419 les relacions: Administració provincial romana, Agostino Vallini, Alberic I de Spoleto, Alberic II, Alexandre Sever, Angelo Comastri, Anglicanisme, Annuario Pontificio, Antoní Pius, Apòstol, Armènia Menor, Arnulf de Caríntia, Arquebisbat de Càller, Arquebisbat de Matera-Irsina, Arquebisbat de Milà, Arquebisbat de Pisa, Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, Arquebisbe, Arxidiòcesi, Arxiprestat, Augusto Paolo Lojudice, Aurelià, Avinyó, Àfrica del Nord, Basílica, Basílica de Sant Pere, Basílica de Santa Maria Major, Basílica del Sant Sepulcre, Benet XVI, Bisbat d'Avezzano, Bisbat d'Orvieto-Todi, Bisbat de Rieti, Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo, Bisbat de Tívoli, Bisbat de Tortona, Bisbat de Vicenza, Bisbat suburbicari d'Albano, Bisbat suburbicari d'Òstia, Bisbat suburbicari de Frascati, Bisbat suburbicari de Palestrina, Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina, Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto, Bisbat suburbicari de Velletri-Segni, Bisbe (Església Catòlica), Bisbe auxiliar, Bonifaci VIII, Butlla, Cadàver, Califat, Calixt I, ..., Cant gregorià, Capital, Caracal·la, Cardenal, Cardenal vicari, Carlemany, Carmelites, Carta als romans, Catacumba, Catedral, Catolicisme, Cúria diocesana, Cúria Pontifícia, Cementiri, Circ romà, Cisma d'Occident, Ciutat del Vaticà, Clergat, Climent I, Coadjutor, Comunió completa, Concili, Concili Cadavèric, Concili de Calcedònia, Concili de Trento, Concili del Laterà I, Concili del Laterà II, Concili del Laterà III, Concili del Laterà IV, Concili ecumènic, Concili Vaticà I, Concili Vaticà II, Conclave, Concordat, Concubinat, Congregació de la Missió, Consagració reial, Consell Pontifici per a la Cura Pastoral dels Treballadors dels Serveis de Sanitat, Constantí I el Gran, Constantinoble, Contrareforma, Corneli (papa), Corona (ornament), Cosí, Cristianisme, Croades, Crucifixió, Culte imperial (antiga Roma), Damas I, Dècada del 1960, Decapitació, Deci (emperador romà), Diaca, Diòcesi, Diòcesi (Imperi Romà), Diòcesi suburbicària, Dictatus Papae, Dinastia Savoia, Dioclecià, Domicià, Donació de Constantí, Donació de Pipí, Donació de Sutri, Dret internacional, Ducat de Roma, Ducat de Spoleto, Edicte de Milà, Edicte de Tessalònica, Emirat de Sicília, Emperador, Emperador romà, Eparquia, Església catòlica a Itàlia, Església llatina, Església Ortodoxa, Església sufragània, Estat confessional, Estat sobirà, Estats Pontificis, Estatus social, Eucaristia, Europa Occidental, Exarcat de Ravenna, Excomunió, Fèlix I, Feudalisme, Fiorenzo Angelini, Flavi Gracià, Formós, Francesc (papa), Francs, Frontera, Gai (papa), Galeri, Giovanni Canestri, Giuseppe Marciante, Gran Cisma d'Orient, Gran incendi de Roma, Gregori el Gran, Gregori VII, Guidonia Montecelio, Guiu III de Spoleto, Hadrià, Helena de Constantinoble, Heracli, Heretgia, Hipogeu, Hug d'Arle, Imperi Carolingi, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Indulgència, Infal·libilitat pontifical, Isapòstol, Islam, Italià, Itàlia, Jerarquia de l'Església Catòlica, Judaisme, Justinià I, Laci, Lambert II de Spoleto, Llatí, Lleó III (papa), Lleó X, Llei de garanties papals, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista d'emperadors romans d'Orient, Llista de monarques anglesos, Llista de papes de Roma, Llista de reis de França, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Longobards, Luci Ver, Luitprand, Mar Negra, Marcel I, Mariozza, Maxenci, Maximí el Traci, Màrtir cristià, Metre quadrat, Metropolità, Miquel Cerulari, Missa, Monarquia absoluta, Monofisisme, Monotelisme, Mul, Municipi, Nadal, Neró, Nerva, Orde de Sant Agustí, Orde dels Frares Menors Caputxins, Ordinariat militar d'Itàlia, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Pactes del Laterà, Palau del Laterà, Palau del Quirinal, Palestina, Palestrina, Papa, Papa Alexandre I, Papa Anter, Papa Climent V, Papa Eleuteri, Papa Esteve I, Papa Esteve VI, Papa Eusebi, Papa Evarist, Papa Fabià, Papa Higini, Papa Joan XII, Papa Lleó IV, Papa Lli, Papa Luci I, Papa Martí I, Papa Melquíades, Papa Pius I, Papa Poncià, Papa Severí, Papa Silveri, Papa Sixt I, Papa Sixt II, Papa Soter, Papa Telèsfor, Papa Urbà I, Papa Vigili, Papa Zeferí, Papat d'Avinyó, Parròquia eclesiàstica, Patriarca d'Alexandria, Patriarca d'Antioquia, Patriarca de Constantinoble, Patriarca de Jerusalem, Patriarca Llatí de Jerusalem, Patriarcat, Patriarcat d'Aquileia, Pau de Tars, Pax deorum, Pelegrinatge, Pentarquia, Persecució, Persecució dels cristians, Persona jurídica, Pipí I el Breu, Pius XI, Politeisme, Ponç Pilat, Pontífex Màxim, Pontifícia Universitat Gregoriana, Pornocràcia, Pragmàtica sanció, Príncep, Prefecte del pretori, Pres polític, Pretori, Primacia del bisbe de Roma, Primat (eclesiàstic), Primer Concili de Constantinoble, Província eclesiàstica, Provença, Qüestió dels Tres Capítols, Quarta Croada, Quersonès, Reforma Protestant, Regió eclesiàstica Laci, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne Longobard, Rei d'Itàlia, Religió a l'antiga Roma, República de Venècia, Ritu romà, Roma, Sacerdot, Sacre Imperi Romanogermànic, Sant Joan del Laterà, Sant Pau Extramurs, Sant Pere, Santa Seu, Sardenya, Sarraïns, Síria, Senat Romà, Septimi Sever, Seu Apostòlica, Sicília, Silvestre I, Simó el Mag, Sobirania, Terra Santa, Tiara, Tiara (barret), Trajà, Transsubstanciació, Trebonià Gal, Turó Vaticà, Ultratge d'Anagni, Unam Sanctam, Urbà II, Valerià, Vassallatge, Víctor I, Via Ostiense, Vicari (eclesiàstic), Vicari general, 1054, 106, 1078, 1095, 1099, 115, 1204, 126, 1299, 1300, 136, 1378, 1417, 142, 154, 1560, 1566, 1612, 1625, 1637, 1643, 1666, 1667, 1686, 1693, 1698, 174, 1842, 1851, 1871, 189, 1899, 1917, 1929, 1936, 1946, 1953, 1960, 1961, 1966, 1969, 1970, 1971, 1972, 1973, 1977, 1980, 1984, 1985, 1986, 1987, 1988, 1989, 199, 1991, 1992, 1993, 1994, 1996, 1998, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006, 2008, 2009, 2010, 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 217, 222, 230, 250, 254, 257, 274, 296, 309, 313, 314, 451, 476, 57, 58, 590, 64, 640, 67, 728, 76, 800, 846, 852, 897, 904, 963, 97. Ampliar l'índex (369 més) »
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Nou!!: Bisbat de Roma і Administració provincial romana · Veure més »
Agostino Vallini
Agostino Vallini (nascut el 17 d'abril de 1940) és un cardenal catòlic italià elevat al Col·legi de Cardenals el 2006 que va servir com a Vicari General de Roma des de 2008 fins a 2017.
Nou!!: Bisbat de Roma і Agostino Vallini · Veure més »
Alberic I de Spoleto
Alberic I fou marcgravi de Camerino i duc de Spoleto.
Nou!!: Bisbat de Roma і Alberic I de Spoleto · Veure més »
Alberic II
Alberic II (911 o 912-Roma 31 d'agost del 954), era fill de Mariozza i d'Alberic I de Spoleto.
Nou!!: Bisbat de Roma і Alberic II · Veure més »
Alexandre Sever
Marc Aureli Sever Alexandre (Marcus Aurelius Severus Alexandrus; Arca Caesarea, Judea, 1 d'octubre del 208 – Moguntiacum, Germània Superior, 18 de març del 235), dit popularment Alexandre Sever, fou el darrer emperador romà (222-235) de la Dinastia Severa.
Nou!!: Bisbat de Roma і Alexandre Sever · Veure més »
Angelo Comastri
és un clergue italià de l'Església Catòlica.
Nou!!: Bisbat de Roma і Angelo Comastri · Veure més »
Anglicanisme
Langlicanisme o l'església anglicana és una denominació cristiana protestant que segueix les doctrines establertes per l'Església d'Anglaterra.
Nou!!: Bisbat de Roma і Anglicanisme · Veure més »
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Nou!!: Bisbat de Roma і Annuario Pontificio · Veure més »
Antoní Pius
Tit Aureli Fulvus Boioni Arri Antoní (Titus Aurelius Fulvus Boionius Arrius Antoninus), més conegut com a Antoní Pius (Antoninus Pius), era un senador romà de mitjana edat originari de Nimes, que fou adoptat per un moribund Adrià i li va succeir com emperador romà el 138, sent un dels Cinc bons emperadors van exercir el seu poder durant el zenit de la prosperitat que va assolir l'imperi a la Pax Romana.
Nou!!: Bisbat de Roma і Antoní Pius · Veure més »
Apòstol
''La Santa Cena'', pintura mural de la dècada de 1490 de Leonardo da Vinci que mostra l'últim sopar de Jesús i els seus dotze apòstols en la vigília de la seva crucifixió. Santa Maria delle Grazie, Milà. En la tradició cristiana, els apòstols, particularment els dotze apòstols (en grec απόστολος, apostolos, 'enviat' o 'emissari'), foren dotze homes jueus escollits d'entre els deixebles i enviats per Jesús de Natzaret a predicar l'evangeli als jueus, i després de la seva resurrecció als gentils arreu del món.
Nou!!: Bisbat de Roma і Apòstol · Veure més »
Armènia Menor
Armènia Menor LArmènia Menor (Armenia Minor) fou el nom d'un territori creat pels romans l'any 35 aC i concedit al rei Polemó del Pont, com a part del Pont.
Nou!!: Bisbat de Roma і Armènia Menor · Veure més »
Arnulf de Caríntia
Arnulf de Caríntia (850 - 8 de desembre de 899) va ser marcgravi de Caríntia, rei de la França Oriental, rei de Lotaríngia i emperador d'Occident, de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Bisbat de Roma і Arnulf de Caríntia · Veure més »
Arquebisbat de Càller
Larquebisbat de Càller (italià: arcidiocesi di Cagliari; llatí: Archidioecesis Calaritana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Nou!!: Bisbat de Roma і Arquebisbat de Càller · Veure més »
Arquebisbat de Matera-Irsina
Larquebisbat de Matera-Irsina (italià: arcidiocesi di Matera-Irsina; llatí: Archidioecesis Materanensis-Montis Pelusii) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: Bisbat de Roma і Arquebisbat de Matera-Irsina · Veure més »
Arquebisbat de Milà
Sèrie cronològica dels arquebisbes de l'Església milanesa a l'interior del Duomo de Milà LArquebisbat de Milà (arcidiocesi di Milano en italià; Archidioecesis Mediolanensis en llatí) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que abasta, entre altres, les ciutats de Milà, Monza, Lecco i Varese.
Nou!!: Bisbat de Roma і Arquebisbat de Milà · Veure més »
Arquebisbat de Pisa
Larquebisbat de Pisa (italià: arcidiocesi di Pisa; llatí: archidioecesis Pisana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica pertanyent a la regió eclesiàstica de la Toscana.
Nou!!: Bisbat de Roma і Arquebisbat de Pisa · Veure més »
Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno
arquebisbe Niccolò d'Aiello Orgue a tubs realitzat al 1759 de la Basílica cocatedral de Santa Maria della Pace de Campagna cocatedral de San Donato d'Acerno Larquebisbat de Salern-Campagna-Acerno (italià: arcidiocesi di Salerno-Campagna-Acerno; llatí: Archidioecesis Salernitana-Campaniensis-Acernensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: Bisbat de Roma і Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno · Veure més »
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Nou!!: Bisbat de Roma і Arquebisbe · Veure més »
Arxidiòcesi
L'arxidiòcesi (del grec archi-, 'ser el primer') és una diòcesi arquebisbal amb un rang superior a les convencionals.
Nou!!: Bisbat de Roma і Arxidiòcesi · Veure més »
Arxiprestat
Dins de l'església catòlica, un arxiprestat és una agrupació de parròquies amb finalitats de coordinació a diferents nivells, sota la coordinació d'un dels sacerdots que hi pertany, el qual rep el nom d'arxipreste.
Nou!!: Bisbat de Roma і Arxiprestat · Veure més »
Augusto Paolo Lojudice
Augusto Paolo Lojudice (Roma, 1 de juliol de 1964) és un cardenal catòlic italià, arquebisbe metropolità de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino des del 6 de maig de 2019.
Nou!!: Bisbat de Roma і Augusto Paolo Lojudice · Veure més »
Aurelià
Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).
Nou!!: Bisbat de Roma і Aurelià · Veure més »
Avinyó
Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.
Nou!!: Bisbat de Roma і Avinyó · Veure més »
Àfrica del Nord
miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.
Nou!!: Bisbat de Roma і Àfrica del Nord · Veure més »
Basílica
Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.
Nou!!: Bisbat de Roma і Basílica · Veure més »
Basílica de Sant Pere
La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: Bisbat de Roma і Basílica de Sant Pere · Veure més »
Basílica de Santa Maria Major
La Basílica de Santa Maria Major (en italià Basilica di Santa Maria Maggiore, també coneguda com a Basilica di Santa Maria della Neve i Basilica Liberiana) és una antiga basílica catòlica de Roma, anomenada així perquè era la més gran de les vuitanta esglésies que estaven dedicades a la Mare de Déu.
Nou!!: Bisbat de Roma і Basílica de Santa Maria Major · Veure més »
Basílica del Sant Sepulcre
La basílica del Sant Sepulcre és una estructura arquitectònica religiosa situada en un lloc anomenat Gòlgota (de l'arameu Golgotha, 'calavera'), on segons els Evangelis s'esdevingué la crucifixió de Crist.
Nou!!: Bisbat de Roma і Basílica del Sant Sepulcre · Veure més »
Benet XVI
va ser el 265è papa de l'Església Catòlica Romana com a successor de Joan Pau II, i conseqüentment bisbe de Roma i cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, des del 19 d'abril del 2005 al 28 de febrer del 2013, quan va renunciar al càrrec, convertint-se en papa emèrit.
Nou!!: Bisbat de Roma і Benet XVI · Veure més »
Bisbat d'Avezzano
El bisbat d'Avezzano (o dels Marsos) (italià: diocesi di Avezzano o dei Marsi; llatí: Dioecesis Marsorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de l'Aquila, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: Bisbat de Roma і Bisbat d'Avezzano · Veure més »
Bisbat d'Orvieto-Todi
El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: Bisbat de Roma і Bisbat d'Orvieto-Todi · Veure més »
Bisbat de Rieti
Voltes del palau episcopal El bisbat de Rieti (italià: diocesi di Rieti; llatí: Dioecesis Reatina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Bisbat de Roma і Bisbat de Rieti · Veure més »
Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo
cocatedral de Sant Bartolomeu a Pontecorvo. Santa Maria della Libera a Aquino. El bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo (italià: diocesi di Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo; llatí: Dioecesis Sorana-Cassinensis-Aquinatensis-Pontiscurvi) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Bisbat de Roma і Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo · Veure més »
Bisbat de Tívoli
El bisbat de Tívoli —diocesi di Tivoli; Dioecesis Tiburtina — és una diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Bisbat de Roma і Bisbat de Tívoli · Veure més »
Bisbat de Tortona
El bisbat de Tortona (italià: diocesi di Tortona; llatí: Dioecesis Derthonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Nou!!: Bisbat de Roma і Bisbat de Tortona · Veure més »
Bisbat de Vicenza
La catedral pel costat de piazza Duomo. IV. L'església de la Santa Corona feta construir al 1260 pel bisbe Bartolomeo di Breganze. El santuari de Monte Berico, santuari dedicat a la Mare de Déu, patrona de la diòcesi. El palau episcopal. XIX. El seminari menor. El bisbat de Vicenza (italià: Diocesi di Vicenza; llatí: Dioecesis Vicentina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Bisbat de Roma і Bisbat de Vicenza · Veure més »
Bisbat suburbicari d'Albano
El bisbat suburbicari d'Albano (italià:; llatí) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Bisbat de Roma і Bisbat suburbicari d'Albano · Veure més »
Bisbat suburbicari d'Òstia
El bisbat suburbicari d'Òstia és una seu de l'Església Catòlica sufragània de la diòcesi de Roma, pertanyent a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Bisbat de Roma і Bisbat suburbicari d'Òstia · Veure més »
Bisbat suburbicari de Frascati
El bisbat suburbicari de Frascati (italià: sede suburbicaria di Frascati; llatí: Dioecesis Tusculana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Bisbat de Roma і Bisbat suburbicari de Frascati · Veure més »
Bisbat suburbicari de Palestrina
El bisbat suburbicari de Palestrina (italià: bisbat suburbicari de Palestrina; llatí: Dioecesis Palestrina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Bisbat de Roma і Bisbat suburbicari de Palestrina · Veure més »
Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina
El bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina -sede suburbicaria di Porto-Santa Rufina; Portuensis-Sanctae Rufinae - és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Bisbat de Roma і Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina · Veure més »
Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto
abadia de Farfa. El bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto (italià: sede suburbicaria di Sabina-Poggio Mirteto; llatí: Sabinensis-Mandelensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Bisbat de Roma і Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto · Veure més »
Bisbat suburbicari de Velletri-Segni
El bisbat suburbicàri de Velletri-Segni (italià: sede suburbicaria di Velletri-Segni; llatí: Veliterna-Signina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la Regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Bisbat de Roma і Bisbat suburbicari de Velletri-Segni · Veure més »
Bisbe (Església Catòlica)
Un bisbe catòlic de l'Església llatina, revestit amb les robes pontificals i portant el bàcul pastoral. Índia. bàcul i revestit amb una capa pluvial i la mitra. A l'Església Catòlica, un bisbe és un ministre ordenat que té la plenitud dels sagraments de l'orde sacerdotal i és responsable d'ensenyar doctrina, governar els catòlics dins la seva jurisdicció, i santificar el món i representar l'Església.
Nou!!: Bisbat de Roma і Bisbe (Església Catòlica) · Veure més »
Bisbe auxiliar
Un bisbe auxiliar, en l'Església catòlica, és un bisbe addicional assignat a una diòcesi perquè el bisbe diocesà no dona l'abast per administrar la diòcesi sovint per la seva extensió.
Nou!!: Bisbat de Roma і Bisbe auxiliar · Veure més »
Bonifaci VIII
Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.
Nou!!: Bisbat de Roma і Bonifaci VIII · Veure més »
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Nou!!: Bisbat de Roma і Butlla · Veure més »
Cadàver
Gravat mostrant les restes de cadàvers momificats, a la vall de Saqqara, Egipte. Cadàver a la cambra frigorífica del Departament de Medicina Forense de http://www.charite.de/en/ La Charité-Universitätsmedizin de Berlín Etiquetes emprades en un dipòsit de cadàvers Un cadàver és un cos mort, especialment d'un humà.
Nou!!: Bisbat de Roma і Cadàver · Veure més »
Califat
200x200px El terme califat fa referència al primer sistema de govern establert en l'islam i va representar la unitat entorn del líder de l'''umma'' (comunitat musulmana).
Nou!!: Bisbat de Roma і Califat · Veure més »
Calixt I
Calixt I va ser el setzè papa de Roma (entre 217 i 222) sota els regnats dels emperadors Heliogàbal i Alexandre Sever.
Nou!!: Bisbat de Roma і Calixt I · Veure més »
Cant gregorià
XIV (''Graduale Aboense''). El cant gregorià és un tipus de música vocal monòdica, que té ritme lliure, és cantada sobre textos en llatí, és propi de la litúrgia cristiana, i que s'origina en l'alta edat mitjana.
Nou!!: Bisbat de Roma і Cant gregorià · Veure més »
Capital
En política una capital, també anomenada ciutat capital o capital política, és la ciutat o poble principal que està associada al govern d'una regió administrativa específica del qual és la seu.
Nou!!: Bisbat de Roma і Capital · Veure més »
Caracal·la
Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.
Nou!!: Bisbat de Roma і Caracal·la · Veure més »
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Nou!!: Bisbat de Roma і Cardenal · Veure més »
Cardenal vicari
Cardenal vicari (italià: Cardinale Vicari) és el títol que se li dona al vicari general de la diòcesi de Roma per a la porció de la diòcesi a Itàlia, prescindint de la del Vaticà, que recau al Vicari General de l'Estat de la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: Bisbat de Roma і Cardenal vicari · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Bisbat de Roma і Carlemany · Veure més »
Carmelites
Els carmelites, formalment l'Orde dels Frares de la Santíssima Verge Maria del Mont Carmel o Orde dels Frares Carmelites, del Carmel o del Carme (en llatí Ordo Fratrum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) és un orde religiós mendicant (un dels quatre ordes mendicants majors) que va sorgir al voltant del al mont Carmel (Palestina).
Nou!!: Bisbat de Roma і Carmelites · Veure més »
Carta als romans
Sant Pau escrivint, amb la inscripció ''sedet hic scripsit'' ("seu aquí i escriu"). La Carta als romans és una de les cartes de sant Pau Apòstol inclosa en el Nou Testament de la Bíblia.
Nou!!: Bisbat de Roma і Carta als romans · Veure més »
Catacumba
La Mare de Déu a les catacumbes de Priscil·la, Roma Les catacumbes són unes galeries subterrànies que algunes civilitzacions mediterrànies antigues van construir i van utilitzar com a lloc d'enterrament.
Nou!!: Bisbat de Roma і Catacumba · Veure més »
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Nou!!: Bisbat de Roma і Catedral · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Bisbat de Roma і Catolicisme · Veure més »
Cúria diocesana
La cúria diocesana és una entitat formada per persones al servei del bisbe, a qui ajuden en el govern de tota la diòcesi, en especial en l'organització de la pastoral i en l'exercici de les funcions judicials.
Nou!!: Bisbat de Roma і Cúria diocesana · Veure més »
Cúria Pontifícia
La Cúria Pontifícia, Cúria Vaticana o Cúria Romana és el conjunt d'òrgans de govern de la Santa Seu i de l'Església Catòlica.
Nou!!: Bisbat de Roma і Cúria Pontifícia · Veure més »
Cementiri
Cementiri Rochus, a Nuremberg Cementiri a Gjemnes (Noruega)Cementiri civil de Teresa a Bausen Un cementiri o cementeri és el lloc on reposen els cadàvers dels morts.
Nou!!: Bisbat de Roma і Cementiri · Veure més »
Circ romà
Ruïnes del circ romà de Tarragona El circ romà (circus en llatí) era un edifici d'oci romà que servia per a fer curses de cavalls i carros (bigues, quadrigues) (no s'hi feien lluites de gladiadors, que se celebraven a l'amfiteatre) Era un edifici rectangular amb un costat curt semicircular.
Nou!!: Bisbat de Roma і Circ romà · Veure més »
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Nou!!: Bisbat de Roma і Cisma d'Occident · Veure més »
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Nou!!: Bisbat de Roma і Ciutat del Vaticà · Veure més »
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Nou!!: Bisbat de Roma і Clergat · Veure més »
Climent I
Climent I (Roma, mort ca. 99/101), també conegut com a Climent de Roma o Climent Romà, va ser el quart bisbe de Roma i el tercer successor de sant Pere.
Nou!!: Bisbat de Roma і Climent I · Veure més »
Coadjutor
Coadjutor a la religió catòlica és el títol d'un clergue encarregat d'ajudar un bisbe en l'administració d'una diòcesi.
Nou!!: Bisbat de Roma і Coadjutor · Veure més »
Comunió completa
Comunió plena o Comunió completa és un terme de l'eclesiologia cristiana per descriure la relació de la comunió de les doctrines essencials entre una comunitat cristiana i les altres o entre una comunitat i els individus.
Nou!!: Bisbat de Roma і Comunió completa · Veure més »
Concili
Un concili és una reunió de representants religiosos, habitualment bisbes cristians catòlics o ortodoxos, per a debatre sobre qüestions de doctrina o disciplina eclesiàstica.
Nou!!: Bisbat de Roma і Concili · Veure més »
Concili Cadavèric
Jean-Paul Laurens, ''El Papa Formós i Esteve VII'', 1870) El Papa Formós El Papa Esteve VI El Concili Cadavèric (també anomenat el «Judici del Cadàver», «Sínode del terror» o «Sínode del cadàver»; en llatí Synodus Horrenda) és el nom comunament donat al judici eclesiàstic pòstum del Papa Formós, celebrat a la Basílica de Sant Joan del Laterà de Roma el gener del 897.
Nou!!: Bisbat de Roma і Concili Cadavèric · Veure més »
Concili de Calcedònia
El Concili de Calcedònia va ser un concili de l'església dut a terme del 8 d'octubre a l'1 de novembre del 451, a Calcedònia (una ciutat de Bitínia, a l'Àsia Menor), al costat asiàtic del Bòsfor.
Nou!!: Bisbat de Roma і Concili de Calcedònia · Veure més »
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Nou!!: Bisbat de Roma і Concili de Trento · Veure més »
Concili del Laterà I
El primer concili del Laterà és un concili catòlic celebrat el 1123 a instàncies del Papa Calixt II.
Nou!!: Bisbat de Roma і Concili del Laterà I · Veure més »
Concili del Laterà II
El Concili del Laterà II (el desè concili ecumènic) va ser convocat en 1139 per Innocenci II.
Nou!!: Bisbat de Roma і Concili del Laterà II · Veure més »
Concili del Laterà III
El Concili del Laterà III es va celebrar el 1179 sota la presidència del Papa Alexandre III.
Nou!!: Bisbat de Roma і Concili del Laterà III · Veure més »
Concili del Laterà IV
El concili del Laterà IV és el dotzè concili ecumènic de l'Església catòlica, mantingut el 1215 a iniciativa del papa Innocenci III.
Nou!!: Bisbat de Roma і Concili del Laterà IV · Veure més »
Concili ecumènic
Un concili ecumènic (del grec οικουμένη oikumene, literalment "habitat" i.e. tots els llocs que són habitats pels sers vivents: "mundial" o "general") és, en el catolicisme i en l'ortodòxia de l'est, una reunió dels bisbes de tota l'Església amb la finalitat de discutir i resoldre afers relacionats amb la doctrina i la pràctica de l'Església.
Nou!!: Bisbat de Roma і Concili ecumènic · Veure més »
Concili Vaticà I
Concili Ecumènic del Vaticà I Primer concili celebrat a la ciutat del Vaticà, també anomenat Concili Ecumènic del Vaticà I, convocat pel Papa Pius IX el 1869 per afrontar el racionalisme i el gal·licanisme.
Nou!!: Bisbat de Roma і Concili Vaticà I · Veure més »
Concili Vaticà II
El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: Bisbat de Roma і Concili Vaticà II · Veure més »
Conclave
La Capella Sixtina és el lloc on se celebra el conclave El conclave o conclau és la reunió que celebra el Col·legi Cardenalici de l'Església Catòlica per a escollir un nou Bisbe de Roma, càrrec que duu aparellats el de Papa (Summe Pontífex i Pastor Suprem de l'Església Catòlica) i el de Cap d'estat de la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: Bisbat de Roma і Conclave · Veure més »
Concordat
Un concordat és un acord en forma de tractat entre el poder temporal i els representants de l'església catòlica.
Nou!!: Bisbat de Roma і Concordat · Veure més »
Concubinat
Concubinat és l'estat d'una dona que es troba en una relació de tipus matrimonial amb un home amb qui no s'hi pot casar, sovint per la diferència d'estatus social.
Nou!!: Bisbat de Roma і Concubinat · Veure més »
Congregació de la Missió
La Congregació de la Missió, en llatí Congregatio Missionis, és una societat de vida apostòlica masculina fundada a París el 1625 per Vicenç de Paül.
Nou!!: Bisbat de Roma і Congregació de la Missió · Veure més »
Consagració reial
La consagració reial és una cerimònia religiosa que confereix a un sobirà un caràcter sagrat (a vegades fins i tot diví) desmarcant-se així de la resta de les persones.
Nou!!: Bisbat de Roma і Consagració reial · Veure més »
Consell Pontifici per a la Cura Pastoral dels Treballadors dels Serveis de Sanitat
El Consell Pontifici per a la Cura Pastoral dels Treballadors dels Serveis de Sanitat (llatí: Pontificium consilium pro valetudinis administris) és un departament de la cúria romana L'11 de febrer de 1985, el Papa Joan Pau II mitjançant el motu proprio Dolentium Hominum instituí la Pontifícia comissió per la pastoral dels operadors sanitaris.
Nou!!: Bisbat de Roma і Consell Pontifici per a la Cura Pastoral dels Treballadors dels Serveis de Sanitat · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Bisbat de Roma і Constantí I el Gran · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Bisbat de Roma і Constantinoble · Veure més »
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Nou!!: Bisbat de Roma і Contrareforma · Veure més »
Corneli (papa)
Corneli (c.251-c.253) va ser el vint-i-unè bisbe de Roma i el vintè successor de sant Pere.
Nou!!: Bisbat de Roma і Corneli (papa) · Veure més »
Corona (ornament)
Corona prototípica Una corona és un ornament circular que se cenyeix al cap, usualment fet d'herbes, flors o metalls preciosos.
Nou!!: Bisbat de Roma і Corona (ornament) · Veure més »
Cosí
Un cosí és el fill dels oncles i les ties, és a dir, els descendents dels germans dels progenitors.
Nou!!: Bisbat de Roma і Cosí · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Bisbat de Roma і Cristianisme · Veure més »
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Nou!!: Bisbat de Roma і Croades · Veure més »
Crucifixió
Crucifixió de sant Pere, de Caravaggio La crucifixió és un mètode d'execució, on el reu és lligat o clavat en una creu de fusta, entre arbres o en una paret, i deixat allí fins a la seva mort.
Nou!!: Bisbat de Roma і Crucifixió · Veure més »
Culte imperial (antiga Roma)
A l'antiga Roma el culte imperial consistia en una sèrie de veneracions oficials que es realitzaven cap a l'emperador romà quan (generalment) ja havia mort, i passava a tots els efectes a considerar-se un déu del panteó romà.
Nou!!: Bisbat de Roma і Culte imperial (antiga Roma) · Veure més »
Damas I
Damas I, a vegades Dames I, (Hispània, 304 - Roma, 11 de desembre de 384) fou papa de Roma de 366 a 384.
Nou!!: Bisbat de Roma і Damas I · Veure més »
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Nou!!: Bisbat de Roma і Dècada del 1960 · Veure més »
Decapitació
La decapitació és un mètode per aplicar la pena de mort consistent en separar el cap del tronc de la persona amb un objecte tallant, usualment una destral, una espasa o la guillotina.
Nou!!: Bisbat de Roma і Decapitació · Veure més »
Deci (emperador romà)
Gai Messi Quint Trajà Deci (Gaius Messius Quintus Traianus Decius) fou l'emperador romà del període 249-251, elegit per l'exèrcit revoltat a Mèsia.
Nou!!: Bisbat de Roma і Deci (emperador romà) · Veure més »
Diaca
Un diaca (del grec, diakonos i del llatí diaconus 'servidor') és un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe.
Nou!!: Bisbat de Roma і Diaca · Veure més »
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Nou!!: Bisbat de Roma і Diòcesi · Veure més »
Diòcesi (Imperi Romà)
Diòcesi (en llatí diœcēsis, en grec antic διοίκησις dioíkēsis 'administració') era el nom d'una de les divisions administratives del Baix Imperi Romà, que es va fundar amb l'establiment de la Tetrarquia.
Nou!!: Bisbat de Roma і Diòcesi (Imperi Romà) · Veure més »
Diòcesi suburbicària
Les set diòcesis suburbicàries són les diòcesis de l'Església Catòlica localitzades als suburbis de Roma, reservades per als més alts cardenals.
Nou!!: Bisbat de Roma і Diòcesi suburbicària · Veure més »
Dictatus Papae
Els «Dictatus Papa» (Principis del papa), són una relació de 27 axiomes que, publicats en el 1075, recollien l'ideari polític-religiós del papa Gregori VII.
Nou!!: Bisbat de Roma і Dictatus Papae · Veure més »
Dinastia Savoia
Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.
Nou!!: Bisbat de Roma і Dinastia Savoia · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Bisbat de Roma і Dioclecià · Veure més »
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Nou!!: Bisbat de Roma і Domicià · Veure més »
Donació de Constantí
La Donació de Constantí (Donatio Constantini en llatí) és un decret imperial apòcrif, atribuït a Constantí I, segons el qual, al mateix temps que es reconeixia el Papa Silvestre I com a sobirà, se li feia donació de la ciutat de Roma, així com de les províncies d'Itàlia i tota la resta de l'Imperi Romà d'Occident, creant-se així l'anomenat Patrimoni de Sant Pere.
Nou!!: Bisbat de Roma і Donació de Constantí · Veure més »
Donació de Pipí
Representació idealitzada de la '''donació de Pipí''' al Papa Esteve II (754) La Donació de Pipí, coneguda també com el Tractat de Quierzy, va ser la restitució a l'Església l'any 754 per part del primer monarca carolingi Pipí el Breu de les terres que havien perdut a mans dels llombards.
Nou!!: Bisbat de Roma і Donació de Pipí · Veure més »
Donació de Sutri
La Donació de Sutri va ser un acord assolit a Sutri per Luitprand i el Papa Gregori II el 728.
Nou!!: Bisbat de Roma і Donació de Sutri · Veure més »
Dret internacional
El dret internacional és el conjunt de principis i normes que regulen les relacions dels estats, i altres subjectes de dret internacional, i que són representats pel seu servei diplomàtic.
Nou!!: Bisbat de Roma і Dret internacional · Veure més »
Ducat de Roma
El ducat romà dins l'Imperi Romà d'Orient el 717 El Ducat de Roma o Ducat Romà va ser una jurisdicció política i militar de l'Imperi Romà d'Orient que ocupava, dins de l'Exarcat d'Itàlia, o Exarcat de Ravenna, la major part del Laci modern i una àrea molt limitada a l'Úmbria del sud (Amelia i els seus voltants).
Nou!!: Bisbat de Roma і Ducat de Roma · Veure més »
Ducat de Spoleto
Itàlia en temps dels llongobards it El ducat de Spoleto fou un territori longobard independent fundat al voltant del 570 al sud d'Itàlia.
Nou!!: Bisbat de Roma і Ducat de Spoleto · Veure més »
Edicte de Milà
Constantí I, un dels impulsors de l'edicte pel qual es declarava la llibertat de culte. L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes.
Nou!!: Bisbat de Roma і Edicte de Milà · Veure més »
Edicte de Tessalònica
Teodosi I el Gran. LEdicte de Tessalònica, originalment Cunctos populos ('Tots els pobles'), va ser decretat l'any 380 per l'emperador romà Teodosi pel qual el cristianisme va passar a ser la religió oficial de l'Imperi Romà.
Nou!!: Bisbat de Roma і Edicte de Tessalònica · Veure més »
Emirat de Sicília
LEmirat de Sicília fou un estat musulmà a la Mediterrània, format per l'illa de Sicília dominada pels musulmans des de principis del fins a finals del.
Nou!!: Bisbat de Roma і Emirat de Sicília · Veure més »
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Nou!!: Bisbat de Roma і Emperador · Veure més »
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Nou!!: Bisbat de Roma і Emperador romà · Veure més »
Eparquia
Una eparquia (del grec ἐπαρχία) és una circumscripció territorial sota l'autoritat d'un bisbe, en les Esglésies Catòliques Orientals, l'Església Ortodoxa i les Esglésies ortodoxes orientals.
Nou!!: Bisbat de Roma і Eparquia · Veure més »
Església catòlica a Itàlia
L'Església Catòlica a Itàlia està constituïda per les institucions eclesiàstiques catòliques presents a Itàlia.
Nou!!: Bisbat de Roma і Església catòlica a Itàlia · Veure més »
Església llatina
LEsglésia llatina o d'Occident (Ecclesia Latina i a lAnuari Pontifici: Chiesa Latina) és la més gran de les vint esglésies sui iuris integrants de l'Església catòlica.
Nou!!: Bisbat de Roma і Església llatina · Veure més »
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Nou!!: Bisbat de Roma і Església Ortodoxa · Veure més »
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Nou!!: Bisbat de Roma і Església sufragània · Veure més »
Estat confessional
Catolicisme romà L'Estat confessional és aquell que declara una religió concreta com a oficial, amb diversos graus de penetració en la vida pública (el màxim seria la teocràcia).
Nou!!: Bisbat de Roma і Estat confessional · Veure més »
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Nou!!: Bisbat de Roma і Estat sobirà · Veure més »
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Nou!!: Bisbat de Roma і Estats Pontificis · Veure més »
Estatus social
Dos homes amb diferent estatus social L'estatus social, en sociologia, és la posició que ocupa un individu dins d'un grup o sistema social.
Nou!!: Bisbat de Roma і Estatus social · Veure més »
Eucaristia
Fracció de l'eucaristia. Eucaristia (del grec εὐχαριστία, eucharistia, "acció de gràcies") o sagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristià de la commemoració de la santa cena de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament.
Nou!!: Bisbat de Roma і Eucaristia · Veure més »
Europa Occidental
Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.
Nou!!: Bisbat de Roma і Europa Occidental · Veure més »
Exarcat de Ravenna
L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Bisbat de Roma і Exarcat de Ravenna · Veure més »
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Nou!!: Bisbat de Roma і Excomunió · Veure més »
Fèlix I
Fèlix I va ser elegit nou Papa el 5 de gener de l'any 269, després de la mort del Papa Dionís I el 26 de desembre de 268.
Nou!!: Bisbat de Roma і Fèlix I · Veure més »
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Nou!!: Bisbat de Roma і Feudalisme · Veure més »
Fiorenzo Angelini
Fiorenzo Angelini (Roma, 1 d'agost de 1916 − ibidem, 22 de novembre de 2014) fou un cardenal catòlic italià.
Nou!!: Bisbat de Roma і Fiorenzo Angelini · Veure més »
Flavi Gracià
Flavi Gracià o simplement Gracià (Sírmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà, nomenat pel seu pare Valentinià I, el qual el va responsabilitzar de les províncies d'occident el 367.
Nou!!: Bisbat de Roma і Flavi Gracià · Veure més »
Formós
Formós (Òstia, ? – Roma, 4 d'abril de 896) fou Papa de l'Església catòlica del 891 al 896.
Nou!!: Bisbat de Roma і Formós · Veure més »
Francesc (papa)
Francesc (en llatí: Franciscus) (Buenos Aires, 17 de desembre de 1936), nascut com a Jorge Mario Bergoglio, és el 266è papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de la mort del Papa Gregori III l'any 741, i el primer castellanoparlant.
Nou!!: Bisbat de Roma і Francesc (papa) · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Bisbat de Roma і Francs · Veure més »
Frontera
Una frontera és el límit geogràfic imaginari entre dos països.
Nou!!: Bisbat de Roma і Frontera · Veure més »
Gai (papa)
Gai (Salona, Dalmàcia, ? - Roma, 22 d'abril de 296) fou escollit papa el 4 de gener de 283.
Nou!!: Bisbat de Roma і Gai (papa) · Veure més »
Galeri
Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en Gaius Galerius Valerius Maximianus) fou emperador romà del 305 al 311 i nomenat cèsar el 293.
Nou!!: Bisbat de Roma і Galeri · Veure més »
Giovanni Canestri
Giovanni Canestri (30 de setembre de 1918 - 29 d'abril de 2015) va ser un cardenal italià arquebisbe emèrit de Gènova.
Nou!!: Bisbat de Roma і Giovanni Canestri · Veure més »
Giuseppe Marciante
Giuseppe Marciante (Catània, Sicília, 16 de juliol de 1951) és un clergue catòlic bisbe de Cefalù.
Nou!!: Bisbat de Roma і Giuseppe Marciante · Veure més »
Gran Cisma d'Orient
El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.
Nou!!: Bisbat de Roma і Gran Cisma d'Orient · Veure més »
Gran incendi de Roma
''Les torxes de Neró'', de Henryk Siemiradzki. D'acord amb Tàcit, Neró va culpar els cristians com a responsables de l'incendi. El Gran incendi de Roma (en Magnum Incendium Romae) va ser un incendi urbà que es va produir l'any 64, quan Neró era emperador.
Nou!!: Bisbat de Roma і Gran incendi de Roma · Veure més »
Gregori el Gran
, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.
Nou!!: Bisbat de Roma і Gregori el Gran · Veure més »
Gregori VII
Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.
Nou!!: Bisbat de Roma і Gregori VII · Veure més »
Guidonia Montecelio
Guidonia Montecelio és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la ciutat metropolitana de Roma Capital.
Nou!!: Bisbat de Roma і Guidonia Montecelio · Veure més »
Guiu III de Spoleto
Guiu III fou fill de Guiu I de Spoleto i germà de Lambert I de Spoleto El 876 va rebre el marcgraviat de Camerino de Carles el Calb.
Nou!!: Bisbat de Roma і Guiu III de Spoleto · Veure més »
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Nou!!: Bisbat de Roma і Hadrià · Veure més »
Helena de Constantinoble
Flavia Iulia Helena, també coneguda com a Santa Helena i Helena de Constantinoble (248 – 329 nascuda probablement a Drepanum (abans de ser anomenada Hel·lenòpolis) en el golf de Nicomèdia, va ser la primera dona de Constanci Clor i mare de Constantí I el Gran. És venerada com a santa a la majoria de confessions cristianes.
Nou!!: Bisbat de Roma і Helena de Constantinoble · Veure més »
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Nou!!: Bisbat de Roma і Heracli · Veure més »
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Nou!!: Bisbat de Roma і Heretgia · Veure més »
Hipogeu
Tomba hipogeu de Tausert i Setnakht, excavada a la Vall dels Reis (Egipte). Interior de l'amfiteatre d'El Djem, a Tunis. Hipogeu (del grec: ὑπόγαιο, literalment "sota terra") és una construcció o excavació subterrània, en forma de cambra, galeria o passadís, especialment destinada a servir de sepulcre.
Nou!!: Bisbat de Roma і Hipogeu · Veure més »
Hug d'Arle
Hug d'Arle (c. 880 - Arle, Regne de França, 947) fou comte d'Arle; rei de Provença (911 - 933) i rei d'Itàlia (926 - 10 d'abril de 947).
Nou!!: Bisbat de Roma і Hug d'Arle · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Bisbat de Roma і Imperi Carolingi · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Bisbat de Roma і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Bisbat de Roma і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Bisbat de Roma і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Indulgència
La indulgència és el perdó dels pecats, o dels càstigs associats, després de la confessió, l'absolució i de la realització d'una gesta tipificada (com la peregrinació a llocs considerats sants, pregar el rosari o seguir el Via Crucis).
Nou!!: Bisbat de Roma і Indulgència · Veure més »
Infal·libilitat pontifical
Gregori I'', per Carlo Saraceni, cap a 1610, Roma. Símbol del papat. La infabil·litat pontifical o infal·libilitat del papa en la teologia de l'Església Catòlica Romana és un dogma, segons el qual el papa està preservat de cometre un error quan ell promulga o declara, a l'Església, un ensenyament dogmàtic en temes de fe i moral sota el rang de «solemne definició pontifícia» o declaració ex cathedra.
Nou!!: Bisbat de Roma і Infal·libilitat pontifical · Veure més »
Isapòstol
Isapòstol (‘igual als apòstols’) era un dels títols ostentats pels emperadors romans d'Orient.
Nou!!: Bisbat de Roma і Isapòstol · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Bisbat de Roma і Islam · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Bisbat de Roma і Italià · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Bisbat de Roma і Itàlia · Veure més »
Jerarquia de l'Església Catòlica
El terme de jerarquia de l'Església Catòlica es fa servir per referir-se als membres de l'Església Catòlica Romana que desenvolupen la funció de governar en la fe i guiar en les qüestions morals i de vida cristiana als fidels catòlica.
Nou!!: Bisbat de Roma і Jerarquia de l'Església Catòlica · Veure més »
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Nou!!: Bisbat de Roma і Judaisme · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Bisbat de Roma і Justinià I · Veure més »
Laci
Mapa de la regió del Laci (Itàlia) i les seves províncies El Laci (en italià Lazio) és una regió de la Itàlia central al voltant de la ciutat de Roma, que n'és la capital.
Nou!!: Bisbat de Roma і Laci · Veure més »
Lambert II de Spoleto
Lambert II de Spoleto (mort el 15 d'octubre de 898) fou duc de Spoleto (Lambert II, 894 – 898), rei d'Itàlia (894 – 898) i emperador d'Occident (894-898).
Nou!!: Bisbat de Roma і Lambert II de Spoleto · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Bisbat de Roma і Llatí · Veure més »
Lleó III (papa)
Lleó III (Roma, ? – 12 de juny del 816) fou Papa de l'Església catòlica de 795 al 816.
Nou!!: Bisbat de Roma і Lleó III (papa) · Veure més »
Lleó X
Lleó X, nascut Giovanni di Lorenzo de Mèdici (Florència, República de Florència, 1475 - Roma, Estats Pontificis, 1521) fou un cardenal florentí que va esdevenir senyor de Florència entre 1512 i 1513, i papa de l'Església Catòlica del 1513 al 1521.
Nou!!: Bisbat de Roma і Lleó X · Veure més »
Llei de garanties papals
La Llei de garanties papals (en italià: Legge delle Guarentigie) va ser una norma legal emesa pel Regne d'Italia, el 13 de maig de 1871, per tal de regular les relacions polítiques entre l'estat italià i la Santa Seu.
Nou!!: Bisbat de Roma і Llei de garanties papals · Veure més »
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Nou!!: Bisbat de Roma і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Bisbat de Roma і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »
Llista de monarques anglesos
Escut d'Anglaterra, 1558–1603 La monarquia del Regne d'Anglaterra comença amb Alfred el Gran (Alfred the Great) i acaba amb la reina Anne (Anna, Reina de Gran Bretanya), que va esdevenir Regne de Gran Bretanya quan el Regne d'Anglaterra es va fusionar amb el Regne d'Escòcia per a formar una unió l'any 1707.
Nou!!: Bisbat de Roma і Llista de monarques anglesos · Veure més »
Llista de papes de Roma
Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.
Nou!!: Bisbat de Roma і Llista de papes de Roma · Veure més »
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Nou!!: Bisbat de Roma і Llista de reis de França · Veure més »
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Nou!!: Bisbat de Roma і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Bisbat de Roma і Longobards · Veure més »
Luci Ver
Luci Aureli Ver (Lucius Verus; 15 desembre 130 – febrer 169) va ser coemperador de Roma del 161 fins a la seva mort el 169 juntament amb el seu germà adoptiu Marc Aureli.
Nou!!: Bisbat de Roma і Luci Ver · Veure més »
Luitprand
Luitprand, també anomenat Liutprand (vers 690 – Pavia?, gener del 744), fou un rei dels llombards i rei d'Itàlia del 712 al 744.
Nou!!: Bisbat de Roma і Luitprand · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Bisbat de Roma і Mar Negra · Veure més »
Marcel I
Marcel I (Roma, ? - Roma, 16 de juny de 309) va ser el trentè bisbe de Roma, entre el maig/juny de 308 i la data de la seva mort.
Nou!!: Bisbat de Roma і Marcel I · Veure més »
Mariozza
Mariozza o Maròzia (en realitat Maria) era filla de Teofilacte I i de Teodora.
Nou!!: Bisbat de Roma і Mariozza · Veure més »
Maxenci
Marc Aureli Valeri Maxenci (en llatí: Marcus Aurelius Valerius Maxentius) fou emperador romà del 306 al 312.
Nou!!: Bisbat de Roma і Maxenci · Veure més »
Maximí el Traci
Gaius Iulius Verus Maximinus conegut com a Maximí el Traci (c. 173 – 238), d'origen got i anomenat el Ciclop, va ser proclamat emperador a Magúncia l'any 235.
Nou!!: Bisbat de Roma і Maximí el Traci · Veure més »
Màrtir cristià
Sant Esteve màrtir, el primer màrtir cristià, pintat per Giacomo Cavedone Un màrtir cristià és una persona que és morta per seguir el cristianisme en qualsevol forma de tortura o pena de mort.
Nou!!: Bisbat de Roma і Màrtir cristià · Veure més »
Metre quadrat
Un metre quadrat és la unitat d'àrea en el Sistema Internacional d'Unitats que es representa amb el símbol m².
Nou!!: Bisbat de Roma і Metre quadrat · Veure més »
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Nou!!: Bisbat de Roma і Metropolità · Veure més »
Miquel Cerulari
Miquel Cerulari (en grec antic Μιχαήλ Κηρουλάριος), patriarca de Constantinoble de l'any 1043 al 1058, va consumar el cisma d'Orient.
Nou!!: Bisbat de Roma і Miquel Cerulari · Veure més »
Missa
Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: Bisbat de Roma і Missa · Veure més »
Monarquia absoluta
La monarquia absoluta és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador, tsar…) té el poder absolut.
Nou!!: Bisbat de Roma і Monarquia absoluta · Veure més »
Monofisisme
El monofisisme va ser un corrent cristològic que considerava que l'única natura de Crist és la divina.
Nou!!: Bisbat de Roma і Monofisisme · Veure més »
Monotelisme
El monotelisme va ser una doctrina religiosa del que reconeixia a Crist dues naturaleses, la humana i la divina, i una única voluntat.
Nou!!: Bisbat de Roma і Monotelisme · Veure més »
Mul
Un mul El mul o matxoTant el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans com el Diccionari Normatiu Valencià donen com a sinònims matxo i mul, però l'entrada de l'Enciclopèdia Catalana el defineix només com a l'híbrid de cavall i somera, que en aquest article s'anomena mul somerí, seguint l'expressió recollida al DIEC.
Nou!!: Bisbat de Roma і Mul · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: Bisbat de Roma і Municipi · Veure més »
Nadal
L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.
Nou!!: Bisbat de Roma і Nadal · Veure més »
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Nou!!: Bisbat de Roma і Neró · Veure més »
Nerva
Nerva, de nom complet Marc Cocceu Nerva (Marcus Cocceius Nerva) (8 de novembre del 30 - 27 de gener del 98), fou emperador de Roma de l'any 96 al 98.
Nou!!: Bisbat de Roma і Nerva · Veure més »
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Nou!!: Bisbat de Roma і Orde de Sant Agustí · Veure més »
Orde dels Frares Menors Caputxins
L'Orde dels Frares Menors Caputxins, en llatí Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum, és un orde religiós, orde mendicant nascut com a branca de l'orde dels franciscans i integrat avui a la família franciscana.
Nou!!: Bisbat de Roma і Orde dels Frares Menors Caputxins · Veure més »
Ordinariat militar d'Itàlia
Escut de l'ordinariat Lordinariat militar d'Itàlia (italià: Ordinariato militare in Italia (OMI)) és una església particular equiparada a una diòcesi i un ofici de l'Estat; té jurisdicció sobre tots els militars de les forces armades italianes, sobre els familiars que conviuen i sobre els civils en servei a les forces armades.
Nou!!: Bisbat de Roma і Ordinariat militar d'Itàlia · Veure més »
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Nou!!: Bisbat de Roma і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Pactes del Laterà
Territori de l'estat de la Ciutat del Vaticà establert arran dels '''Pactes del Laterà''' Els Pactes del Laterà van ser un conjunt d'acords o pactes signats a Roma l'11 de febrer del 1929 entre el Regne d'Itàlia (representat per Benito Mussolini) i la Santa Seu (representada pel cardenal i secretari d'Estat Pietro Gasparri).
Nou!!: Bisbat de Roma і Pactes del Laterà · Veure més »
Palau del Laterà
El palau del Laterà (en italià Palazzo del Laterano o Palazzo Lateranense) és un antic palau construït durant l'Imperi Romà que es va convertir més tard en residència papal.
Nou!!: Bisbat de Roma і Palau del Laterà · Veure més »
Palau del Quirinal
Façana del Palau del Quirinal El Palau del Quirinal (en italià Palazzo del Quirinale) és la residència oficial del president de la República Italiana a la capital de l'estat, Roma.
Nou!!: Bisbat de Roma і Palau del Quirinal · Veure més »
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Nou!!: Bisbat de Roma і Palestina · Veure més »
Palestrina
Carrer del poble Palestrina és un municipi de 18.012 habitants de la ciutat metropolitana de Roma Capital, al Laci (Itàlia).
Nou!!: Bisbat de Roma і Palestrina · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Bisbat de Roma і Papa · Veure més »
Papa Alexandre I
Alexandre I (Roma, ? - 115 o 119) va ser Bisbe de Roma des de l'any 105 fins al 115, tot i que les dates del seu pontificat són molt confuses.
Nou!!: Bisbat de Roma і Papa Alexandre I · Veure més »
Papa Anter
Anter (Grècia,? - Roma, 236) va ser bisbe de Roma entre el 21 de novembre de 235 i el 3 de gener de 236.
Nou!!: Bisbat de Roma і Papa Anter · Veure més »
Papa Climent V
Climent V (Vilandraut, 1264 - Avinyó, 20 d'abril de 1314) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1305 al 1314.
Nou!!: Bisbat de Roma і Papa Climent V · Veure més »
Papa Eleuteri
Eleuteri va néixer a Nicòpolis, Epir.
Nou!!: Bisbat de Roma і Papa Eleuteri · Veure més »
Papa Esteve I
Esteve I va ser Papa de l'Església Catòlica entre els anys 254 i 257.
Nou!!: Bisbat de Roma і Papa Esteve I · Veure més »
Papa Esteve VI
Esteve VI (Roma, ? – 14 d'agost de 897) fou Papa de l'Església catòlica del 896 al 897.
Nou!!: Bisbat de Roma і Papa Esteve VI · Veure més »
Papa Eusebi
Eusebi (Grècia, Imperi Romà d'Orient, ? - Siracusa, Sicília, Imperi Romà d'Occident, agost o setembre del 308/310) va ser el trenta-unè bisbe de Roma, i trentè successor de Sant Pere.
Nou!!: Bisbat de Roma і Papa Eusebi · Veure més »
Papa Evarist
Evarist (Antioquia, ? – Roma, c.106/107), alguna vegada anomenat Arist, va ser el cinquè bisbe de Roma i quart successor de sant Pere, des de l'any 97 fins al 105 o al 106/107.
Nou!!: Bisbat de Roma і Papa Evarist · Veure més »
Papa Fabià
Fabià (?, ? - Roma, 20 de gener de 250) va ser papa de Roma del 236 al 250, màrtir i santificat per diverses esglésies cristianes.
Nou!!: Bisbat de Roma і Papa Fabià · Veure més »
Papa Higini
HiginiFrancesco Scorza recull i transcriu diverses variants del seu nom: Hyginus, Yginus, Egenus i Viginus. (Atenes, Grècia, ? - Roma, c.140/142) va ser el novè bisbe de Roma i vuitè successor de sant Pere.
Nou!!: Bisbat de Roma і Papa Higini · Veure més »
Papa Joan XII
Octavià de Túsculum (Roma, 936 - 964) va ser Papa amb el nom de Joan XII entre 955 i 963 i durant uns mesos del 964.
Nou!!: Bisbat de Roma і Papa Joan XII · Veure més »
Papa Lleó IV
Lleó IV (Roma, s. IX – 17 de juliol del 855) va ser Papa de l'Església Catòlica del 847 al 855.
Nou!!: Bisbat de Roma і Papa Lleó IV · Veure més »
Papa Lli
Lli o Linus (Volterra?, Toscana, ? - Roma, 23 de setembre de 76 o 79) va ser el segon bisbe de Roma, successor de sant Pere.
Nou!!: Bisbat de Roma і Papa Lli · Veure més »
Papa Luci I
Luci I (?, ? - Roma, 5 de març del 254) va ser el vint-i-dosè bisbe de Roma i el vint-i-unè successor de sant Pere, exercint un breu mandat entre mitjans del 253 i els primers mesos del 254.
Nou!!: Bisbat de Roma і Papa Luci I · Veure més »
Papa Martí I
Martí I (Todi, Úmbria, ? - Quersonès, 655), també conegut com a Martí el Confessor va ser Papa entre el 21 de juliol de 649 fins a la seva mort el 16 de setembre de 655.
Nou!!: Bisbat de Roma і Papa Martí I · Veure més »
Papa Melquíades
Melquíades o MilcíadesAltres formes d'anomenar-lo són Melcíades, Meltíades, o Miltides.
Nou!!: Bisbat de Roma і Papa Melquíades · Veure més »
Papa Pius I
Pius I (Aquileia, segle II - Roma, 154) va ser el novè bisbe de Roma entre el 140 i el 154.
Nou!!: Bisbat de Roma і Papa Pius I · Veure més »
Papa Poncià
Poncià (Roma, ? - Sardenya, c. 236) va ser el divuitè bisbe de Roma.
Nou!!: Bisbat de Roma і Papa Poncià · Veure més »
Papa Severí
Severí (Severinus en llatí; Roma ? - 2 d'agost de 640) va ser papa de l'Església Catòlica entre el maig i l'agost del 640.
Nou!!: Bisbat de Roma і Papa Severí · Veure més »
Papa Silveri
Silveri (Frosinone ? - illa de Ponça 537) fou escollit papa l'1 de juny de 536.
Nou!!: Bisbat de Roma і Papa Silveri · Veure més »
Papa Sixt I
Sixt I (Roma?, ? - ídem, c.124/128) va ser el setè bisbe de Roma i el sisè successor de sant Pere.
Nou!!: Bisbat de Roma і Papa Sixt I · Veure més »
Papa Sixt II
Sixt II va ser el vint-i-quatrè bisbe de Roma entre els anys 257 i 258, considerat per tant papa de l'Església Catòlica.
Nou!!: Bisbat de Roma і Papa Sixt II · Veure més »
Papa Soter
Soter (Fondi, Campània, ? - Roma, c.175) va ser bisbe de Roma entre c.166/167 - 174/175.
Nou!!: Bisbat de Roma і Papa Soter · Veure més »
Papa Telèsfor
Telèsfor (Calàbria, Magna Grècia, Imperi Romà, ? - Roma, c.136) va ser el vuitè bisbe de Roma entre c.125 i la seva mort vers el 136.
Nou!!: Bisbat de Roma і Papa Telèsfor · Veure més »
Papa Urbà I
Urbà I (Roma, ? - Roma, 23 de maig de 230) va ser el dissetè bisbe de Roma, el seu pontificat s'inicia amb la seva elecció el 222 i finalitza amb la seva mort el 230.
Nou!!: Bisbat de Roma і Papa Urbà I · Veure més »
Papa Vigili
Vigili I (Roma, ? - Siracusa, 555) va ser escollit papa el 29 de març de 537.
Nou!!: Bisbat de Roma і Papa Vigili · Veure més »
Papa Zeferí
Zeferí (Roma, - Roma, 20 de desembre del 217) va ser bisbe de Roma entre els anys 198/199 i 217.
Nou!!: Bisbat de Roma і Papa Zeferí · Veure més »
Papat d'Avinyó
Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).
Nou!!: Bisbat de Roma і Papat d'Avinyó · Veure més »
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Nou!!: Bisbat de Roma і Parròquia eclesiàstica · Veure més »
Patriarca d'Alexandria
Patriarca d'Alexandria és un títol del bisbe d'Alexandria, a Egipte.
Nou!!: Bisbat de Roma і Patriarca d'Alexandria · Veure més »
Patriarca d'Antioquia
El patriarca d'Antioquia és el nom tradicional donat al bisbe d'Antioquia.
Nou!!: Bisbat de Roma і Patriarca d'Antioquia · Veure més »
Patriarca de Constantinoble
El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.
Nou!!: Bisbat de Roma і Patriarca de Constantinoble · Veure més »
Patriarca de Jerusalem
El patriarca de Jerusalem és el títol tradicional del bisbe de Jerusalem, una antiga diòcesi cristiana que aviat va canviar el rang de bisbe pel de patriarca pel fet d'estar situada a Terra Santa.
Nou!!: Bisbat de Roma і Patriarca de Jerusalem · Veure més »
Patriarca Llatí de Jerusalem
El patriarca llatí de Jerusalem fou el títol del bisbe de Jerusalem, atorgat per l'Església Catòlica Romana quan es va conquerir Jerusalem el 1099.
Nou!!: Bisbat de Roma і Patriarca Llatí de Jerusalem · Veure més »
Patriarcat
Mural sobre el patriarcat a la Universitat Pompeu Fabra El patriarcat és un concepte antropològic que descriu una organització social i cultural en la qual la totalitat de les relacions socials està estructurada pel domini de l'home.
Nou!!: Bisbat de Roma і Patriarcat · Veure més »
Patriarcat d'Aquileia
El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.
Nou!!: Bisbat de Roma і Patriarcat d'Aquileia · Veure més »
Pau de Tars
Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Bisbat de Roma і Pau de Tars · Veure més »
Pax deorum
Pax deorum ("la pau dels déus" en llatí) és el fonament de la religió de l'estat de l'Antiga Roma, una harmonia o acord entre els homes i els déus per a benefici mutu, i indispensable per al benestar de l'estat.
Nou!!: Bisbat de Roma і Pax deorum · Veure més »
Pelegrinatge
Un pelegrinatge és un viatge a un lloc considerat sagrat per la religió per tal d'obtenir els favors de la divinitat o augmentar l'autoconeixement durant la ruta.
Nou!!: Bisbat de Roma і Pelegrinatge · Veure més »
Pentarquia
La Pentarquia (del grec Πενταρχία, Pentarchía, de πέντε pénte, "cinc", i ἄρχειν archein, "governar") és un model d'organització eclesiàstica formulat en les lleis de l'emperador Justinià I (527-565).
Nou!!: Bisbat de Roma і Pentarquia · Veure més »
Persecució
Recreació del mite de Dirce (la pintura de Henryk Siemiradzki (1897) Una dona cristiana martiritzada per Neró, Museu Nacional de Varsòvia Persecució és el conjunt d'accions repressives o maltractament, persistents, realitzades per un individu o més comunament un grup específic, sobre un altre grup o sobre un individu, del qual es diferencia per la manera de pensar o per determinades característiques físiques, religioses, culturals, polítiques, ètniques o altres.
Nou!!: Bisbat de Roma і Persecució · Veure més »
Persecució dels cristians
''Una Dirce cristiana'', per Henryk Siemiradzki. Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró en aquesta recreació del mite de Dirce (pintat per Henryk Siemiradzki, 1897, Museu Nacional de Varsòvia). La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual.
Nou!!: Bisbat de Roma і Persecució dels cristians · Veure més »
Persona jurídica
Una persona jurídica és una entitat, conjunt de persones o organització que persegueix una determinada finalitat permanent i a la qual el Dret i el seu ordenament assigna personalitat civil independent dels seus constituents.
Nou!!: Bisbat de Roma і Persona jurídica · Veure més »
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Bisbat de Roma і Pipí I el Breu · Veure més »
Pius XI
Pius XI (en llatí: Pius XI, en italià: Pio XI), de nom seglar Ambrogio Damiano Achille Ratti, (Desio, Regne Llombardovènet, Imperi Austríac, 31 de maig de 1857 - Palau Vaticà, 10 de febrer de 1939) fou papa de l'Església Catòlica entre 1922 i 1939.
Nou!!: Bisbat de Roma і Pius XI · Veure més »
Politeisme
Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.
Nou!!: Bisbat de Roma і Politeisme · Veure més »
Ponç Pilat
Ecce Homo, obra d'Antonio Ciseri, que representa Ponç Pilat mostrant Jesús al poble després de ser assotat. Ponç Pilat (en llatí Pontius Pilatus) va ser un governador (prefecte) de la província romana de Judea entre els anys 26 i 36 de la nostra era, successor de Valeri Grat.
Nou!!: Bisbat de Roma і Ponç Pilat · Veure més »
Pontífex Màxim
El Pontífex Màxim (Pontifex Maximus) era el sacerdot principal d'entre els pontífexs romans, que prenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona.
Nou!!: Bisbat de Roma і Pontífex Màxim · Veure més »
Pontifícia Universitat Gregoriana
La Pontifícia Universitat Gregoriana és una universitat pontifícia situada a Roma (Itàlia).
Nou!!: Bisbat de Roma і Pontifícia Universitat Gregoriana · Veure més »
Pornocràcia
La Pornocràcia (del grec porne -prostituta- i kratein -govern-) o Govern de les Meuques fou un període en la història del Papat Romà en què totes les decisions, i fins i tot, les nominacions de Papes de Roma foren influenciades per dones poderoses o parents seus de la família dels Teofilactes.
Nou!!: Bisbat de Roma і Pornocràcia · Veure més »
Pragmàtica sanció
Una pragmàtica sanció és aquella norma o disposició legal promulgada per un rei i que afecta aspectes fonamentals de l'estat, regulant qüestions com la successió al tron o d'altres.
Nou!!: Bisbat de Roma і Pragmàtica sanció · Veure més »
Príncep
Una princesa o príncep és un membre de la família regnant, normalment el fill del rei.
Nou!!: Bisbat de Roma і Príncep · Veure més »
Prefecte del pretori
El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).
Nou!!: Bisbat de Roma і Prefecte del pretori · Veure més »
Pres polític
Manifestació pública a favor de l'alliberament dels presos polítics del procés independentista català en el concert del grup de música Ovidi4 al Teatre Municipal de Balaguer el 2020.Nelson Mandela va ser empresonat entre 1963 i 1990 pel seu activisme anti-apartheid a Sud-àfrica. La política birmana Aung San Suu Kyi va ser empresonada per motius polítics en diverses ocasions entre 1990 i 2010. Un pres polític o presoner polític és qualsevol persona que es mantingui a la presó o detingut d'alguna altra forma —per exemple, sota arrest— sense haver comès un delicte tipificat sinó perquè les seves idees suposin un desafiament o una amenaça per al sistema polític establert, sigui aquest de la naturalesa que sigui.
Nou!!: Bisbat de Roma і Pres polític · Veure més »
Pretori
Pretori (Praetorium) va ser al començament el nom de la tenda dels generals romans als campaments.
Nou!!: Bisbat de Roma і Pretori · Veure més »
Primacia del bisbe de Roma
1.
Nou!!: Bisbat de Roma і Primacia del bisbe de Roma · Veure més »
Primat (eclesiàstic)
Escut d'armes d'un Primat catòlic (no cardenal) Primat és un títol o rang de certs bisbes en certes esglésies cristianes.
Nou!!: Bisbat de Roma і Primat (eclesiàstic) · Veure més »
Primer Concili de Constantinoble
Medalla de Teodosi I el Gran, que convocà el Primer Concili de Constantinoble Primer Concili de Constantinoble (381, 2n general o ecumènic) fou convocat per l'emperador Teodosi I el Gran.
Nou!!: Bisbat de Roma і Primer Concili de Constantinoble · Veure més »
Província eclesiàstica
Una província eclesiàstica és una divisió territorial pròpia del cristianisme.
Nou!!: Bisbat de Roma і Província eclesiàstica · Veure més »
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Nou!!: Bisbat de Roma і Provença · Veure més »
Qüestió dels Tres Capítols
La Qüestió dels tres capítols és el nom que rep la controvèrsia referent a la sentència donada contra tres autors (Teodor de Mopsuèstia, Teodoret de Cir i Ibes d'Edessa) que van ser condemnats per simpatitzar amb el nestorianisme.
Nou!!: Bisbat de Roma і Qüestió dels Tres Capítols · Veure més »
Quarta Croada
La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte.
Nou!!: Bisbat de Roma і Quarta Croada · Veure més »
Quersonès
Quersonès (en Chersonesus; en ucraïnès i en rus: Херсонес, Khersonès) va ser una antiga colònia grega fundada cap al a la part sud-oest de la Tàurida.
Nou!!: Bisbat de Roma і Quersonès · Veure més »
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Nou!!: Bisbat de Roma і Reforma Protestant · Veure més »
Regió eclesiàstica Laci
La regió del Laci al territori italià La regió eclesiàstica Laci és una de les setze regions eclesiàstiques en les que està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia.
Nou!!: Bisbat de Roma і Regió eclesiàstica Laci · Veure més »
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Nou!!: Bisbat de Roma і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Veure més »
Regne Longobard
El Regne Longobard — Regno longobardo o Regno dei Longobardi Regnum Langobardorum, Langbardland en antic germànic) va ser l'entitat estatal constituïda a la península Itàlica pels longobards entre els anys 568-569 (invasió d'Itàlia) i el774 (caiguda del regne i entrada dels francs de Carlemany). va envair la capital a Pavia. El control efectiu dels sobirans de les dues grans zones que constituïen el regne, la Langobardia Maior al centre-nord (al seu torn repartida en una àrea occidental, o Nèustria, i una oriental, o Àustria) i la Langobardia Minor al centre-sud, no va ser constant al llarg del curs dels dos segles de durada del regne.
Nou!!: Bisbat de Roma і Regne Longobard · Veure més »
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Nou!!: Bisbat de Roma і Rei d'Itàlia · Veure més »
Religió a l'antiga Roma
La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.
Nou!!: Bisbat de Roma і Religió a l'antiga Roma · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Bisbat de Roma і República de Venècia · Veure més »
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Nou!!: Bisbat de Roma і Ritu romà · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Bisbat de Roma і Roma · Veure més »
Sacerdot
Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.
Nou!!: Bisbat de Roma і Sacerdot · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Bisbat de Roma і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Sant Joan del Laterà
LArxibasílica de Sant Joan del Laterà (en italià San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa).
Nou!!: Bisbat de Roma і Sant Joan del Laterà · Veure més »
Sant Pau Extramurs
Sant Pau Extramurs és una de les quatre esglésies considerades com les més antigues de Roma.
Nou!!: Bisbat de Roma і Sant Pau Extramurs · Veure més »
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Nou!!: Bisbat de Roma і Sant Pere · Veure més »
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Nou!!: Bisbat de Roma і Santa Seu · Veure més »
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Nou!!: Bisbat de Roma і Sardenya · Veure més »
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Nou!!: Bisbat de Roma і Sarraïns · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Bisbat de Roma і Síria · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Bisbat de Roma і Senat Romà · Veure més »
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Nou!!: Bisbat de Roma і Septimi Sever · Veure més »
Seu Apostòlica
Es designa amb el terme Seu Apostòlica, les cinc ciutats on es trobaven les Esglésies originals del cristianisme, que es considera que van ser fundades pels Apòstols de Jesús i que constituïen les Antigues Pentarquies.
Nou!!: Bisbat de Roma і Seu Apostòlica · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Bisbat de Roma і Sicília · Veure més »
Silvestre I
Silvestre I va ser el trenta-tresè bisbe de Roma, entre el 314 i 335.
Nou!!: Bisbat de Roma і Silvestre I · Veure més »
Simó el Mag
Simó el Mag (Simon Magus) fou un suposat religiós cristià, considerat el primer heretge, amb fets fabulosos que són difícils de distingir dels fets reals.
Nou!!: Bisbat de Roma і Simó el Mag · Veure més »
Sobirania
La sobirania (també anomenada sobiranitat o sobiranesa) és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.
Nou!!: Bisbat de Roma і Sobirania · Veure més »
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Nou!!: Bisbat de Roma і Terra Santa · Veure més »
Tiara
La tiara (Gardenia tahitensis o G. taitensis en una grafia antiga, del mot tahitià tiare) és una espècie de gardènia endèmica de Tahití, a la Polinèsia Francesa, on n'és la flor nacional.
Nou!!: Bisbat de Roma і Tiara · Veure més »
Tiara (barret)
Tiara és el nom donat comú d'una família de lligadures altes originades a l'Àsia occidental i després adoptades per l'Església Catòlica.
Nou!!: Bisbat de Roma і Tiara (barret) · Veure més »
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Nou!!: Bisbat de Roma і Trajà · Veure més »
Transsubstanciació
La transsubstanciació és un concepte de la teologia catòlica que afirma que les espècies de l'eucaristia, el pa i el vi, prenen la substància del cos i la sang de Crist, respectivament.
Nou!!: Bisbat de Roma і Transsubstanciació · Veure més »
Trebonià Gal
Gai Vibi Trebonià Gal (en Gaius Vibius Trebonianus Gallus) fou un emperador romà del 251 al 253.
Nou!!: Bisbat de Roma і Trebonià Gal · Veure més »
Turó Vaticà
El turó Vaticà (en llatí Collis Vaticanus, en italià Colle Vaticano) és el nom donat, molt abans de l'inici de la cristiandat, a un dels turons situats a l'oest del riu Tíber, el costat oposat a aquell on se situen els set turons tradicionals de Roma.
Nou!!: Bisbat de Roma і Turó Vaticà · Veure més »
Ultratge d'Anagni
Dibuix que representa el moment de la suposada bufetada de Sciarra Colonna al papa. L'ultratge d'Anagni o també la bufetada d'Anagni és un episodi succeït a la ciutat de Anagni el 7 de setembre de 1303.
Nou!!: Bisbat de Roma і Ultratge d'Anagni · Veure més »
Unam Sanctam
Unam Sanctam és una butlla papal promulgada pel papa Bonifaci VIII el 18 de novembre de 1302, que els historiadors consideren una de les declaracions de supremacia espiritual més forta mai feta pel papat.
Nou!!: Bisbat de Roma і Unam Sanctam · Veure més »
Urbà II
Urbà II, (±1035 Châtillon-sur-Marne – Roma, 1099), nascut Otó de Chantillon o Eudes de Lagery, va ser el 159è papa de l'Església Catòlica durant onze anys entre 1088 i 1099.
Nou!!: Bisbat de Roma і Urbà II · Veure més »
Valerià
Publi Licini Valerià (en llatí) (200-260) fou emperador romà del 253 al 260.
Nou!!: Bisbat de Roma і Valerià · Veure més »
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Nou!!: Bisbat de Roma і Vassallatge · Veure més »
Víctor I
Víctor I (Àfrica, ? - Roma, 198/199) va ser bisbe de Roma (189-198/199), considerat papa i sant per l'Església catòlica.
Nou!!: Bisbat de Roma і Víctor I · Veure més »
Via Ostiense
Via Ostiense (en llatí Via Ostiensis) va ser una via romana que portava de Roma a Òstia seguint el riu Tíber per la riba esquerra, i tallant, quan convenia, els seus meandres més pronunciats.
Nou!!: Bisbat de Roma і Via Ostiense · Veure més »
Vicari (eclesiàstic)
Un vicari és un terme utilitzat en l'àmbit religiós per designar una persona que exerceix les funcions d'una altra, i la pot substituir per temps definit o indefinit.
Nou!!: Bisbat de Roma і Vicari (eclesiàstic) · Veure més »
Vicari general
Model d'escut d'armes dels vicaris generals. El vicari general (antigament ardiaca) és el diputat principal del bisbe d'una diòcesi per a l'exercici de l'autoritat administrativa i posseeix el títol de corrent ordinari.
Nou!!: Bisbat de Roma і Vicari general · Veure més »
1054
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1054 · Veure més »
106
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Roma і 106 · Veure més »
1078
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1078 · Veure més »
1095
El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1095 · Veure més »
1099
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1099 · Veure més »
115
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Roma і 115 · Veure més »
1204
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1204 · Veure més »
126
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Roma і 126 · Veure més »
1299
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1299 · Veure més »
1300
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1300 · Veure més »
136
El 136 (CXXXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Roma і 136 · Veure més »
1378
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1378 · Veure més »
1417
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1417 · Veure més »
142
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Roma і 142 · Veure més »
154
El 154 (CLIV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Roma і 154 · Veure més »
1560
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1560 · Veure més »
1566
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1566 · Veure més »
1612
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1612 · Veure més »
1625
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1625 · Veure més »
1637
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1637 · Veure més »
1643
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1643 · Veure més »
1666
196x196px.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1666 · Veure més »
1667
Categoria:Dècada del 1660.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1667 · Veure més »
1686
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1686 · Veure més »
1693
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1693 · Veure més »
1698
Llinda a l'església de Sant Salvador de Castellfollit de la Roca.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1698 · Veure més »
174
El 174 (CLXXIV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Roma і 174 · Veure més »
1842
;Països Catalans: Espartero a Barcelona.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1842 · Veure més »
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1851 · Veure més »
1871
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1871 · Veure més »
189
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Roma і 189 · Veure més »
1899
1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1899 · Veure més »
1917
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1917 · Veure més »
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1929 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1936 · Veure més »
1946
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1946 · Veure més »
1953
1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1953 · Veure més »
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1960 · Veure més »
1961
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1961 · Veure més »
1966
Catalunya.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1966 · Veure més »
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1969 · Veure més »
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1970 · Veure més »
1971
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1971 · Veure més »
1972
1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).
Nou!!: Bisbat de Roma і 1972 · Veure més »
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1973 · Veure més »
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1977 · Veure més »
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1980 · Veure més »
1984
1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1984 · Veure més »
1985
1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1985 · Veure més »
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1986 · Veure més »
1987
1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1987 · Veure més »
1988
1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1988 · Veure més »
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1989 · Veure més »
199
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Roma і 199 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1991 · Veure més »
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1992 · Veure més »
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1993 · Veure més »
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1994 · Veure més »
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1996 · Veure més »
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Nou!!: Bisbat de Roma і 1998 · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat de Roma і 2002 · Veure més »
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat de Roma і 2003 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat de Roma і 2004 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat de Roma і 2005 · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Bisbat de Roma і 2006 · Veure més »
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Nou!!: Bisbat de Roma і 2008 · Veure més »
2009
L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat de Roma і 2009 · Veure més »
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat de Roma і 2010 · Veure més »
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Bisbat de Roma і 2011 · Veure més »
2012
L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.
Nou!!: Bisbat de Roma і 2012 · Veure més »
2013
L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.
Nou!!: Bisbat de Roma і 2013 · Veure més »
2014
L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.
Nou!!: Bisbat de Roma і 2014 · Veure més »
2015
L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.
Nou!!: Bisbat de Roma і 2015 · Veure més »
217
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Roma і 217 · Veure més »
222
El 222 (CCXXII) fou un any comú començat en dimarts de l'edat antiga.
Nou!!: Bisbat de Roma і 222 · Veure més »
230
El 230 (CCXXX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Roma і 230 · Veure més »
250
El 250 (CCL) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Roma і 250 · Veure més »
254
El 254 (CCLIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Roma і 254 · Veure més »
257
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Roma і 257 · Veure més »
274
El 274 (CCLXXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Roma і 274 · Veure més »
296
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Roma і 296 · Veure més »
309
El 309 (CCCIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Roma і 309 · Veure més »
313
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Roma і 313 · Veure més »
314
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Roma і 314 · Veure més »
451
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Roma і 451 · Veure més »
476
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Roma і 476 · Veure més »
57
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Roma і 57 · Veure més »
58
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Roma і 58 · Veure més »
590
El 590 (DXC) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Roma і 590 · Veure més »
64
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Roma і 64 · Veure més »
640
El 640 (DCXL) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Roma і 640 · Veure més »
67
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Roma і 67 · Veure més »
728
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Roma і 728 · Veure més »
76
El 76 (LXXVI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Roma і 76 · Veure més »
800
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Roma і 800 · Veure més »
846
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Roma і 846 · Veure més »
852
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Roma і 852 · Veure més »
897
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Roma і 897 · Veure més »
904
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Roma і 904 · Veure més »
963
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Roma і 963 · Veure més »
97
El 97 (XCVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Roma і 97 · Veure més »