Arquitectura de Barcelona і Art públic de Barcelona

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Arquitectura de Barcelona і Art públic de Barcelona

Arquitectura de Barcelona vs. Art públic de Barcelona

consulta. ''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.

Adolf Florensa i Ferrer

fou un arquitecte català, qui va exercir d'arquitecte municipal en cap, a Barcelona des de la dictadura de Primo de Rivera fins als primers anys del franquisme.

Adolf Florensa i Ferrer і Arquitectura de Barcelona · Adolf Florensa i Ferrer і Art públic de Barcelona · Veure més »

Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat

Laeroport del Prat o aeroport de Barcelona, oficialment i per imposició de l'Estat espanyol Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat, és un aeroport que dona servei a la ciutat de Barcelona i a Catalunya i zones properes en general.

Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat і Arquitectura de Barcelona · Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat і Art públic de Barcelona · Veure més »

Agregacions municipals de Barcelona

''Plànol de Barcelona i els seus voltants'' (1855), d'Ildefons Cerdà. Les agregacions municipals de Barcelona van ser un conjunt d'annexions de poblacions limítrofes amb la ciutat de Barcelona, efectuades entre els segles i. Durant aquest procés, la Ciutat Comtal va efectuar diverses agregacions totals o parcials de municipis i territoris situats al pla de Barcelona, entre les quals destaquen les de vuit poblacions del seu entorn: el 1897, Santa Maria de Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals; el 1904, Horta; i, el 1921, Sarrià.

Agregacions municipals de Barcelona і Arquitectura de Barcelona · Agregacions municipals de Barcelona і Art públic de Barcelona · Veure més »

Ajuntament de Barcelona

L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

Ajuntament de Barcelona і Arquitectura de Barcelona · Ajuntament de Barcelona і Art públic de Barcelona · Veure més »

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Al-Àndalus і Arquitectura de Barcelona · Al-Àndalus і Art públic de Barcelona · Veure més »

Albert Viaplana i Veà

Albert Viaplana i Veà (Barcelona, 1933 - Barcelona, 14 de maig de 2014) fou un arquitecte català, un dels últims referents de l'Escola de Barcelona.

Albert Viaplana i Veà і Arquitectura de Barcelona · Albert Viaplana i Veà і Art públic de Barcelona · Veure més »

Alexandre Cirici i Pellicer

Alexandre Cirici Pellicer (Barcelona, 22 de juny de 1914 — Barcelona, 10 de gener de 1983) va ser un crític d'art, escriptor, polític i pedagog català.

Alexandre Cirici i Pellicer і Arquitectura de Barcelona · Alexandre Cirici i Pellicer і Art públic de Barcelona · Veure més »

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Amèrica і Arquitectura de Barcelona · Amèrica і Art públic de Barcelona · Veure més »

Andalusia

Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.

Andalusia і Arquitectura de Barcelona · Andalusia і Art públic de Barcelona · Veure més »

Andreu Aleu i Teixidor

Pau Gibert. Madrid: plaça del Doctor Marañón. Andreu Aleu i Teixidor (Tarragona, 1829 - Sant Boi de Llobregat, 1900) fou un escultor català.

Andreu Aleu i Teixidor і Arquitectura de Barcelona · Andreu Aleu i Teixidor і Art públic de Barcelona · Veure més »

Andreu Arriola Madorell

Andreu Arriola Madorell (Barcelona, 1956) és un arquitecte, paisatgista i dissenyador català.

Andreu Arriola Madorell і Arquitectura de Barcelona · Andreu Arriola Madorell і Art públic de Barcelona · Veure més »

Andreu Escuder

Rosassa de Santa Maria del Mar. Andreu Escuder va ser un mestre d'obres català del.

Andreu Escuder і Arquitectura de Barcelona · Andreu Escuder і Art públic de Barcelona · Veure més »

Antics municipis del pla de Barcelona

Límits dels antics municipis del Pla de Barcelona (1987) i actuals Districtes i Barris de l'Ajuntament de Barcelona. El terme municipal de Barcelona és fruit de l'annexió al pas del al dels diferents municipis que hi havia antigament al pla de Barcelona.

Antics municipis del pla de Barcelona і Arquitectura de Barcelona · Antics municipis del pla de Barcelona і Art públic de Barcelona · Veure més »

Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms,Existeix una certa polèmica sobre si va néixer a Reus o a Riudoms, localitat molt propera a Reus d'on era originària la seva família paterna. Tanmateix, gran part dels especialistes s'inclinen per Reus: «Gaudí va néixer, segons gran part de les versions, al carrer de Sant Joan, al costat de la plaça Prim de Reus (…) Tanmateix, més tard Gaudí va deixar maliciosament obertes aquelles portes en donar a entendre que, de fet, podia haver nascut al taller del seu pare, situat tot just entrant al límit municipal de Riudoms». Gijs Van Hensbergen (2002), pàg. 33-35. el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) va ser un arquitecte modernista català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina.

Antoni Gaudí i Cornet і Arquitectura de Barcelona · Antoni Gaudí i Cornet і Art públic de Barcelona · Veure més »

Antoni Rovira i Trias

Antoni Rovira i Trias (Barcelona, 27? de maig de 1816 - Barcelona, 2 de maig de 1889) fou un arquitecte català, guanyador del concurs que el 1859 l'Ajuntament de Barcelona va fer per urbanitzar l'Eixample de Barcelona, i que finalment va desenvolupar-se seguint el Pla Cerdà.

Antoni Rovira i Trias і Arquitectura de Barcelona · Antoni Rovira i Trias і Art públic de Barcelona · Veure més »

Antoni Tàpies i Puig

fou un pintor, escultor i teòric de l'art català.

Antoni Tàpies i Puig і Arquitectura de Barcelona · Antoni Tàpies i Puig і Art públic de Barcelona · Veure més »

Antoni Vilanova i March

Antoni Vilanova i March (Barcelona, 30 de novembre de 1846 - ibídem, 5 de gener de 1912) va ser un escultor català.

Antoni Vilanova i March і Arquitectura de Barcelona · Antoni Vilanova i March і Art públic de Barcelona · Veure més »

Arata Isozaki

Arata Isozaki (Oita, 23 de juliol de 1931 - Tòquio, 29 de desembre de 2022) va ser un arquitecte, dissenyador urbà i teòric japonès.

Arata Isozaki і Arquitectura de Barcelona · Arata Isozaki і Art públic de Barcelona · Veure més »

Arc de Triomf de Barcelona

LArc de Triomf és un monument de Barcelona que es troba a la confluència entre el Passeig de Lluís Companys (antic Saló de Sant Joan), el Passeig de Sant Joan i la ronda de Sant Pere.

Arc de Triomf de Barcelona і Arquitectura de Barcelona · Arc de Triomf de Barcelona і Art públic de Barcelona · Veure més »

Arnau Bargués

Volta de l'antiga sala capitular de la Catedral de Barcelona, actual Capella del Santíssim. Arnau Bargués (Magister domorum Berges) va ser un mestre d'obres català del.

Arnau Bargués і Arquitectura de Barcelona · Arnau Bargués і Art públic de Barcelona · Veure més »

Arquebisbat de Barcelona

Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.

Arquebisbat de Barcelona і Arquitectura de Barcelona · Arquebisbat de Barcelona і Art públic de Barcelona · Veure més »

Art de Catalunya

Pantocràtor'' de Sant Climent de Taüll, al MNAC Lart de Catalunya ha tingut una evolució paral·lela a la de la resta de l'art europeu, seguint de manera diversa les múltiples tendències que s'han anat produint en el context de la història de l'art occidental.

Arquitectura de Barcelona і Art de Catalunya · Art de Catalunya і Art públic de Barcelona · Veure més »

Art gòtic

Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.

Arquitectura de Barcelona і Art gòtic · Art gòtic і Art públic de Barcelona · Veure més »

Art postmodern

''For Guilty without Guilt. Trap. Expulsion from Paradise'', 1995 Lart postmodern, per oposició a l'anomenat art modern, és l'art propi de la postmodernitat, teoria sociocultural que postula l'actual vigència d'un període històric que hauria superat el projecte modern, és a dir, l'arrel cultural, política i econòmica pròpia de l'edat contemporània, marcada en termes culturals per la Il·lustració, en el polític per la Revolució Francesa i en l'econòmic per la Revolució industrial.

Arquitectura de Barcelona і Art postmodern · Art públic de Barcelona і Art postmodern · Veure més »

Art urbà de Barcelona

Espai reservat per a grafit legal al Fòrum Universal de les Cultures 2004. Lart urbà de Barcelona s'ha desenvolupat de forma més o menys continuada a la ciutat des de pràcticament la seva fundació, ja que l'expressivitat artística és una qualitat inherent a l'ésser humà.

Arquitectura de Barcelona і Art urbà de Barcelona · Art públic de Barcelona і Art urbà de Barcelona · Veure més »

Arxiu de la Corona d'Aragó

L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.

Arquitectura de Barcelona і Arxiu de la Corona d'Aragó · Art públic de Barcelona і Arxiu de la Corona d'Aragó · Veure més »

Auditori de Barcelona

LAuditori de Barcelona, popularment conegut com L'Auditori, es troba al costat del Teatre Nacional de Catalunya, prop de la plaça de les Glòries, on conflueixen les tres avingudes més grans i més llargues de la ciutat: la Diagonal, la Gran Via i la Meridiana.

Arquitectura de Barcelona і Auditori de Barcelona · Art públic de Barcelona і Auditori de Barcelona · Veure més »

August Font i Carreras

August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1845 - Barcelona, 6 de març de 1924) va ser un arquitecte i professor català.

Arquitectura de Barcelona і August Font i Carreras · Art públic de Barcelona і August Font i Carreras · Veure més »

Avinguda del Paral·lel

L'avinguda del Paral·lel és un carrer de la ciutat de Barcelona, que va des de les Drassanes Reials de Barcelona a la plaça d'Espanya.

Arquitectura de Barcelona і Avinguda del Paral·lel · Art públic de Barcelona і Avinguda del Paral·lel · Veure més »

Avinguda del Portal de l'Àngel

LAvinguda del Portal de l'Àngel, coneguda simplement com a Portal de l'Àngel, és un carrer de vianants que va des de la Plaça de Catalunya fins al final del carrer de Cucurulla, on es troba la font de Santa Anna.

Arquitectura de Barcelona і Avinguda del Portal de l'Àngel · Art públic de Barcelona і Avinguda del Portal de l'Àngel · Veure més »

Avinguda Diagonal

LAvinguda Diagonal és una avinguda de la ciutat de Barcelona i una de les principals artèries de la ciutat ideada per Ildefons Cerdà dins del pla hipodàmic d'eixample com la Gran Via Diagonal.

Arquitectura de Barcelona і Avinguda Diagonal · Art públic de Barcelona і Avinguda Diagonal · Veure més »

Avinguda Meridiana

L'avinguda Meridiana és un carrer de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Avinguda Meridiana · Art públic de Barcelona і Avinguda Meridiana · Veure més »

Òscar Tusquets Blanca

, també conegut com a Òscar Tusquets i Guillèn, és un arquitecte català, germà de l'escriptora Esther Tusquets i Guillén i cosí de l'empresari Carles Tusquets i Trias de Bes.

Òscar Tusquets Blanca і Arquitectura de Barcelona · Òscar Tusquets Blanca і Art públic de Barcelona · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Arquitectura de Barcelona і Barcelona · Art públic de Barcelona і Barcelona · Veure més »

Barroc

Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.

Arquitectura de Barcelona і Barroc · Art públic de Barcelona і Barroc · Veure més »

Basílica de la Mercè

La Basílica de la Mare de Déu de la Mercè, o simplement de la Mercè, és una església d'estil barroc a la Plaça de la Mercè del Barri Gòtic de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès local.

Arquitectura de Barcelona і Basílica de la Mercè · Art públic de Barcelona і Basílica de la Mercè · Veure més »

Benedetta Tagliabue

Benedetta Tagliabue (Milà, Itàlia, 1963) és una arquitecta italiana establerta a Catalunya, cap de l'Estudi Miralles Tagliabue EMBT.

Arquitectura de Barcelona і Benedetta Tagliabue · Art públic de Barcelona і Benedetta Tagliabue · Veure més »

Besòs

El Besòs és un riu català, amb un curs de 17,7 km, que neix a la comarca del Vallès Oriental de la unió dels rius Mogent i Congost i desemboca al Mediterrani en el terme municipal de Sant Adrià de Besòs.

Arquitectura de Barcelona і Besòs · Art públic de Barcelona і Besòs · Veure més »

Biblioteca de Catalunya

La Biblioteca de Catalunya és una institució catalana que té com a principal missió formar la Bibliografia Catalana amb l'adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya.

Arquitectura de Barcelona і Biblioteca de Catalunya · Art públic de Barcelona і Biblioteca de Catalunya · Veure més »

Biblioteca Jaume Fuster

La biblioteca Jaume Fuster és una biblioteca pública municipal situada a la plaça de Lesseps de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Biblioteca Jaume Fuster · Art públic de Barcelona і Biblioteca Jaume Fuster · Veure més »

CaixaForum Barcelona

CaixaForum Barcelona és un centre cultural de la Fundació La Caixa, inaugurat el 2002 a la fàbrica Casaramona de Barcelona com a nova seu de la seva col·lecció d’Art Contemporani, en substitució del Palau Macaya (actualment CaixaForum Macaya).

Arquitectura de Barcelona і CaixaForum Barcelona · Art públic de Barcelona і CaixaForum Barcelona · Veure més »

Capitell

Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.

Arquitectura de Barcelona і Capitell · Art públic de Barcelona і Capitell · Veure més »

Carles Buïgas i Sans

Carles Buïgas i Sans (Barcelona, 18 de gener de 1898 - Cerdanyola del Vallès, 27 d'agost de 1979) va ser un arquitecte, enginyer i luminotècnic català conegut per haver dissenyat la il·luminació del Palau Nacional (Barcelona) i del recinte de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, així com la Font Màgica de Montjuïc.

Arquitectura de Barcelona і Carles Buïgas i Sans · Art públic de Barcelona і Carles Buïgas i Sans · Veure més »

Carles III d'Espanya

Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).

Arquitectura de Barcelona і Carles III d'Espanya · Art públic de Barcelona і Carles III d'Espanya · Veure més »

Carme Fiol i Costa

Carme Fiol i Costa (Barcelona, 17 d'octubre de 1956) és una arquitecta, paisatgista i dissenyadora catalana.

Arquitectura de Barcelona і Carme Fiol i Costa · Art públic de Barcelona і Carme Fiol i Costa · Veure més »

Casa de l'Ardiaca

La casa de l'Ardiaca o ca l'Ardiaca, es troba al carrer de Santa Llúcia, 1, de Barcelona, a tocar de la catedral de Santa Eulàlia i està catalogada com a bé cultural d'interès nacional.

Arquitectura de Barcelona і Casa de l'Ardiaca · Art públic de Barcelona і Casa de l'Ardiaca · Veure més »

Casa de la Ciutat (Barcelona)

La Casa de la Ciutat de Barcelona és la seu l'Ajuntament de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Casa de la Ciutat (Barcelona) · Art públic de Barcelona і Casa de la Ciutat (Barcelona) · Veure més »

Casa del Gremi de Velers

La casa del Gremi de Velers, o simplement dels Velers, és un edifici de Barcelona declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

Arquitectura de Barcelona і Casa del Gremi de Velers · Art públic de Barcelona і Casa del Gremi de Velers · Veure més »

Casa Milà

La Casa Milà, també coneguda com «la Pedrera», és un edifici modernista que es troba a la cantonada del passeig de Gràcia i el carrer de Provença de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Casa Milà · Art públic de Barcelona і Casa Milà · Veure més »

Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona

La Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona és un antic complex hospitalari situat al districte de les Corts de Barcelona, reconvertit avui dia en diversos equipaments socials, institucionals i assistencials.

Arquitectura de Barcelona і Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona · Art públic de Barcelona і Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona · Veure més »

Cascada del Parc de la Ciutadella

La Cascada del Parc de la Ciutadella —també coneguda com a Gran Cascada o Cascada Monumental— és un conjunt arquitectònic i escultòric amb fonts i brolladors d'aigua ubicat al Parc de la Ciutadella, al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Cascada del Parc de la Ciutadella · Art públic de Barcelona і Cascada del Parc de la Ciutadella · Veure més »

Castell de Montjuïc

El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.

Arquitectura de Barcelona і Castell de Montjuïc · Art públic de Barcelona і Castell de Montjuïc · Veure més »

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.

Arquitectura de Barcelona і Catalanisme · Art públic de Barcelona і Catalanisme · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Arquitectura de Barcelona і Català · Art públic de Barcelona і Català · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Arquitectura de Barcelona і Catalunya · Art públic de Barcelona і Catalunya · Veure més »

Catedral de Barcelona

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Arquitectura de Barcelona і Catedral de Barcelona · Art públic de Barcelona і Catedral de Barcelona · Veure més »

Ceràmica

Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.

Arquitectura de Barcelona і Ceràmica · Art públic de Barcelona і Ceràmica · Veure més »

Classicisme

Un classicisme és un moviment artístic caracteritzat per una mirada nostàlgica a l'antiguitat clàssica.

Arquitectura de Barcelona і Classicisme · Art públic de Barcelona і Classicisme · Veure més »

Columna

Tipus de columnes segons els ordres clàssics Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.

Arquitectura de Barcelona і Columna · Art públic de Barcelona і Columna · Veure més »

Columna salomònica

Columna salomònica La columna salomònica o columna entorxada o encara helicoidal és una columna de forma helicoidal, que s'utilitzà fonamentalment a Europa a l'arquitectura barroca.

Arquitectura de Barcelona і Columna salomònica · Art públic de Barcelona і Columna salomònica · Veure més »

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Arquitectura de Barcelona і Comtat de Barcelona · Art públic de Barcelona і Comtat de Barcelona · Veure més »

Consell de Cent

Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.

Arquitectura de Barcelona і Consell de Cent · Art públic de Barcelona і Consell de Cent · Veure més »

Contrafort

Contraforts de l'església de Sint-Petrus-en-Pauluskerk d'Oostende a Bèlgica Un contrafort és un pilar, sortint, que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi l'empenta d'una volta, d'un arc, etc.

Arquitectura de Barcelona і Contrafort · Art públic de Barcelona і Contrafort · Veure més »

Corinti

Il·lustració d'un capitell corinti. L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).

Arquitectura de Barcelona і Corinti · Art públic de Barcelona і Corinti · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Arquitectura de Barcelona і Corona d'Aragó · Art públic de Barcelona і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Arquitectura de Barcelona і Corona de Castella i Lleó · Art públic de Barcelona і Corona de Castella i Lleó · Veure més »

Damià Campeny i Estrany

Damià Campeny i Estrany (Mataró, 12 d'abril de 1771 - Sant Gervasi de Cassoles, 7 de juliol de 1855) fou un escultor català.

Arquitectura de Barcelona і Damià Campeny i Estrany · Art públic de Barcelona і Damià Campeny i Estrany · Veure més »

Dècada del 1910

Enfonsament del Titànic.

Arquitectura de Barcelona і Dècada del 1910 · Art públic de Barcelona і Dècada del 1910 · Veure més »

Dècada del 1920

La dècada del 1920 és la dècada compresa entre l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.

Arquitectura de Barcelona і Dècada del 1920 · Art públic de Barcelona і Dècada del 1920 · Veure més »

Dècada del 1970

La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.

Arquitectura de Barcelona і Dècada del 1970 · Art públic de Barcelona і Dècada del 1970 · Veure més »

Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou

Diagonal Mar vist des del mar. Vista aèria del Parc del Fòrum durant la celebració del Fòrum Universal de les Cultures 2004, amb el Front Marítim del Poblenou i l'avinguda Diagonal al fons Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou és un barri situat al nord-est de la ciutat de Barcelona, part del districte de Sant Martí.

Arquitectura de Barcelona і Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou · Art públic de Barcelona і Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou · Veure més »

Diputació de Barcelona

Casa Serra, seu de la Diputació de Barcelona Diputació de Barcelona. Logo entrada de la casa serra La Diputació de Barcelona és una institució de l'Estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Diputació de Barcelona · Art públic de Barcelona і Diputació de Barcelona · Veure més »

Districte de Gràcia

Gràcia és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Districte de Gràcia · Art públic de Barcelona і Districte de Gràcia · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Arquitectura de Barcelona і Edat mitjana · Art públic de Barcelona і Edat mitjana · Veure més »

Edifici Fòrum

L'edifici Fòrum és una construcció de Barcelona ubicada al Parc del Fòrum, zona on va tenir lloc el Fòrum Universal de les Cultures l'any 2004 i que tenia aquest edifici com una de les seves icones.

Arquitectura de Barcelona і Edifici Fòrum · Art públic de Barcelona і Edifici Fòrum · Veure més »

Eduardo Chillida Juantegui

Eduardo Chillida Juantegui (Sant Sebastià / Donòstia, País Basc, 10 de gener de 1924 - 19 d'agost de 2002) fou un escultor basc.

Arquitectura de Barcelona і Eduardo Chillida Juantegui · Art públic de Barcelona і Eduardo Chillida Juantegui · Veure més »

Eixample de Barcelona

L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Eixample de Barcelona · Art públic de Barcelona і Eixample de Barcelona · Veure més »

El Carmel

El Carmel és un barri popular del districte d'Horta-Guinardó de Barcelona, situat en la part alta de la ciutat.

Arquitectura de Barcelona і El Carmel · Art públic de Barcelona і El Carmel · Veure més »

El Clot

El barri del Clot, dins del districte de Sant Martí El Clot és un dels barris de què es compon el districte barceloní de Sant Martí.

Arquitectura de Barcelona і El Clot · Art públic de Barcelona і El Clot · Veure més »

El Gòtic

Basílica de la Mercè. Casa de la Ciutat, seu de l'Ajuntament de Barcelona. El Gòtic, també conegut com el Barri Gòtic, és un dels quatre barris que formen el districte de Ciutat Vella de la ciutat de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і El Gòtic · Art públic de Barcelona і El Gòtic · Veure més »

El Periódico

El Periódico, abans anomenat El Periódico de Catalunya, és un diari d'informació general de pagament i distribució matinal, editat a Barcelona amb doble versió catalana i castellana.

Arquitectura de Barcelona і El Periódico · Art públic de Barcelona і El Periódico · Veure més »

El Raval

Situació del Raval a Barcelona carrer de l'Hospital. A la dreta l'edifici de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona La recuperació del nom «Raval» als anys 1980, coincideix amb la voluntat política de recuperació del barri, bandejant el nom de «Barri Xinès». La rambla del RavalEl gat del Raval, obra del colombià Fernando Botero, actualment a la Rambla del Raval, és una de les obres públiques d'aquest artista que hi ha a Catalunya El Raval (antic Districte 5è) és un dels quatre barris de què es compon el districte barceloní de Ciutat Vella, dels quals és el més densament poblat.

Arquitectura de Barcelona і El Raval · Art públic de Barcelona і El Raval · Veure més »

Elies Rogent i Amat

fou un arquitecte català del.

Arquitectura de Barcelona і Elies Rogent i Amat · Art públic de Barcelona і Elies Rogent i Amat · Veure més »

Elisabeth Galí i Camprubí

Elisabeth Galí i Camprubí, més coneguda com a Beth Galí (Barcelona, 1950), és una dissenyadora, arquitecta i paisatgista catalana.

Arquitectura de Barcelona і Elisabeth Galí i Camprubí · Art públic de Barcelona і Elisabeth Galí i Camprubí · Veure més »

Elogi de l'aigua

Elogi de l'aigua és una escultura del 1987 d'Eduardo Chillida situada al parc de la Creueta del Coll a Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Elogi de l'aigua · Art públic de Barcelona і Elogi de l'aigua · Veure més »

Enric Clarasó i Daudí

Enric Clarasó i Daudí (Sant Feliu del Racó, 14 d'octubre de 1857 - Barcelona, 1941) fou un escultor modernista català l'estil del qual transita entre el costumisme i el simbolisme.

Arquitectura de Barcelona і Enric Clarasó i Daudí · Art públic de Barcelona і Enric Clarasó i Daudí · Veure més »

Enric Miralles i Moya

Enric Miralles i Moya (Barcelona, 1955 - Sant Feliu de Codines, 2000) fou un arquitecte i professor universitari català.

Arquitectura de Barcelona і Enric Miralles i Moya · Art públic de Barcelona і Enric Miralles i Moya · Veure més »

Enric Prat de la Riba i Sarrà

Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.

Arquitectura de Barcelona і Enric Prat de la Riba i Sarrà · Art públic de Barcelona і Enric Prat de la Riba i Sarrà · Veure més »

Enric Sagnier i Villavecchia

Enric Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – 1 de setembre de 1931),Barjau 1992, pàg.

Arquitectura de Barcelona і Enric Sagnier i Villavecchia · Art públic de Barcelona і Enric Sagnier i Villavecchia · Veure més »

Escola Massana

Entrada de l'antic edifici de l'escola L'Escola Massana és el centre municipal d'arts visuals, arts aplicades i disseny de la ciutat de Barcelona, adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Escola Massana · Art públic de Barcelona і Escola Massana · Veure més »

Església de Sant Felip Neri de Barcelona

Sant Felip Neri és una església construïda entre els anys 1721 i 1752, d'estil barroc, situada a la plaça del mateix nom al barri Gòtic de Barcelona, per servir d'oratori de la Congregació de l'Oratori de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Església de Sant Felip Neri de Barcelona · Art públic de Barcelona і Església de Sant Felip Neri de Barcelona · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Arquitectura de Barcelona і Espanya · Art públic de Barcelona і Espanya · Veure més »

Estació de Barcelona-Sants

Barcelona Sants (adif) i Sants Estació (metro), per antonomàsia Sants, és un intercanviador de ferrocarril d'adif i del metro de Barcelona situat al barri de Sants (Sants-Montjuïc) a la ciutat de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Estació de Barcelona-Sants · Art públic de Barcelona і Estació de Barcelona-Sants · Veure més »

Estació de França

L'estació de França és una estació d'Adif situada a la ciutat de Barcelona, capçalera de la línia 200 (Madrid-Barcelona) i la 270 (Barcelona-Portbou).

Arquitectura de Barcelona і Estació de França · Art públic de Barcelona і Estació de França · Veure més »

Estació del Nord (Barcelona)

LEstació Barcelona Nord és una estació d'autobusos interurbans al barri de Fort Pienc del districte de l'Eixample de la ciutat de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Estació del Nord (Barcelona) · Art públic de Barcelona і Estació del Nord (Barcelona) · Veure més »

Estadi Olímpic Lluís Companys

LEstadi de Montjuïc anomenat des de l'any 2001 Estadi Olímpic Lluís Companys, en homenatge al President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, afusellat pel règim franquista a la muntanya de Montjuïc, l'any 1940, és un estadi olímpic situat a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Estadi Olímpic Lluís Companys · Art públic de Barcelona і Estadi Olímpic Lluís Companys · Veure més »

Estela (monument)

Estela de Badalona (Museu de Badalona) Una estela és un monument commemoratiu, amb forma de làpida o pedestal, que s'erigeix sobre la terra.

Arquitectura de Barcelona і Estela (monument) · Art públic de Barcelona і Estela (monument) · Veure més »

Eudald Serra i Güell

Escultura ''A Margarita Xirgu'' (1988) d'Eudald Serra Eudald Serra i Güell (Barcelona, 1911-2002) era un escultor català cabdal, pioner de l'avantguarda escultòrica catalana de postguerra.

Arquitectura de Barcelona і Eudald Serra i Güell · Art públic de Barcelona і Eudald Serra i Güell · Veure més »

Eulàlia de Barcelona

Sepulcre de Santa Eulàlia a la Catedral de Barcelona Eulàlia de Barcelona (Sarrià, ca. 290 - Barcelona, ca. 303) va ser, segons la tradició, una noia cristiana que va morir per no voler rebutjar la seva fe durant les persecucions de Dioclecià, i que va ser martiritzada i venerada com a màrtir per diferents confessions cristianes.

Arquitectura de Barcelona і Eulàlia de Barcelona · Art públic de Barcelona і Eulàlia de Barcelona · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Arquitectura de Barcelona і Europa · Art públic de Barcelona і Europa · Veure més »

Eusebi Arnau i Mascort

Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933) fou un escultor català que destacà sobretot en l'escultura aplicada a l'arquitectura, així com en escultura exempta, la joieria i l'espai funerari.

Arquitectura de Barcelona і Eusebi Arnau i Mascort · Art públic de Barcelona і Eusebi Arnau i Mascort · Veure més »

Eusebi Bona i Puig

Eusebi Bona i Puig (Begur, Baix Empordà, 1890 - Barcelona, 12 d'octubre de 1972) fou un arquitecte català.

Arquitectura de Barcelona і Eusebi Bona i Puig · Art públic de Barcelona і Eusebi Bona i Puig · Veure més »

Exposició Internacional de Barcelona

LExposició Internacional de Barcelona tingué lloc del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930 a Barcelona i va ser la segona exposició universal a Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Exposició Internacional de Barcelona · Art públic de Barcelona і Exposició Internacional de Barcelona · Veure més »

Exposició Universal de Barcelona

LExposició Universal de 1888 es va celebrar a la ciutat de Barcelona entre el 8 d'abril i el 9 de desembre de 1888, i va rebre un total de 400.000 visitants procedents de tot el món.

Arquitectura de Barcelona і Exposició Universal de Barcelona · Art públic de Barcelona і Exposició Universal de Barcelona · Veure més »

Expressionisme

d'Ernst Ludwig Kirchner, Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid L'expressionisme fou un moviment cultural sorgit a Alemanya a començaments del que tingué plasmació en un gran nombre de camps culturals: art, literatura, música, cinema, teatre, dansa, fotografia, etc.

Arquitectura de Barcelona і Expressionisme · Art públic de Barcelona і Expressionisme · Veure més »

Fàbrica Casaramona

La Fàbrica Casaramona (també escrit Casarramona) és un conjunt arquitectònic modernista que ocupa tota una illa de cases al peu de la muntanya de Montjuïc, declarat monument nacional pel Ministeri d'Educació i Ciència el 9 de gener del 1976, juntament amb altres obres de Puig i Cadafalch.

Arquitectura de Barcelona і Fàbrica Casaramona · Art públic de Barcelona і Fàbrica Casaramona · Veure més »

Fòrum Universal de les Cultures

Vista aèria del Parc del Fòrum durant la celebració del Fòrum Universal de les Cultures 2004 El Fòrum Universal de les Cultures va ser un esdeveniment internacional de caràcter periòdic on a través d'exposicions, espectacles i conferències es tractaven temes d'actualitat, especialment relacionats amb la diversitat cultural.

Arquitectura de Barcelona і Fòrum Universal de les Cultures · Art públic de Barcelona і Fòrum Universal de les Cultures · Veure més »

Ferran VII d'Espanya

Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).

Arquitectura de Barcelona і Ferran VII d'Espanya · Art públic de Barcelona і Ferran VII d'Espanya · Veure més »

Font d'Hèrcules (Barcelona)

La Font d'Hèrcules és una obra situada a la confluència del Passeig de Sant Joan amb el carrer de Còrsega de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès local.

Arquitectura de Barcelona і Font d'Hèrcules (Barcelona) · Art públic de Barcelona і Font d'Hèrcules (Barcelona) · Veure més »

Font de Canaletes

La font de Canaletes és un dels llocs més significatius de Barcelona, situada al Raval de Ponent, a la part alta de la Rambla.

Arquitectura de Barcelona і Font de Canaletes · Art públic de Barcelona і Font de Canaletes · Veure més »

Font de la Plaça d'Espanya

La font commemorativa de l'Exposició de 1929, més coneguda com font de la plaça d'Espanya, és un monument escultòric situat al centre de la plaça homònima, a Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Font de la Plaça d'Espanya · Art públic de Barcelona і Font de la Plaça d'Espanya · Veure més »

Font del Vell

La Font del Vell, també coneguda com a Font del Xato, es troba a la plaça de Sants de Barcelona, al districte de Sants-Montjuïc.

Arquitectura de Barcelona і Font del Vell · Art públic de Barcelona і Font del Vell · Veure més »

Font màgica de Montjuïc

La Font màgica de Montjuïc, o simplement anomenada Font de Montjuïc o Fonts Màgiques, es troba a l'Avinguda de la Reina Maria Cristina, al costat del Poble Espanyol a Montjuïc (Barcelona).

Arquitectura de Barcelona і Font màgica de Montjuïc · Art públic de Barcelona і Font màgica de Montjuïc · Veure més »

Fonts de Barcelona

Font màgica de Montjuïc Les fonts de Barcelona constitueixen un conjunt de diversos tipus de dispensadors d'aigua per al consum públic, ja sigui fonts pròpiament dites, estanys, brolladors, cascades o diverses tipologies de segell arquitectònic o enginyer.

Arquitectura de Barcelona і Fonts de Barcelona · Art públic de Barcelona і Fonts de Barcelona · Veure més »

Fortalesa de la Ciutadella

La Ciutadella de Barcelona fou una fortalesa construïda després de la guerra de Successió Espanyola amb la intenció de reprimir els barcelonins.

Arquitectura de Barcelona і Fortalesa de la Ciutadella · Art públic de Barcelona і Fortalesa de la Ciutadella · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Arquitectura de Barcelona і França · Art públic de Barcelona і França · Veure més »

Francesc Daniel Molina i Casamajó

Francesc Daniel Molina i Casamajó (Vic, 1812 - Barcelona, 5 de juliol de 1867) fou un arquitecte català.

Arquitectura de Barcelona і Francesc Daniel Molina i Casamajó · Art públic de Barcelona і Francesc Daniel Molina i Casamajó · Veure més »

Francesc de Paula Nebot i Torrens

Palau Reial de Pedralbes Francesc de Paula Nebot i Torrens (Barcelona, 11 de juliol de 1883 - ídem, 1965) fou un arquitecte català.

Arquitectura de Barcelona і Francesc de Paula Nebot i Torrens · Art públic de Barcelona і Francesc de Paula Nebot i Torrens · Veure més »

Francisco Javier Castaños

Francisco Javier Castaños Aragorri Urioste y Olavide (Madrid; 22 d'abril de 1758 - ibídem, 24 de setembre de 1852) fou un militar espanyol durant les Guerres Revolucionàries Franceses i la Guerra del Francès.

Arquitectura de Barcelona і Francisco Javier Castaños · Art públic de Barcelona і Francisco Javier Castaños · Veure més »

Frank Gehry

Frank Gehry, nascut amb el nom de Frank Owen Goldberg (Toronto) és un arquitecte i dissenyador estatunidenc nascut al Canadà.

Arquitectura de Barcelona і Frank Gehry · Art públic de Barcelona і Frank Gehry · Veure més »

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Arquitectura de Barcelona і Franquisme · Art públic de Barcelona і Franquisme · Veure més »

Fris

En arquitectura clàssica s'anomena fris a l'element central de l'entaulament.

Arquitectura de Barcelona і Fris · Art públic de Barcelona і Fris · Veure més »

Frontó (arquitectura)

L'església dels Josepets de Gràcia, amb un '''frontó''' triangular En arquitectura, un frontó (del llatí frons, 'front'), és el coronament triangular d'una façana –aleshores s'anomena també testera–, d'un pòrtic o d'una finestra.

Arquitectura de Barcelona і Frontó (arquitectura) · Art públic de Barcelona і Frontó (arquitectura) · Veure més »

Fundació Antoni Tàpies

La Fundació Antoni Tàpies és un museu i centre cultural situat a la ciutat de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Fundació Antoni Tàpies · Art públic de Barcelona і Fundació Antoni Tàpies · Veure més »

Fundació Joan Miró

La Fundació Joan Miró és una institució cultural de Barcelona que custodia algunes de les obres més representatives d'aquest pintor català.

Arquitectura de Barcelona і Fundació Joan Miró · Art públic de Barcelona і Fundació Joan Miró · Veure més »

Futbol Club Barcelona

El Futbol Club Barcelona, o simplement FC Barcelona o Barcelona, popularment conegut com a Barça, és una entitat esportiva professional de la ciutat de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Futbol Club Barcelona · Art públic de Barcelona і Futbol Club Barcelona · Veure més »

Gaietà Buïgas i Monravà

Gaietà Buïgas i Monravà (Barcelona, 21 de juliol de 1851 - 1919) fou un arquitecte català i cap de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.

Arquitectura de Barcelona і Gaietà Buïgas i Monravà · Art públic de Barcelona і Gaietà Buïgas i Monravà · Veure més »

Gàrgola

Gàrgola (del ''Dictionnaire raisonné de l'architecture française'', 1854-1868) Gàrgola de la catedral de Barcelona Gàrgola moderna, catedral de Chichester, que mostra un rec. Una gàrgola (del francès gargouille > gargouiller o occità gorgolh/gargolh/borbolh o gargolha, gargalh - baix llatí gargaillusTresòr dau Felibritge, Frederic Mistral-, 'produir un soroll similar al d'un líquid dins d'un tub', llatí: gurgŭlio raig o broll d'aigua, d'una font, etc., o gargărīzo i grec: γαργαρίζω, 'fer gàrgares' o γαργαρeωv 'gorja', γαργbρa, conducte) o carassa és una part que sobresurt d'una canonada, que serveix per a evacuar l'aigua de les teulades.

Arquitectura de Barcelona і Gàrgola · Art públic de Barcelona і Gàrgola · Veure més »

Gran Via de les Corts Catalanes

La Gran Via de les Corts Catalanes és una de les vies més importants de la ciutat de Barcelona, que la travessa d'un costat a l'altre, amb un recorregut de més de nou quilòmetres (tretze comptant les prolongacions a l'Hospitalet i Sant Adrià), amb què és el carrer més llarg de l'Estat espanyol.

Arquitectura de Barcelona і Gran Via de les Corts Catalanes · Art públic de Barcelona і Gran Via de les Corts Catalanes · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Arquitectura de Barcelona і Guerra Civil espanyola · Art públic de Barcelona і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Arquitectura de Barcelona і Guerra de Successió Espanyola · Art públic de Barcelona і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Arquitectura de Barcelona і Guerra dels Segadors · Art públic de Barcelona і Guerra dels Segadors · Veure més »

Helio Piñón

Heliodoro Piñón Pallarés, més conegut com a Helio Piñón (Onda, Plana Baixa, 1942) és un arquitecte valencià.

Arquitectura de Barcelona і Helio Piñón · Art públic de Barcelona і Helio Piñón · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Arquitectura de Barcelona і Història de Barcelona · Art públic de Barcelona і Història de Barcelona · Veure més »

Hodonímia de Barcelona

XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Hodonímia de Barcelona · Art públic de Barcelona і Hodonímia de Barcelona · Veure més »

Horta-Guinardó

Horta-Guinardó és un districte de la ciutat de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Horta-Guinardó · Art públic de Barcelona і Horta-Guinardó · Veure més »

Hospital Clínic de Barcelona

L'Hospital Clínic de Barcelona, oficialment Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, és un hospital universitari fundat l'any 1906.

Arquitectura de Barcelona і Hospital Clínic de Barcelona · Art públic de Barcelona і Hospital Clínic de Barcelona · Veure més »

Hospital de la Santa Creu de Barcelona

LHospital de la Santa Creu és un conjunt arquitectònic entre els carrers de l'Hospital i del Carme del Raval de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Arquitectura de Barcelona і Hospital de la Santa Creu de Barcelona · Art públic de Barcelona і Hospital de la Santa Creu de Barcelona · Veure més »

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

LHospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt modernista situat a la ciutat de Barcelona que fou projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.

Arquitectura de Barcelona і Hospital de la Santa Creu i Sant Pau · Art públic de Barcelona і Hospital de la Santa Creu i Sant Pau · Veure més »

Iconografia

s La iconografia (paraula composta dicona i grafe, 'descripció') és la descripció de les temàtiques de les imatges i també el tractat o col·lecció d'aquestes.

Arquitectura de Barcelona і Iconografia · Art públic de Barcelona і Iconografia · Veure més »

Ignasi de Loiola

Ignasi de Loiola (nascut Iñigo López de Oñaz y Loyola; basc: Ignazio Loiolakoa; castellà: Ignacio de Loyola; llatí: Ignatius de Loyola; c. 23 d'octubre de 1491 - 31 de juliol de 1556), venerat com Sant Ignasi de Loiola, va ser un sacerdot i teòleg catòlic basc que, juntament amb Pierre Favre i Francesc Xavier, van fundar l'orde religiós anomenat la Companyia de Jesús (Jesuïtes) i es va convertir en el seu primer superior general a París el 1541.

Arquitectura de Barcelona і Ignasi de Loiola · Art públic de Barcelona і Ignasi de Loiola · Veure més »

Ildefons Cerdà i Sunyer

Mas Cerdà de la Garga, a Centelles, lloc de naixement d'Ildefons Cerdà Ildefons Cerdà i Sunyer (Centelles, Osona, 23 de desembre de 1815 - Caldas de Besaya, Cantàbria, 21 d'agost de 1876) fou un enginyer, urbanista, jurista, economista i polític català, un home polifacètic que va escriure la Teoría general de la urbanización, obra pionera de l'especialitat, que el fa ser considerat un dels fundadors de l'urbanisme modern.

Arquitectura de Barcelona і Ildefons Cerdà i Sunyer · Art públic de Barcelona і Ildefons Cerdà i Sunyer · Veure més »

Isabel II d'Espanya

Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.

Arquitectura de Barcelona і Isabel II d'Espanya · Art públic de Barcelona і Isabel II d'Espanya · Veure més »

Jardí d'Escultures

El Jardí d'Escultures es troba a la muntanya de Montjuïc, al Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, annex a la Fundació Joan Miró.

Arquitectura de Barcelona і Jardí d'Escultures · Art públic de Barcelona і Jardí d'Escultures · Veure més »

Jardinets de Gràcia

Els Jardinets de Gràcia, amb el nom oficial de Jardins de Salvador Espriu, es troben al barri de Gràcia de la ciutat de Barcelona, al final del Passeig de Gràcia, just abans de començar el carrer Gran de Gràcia.

Arquitectura de Barcelona і Jardinets de Gràcia · Art públic de Barcelona і Jardinets de Gràcia · Veure més »

Jardins de Joan Maragall

Els Jardins de Joan Maragall envolten l'edifici del Palauet Albéniz i estan situats la muntanya de Montjuïc de Barcelona, entre l'Estadi de Montjuïc i el Palau Nacional.

Arquitectura de Barcelona і Jardins de Joan Maragall · Art públic de Barcelona і Jardins de Joan Maragall · Veure més »

Jardins de la Tamarita

Els jardins de la Tamarita són un parc del barri de Sant Gervasi - la Bonanova de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Jardins de la Tamarita · Art públic de Barcelona і Jardins de la Tamarita · Veure més »

Jardins de Laribal

Font de ceràmica Glorieta de xiprers Pèrgola Els jardins de Laribal es troben a la muntanya de Montjuïc, al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Jardins de Laribal · Art públic de Barcelona і Jardins de Laribal · Veure més »

Jardins de Miramar

Els jardins de Miramar són a la muntanya de Montjuïc, al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Jardins de Miramar · Art públic de Barcelona і Jardins de Miramar · Veure més »

Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer

Els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer estan situats a la muntanya de Montjuïc al Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, a la zona compresa entre el funicular de Montjuïc i els Jardins de Joan Brossa.

Arquitectura de Barcelona і Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer · Art públic de Barcelona і Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer · Veure més »

Jardins de Mossèn Costa i Llobera

Els Jardins de Mossèn Costa i Llobera són un jardí botànic de 3,16 hectàrees d'extensió, especialitzat en cactus i plantes suculentes, i situat a la falda de la muntanya de Montjuïc, a Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Jardins de Mossèn Costa i Llobera · Art públic de Barcelona і Jardins de Mossèn Costa i Llobera · Veure més »

Jardins del Mirador de l'Alcalde

Carles Buïgas Els Jardins del Mirador de l'Alcalde estan situats a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona, aprofitant el fort pendent de la muntanya prop del castell de Montjuïc.

Arquitectura de Barcelona і Jardins del Mirador de l'Alcalde · Art públic de Barcelona і Jardins del Mirador de l'Alcalde · Veure més »

Jaume Fabre

Jaume Fabre va ser un arquitecte nascut a Mallorca al.

Arquitectura de Barcelona і Jaume Fabre · Art públic de Barcelona і Jaume Fabre · Veure més »

Jònic

L'estil jònic (del llatí Ionicus, al seu torn del grec Ἰωνικός 'de Jònia') és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el corinti).

Arquitectura de Barcelona і Jònic · Art públic de Barcelona і Jònic · Veure més »

Jean Nouvel

Torre Agbar, Barcelona Jean Nouvel (Fumèl, 12 d'agost de 1945) és un arquitecte i dissenyador francès.

Arquitectura de Barcelona і Jean Nouvel · Art públic de Barcelona і Jean Nouvel · Veure més »

Jesús de Natzaret

Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».

Arquitectura de Barcelona і Jesús de Natzaret · Art públic de Barcelona і Jesús de Natzaret · Veure més »

Joan Antoni Desvalls i d'Ardena

Joan Antoni Desvalls i d'Ardena (Barcelona, 26 d'octubre de 1740 - 10 de març de 1820), sisè marquès de Llupià, quart del Poal, marquès consort d'Alfarràs i net d'Antoni Desvalls i de Vergós, fou un hisendat i científic català.

Arquitectura de Barcelona і Joan Antoni Desvalls i d'Ardena · Art públic de Barcelona і Joan Antoni Desvalls i d'Ardena · Veure més »

Joan Brossa i Cuervo

fou un poeta, dramaturg i artista plàstic català, encara que ell denominava com a «poesia» tot el que feia.

Arquitectura de Barcelona і Joan Brossa i Cuervo · Art públic de Barcelona і Joan Brossa i Cuervo · Veure més »

Joan Flotats i Llucià

''Dànae'' (1884) a la Font de la Cascada del Parc de la Ciutadella Joan Flotats i Llucià (Manresa, Bages, 11 de març de 1847 - Barcelona, 11 de desembre de 1917) fou un escultor català.

Arquitectura de Barcelona і Joan Flotats i Llucià · Art públic de Barcelona і Joan Flotats i Llucià · Veure més »

Joan Martorell i Montells

Palau de Sobrellano, a Comillas Casa del marquès de Robert a Barcelona Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833 - 1906) fou un arquitecte català.

Arquitectura de Barcelona і Joan Martorell i Montells · Art públic de Barcelona і Joan Martorell i Montells · Veure més »

Joan Miró i Ferrà

Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d'abril de 1893 - Palma, Mallorca, 25 de desembre de 1983) va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme.

Arquitectura de Barcelona і Joan Miró i Ferrà · Art públic de Barcelona і Joan Miró i Ferrà · Veure més »

Joaquim de Ros i de Ramis

Joaquim de Ros i de Ramis (Sant Celoni, agost de 1911 - Barcelona, 2 de maig de 1988) va ser un arquitecte català.

Arquitectura de Barcelona і Joaquim de Ros i de Ramis · Art públic de Barcelona і Joaquim de Ros i de Ramis · Veure més »

Joaquim Maria Casamor i d'Espona

Jardins de Joan Maragall. Joaquim Maria Casamor i d'Espona (Figueres, 12 de maig de 1920-17 de juliol del 2019) fou un arquitecte i paisatgista català.

Arquitectura de Barcelona і Joaquim Maria Casamor i d'Espona · Art públic de Barcelona і Joaquim Maria Casamor i d'Espona · Veure més »

Joaquim Vilaseca i Rivera

Joaquim Vilaseca i Rivera (Barcelona, 1885 - ibídem, juny de 1963) va ser un arquitecte català.

Arquitectura de Barcelona і Joaquim Vilaseca i Rivera · Art públic de Barcelona і Joaquim Vilaseca i Rivera · Veure més »

Jocs Olímpics d'Estiu de 1992

Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, oficialment Jocs Olímpics de la XXV Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Barcelona entre els dies 25 de juliol i 9 d'agost de 1992.

Arquitectura de Barcelona і Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 · Art públic de Barcelona і Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 · Veure més »

Josep Fontserè i Mestre

Josep Fontserè i Mestre (Barcelona, 1829 - Barcelona, 15 de maig de 1897) fou un mestre d'obres català.

Arquitectura de Barcelona і Josep Fontserè i Mestre · Art públic de Barcelona і Josep Fontserè i Mestre · Veure més »

Josep Gamot i Llúria

Monument a Colom, (1888). Josep Gamot i Llúria (Barcelona, Barcelonès, 20 de maig de 1855 - 20 de desembre de 1890) fou un escultor català.

Arquitectura de Barcelona і Josep Gamot i Llúria · Art públic de Barcelona і Josep Gamot i Llúria · Veure més »

Josep Llimona i Bruguera

Josep Llimona i Bruguera (Barcelona 8 d'abril de 1863 - 27 de febrer de 1934), fou un escultor, considerat un dels millors representants de l'escultura modernista catalana.

Arquitectura de Barcelona і Josep Llimona i Bruguera · Art públic de Barcelona і Josep Llimona i Bruguera · Veure més »

Josep Maria de Porcioles i Colomer

Josep Maria de Porcioles i Colomer (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt, 3 de setembre de 1993) fou un jurista, notari i polític català.

Arquitectura de Barcelona і Josep Maria de Porcioles i Colomer · Art públic de Barcelona і Josep Maria de Porcioles i Colomer · Veure més »

Josep Maria Jujol i Gibert

fou un arquitecte, dibuixant, dissenyador i pintor modernista català.

Arquitectura de Barcelona і Josep Maria Jujol i Gibert · Art públic de Barcelona і Josep Maria Jujol i Gibert · Veure més »

Josep Maria Pericas i Morros

fou un arquitecte català entre el modernisme i el noucentisme.

Arquitectura de Barcelona і Josep Maria Pericas i Morros · Art públic de Barcelona і Josep Maria Pericas i Morros · Veure més »

Josep Maria Subirachs i Sitjar

Josep Maria Subirachs i Sitjar (Barcelona, 11 de març de 1927 - ibídem, 7 d'abril de 2014) fou un escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d'art català.

Arquitectura de Barcelona і Josep Maria Subirachs i Sitjar · Art públic de Barcelona і Josep Maria Subirachs i Sitjar · Veure més »

Josep Mas i Vila

Casa de la Ciutat, obra de Josep Mas i Vila fou un arquitecte català.

Arquitectura de Barcelona і Josep Mas i Vila · Art públic de Barcelona і Josep Mas i Vila · Veure més »

Josep Oriol Mestres i Esplugas

Josep Oriol Mestres i Esplugas, (Barcelona, 21 de novembre de 1815 - 7 de juliol de 1895) fou un arquitecte i pessebrista català.

Arquitectura de Barcelona і Josep Oriol Mestres i Esplugas · Art públic de Barcelona і Josep Oriol Mestres i Esplugas · Veure més »

Josep Puig i Cadafalch

fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.

Arquitectura de Barcelona і Josep Puig i Cadafalch · Art públic de Barcelona і Josep Puig i Cadafalch · Veure més »

Josep Reynés i Gurguí

fou un escultor català.

Arquitectura de Barcelona і Josep Reynés i Gurguí · Art públic de Barcelona і Josep Reynés i Gurguí · Veure més »

Josep Soteras i Mauri

Josep Maria Soteras i Mauri (Barcelona, 1907-1989) fou un arquitecte català especialitzat en urbanisme.

Arquitectura de Barcelona і Josep Soteras i Mauri · Art públic de Barcelona і Josep Soteras i Mauri · Veure més »

Josep Vilaseca i Casanovas

Josep Vilaseca i Casanovas (Barcelona, 10 d'octubre de 1848 – 19 de febrer de 1910) fou un arquitecte, dibuixant i aquarel·lista català.

Arquitectura de Barcelona і Josep Vilaseca i Casanovas · Art públic de Barcelona і Josep Vilaseca i Casanovas · Veure més »

La Barceloneta

La Barceloneta és un barri mariner de Barcelona, construït el 1753 i projectat per l'enginyer Juan Martín Cermeño, per encàrrec del capità general de Barcelona, el marquès de la Mina.

Arquitectura de Barcelona і La Barceloneta · Art públic de Barcelona і La Barceloneta · Veure més »

La Rambla

La Rambla, també anomenada les Rambles perquè té diversos trams amb noms diferents, és un passeig emblemàtic de Barcelona que discorre entre la Plaça de Catalunya, centre neuràlgic de la ciutat, i el Port Vell.

Arquitectura de Barcelona і La Rambla · Art públic de Barcelona і La Rambla · Veure més »

La Vila Olímpica del Poblenou

Port Olímpic, al centre, la Torre Mapfre, i a la dreta, edificis de la Vila Olímpica La Vila Olímpica del Poblenou és un dels barris que conformen el districte de Sant Martí de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і La Vila Olímpica del Poblenou · Art públic de Barcelona і La Vila Olímpica del Poblenou · Veure més »

Les Corts

Les Corts és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Les Corts · Art públic de Barcelona і Les Corts · Veure més »

Llorer

El llorer o llor (Laurus nobilis) és un arbre perennifoli dioic, sol representant europeu de la família de les lauràcies.

Arquitectura de Barcelona і Llorer · Art públic de Barcelona і Llorer · Veure més »

Lluís Domènech i Montaner

La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.

Arquitectura de Barcelona і Lluís Domènech i Montaner · Art públic de Barcelona і Lluís Domènech i Montaner · Veure més »

Lluís Riudor i Carol

Parc de Cervantes. Lluís Riudor i Carol (1906-1989) fou un arquitecte i paisatgista català.

Arquitectura de Barcelona і Lluís Riudor i Carol · Art públic de Barcelona і Lluís Riudor i Carol · Veure més »

Llucià Oslé i Sáenz de Medrano

Plaça de Catalunya (1929). Museu Olímpic i de l'Esport Llucià Oslé i Sáenz de Medrano (Barcelona, 13 de novembre de 1880 - ídem, 17 de gener de 1951) fou un escultor català.

Arquitectura de Barcelona і Llucià Oslé i Sáenz de Medrano · Art públic de Barcelona і Llucià Oslé i Sáenz de Medrano · Veure més »

Ludwig Mies van der Rohe

Ludwig Mies van der Rohe (Aquisgrà, 27 de març de 1886 – Chicago, 17 d'agost de 1969) va ser un arquitecte alemany, considerat com un dels més destacats del.

Arquitectura de Barcelona і Ludwig Mies van der Rohe · Art públic de Barcelona і Ludwig Mies van der Rohe · Veure més »

Manuel Baldrich i Tibau

Manuel Baldrich i Tibau (Tarragona, 1911 - Barcelona, 1966) va ser un arquitecte i urbanista català.

Arquitectura de Barcelona і Manuel Baldrich i Tibau · Art públic de Barcelona і Manuel Baldrich i Tibau · Veure més »

Manuel de Solà-Morales i de Rosselló

va ser un arquitecte català.

Arquitectura de Barcelona і Manuel de Solà-Morales i de Rosselló · Art públic de Barcelona і Manuel de Solà-Morales i de Rosselló · Veure més »

Manuel Fuxà i Leal

Manuel Fuxà i Leal (Barcelona, 2 de setembre de 1850 - 28 de novembre de 1927) fou un escultor català.

Arquitectura de Barcelona і Manuel Fuxà i Leal · Art públic de Barcelona і Manuel Fuxà i Leal · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Arquitectura de Barcelona і Mar Mediterrània · Art públic de Barcelona і Mar Mediterrània · Veure més »

Mare de Déu de la Mercè

La talla gòtica de la Mare de Déu de la Mercè, atribuïda a Pere Moragues. La Mare de Déu de la Mercè és una advocació de la Mare de Déu originària de Barcelona i lligada a la fundació de l'orde de la Mercè el 1218.

Arquitectura de Barcelona і Mare de Déu de la Mercè · Art públic de Barcelona і Mare de Déu de la Mercè · Veure més »

Mataró

Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.

Arquitectura de Barcelona і Mataró · Art públic de Barcelona і Mataró · Veure més »

Maximí Sala i Sánchez

Maximí Sala i Sánchez (Barcelona, c. 1840 - 18 d'octubre de 1894) va ser un escultor, que es va especialitzar en imatgeria religiosa, de la que va efectuar nombroses obres en diverses esglésies de la ciutat comtal.

Arquitectura de Barcelona і Maximí Sala i Sánchez · Art públic de Barcelona і Maximí Sala i Sánchez · Veure més »

Màrius Quintana i Creus

Màrius Quintana i Creus (Barcelona, 1956) és un arquitecte català.

Arquitectura de Barcelona і Màrius Quintana i Creus · Art públic de Barcelona і Màrius Quintana i Creus · Veure més »

Mercat del Born

El mercat en funcionament. c. 1930 El Mercat del Born és un edifici aïllat, amb façana als carrers del Comerç, de la Fusina, Comercial i de la Ribera de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Arquitectura de Barcelona і Mercat del Born · Art públic de Barcelona і Mercat del Born · Veure més »

Mercat del Ninot

El mercat del Ninot és un mercat municipal a l'Esquerra de l'Eixample de la ciutat de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Mercat del Ninot · Art públic de Barcelona і Mercat del Ninot · Veure més »

Minimalisme

Obra de Carl Andre Obra de Sol LeWitt Minimalisme o art minimalista (originalment en anglès minimal art) és una tendència artística originada als Estats Units durant la dècada de 1960.

Arquitectura de Barcelona і Minimalisme · Art públic de Barcelona і Minimalisme · Veure més »

Miquel Blay i Fàbrega

Miquel Blay i Fàbrega (Olot, La Garrotxa, 1866 - Madrid 1936) fou un escultor català.

Arquitectura de Barcelona і Miquel Blay i Fàbrega · Art públic de Barcelona і Miquel Blay i Fàbrega · Veure més »

Miquel Oslé i Sáenz de Medrano

Plaça de Catalunya (1929). Miquel Oslé i Sáenz de Medrano (Barcelona, 7 d'octubre de 1879 - ídem, 13 de març de 1960) fou un escultor català.

Arquitectura de Barcelona і Miquel Oslé i Sáenz de Medrano · Art públic de Barcelona і Miquel Oslé i Sáenz de Medrano · Veure més »

Mobiliari urbà de Barcelona

Bancs model ''Romàntic'', jardins de Jaume Vicens i Vives. El mobiliari urbà de Barcelona és gestionat per l'Àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Mobiliari urbà de Barcelona · Art públic de Barcelona і Mobiliari urbà de Barcelona · Veure més »

Modernisme català

'El drac' del Parc Güell, obra d'Antoni Gaudí El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana.

Arquitectura de Barcelona і Modernisme català · Art públic de Barcelona і Modernisme català · Veure més »

Monarquia d'Espanya

El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.

Arquitectura de Barcelona і Monarquia d'Espanya · Art públic de Barcelona і Monarquia d'Espanya · Veure més »

Mont Tàber

El Mont Tàber és un turó situat al barri Gòtic de Barcelona, a 16,9 m sobre el nivell del mar, i que acollí el primer assentament romà de la nova Bàrcino.

Arquitectura de Barcelona і Mont Tàber · Art públic de Barcelona і Mont Tàber · Veure més »

Montjuïc (Barcelona)

Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.

Arquitectura de Barcelona і Montjuïc (Barcelona) · Art públic de Barcelona і Montjuïc (Barcelona) · Veure més »

Monument a Colom

El Monument a Colom és un dels més famosos de la ciutat de Barcelona, construït en homenatge al descobridor Cristòfor Colom.

Arquitectura de Barcelona і Monument a Colom · Art públic de Barcelona і Monument a Colom · Veure més »

Museu d'Art Contemporani de Barcelona

El Museu d'Art Contemporani de Barcelona, conegut també per les seves sigles MACBA, és un museu dedicat a l'exposició de l'art i les pràctiques culturals contemporànies.

Arquitectura de Barcelona і Museu d'Art Contemporani de Barcelona · Art públic de Barcelona і Museu d'Art Contemporani de Barcelona · Veure més »

Museu d'Història de Barcelona

El Museu d'Història de Barcelona (acrònim MUHBA) és un museu de ciutat que conserva, estudia, documenta, divulga i exposa el patrimoni històric i la història de Barcelona des dels orígens fins al present.

Arquitectura de Barcelona і Museu d'Història de Barcelona · Art públic de Barcelona і Museu d'Història de Barcelona · Veure més »

Museu de Ciències Naturals de Barcelona

El Museu de Ciències Naturals de Barcelona és un museu d'història natural situat a la ciutat de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Museu de Ciències Naturals de Barcelona · Art públic de Barcelona і Museu de Ciències Naturals de Barcelona · Veure més »

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.

Arquitectura de Barcelona і Museu Nacional d'Art de Catalunya · Art públic de Barcelona і Museu Nacional d'Art de Catalunya · Veure més »

Narcís Serra i Serra

Narcís Serra i Serra (Barcelona, 30 de maig de 1943) és un polític i economista català, militant del Partit dels Socialistes de Catalunya.

Arquitectura de Barcelona і Narcís Serra i Serra · Art públic de Barcelona і Narcís Serra i Serra · Veure més »

Neoclassicisme

Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.

Arquitectura de Barcelona і Neoclassicisme · Art públic de Barcelona і Neoclassicisme · Veure més »

Neomudèjar

Edifici de Correus de Saragossa. L'art neomudèjar és una renaixença de l'art mudèjar que es donà a la península Ibèrica al canvi del al.

Arquitectura de Barcelona і Neomudèjar · Art públic de Barcelona і Neomudèjar · Veure més »

Nicolau Maria Rubió i Tudurí

Nicolau Maria Rubió i Tudurí (Maó, Menorca 5 de febrer de 1891 - Barcelona 4 de maig de 1981) fou un arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista, però també dramaturg menorquí, periodista i traductor.

Arquitectura de Barcelona і Nicolau Maria Rubió i Tudurí · Art públic de Barcelona і Nicolau Maria Rubió i Tudurí · Veure més »

Noucentisme

Paseo del Prado de Madrid (1963). El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del.

Arquitectura de Barcelona і Noucentisme · Art públic de Barcelona і Noucentisme · Veure més »

Oriol Bohigas i Guardiola

fou un arquitecte i urbanista català.

Arquitectura de Barcelona і Oriol Bohigas i Guardiola · Art públic de Barcelona і Oriol Bohigas i Guardiola · Veure més »

Pablo Picasso

Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, Andalusia, 25 d'octubre del 1881 – Mogins, la Provença, 8 d'abril del 1973), més conegut pel nom artístic de Pablo Picasso, ja que sempre signava amb el segon cognom, va ser un pintor andalús, un dels més reconeguts del, conegut sobretot perquè va crear el cubisme juntament amb Georges Braque.

Arquitectura de Barcelona і Pablo Picasso · Art públic de Barcelona і Pablo Picasso · Veure més »

Palau de la Generalitat de Catalunya

El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Arquitectura de Barcelona і Palau de la Generalitat de Catalunya · Art públic de Barcelona і Palau de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Palau de la Música Catalana

El Palau de la Música Catalana és un auditori de música del barri de Sant Pere de Barcelona, declarat Patrimoni Comú de la Humanitat per la UNESCO (1997).

Arquitectura de Barcelona і Palau de la Música Catalana · Art públic de Barcelona і Palau de la Música Catalana · Veure més »

Palau de les Heures

Jardins El Palau de les Heures, també conegut com a Casa Gallart, és una casa senyorial amb un jardí que es troba al sud del turó de la Maria, a la serra de Collserola, al costat del camí que pujava a l'ermita de Sant Cebrià.

Arquitectura de Barcelona і Palau de les Heures · Art públic de Barcelona і Palau de les Heures · Veure més »

Palau Nacional (Barcelona)

El Palau Nacional vist des de l'avinguda de Maria Cristina El Palau Nacional, situat a Montjuïc (Barcelona), és un palau construït entre el 1926 i el 1929 per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i que des del 1934 allotja el Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Arquitectura de Barcelona і Palau Nacional (Barcelona) · Art públic de Barcelona і Palau Nacional (Barcelona) · Veure més »

Palau Reial de Pedralbes

El Palau Reial de Pedralbes és un edifici situat al barri del mateix nom del districte de les Corts de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Arquitectura de Barcelona і Palau Reial de Pedralbes · Art públic de Barcelona і Palau Reial de Pedralbes · Veure més »

Palau Sant Jordi

El Palau de Sant Jordi és un pavelló d'esports de Barcelona, construït amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.

Arquitectura de Barcelona і Palau Sant Jordi · Art públic de Barcelona і Palau Sant Jordi · Veure més »

Palauet Albéniz

El Palauet Albéniz o Pavelló Reial de Montjuïc és un palau construït el primer quart del, situat a la muntanya de Montjuïc de Barcelona, prop de l'Estadi.

Arquitectura de Barcelona і Palauet Albéniz · Art públic de Barcelona і Palauet Albéniz · Veure més »

Paral·lelepípede

En geometria, un paral·lelepípede d'acord amb la seva etimologia en grec παραλληλ-επίπεδον, un cos que te "plans paral·lels") és un cos tridimensional format per sis paral·lelograms. És a un paral·lelogram com un cub és a un quadrat: La geometria euclidiana admet els quatre conceptes però la geometria afí només admet paral·lelograms i paral·lelepípedes. Tres definicions equivalents de paral·lelepípede són.

Arquitectura de Barcelona і Paral·lelepípede · Art públic de Barcelona і Paral·lelepípede · Veure més »

Parc de Carles I

El Parc de Carles I està situat al Districte de Sant Martí de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Parc de Carles I · Art públic de Barcelona і Parc de Carles I · Veure més »

Parc de Cervantes

El Parc de Cervantes està situat al barri de Pedralbes, al Districte de les Corts de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Parc de Cervantes · Art públic de Barcelona і Parc de Cervantes · Veure més »

Parc de Joan Miró

El Parc de Joan Miró, conegut també popularment pel seu antic nom, Parc de l'Escorxador, és un parc situat al barri de la Nova Esquerra de l'Eixample de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Parc de Joan Miró · Art públic de Barcelona і Parc de Joan Miró · Veure més »

Parc de l'Espanya Industrial

El parc de l'Espanya Industrial està situat entre els barris de Sants i d'Hostafrancs, al districte de Sants-Montjuïc de la ciutat de Barcelona, a tocar de l'estació de ferrocarril de Barcelona-Sants.

Arquitectura de Barcelona і Parc de l'Espanya Industrial · Art públic de Barcelona і Parc de l'Espanya Industrial · Veure més »

Parc de la Ciutadella

El parc de la Ciutadella es troba al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Parc de la Ciutadella · Art públic de Barcelona і Parc de la Ciutadella · Veure més »

Parc de la Creueta del Coll

El Parc de la Creueta del Coll és un parc de la part alta de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Parc de la Creueta del Coll · Art públic de Barcelona і Parc de la Creueta del Coll · Veure més »

Parc de la Font del Racó

El parc de la Font del Racó és un parc públic situat al vessant sud de la serra de Collserola, al Districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Parc de la Font del Racó · Art públic de Barcelona і Parc de la Font del Racó · Veure més »

Parc de la Guineueta

El parc de la Guineueta es troba al barri de la Guineueta, al Districte de Nou Barris de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Parc de la Guineueta · Art públic de Barcelona і Parc de la Guineueta · Veure més »

Parc de la Nova Icària

El Parc de la Nova Icària és al Districte de Sant Martí de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Parc de la Nova Icària · Art públic de Barcelona і Parc de la Nova Icària · Veure més »

Parc de les Cascades

El Parc de les Cascades està situat al Districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Parc de les Cascades · Art públic de Barcelona і Parc de les Cascades · Veure més »

Parc del Centre del Poblenou

Diagonal El Parc del Centre del Poblenou és un parc situat a Provençals del Poblenou, un barri de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Parc del Centre del Poblenou · Art públic de Barcelona і Parc del Centre del Poblenou · Veure més »

Parc del Clot

El parc del Clot és una obra de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Arquitectura de Barcelona і Parc del Clot · Art públic de Barcelona і Parc del Clot · Veure més »

Parc del Laberint d'Horta

El parc del Laberint d'Horta és un jardí històric situat en el districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona, el més antic que es conserva a la ciutat.

Arquitectura de Barcelona і Parc del Laberint d'Horta · Art públic de Barcelona і Parc del Laberint d'Horta · Veure més »

Parc del Port Olímpic

El Parc del Port Olímpic està situat al Districte de Sant Martí de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Parc del Port Olímpic · Art públic de Barcelona і Parc del Port Olímpic · Veure més »

Parc Diagonal Mar

El Parc Diagonal Mar és un parc de Barcelona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Arquitectura de Barcelona і Parc Diagonal Mar · Art públic de Barcelona і Parc Diagonal Mar · Veure més »

Parc Güell

El Parc Güell (originalment Park Güell) és un gran jardí amb elements arquitectònics de Barcelona, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1984.

Arquitectura de Barcelona і Parc Güell · Art públic de Barcelona і Parc Güell · Veure més »

Parcs i jardins de Barcelona

Arranjament floral amb l'escut de Barcelona, Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer. El conjunt de parcs i jardins de Barcelona té una extensió de 2.784 hectàrees.

Arquitectura de Barcelona і Parcs i jardins de Barcelona · Art públic de Barcelona і Parcs i jardins de Barcelona · Veure més »

Parlament de Catalunya

s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.

Arquitectura de Barcelona і Parlament de Catalunya · Art públic de Barcelona і Parlament de Catalunya · Veure més »

Pasqual Maragall i Mira

Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 13 de gener de 1941), fill de Jordi Maragall i Noble, i net de Joan Maragall i Gorina, és un destacat polític i antic president del Partit dels Socialistes de Catalunya que va ser president de la Generalitat de Catalunya des de desembre de 2003 fins a novembre del 2006.

Arquitectura de Barcelona і Pasqual Maragall i Mira · Art públic de Barcelona і Pasqual Maragall i Mira · Veure més »

Passeig de Gràcia

XX, des del Portal de l'Àngel El Passeig de Gràcia és una de les avingudes principals de Barcelona i també una de les seves àrees comercials i de negocis més importants.

Arquitectura de Barcelona і Passeig de Gràcia · Art públic de Barcelona і Passeig de Gràcia · Veure més »

Passeig de Lluís Companys

El Passeig de Lluís Companys és un bulevard de Barcelona que continua el passeig de Sant Joan fins al passeig de Pujades.

Arquitectura de Barcelona і Passeig de Lluís Companys · Art públic de Barcelona і Passeig de Lluís Companys · Veure més »

Passeig de Sant Joan

El Passeig de Sant Joan és un bulevard de Barcelona que travessa els barris de la Dreta de l'Eixample i el Camp d'en Grassot.

Arquitectura de Barcelona і Passeig de Sant Joan · Art públic de Barcelona і Passeig de Sant Joan · Veure més »

Patrimoni cultural

Santuari històric de Machu Picchu Els castellers, tradició catalana. Exemple de patrimoni cultural de tipus immaterial. Reconegut com a tal per la UNESCO. El patrimoni cultural es defineix com el conjunt de béns, materials o immaterials, d'important valor pel coneixement, missatge, diàleg cultural o creences, en definitiva, pels valors que vehiculen sobre la identitat col·lectiva d'un poble, transmesos d'una generació a l'altra.

Arquitectura de Barcelona і Patrimoni cultural · Art públic de Barcelona і Patrimoni cultural · Veure més »

Patrimoni de la Humanitat

La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.

Arquitectura de Barcelona і Patrimoni de la Humanitat · Art públic de Barcelona і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »

Patronat Ribas

El Patronat Ribas, també conegut com a Orfenat Ribas, és un conjunt arquitectònic del barri de Sant Genís dels Agudells de Barcelona, obra d'Enric Sagnier i Villavecchia (1930).

Arquitectura de Barcelona і Patronat Ribas · Art públic de Barcelona і Patronat Ribas · Veure més »

Pau Gargallo i Catalán

fou un escultor aragonès d'origen maellà.

Arquitectura de Barcelona і Pau Gargallo i Catalán · Art públic de Barcelona і Pau Gargallo i Catalán · Veure més »

Pavelló alemany

El Pavelló Mies van der Rohe, conegut internacionalment com el Pavelló Barcelona, fou construït com el pavelló alemany de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929 per Mies van der Rohe i Lilly Reich.

Arquitectura de Barcelona і Pavelló alemany · Art públic de Barcelona і Pavelló alemany · Veure més »

Pavellons de la Finca Güell

Els Pavellons de la Finca Güell són una sèrie d'edificacions situades al barri de Pedralbes de Barcelona, obra d'Antoni Gaudí i construïts entre 1884 i 1887.

Arquitectura de Barcelona і Pavellons de la Finca Güell · Art públic de Barcelona і Pavellons de la Finca Güell · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Arquitectura de Barcelona і Península Ibèrica · Art públic de Barcelona і Península Ibèrica · Veure més »

Pere Carbonell i Huguet

Pere Carbonell i Huguet (Sarrià, 1850 – Barcelona, 1927) fou un escultor català.

Arquitectura de Barcelona і Pere Carbonell i Huguet · Art públic de Barcelona і Pere Carbonell i Huguet · Veure més »

Pere Falqués i Urpí

Pere Falqués i Urpí (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1850 - Barcelona, 22 d'agost de 1916) fou un arquitecte modernista català.

Arquitectura de Barcelona і Pere Falqués i Urpí · Art públic de Barcelona і Pere Falqués i Urpí · Veure més »

Pere Joan (escultor)

Pere Joan (en ortografia antiga Pere Johan) fou un escultor català del.

Arquitectura de Barcelona і Pere Joan (escultor) · Art públic de Barcelona і Pere Joan (escultor) · Veure més »

Pere Sanglada

Arcàngel Sant Rafael a la façana gòtica de l'ajuntament de Barcelona Pere Sanglada o Pere Ça Anglada (? - 11 de març de 1408, Barcelona) fou un escultor molt actiu a Barcelona a la fi del.

Arquitectura de Barcelona і Pere Sanglada · Art públic de Barcelona і Pere Sanglada · Veure més »

Pla de Palau (Barcelona)

El Pla de Palau és una plaça situada a la façana marítima de Barcelona, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).

Arquitectura de Barcelona і Pla de Palau (Barcelona) · Art públic de Barcelona і Pla de Palau (Barcelona) · Veure més »

Plaça d'Espanya (Barcelona)

La plaça d'Espanya és una gran plaça circular situada a la intersecció viària de la Gran Via de les Corts Catalanes, els carrers de Tarragona i de la Creu Coberta, i les avingudes de la Reina Maria Cristina i del Paral·lel.

Arquitectura de Barcelona і Plaça d'Espanya (Barcelona) · Art públic de Barcelona і Plaça d'Espanya (Barcelona) · Veure més »

Plaça d'Urquinaona

La plaça d'Urquinaona de Barcelona és una plaça al barri de la Dreta de l'Eixample del districte de l'Eixample, en la frontera amb el barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera del districte de Ciutat Vella.

Arquitectura de Barcelona і Plaça d'Urquinaona · Art públic de Barcelona і Plaça d'Urquinaona · Veure més »

Plaça de Catalunya (Barcelona)

La plaça de Catalunya és la més cèntrica i gran de les places de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Plaça de Catalunya (Barcelona) · Art públic de Barcelona і Plaça de Catalunya (Barcelona) · Veure més »

Plaça de Francesc Macià

La plaça de Francesc Macià es troba a la confluència de l'Avinguda Diagonal, el carrer del Comte d'Urgell, i les avingudes de Josep Tarradellas i Pau Casals de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Plaça de Francesc Macià · Art públic de Barcelona і Plaça de Francesc Macià · Veure més »

Plaça de la Universitat

La plaça de la Universitat de Barcelona és un espai públic situat a la confluència de la ronda de Sant Antoni, ronda de la Universitat i els carrers dels Tallers i de Pelai, que forma part del circuit de les antigues Rondes de Barcelona, que separen Ciutat Vella de l'Eixample.

Arquitectura de Barcelona і Plaça de la Universitat · Art públic de Barcelona і Plaça de la Universitat · Veure més »

Plaça de les Glòries Catalanes

L'avui desaparegut alzinar del centre de la plaça vist des de l'auditori de l'edifici DHUB La plaça de les Glòries Catalanes, anomenada sovint plaça de les Glòries o simplement Glòries, és una plaça de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Plaça de les Glòries Catalanes · Art públic de Barcelona і Plaça de les Glòries Catalanes · Veure més »

Plaça de Lesseps

La plaça de Lesseps és una plaça de Barcelona que es troba al límit dels districtes de Gràcia i Sarrià - Sant Gervasi.

Arquitectura de Barcelona і Plaça de Lesseps · Art públic de Barcelona і Plaça de Lesseps · Veure més »

Plaça de Sant Jaume (Barcelona)

La plaça de Sant Jaume és el cor administratiu de la ciutat de Barcelona atès que hi ha encarades les seus del Govern de Catalunya (el Palau de la Generalitat de Catalunya) i de l'Ajuntament de Barcelona (la Casa de la Ciutat).

Arquitectura de Barcelona і Plaça de Sant Jaume (Barcelona) · Art públic de Barcelona і Plaça de Sant Jaume (Barcelona) · Veure més »

Plaça de Tetuan

La plaça de Tetuan és una plaça de Barcelona situada a la cruïlla de la Gran Via de les Corts Catalanes amb el passeig de Sant Joan, al nord-oest de l'Arc de Triomf.

Arquitectura de Barcelona і Plaça de Tetuan · Art públic de Barcelona і Plaça de Tetuan · Veure més »

Plaça del Pi

La plaça del Pi està situada al barri del Pi al districte de Ciutat Vella de Barcelona, davant de la porta principal de la basílica de Santa Maria del Pi.

Arquitectura de Barcelona і Plaça del Pi · Art públic de Barcelona і Plaça del Pi · Veure més »

Plaça del Rei

La plaça del Rei és un dels llocs més emblemàtics de la ciutat de Barcelona, situada al barri Gòtic.

Arquitectura de Barcelona і Plaça del Rei · Art públic de Barcelona і Plaça del Rei · Veure més »

Plaça dels Països Catalans

La plaça dels Països Catalans és una plaça de Barcelona situada davant de l'estació de Sants, al barri de Sants.

Arquitectura de Barcelona і Plaça dels Països Catalans · Art públic de Barcelona і Plaça dels Països Catalans · Veure més »

Plaça Reial

La Plaça Reial és un espai públic del Barri Gòtic que inclou el conjunt arquitectònic del mateix nom, catalogat com a Bé cultural d'interès local.

Arquitectura de Barcelona і Plaça Reial · Art públic de Barcelona і Plaça Reial · Veure més »

Poble Espanyol de Barcelona

El Poble Espanyol de Barcelona és un conjunt arquitectònic situat a Montjuïc de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Poble Espanyol de Barcelona · Art públic de Barcelona і Poble Espanyol de Barcelona · Veure més »

Poblenou

El Poblenou és un dels deu barris que formen el districte barceloní de Sant Martí, el districte número 10 de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Poblenou · Art públic de Barcelona і Poblenou · Veure més »

Port de Barcelona

El port de Barcelona és un port marítim, industrial, comercial i pesquer situat al llarg de la Ciutat Vella i el peu de la muntanya de Montjuïc, en el tram de costa entre la Barceloneta i el Far del Llobregat.

Arquitectura de Barcelona і Port de Barcelona · Art públic de Barcelona і Port de Barcelona · Veure més »

Porta i tanca de la Finca Miralles

La porta i tanca de la finca Miralles és una obra d'Antoni Gaudí declarada bé cultural d'interès nacional.

Arquitectura de Barcelona і Porta i tanca de la Finca Miralles · Art públic de Barcelona і Porta i tanca de la Finca Miralles · Veure més »

Premi FAD

Els Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme, coneguts usualment com a Premis FAD, els concedeix l'associació ArquinFAD del Foment de les Arts i del Disseny (FAD) el mes de juny i van dirigits a distingir persones, entitats o institucions que hagin presentat, abans del dia 1 de febrer, obres acabades durant l'any anterior a la península ibèrica i a les Illes Balears i Illes Canàries.

Arquitectura de Barcelona і Premi FAD · Art públic de Barcelona і Premi FAD · Veure més »

Provença

Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Arquitectura de Barcelona і Provença · Art públic de Barcelona і Provença · Veure més »

Quatre Columnes

Montjuïc (Barcelona) Les Quatre Columnes, també conegudes com les Columnes de Puig i Cadafalch, són 4 columnes amb capitells jònics que reprodueixen les que van ser aixecades l'any 1919 per l'arquitecte Puig i Cadafalch on actualment hi ha la Font màgica de Montjuïc, a Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Quatre Columnes · Art públic de Barcelona і Quatre Columnes · Veure més »

Racionalisme arquitectònic

Exposició Internacional de Barcelona del 1929 El racionalisme arquitectònic (en anglès: rationalism, functionalism, international style o tot simplement modern architecture, o modernist architecture) és un corrent sorgit a Europa després de la Primera Guerra Mundial que defensa el funcionalisme dels edificis, l'absència de decoració, la ruptura amb els valors històrics i la influència de la producció industrial.

Arquitectura de Barcelona і Racionalisme arquitectònic · Art públic de Barcelona і Racionalisme arquitectònic · Veure més »

Rafael Atché i Ferré

Rafael Atché i Ferré (originalment Rafael Atxer) (Barcelona, 28 de juliol 1851 – 11 de juliol 1923) fou un escultor català que era actiu al pas del al.

Arquitectura de Barcelona і Rafael Atché i Ferré · Art públic de Barcelona і Rafael Atché i Ferré · Veure més »

Rambla de Catalunya

''La girafa coqueta'', escultura de Josep Granyer a la cantonada amb la Diagonal La Rambla de Catalunya és un dels vials més cèntrics de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Rambla de Catalunya · Art públic de Barcelona і Rambla de Catalunya · Veure més »

Ràdio Barcelona

Maria Sabaté, primera veu de Ràdio Barcelona Joan Tomàs i Parés dirigint una emissió en directe a Ràdio Barcelona en la dècada de 1940 Ràdio Barcelona és l'emissora de ràdio més antiga dels Països Catalans i la primera amb llicència a l'Estat espanyol, inaugurada a Barcelona el 14 de novembre de 1924 pels membres de l'Associació Nacional de Radiodifusió.

Arquitectura de Barcelona і Ràdio Barcelona · Art públic de Barcelona і Ràdio Barcelona · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Arquitectura de Barcelona і Renaixement · Art públic de Barcelona і Renaixement · Veure més »

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).

Arquitectura de Barcelona і Renaixença · Art públic de Barcelona і Renaixença · Veure més »

Revolució de 1868

La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.

Arquitectura de Barcelona і Revolució de 1868 · Art públic de Barcelona і Revolució de 1868 · Veure més »

Revolució Industrial

La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.

Arquitectura de Barcelona і Revolució Industrial · Art públic de Barcelona і Revolució Industrial · Veure més »

Ricard Bofill i Leví

Ricard Bofill i Leví (Barcelona, 5 de desembre de 1939 – 14 de gener de 2022) fou un arquitecte i urbanista català, de reconeguda fama mundial.

Arquitectura de Barcelona і Ricard Bofill i Leví · Art públic de Barcelona і Ricard Bofill i Leví · Veure més »

Romanticisme

''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.

Arquitectura de Barcelona і Romanticisme · Art públic de Barcelona і Romanticisme · Veure més »

Rossend Nobas i Ballbé

Rossend Nobas i Ballbé (Barcelona, 1841 – 5 de febrer de 1891) fou un orfebre i escultor català.

Arquitectura de Barcelona і Rossend Nobas i Ballbé · Art públic de Barcelona і Rossend Nobas i Ballbé · Veure més »

Salvador Gurri i Corominas

Salvador Gurri i Corominas (Tona, 1749 - Barcelona, 31 d'octubre de 1819) fou un escultor català.

Arquitectura de Barcelona і Salvador Gurri i Corominas · Art públic de Barcelona і Salvador Gurri i Corominas · Veure més »

Sant Andreu de Palomar

Plaça Orfila amb l'església de Sant Andreu de Palomar al fons Sant Andreu de Palomar és un barri del districte de Sant Andreu de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Sant Andreu de Palomar · Art públic de Barcelona і Sant Andreu de Palomar · Veure més »

Sant Gervasi de Cassoles

L'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, agregat a Barcelona el 1897, s'estenia per bona part de l'antic districte III de Barcelona, al nord-oest de la ciutat, entre els municipis, abans també independents, de Sarrià, les Corts de Sarrià, Gràcia i Horta.

Arquitectura de Barcelona і Sant Gervasi de Cassoles · Art públic de Barcelona і Sant Gervasi de Cassoles · Veure més »

Sant Joan d'Horta

L'església de Sant Joan d'Horta és un temple catòlic situat al carrer de Campoamor nº 2, al districte d'Horta-Guinardó de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Sant Joan d'Horta · Art públic de Barcelona і Sant Joan d'Horta · Veure més »

Sant Martí de Provençals

Església de Sant Martí Coberta del campanar de l'església de Sant Martí de Provençals Sant Martí de Provençals és un dels deu barris en què es divideix el districte de Sant Martí a la ciutat de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Sant Martí de Provençals · Art públic de Barcelona і Sant Martí de Provençals · Veure més »

Santa Anna de Barcelona

Santa Anna de Barcelona és una església i antic monestir amb claustre i sala capitular, vinculat a l'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem des del, i situat al carrer de Santa Anna de Barcelona, prop de l'actual plaça de Catalunya.

Arquitectura de Barcelona і Santa Anna de Barcelona · Art públic de Barcelona і Santa Anna de Barcelona · Veure més »

Santiago Rusiñol i Prats

va ser un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català.

Arquitectura de Barcelona і Santiago Rusiñol i Prats · Art públic de Barcelona і Santiago Rusiñol i Prats · Veure més »

Sants-Montjuïc

Sants-Montjuïc és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Sants-Montjuïc · Art públic de Barcelona і Sants-Montjuïc · Veure més »

Sarrià (Barcelona)

L'antiga casa de la Vila de Sarrià, construïda el 1895 es troba a la plaça Consell de la Vila, i és avui dia la seu del Districte de Sarrià-Sant GervasiSarrià és un barri del districte de Sarrià - Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Sarrià (Barcelona) · Art públic de Barcelona і Sarrià (Barcelona) · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Arquitectura de Barcelona і Segona República Espanyola · Art públic de Barcelona і Segona República Espanyola · Veure més »

Teatre d'Epidaure

El teatre d'Epidaure és un teatre de l'antiga Grècia a Argòlida, edificat al per acollir els Asclépéia, concurs en honor del déu metge Asclepi.

Arquitectura de Barcelona і Teatre d'Epidaure · Art públic de Barcelona і Teatre d'Epidaure · Veure més »

Teatre Grec

El Teatre Grec és un teatre a l'aire lliure a Barcelona, situat al carrer de Santa Madrona de Barcelona, a la muntanya de Montjuïc.

Arquitectura de Barcelona і Teatre Grec · Art públic de Barcelona і Teatre Grec · Veure més »

Temple Expiatori del Sagrat Cor

Temple Expiatori del Sagrat Cor. El Temple Expiatori del Sagrat Cor és una església catòlica romana situada a la muntanya del Tibidabo, a Barcelona, obra de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia i finalitzada pel seu fill Josep Maria Sagnier i Vidal.

Arquitectura de Barcelona і Temple Expiatori del Sagrat Cor · Art públic de Barcelona і Temple Expiatori del Sagrat Cor · Veure més »

Tibidabo

El Tibidabo és una muntanya de la serra de Collserola, amb el cim més alt de 516,2 m Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 d'altitud, situada a l'oest del municipi de Barcelona, al barri de Vallvidrera, Tibidabo i les Planes (districte de Sarrià - Sant Gervasi).

Arquitectura de Barcelona і Tibidabo · Art públic de Barcelona і Tibidabo · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Arquitectura de Barcelona і Tolosa de Llenguadoc · Art públic de Barcelona і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Torquat Tasso i Nadal

Torquat Tasso i NadalMalgrat consta inscrit a l'Arxiu Municipal de Barcelona amb el seu nom en castellà, essent ell i els seus pares originaris de la ciutat, hi ha multitud de fonts bibliogràfiques que es refereixen a ell amb el seu nom en català.

Arquitectura de Barcelona і Torquat Tasso i Nadal · Art públic de Barcelona і Torquat Tasso i Nadal · Veure més »

Torre de Collserola

Torre de Collserola vista des de sota La Torre de Collserola és una torre de telecomunicacions inaugurada el 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Torre de Collserola · Art públic de Barcelona і Torre de Collserola · Veure més »

Torre i jardins de Vil·la Cecília i Amèlia

La Torre i jardins de Vil·la Cecília i Vil·la Amèlia és un conjunt de Sarrià (Barcelona) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Arquitectura de Barcelona і Torre i jardins de Vil·la Cecília i Amèlia · Art públic de Barcelona і Torre i jardins de Vil·la Cecília i Amèlia · Veure més »

Transició democràtica espanyola

La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.

Arquitectura de Barcelona і Transició democràtica espanyola · Art públic de Barcelona і Transició democràtica espanyola · Veure més »

Trencadís

Drac de trencadís del Parc Güell El trencadís és una mena de mosaic format per trossos irregulars de ceràmica, marbre o vidre, generalment de disseny abstracte, típic de l'arquitectura modernista.

Arquitectura de Barcelona і Trencadís · Art públic de Barcelona і Trencadís · Veure més »

Turó del Carmel

El Turó del Carmel o turó d'en Móra és una muntanya de 289 metres al municipi de Barcelona, a la comarca del Barcelonès.

Arquitectura de Barcelona і Turó del Carmel · Art públic de Barcelona і Turó del Carmel · Veure més »

Turó Parc

El Turó Parc està situat en el districte de Sarrià - Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Turó Parc · Art públic de Barcelona і Turó Parc · Veure més »

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Arquitectura de Barcelona і UNESCO · Art públic de Barcelona і UNESCO · Veure més »

Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.

Arquitectura de Barcelona і Universitat de Barcelona · Art públic de Barcelona і Universitat de Barcelona · Veure més »

Urbanisme de Barcelona

Plànol de Barcelona. Lurbanisme de Barcelona s'ha desenvolupat conforme a l'evolució històrica i territorial de la ciutat, i d'acord amb altres factors definitoris de l'espai públic, com l'arquitectura, les infraestructures urbanes i l'adequació i manteniment d'espais naturals, parcs i jardins.

Arquitectura de Barcelona і Urbanisme de Barcelona · Art públic de Barcelona і Urbanisme de Barcelona · Veure més »

Velòdrom d'Horta

El Velòdrom d'Horta Miquel Poblet és una instal·lació esportiva de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Arquitectura de Barcelona і Velòdrom d'Horta · Art públic de Barcelona і Velòdrom d'Horta · Veure més »

Venanci Vallmitjana i Barbany

Venanci Vallmitjana i Barbany (Barcelona, 1 d'abril de 1830 - 3 de setembre de 1919) fou un escultor realista català que juntament amb el seu germà Agapit Vallmitjana i Barbany varen suposar un gran paradigma dins de l'escultura catalana de mitjans del.

Arquitectura de Barcelona і Venanci Vallmitjana i Barbany · Art públic de Barcelona і Venanci Vallmitjana i Barbany · Veure més »

Via Laietana

La Via Laietana és un carrer de Barcelona que comunica l'Eixample amb el port travessant Ciutat Vella.

Arquitectura de Barcelona і Via Laietana · Art públic de Barcelona і Via Laietana · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Arquitectura de Barcelona і Visigots · Art públic de Barcelona і Visigots · Veure més »

XXXV Congrés Eucarístic Internacional

El XXXV Congrés Eucarístic Internacional va tenir lloc a Barcelona el 1952, durant el pontificat de Pius XII.

Arquitectura de Barcelona і XXXV Congrés Eucarístic Internacional · Art públic de Barcelona і XXXV Congrés Eucarístic Internacional · Veure més »