Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Ciències econòmiques і Economia
Ciències econòmiques і Economia tenen 63 coses en comú (en Uniopèdia): Adam Smith, Anne Robert Jacques Turgot, Avantatge comparatiu, Capitalisme, Càlcul diferencial, Ciències econòmiques, Civilització, Comerç, Consum, Dacsa, David Ricardo, Demanda agregada, Dictadura del proletariat, Diner mercaderia, Econometria, Economia ambiental, Economia del desenvolupament, Economia Preclàssica, Edat antiga, El capital, Equació diferencial, Ernest Mandel, Escassetat, Escolàstica, Estat sobirà, Estats Units d'Amèrica, Europa Occidental, Feudalisme, França, François Quesnay, ..., Gran Bretanya, Història, Història econòmica, Inflació, Joc de suma nul·la, John Maynard Keynes, John Stuart Mill, Karl Marx, Keynesianisme, Laissez faire, Liberalisme clàssic, Lliure comerç, Macroeconomia, Marxisme, Mà invisible, Mercantilisme, Mercat, Milton Friedman, Nou Testament, Política fiscal, Política monetària, Producte interior brut, Programació lineal, Renaixement, Sector primari, Sector secundari, Sector terciari, Segona Guerra Mundial, Sistema econòmic, Socialisme, Teoria del valor treball, Tomàs d'Aquino, Treball productiu i improductiu. Ampliar l'índex (33 més) »
Adam Smith
Adam Smith (5 de juny de 1723 - 17 de juliol de 1790) fou un economista i filòsof escocès.
Adam Smith і Ciències econòmiques · Adam Smith і Economia ·
Anne Robert Jacques Turgot
Anne-Robert-Jacques Turgot, baró de Laune (París, 10 de maig de 1727 – 18 de març de 1781), sovint mencionat simplement com a Turgot, va ser un economista francès i estadista.
Anne Robert Jacques Turgot і Ciències econòmiques · Anne Robert Jacques Turgot і Economia ·
Avantatge comparatiu
El model de l'avantatge comparatiu és un dels conceptes bàsics que fonamenta la teoria del comerç internacional i mostra que els països tendeixen a especialitzar-se en la producció i exportació d'aquells béns que fabriquen amb un cost relativament més baix respecte a la resta del món, en els quals són comparativament més eficients que els altres.
Avantatge comparatiu і Ciències econòmiques · Avantatge comparatiu і Economia ·
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Capitalisme і Ciències econòmiques · Capitalisme і Economia ·
Càlcul diferencial
El càlcul diferencial és una branca de les matemàtiques que estudia com canvien les funcions quan les seves variables canvien.
Càlcul diferencial і Ciències econòmiques · Càlcul diferencial і Economia ·
Ciències econòmiques
Leconomia o les ciències econòmiques (del grec οίκος, 'casa', i νόμος, 'norma', per tant "administració de la llar") Harper, Douglas (2001).
Ciències econòmiques і Ciències econòmiques · Ciències econòmiques і Economia ·
Civilització
Les ruïnes de Machu Picchu, de la civilització inca El terme civilització té una gran varietat de significats relacionats amb la societat humana.
Ciències econòmiques і Civilització · Civilització і Economia ·
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Ciències econòmiques і Comerç · Comerç і Economia ·
Consum
Diners El consum és el fet de consumir béns i serveis amb l'objectiu de satisfer les necessitats o els desitjos dels consumidors, o per ser utilitzat en la producció per les empreses.
Ciències econòmiques і Consum · Consum і Economia ·
Dacsa
La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.
Ciències econòmiques і Dacsa · Dacsa і Economia ·
David Ricardo
David Ricardo (Londres, Anglaterra, 18 d'abril de 1772 — Gatcombe Park, Gloucestershire, 11 de setembre de 1823) fou un economista britànic.
Ciències econòmiques і David Ricardo · David Ricardo і Economia ·
Demanda agregada
En economia, la demanda agregada és la demanda total de béns i serveis en una economia (Y) en un moment donat i a un nivell de preus determinat.
Ciències econòmiques і Demanda agregada · Demanda agregada і Economia ·
Dictadura del proletariat
La Dictadura del proletariat (alemany Diktatur des Proletariats) és una forma de govern postulada pel marxisme com a instància de transició revolucionària entre el capitalisme i la societat comunista.
Ciències econòmiques і Dictadura del proletariat · Dictadura del proletariat і Economia ·
Diner mercaderia
Un ''okpoho'' o ''manella'', el diner mercaderia en l'Àfrica Occidental fins a la dècada de 1940. El diner mercaderia és el diner, en el qual el valor prové de la mercaderia de la qual es fa.
Ciències econòmiques і Diner mercaderia · Diner mercaderia і Economia ·
Econometria
L'econometria és el mesurament econòmic; una combinació de matemàtica econòmica, estadística i teoria econòmica.
Ciències econòmiques і Econometria · Econometria і Economia ·
Economia ambiental
Leconomia ambiental és la branca de l'economia que realitza estudis teòrics i empírics dels efectes de les polítiques ambientals de diferents regions i països del món.
Ciències econòmiques і Economia ambiental · Economia і Economia ambiental ·
Economia del desenvolupament
Leconomia del desenvolupament és la branca de la macroeconomia que estudia les causes del creixement econòmic a llarg termini, especialment en els països en vies de desenvolupament.
Ciències econòmiques і Economia del desenvolupament · Economia і Economia del desenvolupament ·
Economia Preclàssica
Durant el període preclàssic foren pocs individus i no pas grups els que s'enfocaren en el problema econòmic, aquests es poden agrupar en escoles que representen les respostes a l'organització econòmica d'Europa de llur temps.
Ciències econòmiques і Economia Preclàssica · Economia і Economia Preclàssica ·
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Ciències econòmiques і Edat antiga · Economia і Edat antiga ·
El capital
El capital.
Ciències econòmiques і El capital · Economia і El capital ·
Equació diferencial
En matemàtiques, una equació diferencial és una equació funcional entre una o diverses funcions desconegudes i les seves funcions derivades.
Ciències econòmiques і Equació diferencial · Economia і Equació diferencial ·
Ernest Mandel
Ernest Ezra Mandel també conegut amb els pseudònims dErnest Germain, Pierre Gousset, Henri Vallin, Walter (Frankfurt del Main, 1923 - Brussel·les, 1995) fou un economista i polític belga.
Ciències econòmiques і Ernest Mandel · Economia і Ernest Mandel ·
Escassetat
L'escassetat és un concepte fonamental en economia.
Ciències econòmiques і Escassetat · Economia і Escassetat ·
Escolàstica
XIV Lescolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per comprendre la revelació religiosa del cristianisme.
Ciències econòmiques і Escolàstica · Economia і Escolàstica ·
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Ciències econòmiques і Estat sobirà · Economia і Estat sobirà ·
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Ciències econòmiques і Estats Units d'Amèrica · Economia і Estats Units d'Amèrica ·
Europa Occidental
Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.
Ciències econòmiques і Europa Occidental · Economia і Europa Occidental ·
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Ciències econòmiques і Feudalisme · Economia і Feudalisme ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Ciències econòmiques і França · Economia і França ·
François Quesnay
François Quesnay (Méré (Yvelines), 4 de juny de 1694 - Versalles, 16 de desembre de 1774) va ser un economista francès de l'escola fisiocràtica, sent de professió metge cirurgià.
Ciències econòmiques і François Quesnay · Economia і François Quesnay ·
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Ciències econòmiques і Gran Bretanya · Economia і Gran Bretanya ·
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Ciències econòmiques і Història · Economia і Història ·
Història econòmica
La història econòmica analitza l'evolució de l'economia de les societats al llarg del temps.
Ciències econòmiques і Història econòmica · Economia і Història econòmica ·
Inflació
Taxes d'inflació arreu del món de l'any 2019, segons dades del CIA Factbook La inflació és un fenomen econòmic que es caracteritza per una pujada generalitzada dels preus, en mercaderies i serveis.
Ciències econòmiques і Inflació · Economia і Inflació ·
Joc de suma nul·la
En teoria de jocs un joc de suma nul·la és una situació en què els beneficis o les pèrdues d'un jugador queden exactament equilibrades per les pèrdues o els guanys dels altres jugadors.
Ciències econòmiques і Joc de suma nul·la · Economia і Joc de suma nul·la ·
John Maynard Keynes
John Maynard Keynes,Pronunciat /ˈkeɪnz/ baró Keynes de Tilton CB (Cambridge, 5 de juny de 1883 - Sussex, 21 d'abril de 1946), fou un economista i professor anglès de notorietat mundial.
Ciències econòmiques і John Maynard Keynes · Economia і John Maynard Keynes ·
John Stuart Mill
Perfil de John Stuart Mill fou un filòsof i economista anglès i el pensador liberal més influent del.
Ciències econòmiques і John Stuart Mill · Economia і John Stuart Mill ·
Karl Marx
''El capital'' Karl Heinrich Marx, més conegut com a Karl Marx (Trèveris, 5 de maig de 1818-Londres, 14 de març de 1883), va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany.
Ciències econòmiques і Karl Marx · Economia і Karl Marx ·
Keynesianisme
L'economia keynesiana o keynesianisme és la teoria econòmica ideada per John Maynard Keynes com a resposta a la Gran Depressió dels anys 1930.
Ciències econòmiques і Keynesianisme · Economia і Keynesianisme ·
Laissez faire
L'expressió francesa "laissez faire, laissez passer" ("deixeu fer, deixeu passar") il·lustra la teoria econòmica que preconitza una llibertat absoluta: lliure mercat, lliure manufactura, impostos molt baixos o nuls, lliure mercat laboral i intervenció mínima dels governs.
Ciències econòmiques і Laissez faire · Economia і Laissez faire ·
Liberalisme clàssic
El liberalisme clàssic és una filosofia política i una ideologia que pertany al liberalisme en què es posa l'èmfasi en assegurar la llibertat de l'individu, tot limitant el poder del govern.
Ciències econòmiques і Liberalisme clàssic · Economia і Liberalisme clàssic ·
Lliure comerç
El lliure comerç o la llibertat de comerç és un model de mercat en què el comerç de béns i serveis entre els països flueix de manera ininterrompuda sense qualsevol obstacle artificial.
Ciències econòmiques і Lliure comerç · Economia і Lliure comerç ·
Macroeconomia
La macroeconomia (del prefix grec macro-, "gran"), és la branca de l'economia que estudia l'acompliment, l'estructura, i la presa de decisions d'una economia sencera, ja sigui nacional, regional o global.
Ciències econòmiques і Macroeconomia · Economia і Macroeconomia ·
Marxisme
200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.
Ciències econòmiques і Marxisme · Economia і Marxisme ·
Mà invisible
El principi de la mà invisible és una forma metafòrica encunyada per l'economista escocès Adam Smith.
Ciències econòmiques і Mà invisible · Economia і Mà invisible ·
Mercantilisme
Le Lorrain que representa un port de mar francès l'any 1638, en l'auge del mercantilisme. El mercantilisme va ser una política econòmica que es va desenvolupar a Europa durant el, que va adquirir el seu vertader significat a la segona meitat del, durant l'edat moderna, esdevenint la teoria predominant fins al.
Ciències econòmiques і Mercantilisme · Economia і Mercantilisme ·
Mercat
accions i altres productes financers En la ciència de l'economia, un mercat és un mecanisme o acord per mitjà del qual els venedors i els compradors poden intercanviar productes i/o serveis o qualsevol cosa de valor, el qual està governat per la teoria de l'oferta i la demanda.
Ciències econòmiques і Mercat · Economia і Mercat ·
Milton Friedman
Milton Friedman (Nova York, 31 de juliol de 1912 — San Francisco, 16 de novembre de 2006) fou un economista estatunidenc guardonat amb el Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel l'any 1976.
Ciències econòmiques і Milton Friedman · Economia і Milton Friedman ·
Nou Testament
El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.
Ciències econòmiques і Nou Testament · Economia і Nou Testament ·
Política fiscal
La política fiscal és una branca de la política econòmica que configura els pressupostos de l'Estat, i els seus components, la despesa pública i els impostos com a variables de control per assegurar i mantenir l'estabilitat econòmica, esmorteint les oscil·lacions dels cicles econòmics i contribuint a mantenir una economia creixent, de plena ocupació i sense inflació alta.
Ciències econòmiques і Política fiscal · Economia і Política fiscal ·
Política monetària
La política monetària és una política econòmica que usa la quantitat de diners com variable de control per a assegurar i mantenir l'estabilitat econòmica.
Ciències econòmiques і Política monetària · Economia і Política monetària ·
Producte interior brut
Mapa del PIB PPP del 2004. El mapa superior està basat en les dades del Banc Mundial, el mapa inferior està basat en les dades de l'FMI El producte interior brut o producte intern brut (PIB) és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció.
Ciències econòmiques і Producte interior brut · Economia і Producte interior brut ·
Programació lineal
Representació pictòrica d'un programa lineal simple de dues variables i sis desigualtats. El conjunt de solucions factibles es mostra en vermell clar i conforma un polítop bidimensional. La funció lineal de cost està representada per una línia vermella i una fletxa: la línia vermella és el conjunt de nivell de la funció de cost, i la fletxa indica la direcció en la qual s'està optimitzant. La programació lineal (PL) és un mètode matemàtic per determinar una manera d'aconseguir el millor resultat (com, per exemple, el benefici màxim o el cost mínim) d'un cert model matemàtic donats una sèrie de requisits (restriccions) representats com relacions lineals.
Ciències econòmiques і Programació lineal · Economia і Programació lineal ·
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Ciències econòmiques і Renaixement · Economia і Renaixement ·
Sector primari
En economia el sector primari es refereix a totes les activitats que extreuen dels recursos naturals per obtenir productes primaris; és a dir, en primeres matèries per a altres indústries, que s'anomena sector secundari.
Ciències econòmiques і Sector primari · Economia і Sector primari ·
Sector secundari
El sector secundari és el que transforma la matèria primera en productes de consum.
Ciències econòmiques і Sector secundari · Economia і Sector secundari ·
Sector terciari
Composició del Producte interior brut per sector de l'economia El sector terciari d'una economia (també conegut com a sector dels serveis o també sector dels servicis) és una de les tres categories industrials d'una economia (les altres són: el sector primari, relacionat amb l'extracció i/o el desenvolupament dels recursos naturals, i el sector secundari, relacionat amb la indústria de manufactura).
Ciències econòmiques і Sector terciari · Economia і Sector terciari ·
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Ciències econòmiques і Segona Guerra Mundial · Economia і Segona Guerra Mundial ·
Sistema econòmic
Un sistema o model econòmic és un mecanisme o institució social que organitza la producció, distribució i consum en el benefici d'una societat particular.
Ciències econòmiques і Sistema econòmic · Economia і Sistema econòmic ·
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Ciències econòmiques і Socialisme · Economia і Socialisme ·
Teoria del valor treball
La teoria del valor-treball (TVL) és una teoria econòmica que considera que el valor d'un bé o servei depén de la quantitat de treball que porta incorporat.
Ciències econòmiques і Teoria del valor treball · Economia і Teoria del valor treball ·
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Ciències econòmiques і Tomàs d'Aquino · Economia і Tomàs d'Aquino ·
Treball productiu i improductiu
El treball productiu es refereix a aquell treball que té la capacitat de modificar el valor d'ús de les mercaderies o de proporcionar serveis, generant la riquesa material i no material que sosté a la societat.
Ciències econòmiques і Treball productiu i improductiu · Economia і Treball productiu i improductiu ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Ciències econòmiques і Economia
- Què tenen en comú Ciències econòmiques і Economia
- Semblances entre Ciències econòmiques і Economia
Comparació entre Ciències econòmiques і Economia
Ciències econòmiques té 173 relacions, mentre que Economia té 100. Com que tenen en comú 63, l'índex de Jaccard és 23.08% = 63 / (173 + 100).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Ciències econòmiques і Economia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
