Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Comtat de Pallars і Comtats catalans
Comtat de Pallars і Comtats catalans tenen 22 coses en comú (en Uniopèdia): Berenguer de Tolosa, Bernat de Septimània, Bisbat d'Urgell, Carlemany, Carles el Calb, Catolicisme, Codi de Recesvint, Comtat d'Urgell, Comtat de Cerdanya, Comtat de Nimes, Comtat de Ribagorça, Conquesta carolíngia d'Hispània, Dinastia carolíngia, Francs, Gòtia, Guifré el Pilós, Lluís el Pietós, Marca Hispànica, Pirineus, Regne de Toledo, Sunifred I d'Urgell-Cerdanya, Visigots.
Berenguer de Tolosa
Berenguer I, conegut com a Berenguer de Tolosa, dit el Savi, (790 a Girona - 835) fou comte de Tolosa (816-835), comte de Pallars i Ribagorça (816-833), comte de Rosselló i Empúries (832-834) i comte de Barcelona, Girona i Besalú (832-835).
Berenguer de Tolosa і Comtat de Pallars · Berenguer de Tolosa і Comtats catalans ·
Bernat de Septimània
Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).
Bernat de Septimània і Comtat de Pallars · Bernat de Septimània і Comtats catalans ·
Bisbat d'Urgell
El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.
Bisbat d'Urgell і Comtat de Pallars · Bisbat d'Urgell і Comtats catalans ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Comtat de Pallars · Carlemany і Comtats catalans ·
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Carles el Calb і Comtat de Pallars · Carles el Calb і Comtats catalans ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Catolicisme і Comtat de Pallars · Catolicisme і Comtats catalans ·
Codi de Recesvint
El Codi de Recesvint (conegut també com a Llibre Jutge, Liber Iudiciorum, Liber Iudicum, Fori Iudicum, Codes Legum, Liber Gothorum i Lex Visigothorum) fou una compilació de lleis feta en temps del rei Recesvint.
Codi de Recesvint і Comtat de Pallars · Codi de Recesvint і Comtats catalans ·
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Comtat d'Urgell і Comtat de Pallars · Comtat d'Urgell і Comtats catalans ·
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Cerdanya і Comtat de Pallars · Comtat de Cerdanya і Comtats catalans ·
Comtat de Nimes
El comtat de Nimes fou una jurisdicció feudal d'Occitània, sorgida després del 754 quan la ciutat de Nimes va passar als carolingis.
Comtat de Nimes і Comtat de Pallars · Comtat de Nimes і Comtats catalans ·
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Pallars і Comtat de Ribagorça · Comtat de Ribagorça і Comtats catalans ·
Conquesta carolíngia d'Hispània
La conquesta carolíngia d'Hispània constitueix un dels primers episodis de l'anomenada Reconquesta, durant la qual diversos regnes cristians emprengueren la conquesta de l'Àndalus.
Comtat de Pallars і Conquesta carolíngia d'Hispània · Comtats catalans і Conquesta carolíngia d'Hispània ·
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Comtat de Pallars і Dinastia carolíngia · Comtats catalans і Dinastia carolíngia ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Comtat de Pallars і Francs · Comtats catalans і Francs ·
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Comtat de Pallars і Gòtia · Comtats catalans і Gòtia ·
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Comtat de Pallars і Guifré el Pilós · Comtats catalans і Guifré el Pilós ·
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Comtat de Pallars і Lluís el Pietós · Comtats catalans і Lluís el Pietós ·
Marca Hispànica
La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.
Comtat de Pallars і Marca Hispànica · Comtats catalans і Marca Hispànica ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Comtat de Pallars і Pirineus · Comtats catalans і Pirineus ·
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Comtat de Pallars і Regne de Toledo · Comtats catalans і Regne de Toledo ·
Sunifred I d'Urgell-Cerdanya
Sunifred I (Girona, 805 - 848) fou comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848), de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848); i comte de Conflent durant un breu període abans del 848.
Comtat de Pallars і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya · Comtats catalans і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya ·
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Comtat de Pallars і Visigots · Comtats catalans і Visigots ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Comtat de Pallars і Comtats catalans
- Què tenen en comú Comtat de Pallars і Comtats catalans
- Semblances entre Comtat de Pallars і Comtats catalans
Comparació entre Comtat de Pallars і Comtats catalans
Comtat de Pallars té 137 relacions, mentre que Comtats catalans té 181. Com que tenen en comú 22, l'índex de Jaccard és 6.92% = 22 / (137 + 181).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Comtat de Pallars і Comtats catalans. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
