Bronzes rituals xinesos і Dinastia Shang

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Bronzes rituals xinesos і Dinastia Shang

Bronzes rituals xinesos vs. Dinastia Shang

Gui'' amb un patró de decoració en ziga-zaga, Dinastia Zhou, Museu de Shanghái. Fossat d'enterrament a la Tomba de Fu Hao, com es mostra en exposició. ''Gū'' (觚), copa de vi alta. Els conjunts de Bronzes rituals xinesos són els objectes supervivents més impressionants de l'edat del bronze xinesa. La dinastia Shang (en xinès tradicional i simplificat: 商朝; en pinyin: Shāng Cháo, coneguda també com a dinastia Yin (en xinès tradicional i simplificat: 殷代; en pinyin: Yīn Dài), fou una dinastia reial xinesa que governà a la vall del Riu Groc a la província de Henan, al mil·lenni II aC. Tradicionalment es considera que va succeir la (possiblement mítica) dinastia Xia i fou succeïda, al seu torn per la dinastia Zhou de l'Oest. El relat clàssic dels Shang prové de textos com el Shujing, els Annals de Bambú i els Registres del Gran Historiador. L'erudició moderna data la dinastia entre els segles XVI i XI aC, amb més acord sobre la data de finalització que sobre la data d'inici. Se suposa que fou fundada per un vassall rebel, Shāng Tāng ('Tang el perfecte'), que va enderrocar la dinastia Xia que governava al nord de Shansi. La dinastia Shang és la dinastia més antiga de la història tradicional xinesa. La seva historicitat està acreditada per les troballes a la vall del Riu Groc. Les excavacions a les ruïnes de Yin Xu (prop de l'actual Anyang), que ha estat identificada com l'última capital Shang, van descobrir onze tombes reials importants i els fonaments de palaus i llocs rituals. Les principals troballes arqueològiques de la vall del riu Groc, que han confirmat l'existència dels reis Shang, són objectes rituals de bronze i, especialment, els ossos oraculars, closques de tortuga i omòplats d'animal sobre els quals escrivien prediccions oraculars. Aquests ossos tenen tres seccions: una pregunta per a l'oracle, la seva contestació i el resultat que reflectia si l'oracle tenia raó. Normalment els ossos són de bestiar, bous o micos, però mai de gats o gossos. Aquests textos escrits en els ossos són la forma més antiga que s'ha conservat d'escriptura xinesa, coneguda com a escriptura dels ossos oraculars, i han tingut un paper fonamental en les investigacions recents sobre l'origen i el desenvolupament dels caràcters xinesos. La informació que ens proporcionen ens dona una visió privilegiada de les primeres etapes de la civilització xinesa sobre diversos aspectes, com la política, l'economia, cultura, religió, geografia, astronomia, calendari, art i medicina. Sima Qian diu en les seves Memòries històriques (Shǐjì, 史记 en xinès simplificat o 史記 en xinès tradicional) que la dinastia Shong va traslladar la seva capital set vegades. L'últim i més important trasllat, a la ciutat de Yin (殷) l'any 1350 aC va portar a l'època daurada de la dinastia. De fet, aquesta etapa se l'anomena de vegades època Yin. L'emplaçament de la capital de Yin està molt a prop de l'actual ciutat d'Anyang. La civilització Shan encara estava basada en l'agricultura i la cacera i va dominar el curs mitjà del riu Groc (a Shantung i a la província moderna de Shang, existien territoris independents). En aquest període, es va desenvolupar el sistema d'escriptura. S'han trobat nombrosos objectes de bronze i molts porten inscripcions; els objectes estan molt ben treballats. La dinastia va regir sobre el nord de la Xina i els Shang van fer incursions contra els nòmades i altres veïns. La capital fou traslladada vers el 1325 aC per l'emperador Pau Ken (Pau Geng) a Yin, i per això la dinastia va agafar aquest nom. Vers el 1175 aC, el principat de Pin, al curs superior dels rius Wei i Ching, a Shensi, governat per Tan Fu, se'n va reconèixer vassall. Un successor, Wen, fou empresonat vers el 1125 aC i el seu fill Ou (Wu Wang), nomenat rei de Pin, però el fill fou lleial al pare i es va revoltar i la rebel·lió es va fer gran fins que l'emperador Zi Zhou Tsin fou enderrocat, i Wu proclamat sobirà, i fundà la dinastia Zhou (Chou), amb capital a Hao.

Dinastia Song

La dinastia Song (en xinès tradicional i simplificat: 宋朝; en pinyin: Sòng Cháo) fou una dinastia que dominà el poder a la Xina entre 960 i 1279.

Bronzes rituals xinesos і Dinastia Song · Dinastia Shang і Dinastia Song · Veure més »

Dinastia Xia

La dinastia Xia (xinès: 夏朝; pinyin: xià cháo) 2100 aC - 1600 aC, és considerada la primera dinastia de la Xina.

Bronzes rituals xinesos і Dinastia Xia · Dinastia Shang і Dinastia Xia · Veure més »

Dinastia Zhou

La dinastia Zhou és la tercera dinastia xinesa segons la historiogràfia tradicional, i la segona, rere la dinastia Shang, de la qual es té constància per fonts escrites de la seva època.

Bronzes rituals xinesos і Dinastia Zhou · Dinastia Shang і Dinastia Zhou · Veure més »

Museu Nacional de la Xina

El Museu Nacional de la Xina (en xinés:中国国家博物馆; en pinyin: Zhōngguó Guojia bówùguǎn), es troba al costat oriental de la plaça de Tian'anmen de la ciutat de Pequín, República Popular de la Xina). La missió del museu és educar sobre les arts i la història de la Xina. Està dirigit pel Ministeri de Cultura de la República Popular de la Xina. És un dels més grans museus del món.

Bronzes rituals xinesos і Museu Nacional de la Xina · Dinastia Shang і Museu Nacional de la Xina · Veure més »

Taotie

Taotie (en xinès tradicional i simplificat: 饕餮; en pinyin: Tāotiè) és una de les "quatre criatures malignes del món" de l'antiga mitologia xinesa.

Bronzes rituals xinesos і Taotie · Dinastia Shang і Taotie · Veure més »

Tomba de Fu Hao

La tomba de Fu Hao (en xinès simplificat: 妇好墓; en xinès tradicional: 婦好墓; en pinyin: Fù Hǎo Mù) és un jaciment arqueològic a Yinxu, a les ruïnes de la capital Yin de l'antiga dinastia Shang, dins de la moderna ciutat d'Anyang, a la província d'Henan, a la República Popular de la Xina.

Bronzes rituals xinesos і Tomba de Fu Hao · Dinastia Shang і Tomba de Fu Hao · Veure més »