Taula de continguts
239 les relacions: Abbas I el Gran, Abbas II, ABC-Clio, Abkhàzia, Agricultura a l'Azerbaidjan, Ahmadilis, Albània del Caucas, Alexandre el Gran, Alfabet àrab, Alfabet ciríl·lic, Alfabet llatí, Alfabetisme, Alt Karabakh, Anton Denikin, Aq Qoyunlu, Ararat, Araxes, Ardabil, Armènia, Armeni, Armenis, Arsàcides, Úmar ibn al-Khattab, Assemblea General de les Nacions Unides, Associació Internacional per a la Consciència de Krixna, Atropatene, Atur, Azad Khan Afgan, Azerbaidjan Iranià, Índex de desenvolupament humà, Àrtic, Àsia Occidental, Babak Khorramdin, Bakú, Biblioteca Nacional de l'Azerbaidjan, Cambridge University Press, Campionat d'Europa de futbol, Caucas, Centralisme, Cinema de l'Azerbaidjan, Comuna de Bakú, Comunitat d'Estats Independents, Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, Consell de Seguretat de les Nacions Unides, Constitució, Constitució de l'Azerbaidjan, Cristianisme, Cultura, Daguestan, Daylamites, ... Ampliar l'índex (189 més) »
- Caucas
- Estats asiàtics
- Estats membres de la Comunitat d'Estats Independents
- Estats sense litoral
Abbas I el Gran
Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.
Veure Azerbaidjan і Abbas I el Gran
Abbas II
Abbas II (20 de desembre de 1633 - 25 de setembre de 1666) fou xa safàvida de Pèrsia (1642 - 1666).
Veure Azerbaidjan і Abbas II
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
Veure Azerbaidjan і ABC-Clio
Abkhàzia
Abkhàzia o Abcàsia (Аҧсны, Apsny; აფხაზეთი, Apkhazeti; Абха́зия, Abkhàzia) i oficialment República d'Abkhàzia, és un estat titella de la Federació Russa situat a la Transcaucàsia i reconegut per la majoria de països com a part de Geòrgia.
Veure Azerbaidjan і Abkhàzia
Agricultura a l'Azerbaidjan
Lagricultura a l'Azerbaidjan és la branca de l'economia d'aquest país que està especialitzada principalment, atesos els seus recursos naturals, en viticultura, sericicultura, ramaderia, olericultura i jardineria.
Veure Azerbaidjan і Agricultura a l'Azerbaidjan
Ahmadilis
Els ahmadilís foren una dinastia d'emirs o atabegs de Maragha a l'Azerbaidjan.
Veure Azerbaidjan і Ahmadilis
Albània del Caucas
Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.
Veure Azerbaidjan і Albània del Caucas
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Azerbaidjan і Alexandre el Gran
Alfabet àrab
Lalfabet àrab, altrament dit alifat (d'àlif, la seva primera lletra), té característiques semblants a l'alfabet hebreu, i també és un abjad.
Veure Azerbaidjan і Alfabet àrab
Alfabet ciríl·lic
1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.
Veure Azerbaidjan і Alfabet ciríl·lic
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Veure Azerbaidjan і Alfabet llatí
Alfabetisme
Taxes d'alfabetització del món el 2011. Lalfabetització és l'acció i efecte d'ensenyar de llegir i d'escriure a grans masses de persones adultes i d'instruir-les; és l'acció d'ensenyar a llegir i escriure a les persones d'una regió o comunitat.
Veure Azerbaidjan і Alfabetisme
Alt Karabakh
LAlt Karabakh és una regió internacionalment reconeguda com a part de l'Azerbaidjan, antigament de població armènia.
Veure Azerbaidjan і Alt Karabakh
Anton Denikin
, nom complet amb patronímic Anton Ivànovitx Denikin, Анто́н Ива́нович Дени́кин, fou un militar que va dirigir els exèrcits blancs del sud de Rússia alçats contra la revolució bolxevic.
Veure Azerbaidjan і Anton Denikin
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Veure Azerbaidjan і Aq Qoyunlu
Ararat
LArarat ("Ağrı" en turc, "Արարատ" en armeni (llegit Masis o Masik), "Agirî" en kurd, "آرارات" en persa (llegit Koh-i Nuh), "אררט" en hebreu), és una muntanya de Turquia.
Veure Azerbaidjan і Ararat
Araxes
Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.
Veure Azerbaidjan і Araxes
Ardabil
Ardabil (persa i àzeri: اردبیل, Ardebil; turc, Erdebil; antic persa: Artavil que vol dir "Lloc Sagrat"; armeni Artavet i Artavel) és una ciutat de l'Iran, capital de la província d'Ardabil.
Veure Azerbaidjan і Ardabil
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Veure Azerbaidjan і Armènia
Armeni
Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.
Veure Azerbaidjan і Armeni
Armenis
Els armenis (en armeni Հայեր, Hayer) són un grup humà i nació originari de la zona del Caucas i l'Altiplà d'Armènia. La seva distribució actual es troba al voltant d'Armènia, Geòrgia, Rússia i altres petites comunitats en la diàspora armènia (especialment després del genocidi armeni perpetrat per l'Imperi Otomà a principis del segle XX).
Veure Azerbaidjan і Armenis
Arsàcides
Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.
Veure Azerbaidjan і Arsàcides
Úmar ibn al-Khattab
Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).
Veure Azerbaidjan і Úmar ibn al-Khattab
Assemblea General de les Nacions Unides
L'Assemblea General de les Nacions Unides és un dels cinc òrgans principals de l'Organització de les Nacions Unides.
Veure Azerbaidjan і Assemblea General de les Nacions Unides
Associació Internacional per a la Consciència de Krixna
Els déus Krixna i Radha al temple de l'ISKCON de Poona Devots del moviment Hare Krixna cantant al carrer a Leipzig LAssociació Internacional per a la Consciència de Krixna (anglès: Internacional Society for Krishna Consciousness), sovint anomenada pel seu acrònim anglès ISKCON o també moviment Hare Krixna (a causa del mantra cantat pels seus devots) és un corrent de l'hinduisme que s'inscriu en el moviment de la bhakti (devoció) envers el déu Krixna, considerat pels adeptes com a la Suprema Personalitat de Déu.
Veure Azerbaidjan і Associació Internacional per a la Consciència de Krixna
Atropatene
Atropatene o Media Atropatene (originalment conegut com a Atropatkan i Atorpatkan) és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià, i el Kurdistan iranià.
Veure Azerbaidjan і Atropatene
Atur
Taxes d'atur a la Unió Europea (novembre del 2015). '''Verd fosc:''' 0–4,9% · '''Verd clar:''' 5–9,9% · '''Groc:''' 10–14,9% · '''Taronja:''' 15–19,9% · '''Vermell:''' 20–24,9% · '''Granat:''' ≥ 25% L'atur o desocupació, segons l'OCDE, és la gent per sobre d'una edat especificada (generalment 15 anys) que no tenen una feina remunerada o per compte propi, però que en aquest moment estan disponibles per treballar.
Veure Azerbaidjan і Atur
Azad Khan Afgan
fou governant de part de Pèrsia en lluita amb altres generals i pretedents al tron, a la mort de Nadir Shah (1747).
Veure Azerbaidjan і Azad Khan Afgan
Azerbaidjan Iranià
L'Azerbaidjan iranià és el territori nacional dels àzeris sota sobirania de l'Iran.
Veure Azerbaidjan і Azerbaidjan Iranià
Índex de desenvolupament humà
Líndex de desenvolupament humà (IDH, HDI) és una estadística composta per classificar països per nivell dedesenvolupament humà, considerada com a sinònim de termes més vells (el nivell de vida o qualitat de vida).
Veure Azerbaidjan і Índex de desenvolupament humà
Àrtic
La línia vermella indica la isoterma de 10 °C de mitjana el juliol, a vegades utilitzada per definir la frontera de la regió àrtica L'Àrtic (també anomenada Àrtida) és la zona geogràfica de la Terra que envolta el pol Nord, a l'extrem oposat de l'Antàrtida.
Veure Azerbaidjan і Àrtic
Àsia Occidental
Àsia Occidental. Àsia Occidental és una regió d'Àsia que agrupa els països més propers al Mediterrani i és un terme adoptat per l'ONU per eliminar l'etnocentrisme de denominacions com Orient Mitjà, que agrupa la majoria d'Estats considerats com a integrants d'Àsia Occidental.
Veure Azerbaidjan і Àsia Occidental
Babak Khorramdin
Babak Khorramdin o Babek (mort 838) fou cap de la secta dels khurramites a l'Azerbaidjan Iranià, a la primera meitat del.
Veure Azerbaidjan і Babak Khorramdin
Bakú
Bakú (en àzeri: Bakı; en persa: باکو, Badkube) és la capital i la ciutat més gran de l'Azerbaidjan.
Veure Azerbaidjan і Bakú
Biblioteca Nacional de l'Azerbaidjan
La Biblioteca Nacional de l'Azerbaidjan, (en àzeri: Azərbaycan Milli Kitabxanası) és el dipòsit legal per a la República de l'Azerbaidjan i es troba a la capital, Bakú.
Veure Azerbaidjan і Biblioteca Nacional de l'Azerbaidjan
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Azerbaidjan і Cambridge University Press
Campionat d'Europa de futbol
El Campionat d'Europa de futbol, sovint conegut com a Eurocopa de Futbol, i oficialment UEFA European Football Championship, és la competició oficial de futbol que enfronta seleccions de futbol nacionals o estatals del continent europeu.
Veure Azerbaidjan і Campionat d'Europa de futbol
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Veure Azerbaidjan і Caucas
Centralisme
Els estats unitaris es mostren en blau Un Estat unitari o Estat centralitzat és un Estat o país governat constitucionalment com una sola unitat, sovint amb només una assemblea legislativa, només un sistema judicial que supervisa els sistemes judicials locals, i només una constitució.
Veure Azerbaidjan і Centralisme
Cinema de l'Azerbaidjan
Cinema àzeri. El cinema àzeri és l'activitat cinematogràfica produïda en Azerbaidjan.
Veure Azerbaidjan і Cinema de l'Azerbaidjan
Comuna de Bakú
La Comuna de Bakú va ser un govern que crearen els comunistes de l'Azerbaidjan, rebel·lats el 15 de novembre de 1917, establert formalment a Bakú el 8 de maig de 1918.
Veure Azerbaidjan і Comuna de Bakú
Comunitat d'Estats Independents
La Comunitat d'Estats Independents (CEI) (en rus: Содружество НезависимыхГосударств (СНГ) - Sodrújestvo Nezavíssimikh Gossudarstv) és una confederació o aliança d'onze de les quinze exrepúbliques soviètiques de la Unió Soviètica: Armènia, l'Azerbaidjan, Belarús, Geòrgia, el Kazakhstan, el Kirguizstan, Moldàvia, Rússia, el Tadjikistan i l'Uzbekistan.
Veure Azerbaidjan і Comunitat d'Estats Independents
Consell de Drets Humans de les Nacions Unides
Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. El Consell de Drets Humans de les Nacions Unides és un organisme de les Nacions Unides creat el 15 de març de 2006 en votació de l'Assemblea General amb els vots en contra dels Estats Units, Israel, Palau i les Illes Marshall, i les abstencions de Belarús, Iran i Veneçuela.
Veure Azerbaidjan і Consell de Drets Humans de les Nacions Unides
Consell de Seguretat de les Nacions Unides
El Consell de Seguretat de l'ONU és l'òrgan més poderós de les Nacions Unides, està encarregat de mantenir la pau i la seguretat entre nacions.
Veure Azerbaidjan і Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Constitució
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.
Veure Azerbaidjan і Constitució
Constitució de l'Azerbaidjan
La Constitució de l'Azerbaidjan (Azərbaycan Respublikasının Konstitusiyası) és la llei fonamental de la República de l'Azerbaidjan.
Veure Azerbaidjan і Constitució de l'Azerbaidjan
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Azerbaidjan і Cristianisme
Cultura
La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.
Veure Azerbaidjan і Cultura
Daguestan
El canó de Sulak és un dels canons més profunds del món auls abandonats al Daguestan Poble abandonat dels Lesguians de Grar Daguestan, oficialment la República del Daguestan, és una república de Rússia situada al Caucas del Nord, a l'Europa del Est, al llarg de la mar Càspia.
Veure Azerbaidjan і Daguestan
Daylamites
Daylamites també es diuen algunes dinasties o poders individuals que van governar principalment a l'Azerbaidjan i a la plana iraniana, i que tingueren origen en el Daylam o estigueren dirigides per natius de Daylam, essent les més conegudes les dels musafírides, ziyarids i els shaddàdides.
Veure Azerbaidjan і Daylamites
De iure
De iure és una locució llatina que significa 'de dret', és a dir, amb reconeixement jurídic, legalment.
Veure Azerbaidjan і De iure
Dictadura de la Càspia Central
La Dictadura de la Càspia Central (en rus: Диктатура Центрокаспия, Diktatura Tsentrokaspiya) (en àzeri: Sentrokaspi Diktaturası) fou un govern menxevic que va existir de l'agost del 1918 al setembre de 1918 a l'Azerbaidjan.
Veure Azerbaidjan і Dictadura de la Càspia Central
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Veure Azerbaidjan і Dinastia jalayírida
Dinastia Qajar
La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.
Veure Azerbaidjan і Dinastia Qajar
Dinastia Zand
La dinastia Zand fou una nissaga que va regnar sobre Pèrsia de 1750 a 1794.
Veure Azerbaidjan і Dinastia Zand
Diwan (literatura)
Un diwan o divan és, en la literatura àrab, persa i otomana, un recull de poemes d'un sol autor, podent designar tant una selecció com l'obra completa d'un poeta.
Veure Azerbaidjan і Diwan (literatura)
Dumbuli
Els dumbuli foren una tribu kurda del Bokhtan que van formar un principat autònom.
Veure Azerbaidjan і Dumbuli
Enclavament
Enclavament idealitzat. C és un enclavament del B dins del territori d'A. En geografia política, un enclavament és una part d'un territori que està completament envoltat per un altre territori de la mateixa categoria.
Veure Azerbaidjan і Enclavament
Església Apostòlica Armènia
LEsglésia Apostòlica Armènia (Hay Aṙak’elakan Ekeġec’i), també anomenada Església Gregoriana Apostòlica Armènia, és una de les Esglésies ortodoxes orientals, i una de les comunitats cristianes més antigues de la història.
Veure Azerbaidjan і Església Apostòlica Armènia
Església Baptista
L'Església Baptista o simplement els baptistes són una denominació cristiana protestant actual que emfatitzen el baptisme adult dels creients per mitjà de la immersió completa dins de l'aigua (en oposició al ruixament), el qual es realitza després d'una confessió pública de fe en Jesús com a salvador.
Veure Azerbaidjan і Església Baptista
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Azerbaidjan і Església Catòlica Romana
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Veure Azerbaidjan і Església Ortodoxa
Església Ortodoxa de Geòrgia
L'Església Ortodoxa de Geòrgia, amb el nom històric dEsglésia Ortodoxa i Apostòlica Georgiana, és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.
Veure Azerbaidjan і Església Ortodoxa de Geòrgia
Església Ortodoxa Russa
LEsglésia Ortodoxa Russa (Русская православная церковь Rússkaia pravoslàvnaia tsérkov) és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa, sota la jurisdicció del patriarcat de Moscou (Московский патриархат), i se li estimen uns 90 milions de membres.
Veure Azerbaidjan і Església Ortodoxa Russa
Estat laic
Ambigu o sense dades Estat laic o Estat secular és l'Estat, i per extensió una nació o país, independent o que prescindeix de qualsevol organització o confessió religiosa.
Veure Azerbaidjan і Estat laic
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Veure Azerbaidjan і Estat sobirà
Europa de l'Est
En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.
Veure Azerbaidjan і Europa de l'Est
Exclavament
Exemple d'enclavament i exclavament. C és un '''enclavament''' a A i un '''exclavament''' de B En geografia política un exclavament és un territori que pertany políticament a un altre territori però que no hi està connectat per terra (llevat de les illes) i està envoltat per una altra entitat política.
Veure Azerbaidjan і Exclavament
Fauna de l'Azerbaidjan
''Canis lupus'' La fauna de l'Azerbaidjan consta de diversos membres del regne animal, que habiten en ecosistemes marins, costaners, forestals, alpí, subalpí, de terres baixes i deserts.
Veure Azerbaidjan і Fauna de l'Azerbaidjan
Fe bahà'í
Santuari del Bàb al Centre Mundial Bahà'í, al mont Carmel, a Haifa, Israel Temple bahà'í en forma de lotus a Nova Delhi La fe bahai (o bahá'í, segons la transliteració internacional preconitzada) és una religió originària de l'Iran.
Veure Azerbaidjan і Fe bahà'í
Festes nacionals i públics a l'Azerbaidjan
Aquesta és una llista de festes nacionais i públiques a l'Azerbaidjan.
Veure Azerbaidjan і Festes nacionals i públics a l'Azerbaidjan
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Veure Azerbaidjan і Feudalisme
Fuzūlī
Fuzūlī (en persa: فضولی) fou el pseudònim del poeta àzeri Mehmet Sulaymān Fuzūlī, (en àrab:محمد بن سليمان; en àzeri: Məhəmməd Süleyman oğlu; en turc: Mehmet bin Süleyman) (c. 1483-1556).
Veure Azerbaidjan і Fuzūlī
Gagaús
El gagaús és una llengua turquesa parlada per unes 200.000 persones (gagaüsos) a Moldàvia (on s'ha creat la república autònoma de Gagaúsia), a Bulgària i a Romania principalment.
Veure Azerbaidjan і Gagaús
Gandja
Gandja és la segona ciutat més important de l'Azerbaidjan, que durant el període tsarista es va dir Elizavétpol i durant el període soviètic Kirovabad.
Veure Azerbaidjan і Gandja
Garri Kaspàrov
Garri Kímovitx Kaspàrov (en rus: Га́рри Ки́мович Каспа́ров), nascut com a Garri Kímovitx Vainxtein (en rus: Га́рри Ки́мович Вайнште́йн) el 13 d'abril de 1963 a Bakú (RSS de l'Azerbaidjan, actualment Azerbaidjan) és un jugador d'escacs, escriptor, i activista polític rus, (soviètic fins al 1991), que té el títol de Gran Mestre des de 1980.
Veure Azerbaidjan і Garri Kaspàrov
Gas
Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.
Veure Azerbaidjan і Gas
Gastronomia de l'Azerbaidjan
Dolma azerbaidjanès. Duchbara. Arròs pilaf. La gastronomia de l'Azerbaidjan és el conjunt de gastronomies tradicionals de les ètnies i cultures de l'Azerbaidjan.
Veure Azerbaidjan і Gastronomia de l'Azerbaidjan
Gazal
El gazal, ghazal, gazel o ghazel (panjabi,;; bengalí) és un gènere líric (forma poètica) que consisteix en rimes apariades i tornades, on cada línia comparteix la mateixa mesura.
Veure Azerbaidjan і Gazal
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Veure Azerbaidjan і Geòrgia
Gran Mestre Internacional
Títol de Gran Mestre atorgat al mexicà Carlos Torre el 1977. El títol de Gran Mestre Internacional, o, en la denominació més sovint usada, Gran Mestre és concedit als més forts jugadors d'escacs per la Federació Internacional d'Escacs (FIDE).
Veure Azerbaidjan і Gran Mestre Internacional
GUAM
GUAM (en ciríl·lic: ГУАМ) és un acord regional entre quatre països de la CEI: '''G'''eòrgia, '''U'''craïna, l''''A'''zerbaidjan i '''M'''oldàvia.
Veure Azerbaidjan і GUAM
Guerra de l'Alt Karabakh
La Guerra de l'Alt Karabakh fou un conflicte armat ocorregut entre febrer de 1988 i maig de 1994, al petit enclavament ètnic de l'Alt Karabakh (o Nagorno-Karabakh), a la regió sud-est del Caucas, una antiga província soviètica poblada per armenis i envoltada completament per la República de l'Azerbaidjan.
Veure Azerbaidjan і Guerra de l'Alt Karabakh
Gyumri
Gyumri és una ciutat d'Armènia, la històrica «Koumari», anomenada posteriorment «Gyumri» (en armeni: Գյումրի, Guiümri), un nom que ja va portar durant la primera República Armènia.
Veure Azerbaidjan і Gyumri
Hülegü
Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-kan de Pèrsia (1256-1265).
Veure Azerbaidjan і Hülegü
Homicidi
L'homicidi és mort causada a una persona per una altra.
Veure Azerbaidjan і Homicidi
Hummet
Hummet (en àzeri Hümmət) és el nom d'un partit polític de tendència socialista creat pels musulmans de l'Azerbaidjan, que va actuar en tot el període de la Revolució Russa i els anys anteriors i següents.
Veure Azerbaidjan і Hummet
Hurufisme
El hurufisme (en àrab حروفية, Hurufiyya, adjectiu hurufí) fou un corrent sufí de caràcter cabalístic que es va desenvolupar en zones de l'occident de Pèrsia i Azerbaidjan durant els segles i. "Huruf" significa literalment 'lletres', ja que es considerava que cadascuna tenia un paper essencial per a l'obtenció de l'amor i la bellesa en l'univers.
Veure Azerbaidjan і Hurufisme
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Veure Azerbaidjan і Il-kanat
Imil Habibi
Imil (Émile) Habibi (Haifa, 28 de gener de 1922 - Natzaret, 2 de maig de 1996) fou un escriptor palestí.
Veure Azerbaidjan і Imil Habibi
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Veure Azerbaidjan і Imperi Persa
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Azerbaidjan і Imperi Romà
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Veure Azerbaidjan і Imperi Rus
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Veure Azerbaidjan і Imperi Safàvida
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Veure Azerbaidjan і Iran
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Azerbaidjan і Islam
Ismaïl I
Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.
Veure Azerbaidjan і Ismaïl I
Jahan Xah
* Jahan Shah o Xa Jahan (1592 - 1666), cinquè emperador mogol de l'Índia (1628-58).
Veure Azerbaidjan і Jahan Xah
Jocs Olímpics
Els Jocs Olímpics moderns (en grec Ολυμπιακοί Αγώνες, en francès Jeux Olympiques i en anglès Olympic Games;El francès i l'anglès són els idiomes oficials dels Jocs Olímpics.
Veure Azerbaidjan і Jocs Olímpics
Jocs Olímpics d'Estiu de 2008
Els Jocs Olímpics de 2008, oficialment anomenats Jocs de la XXIX Olimpíada van tenir lloc a la ciutat de Pequín, capital de la República Popular Xina, del 8 al 24 d'agost de 2008.
Veure Azerbaidjan і Jocs Olímpics d'Estiu de 2008
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Veure Azerbaidjan і Judaisme
Kanat de Karabagh
El kanat de Karabagh (Azeri: Qarabağ xanlığı) fou un estat que va existir entre 1606 i 1822 a la regió del Karabakh.
Veure Azerbaidjan і Kanat de Karabagh
Khalaj
El khalaj és la llengua dels khalajs.
Veure Azerbaidjan і Khalaj
Khoy
Darvazeh Sangi (Porta Rocosa) al Bazar de Khoy Khoy (persa: خوی, àzeri: خوی; derivat del kurd khoi que vol dir "sal") (apareix també com a Khoi o Khoï, Khuy i Khvoy) és una ciutat de lustan o província de l'Azerbaidjan Occidental, a l'Iran, al nord de la capital provincial Urmia.
Veure Azerbaidjan і Khoy
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Veure Azerbaidjan і Khwarizm
Lenkoran
Lenkoran (en àzeri Lənkəran, també Länkäran, Lankaran i Lencoran, en talix Lankon) és una ciutat del sud de l'Azerbaidjan, prop de la frontera amb l'Iran, capital de la regió coneguda per Mugan o Mughan.
Veure Azerbaidjan і Lenkoran
Lingua franca
La lingua franca o sabir ('saber') fou un pidgin usat com a llengua vehicular per mariners i mercaders europeus, turcs i àrabs als ports del Mediterrani des del segle XI fins a mitjan segle XIX.
Veure Azerbaidjan і Lingua franca
Llac Urmia
Vídeo que mostra el procés de dessecació del llac Urmia entre 1984 i 2014. El llac Urmia (en farsi دریاچهٔ ارومیه) és un llac salat de l'Azerbaidjan iranià, al nord-oest de l'Iran, situat al costat est de la ciutat d'Urmia.
Veure Azerbaidjan і Llac Urmia
Llengües altaiques
Les llengües altaiques són una macrofamília lingüística hipotètica que s'estén des dels Balcans fins a la Sibèria oriental, amb 105 milions de parlants.
Veure Azerbaidjan і Llengües altaiques
Llengües turqueses
Les llengües turqueses són una família lingüística.
Veure Azerbaidjan і Llengües turqueses
Llengua oficial
La llengua oficial o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a propi i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres.
Veure Azerbaidjan і Llengua oficial
Llibertat de culte
Declaració dels Drets de l'Home garanteix la llibertat de culte. La llibertat de culte, llibertat religiosa o llibertat de consciència és un dret fonamental que es refereix a l'opció de cada ser humà d'elegir lliurement la seva religió, de no elegir cap (irreligió), o de no creure o validar l'existència d'un Déu (ateisme i agnosticisme) i poder exercir l'esmentada creença públicament, sense ser víctima d'opressió, discriminació o intent de canviar-la.
Veure Azerbaidjan і Llibertat de culte
Llista de moviments independentistes
La llista de moviments i partits polítics independentistes està ordenada geogràficament i per la nació a la que els mateixos grups afirmen defensar.
Veure Azerbaidjan і Llista de moviments independentistes
Luteranisme
El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.
Veure Azerbaidjan і Luteranisme
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Veure Azerbaidjan і Mahoma
Maniqueisme
Maniqueus El maniqueisme és una religió dualista i gnosticista fundada per Mani a l'antiga Pèrsia durant el segle III.
Veure Azerbaidjan і Maniqueisme
Manna
Manna (també Mannea, accadi Mannai, hebreu Minni) fou un regne que va existir dels segles X a VII aC, vassall d'Urartu i d'Assíria, situat al sud de la ciutat i del llac d'Urmia (país d'Utxnu (Ushnu), Maiyandab i Sakkis) o sigui a l'entorn de la moderna Mahabad.
Veure Azerbaidjan і Manna
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Veure Azerbaidjan і Mar Càspia
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Veure Azerbaidjan і Mar Negra
Maragha
Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.
Veure Azerbaidjan і Maragha
Món islàmic
Mapa mostrant, de més fosc a més clar, la densitat de població de musulmans al món l'any 2009 La noció de món islàmic es pot entendre de dues maneres: en un sentit cultural es refereix a la comunitat dels musulmans (lumma), és a dir els practicants de l'islam, que compta uns 1.600 milions de persones, el que representa aproximadament una cinquena part de la població mundial.
Veure Azerbaidjan і Món islàmic
Müsavat
El Müsavat és un partit polític de l'Azerbaidjan.
Veure Azerbaidjan і Müsavat
Medes
V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda.
Veure Azerbaidjan і Medes
Mineral
quars ametista. El diamant és un mineral fet de carboni pur. Un mineral és un sòlid homogeni format per elements de la mateixa naturalesa que es presenta de manera natural i que ha estat format com a resultat de la interacció de processos geològics tant de tipus físic com químic.
Veure Azerbaidjan і Mineral
Missions diplomàtiques de l'Azerbaidjan
Missions diplomàtiques de l'Azerbaidjan. Les missions diplomàtiques o relacions internacionals de l'Azerbaidjan són les delegacions oficials i permanents d'aquest país d'Europa en altres estats del món.
Veure Azerbaidjan і Missions diplomàtiques de l'Azerbaidjan
Mongols
Distribució actual de les ètnies mongols i màxima expansió del seu Imperi Els mongols (en mongol: Mongol en mongol Mongγol; mongol cirílic: Монгол Mongol) són un grup ètnic originari de la Mongòlia actual, Rússia i la República Popular de la Xina, principalment en el que avui dia és la regió autònoma de Mongòlia interior i les repúbliques Buriàtia, Kalmukia, Tuvà i Yakutia de la Federació Russa.
Veure Azerbaidjan і Mongols
Mugan
Mugan, Mughan, Mughan o Mukan o país Talix, Talish o Talyx és una regió de l'Azerbaidjan, que forma la seva part més meridional.
Veure Azerbaidjan і Mugan
Nakhtxivan
La República Autònoma de Nakhtxivan (en àzeri, Naxçıvan Muxtar Respublikası) és un territori del sud del Caucas pertanyent a l'Azerbaidjan, enclavat entre Armènia al nord i a l'est, i l'Iran al sud i a l'oest.
Veure Azerbaidjan і Nakhtxivan
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Veure Azerbaidjan і Nàdir-Xah Afxar
Nizami Gandjawi
Nizami Gandjawi, Elyās Yūsof Neẓāmī Ganjavī, (en / Neẓâmi Ganjavi, que literalment significa «Nizami de Gandja»; en kurd: Nîzamî Gencewî, نیزامی گهنجهوی), (Gandja, 1141 – Gandja, 1209), el nom complet del qual és Nezam al-Din Abu Mohammad Elyas Elyas Ibnja Ibnyas Gandja Ibnja Ibnyas fou un dels més grans poetes, escriptors i pensadors perses.
Veure Azerbaidjan і Nizami Gandjawi
Nowruz
El Nowruz o Nouruz és l'any nou del calendari persa, que se celebra a l'Iran coincidint amb l'equinocci de la primavera.
Veure Azerbaidjan і Nowruz
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Veure Azerbaidjan і Oghuz
Ordubad
Ordubad (també Ordubat) és una ciutat de Nakhitxevan, la segona de la república autònoma.
Veure Azerbaidjan і Ordubad
Organització de les Nacions Unides
LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
Veure Azerbaidjan і Organització de les Nacions Unides
Organització dels Estats Turcs
Consell Turc L'Organització dels Estats Turcs, anteriorment anomenat Consell Turc (Türk Konseyi, Türk Şurası, Түрік кеңесі, Түрк кеңеш) o Consell de Cooperació dels Països Turcoparlants (CCPT), és una organització internacional intergovernamental fundada el 2009 entre l'Azerbaidjan, el Kazakhstan, el Kirguizstan i Turquia.
Veure Azerbaidjan і Organització dels Estats Turcs
Organització Internacional de la Cultura Turca
LOrganització Internacional de la Cultura Turca (en Uluslararası Türk Kültürü Teşkilatı, TÜRKSOY) és una organització cultural internacional de països turcoparlants i altres pobles turquesos que utilitzen llengües turqueses.
Veure Azerbaidjan і Organització Internacional de la Cultura Turca
Organització territorial de l'Azerbaidjan
Azerbaidjan està dividit en.
Veure Azerbaidjan і Organització territorial de l'Azerbaidjan
Paràbola
320x320pxUna paràbola és un tipus de corba plana oberta amb un eix de simetria.
Veure Azerbaidjan і Paràbola
Parcs nacionals de l'Azerbaidjan
Els parcs nacionals de l'Azerbaidjan són el conjunt de parcs nacionals o espais naturals protegits de l'Azerbaidjan.
Veure Azerbaidjan і Parcs nacionals de l'Azerbaidjan
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Azerbaidjan і Pèrsia
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Veure Azerbaidjan і Persa
Perses
miniatura Els perses van ser una branca del poble ari establert a l'Altiplà Iranià, que vivia a la província coneguda per Persis.
Veure Azerbaidjan і Perses
Pesca
Pesca al ''Tacuinum sanitatis'' La pesca és el conjunt de tècniques i activitats per capturar peix i altres espècies aquàtiques, així com la indústria basada en la transformació i comercialització d'aquest productes, capturats als mars, rius i llacs.
Veure Azerbaidjan і Pesca
Petroli
miniatura El petroli és una barreja complexa heterogènia d'hidrocarburs, composts/formats per hidrogen i carboni.
Veure Azerbaidjan і Petroli
Política de l'Azerbaidjan
La política de l'Azerbaidjan és el conjunt de condicions i administratives que les lleis de l'Azerbaidjan dicten per al funcionament que els òrgans legislatius consideren apte per al país.
Veure Azerbaidjan і Política de l'Azerbaidjan
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Azerbaidjan і Primera Guerra Mundial
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Veure Azerbaidjan і Província de Siunia
Província de Siunik
Siunik —Սյունիք; — és una província d'Armènia al sud-est del país.
Veure Azerbaidjan і Província de Siunik
Qaixqai
El qaixqai és una llengua parlada pels Qaixqais que viuen a l'Iran, principalment a Fars i al Khuzestan.
Veure Azerbaidjan і Qaixqai
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Veure Azerbaidjan і Qara Qoyunlu
Rawwàdides
miniatura La dinastia rawwàdida o dels rawwàdides, també coneguda per Banu Rawwad o Banu Rawad, nom original tot i que més tard a les fonts apareixen com a rawàdides o rawàdida es va originar de tribus àrabs azdites que es van establir a Tabriz i a Maragha i es van barrejar amb elements kurds.
Veure Azerbaidjan і Rawwàdides
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Azerbaidjan і Rússia
República d'Artsakh
La República d'Artsakh (també anomenada República de l'Alt Karabakh o de Nagorno-Karabakh) va ser un estat separatista al sud del Caucas el territori del qual és reconegut internacionalment com a part de l'Azerbaidjan.
Veure Azerbaidjan і República d'Artsakh
República de l'Araxes
La República de l'Araxes (àzeri: Araz Türk Cümhuriyyəti o Araz Cümhuriyyəti) fou un efímer estat proclamat a la major part del que avui dia és la República Autònoma de Nakhtxivan i que va agafar el nom del riu Araxes, que formava el seu límit sud.
Veure Azerbaidjan і República de l'Araxes
República Democràtica de l'Azerbaidjan
La República Democràtica de l'Azerbaidjan (Azərbaycan Xalq Cümhuriyyəti, آذربایجان جومهوریتی) fou el primer estat modern proclamat a l'Azerbaidjan.
Veure Azerbaidjan і República Democràtica de l'Azerbaidjan
República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan
La República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan (RSS de l'Azerbaidjan) és el nom que va rebre l'Azerbaidjan quan va formar part de la Unió Soviètica des del 1936 fins al 1991.
Veure Azerbaidjan і República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan
Reza I de l'Iran
Reza I de l'Iran (Sevah Kuh, Mazanderan, 16 de març de 1878 - Johannesburg, 26 de juliol de 1944) va regnar com a xa de l'Iran des de 1925 fins a 1941.
Veure Azerbaidjan і Reza I de l'Iran
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Veure Azerbaidjan і Rus
Sàjides
La dinastia sàjida o dels sàjides va governar l'Azerbaidjan, Arran i Armènia, nominalment com a emirs governadors del Califat Abbàssida del 889 al 929.
Veure Azerbaidjan і Sàjides
Sàtrapa
Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.
Veure Azerbaidjan і Sàtrapa
Secularisme
Estats seculars, laics o no-confessionals El secularisme (de secular: 'mundà', 'terrenal', per oposició a espiritual) és la tendència a ignorar o negar els principis de la fe i la religió en la interpretació del món i de l'existència.
Veure Azerbaidjan і Secularisme
Segle IX aC
El segle IX aC és un període que transcorre des de l'any 900 aC fins al 801 aC i està marcat pel desenvolupament de les civilitzacions d'Orient i el sud del Mediterrani mentre Europa entra en l'edat del ferro.
Veure Azerbaidjan і Segle IX aC
Segle XIV
El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.
Veure Azerbaidjan і Segle XIV
Selecció de futbol de l'Azerbaidjan
Azerbaidjan (2010-10-08) La selecció de futbol de l'Azerbaidjan representa l'Azerbaidjan a les competicions internacionals de futbol.
Veure Azerbaidjan і Selecció de futbol de l'Azerbaidjan
Serralada de Zanguezur
Zangezur és la regió del Llac Geycha o Sevan a Armènia Les muntanyes Zangezur (o) són una cadena muntanyosa que defineix la Província de Siunik, Província de Vaiotx Dzor, i la república autònoma de Nakhtxivan.
Veure Azerbaidjan і Serralada de Zanguezur
Siríac
El siríac (en siríac) és un conjunt de dialectes de l'arameu, una llengua semítica parlada a l'Orient Mitjà; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del Creixent Fèrtil.
Veure Azerbaidjan і Siríac
Sistema de puntuació Elo
El sistema de puntuació Elo és un mètode per calcular la força relativa dels jugadors de jocs com els escacs o el go.
Veure Azerbaidjan і Sistema de puntuació Elo
Sufisme
Ritual sufí a Khartum El sufisme o tassàwwuf (sufigari; en turc:; en urdú) és una tradició mística islàmica de caràcter esotèric, practicada per musulmans però també per no musulmans, que abasta una gran amplitud de pràctiques dedicades a l'amor diví i al cultiu del cor.
Veure Azerbaidjan і Sufisme
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Veure Azerbaidjan і Sunnisme
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Veure Azerbaidjan і Tabriz
Títols d'escacs
Gran Mestre amb un Elo de 2788. Un títol d'escacs és un títol creat per alguna organització escaquística, atorgat als escaquistes en funció dels seus mèrits o resultats esportius.
Veure Azerbaidjan і Títols d'escacs
Teimur Radjàbov
Teimur Radjàbov, també transcrit Teymur Rajabov (en àzeri: Teymur Rəcəbov), nascut el 12 de març de 1987 a Bakú (Azerbaidjan), és un jugador d'escacs azerbaidjanès.
Veure Azerbaidjan і Teimur Radjàbov
Temple de foc
El foc sagrat cremant al '''temple de foc''' de Yazd, a l'Iran Temple de foc és el nom amb què són coneguts els llocs de culte del zoroastrisme.
Veure Azerbaidjan і Temple de foc
Testimonis de Jehovà
Testimonis de Jehovà és una confessió religiosa cristiana internacional mil·lenarista fundada el 1870 per Charles Taze Russell, entesa pels seus adeptes com una restauració del mode de vida i les idees originals dels primers cristians i com l'única religió verdadera.
Veure Azerbaidjan і Testimonis de Jehovà
Tractat de Gulistan
El tractat de Gulistan fou un acord de pau signat entre l'Imperi Rus i la dinastia qajar el 12 d'octubre de 1813 al poble de Gulistan, a Nagorno Karabagh, a l'Azerbaidjan, llavors un poble del Caucas.
Veure Azerbaidjan і Tractat de Gulistan
Tractat de Turkmantxai
El tractat de Turkmantxai (Rus: Туркманчайский договор, Persa: عهدنامه ترکمنچای) fou un acord de pau negociat a Turkmantxai, al Caucas, al final de la guerra russopersa del 1826-1828 (amb derrota persa), pel qual els qajars (la dinastia persa) reconeixien la sobirania russa sobre els kanats de Nakhitxevan, Erevan i Talish amb les regions d'Ordubad i Mughan, establint el riu Aras (Araxes) com a frontera entre l'Imperi Rus i Pèrsia confirmant les disposicions del tractat de Gulistan.
Veure Azerbaidjan і Tractat de Turkmantxai
Transcaucàsia
Transcaucàsia o el Caucas del Sud és la regió natural situada al sud de la serralada del Gran Caucas, i per tant a la vessant asiàtica.
Veure Azerbaidjan і Transcaucàsia
Trobador
Trobador Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues.
Veure Azerbaidjan і Trobador
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Veure Azerbaidjan і Turc
Turcman
El turcman (Туркмен, ISO 639-1: tk, ISO 639-2: tuk) és una llengua turquesa que inclou més de sis milions de parlants, especialment al Turkmenistan, on és llengua oficial, l'Afganistan, l'Iraq, l'Iran i d'altres estats veïns.
Veure Azerbaidjan і Turcman
Turcs
Els turcs (en turc, Türkler) són una nació i el poble de Turquia (p. 378) així com una ètnia, les localitzacions principals de la qual es troben a Turquia, Xipre i Europa del Sud-est.
Veure Azerbaidjan і Turcs
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Veure Azerbaidjan і Turquia
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Azerbaidjan і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
University of California Press
University of California Press, també coneguda com UC Press, és una editorial associada a la Universitat de Califòrnia que es dedica a les publicacions acadèmiques.
Veure Azerbaidjan і University of California Press
Vugar Gaixímov
Vugar Gaixímov (en àzeri: Vüqar Həşimov) (Bakú, 24 de juliol de 1986 - Heidelberg, 14 de gener de 2014) fou un jugador d'escacs àzeri, que va tenir el títol de Gran Mestre des de 2002.
Veure Azerbaidjan і Vugar Gaixímov
Xakhriar Mamediàrov
Xakhriar Hamid oglu Mammadiàrov (en àzeri: Şəhriyar Məmmədyarov), més conegut com a Xakhriyar Mamediàrov, o pel seu renom Xakh (nascut el 12 d'abril de 1985 a Sumqayit, Azerbaidjan), és un jugador d'escacs àzeri, que té el títol de Gran Mestre des de 2002.
Veure Azerbaidjan і Xakhriar Mamediàrov
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Veure Azerbaidjan і Xiisme
Xirvan
Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.
Veure Azerbaidjan і Xirvan
Zafar
Zafar (a vegades Zufar) és un petit poble del Iemen que antigament fou la capital del regne himiarita.
Veure Azerbaidjan і Zafar
Zoroastrisme
L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.
Veure Azerbaidjan і Zoroastrisme
1136
El 1136 (MCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Azerbaidjan і 1136
12 d'abril
El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.
Veure Azerbaidjan і 12 d'abril
12 de desembre
El 12 de desembre és el tres-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Azerbaidjan і 12 de desembre
12 de març
El 12 de març és el setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Azerbaidjan і 12 de març
1231
Resum dels esdeveniments de l'any 1231.
Veure Azerbaidjan і 1231
13 de juny
El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Azerbaidjan і 13 de juny
14 de setembre
El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Azerbaidjan і 14 de setembre
15 de gener
El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Azerbaidjan і 15 de gener
1514
;Països Catalans.
Veure Azerbaidjan і 1514
17 d'agost
El 17 d'agost és el dos-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trentè en els anys de traspàs.
Veure Azerbaidjan і 17 d'agost
17 d'octubre
El 17 d'octubre és el dos-cents norantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Azerbaidjan і 17 d'octubre
1722
Llinda de Cal Pauet de l'Espunyola.
Veure Azerbaidjan і 1722
1728
Full de la ''Cyclopaedia'', publicat el '''1728'''.
Veure Azerbaidjan і 1728
1757
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Azerbaidjan і 1757
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Azerbaidjan і 1813
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Veure Azerbaidjan і 1905
1908
;Països Catalans.
Veure Azerbaidjan і 1908
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Veure Azerbaidjan і 1914
1917
;Països Catalans.
Veure Azerbaidjan і 1917
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Azerbaidjan і 1918
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Veure Azerbaidjan і 1919
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Veure Azerbaidjan і 1920
1921
Països Catalans.
Veure Azerbaidjan і 1921
1922
;Països Catalans.
Veure Azerbaidjan і 1922
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Veure Azerbaidjan і 1939
1941
;Països Catalans.
Veure Azerbaidjan і 1941
1946
;Països Catalans.
Veure Azerbaidjan і 1946
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Veure Azerbaidjan і 1991
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Veure Azerbaidjan і 1992
2 d'abril
El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Azerbaidjan і 2 d'abril
22 d'abril
El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.
Veure Azerbaidjan і 22 d'abril
24 de setembre
El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Azerbaidjan і 24 de setembre
26 d'abril
El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.
Veure Azerbaidjan і 26 d'abril
26 de març
El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Azerbaidjan і 26 de març
28 d'abril
El 28 d'abril és el cent divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dinovè en els anys de traspàs.
Veure Azerbaidjan і 28 d'abril
28 de desembre
El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.
Veure Azerbaidjan і 28 de desembre
28 de juliol
El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.
Veure Azerbaidjan і 28 de juliol
28 de maig
El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Azerbaidjan і 28 de maig
3 d'abril
El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.
Veure Azerbaidjan і 3 d'abril
30 d'octubre
El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs.
Veure Azerbaidjan і 30 d'octubre
30 de desembre
El 30 de desembre és el tres-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Azerbaidjan і 30 de desembre
30 de setembre
El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Azerbaidjan і 30 de setembre
31 de juliol
El 31 de juliol és el dos-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tretzè en els anys de traspàs.
Veure Azerbaidjan і 31 de juliol
4 d'agost
El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs.
Veure Azerbaidjan і 4 d'agost
4 de novembre
El 4 de novembre o 4 de santandria és el tres-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents novè en els anys de traspàs.
Veure Azerbaidjan і 4 de novembre
5 de desembre
El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.
Veure Azerbaidjan і 5 de desembre
5 de setembre
El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Azerbaidjan і 5 de setembre
8 de juny
El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.
Veure Azerbaidjan і 8 de juny
8 de maig
El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.
Veure Azerbaidjan і 8 de maig
Vegeu també
Caucas
- Alazani
- Armènia
- Azerbaidjan
- Caucas
- Caucas del Nord
- Gasoducte Bakú-Tbilissi-Erzurum
- Geòrgia
- Ingúixia
- Kodori
- Meskhètia
- Mingrèlia
- Muntanyes del Caucas
- Oleoducte Bakú-Tbilissi-Ceyhan
- Svanètia
- Transcaucàsia
- Tutxètia
- Txetxènia
Estats asiàtics
- Índia
- Afganistan
- Aràbia Saudita
- Armènia
- Azerbaidjan
- Bahrain
- Bangladesh
- Bhutan
- Brunei
- Cambodja
- Egipte
- Emirats Àrabs Units
- Estat de Palestina
- Filipines
- Geòrgia
- Iemen
- Indonèsia
- Iran
- Iraq
- Israel
- Jordània
- Kazakhstan
- Kirguizstan
- Kuwait
- Líban
- Laos
- Malàisia
- Maldives
- Mongòlia
- Myanmar
- Nepal
- Oman
- Pakistan
- Qatar
- Rússia
- República Popular de la Xina
- Síria
- Singapur
- Sri Lanka
- Tadjikistan
- Tailàndia
- Timor Oriental
- Turquia
- Uzbekistan
- Vietnam
- Xipre
Estats membres de la Comunitat d'Estats Independents
- Armènia
- Azerbaidjan
- Belarús
- Kazakhstan
- Kirguizstan
- Rússia
- República de Moldàvia
- Tadjikistan
- Uzbekistan
Estats sense litoral
- Àustria
- Afganistan
- Andorra
- Armènia
- Azerbaidjan
- Belarús
- Bhutan
- Bolívia
- Botswana
- Burkina Faso
- Burundi
- Ciutat del Vaticà
- Eslovàquia
- Estat sense litoral
- Eswatini
- Etiòpia
- Hongria
- Kazakhstan
- Kirguizstan
- Kosovo
- Laos
- Lesotho
- Liechtenstein
- Luxemburg
- Macedònia del Nord
- Malawi
- Mali
- Mongòlia
- Níger
- Nepal
- Ossètia del Sud
- Paraguai
- República Centreafricana
- República de Moldàvia
- Ruanda
- Sèrbia
- San Marino
- Suïssa
- Sudan del Sud
- Tadjikistan
- Transnístria
- Txèquia
- Txad
- Uganda
- Uzbekistan
- Zàmbia
- Zimbàbue
També conegut com Adhorbaighan, Azerbaidjan Septentrional, Azerbaidjan del Nord, Azerbaijan, Azerbaitjan, Demografia de l'Azerbaidjan, República d'Azerbaidjan, República de l'Azerbaidjan.
, De iure, Dictadura de la Càspia Central, Dinastia jalayírida, Dinastia Qajar, Dinastia Zand, Diwan (literatura), Dumbuli, Enclavament, Església Apostòlica Armènia, Església Baptista, Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, Església Ortodoxa de Geòrgia, Església Ortodoxa Russa, Estat laic, Estat sobirà, Europa de l'Est, Exclavament, Fauna de l'Azerbaidjan, Fe bahà'í, Festes nacionals i públics a l'Azerbaidjan, Feudalisme, Fuzūlī, Gagaús, Gandja, Garri Kaspàrov, Gas, Gastronomia de l'Azerbaidjan, Gazal, Geòrgia, Gran Mestre Internacional, GUAM, Guerra de l'Alt Karabakh, Gyumri, Hülegü, Homicidi, Hummet, Hurufisme, Il-kanat, Imil Habibi, Imperi Persa, Imperi Romà, Imperi Rus, Imperi Safàvida, Iran, Islam, Ismaïl I, Jahan Xah, Jocs Olímpics, Jocs Olímpics d'Estiu de 2008, Judaisme, Kanat de Karabagh, Khalaj, Khoy, Khwarizm, Lenkoran, Lingua franca, Llac Urmia, Llengües altaiques, Llengües turqueses, Llengua oficial, Llibertat de culte, Llista de moviments independentistes, Luteranisme, Mahoma, Maniqueisme, Manna, Mar Càspia, Mar Negra, Maragha, Món islàmic, Müsavat, Medes, Mineral, Missions diplomàtiques de l'Azerbaidjan, Mongols, Mugan, Nakhtxivan, Nàdir-Xah Afxar, Nizami Gandjawi, Nowruz, Oghuz, Ordubad, Organització de les Nacions Unides, Organització dels Estats Turcs, Organització Internacional de la Cultura Turca, Organització territorial de l'Azerbaidjan, Paràbola, Parcs nacionals de l'Azerbaidjan, Pèrsia, Persa, Perses, Pesca, Petroli, Política de l'Azerbaidjan, Primera Guerra Mundial, Província de Siunia, Província de Siunik, Qaixqai, Qara Qoyunlu, Rawwàdides, Rússia, República d'Artsakh, República de l'Araxes, República Democràtica de l'Azerbaidjan, República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan, Reza I de l'Iran, Rus, Sàjides, Sàtrapa, Secularisme, Segle IX aC, Segle XIV, Selecció de futbol de l'Azerbaidjan, Serralada de Zanguezur, Siríac, Sistema de puntuació Elo, Sufisme, Sunnisme, Tabriz, Títols d'escacs, Teimur Radjàbov, Temple de foc, Testimonis de Jehovà, Tractat de Gulistan, Tractat de Turkmantxai, Transcaucàsia, Trobador, Turc, Turcman, Turcs, Turquia, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, University of California Press, Vugar Gaixímov, Xakhriar Mamediàrov, Xiisme, Xirvan, Zafar, Zoroastrisme, 1136, 12 d'abril, 12 de desembre, 12 de març, 1231, 13 de juny, 14 de setembre, 15 de gener, 1514, 17 d'agost, 17 d'octubre, 1722, 1728, 1757, 1813, 1905, 1908, 1914, 1917, 1918, 1919, 1920, 1921, 1922, 1939, 1941, 1946, 1991, 1992, 2 d'abril, 22 d'abril, 24 de setembre, 26 d'abril, 26 de març, 28 d'abril, 28 de desembre, 28 de juliol, 28 de maig, 3 d'abril, 30 d'octubre, 30 de desembre, 30 de setembre, 31 de juliol, 4 d'agost, 4 de novembre, 5 de desembre, 5 de setembre, 8 de juny, 8 de maig.