Accés més ràpid que el navegador!
33 les relacions: Alfons el Magnànim, Barcelona, Baronia de Banyalbufar, Clavegueram, Conquesta de Mallorca, Corsari, Esporles, Estellencs, Fil·loxera de la vinya, Illes Orientals d'al-Àndalus, Joan el Caçador, Juz (administració), Llibre del Repartiment, Mallorca, Malvasia, Mar Mediterrània, Mola de Planícia, Mossàrab de les Illes Balears, Municipi, Nativitat de Maria, Nunó Sanç, Palma, Puigpunyent, Sanç I de Mallorca, Senyera reial, Serra de Tramuntana, Talaia de ses Ànimes, Tempesta del 29 d'agost de 2020 a Mallorca, Tomàtiga de ramellet, Valldemossa, Vila, 1229, 1392.
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Nou!!: Banyalbufar і Alfons el Magnànim · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Banyalbufar і Barcelona · Veure més »
Baronia de Banyalbufar
* Baronia de Banyalbufar (jurisdicció), antic domini senyorial a Banyalbufar.
Nou!!: Banyalbufar і Baronia de Banyalbufar · Veure més »
Clavegueram
El clavegueram, xarxa de clavegueram, xarxa de sanejament o xarxa de drenatge és el sistema d'estructures i canonades usat per la recollida i transport de les aigües residuals i pluvials d'una població des del lloc en el qual es generen fins al lloc on s'aboquen al medi natural, o bé, es tracten per no contaminar el medi ambient.
Nou!!: Banyalbufar і Clavegueram · Veure més »
Conquesta de Mallorca
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
Nou!!: Banyalbufar і Conquesta de Mallorca · Veure més »
Corsari
Amaro Pargo, el corsari espanyol més famós. ''HMS Kent'', vaixell comandat pel corsari Robert Surcouf. Els corsaris eren mariners als quals un estat havia concedit una patent de cors.
Nou!!: Banyalbufar і Corsari · Veure més »
Esporles
Esporles (pronunciat Aspórlas) és una vila i municipi de la serra de Tramuntana de Mallorca, a les Illes Balears.
Nou!!: Banyalbufar і Esporles · Veure més »
Estellencs
Estellencs és una vila i municipi costaner de la serra de Tramuntana de Mallorca.
Nou!!: Banyalbufar і Estellencs · Veure més »
Fil·loxera de la vinya
La fil·loxera de la vinya (Daktulosphaira vitifoliae) és una espècie d'hemípter estenorrinc de la família dels fil·loxèrids.
Nou!!: Banyalbufar і Fil·loxera de la vinya · Veure més »
Illes Orientals d'al-Àndalus
Les illes Orientals de l'Àndalus o al-Jazàïr aix-Xarqiyya li-l-Àndalus és el nom de les Illes Balears en època musulmana (903-1229), integrades per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira.
Nou!!: Banyalbufar і Illes Orientals d'al-Àndalus · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Banyalbufar і Joan el Caçador · Veure més »
Juz (administració)
El mot àrab juz (de l'àrab, lit. ‘part’; pl. ajzà) fou emprat per denominar les divisions administratives o districtes en què s'organitzava una cora.
Nou!!: Banyalbufar і Juz (administració) · Veure més »
Llibre del Repartiment
Els llibres de repartiment són registres de donacions reials després de les conquestes de terres d'al-Àndalus.
Nou!!: Banyalbufar і Llibre del Repartiment · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Banyalbufar і Mallorca · Veure més »
Malvasia
Escultura ''La noia de la malvasia'', a Sitges La malvasia o és una varietat de cep blanca, encara que també n'existeix una subvarietat negra.
Nou!!: Banyalbufar і Malvasia · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Banyalbufar і Mar Mediterrània · Veure més »
Mola de Planícia
La mola de Planícia o Planici és una muntanya de Mallorca que té una altura màxima de 933 m. Pertany al municipi de Banyalbufar.
Nou!!: Banyalbufar і Mola de Planícia · Veure més »
Mossàrab de les Illes Balears
El mossàrab de les Illes Balears, dit també romanç andalusí de les Illes Balears, romanç precatalà i romanç prejaumí, és la varietat lingüística romànica parlada a les Illes Balears a partir de l'evolució del llatí vulgar abans de la Conquesta catalana.
Nou!!: Banyalbufar і Mossàrab de les Illes Balears · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: Banyalbufar і Municipi · Veure més »
Nativitat de Maria
''Naixement de la Verge'' de Giovanni da Milano, segle XIV La Nativitat de Maria (o de la Verge Maria, o de la Mare de Déu) és una celebració cristiana que s'escau el 8 de setembre en què es commemora el naixement de Maria, mare de Jesús.
Nou!!: Banyalbufar і Nativitat de Maria · Veure més »
Nunó Sanç
Nunó Sanç (ca. 1185 - 1241) fou comte de Cerdanya i Rosselló (1212-1241; en llatí, el 8 de març de 1239: Nunus Sancii, Dei gratia dominus de Rossillionis, Vallis de Asperii, Conflent et Cerritane).
Nou!!: Banyalbufar і Nunó Sanç · Veure més »
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Nou!!: Banyalbufar і Palma · Veure més »
Puigpunyent
Puigpunyent és una vila i municipi situat al vessant oriental de la serra de Tramuntana de Mallorca.
Nou!!: Banyalbufar і Puigpunyent · Veure més »
Sanç I de Mallorca
Sanç I de Mallorca, dit el Pacífic, i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).
Nou!!: Banyalbufar і Sanç I de Mallorca · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Banyalbufar і Senyera reial · Veure més »
Serra de Tramuntana
Localització de la serra de Tramuntana El puig Major, el cim més alt de la serra de Tramuntana. La serra de Tramuntana és una serralada litoral que ocupa la part nord-occidental de Mallorca a les Illes Balears, terminació probable del sistema Bètic (a través del cap de la Nau i d'Eivissa).
Nou!!: Banyalbufar і Serra de Tramuntana · Veure més »
Talaia de ses Ànimes
La talaia de ses Ànimes, dita també torre de les Ànimes o torre del Verger, és una torre de vigilància i defensa ubicada al terme de Banyalbufar, Mallorca.
Nou!!: Banyalbufar і Talaia de ses Ànimes · Veure més »
Tempesta del 29 d'agost de 2020 a Mallorca
La tempesta del 29 d'agost de 2020 a Mallorca fou una tempesta que es manifestà arreu de l'illa però especialment amb gran violència a la zona central de la Serra de Tramuntana.
Nou!!: Banyalbufar і Tempesta del 29 d'agost de 2020 a Mallorca · Veure més »
Tomàtiga de ramellet
Enfilalls de tomàtigues de ramellet a Deià Tomàtigues mallorquines de ramellet La tomàtiga de ramellet és una varietat de tomàtiga de penjar (Solanum lycopersicum) pròpia de Mallorca http://www.gastroteca.cat/ca/fitxa-productes/tomatiga-de-ramellet/ que s'utilitza tradicionalment per fregar al pa amb oli.
Nou!!: Banyalbufar і Tomàtiga de ramellet · Veure més »
Valldemossa
Valldemossa és una vila i municipi de la Serra de Tramuntana de Mallorca, a 17 km de la capital, Palma.
Nou!!: Banyalbufar і Valldemossa · Veure més »
Vila
Una vila és un nucli de població d'una certa entitat, per causes econòmiques (mercat, per exemple, o abundor de comerços), sociopolítiques (cap d'una comarca o sotscomarca o, antigament, d'un senyoriu), religioses (cap d'un bisbat o d'un centre religiós important), culturals o històriques.
Nou!!: Banyalbufar і Vila · Veure més »
1229
;Països Catalans.
Nou!!: Banyalbufar і 1229 · Veure més »
1392
Sense descripció.
Nou!!: Banyalbufar і 1392 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Banyalbufarina, Banyalbufarí, Orgue de Banyalbufar.
