Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Gots
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Gots tenen 47 coses en comú (en Uniopèdia): Alans, Alaric I, Alexandre Sever, Alps, Anatòlia, Aurelià, Àtila, Bastarnes, Batalla d'Abritus, Batalla d'Adrianòpolis (378), Bètica, Burgundis, Caracal·la, Constantí I el Gran, Cristianisme, Danubi, Federats, Gàl·lia, Germànics, Gliceri, Hèruls, Hispània, Huns, Il·líria, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Jordanes, Llengües germàniques, Macedònia (província romana), ..., Mèsia, Odoacre, Ostrogots, Pannònia, Radagais, Roma, Rugis, Sàrmates, Sueus, Teodoric I (rei dels visigots), Tràcia, Valent, Vàndals, Vístula, Visigots, Zòsim, Zenó. Ampliar l'índex (17 més) »
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Alans і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Alans і Gots ·
Alaric I
Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.
Alaric I і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Alaric I і Gots ·
Alexandre Sever
Marc Aureli Sever Alexandre (Marcus Aurelius Severus Alexandrus; Arca Caesarea, Judea, 1 d'octubre del 208 – Moguntiacum, Germània Superior, 18 de març del 235), dit popularment Alexandre Sever, fou el darrer emperador romà (222-235) de la Dinastia Severa.
Alexandre Sever і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Alexandre Sever і Gots ·
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Alps і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Alps і Gots ·
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Anatòlia і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Anatòlia і Gots ·
Aurelià
Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).
Aurelià і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Aurelià і Gots ·
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Àtila і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Àtila і Gots ·
Bastarnes
Els bastarnes (en llatí Bastarnae o Basternae, en grec antic Βαστάρναι o Βαστέρναι) eren un poble germànic -amb probable component cèltic- de la Sarmàcia europea, un dels més poderosos de la regió.
Bastarnes і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Bastarnes і Gots ·
Batalla d'Abritus
La Batalla d'Abritus, també coneguda com la Batalla del Forum Terebronii, fou un enfrontament armat entre les legions de l'Imperi Romà i una federació de tribus escites comandades pel rei Cniva.
Batalla d'Abritus і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Batalla d'Abritus і Gots ·
Batalla d'Adrianòpolis (378)
La batalla d'Adrianòpolis va ser un enfrontament armat que es va lliurar el 9 d'agost del 378 a les planes al nord-oest de la ciutat romana d'Adrianòpolis (actual Edirne, a la Tràcia Oriental).
Batalla d'Adrianòpolis (378) і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Batalla d'Adrianòpolis (378) і Gots ·
Bètica
La Bètica (en llatí Baetica) era una província de l'Imperi Romà i visigoda d'Hispània.
Bètica і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Bètica і Gots ·
Burgundis
Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).
Burgundis і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Burgundis і Gots ·
Caracal·la
Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Caracal·la · Caracal·la і Gots ·
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Constantí I el Gran · Constantí I el Gran і Gots ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Cristianisme · Cristianisme і Gots ·
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Danubi · Danubi і Gots ·
Federats
Els federats (foederati), es denominava en els primers temps de la història de l'antiga República Romana a qualsevol tribu que hagués subscrit a un tractat (foedus), que no era ni colònia romana ni se li havia concedit la ciutadania romana (civitas), però de la que s'esperava que proporcionés un contingent de soldats quan hi hagués problemes.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Federats · Federats і Gots ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Gàl·lia · Gàl·lia і Gots ·
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Germànics · Germànics і Gots ·
Gliceri
Gliceri (en llatí) fou emperador romà (473-474).
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Gliceri · Gliceri і Gots ·
Hèruls
Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Hèruls · Gots і Hèruls ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Hispània · Gots і Hispània ·
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Huns · Gots і Huns ·
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Il·líria · Gots і Il·líria ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Imperi Romà · Gots і Imperi Romà ·
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Imperi Romà d'Occident · Gots і Imperi Romà d'Occident ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Imperi Romà d'Orient · Gots і Imperi Romà d'Orient ·
Jordanes
L'àrea Mediterrània al voltant del 550 EC tal com Jordanes va descriure al seu ''Getica''. Constantinoble, la capital de l'Imperi Romà d'Orient, es mostra en rosa, i les conquestes de Justinià I, en verd. Jordanes (Iordanes) va ser un funcionari i historiador romà d'Orient d'origen got del.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Jordanes · Gots і Jordanes ·
Llengües germàniques
Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Llengües germàniques · Gots і Llengües germàniques ·
Macedònia (província romana)
La província romana de Macedònia es va crear a partir de l'antic Regne de Macedònia.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Macedònia (província romana) · Gots і Macedònia (província romana) ·
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Mèsia · Gots і Mèsia ·
Odoacre
Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Odoacre · Gots і Odoacre ·
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Ostrogots · Gots і Ostrogots ·
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Pannònia · Gots і Pannònia ·
Radagais
Radagais o Radagàs (Rhodogastus, Radagaisus,, segons Zòsim) va ser un notable líder bàrbar de discutit origen.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Radagais · Gots і Radagais ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Roma · Gots і Roma ·
Rugis
V) i Rügen (incert) Els rugis (en llatí: rugii o rugh, en grec antic Ῥοῦγοι o Ῥόγοι)) eren un poble germànic que habitava les ribes de la mar Bàltica, entre el Vístula i l'Oder, a l'oest dels escirs (probablement sàrmates), al nord dels helvecons i a l'est dels sidens. Estrabó no en parla i Claudi Ptolemeu menciona una tribu, els Ῥουτίκλειοι (Ruticleioi), però probablement parla dels rugis. Després que Tàcit els va mencionar van desaparèixer de la història, potser empesos pels sueus, i es van desplaçar cap al sud-est i van acabar integrant la confederació dels gots. Cap al 375 es van aliar als huns, on van tenir un paper important en les seves lluites d'expansió, però es van independitzar a la mort d'Àtila sota el rei Flacciteu (Flacciteus), i en la seva època es va introduir el cristianisme. Després de la mort d'Àtila se'ls troba al nord del Danubi, a Àustria i l'alta Hongria, i van formar un regne independent anomenat Rúgia. Uns anys després van quedar sotmesos als ostrogots, conservant la seva autonomia fins al 541 quan el seu rei Eroric va ser assassinat, i van desaparèixer com a poble. Van llegar el seu nom a l'illa de Rügen a la mar Bàltica, i a la ciutat de Rugenwalde, i probablement a Rega i Regenwalde.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Rugis · Gots і Rugis ·
Sàrmates
Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Sàrmates · Gots і Sàrmates ·
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Sueus · Gots і Sueus ·
Teodoric I (rei dels visigots)
Teodoric I (?, ? - Camps Catalàunics, prop de Châlons-en-Champagne, 451), nom germànic compost per les paraules theud (poble) i ric (poder, sobirà) que significa «sobirà del poble», també anomenat Teodored, va ser el rei dels visigots durant el període del regne de Tolosa, entre els anys 418 i 451.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Teodoric I (rei dels visigots) · Gots і Teodoric I (rei dels visigots) ·
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Tràcia · Gots і Tràcia ·
Valent
Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Valent · Gots і Valent ·
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Vàndals · Gots і Vàndals ·
Vístula
El Vístula al seu pas per Wawel, a Cracòvia El Vístula (en polonès: Wisła) és un dels principals rius de l'Europa oriental, el més llarg dels que desemboquen al mar Bàltic i el més important de Polònia, per on discorre íntegrament.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Vístula · Gots і Vístula ·
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Visigots · Gots і Visigots ·
Zòsim
Zòsim (Ζώσιμος Zósimos) va ser un historiador grec que va viure en temps de Teodosi II, durant la primera meitat del.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Zòsim · Gots і Zòsim ·
Zenó
Zenó (llatí: Zeno; grec: Ζήνων, Zínon; nascut cap al 425 i mort el 9 d'abril del 491), conegut originalment amb el nom de Tarasikodissa, fou emperador romà d'Orient entre el 474 i el 475 i de nou entre el 476 i el 491.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Gots
- Què tenen en comú Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Gots
- Semblances entre Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Gots
Comparació entre Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Gots
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident té 367 relacions, mentre que Gots té 151. Com que tenen en comú 47, l'índex de Jaccard és 9.07% = 47 / (367 + 151).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Gots. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
