82 les relacions: Alexandre VI, Alfons IV de Ribagorça, Arcàngel Gabriel, Arquitectura gòtica, Bartomeu apòstol, Basílica de Santa Maria del Popolo, Butlla, Catedral de València, Col·legiata, Convent de Santa Clara de Gandia, Copenhaguen, Cor (arquitectura), Costat de l'Epístola i costat de l'Evangeli, Damià Forment, Ducat de Gandia, Família Borja, Gandia, Gòtic català, Jaume el Major, Joan Borja i Catanei, Joan Evangelista, José Esteve Edo, Llec, Llotja de la Seda, Lluc (evangelista), Mainell, María Enríquez y de Luna, Mateu apòstol, Metre, Miquel (arcàngel), Monestir de la Trinitat, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Nau (arquitectura), Neoclassicisme, Orde del Cister, País Valencià, Paolo de San Leocadio, Pau de Tars, Pere Comte, Pere Llobet, Pere Lluís de Borja, Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, Renaixement, Roma, Rosassa, Safor, Sala capitular, Sant Jeroni de Cotalba, Sant Pere, Timpà (arquitectura), ..., Vicent Marzo, 1387, 1490, 1498, 1499, 1500, 1507, 1756, 1766, 1783, 1796, 1836, 1911, 1931, 1936, 1941, 1946, 1959, 1968, 1972, 1982, 1993, 1995, 1999, 2 d'agost, 2002, 2003, 2008, 2009, 26 d'octubre, 6 de juny, 7 de febrer. Ampliar l'índex (32 més) »
Alexandre VI
Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Alexandre VI · Veure més »
Alfons IV de Ribagorça
Escut d'Armes de Alfons IV de Ribagorça Alfons IV de Ribagorça, dit el Vell (1332-1412), també conegut com a Alfons d'Aragó i Foix o Alfons de Gandia, fou marquès de Villena i comte de Ribagorça (1381-1412), senyor de Gandia (1359-1399) i després duc de Gandia (1399-1412) i comte de Dénia.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Alfons IV de Ribagorça · Veure més »
Arcàngel Gabriel
Larcàngel Gabriel és un dels set arcàngels, el rang superior en l'escala dels àngels, que apareix esmentat al Llibre de Daniel (capítols 8 i 9), a l'Evangeli segons Lluc (capítol 1, versets 9 i 26) i a l'Alcorà, on se l'anomena Jibril.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Arcàngel Gabriel · Veure més »
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Arquitectura gòtica · Veure més »
Bartomeu apòstol
Segons el Nou Testament, Bartomeu (Canà, Galilea, s. I aC? — Albanòpolis, Armènia, s. I dC) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Bartomeu apòstol · Veure més »
Basílica de Santa Maria del Popolo
Part frontal de la basílica. Interior de la basílica. El Duomo. La Basílica de Santa Maria del Popolo és una església de Roma, Itàlia de l'Orde de Sant Agustí.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Basílica de Santa Maria del Popolo · Veure més »
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Butlla · Veure més »
Catedral de València
La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Catedral de València · Veure més »
Col·legiata
Una col·legiata és una església no episcopal que té capítol de canonges i en què se celebren els oficis com a les catedrals.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Col·legiata · Veure més »
Convent de Santa Clara de Gandia
El Convent de Santa Clara és un convent de clausura situat a la ciutat valenciana de Gandia (La Safor).
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Convent de Santa Clara de Gandia · Veure més »
Copenhaguen
Copenhaguen (København en danès) és la capital i la ciutat més gran de Dinamarca.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Copenhaguen · Veure més »
Cor (arquitectura)
Detall del cor de la Catedral de Barcelona Ressaltat el cor El cor, en arquitectura, és la part d'una església o catedral reservada a la comunitat de religiosos que hi estan adscrits i des d'on participen en la missa i els oficis divins.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Cor (arquitectura) · Veure més »
Costat de l'Epístola i costat de l'Evangeli
En una església el costat de l'Epístola és el costat dret des del punt de vista dels fidels, mirant cap a l'altar, i el costat de l'Evangeli és el costat esquerre.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Costat de l'Epístola i costat de l'Evangeli · Veure més »
Damià Forment
Damià Forment (València, entre 1475 i 1480 - Santo Domingo de la Calzada, Logronyo, 22 de desembre de 1540) fou un escultor valencià.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Damià Forment · Veure més »
Ducat de Gandia
El Ducat de Gandia és un títol nobiliari creat per Martí l'Humà a partir del Senyoriu de Gandia i concedit a Alfons d'Aragó i Foix (el Vell) en 1399, amb Gandia com a centre del ducat.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Ducat de Gandia · Veure més »
Família Borja
Els Borja foren una família noble valenciana radicada a la localitat aragonesa de Borja i establerta a Xàtiva.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Família Borja · Veure més »
Gandia
Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Gandia · Veure més »
Gòtic català
XV a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya El gòtic català és l'art gòtic desenvolupat a Catalunya.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Gòtic català · Veure més »
Jaume el Major
Jaume conegut com a Jaume el Major (Betsaida, Galilea ? - Jerusalem, v.44 dC), segons el Nou Testament, fou un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Jaume el Major · Veure més »
Joan Borja i Catanei
Joan de Borja i Catanei (Roma, 1476? - 1497).
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Joan Borja i Catanei · Veure més »
Joan Evangelista
Joan Evangelista (també Joan el Teòleg o Joan el Diví (Εὐαγγελιστής Ἰωάννης) és el presumpte autor de l'Evangeli de Joan, i, segurament, d'altres escrits com els anomenats Escrits Joànics del Nou Testament: les tres Epístoles de Joan i, segons alguns, de l'Apocalipsi. L'autoria d'aquestes obres ha estat molt debatuda (i ho ha estat d'ençà de ben bé l'any 200 dC), i ni tan sols es va acordar que l'anomenat "Evangeli de Joan" fos escrit per un individu de nom "Joan" (Ἰωάννης o יוחנן) No obstant això, la noció de "Joan l'Evangelista" existeix, i en general es considera com la mateixa persona que l'apòstol Joan.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Joan Evangelista · Veure més »
José Esteve Edo
José Esteve Edo va ser un escultor valencià (València, 3 de març de 1917 - ValènciaValència, 2 de novembre de 2015) membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València des de 1979.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і José Esteve Edo · Veure més »
Llec
El Llec és un riu de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord, que neix en el terme d'Estoer, travessa totalment de sud a nord, i discorre pel d'Espirà de Conflent abans d'abocar-se en el Lentillà en el límit d'aquest darrer terme amb el de Finestret.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Llec · Veure més »
Llotja de la Seda
La Llotja de la Seda, Llotja de València o Llotja de Mercaders és un edifici civil d'estil gòtic valencià tardà, situat a la plaça del Mercat, número 31, de València, davant l'església de Sant Joan del Mercat i del Mercat Central, al centre històric de la ciutat.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Llotja de la Seda · Veure més »
Lluc (evangelista)
Lluc l'Evangelista fou deixeble de Pau de Tars i autor de l'Evangeli segons Lluc i dels Fets dels Apòstols, escrits tots dos als voltants de l'any 70.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Lluc (evangelista) · Veure més »
Mainell
Un mainellFULLANA, M. Diccionari de l'art i els oficis de la construcció 5a ed.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Mainell · Veure més »
María Enríquez y de Luna
Monument a Maria Enríquez a Gandia Maria Enríquez y de Luna (1474 - Gandia, 1539) fou duquessa regent del ducat de Gandia (1497-1511).
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і María Enríquez y de Luna · Veure més »
Mateu apòstol
Segons el Nou Testament, Mateu (llatí: Matthaeus -aei; grec: Ματθαῖος -ίου. Galilea, s. I aC - Etiòpia o Hieràpolis, s. I) fou un Apòstol de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Mateu apòstol · Veure més »
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Metre · Veure més »
Miquel (arcàngel)
Miquel Arcàngel (de l'hebreu: מיכאל, Micha'el o Mīχāˈʔēl que vol dir: Qui com Déu?) és, segons la tradició cristiana i jueva, un arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Miquel (arcàngel) · Veure més »
Monestir de la Trinitat
El Monestir de la Trinitat o també el Reial Monestir de la Santíssima Trinitat està situat a la vora del riu Túria al seu pas per la ciutat de València, l'Horta, al País Valencià.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Monestir de la Trinitat · Veure més »
Museu Nacional d'Art de Catalunya
El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Museu Nacional d'Art de Catalunya · Veure més »
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Nau (arquitectura) · Veure més »
Neoclassicisme
Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Neoclassicisme · Veure més »
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Orde del Cister · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і País Valencià · Veure més »
Paolo de San Leocadio
Paolo de San Leocadio (Reggio Emilia, 10 de setembre de 1447 – València cap al 1520) fou un pintor renaixentista italià d'origen i valencià d'adopció considerat com un dels primers pintors que va portar el Quattrocento a la península Ibèrica.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Paolo de San Leocadio · Veure més »
Pau de Tars
Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Pau de Tars · Veure més »
Pere Comte
Pere Comte o Pere Compte (Girona, - València, 1506) va ser un arquitecte català, mestre d'obres d'alguns dels millors edificis gòtics de la ciutat de València, on estigué actiu de 1454 a 1506.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Pere Comte · Veure més »
Pere Llobet
Llotja de Mar de Barcelona. Saló de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona. Pere Llobet (Barcelona,? - Segle XIV) mestre d'obres català.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Pere Llobet · Veure més »
Pere Lluís de Borja
Pere Lluís de Borja (Roma 1462 - Civitavecchia 1488).
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Pere Lluís de Borja · Veure més »
Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles
La Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles és una institució cultural pública situada a València.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Renaixement · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Roma · Veure més »
Rosassa
La rosassa, rosetó, rosó,DCVB rosa o O és un element ornamental, majoritàriament, a les catedrals durant el període gòtic.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Rosassa · Veure més »
Safor
Castell de Marinyén La Safor és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Gandia.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Safor · Veure més »
Sala capitular
'''Sala capitular''' de la catedral de Canterbury La sala capitular o aula capitular és l'estança d'un monestir construïda generalment a l'ala est del claustre.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Sala capitular · Veure més »
Sant Jeroni de Cotalba
Claustre i escala gòtic flamíger, junt a la sala capitular Sarcòfag dels fills d'Alfons el Vell Jardins romàntics del monestir, de principis del s. XX El Reial monestir de Sant Jeroni de Cotalba és un monestir fundat pel duc reial de Gandia Alfons el Vell en l'any 1388 i va acollir la primera comunitat jerònima de l'antiga corona d'Aragó.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Sant Jeroni de Cotalba · Veure més »
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Sant Pere · Veure més »
Timpà (arquitectura)
1.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Timpà (arquitectura) · Veure més »
Vicent Marzo
Vicent Marzo (València 1763 - 1824) fou un arquitecte valencià de l'època neoclàssica.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Vicent Marzo · Veure més »
1387
;Països Catalans.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і 1387 · Veure més »
1490
Països Catalans.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і 1490 · Veure més »
1498
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і 1498 · Veure més »
1499
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і 1499 · Veure més »
1500
Sense descripció.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і 1500 · Veure més »
1507
Sense descripció.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і 1507 · Veure més »
1756
;Països Catalans.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і 1756 · Veure més »
1766
;Països Catalans.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і 1766 · Veure més »
1783
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і 1783 · Veure més »
1796
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і 1796 · Veure més »
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і 1836 · Veure més »
1911
;Països Catalans.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і 1911 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і 1931 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і 1936 · Veure més »
1941
;Països Catalans.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і 1941 · Veure més »
1946
;Països Catalans.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і 1946 · Veure més »
1959
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і 1959 · Veure més »
1968
1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і 1968 · Veure més »
1972
1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і 1972 · Veure més »
1982
1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і 1982 · Veure més »
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і 1993 · Veure més »
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і 1995 · Veure més »
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і 1999 · Veure més »
2 d'agost
El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і 2 d'agost · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і 2002 · Veure més »
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і 2003 · Veure més »
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і 2008 · Veure més »
2009
L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і 2009 · Veure més »
26 d'octubre
El 26 d'octubre és el dos-cents noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-centè en els anys de traspàs.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і 26 d'octubre · Veure més »
6 de juny
El 6 de juny és el cent cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і 6 de juny · Veure més »
7 de febrer
El 7 de febrer és el trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Col·legiata de Santa Maria de Gandia і 7 de febrer · Veure més »