pàl·lid perquè els Cavallers del Cercle Daurat inicialment havien previst que els Estats Units prenguessin aquestes zones El Cercle Daurat (en anglès Golden Circle) va ser una proposta no realitzada de la dècada del 1850 dels Cavallers del Cercle Daurat per ampliar el nombre d'estats esclavistes.
Nou!!: Confederació і Cercle Daurat (confederació) · Veure més »
Colòmbia
Colòmbia —o la República de Colòmbia— és un estat de l'Amèrica del Sud.
Nou!!: Confederació і Colòmbia · Veure més »
Comerç internacional
El comerç internacional és l'intercanvi de béns i serveis a través de les fronteres o territoris internacionals.
Nou!!: Confederació і Comerç internacional · Veure més »
Comunitat
Un exemple de comunitat n'és la comunitat Wikipedia Una comunitat és un grup de persones que viuen en interacció en un lloc comú, podent estar-hi presents i comuns alguns interessos, creences, recursos naturals, preferències, necessitats, riscos o una sèrie d'altres condicions que afecten a la identitat dels participants i el seu grau de cohesió.
Nou!!: Confederació і Comunitat · Veure més »
Confederació Argentina
Confederació Argentina és un dels noms oficials de l'Argentina d'acord amb el que estableix l'article 35 de la Constitució de la Nació Argentina, junt amb el de República Argentina i Províncies Unides del Riu de la Plata.
Nou!!: Confederació і Confederació Argentina · Veure més »
Confederació de l'Equador
La Confederació de l'Equador va ser un moviment revolucionari de caràcter republicà i independentista que va esclatar el 2 de juliol de 1824 a Pernambuco, estenent-se a altres províncies del nord-est del Brasil.
Nou!!: Confederació і Confederació de l'Equador · Veure més »
Confederació de Polònia i Lituània
La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.
Nou!!: Confederació і Confederació de Polònia i Lituània · Veure més »
Confederació del Perú i Bolívia
La Confederació del Perú i Bolívia (en castellà i oficialment, Confederación Perú-Boliviana) va ser un estat independent format per la coalició igualitària de tres estats, dos dels quals van tenir una breu existència: l'estat Nord-peruà, l'estat Sud-peruà i l'estat de Bolívia (el qual al seu torn era una república) sota el comandament suprem del General Andrés de Santa Cruz, un dels vencedors de la batalla d'Ayacucho.
Nou!!: Confederació і Confederació del Perú i Bolívia · Veure més »
Confederació Democràtica del Kurdistan
La Confederació Democràtica del Kurdistan (kurd: Koma Civakên Kurdistan, KCK) és una organització política kurda compromesa amb la implementació de la ideologia del confederalisme democràtic d'Abdullah Öcalan.
Nou!!: Confederació і Confederació Democràtica del Kurdistan · Veure més »
Confederació General del Treball
Manifestació de la CGT en Madrid. Manifestació de la CGT en València. La Confederació General del Treball (CGT) és una organització sindical espanyola d'orientació anarcosindicalista creada l'any 1979 com a conseqüència d'un procés judicial entre dues faccions de la CNT.
Nou!!: Confederació і Confederació General del Treball · Veure més »
Confederació Nacional del Treball
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.
Nou!!: Confederació і Confederació Nacional del Treball · Veure més »
Confederalisme democràtic
KCK, tot i que és freqüentment utilitzada per confederalistes democràtics. El confederalisme democrátic (també conegut com comunalisme kurd o apoisme) és una ideologia teoritzada pel líder del PKK, Abdulà Öcalan (també conegut com Apo).
Nou!!: Confederació і Confederalisme democràtic · Veure més »
Constitució
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.
Nou!!: Confederació і Constitució · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Confederació і Corona d'Aragó · Veure més »
Democràcia directa
Democràcia directa al Cantó de Glarus (Suïssa): a mà alçada, es reuneix tota la població censada electoral i pren les decisions directes de govern (2009). La democràcia directa és una forma de democràcia en la qual els ciutadans participen directament en el procés de presa de decisions polítiques.
Nou!!: Confederació і Democràcia directa · Veure més »
Descentralització
La descentralització és la transferència d'una part de la competència de l'administració central organització estatal unitària a entitats amb personalitat pública d'àmbit geogràfic més reduït o d'especialització funcional.
Nou!!: Confederació і Descentralització · Veure més »
Dinamarca
Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.
Nou!!: Confederació і Dinamarca · Veure més »
Duc
Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.
Nou!!: Confederació і Duc · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Confederació і Egipte · Veure més »
El Salvador
El Salvador, oficialment República d'El Salvador és una república de l'Amèrica central que limita a l'oest amb Guatemala, al nord i a l'est amb Hondures i al sud amb l'oceà Pacífic.
Nou!!: Confederació і El Salvador · Veure més »
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Nou!!: Confederació і Estat sobirà · Veure més »
Estats Confederats d'Amèrica
Els Estats Confederats d'Amèrica (en anglès: Confederate States of America) (també coneguts com la Confederació, en oposició a la "Unió", que representen els Estats Units d'Amèrica) van ser l'entitat política que es va formar el 4 de febrer, 1861 per 6 estats esclavistes del sud dels Estats Units (Carolina del Sud, Mississipi, Florida, Alabama, Geòrgia, i Louisiana).
Nou!!: Confederació і Estats Confederats d'Amèrica · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Confederació і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Federació
Mapa que mostra els estats federatsUna federació (del llatí fœdus, "pacte"), sovint també anomenat estat federal, és una unió d'un nombre específic d'estats o regions parcialment autònomes unides per un govern central ("federal").
Nou!!: Confederació і Federació · Veure més »
Gàmbia
Gàmbia, oficialment República de Gàmbia, és una república de l'Àfrica occidental, voltada completament pel Senegal excepte a l'oest, en què l'estuari del riu Gàmbia toca l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Confederació і Gàmbia · Veure més »
Ghana
Ghana és una república de l'Àfrica occidental.
Nou!!: Confederació і Ghana · Veure més »
Govern
Un govern és un cos o un ens que té l'autoritat i la potestat administrativa per a fer i el poder per a executar les lleis dintre d'un grup o organització civil, corporativa, religiosa o acadèmica.
Nou!!: Confederació і Govern · Veure més »
Guatemala
Guatemala és una república de l'Amèrica Central que afronta al nord i a l'oest amb Mèxic, al nord-est amb Belize i amb el mar Carib a través de la badia d'Amatique (al golf d'Hondures), al sud-est amb Hondures i El Salvador, i al sud amb l'oceà Pacífic.
Nou!!: Confederació і Guatemala · Veure més »
Guinea
Guinea, oficialment República de Guinea és una república de l'Àfrica nord-occidental, també coneguda com a Guinea Conakry per diferenciar-la dels altres dos estats homònims: Guinea Bissau i Guinea Equatorial.
Nou!!: Confederació і Guinea · Veure més »
Guipúscoa
Situació de Guipúscoa al conjunt d'Euskal Herria. Guipúscoa (en basc i únic topònim oficial Gipuzkoa i en castellà Guipúzcoa) és una província de la Comunitat autònoma del País Basc i alhora un territori del País Basc, sent la seva capital Sant Sebastià.
Nou!!: Confederació і Guipúscoa · Veure més »
Hondures
Hondures és una república de l'Amèrica Central que afronta a l'oest amb Guatemala i El Salvador, al sud amb Nicaragua i l'oceà Pacífic i al nord amb el golf d'Hondures i el mar Carib.
Nou!!: Confederació і Hondures · Veure més »
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Nou!!: Confederació і Imperi Austrohongarès · Veure més »
Interdependència
La interdependència és la dinàmica de ser mútuament responsable i de compartir un conjunt comú de principis amb altres.
Nou!!: Confederació і Interdependència · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Confederació і Iraq · Veure més »
Jordània
Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.
Nou!!: Confederació і Jordània · Veure més »
Líbia
Líbia, també coneguda com a Estat de Líbia, és una república del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Confederació і Líbia · Veure més »
Lituània
Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.
Nou!!: Confederació і Lituània · Veure més »
Lliga Hanseàtica
La Lliga Hanseàtica, Hansa alemanya o en llatí Hansa Teutonica era un gremi més o menys solt de comerciants de ciutats de la costa del mar del Nord i Bàltic des de Bruges al oest i Königsberg a l'est alemanys al mar Bàltic, amb dependències fins als països escandinaus i Anglaterra.
Nou!!: Confederació і Lliga Hanseàtica · Veure més »
Llista de monarques de Polònia
Polònia ha estat dirigida per ducs (v.962 - 1025, 1032 - 1076, 1079 - 1295, 1296 - 1300 i 1306 - 1320) i dels reis (1025 - 1032, 1076 - 1079, 1295 - 1296, 1300 - 1305 i 1320 - 1795).
Nou!!: Confederació і Llista de monarques de Polònia · Veure més »
Mali
Mali és un estat de l'Àfrica Occidental que limita amb Mauritània i Algèria al nord, amb el Níger a l'est, amb Burkina Faso, Costa d'Ivori i Guinea al sud i amb el Senegal i Mauritània a l'oest.
Nou!!: Confederació і Mali · Veure més »
Moneda
Monedes i bitllets, les dues formes més comunes de '''moneda''' La moneda o unitat monetària d'un estat és una unitat de canvi que facilita la transferència de béns i serveis.
Nou!!: Confederació і Moneda · Veure més »
Murray Bookchin
Murray Bookchin (Nova York, 14 de gener del 1921 - Burlington, Vermont, 30 de juliol del 2006) fou un autor, orador i teòric polític anarquista i socialista llibertari estatunidenc.
Nou!!: Confederació і Murray Bookchin · Veure més »
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Nou!!: Confederació і Navarra · Veure més »
Nicaragua
La República de Nicaragua és un país de l'Amèrica Central que limita el nord-oest amb Hondures, al sud amb Costa Rica, a l'oest amb l'oceà Pacífic i a l'est amb el mar Carib.
Nou!!: Confederació і Nicaragua · Veure més »
Noruega
Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.
Nou!!: Confederació і Noruega · Veure més »
Política
La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.
Nou!!: Confederació і Política · Veure més »
Powhatan (grup humà)
Distribució del poble Powhatan Bandera dels Renape Powhatan Els powhatan eren una confederació de pobles de llengua algonquina fundada poc abans de l'arribada dels europeus a Virgínia, també anomenada pamunkey, que vol dir "turó inclinat".
Nou!!: Confederació і Powhatan (grup humà) · Veure més »
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Nou!!: Confederació і Províncies Unides · Veure més »
Regne de Dinamarca i Noruega
El Regne de Noruega i Dinamarca o Dinamarca-Noruega (danès i noruec: Danmark-Norge, Dänemark–Norwegen) és el nom historiogràfic per la desapareguda entitat política formada pels regnes de Dinamarca i Noruega, incloent-hi les dependències originalment noruegues d'Islàndia, Groenlàndia i les illes Fèroe.
Nou!!: Confederació і Regne de Dinamarca i Noruega · Veure més »
República
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.
Nou!!: Confederació і República · Veure més »
República Àrab Unida
La República Àrab Unida va ser un estat àrab independent, producte de la unió temporal entre Egipte i Síria entre 1958 i 1961.
Nou!!: Confederació і República Àrab Unida · Veure més »
Responsabilitat
La paraula responsabilitat prové del llatí responsum, que és una forma llatina del verb respondre.
Nou!!: Confederació і Responsabilitat · Veure més »
Sèrbia i Montenegro
Sèrbia i Montenegro era un estat del sud-est d'Europa.
Nou!!: Confederació і Sèrbia i Montenegro · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Confederació і Síria · Veure més »
Secessió
Una secessió és l'acte de retirar-se d'una organització, unió o entitat política.
Nou!!: Confederació і Secessió · Veure més »
Senegal
La República del Senegal és un estat al sud del riu Senegal, a l'Àfrica occidental.
Nou!!: Confederació і Senegal · Veure més »
Senegàmbia
Senegàmbia (oficialment la Confederació de la Senegàmbia) fou una confederació formada pels estats africans del Senegal i Gàmbia.
Nou!!: Confederació і Senegàmbia · Veure més »
Sobirania
La sobirania (també anomenada sobiranitat o sobiranesa) és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.
Nou!!: Confederació і Sobirania · Veure més »
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Nou!!: Confederació і Suècia · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: Confederació і Suïssa · Veure més »
Tercera Guerra Carlina
La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.
Nou!!: Confederació і Tercera Guerra Carlina · Veure més »
Tractat internacional
Un tractat internacional és qualsevol acord entre dos o més estats sobirans (o altres subjectes de dret internacional), sotmès al dret internacional i que crea una obligació jurídica per a aquests.
Nou!!: Confederació і Tractat internacional · Veure més »
Tunísia
Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.
Nou!!: Confederació і Tunísia · Veure més »
Unió de Kalmar
La Unió de Kalmar (danès, noruec i Kalmarunionen; finès: Kalmarin unioni; Unio Calmariensis) va ser una unió escandinava entre els regnes de Dinamarca, Noruega i Suècia que es va formar l'any 1397 i va durar fins al 6 de juny de 1523.
Nou!!: Confederació і Unió de Kalmar · Veure més »
Unió entre Suècia i Noruega
La Unió entre Suècia i Noruega va ser la unió personal dels regnes de Suècia i Noruega entre 1814 i 1905.
Nou!!: Confederació і Unió entre Suècia i Noruega · Veure més »
Unió personal
Una unió personal és una situació política on una persona és al mateix temps el sobirà de dues o més terres (comtats, ducats, regnes…), per la casualitat de casaments, heretatges i altres peripècies de les cases reials.
Nou!!: Confederació і Unió personal · Veure més »
1137
;Països Catalans.
Nou!!: Confederació і 1137 · Veure més »
1291
Sense descripció.
Nou!!: Confederació і 1291 · Veure més »
1397
Sense descripció.
Nou!!: Confederació і 1397 · Veure més »
1447
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Confederació і 1447 · Veure més »
1492
;Països Catalans.
Nou!!: Confederació і 1492 · Veure més »
1501
Sense descripció.
Nou!!: Confederació і 1501 · Veure més »
1523
El 1523 (MDXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Confederació і 1523 · Veure més »
1536
Sense descripció.
Nou!!: Confederació і 1536 · Veure més »
1569
Sense descripció.
Nou!!: Confederació і 1569 · Veure més »
1581
Sense descripció.
Nou!!: Confederació і 1581 · Veure més »
1641
;Països Catalans.
Nou!!: Confederació і 1641 · Veure més »
1643
;Països Catalans.
Nou!!: Confederació і 1643 · Veure més »
1649
Sense descripció.
Nou!!: Confederació і 1649 · Veure més »
1684
;Països Catalans.
Nou!!: Confederació і 1684 · Veure més »
1716
;Països Catalans.
Nou!!: Confederació і 1716 · Veure més »
1781
Sense descripció.
Nou!!: Confederació і 1781 · Veure més »
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Nou!!: Confederació і 1789 · Veure més »
1795
;Països Catalans.
Nou!!: Confederació і 1795 · Veure més »
1810
;Països Catalans.
Nou!!: Confederació і 1810 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Confederació і 1814 · Veure més »
1816
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Nou!!: Confederació і 1816 · Veure més »
1824
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Confederació і 1824 · Veure més »
1835
;Països Catalans.
Nou!!: Confederació і 1835 · Veure més »
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Nou!!: Confederació і 1836 · Veure més »
1839
;Països Catalans.
Nou!!: Confederació і 1839 · Veure més »
1842
;Països Catalans: Espartero a Barcelona.
Nou!!: Confederació і 1842 · Veure més »
1844
;Països Catalans.
Nou!!: Confederació і 1844 · Veure més »
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Nou!!: Confederació і 1848 · Veure més »
1860
;Països Catalans.
Nou!!: Confederació і 1860 · Veure més »
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Nou!!: Confederació і 1861 · Veure més »
1865
Països Catalans.
Nou!!: Confederació і 1865 · Veure més »
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Nou!!: Confederació і 1867 · Veure més »
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Nou!!: Confederació і 1870 · Veure més »
1872
;Països Catalans.
Nou!!: Confederació і 1872 · Veure més »
1876
;Països Catalans.
Nou!!: Confederació і 1876 · Veure més »
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Nou!!: Confederació і 1905 · Veure més »
1958
1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.
Nou!!: Confederació і 1958 · Veure més »
1961
;Països Catalans.
Nou!!: Confederació і 1961 · Veure més »
1963
Sense descripció.
Nou!!: Confederació і 1963 · Veure més »
1972
1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).
Nou!!: Confederació і 1972 · Veure més »
1974
;Països Catalans.
Nou!!: Confederació і 1974 · Veure més »
1982
1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.
Nou!!: Confederació і 1982 · Veure més »
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Confederació і 1989 · Veure més »
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Nou!!: Confederació і 1995 · Veure més »
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Confederació і 2003 · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Confederació і 2006 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Confederació d'estats, Confederal, Confederalisme, Estat confederat.