Similituds entre Arquitectura de Barcelona і Barcelona
Arquitectura de Barcelona і Barcelona tenen 217 coses en comú (en Uniopèdia): Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat, Agregacions municipals de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Alemanya, Almansor, Antics municipis del pla de Barcelona, Antoni Gaudí i Cornet, Aqüeducte, Arata Isozaki, Arc de Triomf de Barcelona, Arquitectura neoclàssica, Art públic de Barcelona, Art romànic, Ataülf, Avinguda Diagonal, Avinguda Meridiana, Baix Llobregat, Barcelonès, Barri d'Horta, Barri de la Ribera, Bàrcino, Besòs, Camp Nou, Capella d'en Marcús, Carrer de Ferran, Casa Amatller, Casa Batlló, Casa Lleó i Morera, Casa Milà, Casa Vicens, ..., Castell de Montjuïc, Catalanisme, Catalunya, Catedral de Barcelona, Círculo Ecuestre, Centre Excursionista de Catalunya, Ciutat Vella de Barcelona, Clima mediterrani, Collserola, Comtat de Barcelona, Consell de Cent, Corona d'Aragó, CosmoCaixa Barcelona, Delta del Llobregat, Diagonal ZeroZero, Diputació de Barcelona, Districte de Gràcia, Drassanes Reials de Barcelona, Edifici Fòrum, Eixample de Barcelona, El Carmel, El Gòtic, El Periódico, El Raval, Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, Estació de Barcelona-Sants, Estació de França, Estació de Sant Andreu, Estació del Nord (Barcelona), Estadi Olímpic Lluís Companys, Estats Units d'Amèrica, Europa, Exposició Internacional de Barcelona, Exposició Universal de Barcelona, Fàbrica Casaramona, Fòrum Universal de les Cultures, Ferrocarril, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Fira de Barcelona, Fonts de Barcelona, Fortalesa de la Ciutadella, França, Franquisme, Fundació Antoni Tàpies, Fundació Joan Miró, Funicular de Montjuïc, Futbol Club Barcelona, Gènova, Gran Teatre del Liceu, Gran Via de les Corts Catalanes, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Segadors, Hodonímia de Barcelona, Horta-Guinardó, Hospital de la Santa Creu de Barcelona, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Hotel Arts, Hotel Sky, Ibers, Ildefons Cerdà i Sunyer, Indústria tèxtil, Informàtica, Jardins del Turó del Putxet, Jean Nouvel, Joan Miró i Ferrà, Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, Josep Lluís Sert i López, Josep Maria de Porcioles i Colomer, Josep Puig i Cadafalch, La Barceloneta, La Caixa, La Rambla, La Veu de Catalunya, Línia 1 del metro de Barcelona, Línia 10 del metro de Barcelona, Línia 11 del metro de Barcelona, Línia 3 del metro de Barcelona, Línia 5 del metro de Barcelona, Línia 9 del metro de Barcelona, Les Corts, Llobregat, Lluís Domènech i Montaner, Londres, Ludwig Mies van der Rohe, Madrid, Maians (illa), Mar Mediterrània, Marca Hispànica, Mercat de la Boqueria, Metro de Barcelona, Mobiliari urbà de Barcelona, Modernisme català, Mont Tàber, Montjuïc (Barcelona), Monument a Colom, Museu Can Framis, Museu d'Art Contemporani de Barcelona, Museu d'Història de Barcelona, Museu d'Història de Catalunya, Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Museu Frederic Marès, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Museu Picasso de Barcelona, Narcís Serra i Serra, Neolític, Norman Robert Foster, Nou Barris, Observatori Fabra, Palau de la Generalitat de Catalunya, Palau de la Música Catalana, Palau Güell, Palau Macaya, Palau Nacional (Barcelona), Palau Reial Major, Palau Sant Jordi, París, Parc de la Ciutadella, Parc del Laberint d'Horta, Parc Güell, Parcs i jardins de Barcelona, Parlament de Catalunya, Partit dels Socialistes de Catalunya, Pasqual Maragall i Mira, Patrimoni de la Humanitat, Pavelló alemany, Península Ibèrica, Piscines Bernat Picornell, Pla Cerdà, Pla de Palau (Barcelona), Plaça d'Espanya (Barcelona), Plaça de Sant Jaume (Barcelona), Plaça del Rei, Plaça Reial, Port de Barcelona, Port Vell de Barcelona, Portal de Mar, President de la Generalitat de Catalunya, Ramon Casas i Carbó, Ràdio Barcelona, Revolució de 1868, Ricard Bofill i Leví, Richard Meier, Riera de Vallcarca, Romanticisme, Sant Andreu de Palomar, Sant Genís dels Agudells, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Martí de Provençals, Sant Pau del Camp, Santa Coloma de Gramenet, Santa Creu d'Olorda, Santa Maria del Mar, Santiago Calatrava Valls, Sants, Sants-Montjuïc, Sarrià (Barcelona), Segona Guerra Púnica, Setmana Tràgica, Somorrostro, Teatre Nacional de Catalunya, Telefónica, Temple d'August de Barcelona, Temple Expiatori de la Sagrada Família, Tibidabo, Torre de Collserola, Torre de Comunicacions de Montjuïc, Torre Glòries, Torre Mapfre, Transició democràtica espanyola, Turó de la Creueta del Coll, Turó de la Peira (muntanya), Turó de la Rovira (Barcelona), Turó de Monterols, Turó del Carmel, UNESCO, Unió Europea, Universitat de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Ramon Llull, Urbanisme de Barcelona, Uruguai, Vallès, Vallvidrera, Vila de Gràcia, XXXV Congrés Eucarístic Internacional. Ampliar l'índex (187 més) »
Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat
Laeroport del Prat o aeroport de Barcelona, oficialment i per imposició de l'Estat espanyol Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat, és un aeroport que dona servei a la ciutat de Barcelona i a Catalunya i zones properes en general.
Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat і Arquitectura de Barcelona · Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat і Barcelona ·
Agregacions municipals de Barcelona
''Plànol de Barcelona i els seus voltants'' (1855), d'Ildefons Cerdà. Les agregacions municipals de Barcelona van ser un conjunt d'annexions de poblacions limítrofes amb la ciutat de Barcelona, efectuades entre els segles i. Durant aquest procés, la Ciutat Comtal va efectuar diverses agregacions totals o parcials de municipis i territoris situats al pla de Barcelona, entre les quals destaquen les de vuit poblacions del seu entorn: el 1897, Santa Maria de Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals; el 1904, Horta; i, el 1921, Sarrià.
Agregacions municipals de Barcelona і Arquitectura de Barcelona · Agregacions municipals de Barcelona і Barcelona ·
Ajuntament de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Ajuntament de Barcelona і Arquitectura de Barcelona · Ajuntament de Barcelona і Barcelona ·
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Alemanya і Arquitectura de Barcelona · Alemanya і Barcelona ·
Almansor
Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.
Almansor і Arquitectura de Barcelona · Almansor і Barcelona ·
Antics municipis del pla de Barcelona
Límits dels antics municipis del Pla de Barcelona (1987) i actuals Districtes i Barris de l'Ajuntament de Barcelona. El terme municipal de Barcelona és fruit de l'annexió al pas del al dels diferents municipis que hi havia antigament al pla de Barcelona.
Antics municipis del pla de Barcelona і Arquitectura de Barcelona · Antics municipis del pla de Barcelona і Barcelona ·
Antoni Gaudí i Cornet
Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms,Existeix una certa polèmica sobre si va néixer a Reus o a Riudoms, localitat molt propera a Reus d'on era originària la seva família paterna. Tanmateix, gran part dels especialistes s'inclinen per Reus: «Gaudí va néixer, segons gran part de les versions, al carrer de Sant Joan, al costat de la plaça Prim de Reus (…) Tanmateix, més tard Gaudí va deixar maliciosament obertes aquelles portes en donar a entendre que, de fet, podia haver nascut al taller del seu pare, situat tot just entrant al límit municipal de Riudoms». Gijs Van Hensbergen (2002), pàg. 33-35. el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) va ser un arquitecte modernista català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina.
Antoni Gaudí i Cornet і Arquitectura de Barcelona · Antoni Gaudí i Cornet і Barcelona ·
Aqüeducte
''pont de'' ''les Ferreres'' o ''del Diable'': 217 metres de llarg i 27 d'alçada, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superiorAqüeducte del Mühlenkanal damunt del Krummes Wasser a Einbeck L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.
Aqüeducte і Arquitectura de Barcelona · Aqüeducte і Barcelona ·
Arata Isozaki
Arata Isozaki (Oita, 23 de juliol de 1931 - Tòquio, 29 de desembre de 2022) va ser un arquitecte, dissenyador urbà i teòric japonès.
Arata Isozaki і Arquitectura de Barcelona · Arata Isozaki і Barcelona ·
Arc de Triomf de Barcelona
LArc de Triomf és un monument de Barcelona que es troba a la confluència entre el Passeig de Lluís Companys (antic Saló de Sant Joan), el Passeig de Sant Joan i la ronda de Sant Pere.
Arc de Triomf de Barcelona і Arquitectura de Barcelona · Arc de Triomf de Barcelona і Barcelona ·
Arquitectura neoclàssica
Representació de l'Acròpoli d'Atenes, obra de 1846 de l'arquitecte i pintor Leo von Klenze (Neue Pinakothek, Múnic) L'arquitectura neoclàssica és un estil arquitectònic que va produir el moviment neoclàssic que va començar a mitjans, per una reacció contra l'estil rococó d'ornamentació naturalista així com pel desenvolupament d'alguns trets classicistes nascuts en el barroc tardà.
Arquitectura de Barcelona і Arquitectura neoclàssica · Arquitectura neoclàssica і Barcelona ·
Art públic de Barcelona
''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.
Arquitectura de Barcelona і Art públic de Barcelona · Art públic de Barcelona і Barcelona ·
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Arquitectura de Barcelona і Art romànic · Art romànic і Barcelona ·
Ataülf
Ataülf dathal (noble) i wulf (llop, guerrer), «guerrer noble»; (? - Barcino, 415) fou rei dels visigots de Tolosa entre el 410 i el 415.
Arquitectura de Barcelona і Ataülf · Ataülf і Barcelona ·
Avinguda Diagonal
LAvinguda Diagonal és una avinguda de la ciutat de Barcelona i una de les principals artèries de la ciutat ideada per Ildefons Cerdà dins del pla hipodàmic d'eixample com la Gran Via Diagonal.
Arquitectura de Barcelona і Avinguda Diagonal · Avinguda Diagonal і Barcelona ·
Avinguda Meridiana
L'avinguda Meridiana és un carrer de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Avinguda Meridiana · Avinguda Meridiana і Barcelona ·
Baix Llobregat
Cal Felip al fons El Baix Llobregat és una comarca situada al sud de la província de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Baix Llobregat · Baix Llobregat і Barcelona ·
Barcelonès
El Barcelonès és una comarca de Catalunya, la capital de la qual és Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Barcelonès · Barcelonès і Barcelona ·
Barri d'Horta
Masia Can Mariner, al barri d'Horta Horta és un barri del districte Horta-Guinardó, de la ciutat de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Barri d'Horta · Barcelona і Barri d'Horta ·
Barri de la Ribera
Carrer dels Agullers a la Ribera La Ribera és un nucli del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera del districte de Ciutat Vella de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Barri de la Ribera · Barcelona і Barri de la Ribera ·
Bàrcino
Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Bàrcino · Bàrcino і Barcelona ·
Besòs
El Besòs és un riu català, amb un curs de 17,7 km, que neix a la comarca del Vallès Oriental de la unió dels rius Mogent i Congost i desemboca al Mediterrani en el terme municipal de Sant Adrià de Besòs.
Arquitectura de Barcelona і Besòs · Barcelona і Besòs ·
Camp Nou
El Camp Nou és un estadi de futbol propietat del FC Barcelona, situat al barri de la Maternitat i Sant Ramon de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).
Arquitectura de Barcelona і Camp Nou · Barcelona і Camp Nou ·
Capella d'en Marcús
La capella d'en Marcús o de la Mare de Déu de la Guia és un temple que es troba a la cantonada del carrer dels Carders i la placeta d'en Marcús de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Arquitectura de Barcelona і Capella d'en Marcús · Barcelona і Capella d'en Marcús ·
Carrer de Ferran
El carrer de Ferran és un carrer del barri Gòtic de Barcelona, paral·lel al mar, que ha esdevingut una de les vies més emblemàtiques de la ciutat.
Arquitectura de Barcelona і Carrer de Ferran · Barcelona і Carrer de Ferran ·
Casa Amatller
La casa Amatller és un edifici modernista del passeig de Gràcia, a Barcelona, projectat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i 1900.
Arquitectura de Barcelona і Casa Amatller · Barcelona і Casa Amatller ·
Casa Batlló
La Casa Batlló és un edifici dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim representant del modernisme català, entre 1904 i 1907.
Arquitectura de Barcelona і Casa Batlló · Barcelona і Casa Batlló ·
Casa Lleó i Morera
La Casa Lleó i Morera és un edifici modernista situat al passeig de Gràcia, 35 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Arquitectura de Barcelona і Casa Lleó i Morera · Barcelona і Casa Lleó i Morera ·
Casa Milà
La Casa Milà, també coneguda com «la Pedrera», és un edifici modernista que es troba a la cantonada del passeig de Gràcia i el carrer de Provença de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Casa Milà · Barcelona і Casa Milà ·
Casa Vicens
La Casa Vicens és un edifici modernista situat a Barcelona, al districte de Gràcia.
Arquitectura de Barcelona і Casa Vicens · Barcelona і Casa Vicens ·
Castell de Montjuïc
El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.
Arquitectura de Barcelona і Castell de Montjuïc · Barcelona і Castell de Montjuïc ·
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.
Arquitectura de Barcelona і Catalanisme · Barcelona і Catalanisme ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Arquitectura de Barcelona і Catalunya · Barcelona і Catalunya ·
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Arquitectura de Barcelona і Catedral de Barcelona · Barcelona і Catedral de Barcelona ·
Círculo Ecuestre
El Círculo Ecuestre és un club privat fundat a Barcelona el 1856.
Arquitectura de Barcelona і Círculo Ecuestre · Barcelona і Círculo Ecuestre ·
Centre Excursionista de Catalunya
Entrada a la seu social del carrer Paradís i la mola davant de la porta assenyalant el cim del Mont Tàber El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una entitat fundada l'any 1890 a partir de la fusió de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (fundada l'any 1876) i l'Associació d'Excursions Catalana, per Pau Gibert i Roig, Josep Fiter i Inglés, Eudald Canivell i Masbernat, Romà Arnet, Marçal Ambrós i Ortiz, i Ricard Padrós i Arquiu, després d'una excursió al Montgat, quan decidiren de fundar una entitat que fes sortides per tal d'estudiar les riqueses de Catalunya sota els diferents aspectes científics, literaris i culturals.
Arquitectura de Barcelona і Centre Excursionista de Catalunya · Barcelona і Centre Excursionista de Catalunya ·
Ciutat Vella de Barcelona
Ciutat Vella és un dels 10 districtes de Barcelona segons la divisió de 1984.
Arquitectura de Barcelona і Ciutat Vella de Barcelona · Barcelona і Ciutat Vella de Barcelona ·
Clima mediterrani
Clima supra-mediterrani d'estiu càlid (Csb) Climograma de València, típicament mediterrani El clima mediterrani és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical.
Arquitectura de Barcelona і Clima mediterrani · Barcelona і Clima mediterrani ·
Collserola
La serra de Collserola, o simplement Collserola, és una de les serres de la Serralada Litoral Catalana.
Arquitectura de Barcelona і Collserola · Barcelona і Collserola ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Arquitectura de Barcelona і Comtat de Barcelona · Barcelona і Comtat de Barcelona ·
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Arquitectura de Barcelona і Consell de Cent · Barcelona і Consell de Cent ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Arquitectura de Barcelona і Corona d'Aragó · Barcelona і Corona d'Aragó ·
CosmoCaixa Barcelona
CosmoCaixa Barcelona és un museu de ciències de la ciutat de Barcelona, que pertany a la Fundació Bancària Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і CosmoCaixa Barcelona · Barcelona і CosmoCaixa Barcelona ·
Delta del Llobregat
Cal Felip al fons. El delta del Llobregat és el delta que forma el riu Llobregat en arribar a la mar Mediterrània.
Arquitectura de Barcelona і Delta del Llobregat · Barcelona і Delta del Llobregat ·
Diagonal ZeroZero
L'edifici Diagonal ZeroZero, Diagonal Zero Zero o Diagonal 00 (també conegut com a Torre Telefónica) és un gratacels ubicat a Barcelona a l'inici de l'Avinguda Diagonal dissenyat per l'arquitecte Enric Massip-Bosch.
Arquitectura de Barcelona і Diagonal ZeroZero · Barcelona і Diagonal ZeroZero ·
Diputació de Barcelona
Casa Serra, seu de la Diputació de Barcelona Diputació de Barcelona. Logo entrada de la casa serra La Diputació de Barcelona és una institució de l'Estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Diputació de Barcelona · Barcelona і Diputació de Barcelona ·
Districte de Gràcia
Gràcia és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Districte de Gràcia · Barcelona і Districte de Gràcia ·
Drassanes Reials de Barcelona
Les Drassanes Reials de Barcelona són un edifici militar d'estil gòtic emplaçat a la façana marítima de la capital de Catalunya.
Arquitectura de Barcelona і Drassanes Reials de Barcelona · Barcelona і Drassanes Reials de Barcelona ·
Edifici Fòrum
L'edifici Fòrum és una construcció de Barcelona ubicada al Parc del Fòrum, zona on va tenir lloc el Fòrum Universal de les Cultures l'any 2004 i que tenia aquest edifici com una de les seves icones.
Arquitectura de Barcelona і Edifici Fòrum · Barcelona і Edifici Fòrum ·
Eixample de Barcelona
L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Eixample de Barcelona · Barcelona і Eixample de Barcelona ·
El Carmel
El Carmel és un barri popular del districte d'Horta-Guinardó de Barcelona, situat en la part alta de la ciutat.
Arquitectura de Barcelona і El Carmel · Barcelona і El Carmel ·
El Gòtic
Basílica de la Mercè. Casa de la Ciutat, seu de l'Ajuntament de Barcelona. El Gòtic, també conegut com el Barri Gòtic, és un dels quatre barris que formen el districte de Ciutat Vella de la ciutat de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і El Gòtic · Barcelona і El Gòtic ·
El Periódico
El Periódico, abans anomenat El Periódico de Catalunya, és un diari d'informació general de pagament i distribució matinal, editat a Barcelona amb doble versió catalana i castellana.
Arquitectura de Barcelona і El Periódico · Barcelona і El Periódico ·
El Raval
Situació del Raval a Barcelona carrer de l'Hospital. A la dreta l'edifici de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona La recuperació del nom «Raval» als anys 1980, coincideix amb la voluntat política de recuperació del barri, bandejant el nom de «Barri Xinès». La rambla del RavalEl gat del Raval, obra del colombià Fernando Botero, actualment a la Rambla del Raval, és una de les obres públiques d'aquest artista que hi ha a Catalunya El Raval (antic Districte 5è) és un dels quatre barris de què es compon el districte barceloní de Ciutat Vella, dels quals és el més densament poblat.
Arquitectura de Barcelona і El Raval · Barcelona і El Raval ·
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
LEscola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) és, juntament amb l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, una de les dues escoles d'arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i atorga el títol d'arquitecte, així com doctorats i diversos màsters de postgrau.
Arquitectura de Barcelona і Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona · Barcelona і Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona ·
Estació de Barcelona-Sants
Barcelona Sants (adif) i Sants Estació (metro), per antonomàsia Sants, és un intercanviador de ferrocarril d'adif i del metro de Barcelona situat al barri de Sants (Sants-Montjuïc) a la ciutat de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Estació de Barcelona-Sants · Barcelona і Estació de Barcelona-Sants ·
Estació de França
L'estació de França és una estació d'Adif situada a la ciutat de Barcelona, capçalera de la línia 200 (Madrid-Barcelona) i la 270 (Barcelona-Portbou).
Arquitectura de Barcelona і Estació de França · Barcelona і Estació de França ·
Estació de Sant Andreu
L'estació de metro de la L1. L'estació de rodalia i regionals. Sant Andreu és un intercanviador ferroviari situat al districte de Sant Andreu de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Estació de Sant Andreu · Barcelona і Estació de Sant Andreu ·
Estació del Nord (Barcelona)
LEstació Barcelona Nord és una estació d'autobusos interurbans al barri de Fort Pienc del districte de l'Eixample de la ciutat de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Estació del Nord (Barcelona) · Barcelona і Estació del Nord (Barcelona) ·
Estadi Olímpic Lluís Companys
LEstadi de Montjuïc anomenat des de l'any 2001 Estadi Olímpic Lluís Companys, en homenatge al President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, afusellat pel règim franquista a la muntanya de Montjuïc, l'any 1940, és un estadi olímpic situat a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Estadi Olímpic Lluís Companys · Barcelona і Estadi Olímpic Lluís Companys ·
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Arquitectura de Barcelona і Estats Units d'Amèrica · Barcelona і Estats Units d'Amèrica ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Arquitectura de Barcelona і Europa · Barcelona і Europa ·
Exposició Internacional de Barcelona
LExposició Internacional de Barcelona tingué lloc del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930 a Barcelona i va ser la segona exposició universal a Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Exposició Internacional de Barcelona · Barcelona і Exposició Internacional de Barcelona ·
Exposició Universal de Barcelona
LExposició Universal de 1888 es va celebrar a la ciutat de Barcelona entre el 8 d'abril i el 9 de desembre de 1888, i va rebre un total de 400.000 visitants procedents de tot el món.
Arquitectura de Barcelona і Exposició Universal de Barcelona · Barcelona і Exposició Universal de Barcelona ·
Fàbrica Casaramona
La Fàbrica Casaramona (també escrit Casarramona) és un conjunt arquitectònic modernista que ocupa tota una illa de cases al peu de la muntanya de Montjuïc, declarat monument nacional pel Ministeri d'Educació i Ciència el 9 de gener del 1976, juntament amb altres obres de Puig i Cadafalch.
Arquitectura de Barcelona і Fàbrica Casaramona · Barcelona і Fàbrica Casaramona ·
Fòrum Universal de les Cultures
Vista aèria del Parc del Fòrum durant la celebració del Fòrum Universal de les Cultures 2004 El Fòrum Universal de les Cultures va ser un esdeveniment internacional de caràcter periòdic on a través d'exposicions, espectacles i conferències es tractaven temes d'actualitat, especialment relacionats amb la diversitat cultural.
Arquitectura de Barcelona і Fòrum Universal de les Cultures · Barcelona і Fòrum Universal de les Cultures ·
Ferrocarril
Ferrocarril de vapor alemany Ferrocarril modern a Birmingham Tren creuant un viaducte a l'Argentina El ferrocarril és un mitjà de transport que circula entre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.
Arquitectura de Barcelona і Ferrocarril · Barcelona і Ferrocarril ·
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) és una empresa pública de la Generalitat de Catalunya que gestiona diversos serveis de transport públic, principalment de ferrocarril suburbà a l'àrea metropolitana de Barcelona, a més d'una línia regional a l'àrea de Lleida i Pirineus.
Arquitectura de Barcelona і Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya · Barcelona і Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ·
Fira de Barcelona
El recinte de Montjuïc durant la celebració del Saló del Còmic Torres de l'arquitecte Toyo Ito davant del recinte de Gran Via, a la Plaça d'Europa (l'Hospitalet de Llobregat) Fira de Barcelona és la institució firal de Barcelona i una de les més importants d'Europa.
Arquitectura de Barcelona і Fira de Barcelona · Barcelona і Fira de Barcelona ·
Fonts de Barcelona
Font màgica de Montjuïc Les fonts de Barcelona constitueixen un conjunt de diversos tipus de dispensadors d'aigua per al consum públic, ja sigui fonts pròpiament dites, estanys, brolladors, cascades o diverses tipologies de segell arquitectònic o enginyer.
Arquitectura de Barcelona і Fonts de Barcelona · Barcelona і Fonts de Barcelona ·
Fortalesa de la Ciutadella
La Ciutadella de Barcelona fou una fortalesa construïda després de la guerra de Successió Espanyola amb la intenció de reprimir els barcelonins.
Arquitectura de Barcelona і Fortalesa de la Ciutadella · Barcelona і Fortalesa de la Ciutadella ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Arquitectura de Barcelona і França · Barcelona і França ·
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Arquitectura de Barcelona і Franquisme · Barcelona і Franquisme ·
Fundació Antoni Tàpies
La Fundació Antoni Tàpies és un museu i centre cultural situat a la ciutat de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Fundació Antoni Tàpies · Barcelona і Fundació Antoni Tàpies ·
Fundació Joan Miró
La Fundació Joan Miró és una institució cultural de Barcelona que custodia algunes de les obres més representatives d'aquest pintor català.
Arquitectura de Barcelona і Fundació Joan Miró · Barcelona і Fundació Joan Miró ·
Funicular de Montjuïc
El funicular de Montjuïc és un mitjà de transport públic per cable de la ciutat de Barcelona, i concretament un funicular, que facilita l'accés a la muntanya de Montjuïc, amb un recorregut de 758 metres que salva un desnivell de 76 metres, entre les dues úniques estacions actuals de Paral·lel i Parc de Montjuïc.
Arquitectura de Barcelona і Funicular de Montjuïc · Barcelona і Funicular de Montjuïc ·
Futbol Club Barcelona
El Futbol Club Barcelona, o simplement FC Barcelona o Barcelona, popularment conegut com a Barça, és una entitat esportiva professional de la ciutat de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Futbol Club Barcelona · Barcelona і Futbol Club Barcelona ·
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Arquitectura de Barcelona і Gènova · Barcelona і Gènova ·
Gran Teatre del Liceu
El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.
Arquitectura de Barcelona і Gran Teatre del Liceu · Barcelona і Gran Teatre del Liceu ·
Gran Via de les Corts Catalanes
La Gran Via de les Corts Catalanes és una de les vies més importants de la ciutat de Barcelona, que la travessa d'un costat a l'altre, amb un recorregut de més de nou quilòmetres (tretze comptant les prolongacions a l'Hospitalet i Sant Adrià), amb què és el carrer més llarg de l'Estat espanyol.
Arquitectura de Barcelona і Gran Via de les Corts Catalanes · Barcelona і Gran Via de les Corts Catalanes ·
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Arquitectura de Barcelona і Guerra Civil espanyola · Barcelona і Guerra Civil espanyola ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Arquitectura de Barcelona і Guerra de Successió Espanyola · Barcelona і Guerra de Successió Espanyola ·
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Arquitectura de Barcelona і Guerra dels Segadors · Barcelona і Guerra dels Segadors ·
Hodonímia de Barcelona
XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Hodonímia de Barcelona · Barcelona і Hodonímia de Barcelona ·
Horta-Guinardó
Horta-Guinardó és un districte de la ciutat de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Horta-Guinardó · Barcelona і Horta-Guinardó ·
Hospital de la Santa Creu de Barcelona
LHospital de la Santa Creu és un conjunt arquitectònic entre els carrers de l'Hospital i del Carme del Raval de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.
Arquitectura de Barcelona і Hospital de la Santa Creu de Barcelona · Barcelona і Hospital de la Santa Creu de Barcelona ·
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
LHospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt modernista situat a la ciutat de Barcelona que fou projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
Arquitectura de Barcelona і Hospital de la Santa Creu i Sant Pau · Barcelona і Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ·
Hotel Arts
LHotel Arts és un dels edificis més emblemàtics de la Barcelona de final del.
Arquitectura de Barcelona і Hotel Arts · Barcelona і Hotel Arts ·
Hotel Sky
LHotel Sky és un gratacel situat al carrer de Pere IV del Poblenou de Barcelona, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Arquitectura de Barcelona і Hotel Sky · Barcelona і Hotel Sky ·
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Arquitectura de Barcelona і Ibers · Barcelona і Ibers ·
Ildefons Cerdà i Sunyer
Mas Cerdà de la Garga, a Centelles, lloc de naixement d'Ildefons Cerdà Ildefons Cerdà i Sunyer (Centelles, Osona, 23 de desembre de 1815 - Caldas de Besaya, Cantàbria, 21 d'agost de 1876) fou un enginyer, urbanista, jurista, economista i polític català, un home polifacètic que va escriure la Teoría general de la urbanización, obra pionera de l'especialitat, que el fa ser considerat un dels fundadors de l'urbanisme modern.
Arquitectura de Barcelona і Ildefons Cerdà i Sunyer · Barcelona і Ildefons Cerdà i Sunyer ·
Indústria tèxtil
Sala de producció a l'Índia La indústria tèxtil és el sector de l'economia dedicat a la producció de roba, tela, fil, fibra i productes relacionats.
Arquitectura de Barcelona і Indústria tèxtil · Barcelona і Indústria tèxtil ·
Informàtica
Ordinador executant la distribució Debian del sistema operatiu GNU/Linux. (any 2002) La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals.
Arquitectura de Barcelona і Informàtica · Barcelona і Informàtica ·
Jardins del Turó del Putxet
Els Jardins del Turó del Putxet es troben al turó del mateix nom, al barri del Putxet i Farró de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Jardins del Turó del Putxet · Barcelona і Jardins del Turó del Putxet ·
Jean Nouvel
Torre Agbar, Barcelona Jean Nouvel (Fumèl, 12 d'agost de 1945) és un arquitecte i dissenyador francès.
Arquitectura de Barcelona і Jean Nouvel · Barcelona і Jean Nouvel ·
Joan Miró i Ferrà
Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d'abril de 1893 - Palma, Mallorca, 25 de desembre de 1983) va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme.
Arquitectura de Barcelona і Joan Miró i Ferrà · Barcelona і Joan Miró i Ferrà ·
Jocs Olímpics d'Estiu de 1992
Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, oficialment Jocs Olímpics de la XXV Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Barcelona entre els dies 25 de juliol i 9 d'agost de 1992.
Arquitectura de Barcelona і Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 · Barcelona і Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 ·
Josep Lluís Sert i López
Josep Lluís Sert i López (Barcelona, 1 de juliol de 1902 - 15 de març de 1983) fou un arquitecte i urbanista català que pren part en el corrent de l'arquitectura racionalista i un dels artífex del GATCPAC.
Arquitectura de Barcelona і Josep Lluís Sert i López · Barcelona і Josep Lluís Sert i López ·
Josep Maria de Porcioles i Colomer
Josep Maria de Porcioles i Colomer (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt, 3 de setembre de 1993) fou un jurista, notari i polític català.
Arquitectura de Barcelona і Josep Maria de Porcioles i Colomer · Barcelona і Josep Maria de Porcioles i Colomer ·
Josep Puig i Cadafalch
fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.
Arquitectura de Barcelona і Josep Puig i Cadafalch · Barcelona і Josep Puig i Cadafalch ·
La Barceloneta
La Barceloneta és un barri mariner de Barcelona, construït el 1753 i projectat per l'enginyer Juan Martín Cermeño, per encàrrec del capità general de Barcelona, el marquès de la Mina.
Arquitectura de Barcelona і La Barceloneta · Barcelona і La Barceloneta ·
La Caixa
La Fundació Bancària Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, més coneguda com Fundació «La Caixa», és la primera de l'Estat i la tercera del món en actius, després de la Fundació Bill i Melinda Gates i del Wellcome Trust, amb participacions en Gas Natural Fenosa, Abertis, Suez, Cellnex, Inbursa, Vithas o Saba, entre d'altres, mitjançant la societat de cartera Criteria Caixa, participada al 100%.
Arquitectura de Barcelona і La Caixa · Barcelona і La Caixa ·
La Rambla
La Rambla, també anomenada les Rambles perquè té diversos trams amb noms diferents, és un passeig emblemàtic de Barcelona que discorre entre la Plaça de Catalunya, centre neuràlgic de la ciutat, i el Port Vell.
Arquitectura de Barcelona і La Rambla · Barcelona і La Rambla ·
La Veu de Catalunya
La Veu de Catalunya va ser un diari en català fundat per Enric Prat de la Riba que es publicà a Barcelona des del primer de gener de 1899 fins al 8 de gener de 1937, amb dues edicions diàries.
Arquitectura de Barcelona і La Veu de Catalunya · Barcelona і La Veu de Catalunya ·
Línia 1 del metro de Barcelona
Línia 1 La línia 1 o línia vermella del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dona servei a la ciutat de Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet.
Arquitectura de Barcelona і Línia 1 del metro de Barcelona · Barcelona і Línia 1 del metro de Barcelona ·
Línia 10 del metro de Barcelona
Línia 10 L'L10 o línia 10 és un dels serveis de metro que transcorren pel túnel de la línia 9 del metro de Barcelona juntament amb l'L9 pròpiament dita.
Arquitectura de Barcelona і Línia 10 del metro de Barcelona · Barcelona і Línia 10 del metro de Barcelona ·
Línia 11 del metro de Barcelona
Línia 11 La línia 11 del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dona servei a cinc barris de les poblacions de Barcelona i Montcada i Reixac.
Arquitectura de Barcelona і Línia 11 del metro de Barcelona · Barcelona і Línia 11 del metro de Barcelona ·
Línia 3 del metro de Barcelona
Línia 3 La línia 3 o línia verda del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dona servei a la ciutat de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Línia 3 del metro de Barcelona · Barcelona і Línia 3 del metro de Barcelona ·
Línia 5 del metro de Barcelona
Línia 5 La línia 5 o línia blava del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dona servei a les ciutats de Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Línia 5 del metro de Barcelona · Barcelona і Línia 5 del metro de Barcelona ·
Línia 9 del metro de Barcelona
L9 La línia 9 del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolitana soterrada que actualment té 24 estacions en funcionament repartides en dos trams: el tram nord (L9 Nord), de 7,9 km de longitud amb 9 estacions, que discorre entre Santa Coloma de Gramenet i el nord de Barcelona; i el tram sud (L9 Sud), de 19,6 km de longitud amb 15 estacions, que recorre els districtes meridionals de la Ciutat Comtal, a més de l'Hospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat.
Arquitectura de Barcelona і Línia 9 del metro de Barcelona · Barcelona і Línia 9 del metro de Barcelona ·
Les Corts
Les Corts és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Les Corts · Barcelona і Les Corts ·
Llobregat
El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.
Arquitectura de Barcelona і Llobregat · Barcelona і Llobregat ·
Lluís Domènech i Montaner
La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.
Arquitectura de Barcelona і Lluís Domènech i Montaner · Barcelona і Lluís Domènech i Montaner ·
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Arquitectura de Barcelona і Londres · Barcelona і Londres ·
Ludwig Mies van der Rohe
Ludwig Mies van der Rohe (Aquisgrà, 27 de març de 1886 – Chicago, 17 d'agost de 1969) va ser un arquitecte alemany, considerat com un dels més destacats del.
Arquitectura de Barcelona і Ludwig Mies van der Rohe · Barcelona і Ludwig Mies van der Rohe ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Arquitectura de Barcelona і Madrid · Barcelona і Madrid ·
Maians (illa)
Evolució de la línia de la costa al districte de Ciutat Vella. Maians era una illa de sorra a un centenar de metres de la línia de costa de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Maians (illa) · Barcelona і Maians (illa) ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Arquitectura de Barcelona і Mar Mediterrània · Barcelona і Mar Mediterrània ·
Marca Hispànica
La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.
Arquitectura de Barcelona і Marca Hispànica · Barcelona і Marca Hispànica ·
Mercat de la Boqueria
El Mercat de la Boqueria, popularment conegut com la Boqueria, es troba a la plaça porxada de Sant Josep, al costat de la Rambla de Barcelona, i està catalogat com a bé cultural d'interès local.
Arquitectura de Barcelona і Mercat de la Boqueria · Barcelona і Mercat de la Boqueria ·
Metro de Barcelona
El Metro de Barcelona és una xarxa de ferrocarril metropolità en la seva major part soterrat que dona servei als diferents barris i districtes de Barcelona i els municipis adjacents de l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Badalona, Sant Boi de Llobregat, Montcada i Reixac i el Prat de Llobregat, en una àrea que comprèn més enllà del Llobregat i del Besòs.
Arquitectura de Barcelona і Metro de Barcelona · Barcelona і Metro de Barcelona ·
Mobiliari urbà de Barcelona
Bancs model ''Romàntic'', jardins de Jaume Vicens i Vives. El mobiliari urbà de Barcelona és gestionat per l'Àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Mobiliari urbà de Barcelona · Barcelona і Mobiliari urbà de Barcelona ·
Modernisme català
'El drac' del Parc Güell, obra d'Antoni Gaudí El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana.
Arquitectura de Barcelona і Modernisme català · Barcelona і Modernisme català ·
Mont Tàber
El Mont Tàber és un turó situat al barri Gòtic de Barcelona, a 16,9 m sobre el nivell del mar, i que acollí el primer assentament romà de la nova Bàrcino.
Arquitectura de Barcelona і Mont Tàber · Barcelona і Mont Tàber ·
Montjuïc (Barcelona)
Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.
Arquitectura de Barcelona і Montjuïc (Barcelona) · Barcelona і Montjuïc (Barcelona) ·
Monument a Colom
El Monument a Colom és un dels més famosos de la ciutat de Barcelona, construït en homenatge al descobridor Cristòfor Colom.
Arquitectura de Barcelona і Monument a Colom · Barcelona і Monument a Colom ·
Museu Can Framis
Vista lateral des del carrer Roc Boronat del '''Museu Can Framis'''. El Museu Can Framis és un centre dedicat a la difusió de la pintura contemporània catalana, depenent de la Fundació Vila Casas.
Arquitectura de Barcelona і Museu Can Framis · Barcelona і Museu Can Framis ·
Museu d'Art Contemporani de Barcelona
El Museu d'Art Contemporani de Barcelona, conegut també per les seves sigles MACBA, és un museu dedicat a l'exposició de l'art i les pràctiques culturals contemporànies.
Arquitectura de Barcelona і Museu d'Art Contemporani de Barcelona · Barcelona і Museu d'Art Contemporani de Barcelona ·
Museu d'Història de Barcelona
El Museu d'Història de Barcelona (acrònim MUHBA) és un museu de ciutat que conserva, estudia, documenta, divulga i exposa el patrimoni històric i la història de Barcelona des dels orígens fins al present.
Arquitectura de Barcelona і Museu d'Història de Barcelona · Barcelona і Museu d'Història de Barcelona ·
Museu d'Història de Catalunya
El Museu d'Història de Catalunya (MHC) és un museu ubicat al Palau de Mar de Barcelona, creat amb la missió de narrar als seus visitants la cultura i la història de Catalunya, cosa que fa mitjançant una col·lecció d'objectes i documents que s'hi relacionen, de recreacions històriques i ambientacions i d'equipaments audiovisuals i informàtics, que acosten de manera lúdica a la història d'aquesta nació, pretenent estimular així, alhora que informar, l'interès sobre l'evolució de la cultura catalana.
Arquitectura de Barcelona і Museu d'Història de Catalunya · Barcelona і Museu d'Història de Catalunya ·
Museu de Ciències Naturals de Barcelona
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona és un museu d'història natural situat a la ciutat de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Museu de Ciències Naturals de Barcelona · Barcelona і Museu de Ciències Naturals de Barcelona ·
Museu Frederic Marès
El Museu Frederic Marès es troba al centre de la ciutat de Barcelona, a la Plaça de Sant Iu, 5.
Arquitectura de Barcelona і Museu Frederic Marès · Barcelona і Museu Frederic Marès ·
Museu Nacional d'Art de Catalunya
El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.
Arquitectura de Barcelona і Museu Nacional d'Art de Catalunya · Barcelona і Museu Nacional d'Art de Catalunya ·
Museu Picasso de Barcelona
El Museu Picasso de Barcelona és el museu de referència per al coneixement dels anys de formació de Pablo Picasso.
Arquitectura de Barcelona і Museu Picasso de Barcelona · Barcelona і Museu Picasso de Barcelona ·
Narcís Serra i Serra
Narcís Serra i Serra (Barcelona, 30 de maig de 1943) és un polític i economista català, militant del Partit dels Socialistes de Catalunya.
Arquitectura de Barcelona і Narcís Serra i Serra · Barcelona і Narcís Serra i Serra ·
Neolític
El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.
Arquitectura de Barcelona і Neolític · Barcelona і Neolític ·
Norman Robert Foster
Norman Robert, Baró Foster of Thames Bank, OM, Kt. (Manchester, Regne Unit 1 de juny de 1935) és un arquitecte britànic, un dels arquitectes contemporanis amb major renom i reconeixement internacional.
Arquitectura de Barcelona і Norman Robert Foster · Barcelona і Norman Robert Foster ·
Nou Barris
Nou Barris és un districte de Barcelona a l'extrem nord de la ciutat, entre la serra de Collserola i l'avinguda Meridiana.
Arquitectura de Barcelona і Nou Barris · Barcelona і Nou Barris ·
Observatori Fabra
L'Observatori Fabra és un observatori astronòmic de Barcelona, situat sobre un contrafort del Tibidabo encarat cap al sud, a 411 m d'altitud.
Arquitectura de Barcelona і Observatori Fabra · Barcelona і Observatori Fabra ·
Palau de la Generalitat de Catalunya
El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Arquitectura de Barcelona і Palau de la Generalitat de Catalunya · Barcelona і Palau de la Generalitat de Catalunya ·
Palau de la Música Catalana
El Palau de la Música Catalana és un auditori de música del barri de Sant Pere de Barcelona, declarat Patrimoni Comú de la Humanitat per la UNESCO (1997).
Arquitectura de Barcelona і Palau de la Música Catalana · Barcelona і Palau de la Música Catalana ·
Palau Güell
Treballs de forja a l'entrada El Palau Güell és un edifici situat al carrer Nou de la Rambla, 3-5 del Raval de Barcelona, declarat Monument historicoartístic el 1969 per l'Estat espanyol i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1984 per la seva contribució i influències en les tècniques i les formes en la construcció moderna del.
Arquitectura de Barcelona і Palau Güell · Barcelona і Palau Güell ·
Palau Macaya
El Palau Macaya és un edifici modernista al Passeig de Sant Joan, 108 de Barcelona, declarat monument nacional pel Ministeri d'Educació i Ciència el 9 de gener del 1976, juntament amb altres obres de Puig i Cadafalch.
Arquitectura de Barcelona і Palau Macaya · Barcelona і Palau Macaya ·
Palau Nacional (Barcelona)
El Palau Nacional vist des de l'avinguda de Maria Cristina El Palau Nacional, situat a Montjuïc (Barcelona), és un palau construït entre el 1926 i el 1929 per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i que des del 1934 allotja el Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Arquitectura de Barcelona і Palau Nacional (Barcelona) · Barcelona і Palau Nacional (Barcelona) ·
Palau Reial Major
El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.
Arquitectura de Barcelona і Palau Reial Major · Barcelona і Palau Reial Major ·
Palau Sant Jordi
El Palau de Sant Jordi és un pavelló d'esports de Barcelona, construït amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.
Arquitectura de Barcelona і Palau Sant Jordi · Barcelona і Palau Sant Jordi ·
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Arquitectura de Barcelona і París · Barcelona і París ·
Parc de la Ciutadella
El parc de la Ciutadella es troba al districte de Ciutat Vella de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Parc de la Ciutadella · Barcelona і Parc de la Ciutadella ·
Parc del Laberint d'Horta
El parc del Laberint d'Horta és un jardí històric situat en el districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona, el més antic que es conserva a la ciutat.
Arquitectura de Barcelona і Parc del Laberint d'Horta · Barcelona і Parc del Laberint d'Horta ·
Parc Güell
El Parc Güell (originalment Park Güell) és un gran jardí amb elements arquitectònics de Barcelona, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1984.
Arquitectura de Barcelona і Parc Güell · Barcelona і Parc Güell ·
Parcs i jardins de Barcelona
Arranjament floral amb l'escut de Barcelona, Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer. El conjunt de parcs i jardins de Barcelona té una extensió de 2.784 hectàrees.
Arquitectura de Barcelona і Parcs i jardins de Barcelona · Barcelona і Parcs i jardins de Barcelona ·
Parlament de Catalunya
s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
Arquitectura de Barcelona і Parlament de Catalunya · Barcelona і Parlament de Catalunya ·
Partit dels Socialistes de Catalunya
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.
Arquitectura de Barcelona і Partit dels Socialistes de Catalunya · Barcelona і Partit dels Socialistes de Catalunya ·
Pasqual Maragall i Mira
Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 13 de gener de 1941), fill de Jordi Maragall i Noble, i net de Joan Maragall i Gorina, és un destacat polític i antic president del Partit dels Socialistes de Catalunya que va ser president de la Generalitat de Catalunya des de desembre de 2003 fins a novembre del 2006.
Arquitectura de Barcelona і Pasqual Maragall i Mira · Barcelona і Pasqual Maragall i Mira ·
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Arquitectura de Barcelona і Patrimoni de la Humanitat · Barcelona і Patrimoni de la Humanitat ·
Pavelló alemany
El Pavelló Mies van der Rohe, conegut internacionalment com el Pavelló Barcelona, fou construït com el pavelló alemany de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929 per Mies van der Rohe i Lilly Reich.
Arquitectura de Barcelona і Pavelló alemany · Barcelona і Pavelló alemany ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Arquitectura de Barcelona і Península Ibèrica · Barcelona і Península Ibèrica ·
Piscines Bernat Picornell
Les Piscines Bernat Picornell, sovint anomenades Piscines Picornell, són una instal·lació esportiva situada a l'Anella Olímpica de Montjuïc de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Piscines Bernat Picornell · Barcelona і Piscines Bernat Picornell ·
Pla Cerdà
El Pla Cerdà fou un pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona de 1860 que seguia criteris del pla hipodàmic, amb una estructura en quadrícula, oberta i igualitària.
Arquitectura de Barcelona і Pla Cerdà · Barcelona і Pla Cerdà ·
Pla de Palau (Barcelona)
El Pla de Palau és una plaça situada a la façana marítima de Barcelona, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).
Arquitectura de Barcelona і Pla de Palau (Barcelona) · Barcelona і Pla de Palau (Barcelona) ·
Plaça d'Espanya (Barcelona)
La plaça d'Espanya és una gran plaça circular situada a la intersecció viària de la Gran Via de les Corts Catalanes, els carrers de Tarragona i de la Creu Coberta, i les avingudes de la Reina Maria Cristina i del Paral·lel.
Arquitectura de Barcelona і Plaça d'Espanya (Barcelona) · Barcelona і Plaça d'Espanya (Barcelona) ·
Plaça de Sant Jaume (Barcelona)
La plaça de Sant Jaume és el cor administratiu de la ciutat de Barcelona atès que hi ha encarades les seus del Govern de Catalunya (el Palau de la Generalitat de Catalunya) i de l'Ajuntament de Barcelona (la Casa de la Ciutat).
Arquitectura de Barcelona і Plaça de Sant Jaume (Barcelona) · Barcelona і Plaça de Sant Jaume (Barcelona) ·
Plaça del Rei
La plaça del Rei és un dels llocs més emblemàtics de la ciutat de Barcelona, situada al barri Gòtic.
Arquitectura de Barcelona і Plaça del Rei · Barcelona і Plaça del Rei ·
Plaça Reial
La Plaça Reial és un espai públic del Barri Gòtic que inclou el conjunt arquitectònic del mateix nom, catalogat com a Bé cultural d'interès local.
Arquitectura de Barcelona і Plaça Reial · Barcelona і Plaça Reial ·
Port de Barcelona
El port de Barcelona és un port marítim, industrial, comercial i pesquer situat al llarg de la Ciutat Vella i el peu de la muntanya de Montjuïc, en el tram de costa entre la Barceloneta i el Far del Llobregat.
Arquitectura de Barcelona і Port de Barcelona · Barcelona і Port de Barcelona ·
Port Vell de Barcelona
El Port Vell de Barcelona és la part més antiga del Port de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Port Vell de Barcelona · Barcelona і Port Vell de Barcelona ·
Portal de Mar
Fotografia del Portal de Mar construït per Josep Massanès i Mestres El Portal de Mar era un dels deu portals del segon recinte emmurallat de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Portal de Mar · Barcelona і Portal de Mar ·
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Arquitectura de Barcelona і President de la Generalitat de Catalunya · Barcelona і President de la Generalitat de Catalunya ·
Ramon Casas i Carbó
Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 4 de gener de 1866 - Barcelona, 29 de febrer de 1932) fou un pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l'impressionisme i un dels impulsors del modernisme català.
Arquitectura de Barcelona і Ramon Casas i Carbó · Barcelona і Ramon Casas i Carbó ·
Ràdio Barcelona
Maria Sabaté, primera veu de Ràdio Barcelona Joan Tomàs i Parés dirigint una emissió en directe a Ràdio Barcelona en la dècada de 1940 Ràdio Barcelona és l'emissora de ràdio més antiga dels Països Catalans i la primera amb llicència a l'Estat espanyol, inaugurada a Barcelona el 14 de novembre de 1924 pels membres de l'Associació Nacional de Radiodifusió.
Arquitectura de Barcelona і Ràdio Barcelona · Barcelona і Ràdio Barcelona ·
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
Arquitectura de Barcelona і Revolució de 1868 · Barcelona і Revolució de 1868 ·
Ricard Bofill i Leví
Ricard Bofill i Leví (Barcelona, 5 de desembre de 1939 – 14 de gener de 2022) fou un arquitecte i urbanista català, de reconeguda fama mundial.
Arquitectura de Barcelona і Ricard Bofill i Leví · Barcelona і Ricard Bofill i Leví ·
Richard Meier
Richard Meier - Newark (Nova Jersey), 1934 - és un arquitecte estatunidenc.
Arquitectura de Barcelona і Richard Meier · Barcelona і Richard Meier ·
Riera de Vallcarca
La riera de Vallcarca era un curs d'aigua al barri de Vallcarca i els Penitents, de Barcelona, que començava al coll de Penitents i acabava a la plaça de Lesseps, seguint el curs de l'actual avinguda de Vallcarca.
Arquitectura de Barcelona і Riera de Vallcarca · Barcelona і Riera de Vallcarca ·
Romanticisme
''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.
Arquitectura de Barcelona і Romanticisme · Barcelona і Romanticisme ·
Sant Andreu de Palomar
Plaça Orfila amb l'església de Sant Andreu de Palomar al fons Sant Andreu de Palomar és un barri del districte de Sant Andreu de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Sant Andreu de Palomar · Barcelona і Sant Andreu de Palomar ·
Sant Genís dels Agudells
Una de les campanes de Sant Genís Sant Genís dels Agudells és un barri del districte d'Horta-Guinardó, de la ciutat de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Sant Genís dels Agudells · Barcelona і Sant Genís dels Agudells ·
Sant Gervasi de Cassoles
L'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, agregat a Barcelona el 1897, s'estenia per bona part de l'antic districte III de Barcelona, al nord-oest de la ciutat, entre els municipis, abans també independents, de Sarrià, les Corts de Sarrià, Gràcia i Horta.
Arquitectura de Barcelona і Sant Gervasi de Cassoles · Barcelona і Sant Gervasi de Cassoles ·
Sant Martí de Provençals
Església de Sant Martí Coberta del campanar de l'església de Sant Martí de Provençals Sant Martí de Provençals és un dels deu barris en què es divideix el districte de Sant Martí a la ciutat de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Sant Martí de Provençals · Barcelona і Sant Martí de Provençals ·
Sant Pau del Camp
Sant Pau del Camp és un antic monestir benedictí que es troba en ple barri del Raval.
Arquitectura de Barcelona і Sant Pau del Camp · Barcelona і Sant Pau del Camp ·
Santa Coloma de Gramenet
Escut no oficial usat per l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Santa Coloma de Gramenet (anteriorment, Gramenet de Besòs) és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Santa Coloma de Gramenet · Barcelona і Santa Coloma de Gramenet ·
Santa Creu d'Olorda
La Santa Creu d'Olorda és una ermita i també rep aquest nom l'enclavament on està construïda, que pertany administrativament al districte de Sarrià-Sant Gervasi al municipi de Barcelona, però separat lleugerament de la resta del terme municipal.
Arquitectura de Barcelona і Santa Creu d'Olorda · Barcelona і Santa Creu d'Olorda ·
Santa Maria del Mar
La Basílica de Santa Maria del Mar, tradicionalment Santa Maria de la Mar, també antigament Santa Maria de les Arenes, és una església gòtica al barri de la Ribera de Barcelona, delcarada bé cultural d'interès nacional.
Arquitectura de Barcelona і Santa Maria del Mar · Barcelona і Santa Maria del Mar ·
Santiago Calatrava Valls
Santiago Calatrava Valls (Benimàmet, València, 1951) és un arquitecte, escultor, enginyer i dibuixant valencià.
Arquitectura de Barcelona і Santiago Calatrava Valls · Barcelona і Santiago Calatrava Valls ·
Sants
Sants és un barri del districte barceloní de Sants-Montjuïc.
Arquitectura de Barcelona і Sants · Barcelona і Sants ·
Sants-Montjuïc
Sants-Montjuïc és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Sants-Montjuïc · Barcelona і Sants-Montjuïc ·
Sarrià (Barcelona)
L'antiga casa de la Vila de Sarrià, construïda el 1895 es troba a la plaça Consell de la Vila, i és avui dia la seu del Districte de Sarrià-Sant GervasiSarrià és un barri del districte de Sarrià - Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Sarrià (Barcelona) · Barcelona і Sarrià (Barcelona) ·
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Arquitectura de Barcelona і Segona Guerra Púnica · Barcelona і Segona Guerra Púnica ·
Setmana Tràgica
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.
Arquitectura de Barcelona і Setmana Tràgica · Barcelona і Setmana Tràgica ·
Somorrostro
El Somorrostro fou un barri de barraques de Barcelona situat als actuals districte de Sant Martí i de Ciutat Vella durant el.
Arquitectura de Barcelona і Somorrostro · Barcelona і Somorrostro ·
Teatre Nacional de Catalunya
El Teatre Nacional de Catalunya (també conegut com a TNC) és un teatre ubicat a Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Teatre Nacional de Catalunya · Barcelona і Teatre Nacional de Catalunya ·
Telefónica
Telefónica, S.A., abans coneguda com a Compañía Telefónica Nacional de España (CTNE), és un grup empresarial multinacional de telecomunicacions, inicialment de telefonia.
Arquitectura de Barcelona і Telefónica · Barcelona і Telefónica ·
Temple d'August de Barcelona
El temple d'August de Barcelona fou un edifici de la colònia romana de Bàrcino dedicat al culte imperial a August, les restes del qual es troben a la seu del Centre Excursionista de Catalunya, al carrer del Paradís de Barcelona, i estan catalogades com a bé cultural d'interès nacional.
Arquitectura de Barcelona і Temple d'August de Barcelona · Barcelona і Temple d'August de Barcelona ·
Temple Expiatori de la Sagrada Família
Reconstrucció de les escoles NA.
Arquitectura de Barcelona і Temple Expiatori de la Sagrada Família · Barcelona і Temple Expiatori de la Sagrada Família ·
Tibidabo
El Tibidabo és una muntanya de la serra de Collserola, amb el cim més alt de 516,2 m Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 d'altitud, situada a l'oest del municipi de Barcelona, al barri de Vallvidrera, Tibidabo i les Planes (districte de Sarrià - Sant Gervasi).
Arquitectura de Barcelona і Tibidabo · Barcelona і Tibidabo ·
Torre de Collserola
Torre de Collserola vista des de sota La Torre de Collserola és una torre de telecomunicacions inaugurada el 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Torre de Collserola · Barcelona і Torre de Collserola ·
Torre de Comunicacions de Montjuïc
La torre de comunicacions de Montjuïc, coneguda popularment com a torre Calatrava, és obra de l'arquitecte i enginyer valencià Santiago Calatrava, i va ser construïda entre 1989 i 1992 a l'Anella Olímpica de Montjuïc a Barcelona (Catalunya) amb motiu dels jocs Olímpics del 92.
Arquitectura de Barcelona і Torre de Comunicacions de Montjuïc · Barcelona і Torre de Comunicacions de Montjuïc ·
Torre Glòries
La Torre Glòries, també coneguda com a Torre Agbar, és un gratacel situat a la Plaça de les Glòries Catalanes de Barcelona, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Arquitectura de Barcelona і Torre Glòries · Barcelona і Torre Glòries ·
Torre Mapfre
La torre Mapfre és un gratacel situat a la Vila Olímpica del Poblenou, i és el gratacel més alt de la ciutat i de tot Catalunya, empatat amb el veí Hotel Arts.
Arquitectura de Barcelona і Torre Mapfre · Barcelona і Torre Mapfre ·
Transició democràtica espanyola
La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.
Arquitectura de Barcelona і Transició democràtica espanyola · Barcelona і Transició democràtica espanyola ·
Turó de la Creueta del Coll
El Turó de la Creueta del Coll és una muntanya de 245 metres que es troba al municipi de Barcelona, a la comarca del Barcelonès.
Arquitectura de Barcelona і Turó de la Creueta del Coll · Barcelona і Turó de la Creueta del Coll ·
Turó de la Peira (muntanya)
El turó de la Peira o de Montadell és un turó de Barcelona, al districte de Nou Barris; entre els antics termes de Sant Andreu de Palomar i Sant Joan d'Horta i entre les antigues rieres d'Horta i de Parellada.
Arquitectura de Barcelona і Turó de la Peira (muntanya) · Barcelona і Turó de la Peira (muntanya) ·
Turó de la Rovira (Barcelona)
El Turó de la Rovira és una muntanya de 262 msnm que s'eleva sobre el Pla de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Turó de la Rovira (Barcelona) · Barcelona і Turó de la Rovira (Barcelona) ·
Turó de Monterols
El Turó de Monterols, també anomenat turó d'en Gil, és un turonet de Barcelona que amb prou feines sobresurt de la massa d'edificacions.
Arquitectura de Barcelona і Turó de Monterols · Barcelona і Turó de Monterols ·
Turó del Carmel
El Turó del Carmel o turó d'en Móra és una muntanya de 289 metres al municipi de Barcelona, a la comarca del Barcelonès.
Arquitectura de Barcelona і Turó del Carmel · Barcelona і Turó del Carmel ·
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Arquitectura de Barcelona і UNESCO · Barcelona і UNESCO ·
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Arquitectura de Barcelona і Unió Europea · Barcelona і Unió Europea ·
Universitat de Barcelona
La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Universitat de Barcelona · Barcelona і Universitat de Barcelona ·
Universitat Politècnica de Catalunya
La Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) és una institució pública de recerca i educació superior, especialitzada en els àmbits de l'enginyeria, l'arquitectura i les ciències.
Arquitectura de Barcelona і Universitat Politècnica de Catalunya · Barcelona і Universitat Politècnica de Catalunya ·
Universitat Pompeu Fabra
La Universitat Pompeu Fabra (UPF), creada el 18 de juny de 1990, és una universitat pública situada a Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Universitat Pompeu Fabra · Barcelona і Universitat Pompeu Fabra ·
Universitat Ramon Llull
La Universitat Ramon Llull és una universitat privada amb seu a Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Universitat Ramon Llull · Barcelona і Universitat Ramon Llull ·
Urbanisme de Barcelona
Plànol de Barcelona. Lurbanisme de Barcelona s'ha desenvolupat conforme a l'evolució històrica i territorial de la ciutat, i d'acord amb altres factors definitoris de l'espai públic, com l'arquitectura, les infraestructures urbanes i l'adequació i manteniment d'espais naturals, parcs i jardins.
Arquitectura de Barcelona і Urbanisme de Barcelona · Barcelona і Urbanisme de Barcelona ·
Uruguai
LUruguai, oficialment la República Oriental de l'Uruguai (República Oriental del Uruguay, en castellà), és un estat sobirà d'Amèrica del Sud situat entre el Brasil i l'Argentina.
Arquitectura de Barcelona і Uruguai · Barcelona і Uruguai ·
Vallès
Localització del Vallès (límits fins a abril de 2015) El Vallès és un territori històric de Catalunya que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
Arquitectura de Barcelona і Vallès · Barcelona і Vallès ·
Vallvidrera
Vista panoràmica de la Torre de Collserola, i els cims de Sant Pere Màrtir i Turó d'en Cors, junt al barri de Vallvidrera des del cim del Tibidabo Vallvidrera (possiblement de vallevitraria, per l'abundància de vitriaria) és un nucli de població que actualment forma part del districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona, concretament dins del barri de Vallvidrera, Tibidabo i les Planes.
Arquitectura de Barcelona і Vallvidrera · Barcelona і Vallvidrera ·
Vila de Gràcia
La Vila de Gràcia, per antonomàsia Gràcia, és un dels barris més populars i actius de la ciutat de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Vila de Gràcia · Barcelona і Vila de Gràcia ·
XXXV Congrés Eucarístic Internacional
El XXXV Congrés Eucarístic Internacional va tenir lloc a Barcelona el 1952, durant el pontificat de Pius XII.
Arquitectura de Barcelona і XXXV Congrés Eucarístic Internacional · Barcelona і XXXV Congrés Eucarístic Internacional ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Arquitectura de Barcelona і Barcelona
- Què tenen en comú Arquitectura de Barcelona і Barcelona
- Semblances entre Arquitectura de Barcelona і Barcelona
Comparació entre Arquitectura de Barcelona і Barcelona
Arquitectura de Barcelona té 1275 relacions, mentre que Barcelona té 759. Com que tenen en comú 217, l'índex de Jaccard és 10.67% = 217 / (1275 + 759).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Arquitectura de Barcelona і Barcelona. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: