Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Azerbaidjan

Índex Azerbaidjan

LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Obrir a Google Maps

Taula de continguts

  1. 239 les relacions: Abbas I el Gran, Abbas II, ABC-Clio, Abkhàzia, Agricultura a l'Azerbaidjan, Ahmadilis, Albània del Caucas, Alexandre el Gran, Alfabet àrab, Alfabet ciríl·lic, Alfabet llatí, Alfabetisme, Alt Karabakh, Anton Denikin, Aq Qoyunlu, Ararat, Araxes, Ardabil, Armènia, Armeni, Armenis, Arsàcides, Úmar ibn al-Khattab, Assemblea General de les Nacions Unides, Associació Internacional per a la Consciència de Krixna, Atropatene, Atur, Azad Khan Afgan, Azerbaidjan Iranià, Índex de desenvolupament humà, Àrtic, Àsia Occidental, Babak Khorramdin, Bakú, Biblioteca Nacional de l'Azerbaidjan, Cambridge University Press, Campionat d'Europa de futbol, Caucas, Centralisme, Cinema de l'Azerbaidjan, Comuna de Bakú, Comunitat d'Estats Independents, Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, Consell de Seguretat de les Nacions Unides, Constitució, Constitució de l'Azerbaidjan, Cristianisme, Cultura, Daguestan, Daylamites, ... Ampliar l'índex (189 més) »

  2. Caucas
  3. Estats asiàtics
  4. Estats membres de la Comunitat d'Estats Independents
  5. Estats sense litoral

Abbas I el Gran

Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.

Veure Azerbaidjan і Abbas I el Gran

Abbas II

Abbas II (20 de desembre de 1633 - 25 de setembre de 1666) fou xa safàvida de Pèrsia (1642 - 1666).

Veure Azerbaidjan і Abbas II

ABC-Clio

ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.

Veure Azerbaidjan і ABC-Clio

Abkhàzia

Abkhàzia o Abcàsia (Аҧсны, Apsny; აფხაზეთი, Apkhazeti; Абха́зия, Abkhàzia) i oficialment República d'Abkhàzia, és un estat titella de la Federació Russa situat a la Transcaucàsia i reconegut per la majoria de països com a part de Geòrgia.

Veure Azerbaidjan і Abkhàzia

Agricultura a l'Azerbaidjan

Lagricultura a l'Azerbaidjan és la branca de l'economia d'aquest país que està especialitzada principalment, atesos els seus recursos naturals, en viticultura, sericicultura, ramaderia, olericultura i jardineria.

Veure Azerbaidjan і Agricultura a l'Azerbaidjan

Ahmadilis

Els ahmadilís foren una dinastia d'emirs o atabegs de Maragha a l'Azerbaidjan.

Veure Azerbaidjan і Ahmadilis

Albània del Caucas

Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.

Veure Azerbaidjan і Albània del Caucas

Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.

Veure Azerbaidjan і Alexandre el Gran

Alfabet àrab

Lalfabet àrab, altrament dit alifat (d'àlif, la seva primera lletra), té característiques semblants a l'alfabet hebreu, i també és un abjad.

Veure Azerbaidjan і Alfabet àrab

Alfabet ciríl·lic

1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.

Veure Azerbaidjan і Alfabet ciríl·lic

Alfabet llatí

Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.

Veure Azerbaidjan і Alfabet llatí

Alfabetisme

Taxes d'alfabetització del món el 2011. Lalfabetització és l'acció i efecte d'ensenyar de llegir i d'escriure a grans masses de persones adultes i d'instruir-les; és l'acció d'ensenyar a llegir i escriure a les persones d'una regió o comunitat.

Veure Azerbaidjan і Alfabetisme

Alt Karabakh

LAlt Karabakh és una regió internacionalment reconeguda com a part de l'Azerbaidjan, antigament de població armènia.

Veure Azerbaidjan і Alt Karabakh

Anton Denikin

, nom complet amb patronímic Anton Ivànovitx Denikin, Анто́н Ива́нович Дени́кин, fou un militar que va dirigir els exèrcits blancs del sud de Rússia alçats contra la revolució bolxevic.

Veure Azerbaidjan і Anton Denikin

Aq Qoyunlu

Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.

Veure Azerbaidjan і Aq Qoyunlu

Ararat

LArarat ("Ağrı" en turc, "Արարատ" en armeni (llegit Masis o Masik), "Agirî" en kurd, "آرارات" en persa (llegit Koh-i Nuh), "אררט" en hebreu), és una muntanya de Turquia.

Veure Azerbaidjan і Ararat

Araxes

Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.

Veure Azerbaidjan і Araxes

Ardabil

Ardabil (persa i àzeri: اردبیل, Ardebil; turc, Erdebil; antic persa: Artavil que vol dir "Lloc Sagrat"; armeni Artavet i Artavel) és una ciutat de l'Iran, capital de la província d'Ardabil.

Veure Azerbaidjan і Ardabil

Armènia

La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Veure Azerbaidjan і Armènia

Armeni

Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.

Veure Azerbaidjan і Armeni

Armenis

Els armenis (en armeni Հայեր, Hayer) són un grup humà i nació originari de la zona del Caucas i l'Altiplà d'Armènia. La seva distribució actual es troba al voltant d'Armènia, Geòrgia, Rússia i altres petites comunitats en la diàspora armènia (especialment després del genocidi armeni perpetrat per l'Imperi Otomà a principis del segle XX).

Veure Azerbaidjan і Armenis

Arsàcides

Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.

Veure Azerbaidjan і Arsàcides

Úmar ibn al-Khattab

Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).

Veure Azerbaidjan і Úmar ibn al-Khattab

Assemblea General de les Nacions Unides

L'Assemblea General de les Nacions Unides és un dels cinc òrgans principals de l'Organització de les Nacions Unides.

Veure Azerbaidjan і Assemblea General de les Nacions Unides

Associació Internacional per a la Consciència de Krixna

Els déus Krixna i Radha al temple de l'ISKCON de Poona Devots del moviment Hare Krixna cantant al carrer a Leipzig LAssociació Internacional per a la Consciència de Krixna (anglès: Internacional Society for Krishna Consciousness), sovint anomenada pel seu acrònim anglès ISKCON o també moviment Hare Krixna (a causa del mantra cantat pels seus devots) és un corrent de l'hinduisme que s'inscriu en el moviment de la bhakti (devoció) envers el déu Krixna, considerat pels adeptes com a la Suprema Personalitat de Déu.

Veure Azerbaidjan і Associació Internacional per a la Consciència de Krixna

Atropatene

Atropatene o Media Atropatene (originalment conegut com a Atropatkan i Atorpatkan) és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià, i el Kurdistan iranià.

Veure Azerbaidjan і Atropatene

Atur

Taxes d'atur a la Unió Europea (novembre del 2015). '''Verd fosc:''' 0–4,9% · '''Verd clar:''' 5–9,9% · '''Groc:''' 10–14,9% · '''Taronja:''' 15–19,9% · '''Vermell:''' 20–24,9% · '''Granat:''' ≥ 25% L'atur o desocupació, segons l'OCDE, és la gent per sobre d'una edat especificada (generalment 15 anys) que no tenen una feina remunerada o per compte propi, però que en aquest moment estan disponibles per treballar.

Veure Azerbaidjan і Atur

Azad Khan Afgan

fou governant de part de Pèrsia en lluita amb altres generals i pretedents al tron, a la mort de Nadir Shah (1747).

Veure Azerbaidjan і Azad Khan Afgan

Azerbaidjan Iranià

L'Azerbaidjan iranià és el territori nacional dels àzeris sota sobirania de l'Iran.

Veure Azerbaidjan і Azerbaidjan Iranià

Índex de desenvolupament humà

Líndex de desenvolupament humà (IDH, HDI) és una estadística composta per classificar països per nivell dedesenvolupament humà, considerada com a sinònim de termes més vells (el nivell de vida o qualitat de vida).

Veure Azerbaidjan і Índex de desenvolupament humà

Àrtic

La línia vermella indica la isoterma de 10 °C de mitjana el juliol, a vegades utilitzada per definir la frontera de la regió àrtica L'Àrtic (també anomenada Àrtida) és la zona geogràfica de la Terra que envolta el pol Nord, a l'extrem oposat de l'Antàrtida.

Veure Azerbaidjan і Àrtic

Àsia Occidental

Àsia Occidental. Àsia Occidental és una regió d'Àsia que agrupa els països més propers al Mediterrani i és un terme adoptat per l'ONU per eliminar l'etnocentrisme de denominacions com Orient Mitjà, que agrupa la majoria d'Estats considerats com a integrants d'Àsia Occidental.

Veure Azerbaidjan і Àsia Occidental

Babak Khorramdin

Babak Khorramdin o Babek (mort 838) fou cap de la secta dels khurramites a l'Azerbaidjan Iranià, a la primera meitat del.

Veure Azerbaidjan і Babak Khorramdin

Bakú

Bakú (en àzeri: Bakı; en persa: باکو, Badkube) és la capital i la ciutat més gran de l'Azerbaidjan.

Veure Azerbaidjan і Bakú

Biblioteca Nacional de l'Azerbaidjan

La Biblioteca Nacional de l'Azerbaidjan, (en àzeri: Azərbaycan Milli Kitabxanası) és el dipòsit legal per a la República de l'Azerbaidjan i es troba a la capital, Bakú.

Veure Azerbaidjan і Biblioteca Nacional de l'Azerbaidjan

Cambridge University Press

Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.

Veure Azerbaidjan і Cambridge University Press

Campionat d'Europa de futbol

El Campionat d'Europa de futbol, sovint conegut com a Eurocopa de Futbol, i oficialment UEFA European Football Championship, és la competició oficial de futbol que enfronta seleccions de futbol nacionals o estatals del continent europeu.

Veure Azerbaidjan і Campionat d'Europa de futbol

Caucas

Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.

Veure Azerbaidjan і Caucas

Centralisme

Els estats unitaris es mostren en blau Un Estat unitari o Estat centralitzat és un Estat o país governat constitucionalment com una sola unitat, sovint amb només una assemblea legislativa, només un sistema judicial que supervisa els sistemes judicials locals, i només una constitució.

Veure Azerbaidjan і Centralisme

Cinema de l'Azerbaidjan

Cinema àzeri. El cinema àzeri és l'activitat cinematogràfica produïda en Azerbaidjan.

Veure Azerbaidjan і Cinema de l'Azerbaidjan

Comuna de Bakú

La Comuna de Bakú va ser un govern que crearen els comunistes de l'Azerbaidjan, rebel·lats el 15 de novembre de 1917, establert formalment a Bakú el 8 de maig de 1918.

Veure Azerbaidjan і Comuna de Bakú

Comunitat d'Estats Independents

La Comunitat d'Estats Independents (CEI) (en rus: Содружество НезависимыхГосударств (СНГ) - Sodrújestvo Nezavíssimikh Gossudarstv) és una confederació o aliança d'onze de les quinze exrepúbliques soviètiques de la Unió Soviètica: Armènia, l'Azerbaidjan, Belarús, Geòrgia, el Kazakhstan, el Kirguizstan, Moldàvia, Rússia, el Tadjikistan i l'Uzbekistan.

Veure Azerbaidjan і Comunitat d'Estats Independents

Consell de Drets Humans de les Nacions Unides

Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. El Consell de Drets Humans de les Nacions Unides és un organisme de les Nacions Unides creat el 15 de març de 2006 en votació de l'Assemblea General amb els vots en contra dels Estats Units, Israel, Palau i les Illes Marshall, i les abstencions de Belarús, Iran i Veneçuela.

Veure Azerbaidjan і Consell de Drets Humans de les Nacions Unides

Consell de Seguretat de les Nacions Unides

El Consell de Seguretat de l'ONU és l'òrgan més poderós de les Nacions Unides, està encarregat de mantenir la pau i la seguretat entre nacions.

Veure Azerbaidjan і Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Constitució

Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.

Veure Azerbaidjan і Constitució

Constitució de l'Azerbaidjan

La Constitució de l'Azerbaidjan (Azərbaycan Respublikasının Konstitusiyası) és la llei fonamental de la República de l'Azerbaidjan.

Veure Azerbaidjan і Constitució de l'Azerbaidjan

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.

Veure Azerbaidjan і Cristianisme

Cultura

La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.

Veure Azerbaidjan і Cultura

Daguestan

El canó de Sulak és un dels canons més profunds del món auls abandonats al Daguestan Poble abandonat dels Lesguians de Grar Daguestan, oficialment la República del Daguestan, és una república de Rússia situada al Caucas del Nord, a l'Europa del Est, al llarg de la mar Càspia.

Veure Azerbaidjan і Daguestan

Daylamites

Daylamites també es diuen algunes dinasties o poders individuals que van governar principalment a l'Azerbaidjan i a la plana iraniana, i que tingueren origen en el Daylam o estigueren dirigides per natius de Daylam, essent les més conegudes les dels musafírides, ziyarids i els shaddàdides.

Veure Azerbaidjan і Daylamites

De iure

De iure és una locució llatina que significa 'de dret', és a dir, amb reconeixement jurídic, legalment.

Veure Azerbaidjan і De iure

Dictadura de la Càspia Central

La Dictadura de la Càspia Central (en rus: Диктатура Центрокаспия, Diktatura Tsentrokaspiya) (en àzeri: Sentrokaspi Diktaturası) fou un govern menxevic que va existir de l'agost del 1918 al setembre de 1918 a l'Azerbaidjan.

Veure Azerbaidjan і Dictadura de la Càspia Central

Dinastia jalayírida

La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).

Veure Azerbaidjan і Dinastia jalayírida

Dinastia Qajar

La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.

Veure Azerbaidjan і Dinastia Qajar

Dinastia Zand

La dinastia Zand fou una nissaga que va regnar sobre Pèrsia de 1750 a 1794.

Veure Azerbaidjan і Dinastia Zand

Diwan (literatura)

Un diwan o divan és, en la literatura àrab, persa i otomana, un recull de poemes d'un sol autor, podent designar tant una selecció com l'obra completa d'un poeta.

Veure Azerbaidjan і Diwan (literatura)

Dumbuli

Els dumbuli foren una tribu kurda del Bokhtan que van formar un principat autònom.

Veure Azerbaidjan і Dumbuli

Enclavament

Enclavament idealitzat. C és un enclavament del B dins del territori d'A. En geografia política, un enclavament és una part d'un territori que està completament envoltat per un altre territori de la mateixa categoria.

Veure Azerbaidjan і Enclavament

Església Apostòlica Armènia

LEsglésia Apostòlica Armènia (Hay Aṙak’elakan Ekeġec’i), també anomenada Església Gregoriana Apostòlica Armènia, és una de les Esglésies ortodoxes orientals, i una de les comunitats cristianes més antigues de la història.

Veure Azerbaidjan і Església Apostòlica Armènia

Església Baptista

L'Església Baptista o simplement els baptistes són una denominació cristiana protestant actual que emfatitzen el baptisme adult dels creients per mitjà de la immersió completa dins de l'aigua (en oposició al ruixament), el qual es realitza després d'una confessió pública de fe en Jesús com a salvador.

Veure Azerbaidjan і Església Baptista

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Veure Azerbaidjan і Església Catòlica Romana

Església Ortodoxa

LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.

Veure Azerbaidjan і Església Ortodoxa

Església Ortodoxa de Geòrgia

L'Església Ortodoxa de Geòrgia, amb el nom històric dEsglésia Ortodoxa i Apostòlica Georgiana, és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.

Veure Azerbaidjan і Església Ortodoxa de Geòrgia

Església Ortodoxa Russa

LEsglésia Ortodoxa Russa (Русская православная церковь Rússkaia pravoslàvnaia tsérkov) és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa, sota la jurisdicció del patriarcat de Moscou (Московский патриархат), i se li estimen uns 90 milions de membres.

Veure Azerbaidjan і Església Ortodoxa Russa

Estat laic

Ambigu o sense dades Estat laic o Estat secular és l'Estat, i per extensió una nació o país, independent o que prescindeix de qualsevol organització o confessió religiosa.

Veure Azerbaidjan і Estat laic

Estat sobirà

Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.

Veure Azerbaidjan і Estat sobirà

Europa de l'Est

En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.

Veure Azerbaidjan і Europa de l'Est

Exclavament

Exemple d'enclavament i exclavament. C és un '''enclavament''' a A i un '''exclavament''' de B En geografia política un exclavament és un territori que pertany políticament a un altre territori però que no hi està connectat per terra (llevat de les illes) i està envoltat per una altra entitat política.

Veure Azerbaidjan і Exclavament

Fauna de l'Azerbaidjan

''Canis lupus'' La fauna de l'Azerbaidjan consta de diversos membres del regne animal, que habiten en ecosistemes marins, costaners, forestals, alpí, subalpí, de terres baixes i deserts.

Veure Azerbaidjan і Fauna de l'Azerbaidjan

Fe bahà'í

Santuari del Bàb al Centre Mundial Bahà'í, al mont Carmel, a Haifa, Israel Temple bahà'í en forma de lotus a Nova Delhi La fe bahai (o bahá'í, segons la transliteració internacional preconitzada) és una religió originària de l'Iran.

Veure Azerbaidjan і Fe bahà'í

Festes nacionals i públics a l'Azerbaidjan

Aquesta és una llista de festes nacionais i públiques a l'Azerbaidjan.

Veure Azerbaidjan і Festes nacionals i públics a l'Azerbaidjan

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Veure Azerbaidjan і Feudalisme

Fuzūlī

Fuzūlī (en persa: فضولی) fou el pseudònim del poeta àzeri Mehmet Sulaymān Fuzūlī, (en àrab:محمد بن سليمان; en àzeri: Məhəmməd Süleyman oğlu; en turc: Mehmet bin Süleyman) (c. 1483-1556).

Veure Azerbaidjan і Fuzūlī

Gagaús

El gagaús és una llengua turquesa parlada per unes 200.000 persones (gagaüsos) a Moldàvia (on s'ha creat la república autònoma de Gagaúsia), a Bulgària i a Romania principalment.

Veure Azerbaidjan і Gagaús

Gandja

Gandja és la segona ciutat més important de l'Azerbaidjan, que durant el període tsarista es va dir Elizavétpol i durant el període soviètic Kirovabad.

Veure Azerbaidjan і Gandja

Garri Kaspàrov

Garri Kímovitx Kaspàrov (en rus: Га́рри Ки́мович Каспа́ров), nascut com a Garri Kímovitx Vainxtein (en rus: Га́рри Ки́мович Вайнште́йн) el 13 d'abril de 1963 a Bakú (RSS de l'Azerbaidjan, actualment Azerbaidjan) és un jugador d'escacs, escriptor, i activista polític rus, (soviètic fins al 1991), que té el títol de Gran Mestre des de 1980.

Veure Azerbaidjan і Garri Kaspàrov

Gas

Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.

Veure Azerbaidjan і Gas

Gastronomia de l'Azerbaidjan

Dolma azerbaidjanès. Duchbara. Arròs pilaf. La gastronomia de l'Azerbaidjan és el conjunt de gastronomies tradicionals de les ètnies i cultures de l'Azerbaidjan.

Veure Azerbaidjan і Gastronomia de l'Azerbaidjan

Gazal

El gazal, ghazal, gazel o ghazel (panjabi,;; bengalí) és un gènere líric (forma poètica) que consisteix en rimes apariades i tornades, on cada línia comparteix la mateixa mesura.

Veure Azerbaidjan і Gazal

Geòrgia

Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.

Veure Azerbaidjan і Geòrgia

Gran Mestre Internacional

Títol de Gran Mestre atorgat al mexicà Carlos Torre el 1977. El títol de Gran Mestre Internacional, o, en la denominació més sovint usada, Gran Mestre és concedit als més forts jugadors d'escacs per la Federació Internacional d'Escacs (FIDE).

Veure Azerbaidjan і Gran Mestre Internacional

GUAM

GUAM (en ciríl·lic: ГУАМ) és un acord regional entre quatre països de la CEI: '''G'''eòrgia, '''U'''craïna, l''''A'''zerbaidjan i '''M'''oldàvia.

Veure Azerbaidjan і GUAM

Guerra de l'Alt Karabakh

La Guerra de l'Alt Karabakh fou un conflicte armat ocorregut entre febrer de 1988 i maig de 1994, al petit enclavament ètnic de l'Alt Karabakh (o Nagorno-Karabakh), a la regió sud-est del Caucas, una antiga província soviètica poblada per armenis i envoltada completament per la República de l'Azerbaidjan.

Veure Azerbaidjan і Guerra de l'Alt Karabakh

Gyumri

Gyumri és una ciutat d'Armènia, la històrica «Koumari», anomenada posteriorment «Gyumri» (en armeni: Գյումրի, Guiümri), un nom que ja va portar durant la primera República Armènia.

Veure Azerbaidjan і Gyumri

Hülegü

Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-kan de Pèrsia (1256-1265).

Veure Azerbaidjan і Hülegü

Homicidi

L'homicidi és mort causada a una persona per una altra.

Veure Azerbaidjan і Homicidi

Hummet

Hummet (en àzeri Hümmət) és el nom d'un partit polític de tendència socialista creat pels musulmans de l'Azerbaidjan, que va actuar en tot el període de la Revolució Russa i els anys anteriors i següents.

Veure Azerbaidjan і Hummet

Hurufisme

El hurufisme (en àrab حروفية, Hurufiyya, adjectiu hurufí) fou un corrent sufí de caràcter cabalístic que es va desenvolupar en zones de l'occident de Pèrsia i Azerbaidjan durant els segles  i. "Huruf" significa literalment 'lletres', ja que es considerava que cadascuna tenia un paper essencial per a l'obtenció de l'amor i la bellesa en l'univers.

Veure Azerbaidjan і Hurufisme

Il-kanat

Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.

Veure Azerbaidjan і Il-kanat

Imil Habibi

Imil (Émile) Habibi (Haifa, 28 de gener de 1922 - Natzaret, 2 de maig de 1996) fou un escriptor palestí.

Veure Azerbaidjan і Imil Habibi

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Veure Azerbaidjan і Imperi Persa

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Veure Azerbaidjan і Imperi Romà

Imperi Rus

LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Veure Azerbaidjan і Imperi Rus

Imperi Safàvida

Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.

Veure Azerbaidjan і Imperi Safàvida

Iran

La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.

Veure Azerbaidjan і Iran

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Veure Azerbaidjan і Islam

Ismaïl I

Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.

Veure Azerbaidjan і Ismaïl I

Jahan Xah

* Jahan Shah o Xa Jahan (1592 - 1666), cinquè emperador mogol de l'Índia (1628-58).

Veure Azerbaidjan і Jahan Xah

Jocs Olímpics

Els Jocs Olímpics moderns (en grec Ολυμπιακοί Αγώνες, en francès Jeux Olympiques i en anglès Olympic Games;El francès i l'anglès són els idiomes oficials dels Jocs Olímpics.

Veure Azerbaidjan і Jocs Olímpics

Jocs Olímpics d'Estiu de 2008

Els Jocs Olímpics de 2008, oficialment anomenats Jocs de la XXIX Olimpíada van tenir lloc a la ciutat de Pequín, capital de la República Popular Xina, del 8 al 24 d'agost de 2008.

Veure Azerbaidjan і Jocs Olímpics d'Estiu de 2008

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Veure Azerbaidjan і Judaisme

Kanat de Karabagh

El kanat de Karabagh (Azeri: Qarabağ xanlığı) fou un estat que va existir entre 1606 i 1822 a la regió del Karabakh.

Veure Azerbaidjan і Kanat de Karabagh

Khalaj

El khalaj és la llengua dels khalajs.

Veure Azerbaidjan і Khalaj

Khoy

Darvazeh Sangi (Porta Rocosa) al Bazar de Khoy Khoy (persa: خوی, àzeri: خوی; derivat del kurd khoi que vol dir "sal") (apareix també com a Khoi o Khoï, Khuy i Khvoy) és una ciutat de lustan o província de l'Azerbaidjan Occidental, a l'Iran, al nord de la capital provincial Urmia.

Veure Azerbaidjan і Khoy

Khwarizm

Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).

Veure Azerbaidjan і Khwarizm

Lenkoran

Lenkoran (en àzeri Lənkəran, també Länkäran, Lankaran i Lencoran, en talix Lankon) és una ciutat del sud de l'Azerbaidjan, prop de la frontera amb l'Iran, capital de la regió coneguda per Mugan o Mughan.

Veure Azerbaidjan і Lenkoran

Lingua franca

La lingua franca o sabir ('saber') fou un pidgin usat com a llengua vehicular per mariners i mercaders europeus, turcs i àrabs als ports del Mediterrani des del segle XI fins a mitjan segle XIX.

Veure Azerbaidjan і Lingua franca

Llac Urmia

Vídeo que mostra el procés de dessecació del llac Urmia entre 1984 i 2014. El llac Urmia (en farsi دریاچهٔ ارومیه) és un llac salat de l'Azerbaidjan iranià, al nord-oest de l'Iran, situat al costat est de la ciutat d'Urmia.

Veure Azerbaidjan і Llac Urmia

Llengües altaiques

Les llengües altaiques són una macrofamília lingüística hipotètica que s'estén des dels Balcans fins a la Sibèria oriental, amb 105 milions de parlants.

Veure Azerbaidjan і Llengües altaiques

Llengües turqueses

Les llengües turqueses són una família lingüística.

Veure Azerbaidjan і Llengües turqueses

Llengua oficial

La llengua oficial o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a propi i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres.

Veure Azerbaidjan і Llengua oficial

Llibertat de culte

Declaració dels Drets de l'Home garanteix la llibertat de culte. La llibertat de culte, llibertat religiosa o llibertat de consciència és un dret fonamental que es refereix a l'opció de cada ser humà d'elegir lliurement la seva religió, de no elegir cap (irreligió), o de no creure o validar l'existència d'un Déu (ateisme i agnosticisme) i poder exercir l'esmentada creença públicament, sense ser víctima d'opressió, discriminació o intent de canviar-la.

Veure Azerbaidjan і Llibertat de culte

Llista de moviments independentistes

La llista de moviments i partits polítics independentistes està ordenada geogràficament i per la nació a la que els mateixos grups afirmen defensar.

Veure Azerbaidjan і Llista de moviments independentistes

Luteranisme

El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.

Veure Azerbaidjan і Luteranisme

Mahoma

Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.

Veure Azerbaidjan і Mahoma

Maniqueisme

Maniqueus El maniqueisme és una religió dualista i gnosticista fundada per Mani a l'antiga Pèrsia durant el segle III.

Veure Azerbaidjan і Maniqueisme

Manna

Manna (també Mannea, accadi Mannai, hebreu Minni) fou un regne que va existir dels segles X a VII aC, vassall d'Urartu i d'Assíria, situat al sud de la ciutat i del llac d'Urmia (país d'Utxnu (Ushnu), Maiyandab i Sakkis) o sigui a l'entorn de la moderna Mahabad.

Veure Azerbaidjan і Manna

Mar Càspia

La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.

Veure Azerbaidjan і Mar Càspia

Mar Negra

La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.

Veure Azerbaidjan і Mar Negra

Maragha

Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.

Veure Azerbaidjan і Maragha

Món islàmic

Mapa mostrant, de més fosc a més clar, la densitat de població de musulmans al món l'any 2009 La noció de món islàmic es pot entendre de dues maneres: en un sentit cultural es refereix a la comunitat dels musulmans (lumma), és a dir els practicants de l'islam, que compta uns 1.600 milions de persones, el que representa aproximadament una cinquena part de la població mundial.

Veure Azerbaidjan і Món islàmic

Müsavat

El Müsavat és un partit polític de l'Azerbaidjan.

Veure Azerbaidjan і Müsavat

Medes

V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda.

Veure Azerbaidjan і Medes

Mineral

quars ametista. El diamant és un mineral fet de carboni pur. Un mineral és un sòlid homogeni format per elements de la mateixa naturalesa que es presenta de manera natural i que ha estat format com a resultat de la interacció de processos geològics tant de tipus físic com químic.

Veure Azerbaidjan і Mineral

Missions diplomàtiques de l'Azerbaidjan

Missions diplomàtiques de l'Azerbaidjan. Les missions diplomàtiques o relacions internacionals de l'Azerbaidjan són les delegacions oficials i permanents d'aquest país d'Europa en altres estats del món.

Veure Azerbaidjan і Missions diplomàtiques de l'Azerbaidjan

Mongols

Distribució actual de les ètnies mongols i màxima expansió del seu Imperi Els mongols (en mongol: Mongol en mongol Mongγol; mongol cirílic: Монгол Mongol) són un grup ètnic originari de la Mongòlia actual, Rússia i la República Popular de la Xina, principalment en el que avui dia és la regió autònoma de Mongòlia interior i les repúbliques Buriàtia, Kalmukia, Tuvà i Yakutia de la Federació Russa.

Veure Azerbaidjan і Mongols

Mugan

Mugan, Mughan, Mughan o Mukan o país Talix, Talish o Talyx és una regió de l'Azerbaidjan, que forma la seva part més meridional.

Veure Azerbaidjan і Mugan

Nakhtxivan

La República Autònoma de Nakhtxivan (en àzeri, Naxçıvan Muxtar Respublikası) és un territori del sud del Caucas pertanyent a l'Azerbaidjan, enclavat entre Armènia al nord i a l'est, i l'Iran al sud i a l'oest.

Veure Azerbaidjan і Nakhtxivan

Nàdir-Xah Afxar

fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.

Veure Azerbaidjan і Nàdir-Xah Afxar

Nizami Gandjawi

Nizami Gandjawi, Elyās Yūsof Neẓāmī Ganjavī, (en / Neẓâmi Ganjavi, que literalment significa «Nizami de Gandja»; en kurd: Nîzamî Gencewî, نیزامی گه‌نجه‌وی), (Gandja, 1141 – Gandja, 1209), el nom complet del qual és Nezam al-Din Abu Mohammad Elyas Elyas Ibnja Ibnyas Gandja Ibnja Ibnyas fou un dels més grans poetes, escriptors i pensadors perses.

Veure Azerbaidjan і Nizami Gandjawi

Nowruz

El Nowruz o Nouruz és l'any nou del calendari persa, que se celebra a l'Iran coincidint amb l'equinocci de la primavera.

Veure Azerbaidjan і Nowruz

Oghuz

Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.

Veure Azerbaidjan і Oghuz

Ordubad

Ordubad (també Ordubat) és una ciutat de Nakhitxevan, la segona de la república autònoma.

Veure Azerbaidjan і Ordubad

Organització de les Nacions Unides

LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.

Veure Azerbaidjan і Organització de les Nacions Unides

Organització dels Estats Turcs

Consell Turc L'Organització dels Estats Turcs, anteriorment anomenat Consell Turc (Türk Konseyi, Türk Şurası, Түрік кеңесі, Түрк кеңеш) o Consell de Cooperació dels Països Turcoparlants (CCPT), és una organització internacional intergovernamental fundada el 2009 entre l'Azerbaidjan, el Kazakhstan, el Kirguizstan i Turquia.

Veure Azerbaidjan і Organització dels Estats Turcs

Organització Internacional de la Cultura Turca

LOrganització Internacional de la Cultura Turca (en Uluslararası Türk Kültürü Teşkilatı, TÜRKSOY) és una organització cultural internacional de països turcoparlants i altres pobles turquesos que utilitzen llengües turqueses.

Veure Azerbaidjan і Organització Internacional de la Cultura Turca

Organització territorial de l'Azerbaidjan

Azerbaidjan està dividit en.

Veure Azerbaidjan і Organització territorial de l'Azerbaidjan

Paràbola

320x320pxUna paràbola és un tipus de corba plana oberta amb un eix de simetria.

Veure Azerbaidjan і Paràbola

Parcs nacionals de l'Azerbaidjan

Els parcs nacionals de l'Azerbaidjan són el conjunt de parcs nacionals o espais naturals protegits de l'Azerbaidjan.

Veure Azerbaidjan і Parcs nacionals de l'Azerbaidjan

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Veure Azerbaidjan і Pèrsia

Persa

El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.

Veure Azerbaidjan і Persa

Perses

miniatura Els perses van ser una branca del poble ari establert a l'Altiplà Iranià, que vivia a la província coneguda per Persis.

Veure Azerbaidjan і Perses

Pesca

Pesca al ''Tacuinum sanitatis'' La pesca és el conjunt de tècniques i activitats per capturar peix i altres espècies aquàtiques, així com la indústria basada en la transformació i comercialització d'aquest productes, capturats als mars, rius i llacs.

Veure Azerbaidjan і Pesca

Petroli

miniatura El petroli és una barreja complexa heterogènia d'hidrocarburs, composts/formats per hidrogen i carboni.

Veure Azerbaidjan і Petroli

Política de l'Azerbaidjan

La política de l'Azerbaidjan és el conjunt de condicions i administratives que les lleis de l'Azerbaidjan dicten per al funcionament que els òrgans legislatius consideren apte per al país.

Veure Azerbaidjan і Política de l'Azerbaidjan

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Veure Azerbaidjan і Primera Guerra Mundial

Província de Siunia

IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.

Veure Azerbaidjan і Província de Siunia

Província de Siunik

Siunik —Սյունիք; — és una província d'Armènia al sud-est del país.

Veure Azerbaidjan і Província de Siunik

Qaixqai

El qaixqai és una llengua parlada pels Qaixqais que viuen a l'Iran, principalment a Fars i al Khuzestan.

Veure Azerbaidjan і Qaixqai

Qara Qoyunlu

Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.

Veure Azerbaidjan і Qara Qoyunlu

Rawwàdides

miniatura La dinastia rawwàdida o dels rawwàdides, també coneguda per Banu Rawwad o Banu Rawad, nom original tot i que més tard a les fonts apareixen com a rawàdides o rawàdida es va originar de tribus àrabs azdites que es van establir a Tabriz i a Maragha i es van barrejar amb elements kurds.

Veure Azerbaidjan і Rawwàdides

Rússia

Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Veure Azerbaidjan і Rússia

República d'Artsakh

La República d'Artsakh (també anomenada República de l'Alt Karabakh o de Nagorno-Karabakh) va ser un estat separatista al sud del Caucas el territori del qual és reconegut internacionalment com a part de l'Azerbaidjan.

Veure Azerbaidjan і República d'Artsakh

República de l'Araxes

La República de l'Araxes (àzeri: Araz Türk Cümhuriyyəti o Araz Cümhuriyyəti) fou un efímer estat proclamat a la major part del que avui dia és la República Autònoma de Nakhtxivan i que va agafar el nom del riu Araxes, que formava el seu límit sud.

Veure Azerbaidjan і República de l'Araxes

República Democràtica de l'Azerbaidjan

La República Democràtica de l'Azerbaidjan (Azərbaycan Xalq Cümhuriyyəti, آذربایجان جومهوریتی) fou el primer estat modern proclamat a l'Azerbaidjan.

Veure Azerbaidjan і República Democràtica de l'Azerbaidjan

República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan

La República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan (RSS de l'Azerbaidjan) és el nom que va rebre l'Azerbaidjan quan va formar part de la Unió Soviètica des del 1936 fins al 1991.

Veure Azerbaidjan і República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan

Reza I de l'Iran

Reza I de l'Iran (Sevah Kuh, Mazanderan, 16 de març de 1878 - Johannesburg, 26 de juliol de 1944) va regnar com a xa de l'Iran des de 1925 fins a 1941.

Veure Azerbaidjan і Reza I de l'Iran

Rus

El rus és la llengua eslava més parlada.

Veure Azerbaidjan і Rus

Sàjides

La dinastia sàjida o dels sàjides va governar l'Azerbaidjan, Arran i Armènia, nominalment com a emirs governadors del Califat Abbàssida del 889 al 929.

Veure Azerbaidjan і Sàjides

Sàtrapa

Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.

Veure Azerbaidjan і Sàtrapa

Secularisme

Estats seculars, laics o no-confessionals El secularisme (de secular: 'mundà', 'terrenal', per oposició a espiritual) és la tendència a ignorar o negar els principis de la fe i la religió en la interpretació del món i de l'existència.

Veure Azerbaidjan і Secularisme

Segle IX aC

El segle IX aC és un període que transcorre des de l'any 900 aC fins al 801 aC i està marcat pel desenvolupament de les civilitzacions d'Orient i el sud del Mediterrani mentre Europa entra en l'edat del ferro.

Veure Azerbaidjan і Segle IX aC

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Veure Azerbaidjan і Segle XIV

Selecció de futbol de l'Azerbaidjan

Azerbaidjan (2010-10-08) La selecció de futbol de l'Azerbaidjan representa l'Azerbaidjan a les competicions internacionals de futbol.

Veure Azerbaidjan і Selecció de futbol de l'Azerbaidjan

Serralada de Zanguezur

Zangezur és la regió del Llac Geycha o Sevan a Armènia Les muntanyes Zangezur (o) són una cadena muntanyosa que defineix la Província de Siunik, Província de Vaiotx Dzor, i la república autònoma de Nakhtxivan.

Veure Azerbaidjan і Serralada de Zanguezur

Siríac

El siríac (en siríac) és un conjunt de dialectes de l'arameu, una llengua semítica parlada a l'Orient Mitjà; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del Creixent Fèrtil.

Veure Azerbaidjan і Siríac

Sistema de puntuació Elo

El sistema de puntuació Elo és un mètode per calcular la força relativa dels jugadors de jocs com els escacs o el go.

Veure Azerbaidjan і Sistema de puntuació Elo

Sufisme

Ritual sufí a Khartum El sufisme o tassàwwuf (sufigari; en turc:; en urdú) és una tradició mística islàmica de caràcter esotèric, practicada per musulmans però també per no musulmans, que abasta una gran amplitud de pràctiques dedicades a l'amor diví i al cultiu del cor.

Veure Azerbaidjan і Sufisme

Sunnisme

El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.

Veure Azerbaidjan і Sunnisme

Tabriz

Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.

Veure Azerbaidjan і Tabriz

Títols d'escacs

Gran Mestre amb un Elo de 2788. Un títol d'escacs és un títol creat per alguna organització escaquística, atorgat als escaquistes en funció dels seus mèrits o resultats esportius.

Veure Azerbaidjan і Títols d'escacs

Teimur Radjàbov

Teimur Radjàbov, també transcrit Teymur Rajabov (en àzeri: Teymur Rəcəbov), nascut el 12 de març de 1987 a Bakú (Azerbaidjan), és un jugador d'escacs azerbaidjanès.

Veure Azerbaidjan і Teimur Radjàbov

Temple de foc

El foc sagrat cremant al '''temple de foc''' de Yazd, a l'Iran Temple de foc és el nom amb què són coneguts els llocs de culte del zoroastrisme.

Veure Azerbaidjan і Temple de foc

Testimonis de Jehovà

Testimonis de Jehovà és una confessió religiosa cristiana internacional mil·lenarista fundada el 1870 per Charles Taze Russell, entesa pels seus adeptes com una restauració del mode de vida i les idees originals dels primers cristians i com l'única religió verdadera.

Veure Azerbaidjan і Testimonis de Jehovà

Tractat de Gulistan

El tractat de Gulistan fou un acord de pau signat entre l'Imperi Rus i la dinastia qajar el 12 d'octubre de 1813 al poble de Gulistan, a Nagorno Karabagh, a l'Azerbaidjan, llavors un poble del Caucas.

Veure Azerbaidjan і Tractat de Gulistan

Tractat de Turkmantxai

El tractat de Turkmantxai (Rus: Туркманчайский договор, Persa: عهدنامه ترکمنچای) fou un acord de pau negociat a Turkmantxai, al Caucas, al final de la guerra russopersa del 1826-1828 (amb derrota persa), pel qual els qajars (la dinastia persa) reconeixien la sobirania russa sobre els kanats de Nakhitxevan, Erevan i Talish amb les regions d'Ordubad i Mughan, establint el riu Aras (Araxes) com a frontera entre l'Imperi Rus i Pèrsia confirmant les disposicions del tractat de Gulistan.

Veure Azerbaidjan і Tractat de Turkmantxai

Transcaucàsia

Transcaucàsia o el Caucas del Sud és la regió natural situada al sud de la serralada del Gran Caucas, i per tant a la vessant asiàtica.

Veure Azerbaidjan і Transcaucàsia

Trobador

Trobador Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues.

Veure Azerbaidjan і Trobador

Turc

El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.

Veure Azerbaidjan і Turc

Turcman

El turcman (Туркмен, ISO 639-1: tk, ISO 639-2: tuk) és una llengua turquesa que inclou més de sis milions de parlants, especialment al Turkmenistan, on és llengua oficial, l'Afganistan, l'Iraq, l'Iran i d'altres estats veïns.

Veure Azerbaidjan і Turcman

Turcs

Els turcs (en turc, Türkler) són una nació i el poble de Turquia (p. 378) així com una ètnia, les localitzacions principals de la qual es troben a Turquia, Xipre i Europa del Sud-est.

Veure Azerbaidjan і Turcs

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Veure Azerbaidjan і Turquia

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Veure Azerbaidjan і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

University of California Press

University of California Press, també coneguda com UC Press, és una editorial associada a la Universitat de Califòrnia que es dedica a les publicacions acadèmiques.

Veure Azerbaidjan і University of California Press

Vugar Gaixímov

Vugar Gaixímov (en àzeri: Vüqar Həşimov) (Bakú, 24 de juliol de 1986 - Heidelberg, 14 de gener de 2014) fou un jugador d'escacs àzeri, que va tenir el títol de Gran Mestre des de 2002.

Veure Azerbaidjan і Vugar Gaixímov

Xakhriar Mamediàrov

Xakhriar Hamid oglu Mammadiàrov (en àzeri: Şəhriyar Məmmədyarov), més conegut com a Xakhriyar Mamediàrov, o pel seu renom Xakh (nascut el 12 d'abril de 1985 a Sumqayit, Azerbaidjan), és un jugador d'escacs àzeri, que té el títol de Gran Mestre des de 2002.

Veure Azerbaidjan і Xakhriar Mamediàrov

Xiisme

El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.

Veure Azerbaidjan і Xiisme

Xirvan

Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.

Veure Azerbaidjan і Xirvan

Zafar

Zafar (a vegades Zufar) és un petit poble del Iemen que antigament fou la capital del regne himiarita.

Veure Azerbaidjan і Zafar

Zoroastrisme

L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.

Veure Azerbaidjan і Zoroastrisme

1136

El 1136 (MCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Veure Azerbaidjan і 1136

12 d'abril

El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.

Veure Azerbaidjan і 12 d'abril

12 de desembre

El 12 de desembre és el tres-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.

Veure Azerbaidjan і 12 de desembre

12 de març

El 12 de març és el setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Azerbaidjan і 12 de març

1231

Resum dels esdeveniments de l'any 1231.

Veure Azerbaidjan і 1231

13 de juny

El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Azerbaidjan і 13 de juny

14 de setembre

El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Azerbaidjan і 14 de setembre

15 de gener

El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Azerbaidjan і 15 de gener

1514

;Països Catalans.

Veure Azerbaidjan і 1514

17 d'agost

El 17 d'agost és el dos-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trentè en els anys de traspàs.

Veure Azerbaidjan і 17 d'agost

17 d'octubre

El 17 d'octubre és el dos-cents norantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-unè en els anys de traspàs.

Veure Azerbaidjan і 17 d'octubre

1722

Llinda de Cal Pauet de l'Espunyola.

Veure Azerbaidjan і 1722

1728

Full de la ''Cyclopaedia'', publicat el '''1728'''.

Veure Azerbaidjan і 1728

1757

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Azerbaidjan і 1757

1813

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Azerbaidjan і 1813

1905

Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.

Veure Azerbaidjan і 1905

1908

;Països Catalans.

Veure Azerbaidjan і 1908

1914

Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.

Veure Azerbaidjan і 1914

1917

;Països Catalans.

Veure Azerbaidjan і 1917

1918

1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.

Veure Azerbaidjan і 1918

1919

1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.

Veure Azerbaidjan і 1919

1920

Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.

Veure Azerbaidjan і 1920

1921

Països Catalans.

Veure Azerbaidjan і 1921

1922

;Països Catalans.

Veure Azerbaidjan і 1922

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Veure Azerbaidjan і 1939

1941

;Països Catalans.

Veure Azerbaidjan і 1941

1946

;Països Catalans.

Veure Azerbaidjan і 1946

1991

1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.

Veure Azerbaidjan і 1991

1992

1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.

Veure Azerbaidjan і 1992

2 d'abril

El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Azerbaidjan і 2 d'abril

22 d'abril

El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.

Veure Azerbaidjan і 22 d'abril

24 de setembre

El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Azerbaidjan і 24 de setembre

26 d'abril

El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.

Veure Azerbaidjan і 26 d'abril

26 de març

El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Azerbaidjan і 26 de març

28 d'abril

El 28 d'abril és el cent divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dinovè en els anys de traspàs.

Veure Azerbaidjan і 28 d'abril

28 de desembre

El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.

Veure Azerbaidjan і 28 de desembre

28 de juliol

El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.

Veure Azerbaidjan і 28 de juliol

28 de maig

El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.

Veure Azerbaidjan і 28 de maig

3 d'abril

El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.

Veure Azerbaidjan і 3 d'abril

30 d'octubre

El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs.

Veure Azerbaidjan і 30 d'octubre

30 de desembre

El 30 de desembre és el tres-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Azerbaidjan і 30 de desembre

30 de setembre

El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Azerbaidjan і 30 de setembre

31 de juliol

El 31 de juliol és el dos-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tretzè en els anys de traspàs.

Veure Azerbaidjan і 31 de juliol

4 d'agost

El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs.

Veure Azerbaidjan і 4 d'agost

4 de novembre

El 4 de novembre o 4 de santandria és el tres-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents novè en els anys de traspàs.

Veure Azerbaidjan і 4 de novembre

5 de desembre

El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.

Veure Azerbaidjan і 5 de desembre

5 de setembre

El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Veure Azerbaidjan і 5 de setembre

8 de juny

El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.

Veure Azerbaidjan і 8 de juny

8 de maig

El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.

Veure Azerbaidjan і 8 de maig

Vegeu també

Caucas

Estats asiàtics

Estats membres de la Comunitat d'Estats Independents

Estats sense litoral

També conegut com Adhorbaighan, Azerbaidjan Septentrional, Azerbaidjan del Nord, Azerbaijan, Azerbaitjan, Demografia de l'Azerbaidjan, República d'Azerbaidjan, República de l'Azerbaidjan.

, De iure, Dictadura de la Càspia Central, Dinastia jalayírida, Dinastia Qajar, Dinastia Zand, Diwan (literatura), Dumbuli, Enclavament, Església Apostòlica Armènia, Església Baptista, Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, Església Ortodoxa de Geòrgia, Església Ortodoxa Russa, Estat laic, Estat sobirà, Europa de l'Est, Exclavament, Fauna de l'Azerbaidjan, Fe bahà'í, Festes nacionals i públics a l'Azerbaidjan, Feudalisme, Fuzūlī, Gagaús, Gandja, Garri Kaspàrov, Gas, Gastronomia de l'Azerbaidjan, Gazal, Geòrgia, Gran Mestre Internacional, GUAM, Guerra de l'Alt Karabakh, Gyumri, Hülegü, Homicidi, Hummet, Hurufisme, Il-kanat, Imil Habibi, Imperi Persa, Imperi Romà, Imperi Rus, Imperi Safàvida, Iran, Islam, Ismaïl I, Jahan Xah, Jocs Olímpics, Jocs Olímpics d'Estiu de 2008, Judaisme, Kanat de Karabagh, Khalaj, Khoy, Khwarizm, Lenkoran, Lingua franca, Llac Urmia, Llengües altaiques, Llengües turqueses, Llengua oficial, Llibertat de culte, Llista de moviments independentistes, Luteranisme, Mahoma, Maniqueisme, Manna, Mar Càspia, Mar Negra, Maragha, Món islàmic, Müsavat, Medes, Mineral, Missions diplomàtiques de l'Azerbaidjan, Mongols, Mugan, Nakhtxivan, Nàdir-Xah Afxar, Nizami Gandjawi, Nowruz, Oghuz, Ordubad, Organització de les Nacions Unides, Organització dels Estats Turcs, Organització Internacional de la Cultura Turca, Organització territorial de l'Azerbaidjan, Paràbola, Parcs nacionals de l'Azerbaidjan, Pèrsia, Persa, Perses, Pesca, Petroli, Política de l'Azerbaidjan, Primera Guerra Mundial, Província de Siunia, Província de Siunik, Qaixqai, Qara Qoyunlu, Rawwàdides, Rússia, República d'Artsakh, República de l'Araxes, República Democràtica de l'Azerbaidjan, República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan, Reza I de l'Iran, Rus, Sàjides, Sàtrapa, Secularisme, Segle IX aC, Segle XIV, Selecció de futbol de l'Azerbaidjan, Serralada de Zanguezur, Siríac, Sistema de puntuació Elo, Sufisme, Sunnisme, Tabriz, Títols d'escacs, Teimur Radjàbov, Temple de foc, Testimonis de Jehovà, Tractat de Gulistan, Tractat de Turkmantxai, Transcaucàsia, Trobador, Turc, Turcman, Turcs, Turquia, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, University of California Press, Vugar Gaixímov, Xakhriar Mamediàrov, Xiisme, Xirvan, Zafar, Zoroastrisme, 1136, 12 d'abril, 12 de desembre, 12 de març, 1231, 13 de juny, 14 de setembre, 15 de gener, 1514, 17 d'agost, 17 d'octubre, 1722, 1728, 1757, 1813, 1905, 1908, 1914, 1917, 1918, 1919, 1920, 1921, 1922, 1939, 1941, 1946, 1991, 1992, 2 d'abril, 22 d'abril, 24 de setembre, 26 d'abril, 26 de març, 28 d'abril, 28 de desembre, 28 de juliol, 28 de maig, 3 d'abril, 30 d'octubre, 30 de desembre, 30 de setembre, 31 de juliol, 4 d'agost, 4 de novembre, 5 de desembre, 5 de setembre, 8 de juny, 8 de maig.